actes de les iv jornades d’estudis locals de felanitx · felanitx i l’associació d’amics...
TRANSCRIPT
![Page 1: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/1.jpg)
Actesdeles
IVJornadesd’Estudis
LocalsdeFelanitx
2i3dedesembrede2016Salód’ActesdelaCasadeCulturadeFelanitx
![Page 2: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/2.jpg)
CoordinacióiedicióMiquelÀngelVicensiSiquier
Consultaonline
www.amicsclosos.cat/4jornades
EDICIONSAMICSDELSCLOSOS
DipòsitLegalPM487-2018ImpremtaInstitut,març2018
![Page 3: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/3.jpg)
Hapassatunpocmésd’unanydesdequesecelebrarenlesIVJornadesd’EstudisLocalsde Felanitx, organitzades demanera conjunta entre el Centre Cultural - Ajuntament deFelanitxil’associaciód’AmicsdelsClososdeCanGaià,finsalesdarrerestasquesd’edicióimaquetacióde les sevesactes,queconstitueixenelpresent llibre.Durantaquest tempsels autors han acabat de completar, polir i compondre les idees que demanera clara ibrillantexposarenalaCasadeCulturaeldesembrede2016.Totsovintlatascad’escriureno és senzilla i molt menys la d’ordenar un discurs perquè quedi entenedor. Des delsAmics dels Closos volemagrair-los el temps i l’esforç quehanposat en la redacció delsseustreballs,méssitenimencomptequemoltsd’ellsnotenenpercostumexposar-losenpúblic o, fins i tot, no s’havien plantejat mai presentar-los a unes Jornades. Amb tot,tambéhemdedirqueenalgunsdelstextoselshimancalarevisiófinaldelsautors,bépermacadetempsoperquèladonenperbona.Sis’observenalguneserradesoimprecisionsen demanan per endavant disculpes, una lectura crítica sempre hauria de servir peravançar.
Dins del nostre calendari d’activitats, possiblement, tenim dues fites periòdiques que,malgrateltempsil’esforçendur-lesaterme,ensfanmésil·lusió.Laprimera,éselsoparderecreacióhistòricaquecadaestiuenspermetconèixermillorlesdiferentssocietatsquehananatpoblantaquestterritori,aixícomgaudirdelessevesmenges.Ensegonés,sensdubte, l’organització de les Jornades d’Estudis Locals. Des d’aquestes línies, tornam aoferir el compromís de l’organització de les V Jornades l’any 2019, esperant tornar agaudirdelacol·laboraciódel’Ajuntament(tantdesdelaRegidoriadeCulturacomdesdelamateixaBatlia).Siguicomsigui,femunacridaaparticipar-hi!
MiquelÀngelVicensiSiquierPresidentdel’AssociaciódelsAmicsdelsClososdeCanGaià
![Page 4: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/4.jpg)
Peraunpobleésessencial(iestratègic)conèixerlasevahistòriailasevacultura,nosolsperraonsacadèmiquessinósobretotperedificarunfuturquesiguimillorqueelpassat.Iuna manera molt especial i important de fer-ho és celebrant unes Jornades d'EstudisLocals. L’element d’implicació i de participació, així com el fet de compartir i tractaraspectes a vegades oblidats precisament pel món acadèmic, és el que dona caràcter al’activitat.
Al desembredel 2016 vàrem tenir l'oportunitat de gaudir de la quarta edició ambunesponènciesd’altinterès.Poguéremconèixermésaspectesdelanostrahistòriaperòtambéaprofundíremenaltresaspectescomel folklore,el feminisme, l'educació,elsesports, lafotografia... totsellsmolt transcendentsperconèixerdemésapropelnostrepassat,elpresenti,ésclar,tenirindicisdelfutur.
Aquestapublicació,quetranscriutoteslesponènciesqueesvarenpresentar,ésunaeinamoltútilperdifondreelnostreàmbitmésproper ipromoureelconeixementd'aspectesfelanitxers.Peral’Ajuntamentésunobligaciódemoltagradablecomplimentialhoraunhonorpodercol·laborarambl’ediciód’aquestesquartesjornades,aixícomjaesvaferenlesanteriorsedicions.
Cal agrair a l’Associació d'Amics dels Closos de CanGaià la gran tasca que han fet perorganitzar, altre cop, aquestes Jornades d'Estudis Locals. Per tant, només em quedadesitjarqueestorniaorganitzar,commésaviatpossible,lacinquenaedició.
