TEMA 3 TEMA 3 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Nom i cognomsCurs Data d'inic

ACT. 2.1.- Comenta la gràfica identificant els diferents elements que apareixen. Posa un títol a la gràfica, analitza les causes i conseqüències que pots identificar i que explicarien el comportament demogràfic.

ACT. 2.2.- Quines són les principals conseqüències que es deriven de l'expansió agrícola del segle XVIII?ACT. 2.3.- Consulta el teu llibre i contesta a les següents preguntes.

a) Quines són les diferències existents entre la producció artesanal i la industrial?b) Quines són les principals conseqüències de l'aparició de les fàbriques?

c) Quins creus que són les principals causes que expliquen el ràpid desenvolupament industrial

del sector tèxtil cotoner i de la indústria siderúrgica?

ACT. 2.4. Consulta el teu llibre i explica quins varen ser els principals efectes del ferrocarril.

ACT. 2.5.. Realitza l'activitat 4. a) i b) de la pàgina 63 del teu llibre de text.

ACT. 2.6. Defineix els següents noms i conceptes amb l'ajuda del teu llibre, un diccionari o enciclopèdia

– DIVISIÓ DE LA FEINA - JAMES WATT - CÀRTEL; - TRUST;

– STEPHENSON - HOLDING; - LUDISME; - SINDICAT

– SUFRAGI UNIVERSAL - ANARQUISME - MARXISME

TEMA3

ACTIVITATS

11

ACT. 2.7. Realitza una lectura del text i contesta a les preguntes.«El senyor Broughton, jutge de comtat, en un míting que se celebrà a la sala d'actes municipal de Nottingham el 14 de gener de 1860, i que ell presidia, manifestà que entre la part de la població ciutadana ocupada en la fabricació de randes i blondes hi havia un nivell de sofriments i privacions desconegut a la resta del món civilitzat... A les 2, a les 3 o a los 4 de la matinada, infants de 9 i 10 anys són arrencats del llits bruts, i obligats a treballar fins a les 10, les 11 o les 12 de la nit per la trista subsistència, mentre se'ls consumeixen els membres, se'ls contreu el cos, els trets de la cara se'ls desfiguren i tota la persona s'encarcara en una torpor de pedra que només mirar-los fa esgarrifar... El sistema, tal com l'ha descrit el reverend Montagu Valpy, és un sistema d'esclavitud il·limitada, esclavitud en els aspectes social, físic, moral i intel·lectual... Què es pot pensar d'una ciutat que celebra una reunió pública per demanar que el temps de treball diari per a homes es limiti a 18 hores!... «Què és una jornada de treball?» Quina és la quantitat de temps durant la qual el capital té dret a consumir la força de treball que paga pel seu valor diari? Fins a quin punt es pot prolongar la jornada de treball més enllà del temps de treball necessari per a la reproducció de la força de treball? Ja hem vist com contesta el capital aquestes preguntes: la jornada de treball són les 24 hores completes del dia, deduïdes les poques hores de repòs sense les quals la força de treball es veu totalment impossibilitada de tornar a fer el seu servei. D'entrada, és evident que l'obrer, durant tot el seu dia de vida, no és altra cosa sinó força de treball, i que, per tant, tot el seu temps disponible és de dret i per natura temps de treball. Temps per a l'educació humana, per al desenvolupament intel·lectual, per a l'acompliment de les funcions socials, per a les relacions socials, per al lliure exercici de les forces vitals físiques i intel·lectuals, àdhuc el temps festiu del diumenge-, tot pures falòrnies! Però en el seu impuls desmesuradament cec, en la seva fam insaciable de treball excedent, com un home llop, el capital no solament passa per damunt dels límits morals màxims de la jornada de treball, sinó també dels purament físics. Usurpa el temps del creixement, del desenvolupament i del manteniment sa del cos. Furta el temps necessari per a consumir l'aire fresc i mirar la llum del sol, de manera que l'obrer s'ha convertit en un simple mitjà de producció, com qui posa carbó a la caldera de vapor i sèu o oli a les màquines. Redueix el son, tan saludable per a recuperar, renovar i refrescar la força vital, a aquelles hores d'enravenament indispensables per a reviscolar un organisme totalment esgotat. En comptes de ser la conservació normal de la força de treball que determini els límits de la jornada de treball, aquí es a l'inrevés, és el consum diari més gran possible de força de treball, per més morbós, violent i penós que pugui ser, el que determina els límits del temps de descans de l'obrer. El capital no es preocupa de la durada de la vida de la força de treball. L'única cosa que l'interessa és el màxim de força de treball que es pot realitzar en una jornada de treball. MARX, Karl. El capital., Barcelona: Edicions 62, 1983. (Vol I, pàgs 286-7 i 308-0

a) Quin és el tema principals del text?b) Quins fets està denunciant el nostre autor?c) Explica la següent afirmació de Marx, “Fins a quin punt es pot prolongar la jornada de

treball més enllà del temps de treball necessari per a la reproducció de la força de treball ?”

d) Quines són les principals acusacions que realitza Marx al capital.

22