Ple 26/01/2017

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT

Data: 26 de gener de 2017 Caràcter: Ordinari Horari: 20.00 a 22.00 hores Lloc: Sala d’Actes de la Casa Consistorial Hi assisteixen: FRANCESC COLOMÉ TENAS, alcalde JUAN ANTONIO CORCHADO PONCE, primer tinent d’alcalde FERRAN JIMÉNEZ MUÑOZ, segon tinent d’alcalde ROSA MARIA PRUNA ESTEVE, tercera tinenta d’alcalde JOSÉ ANTONIO AGUILERA GALERA, quart tinent d’alcalde MOISÉS TORRES ENRIQUE, regidor MARINA GINESTÍ CRUSELLS, regidora JORDI GANDUXÉ PASCUAL, regidor RAFAEL BERNABÉ PÉREZ, regidor ELISABET PERICAS TAULATS, regidora GERMÁN LÓPEZ SÁNCHEZ, regidor JOSÉ ALEXANDER VEGA SABUGUEIRO, regidor JUAN ANTONIO MARÍN MARTÍNEZ, regidor ÀNGEL PROFITÓS MARTÍ, regidor ROSA MARIA CASSÀ VILA, regidora FRANCESC TORNÉ VENTURA, regidor JOAQUIM BACH FABREGÓ, interventor accidental ALEJANDRO MARTÍN VÀZQUEZ, secretari accidental S’ha excusat: JAVIER ÁLVAREZ ÁLVAREZ, cinquè tinent d’alcalde

1. APROVAR ESBORRANY ACTA SESSIÓ ANTERIOR El President obre la sessió i a continuació es procedeix a l’aprovació i signatura de l’acta de la sessió anterior del dia 22 de desembre de 2016. El senyor President dóna pas al punt següent de l’ordre del dia. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Si?

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Demanaríem que es deixés el punt sobre la taula, si és possible. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: No. Passaríem al punt número 2. Pren la paraula el senyor SECRETARI ACCIDENTAL i, mentre està llegint el redactat dels acords de la proposta, unes persones del públic despleguen una pancarta.

2. PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA PRÒRROGA I SEGONA ADDENDA DEL CONTRACTE FORMALITZAT AMB SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, SA, PER A LA GESTIÓ I EXPLOTACIÓ DEL SERVEI MUNICIPAL D'ABASTAMENT DOMICILIARI D'AIGUA POTABLE A LES FRANQUESES DEL VALLÈS

ATÈS que en sessió plenària de data 10 de desembre de 1996, prèvia convocatòria de concurs i dels tràmits administratius pertinents, l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès va acordar adjudicar definitivament a la mercantil SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, SA, la gestió i explotació del Servei Municipal d’abastament domiciliari d’aigua potable. TENINT EN COMPTE que en data 25 de març de 1997 es va formalitzar el contracte administratiu entre l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès i l'entitat mercantil SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A. ATÈS que el Ple de l’ajuntament, en sessió de 28 d’octubre de 2004, va aprovar l’addenda al contracte segons la qual es prorroga la vigència del contracte formalitzat en data 25 de març de 1997, per un període de deu anys, a comptar a partir de la data de finalització del termini fixat en el contracte vigent. TENINT EN COMPTE que aquesta addenda es va formalitzar en data 23 de desembre de 2004 i s’estableix que el termini de vigència del contracte finalitzarà el dia 25 de març de 2017. ATÈS que en la clàusula vuitena del plec de condicions tècnic-administratives que formen part integrant del contracte de concessió de la gestió i explotació del servei municipal d’aigua potable, formalitzat entre l’Ajuntament i SOREA en data de 25 de març de 1997, s’estableix la potestat de l’Ajuntament d’obtenir finançament suficient, per part de la concessionària, per tal d’atendre aquelles inversions que consideri necessàries. VISTA la proposta de renovació de la concessió presentada per SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A. que consta a l’expedient i que, bàsicament, consisteix en: - Renovació de la concessió per 10 anys més

Ple 26/01/2017

- Confecció d’auditoria econòmica i de gestió - Creació d’una comissió de seguiment del contracte - Revisió de les tarifes al 2018 per repercussió del preu de compra d’aigua a ATLL,

que haurà d’aprovar la comissió de seguiment. - Proposta d’inversió d’1.210.000 € en 2 anys, dels quals, el 10% és a fons perdut - Compensació del dèficit per l’increment del preu d’adquisició d’aigua no repercutit

amb tarifes, amb l’excés de finançament de la tarifa de telemesura. - Fons de solidaritat a fons perdut e 60.000 € - Aportació a fons perdut de 50.000 € per promoure i desenvolupar al terme

municipal activitats d’interès general - Cànon repercutible a tarifes de 0,0209 €/m3 - Cànon no repercutible a tarifes de 0,03 €/m3 TENINT EN COMPTE que la clàusula tercera del plec de condicions tècnic econòmic administratives que forma part integrant del contracte esmentat estableix una durada del contracte per un termini de 10 anys, prorrogables tàcitament pels mateixos períodes. VIST l’informe conjunt de l’interventor i del secretari accidentals de l’ajuntament. VIST l'informe emès pel cap de l'àrea d'Obres i Serveis. ATÈS els articles 158 i 164 de la Llei 13/1995, de 18 de maig, de Contractes de les Administracions Públiques (en vigor a la data de tramitació de l’expedient de contractació i formalització del contracte), i les clàusules 3 i concordants del PCAP que regeix aquest contracte, articles 23, 53, 110.2, i 333.6 del Reial decret 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector públic (TRLCSP) pel que fa al perfil del contractant, registre dels contractes i a l’aprovació de l’expedient, article 174.2 b) del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març pel que s’aprova el text Refós de la Llei reguladora d’Hisendes locals pel que fa a que la despesa tindrà caràcter plurianual, la DA 8ª de la llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, Ordre de la generalitat de Calalunya ECO/47/2013 modificada per l’ordre ECO/294/2015 i Resolució ECO/228/2011, de 25 de gener, sobre registre del contractes. AQUESTA àrea d'Obres i Serveis proposa al Ple de la Corporació l'adopció dels següents ACORDS: Primer.- APROVAR la SEGONA pròrroga de la vigència del contracte formalitzat entre l'entitat SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, SA i l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en data 25 de març de 1997, per a la gestió i explotació del Servei Municipal d’abastament domiciliari d’aigua potable, per un període de 10 anys, a comptar a partir del dia 25 de març de 2017 i fins a 25 de març de 2027.