Esperqueaquestllibrequeteniualesvostresmansserveixiperagafarmésconsciènciadela nostra realitat com a poble, i que també serveixi per donar el seu fruit. Entre totspodem fer avançar Felanitx cap a una millor convivència. Més informació, mésconeixementserveixenperapuntalarunFelanitxmillor.
JoanXamenaiGalmésBatledeFelanitx
![Page 5: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/5.jpg)
SUMARI
Presentació
9–11
Conferènciainaugural
FundacióMuseuMn.CormeBauçà:passat,presentifutur
MariaMesquida
17
Societat
ComensenyarelsballsdelsCavalletsdeFelanitx.Memòriad’unmestre
AndreuAdroveriMariaRosaCons
23
ComheensenyatelsCavallets.Descripciódelspassosdecadaball
AndreuAdroveriMariaRosaCons
33
Mn.CosmeBauçàAdrover.Elsactesdepromociódelasevafigura
MariaMesquida
45
PrimerespassesdelFeminismeaFelanitx
GlòriaJulià,LauraMonserratiMariadelCarmeVidal
59
Anamal’escola
MariaRoig,JaumeBonet,XiscoColliVioletaRojas
67
RepensamaplaçaPax
MariaRoig,JaumeBonet,XiscoColliVioletaRojas
75
Mapad’ActiusdeFelanitx,unprojectedesalut
JeròniaMariaPont,JoanaValensiJaumeVicens
81
CiènciesHistòriques
ElsRossells:Tresanysdevidad’unprojecte
RafelFont,CeliaGonzález,JavierRivas,XiscoBergas,PalomaSalvador,AlejandraGalmés,BartomeuSalàiChristophRinne
93
![Page 6: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/6.jpg)
Laceràmicad’importacióaljacimentdesRossells.EstudipreliminardelSondeig2-16
JavierRivas
103
LaintervencióarqueològicaalaNavetaDobledeClosos
LlorençOliver,BartomeuSalvà,DavidJavaloyasiJoanFornés
113
ElJudoaFelanitx:Elsinicis(1967-1981)
MiquelÀngelVicensiJoanJaumeObrador
127
SantsiMisterisd’argiladegerrer
SebastiàBarceló
135
1956,unanydamuntelmolldePortocolom
JoanMestre
149
FrancescBonnín.ElMutMaceta
AmàliaLópez
167
LaFotografiaaFelanitx,unaaproximacióhistòrica
AmàliaLópez
183
CiènciesdelaTerra
Coneixement espeleològic i patrimoni subterrani (I): Les coves i avencs deFelanitx
GabrielSantandreu
191
Coneixement espeleològic i patrimoni subterrani (II): Relació de cavitats iapèndixbibliogràfic
GabrielSantandreu
207
Les pedreres dels Sagrera a Cala Sa Nau: una prospecció geològica a un fethistòric
GuillemMasiLluísMoragues
231
CaracterístiquesdelssòlsagrícolesdeFelanitx
JaumeVadell,AntoniFont,JoanRossellóiMariaAdrover
241
![Page 7: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/7.jpg)
LESPEDRERESDELSSAGRERAACALASANAU:UNAPROSPECCIÓGEOLÒGICAAUNFETHISTÒRIC
GuillemMasGornalsiLluísMoraguesZaforteza MAS,G.&MORAGUES,LL.(2018).LespedreresdelsSagreraacalasaNau:
unaprospecciógeològicaaunfethistòric.IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx:231-239
INTRODUCCIÓ
Lapedra,pedrenyopedrencdeSantanyíésunmaterialforçaconegutimoltvaloratperabastir façanes d'edificis, per construir voltes i columnes, per treballar motllures i pertreballsescultòrics(Binimelis,1595;Jovellanos,1806;Bover,1836;Habsburg-Lothringen,1871;Campaner,1881-1884).
Aquestapedrajaerabenconegudaal'antiguitat,jaquesen'hantrobateinesdel’edatdelbronzeantic(Bofill,2015),piquestalaiòtiques,urnesfuneràriesilàpidesromanesidurantsegleslespedreresdeSantanyíhanproveïtdematerial lesobresdelacomarcaid'arreude l'illa. A més, el seu ús ha estat important en bona part de les construccions mésemblemàtiquesde l'illa (la Seu, LlonjadePalma,Castell deBellver, ...) i de forade l’Illa(CastelNuovodeNàpols,PalaudelaVirreinadeBarcelona,...).