Ple 26/01/2017

Segon.- APROVAR una segona addenda al contracte formalitzat en data 25 de març de 1997, que es transcriu íntegrament a continuació:

ADDENDA AL CONTRACTE FORMALITZAT EN DATA 25 DE MARÇ DE 1997 ENTRE L’AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS I L’ENTITAT SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A.U. A les franqueses del Vallès, a _______ de 2017 REUNITS D’una part, el Sr. Francesc Colomé i Tenas, Alcalde de l’Ajuntament de Franqueses del Vallès, les circumstàncies personals del qual s’ometen per raó del càrrec, degudament assistits pel Secretari d’aquesta Corporació, el Sr. Alejandro Martín Vázquez, qui dona fe d’aquest acte. D’altra part, el Sr. Ramon Albareda Roca, proveït de NIF número ........ i amb domicili professional a l’avinguda Via Augusta 15-25 edifici B2 4º planta Parc Empresarial @Sant Cugat del municipi de Sant Cugat del Vallès, en la seva qualitat de Director Territorial, segons apoderament suficient que així consta en Escriptura Pública atorgada el 2 de maig de 2016, davant la Notaria de Barcelona, la Sra. Maria Isabel Gabarró Miquel, amb el protocol número 1033, en nom i representació de SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A, d’ara en davant SOREA,SAU domiciliada a el Passeig de la Zona Franca nº 48 08038 de Barcelona, degudament inscrita al Registre Mercantil de Barcelona i amb CIF número A-08146367.Ambdues parts, tal com intervenen, es reconeixen capacitat mútua per a subscriure el present contracte, i MANIFESTEN I.- Que en sessió plenària de data 10 de desembre de 1996, prèvia convocatòria de concurs i previs tràmits administratius pertinents, l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès va acordar adjudicar definitivament a la mercantil SOREA la gestió i explotació del Servei Municipal d’abastament domiciliari d’aigua potable, per un termini de 10 anys prorrogables pel mateix període. II.- Que el Plec de Condicions Administratives tècnic econòmic administratives que va regir el concurs preveia la durada del contracte i el seu règim de pròrrogues a la clàusula tercera: “El contracte que resulti de l’adjudicació d’aquest Concurs, tindrà una durada de deu anys, prorrogables tàcitament pels mateixos períodes, si cap de les parts manifesta el contrari, de manera fefaent, com a mínim un any abans de la data de la seva finalització o de qualsevol de les seves prorrogues”

Ple 26/01/2017

Que el termini màxim del contracte, incloses les pròrrogues, es de 50 anys de conformitat amb l’establert a l’article 232 del Decret 179/1995, pel qual s’aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals. III.- Que en data 25 de març de 1997 es va formalitzar citat contracte per la gestió i explotació del Servei Municipal d’abastament d’aigua potable entre l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès i SOREA, acordant expressament que s’atorgava per un termini de deu anys prorrogables tàcitament pels mateixos períodes. IV.- Que, en aplicació del citat pacte de pròrrogues, el 23 de desembre de 2004 es va formalitzar l’addenda del contracte per tal de prorrogar la vigència del mateix per un període de 10 anys a comptar des de la data de finalització del termini fixat en el contracte inicial. V.- Que en virtut de l’addenda celebrada es va fixar el termini de vigència del contracte en el 25 de març de 2017, sens perjudici de noves pròrrogues a l’empara del plec de clàusules del contracte. VI.- Que ambdues parts estan interessades en prorrogar el Contracte per la qual cosa mitjançant el present document, ambdues parts convenen de mutu acord els següents PACTES Primer.- OBJECTE Constitueix l’objecte de la present ADDENDA la regulació dels termes i condicions de la participació de SOREA en les inversions requerides pel Servei d’abastament domiciliari d’aigua potable, i que es descriuen a l’Annex 1, i l’establiment d’una prorroga expressa de l’actual termini concessional per un període de 10 anys, atenent al Plec de condicions i a la necessitat de no incrementar considerablement les tarifes del Servei i la incorporació de nous articles al plec de condicions. Segon.-NOVES INVERSIONS A REALITZAR. SOREA, en la seva condició de concessionari del Servei, assumirà directament l’execució de les obres incloses en Annex 1, per un import de 900.000 euros + IVA, recuperant dita aportació al llarg de la concessió, amb càrrec a les tarifes del servei, tot aplicant a les quantitats aportades un tipus de descompte de l‘EURIBOR per a operacions a un any, o índex que en el seu cas el substitueixi, incrementat en 2 punts percentuals. El tipus de descompte es revisarà a l’inici de cada anualitat en funció de la facturació real i de la variació experimentada per l’EURIBOR per operacions a un any o índex que en el seu cas el substitueixi, enregistrada durant l’anualitat objecte

Ple 26/01/2017

de revisió, aplicant a aquests efectes la mitjana del tipus de referència pres a dia 30 durant els darrers 12 mesos. A més de l’anterior, SOREA de les obres previstes a l’Annex 1 realitzarà a fons perdut obres per import de 100.000 € + IVA. Totes les obres a realitzar es duran a terme dins dels dos primers anys de l’entrada en vigor de la present addenda, i hauran de ser informades prèviament pels serveis tècnics municipals. Per a això, de conformitat amb l’article 9 del plec de clàusules administratives particulars, “l’ajuntament demanarà pressupost al concessionari i podrà fer-ho a altres empreses adjudicant-les al primer en cas d’igualtat de condicions. L’adjudicatari executarà les obres corresponents que seran per compte de l’Ajuntament que podrà per al seu finançament imposar les contribucions especials que cregui oportunes”. Tercer.- INSTAL.LACIÓ D’EQUIPS DE TELEMESURA La tarifa actual preveu la instal·lació de sistema de telemesura amb un import estimat de 26.880€/any. A partir de la signatura del present conveni, Sorea es compromet a l’increment del parc de comptadors amb telemesura, a mesura que s’hagin d’anar substituint els actuals comptadors per antiguitat o deteriorament. Quart.- CANON D’acord amb l’art.28 del Plec de condicions, SOREA abonarà a l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès la quantitat de de 0,0209€/m3 facturat, en concepte de cànon per a la prestació del Servei durant el nou termini concessional, que s’actualitzarà en cada estudi tarifari en funció de l’increment de l’IPC a nivell estatal. A més SOREA abonarà a l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès la quantitat de 0,03€/m3 facturat, import que no serà revisable, en concepte de Cànon Complementari, a compte dels resultats de SOREA i que per tant no repercutirà en les tarifes i en conseqüència no afectarà a l’usuari de les Franqueses del Vallès. Cinquè.- TARIFES DEL SERVEI MUNICIPAL D’AIGUA POTABLE En el moment de la signatura del present conveni, les tarifes vigents inclouen 68.180€/any en concepte de Complement de tarifa pel finançament de les obres d’ATLL i de l’ampliació de l’abastament. Fins que s’aprovi un nou estudi complet de tarifes, on es repercuteixi la nova quota resultant de les inversions objecte d’aquesta pròrroga, 900.000€, el concessionari no liquidarà a l’Ajuntament el complement esmentat en el paràgraf anterior, aplicant-lo íntegrament a l’amortització de les obres un cop descomptats els interessos detallats en el pacte segon del conveni.