Geològicament podem considerar la pedra de Santanyí com (i) una roca sedimentariadenominadacalcàriaoolítica(opseudoolítica),(ii)corresponenta lesfàciesoolítiquesdelaunitatgeològicadenominadaCalcàriesdeSantanyí (ComplexCarbonàticTerminala laMediterrània), (iii) que es van formar en un ambient intermareal en una plataformamarinasomadinsd'unmardeclimatropical,(iv)durantlaCrisideSalinitatdelMessinià(Miocèterminal),arafaentre5,77i5,60milionsd’anys(MasiFornós,2017).
Desprésdevariesprospeccionsgeològiquesalazonairevisiódelesreferènciesexistents,es constata que, contràriament el que en alguns casos s’havia indicat (Muntaner, 1960;
231
![Page 8: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/8.jpg)
LespedreresdelsSagreraacalasaNau:unaprospecciógeològicaaunfethistòric.
Sastre,1993;DanúsiBarceló,2015;Martorelletal.,2016),lapedradeSantanyíempradaperGuillemSegreraperconstruirsaLlonjadePalmaoexportar-laaNàpolsperconstruirelCastelNuovo,noprovéexactamentdecalasaNau,sinódelespedreresexistentsa lazona de més terra endins (Mas, 2013). En el present treball s’aporten evidències queexplicarienaquestapossibleconfusió.
ESTRATIGRAFIA
LapedradeSantanyís’incloudinslaunitatgeològicadeCalcàriesdeSantanyí,definidaperFornós iPomar (1983)queescorresponambelComplexCarbonàticTerminald’Esteban(1979,1996).
LaunitatdeCalcàriesdeSantanyíesdisposacoincidintambelreblertsedimentaridelesprincipals conques neògenes de Mallorca (Campos, Palma, Inca, Alcúdia-sa Pobla i saMarineta) i aflora principalment en els penya-segats del sud-oest de l’illa, lamarina deLlucmajorilabadiadePalma.
Lasevapotènciaesvariable,sensesobrepassarels30m(Fornósetal.,1991).Elseulímitinferiorestàconstituïtenelsmargesdeconcaperunasuperfícieerosivadesenvolupadasobre lesMargues de la Bonanova (Pomar et al., 1983), Unitat d’Esculls (Pomar et al.,1983)oelsubstratanterior,passantcapacentredeconcaaunaconformitat(correlativa)a sostre de laUnitat d’Esculls;mentre que el seu límit superior ho constitueix un canvibrusc als depòsits Lago Mare de la Formació ses Olles (Mas, 2013) o una importantsuperfícieerosivamitjançantlaqueessobreposenelsdepòsitsdelPliocè.
AquestaunitatestàrelacionadaamblaCrisideSalinitatMessiniana i litològicamentestàcomposta per dipòsits carbonatats litorals, formats per llims carbonatats, grainstonesoolítics i microbialites (estromatòlits i trombòlits), que cap a centre de conca passen amargues i guixos (evaporites). Correspon a una seqüència granocreixent transgressivadesenvolupadaenunambientrestringitdefàciesevaporítiques,manglars,llacunesibancsd’arena(Fornós,1983;FornósiPomar,1983;MasiFornós,2011,2012;Mas,2015b).
AlazonadelaplataformadelamarinadeSantanyílaUnitatdeCalcàriesdeSantanyíessitua directament sobre una discontinuïtat altament carstificada que afecta a la Unitatd’Esculls, i de base a sostre, està formada per 4 unitats (Fornós, 1983; Fornós i Pomar,1983)(Figura1)
a) Complex de manglar: La seva potència pot oscil·lar entre els 2-8 m. Dins d’aquestaunitat es poden diferenciar diferents nivells corresponents a biocalcarenites i fangscarbonatats amb traces (motlles fòssils) d’arrels verticals (Fig. 4B) atribuïdes a zones demanglar pròpiament dit, així com calcarenites bioclàstiques amb ostres i mol·luscs(tempestitesicanals)inivelletsd’argilesverdes(bassesestancadesambaportaciód’aiguadolça).
b)Unitatestromatolíticainferior:Ambunapotènciaqueenvoltaels5m,estàformadaperdos nivells, un inferior de fangs carbonats amb mol·luscs orientats i un superiorpròpiament estromatolític. S’interpreta com una plana restringida d’aigüesmolt somesque van permetre el progressiu desenvolupament dels cianobacteris (constructors delsestromatòlits)quefinalmentvanarribaracolonitzartotelsubstrat(hipersalinitat).
232
![Page 9: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/9.jpg)
IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx
Figura1–EstratigrafiadelaUnitatdeCalcàriesdeSantanyí(Fornós,1983;FornósiPomar,1983)
c) Unitat oolítica: De potènciamolt variable (3-20m) està composta essencialment perfangs carbonatats, grainstones oolítics i bioclàstics, amb còdols i nivells estromatolítics.Presenten abundants estructures de corrent amb estratificacions creuades i ripplesd’ondulació. Corresponen a nivells de platges i fàcies intermareals i submareals, ambbancs d’arena oolitics. Es precisament dins aquests ambients on es van depositar elssedimentsqueactualmentconformenlapedradeSantanyí.
d)Unitatestromatolíticasuperior:Estractad’unnivelldefinsa6mdepotènciacompostessencialment per estromatòlits de tipus columnar que formen doms de fins a 2m dediàmetre basal. Aquesta unitat presenta normalment un aspecte diagenètic (alterat)particularmoltvariat(FàciesPontd’Inca).Laparticulardiagènesisobservadapodriaestarrelacionadaambunasedimentacióenunambientanormalmenthipersalí.
DISTRIBUCIÓGEOGRÀFICA
Cal ressenyar aquí, que els nivells d’explotació de la pedra de Santanyí es limitenconcretamentdinsdelnivellsdelaunitatoolítica(nivellc).
Lesexplotacionsd’aquestsnivells,enformadepedreresacelobert,s’hanlimitatalazonalitoral i prelitoral del llevant de Mallorca, entre Portocolom (Felanitx) i Cala s’Almonia(Santanyí). També hi ha constància d’una explotació antiga d’aquest tipus de pedra almunicipiPorreres(MasiSorell,2013,2017).
SesPedreresGranssituadessortintdelaviladeSantanyí,enelllocanomenatesDeume,ocupavenunaextensiódemésd'unaquarterada(7.103m2)ambunaprofunditatde5o6m.Altresbonespedreressónlesdes'AlqueriaBlanca,lesdeltermemunicipaldeFelanitx,propdePortocolom,ilesdesaMarinaenelpobledes'Horta(Fullana,1985).
233
![Page 10: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/10.jpg)
LespedreresdelsSagreraacalasaNau:unaprospecciógeològicaaunfethistòric.
ActualmentnomésquedenunespoquespedreresenactiuaFelanitxiSantanyí,comlesdeCasCorso,CanCirerol,SantIsidre(aFelanitx)iSonJordà(aSantanyí).
DISCUSSIÓ
Argument1:LespedrereslocalitzadesacalasaNaunosondepedradeSantanyí,sóndemarèseòlicquaternari(marèsdemarinaodellivanya).
NoconeixemcappedreradepedradeSantanyí(calcàriaoolítica)allitoraldelaplataformade llevant. La majoria de pedreres d’aquesta costa de estan treballades en les dunesfòssils del Quaternari (eolianites) adossades als penya-segat (clif-front dunes), tambédenominatmarèsdemarinaomarèsdellivanya.
TantlespetitespedrereslocalitzadesalaribaSdelacala,coincidintamblazonaonhanestatexcavades lacovad’enterrament iunapetitaescalaquedeviaservirdedavalladorcapa lamar (Fig.2A), com lesespectacularspedreressituadesalspenya-segatsdesRas(Fig. 2B), no son de pedra de Santanyí, sinó que estan excavades dins formacions deeolianitesquaternàriescorresponentsaldenominatmarèsdellivanyaodemarina.
Figura 2 – Tant les petites pedreres amb escala situades al l’interior de cala sa Nau (A) com lessituades al penya-segats propers des Ras (B) no són de pedra de de Santanyí, sinó de marèsquaternari(marèsdemarinaodellivanya).
Denominació PedradeSantanyí MarèsdemarinaodellivanyaLitotipus M QEdat Miocèfinal(Messiniàsup.)