Ple 26/01/2017

Sisè.- COMPENSACIÓ DEL DÈFICIT Els ingressos obtinguts en concepte de conservació de comptadors a Les Franqueses del Vallès des de l’inici de la seva implantació el 14 de febrer de 2012 fins el 31 de desembre de 2016, han sigut de 133.093 € i les despeses per la implantació de la telemesura han estat de 44.769 €, per tant hi ha un import a favor de l’Ajuntament de 88.324 €. Per altre banda, existeix a favor de SOREA un dèficit per import de 131.340 € com conseqüència de la diferència entre les despeses de compra d’aigua reconegudes a les tarifes del Servei i les despeses suportades des de l’1 de gener de 2012 fins el 31 de desembre de 2016. Es compensen aquestes imports, renunciant ambdues parts a futures reclamacions. Setè.- DURADA DEL CONTRACTE I AUDITORIA Conforme es preveu a la clàusula tercera del Plec de Condicions tècnic-administratives, es prorroga el contracte per un període de 10 anys, comptats a partir del dia 25 de març de 2017, data prevista per al seu actual venciment, restant establert en conseqüència el nou venciment de la concessió el dia 25 de març de 2027, sense perjudici que aquest nou termini sigui novament prorrogat, conforme es preveu al Plec de Condicions, fins al màxim legal permès. Una vegada transcorreguts els primers cinc anys de la pròrroga objecte d’aquesta addenda, es confeccionarà una auditoria econòmica i de gestió a la concessionària, que serà encarregada per part de la Comissió de Seguiment prevista en la clàusula novena. Vuitè.- PATROCINI I MECENATGE SOREA, S.A.U., com empresa compromesa i socialment responsable amb les persones que viuen a Les Franqueses del Vallès, essent plenament conscient que l’aigua és un element de primera necessitat per a la vida de les persones, crearà anualment un Fons de Solidaritat adreçat al col·lectiu de persones en risc d’exclusió social per un valor de 6.000 € anuals, que s’actualitzaran anualment en funció de l’increment de l’IPC a nivell estatal. SOREA, S.AU., d’acord amb els seus criteris de responsabilitat social corporativa, i a la seva voluntat d’integrar-se en el territori on presta els seus serveis, acostuma a col·laborar per tal de promoure i desenvolupar al terme municipal activitats d’interès general, per a tal fi aportarà a fons perdut 5.000 € anuals, que s’actualitzaran anualment en funció de l’increment de l’IPC a nivell estatal.

Ple 26/01/2017

Novè.- COMISSIÓ DE SEGUIMENT 8.1.- Objecte. Es crearà una Comissió de seguiment i Control del Servei amb l’objecte coordinar les relacions entre ambdues parts i portar el seguiment i control del contracte. 8.2.- Funcions La funció genèrica de la Comissió de Seguiment és la de vetllar pel correcte funcionament del servei i, en concret, les següents: a) Vigilar el compliment de les estipulacions del contracte per la gestió del servei. b) Fer el seguiment de les obres i el funcionament del servei. c) Coordinar les relacions entre l’Ajuntament i SOREA. d) Mantenir un corrent d’informació entre l’Ajuntament i SOREA sobre el funcionament del servei i, en especial, sobre els problemes i dificultats que afectin a l’abastament d’aigua de la població. e) Conèixer les necessitats i les inquietuds ciutadanes referents al cicle d’aigua. f) Sensibilitzar al ciutadà en l’ús racional i sostenible dels recursos hídrics. g) Analitzar les diverses actuacions a escometre dins el cicle integral de l’aigua i proposar a l’Ajuntament aquelles solucions que en cada moment es convinguin com a adients pel correcte desenvolupament del servei o la seva ampliació. h) Conèixer els nous requeriments provinents de canvis normatius o noves normatives i, en el seu cas, proposar l’adequació de les instal·lacions als nous requeriments. i) Estar informada sobre el pla d’inversions i finançament, així com del Pla de conservació i manteniment; proposta de revisió de tarifes. 8.3.- Composició La Comissió de Seguiment, de composició paritària, estarà formada per un representant de cada grup municipal que formi part pel Ple de la Corporació, que representaran l’AJUNTAMENT i per dos membres que representaran a SOREA, tots ells amb dret a vot. El vot per part dels representants de l’Ajuntament serà ponderat en funció de la representació que tingui cada grup en el Ple municipal.

Ple 26/01/2017

Cada part nomenarà i cessarà lliurement els seus membres. El President de la Comissió de Seguiment serà l’Alcalde de l’Ajuntament o regidor en qui delegui Exercirà les funcions de Secretari de la Comissió de Seguiment qui així sigui escollit pels membres de la Comissió de Seguiment. Els membres de la Comissió de Seguiment podran assistir acompanyats per aquells tècnics, en condició d’assessors, que es puguin considerar necessaris per raó de la matèria a tractar. Els tècnics actuaran en les seves funcions d’assessorament, consulta o informatives, segons siguin requerits, amb veu però sense vot. 8.4.- Reunions i adopció d’acords Per al compliment de les seves funcions, la Comissió de Seguiment es reunirà amb caràcter ordinari amb una freqüència trimestral. De manera excepcional, la Comissió de Seguiment podrà reunir-se en sessions extraordinàries o urgents. Correspon al President convocar totes les sessions de la Comissió de Seguiment, amb una antelació mínima de cinc dies. A la convocatòria s’acompanyarà l’ordre del dia comprensiu dels assumptes a tractar. De totes les reunions de la Comissió de Seguiment, el Secretari haurà d’aixecar l’Acta de la reunió que serà aprovada per tots els membres i signada pel Secretari amb el vist i plau del President. Els acords es prendran per majoria simple dels membres presents o representats. En cas d’empat, decidirà el vot de qualitat del President. Desè.- POTESTATS DE L’AJUNTAMENT Donat que el Plec de Condicions regula en el Capítol 5 les obligacions de l’Ajuntament però no regula expressament les potestats d’aquest s’incorporarà un nou article al capítol 5 del Plec amb el següent contingut: “Clàusula.- POTESTATS DE L'AJUNTAMENT Addicionalment als que es derivin d’allò que estableixen les clàusules del Plec, l'Ajuntament tindrà els drets, les facultats i les potestats següents: a) L'Ajuntament de Les Franqueses del Vallès tindrà sempre les potestats de direcció i control del servei, per preservar-ne el seu bon funcionament, i la prerrogativa d'interpretar el contracte i de resoldre els dubtes que plantegi el seu compliment.

Ple 26/01/2017

b) Ordenar discrecionalment les modificacions en la prestació del servei dins els supòsits i deis límits i condicions establerts legalment. c) Dictar les normes d'ús que siguin necessàries. d) Inspeccionar la gestió del concessionari controlant els serveis, les instal·lacions i la resta de béns adscrits als espais, així com també la documentació i dictar si s'escau, les odres per mantenir o restablir la prestació corresponent, i també imposar a l'adjudicatari les correccions pertinents. e) Fiscalitzar la gestió econòmica del servei. f) Modificar el contracte per raons d’interès públic”. Onzè.- VIGÈNCIA DEL CONTRACTE I DEL PLEC DE CONDICIONS Per a tot allò no previst en la present ADDENDA, les parts declaren l’aplicació i plena vigència del Plec de condicions, declarant-se igualment en vigor aquells pactes del contracte signat per ambdues parts en data 25 de març de 1997 – amb les modificacions incloses per addenda de 23 de desembre de 2004 – que no siguin contradictòries amb les adaptacions efectuades pel present document. Dotzè.- JURISIDICCIÓ Pel cas dels possibles litigis que del present Contracte es poguessin derivar, les parts, de mutu acord, estableixen com a competents els Jutjats i Tribunals amb jurisdicció a de les Franqueses del Vallès. Conforme ambdues parts amb els Pactes precedents, els ratifiquen i s’hi sotmeten, i com a prova de conformitat signen el present document per duplicat i amb un sòl efecte, en el lloc i data al principi indicats.”

Quart.- PUBLICAR aquest acord de pròrroga al PERFIL del CONTRACTANT de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès. Cinquè.- TRAMETRE la informació de la pròrroga del contracte al Registre Públic de Contractes de la generalitat de Catalunya, per a que des d’aquest registre es trameti la informació i dades del contracte a la Junta consultiva de Contractació administrativa de l’Estat i a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable. Sisè.- NOTIFICAR aquests acords a SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, SA. Setè.- DONAR TRASLLAT d’aquest acord a l’àrea d’Hisenda. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Molt bé. Senyor JIMÉNEZ, farà la defensa del punt?

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor JIMÉNEZ i diu: Si. En principi vull recordar a tots els grups municipals que vam celebrar una Junta de Portaveus específica per aquest tema a on van poder tenir l’oportunitat de demanar totes les explicacions respecte a l’explotació i al servei que ens està donant fins ara SOREA. En allà es van explicitar totes les propostes de millora que comporta aquesta nova pròrroga, situació que amb els antecedents que venim tenen dret a poder-ho fer i per tant, nosaltres presentem aquesta renovació, que és per deu anys més. Cal ressaltar com una qüestió important i que pot ser interessant per la ciutadania que ho conegui, que la gestió a partir d’ara tindrà un control específic i constant per part de l’equip de govern i també, evidentment, per afegit, dels grups municipals. Es crea una Comissió de seguiment en que la majoria en tots els cassos correspondrà a l’Ajuntament. Per tant, qualsevol decisió que s’adopti amb aquest servei haurà de constar el vistiplau de l’Ajuntament. Això ens dóna la garantia de que en tot el tema de la gestió tindrem un control exhaustiu. També cal destacar que, tal i com tenen vostès en la seva informació, hi ha una proposta d’inversió que fan l’oferiment (que ja els hi consta a vostès en l’expedient) que també decidirà l’Ajuntament com es distribueix tot aquest import. També tenim una part social i que es destinarà a fons perdut una quantitat que, tal i com dic, ja està reflectida en el seu expedient, que si volen després que fem incís en alguna d’aquestes partides. I també hi ha un compromís que també és important saber que aquest any, evidentment, no hi ha una revisió dels costos del servei de l’aigua. I bàsicament crec que com els punts més importants, apart de que s’ha presentat tot un expedient molt exhaustiu a tots vostès, crec que hi ha suficients criteris com per què aquest equip de govern proposi l’aprovació d’aquesta renovació. El senyor President demana si hi ha alguna intervenció al respecte. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Bona nit a tothom. Sí que és cert que vam fer una Junta de portaveus, que marcava la moció que presentava ESQUERRA REPUBLICANA el mes de març de l’any passat i que, evidentment, l’ordre del dia era molt diferent a la proposta que havia fet aquesta pròpia moció. Allà l’únic que se’ns va passar va ser un informe d’Intervenció que no el tenien, i se’ns va passar un dia més tard. I el primer punt de l’ordre del dia ni el vam parlar perquè no el teníem sobre la taula, i vam passar directament al segon punt: la proposta que feia SOREA amb un PowerPoint molt maco i amb unes explicacions molt maques. Però de tot allò que demanava la moció, que era una auditoria, que era estudiar diferents models de gestió de l’aigua, res. En deu mesos, res. Clar, ara sí que tindrem temps per estudiar les possibles models d’aigua, tenim deu anys més per poder estudiar això. O sigui, aquest argument de: “No, no, ho estudiarem”, si, d’aquí a deu anys podem estudiar tranquil·lament el que vulguin perquè ara el que fem és allargar-lo. Dit això, nosaltres pensem que aquest model no aporta res de nou a la població de les Franqueses. Per què? Perquè d’aquest milió, nou-cents mil Euros els pagarem tots els abonats i això s’ha de dir clarament: el pagarem en la factura de l’aigua. Aquesta empresa, en deu anys, aportarà a l’Ajuntament 960.000 Euros, 96.000 Euros l’any. És una bicoca, s’ho mirin com s’ho mirin. La gestió de l’aigua d’un poble de 18.000 habitants, 19.000 i

Ple 26/01/2017

pico, amb 96.000 Euros, és una bicoca. Per què? Perquè ens creiem les dades que ens proposa la pròpia empresa. Perquè som presoners d’una empresa que els hi recordo que és una multinacional, Grup Sorea Abgar Grupo Suez, per tant no estem parlant d’un pobre desgraciat que s’ha de guanyar la vida. I què passa? Ens presenten tots els números, quins abonats tenim, quin consum d’aigua tenim, quina despesa fa de no sé què i els hem de creure com si fos la Bíblia perquè no tenim capacitat de contrastar el que ens presenta l’empresa, perquè hem cedit a l’empresa aquesta gestió. I aquesta gestió és municipal, li recordo bàsicament. L’antiga Addenda ja parlava d’una Comissió de seguiment, on és? En aquest deu anys, on ha estat aquesta Comissió de seguiment? Per què no l’han fet servir? Per què no hem fet servir el control de l’aigua en aquest Ajuntament? I aquí hi ha grups que no estan governant en els últims deu anys. On estava aquesta Comissió de seguiment? No existeix. Ara sí tenim una Comissió de seguiment on l’empresa, a més a més, té vot. No hem quedat que la representació la te la sobirania del poble, i la sobirania del poble és dels regidors? Què pinta l’empresa votant aquí, si té interessos creats? Què pinta aquí l’empresa? L’empresa ha d’assessorar, com fan els tècnics de l’Ajuntament, i punt pilota. Després, hi ha una que és de traca, el punt sis ve a dir: “Senyors, vostès ens han cobrat 20 i pico mil Euros l’any per canviar comptadors digitals, només han gastat 44 mil. Ens deuen 88 mil i els hi perdono perquè resulta que vostès han tingut una pèrdua econòmica”. Aquests calés, vosaltres no els podeu perdonar perquè els han pagat els abonats, no els ha pagat l’Ajuntament, no és diner de caixa de l’Ajuntament, l’hem pagat els abonats amb les nostres factures. Ara, haurem de pagar dos cops el mateix concepte perquè l’empresa no va fer la inversió que havia de fer? M’està dient que haurem de tornar a pagar aquests comptadors dos cops? És el que m’està dient en aquesta Addenda. Jo no sé fins a quin punt això té base legal per fer-ho, senyor Alcalde. Després, tenim jurisprudència que ens diu que les addendes o les pròrrogues es poden fer servir però no reiteradament. I algunes s’han declarat nul·les quan s’usen més d’un cop. Per això li deia que deixéssim el punt sobre la taula perquè nosaltres tenim molts dubtes de que aquesta formula sigui realment legal i ens podem tornar a trobar com en el concurs de la llum, com en el concurs de les escombraries. Doncs ara el concurs de l’aigua, miri, igual també el perden perquè no s’han fet bé les coses. Perquè la moció que demanava ESQUERRA REPUBLICANA era debatre-ho i fer un model de poble respecte de l’aigua, que és un bé públic, que el 80% de la població, segons estadístiques, està per remunicipalitzar l’aigua, perquè és un servei públic bàsic de la població. No el podem deixar en mans de les empreses. Fins aquí la meva intervenció. Gràcies. Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: Gràcies. Bé. Bona tarda. Avui prenem una decisió important: la renovació de la concessió de l’aigua. Per nosaltres, la prioritat és que la gestió sigui transparent, participativa, sostenible i una garantia que uns quants grups d’interès no puguin fer alguna cosa tan obscena com tallar-li l’aixeta a una família amb dificultats econòmiques. Per tant, la transparència, la rendició de comptes i l’establiment de mecanismes de regulació i control públics són essencials i prioritaris. I els mínims imprescindibles per assegurar que l’aigua s’administri de manera eficaç i també democràtica. I això és el que realment marca la diferència. I això és el que hem aconseguit en les negociacions per la renovació. Recordar-los als