5,7-5,6milionsd’anysQuaternari(Pleistocèsup.)200.000-28.000anys
Ambient Marí(plataformaoolítica) Eòlic(dinesaèries)Litologia Calcària(pseudo)oolítica Calcarenitaeòlica(eolianita)Clasts Oòlits BioclastsCiment Carbonàtic CarbonàticGranulometria Moltfinaamitjana MitjanaamoltgruixudaEstructures Estructuresdecorrent,intraclasts Laminacióparal·lelaDensitat 1,78g/cm3 ∼1,64g/cm3Porositat 33% ∼40%Resistènciacompressió 181kg/cm2 ∼94kg/cm2Taula 1 – Diferències tècniques entre la pedra de Santanyí i el marès de marina o de llivanyaquaternari(Mas,2013)
234
![Page 11: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/11.jpg)
IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx
Nosabemsi,amésdepedradeSantanyí,SagreravaimportatmarèsquaternariaNàpolsperòespocprobablejaqueestractad’unaareniscamoltblanaifriable,adiferènciadelacalcàriaoolíticaqueconformalapedradeSantanyí.Labaixadensitat(porositattancada)unidaaunabonaresistència(bonarelaciópes-resistència)delapedradeSantanyílafanunmaterial adient per a la construcció de les grans estructures del gòtic, en canvi caldescartar l’exportació de marès tipus Q a Nàpols ja que les propietats intrínsequesd’aquestmarèsnoelfanadientperalesgransconstruccions(estructures)gòtiques(Taula1).
Argument2:Lageologiadelazonaensindicaqueelsnivellsdecalcàriesoolítiques(pedradeSantanyí)hand’estarméscapal’interior
Tenintencompteque:
(i)lapedradeSantanyícorrespon(s’explotadins)elsnivellsdelaUnitatOolítica;
(ii)dinslaseqüenciaqueconformalaUnitatdeCalcàriesdeSantanyí,elnivellsdemanglesfòssils (ComplexdeManglar) semprees trobena la basede la seqüènciaper davall delnivelldelaUnitatOolítica(Fig.1);
(iii) als penya-segats de la costa de cala sa Nau (i voltants inspeccionats) falta el nivelloolític,acabantelspenya-segatsasostreambelnivelldeComplexdeManglarerosionat(Fig.3).
Figura 3 – A. Bocana de cala sa Nau i penya-segats adjacents; B. Detall del nivells superficialscorresponents al Complex de Manglar amb estructures verticals corresponents a motlles fòssilsd’arrelsdemangle;C.Fotografiacomparativad’unmanglaractual.
Totaixòensindicanecessàriamentqueelsnivellsoolíticscorresponentsnoméselspodemtrobaramésalturaendirecciócapl’interiordel’illa(Fig.4).Fetqueesveuconfirmatper
235
![Page 12: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/12.jpg)
LespedreresdelsSagreraacalasaNau:unaprospecciógeològicaaunfethistòric.
laubicaciómantingudaactualde lesexplotacionsactualsdinssaMarinades’Horta(CanPicó,SanIsidro,...).
Figura 4 – Esquema de la situació i altura sobre el nivell del mar de la Unitat Oolítica(nivellsdepedradeSantanyí)enrelacióalacostaalazonadecalasaNau.
També cal tenir present que tenint en compte que les pedreres d’aquesta zona nopresenten molta profunditat, moltes de les antigues explotacions poden haver estatreblertesperpoderseguiraprofitantelterrenypelconreu.
Argument3: La fontoriginal inicial (1450-1457) realmentnoparla expressamentde cappedrera
Realmentelpagador(misserdelProcuradorReial)ensindicaqueelqueespagaeslafeinadetransportarambbarcalapedradesdelllocdecalasaNaualmolldeCiutatdeMallorca,oaPortoPetro,perésserposteriorment transportadacapaNàpols.Però,encapcaselpagadorensparladequelapedreraestiguessituadaalamateixacala.
El procurador reial cita textualment que la pedra es embarcada del “loch apellatCalasanau”peròencapcasensparladecappedrera(Muntaner,1960).
El primer que parla expressament de pedreres de cala sa Nau esMuntaner (1960). Unerror heretat pels historiadors hauria duit fins als nostres dies la possible existènciad’aquestapedreraacalasaNau,quearaconsidereminversemblantiinexistent.
CONCLUSIÓ
(i)Contràriamentelqueenalgunscasoss’haviaindicat,lapedradeSantanyíexportadaaNàpolsperGuillemSagreraperconstruirelCastelNuovo,noprovéexactamentdecalasaNau,sinódelespedreresexistentsalazonademésterraendinsasaMarinades’Horta.
(ii) El més segur és que cala sa Nau, com cala Llonga i Porto Colom fossin tan solsdavalladorsons’embarcavalapedraprovinentdelesexplotacionsproperessituadesmésalinterior,coincidintaproximadamentontrobemlesexplotacionsactualsd’aquestapedra.
(iii) La creença de que aquesta pedra provenia de cala sa Nau es tracte d’un error detranscripcióhistòricheretat.
236
![Page 13: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/13.jpg)
IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx
(iv) Les geociències poden ésser un bon auxiliar de les disciplines humanístiques(historiografia).
BIBLIOGRAFIA
Binimelis, J, 1595. Història general del Regne de Mallorca. 7 vols. [Existeix una versiócastellanaeditadael1927].
Bofill,M.2016.Estudidel’utillatgemacrolíticdeClososdeCanGaià(Felanitx,Mallorca).DepartamentdePrehistòria.UniversitatAutònomadeBarcelona.56p.(inèdit).
Bover,J.M.1836.NoticiasHistórico-topográficasdelaIsladeMallorca,estadísticageneralde ella y periodosmemorables de su historia. Palma: ImprentaReal regentadapor JuanGuasp [existeix una segona edició de 1864, Palma: Imprenta de Felipe Juan Guasp yBarberi].
Campaner,A.1881-1884.Cronicónmayoricense.[Existeixunaedicióde1967:Campaner,A.Cronicónmayoricense.NoticiasyrelacioneshistóricasdeMallorcadesde1229a1800.LuisRipoll,Editor.PalmadeMallorca.677p.].
Danús, M., Barceló, M. 2015. Algunes dades sobre la pedra de Santanyí. I Jornadesd’EstudisLocalsdeSantanyí.AlqueriaBlanca,14 i15denovembrede2014.AjuntamentdeSantanyí-LAUSA.pp.419-440.
Esteban, M. 1979. Significance of the upper Miocene coral reefs of the WesternMediterranean.Palaeogeography,Palaeoclimatology,Palaeoecology,29:169-188.
Esteban, M., 1996. An overview of Miocene reefs from Mediterranean areas: generaltrendsandfaciesmodels.A:Franseen,E.K.,Esteban,M.,Ward,W.C.,Rouchy,J.M.(Eds.),Models for Carbonate Stratigraphy from Miocene Reef Complexes of MediterraneanRegions.Concepts inSedimentologyandPaleontology.SEPM,Tulsa,Oklahoma,USA,pp.3-53.
Fornós, J.J. 1983. Estudi sedimentològic delMiocè terminal a l’illa deMallorca. Tesi deLlicenciatura.UniversitatdeBarcelona.228pp.
Fornós, J.J., Pomar, L. 1983.Mioceno superior deMallorca: Unidad calizas de Santanyí(“Complejoterminal”).A:Pomar,L.,Obrador,J.,Fornós,J.J.,Rodríguez-Perea,A.(eds.),ElTerciario de las Baleares (Mallorca - Menorca). Guía de las excursiones. X CongresoNacionaldeSedimentología,Menorca1983.GrupoEspañoldeSedimentología.PalmadeMallorca,177-206.
Fornós, J.J., Marzo, M., Pomar, L., Ramos-Guerrero, E., Rodríguez-Perea, A. 1991.Evolucióntectono-sedimentariayanàlisisestratigràficodelTerciariodelaIsladeMallorca.ICongresodelGrupoEspañoldelTerciario.Libro-GuíaExcursiónnº2.Ed.F.Colombo.Vic.145pp.
Fullana,M.1985.Unpedrenymallorquífamós.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,41:19-22.
237
![Page 14: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/14.jpg)
LespedreresdelsSagreraacalasaNau:unaprospecciógeològicaaunfethistòric.
Garcia-Inyesta,N.,Oliver,G.1987. Pedresque tenennom.A:Programade les Festes deSantJaume,Santanyí,1987.AjuntamentdeSantanyí.
Habsburg-Lothringen,Ll.S.1871.DieBaleareninWortundBildgeschildert.ZweiterBand.DieeigentlichenBalearen.DrittesBuch.Mallorca.I.Allgemeinertheil.F.V.Brockhaus.665pp. Leipzig. Traducció al castellà: Habsburg-Lothringen, Ll.S. 1989. Las Baleares por lapalabra y el grabado. Las Baleares propiamente dichas. Mallorca (parte general).Traduccióndelvol. IIIde lasegundapartedeDieBalearen.EdiciónCajadeBaleares“SaNostra”,vol6,931p.