Ple 26/01/2017

que creuen en la veritat absoluta i es permeten intentar donar lliçons, que un servei no deixa de ser públic per estar prestat per funcionaris o per empleats mentre sigui de titularitat pública. Recentment hem pogut escoltar comentaris (no només aquí sinó a altres llocs) com que s’ha privatitzat l’aigua a diferents llocs i espais. I volem dir que l’aigua mai es privatitza, sempre és de domini públic. A Espanya, està garantida aquesta titularitat des del segle XIX, Llei d’aigües de l’any 1879, però la llei permet que el titular del servei, l’Administració Local, per a la gestió urbana pugui optar per realitzar la gestió del servei directament o indirectament, mitjançant contracte amb una companyia especialitzada per concessió o empresa mixta. Després de revisar diferents modalitats de gestió de concessió, també les públiques (sobretot aquestes) hem pogut comprovar que en el municipi de les Franqueses, sense comptar la Roca del Vallès, un municipi veí, l’aigua és la més barata i amb diferència, imputant tot el Vallès Oriental. També hem escoltat i llegit a diversos llocs que el servei de l’aigua seria més barat si fos pública. Els hi dic que no és cert. No sempre és cert i ho podem demostrar. Ningú hauria de tergiversar la realitat. És més, només hem de mirar la pàgina web de la Generalitat per comprovar-ho. Els animo a fer-ho, i a tothom que ho faci. Comentaris com càlcul del servei o impost a l’empresa operadora, per favor, què més lluny de la realitat. El responsable de fixar i modificar les tarifes del servei de gestió de l’aigua són els municipis, és l’Ajuntament. Així ho estableix la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. La tarifa és aprovada sempre per l’autoritat competent per períodes de temps determinats, després de l’anàlisi i justificació de les despeses i de les inversions que reflecteixen l’activitat de l’operador, sigui públic o privat, d’acord amb les característiques i necessitats que el servei presenta en cada municipi. Gràcies. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: Bona nit a tothom. Quan no m’ha deixat intervenir, senyor Alcalde, abans de començar el punt, el que jo volia era demanar-li que en base al tema que estem tractant, un bé públic, un bé de primera necessitat, una segona pròrroga que accedeix a aquesta legislatura i la següent possiblement, i que aportarà un tema de fins a trenta anys de concessió, permetés vostè, perquè és atribució seva com a President d’aquest Consistori, que hi hagi un tercer torn d’intervencions o un increment de temps, si fos el cas. No sé si el farem servir, però em penso que és important que aquest tema es pugui debatre suficientment. Ho deixo al seu criteri. Intentaré no repetir-me. Senyor Jiménez, es va convocar una Junta de portaveus, és veritat, però en aquesta Junta de portaveus la informació, parcial, se’ns va donar en aquell mateix moment (no la teníem abans) i a més a més, les opcions de preguntar davant d’uns fulls que t’acaben de donar fa cinc minuts, realment són escasses. Ha parlat vostè del tema del control de l’equip de govern. Ha dit, se l’ha escapat, i després no, ha dit que seria de l’Ajuntament, en aquesta Comissió de seguiment. S’ha comentat en la intervenció anterior: aquesta Comissió de seguiment estava prevista des de l’any 97. Jo vaig demanar les actes, el reglament, a veure què. Aquesta Comissió de seguiment no ha existit mai. Amb la qual cosa (i si ha existit no hi ha actes, no hi ha reglament, res) representa que si ara funciona, funcionarà en pitjors condicions de les que estava prevista i no s’ha fet. Per què? Perquè a l’anterior la nostra gent, els nostres tècnics, els que en saben, tenien veu i tenien vot. En aquesta

Ple 26/01/2017

no hi apareixen. Espero que, com a mínim, abans de signar facin rectificar això a l’empresa. I ja s’ha dit, no té cap sentit que l’empresa sí que tingui vot (veu, bueno, veu n’ha de tenir) però que tinguin vot en aquests temes. La proposta d’inversió de la que ens ha parlat no és una proposta d’inversió, és un préstec. És un préstec, no sé si encobert o no, no sé si en el proper informe de seguiment del Pla d’ajust es tindrà en compte o no es tindrà en compte i a més a més, és un préstec car. Perquè fins ara, aquestes inversions anaven indexades en Euríbor+0,50, i a partir d’ara aniran indexades amb Euríbor+2. Això què representa? Això representa pagar més. Això no sé si realment ho podem fer en la nostra situació, som un ajuntament que en el seu dia es va acollir al Pla d’ajust, som un ajuntament que periòdicament, depèn de com vagin les coses, som fantàstics, meravellosos, tenim romanents de tresoreria positiu, guanyem diners. Vaja, no amortitzem els préstecs que tenim perquè som molt prudents. Però a l’hora de la veritat, resulta que hem de manllevar diners. Perquè això és manllevar diners, i manllevar-los molt cars. Si vostès necessiten diners, escolti, acudeixin a la Diputació, que ens els farà a un Euríbor+0,005 i a més a més, després amb els ajuts que hi ha quedarà de franc. Aquí, vostès el que estan fent avui (que el diner és un bé que s’ha d’oferir, que ha d’estar en el mercat) és deixar que aquesta empresa ens faci de banc i a més a més, a un preu car. Ha parlat, senyor Jiménez, del fons social, de no sé què, d’això. Miri, en aquí hi ha una cosa que vostè no ha dit, que és que el cànon que cobra l’Ajuntament serà més petit. I aquest cànon més petit representa, com a mínim i d’entrada, una mica més de 200.000 Euros amb els números que tenim avui. Si durant aquests deu anys s’incrementen els abonats (que s’incrementaran), s’incrementa el consum, s’incrementa la facturació, el perjudici per l’Ajuntament serà més gran. És a dir, aquests 50.000 Euros que Sorea donarà per una banda, en deu anys, no cada any, aquesta part de la inversió que va a fons perdut, és menys del que amb aquestes noves condicions (El senyor Alcalde indica que li resten quinze segons de temps) l’Ajuntament deixa de guanyar. Estàvem parlant de causes de resolució d’aquest contracte i, en l’informe que no ens va donar l’Interventor, deia expressament que una de les clàusules per poder resoldre un contracte és que s’hagi incomplert. Des del moment en que aquesta Comissió de seguiment no es crea, s’està incomplint un requisit bàsic (El senyor Alcalde indica que li resten vint segons per anar acabant) d’aquest contracte. Si. I això donaria peu a poder-lo resoldre. És més, quan arriba en venciment també el podem resoldre. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Gràcies, senyor Profitós. Alguna intervenció més? Jo passaré (espera, també em poso el temps) a explicar, veritablement, en què consisteix l’oferta de renovació. Primer, és una oferta de renovació per deu anys. Aquí no estem privatitzant res, perquè ja ho estava, o sigui, ja porta vint anys, Sorea. Si de cas, no remunicipalitzem, cuidado, no remunicipalitzem. Però és una forma de veure les coses, diferent a la vostra. Ni millor, ni pitjor: diferent. Però, per què creiem que hem de renovar? Perquè l’oferta creiem que és molt bona. Primer, la creació de la Comissió de seguiment del contracte, que no hi era fins ara, senyor Profitós, i vostè va ser regidor d’Hisenda durant un any i tampoc la va reclamar, va estar al govern i no la va reclamar. Però bueno, ara hi és. I ara l’hem de fer operativa, senyor Profitós, l’hem de fer operativa. I és una Comissió paritària en la

Ple 26/01/2017

qual hi està representat tot el Ple de l’Ajuntament, paritària al 50%, amb vot ponderat i, en cas d’empat, l’Alcalde decideix. Per tant, el poder està aquí. Si. (El senyor Bernabé fa un comentari fora de micròfon). Si, ponderat, tindrà el 50% també, l’empresa. 50% empresa, 50% Ple de l’Ajuntament. I en cas d’empat, l’Alcalde desfà. Per tant, el poder el tenim aquí. I què decidirà aquesta Comissió de seguiment? Dues coses importants. Les destaco. Primer, la proposta de revisió de tarifes. Si aquesta Comissió diu que no, no hi haurà revisió de tarifes. I segon, decidir el Pla d’inversió. Com és aquest Pla d’inversió que és de 1.210.000 Euros en dos anys. Què han proposat, però acabarem decidint nosaltres en aquest 1.210.000 Euros? Coses tan importants com l’abastament d’aigua potable al Consell del Poble de Llerona, l’abastament al Polígon industrial de Llerona des del dipòsit de Can Santa Digna, la substitució de la canonada de fibra de 80 mm a la carretera de Cànoves, la millora de l’abastament al Polígon Industrial Ramassar, l’actuació per l’abastament al nucli rural de Llerona per gravetat, portada d’aigua a Corró d’Amunt (a tota la zona urbana de Corró d’Amunt), millora en les instal·lacions, 35.000 Euros d’eficiència energètica a la xarxa, implantació de punts de control a la xarxa on line, millora de la xarxa de distribució a Bellavista i també millora de la xarxa de distribució del 11 de setembre. Això puja 1.000.000 d’Euros, amb l’IVA 1.200.000. Però aquí és la Comissió la que controlarà, i Obres i serveis que veritablement aquests pressupostos no ens la fotin, s’ajustin al que hi ha d’haver-hi. A més a més, hi ha tot el tema de fons de solidaritat, és a dir, 6.000 Euros pel tema de la pobresa energètica cada any, i 5.000 cada any d’aportació per promoure i desenvolupar en el terme municipal activitats d’interès general. Apart, els dos cànons, a repercutir per a tarifes, que seran uns 30.000 l’any, i el cànon no repercutible a tarifes, que són 45.000 Euros l’any. En el segon torn parlarem del preu de l’aigua i de la situació de les Franqueses dins la comarca i dins del país. Passaríem al segon torn. Senyor Profitós, passaríem al segon torn. Senyor Bernabé. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Bé, passen de puntetes. No ens expliquen què passarà al 2018. Que també ho diu, el conveni. El 2018 tindrem un increment del preu de l’aigua. I aquest increment ha de tenir en compte dos factors: que l’empresa diu que té pèrdues, més els 900.000 Euros d’inversió que farà l’empresa, que la pagarem, torno a repetir, tots els abonats. Això, vostès no fan hincapie en això. Clar, escolti, jo també pago una convidada a mariscada si resulta que m’ho paga una altra persona, jo també pago convidades, eh. I és el que estem parlant. No entrem a discutir si les millores són o no necessàries. Evidentment que són necessàries i encara hi sortirien més, estic convençut. L’únic que estic dient és que el que es ven com un avantatge, no ho és tant. Perquè per exemple, li puc dir que una part dels 68.000 Euros que ha pagar l’empresa no es farà efectiu fins que no es torni a tarificar el preu de l’aigua en aquest Ajuntament, per tant, l’any que ve. I això ho diu el conveni. I que a més a més, aquests 68.000 Euros en inversions i tal, ja aniran directament a les inversions que faci l’empresa. Per tant, jo aquí, al final no veig realment quin guany tenim. És que li torno a dir. A més a més, tenim diferents conceptes que ens marquen. Per exemple, la necessitat de sotmetre’s periòdicament a concurrència, la rescissió de les pròrrogues. En aquest sentit, la Comissió Europea va declarar que la durada de les

Ple 26/01/2017

concessions s’ha de fixar de manera que no limiti la competència. I resulta que aquí només tenim una única empresa que es presenta. I a l’altra, una única empresa que es va presentar fa deu anys. Això ho diu la Comunitat Europea, no ho dic jo. De la mateixa manera, ens diu que les pròrrogues han d’estar limitades a tres concurrències. Requisits previs: que la modificació respongui a una necessitat d’interès públic (escolti, l’aigua la podem portar amb Sorea com amb qualsevol altra companyia, o una empresa pública creada per nosaltres, o el que vulguem, per tant no existeix res que justifiqui degudament aquesta necessitat de l’expedient, hi és, però no suficientment) i que no afecti les condicions essencials del contracte. Bueno, aquí tenim canvis, dintre d’aquestes condicions necessàries del contracte. Aquest que l’he dit abans, els 68.000 Euros de cànon que s’han de pagar i que repercutirem. Tallar l’aigua, senyor Corchado, està garantit per llei, aquí a Catalunya. O sigui, els serveis no es poden tallar així com així, o sigui, no anem dient: “Escolti, és que hem aconseguit a les Franqueses no tallarem l’aigua a ningú”. Ni a les Franqueses ni enlloc de Catalunya! És que això és una llei parlamentària. Públic respecte a privat. El seu grup parlamentari va criticar molt durament quan ATLL es va quedar amb la concessió de l’aigua. Van qualificar-la de privatització. I el resultat va ser que ATLL va posar a les tarifes la quantitat que li va donar la real gana, no sé si un 60%, no vull dir-ho perquè potser m’equivocaria. I això va repercutir en tots els municipis, que van haver de repercutir preus a l’alça en tots els ajuntaments. Això és quan nosaltres ens referim a privatitzar: a que deixes de tenir el control directe d’una part del preu de l’aigua. M’ha semblat bé la informació que ens han dit, que han fet una sèrie de gestions per veure què era viable i no. Nosaltres no les hem vist. I això hi era a la moció que va presentar ESQUERRA el mes de març. Nosaltres no les hem vist. És més, senyor Alcalde, li pregunto: a mi m’ha arribat que vostè estava per la municipalització de l’aigua i que, fruit del pacte, ha hagut de tirar marxa enrere i fer aquest acord amb Sorea. Li pregunto directament si és cert o no perquè ho desmenteixi públicament. Té l’oportunitat. Marata? Si, fins el 2018, evidentment, on tindrem la pujada aquesta, que jo trobo que estarà entre 4,5 o 5%, si no més, de l’aigua. Per últim (El senyor Alcalde l’indica que li resten trenta segons i que ha allargat un minut). D’acord. Perdoni. Per últim, nosaltres creiem que en un tema tan sensible com són els serveis bàsics, i l’aigua ho és. Ens mereixíem que ens aquests deu mesos haguéssim tingut un debat tranquil, assossegat, entre tots els grups municipals per veure quina era la millor solució. Perquè si vostès estan tan segurs, ens haguessin presentat aquesta documentació, i vostès saben que si és cert, nosaltres haguéssim arribat a la mateixa conclusió que vostès. Però no han volgut, no han volgut fer-ho així. Ho han volgut fer d’amagat. Ho sento. Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: Bé. No em deixen de sorprendre determinats comentaris. En primer lloc, per aquesta recuperació és que s’observi i es justifiqui objectivament l’interès general per increments alarmants de tarifes, mal manteniment de les infraestructures necessàries, o mal servei de la qualitat de l’aigua. El rescat ha de ser motivat per criteris d’eficiència i sostenibilitat. Finalment, recordar que el rescat és un acte molt agressiu des del punt de vista dels actes administratius, per la qual cosa ha de respondre a raons molt fonamentades. Digueu-me, quant ens