Jovellanos,G.M.de,1806.MemoriasdelCastillodeBellver.A:Muntaner, Ll. (ed.)1999.GasparMelchordeJovellanos.ObrasMallorquinas.L’Espill,3:56-100.
Martorell, A.,Martorell, J, Valero, G. 2016. Cronologia de la utilitat de les pedreres deMallorca.CentreCulturaldel’AjuntamentdeFelanitx.185pp.
Mas,G.2011.ElmarèsdeMallorca:concepte,caracteritzacióitipologia.EstudisBaleàrics,100/101:151-171.
Mas, G. 2013. Definició i caracterització de la Formació ses Olles (LagoMare,Messiniàterminal) a l’Illa deMallorca (Illes Balears,Mediterrània occidental).Boll. Soc.Hist.Nat.Balears,56:209-231.
Mas,G.2015a.LapedrademarèsdeFelanitx:patrimoninaturalicultural.In:Vicens,M.A.(Ed.)ActesdelesIIIJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx.Felanitx,13i14dedesembrede2013.pp.123-134.
Mas, G. 2015b. El registre estratigràfic del Messinià terminal i del Pliocè a l’illa deMallorca.RelacionsamblacrisidesalinitatdelaMediterrània.Tesidoctoral.UniversitatdelesIllesBalears.534pp.
Mas, G. 2017. Hacia una tipología de la piedra de marés de Mallorca. Concepto,caracterización y estratigrafía.Boletín Geológico yMinero (Monográfico Piedra Natural:Geología,economíaymedioambiente),128(2):301-328.
Mas, G., Fornós, J.J. 2011. The Messinian Salinity Crisis Record in the Palma basin(Mallorca,BalearicIslands,WesternMediterranean).A:F.J.Sierro&J.A.González-Delgado(eds.): Joint RCMNS - RCANS Interim Colloquium. Climate changes, bioevents andgeochronology in the Atlantic and Mediterranean over the last 23 Myr, Salamanca.September21stto23rd,2011.AbstractsBook,171-172.
Mas, G., Fornós, J.J., 2012. La Crisis de Salinidad del Messiniense en la cuencasedimentariadePalma(Mallorca,IslasBaleares).Geogaceta,52:57-60.
Mas,G.,Fornós,J.J.2017.GeologiadelapedradeSantanyí.EstatActualdelaqüestió.IIJornadesd’EstudisLocalsdeSantanyí.Santanyí,11-12denovembrede2016(apremsa).
Mas, G., Sorell, J. 2013. La pedra de saMola desMonjos: una calcària plioquaternàriad’extremadaduresa.ActesdelesIVJornadesd’EstudisLocalsdePorreres,2012.Porreres,27-28d’abrilde2012.AjuntamentdePorreres.pp33-41.
238
![Page 15: Actes de les IV Jornades d’Estudis Locals de Felanitx · Felanitx i l’associació d’Amics dels Closos de Can Gaià, fins a les darreres tasques d’edició i maquetació de](https://reader030.vdocuments.site/reader030/viewer/2022040807/5e4905accc6cc349bf336ddd/html5/thumbnails/15.jpg)
IVJornadesd’EstudisLocalsdeFelanitx
Mas,G., Sorell, J. 2018. Pedra de “Santanyí” a Porreres.VI Jornades d’Estudis Locals dePorreres,2017.AjuntamentdePorreres(apremsa).
Muntaner,J.1960.PiedradeMallorcaenelCastelnovodeNápoles.DatosparalabiografiadeGuillermoSagrera.BolletídelaSocietatArqueològicaLul·liana,31:615-630.
Pomar,L.,Marzo,M.,Barón,A.1983.ElTerciariodeMallorca.A:Pomar,L.,Obrador, J.,Fornós,J.J.andRodríguez-Perea,A.(eds.)ElTerciariodelasBaleares(Mallorca-Menorca).Guía de las excursiones. X CongresoNacional de Sedimentología,Menorca 1983. GrupoEspañoldeSedimentología.pp.21-44.
Sastre, J. 1993. Canteros, Picapedreros y Escultores en la Seo deMallorca y el ProcesoConstructivo(SigloXIV).BolletídelaSocietatArqueològiaLul·liana,49:75-100.
239