Ple 26/01/2017

costaria aquest servei a nosaltres? No només el personal, les inversions necessàries per garantir la correcta qualitat de l’aigua, els canvis de canalitzacions i un llarg etcètera de temes que ja toquen i són necessaris. Ho han calculat, vostès? Crec que no perquè no he escoltat a la seva intervenció gens sobre aquest tema. No sé si s’han oblidat d’això o també obvien els seus comentaris de forma interessada. No m’interrompi, si us plau. En conclusió, tal vegada hagin de preguntar-nos si el problema està realment en l’externalització o més aviat en la mala regulació i la mala gestió i seguiment de les empreses. Si és dóna concessió, la gestió és essencial que calgui i tingui una bona regulació del servei i una adequada monitorització. En aquest sentit és necessari fugir de apriorismes ideològics i analitzar cas per cas. La remunicipalització no és garantia d’una millor gestió, sempre. La veritat és que cada autonomia municipal, en el terreny d’organització del servei, és bastant limitat. I tot moviment de remunicipalitzar hauria d’estar degudament motivat. Sobretot, no s’ha de canviar el que en alguns cassos funciona de forma correcta i bé. I la veritat és que hem experimentat grans millores i en vindran moltes més. El que tenim clar és que els diferents models de participació han de buscar sempre una major eficiència dintre de l’assignació de recursos, una major adequació a les modificacions tecnològiques i una major capacitat de finançament extern que no incrementi els costos pressupostaris del nostre ajuntament. Tot no val, en política. S’han d’analitzar els temes. I els brindis al sol, perquè els vents van en determinades direccions, no sempre són els bons per navegar. És més, s’han d’aclarir moltes més qüestions que estan sent difoses com a veritats, quan només són interpretacions interessades d’una realitat contrastable. És molt possible que tant les empreses com l’Administració Pública siguem els primers responsables d’aquestes inexactituds i intoxicacions mediatiques. Segurament vinguin motivades per la falta d’informació. Alguna cosa que haurem de corregir per alimentar l’entorn mediatic amb dades contrastades i dades reals. Una vegada més, reivindico que cal més comunicació des del sector de l’aigua, en quantitat i en qualitat, per a que la nostra ciutadania tingui clar el què i el com. Repeteixo, dades contrastades i reals, no comentaris malintencionats i amb dades poc o gens contrastades. El que als nostres veïns i veïnes els ha de quedar clar és que les coses canvien, perquè el control de la gestió, les inversions, el pressupost, tot, sempre serà del Consistori. Es crea una Comissió de seguiment on estarem tots, i d’això se’n diu transparència i rendició de comptes, per part del govern i de l’empresa concessionària. Nosaltres, el PSC, hem aconseguit que aquesta renovació sigui el més semblant a una empresa mixta públic privada. Si anéssim a l’ús d’una empresa normal, del 100% de les accions el 51% de les accions serien nostres. Les coses ja són diferents, decidim nosaltres i no uns altres. Gràcies. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Va bé, senyor Corchado, dins de temps. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: Aviam com ho fem, això. A veure. Senyor Colomé, ha llegit una llista de les inversions previstes, així d’entrada. Una part important d’aquestes no són per nosaltres, són per ells. Són perquè això els hi permetrà ser més eficients, gastar menys, tenir menys recursos invertits en aquest poble i incrementar els seus beneficis. I una part d’aquestes coses, si s’hagués fet un

Ple 26/01/2017

manteniment correcte, no només justet per anar tirant, ja s’haurien d’haver fet durant aquests vint anys que portem. No m’ha contestat, i l’agrairé que em contesti en el segon torn, al fet de que el cànon no repercutible que nosaltres cobrem i que no va a parar a la factura de la gent, baixa. Baixa, i aquesta baixada compensa, és molt més gran el que deixem de cobrar que el que ells inverteixen en ajuts socials, amb no sé què, amb aquest 10% a fons perdut. La segona vegada ho he dit bé. Primer he dit que la inversió era de 1.210.000 Euros. No, és un milió més el seu IVA corresponent, com tothom. Què més he dit? A veure, si. A l’any 97, bueno, això es va votar per primera vegada, hi ha haver dos grups en aquest Ajuntament que van votar en contra: un va ser ESQUERRA i l’altre va ser el PSC, el PSC de llavors. No sé si les coses han canviat tant. No es tracta d’un rescat, ara mateix: es tracta d’un venciment en el qual nosaltres podem triar, o no. A més a més, quan arriba. Si vostès es miren l’expedient que hi ha en aquest ajuntament, això surt com a concurs públic dintre de la documentació, dintre del format que té. No sé. A més a més, inicialment això estava previst per vint anys, deu més deu, en el contracte. En el contracte inicial surt. Ara, ens parlen de que això, amb aquesta serà la tercera fins els trenta i podem arribar fins els cinquanta. A més a més, nosaltres quan una persona treballa per nosaltres, li demanem que estigui al corrent de la Seguretat Social, d’una sèrie de coses. Els amics de Sorea han estat requerits repetidament per l’ATLL, per l’ACA (l’ACA ens ho ha arribat a dir a nosaltres) perquè no paguen. Perquè no paguen en forma i en el moment en que toca l’aigua que els hi ven l’ATLL. No estic parlant de fa molt temps, aquest mes de gener en aquí va entrar un requeriment de l’ACA dient: “Escolti, diguin-los als senyors de Sorea que paguin quan han de pagar”. I nosaltres el vam fer seguir. I suposo que vostès en són conscients, d’això. I tot i això, continuen apostant per aquesta empresa. Quant ens costaria, atenent a la intervenció de l’últim regidor que ha parlat, posar en ordre el que es necessita aquí, a les Franqueses? Dubto que ens costés més del que ens costarà, perquè és que ens costarà diners, totes aquestes coses, totes aquestes inversions, si són les que s’han de fer les pagarem, i les pagarem com he dit abans, molt cares (El senyor Alcalde indica que li resta mig minut). Jo els hi demano que es replantegin, si us plau, aquestes firmes i aquest preu, perquè avui els interessos són barats, però d’aquí a cinc, sis, set anys, no ho sabem. I el que està claríssim és que el diferencial que nosaltres pagarem sobre aquests diners és molt més alt que el que estàvem pagant fins ara. Insisteixo, demanaré, i em sembla que seria molt prudent de fer, demanar al Ministerio corresponent al que se l’envia cada tres mesos el Pla d’ajust, si això és un endeutament que ens podem permetre. Perquè estem dins d’un Pla d’ajust. (El senyor Alcalde indica que ha d’anar acabant la seva intervenció). Si. No, he acabat el termini, agafo els dos minuts per les al·lusions que m’ha fet vostè dient que jo estava (El senyor Alcalde afirma que no hi ha al·lusions). Si, ha parlat de que jo estava al govern en aquell moment. Escolti, (El senyor Alcalde diu que prou, reiterades vegades) vostè sap que jo he demanat deu, quinze, vint vegades, aquesta documentació (El senyor Alcalde diu que ho sap). No se m’ha donat. Per què surt ara? Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Senyor Profitós, ho sé. Ei, escolti, ho sé, val? Però ara ja ha acabat el seu torn, val? (El senyor Profitós diu que sí). Ja està. Alguna intervenció més? Darrera intervenció. No, senyor Profitós, em sap greu però

Ple 26/01/2017

els temps són els temps, és que si no, això seria xauxa. (El senyor Profitós diu que el tema és el tema i que per això ho demanaven). Val, quatre coses molt concretes. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: Però quants cops intervenen, vostès? (El senyor Bernabé comenta fora de micròfon que intervenen en la defensa del punt) Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: La defensa del punt i els partits. Podem fer govern o podem fer partits. Val? El poso a zero, eh? M’ha posat nerviós, ara. Vinga, quatre coses importants. Primer, Sorea no paga a ATLL perquè te un conflicte i ho està pagant davant notari, està consignant els diners. Punt número 1, consignant davant notari. Segon, vam estudiar la remunicipalització. Jo personalment vaig estar parlant amb l’Alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, tot el tema del CONGIAC. Ells hi havia estat. M’ho va desaconsellar. I han sortit, del CONGIAC. Jo sempre crec que hi ha tot un seguit de serveis que han d’estar externalitzats: recollida d’escombraries, neteja viària, aigua, enllumenat públic. És un tema de concepte. Jo crec que han d’estar externalitzats. I que l’Ajuntament s’ha de dedicar veritablement al dur. Em queden dues coses per dir-los. Preu de l’aigua (i són dades absolutament objectives que pot trobar vostè a la Generalitat de Catalunya, a la web de la Generalitat de Catalunya): dins del Vallès Oriental, si ens posem dins del tram que són els 75% dels usuaris que consumeixen menys de 30 m3 trimestralment, som els segons que tenim el preu de l’aigua més barat del Vallès Oriental. Els segons. I l’última pujada, senyor Profitós, la vam fer junts. La vam fer junts, si, si, està aprovat per Junta de Govern i vostè hi era. Està aprovat. La vam fer junts però jo crec que es va fer perquè tocava. Però ara portem quatre, cinc anys que no s’ha pujat, l’aigua. I som els més barats. L’Ametlla, més de 2,5 €/m3. Nosaltres estem a 0,45. Per darrera nostre només hi ha la Roca. Per davant tenim Sant Celoni, Montmeló, Vilanova, Lliçà de Vall, Granollers, la Llagosta, Canovelles. Tots. I així és. Per tant, això que dieu aquí, abans SOREA que el poble, per mi no és cert. És cert per vostès, però jo estic dient que les Franqueses te, en la franja més baixa, l’aigua més barata del Vallès Oriental. I si ho mirem de Catalunya, dels municipis de més de 10.000 habitants, fixeu-vos on estem. També a la cua. L’Ametlla sempre per sobre, Barcelona, Cerdanyola, etc. Per tant, el tema econòmic som els més barats. Segon. Vam demanar que se’ns fes una enquesta de satisfacció. I s’ha fet una enquesta de satisfacció als ciutadans de les Franqueses. L’ha fet l’empresa STIGMA. La vam encarregar a Sorea. Sorea ho ha encarregat a la mare, que és SUEZ, val? S’han realitzat un total de 103 enquestes telefòniques. La mostra d’error és un 10%. És elevada, la mostra d’error. Però un nivell de confiança del 95,5. Deixi’m llegir-li tres conclusions, tres. Pels clients de les Franqueses, el servei que l’ofereix la seva companyia d’aigües és satisfactori. 7,30 sobre 10. Per tant, la gent de les Franqueses està contenta amb el servei de Sorea. El 80% dels clients considera que el servei rebut per la seva companyia d’aigües ha estat just el que esperava. I dintre de les valoracions satisfactòries, el 48% puntua el servei entre 7 i 10, el 47% entre 5 i 7 (per tant, li dóna un aprovat, per això surt el 7,30) i només un 6% ho veu insatisfactori. Hi ha altres, hi ha hàbits de consum. Per exemple ens diu que el 28% de la població enquestada de les Franqueses beu aigua de l’aixeta, el 28%. El 46%, aigua envasada i el 25%, aigua filtrada. En tota la relació amb l’empresa subministradora d’aigua, la

Ple 26/01/2017

relació és bona. Suggeriments: el 19% dels entrevistats ha realitzat algun suggeriment de manera espontània. El 18%, tampoc ho negaré, diu que es redueixi el preu de l’aigua. I el 14%, que es millori la pressió. M’estic passant. M’he passat. Mig minut, val? Per tant, ho paro i vaig acabant. Per tant, hem agafat també dades objectives d’enquestes de satisfacció de la nostra població, per fer això. Molt bé, suficientment debatut. Passaríem a votació. SOTMESA a votació la proposta, és aprovada per nou vots a favor dels regidors dels grups municipals CiU i PSC-PM, set vots en contra dels regidors dels grups municipals ILFC-E, ERC-AM i CPF, i per tant, amb el quòrum legal. El senyor President mostra el seu agraïment pel bon comportament a les persones del públic que han portat una pancarta. El senyor President dóna pas al punt següent de l’ordre del dia:

3. PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL TEXT REFÓS DEL PLA PARCIAL DEL SECTOR V PER TAL D'ADAPTAR ELS PARÀMETRES URBANÍSTICS A LA MODIFICACIÓ DE LES NORMES URBANÍSTIQUES APLICABLES A LES ZONES INDUSTRIALS DEL TERME MUNICIPAL DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS.

ATÈS La Junta de Govern Local, en sessió del 13 de juliol de 2015, va adoptar, per unanimitat dels assistents, els acords següents:

“Primer.- APROVAR INICIALMENT la modificació puntual del Pla Parcial Urbanístic del Sector V de les Franqueses del Vallès per tal d’adaptar els paràmetres urbanístics a la modificació de les normes urbanístiques en les zones industrials del terme municipal de les Franqueses del Vallès, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme en sessió del 6 de novembre de 2014. [...]

Cinquè.- SOL·LICITAR l’informe preceptiu a la Comissió Territorial d'Urbanisme, previ a l’adopció de l’acord d’aprovació definitiva.”

ATÈS que l’expedient s’ha sotmès a informació pública, segons edictes publicats al BOPB de data 6 d’agost de 2015 i al Diari El 9 Nou de data 7 d’agost de 2015. ATÈS que s’han sol·licitat i obtingut els informes sectorials necessaris per a la tramitació de l’expedient.

Ple 26/01/2017

VIST l’informe favorable amb observacions emès per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, rebut en data 20 d’octubre de 2016 amb Registre General d’Entrada 2016-E-RC-8679. ATÈS que en data 17 de gener de 2017, amb Registre Electrònic 2017-E-RE-48 l’empresa NADICO INDUSTRIAL MANAGEMENT,SL ha aportat el text refós de la modificació que incorpora l’observació fixada per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona. VIST l’informe jurídic que s’acompanya en l’expedient. VIST l’informe emès per l’arquitecta municipal. DE CONFORMITAT amb allò previst per l’article 81 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, 52.2.c) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya i 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases del règim local. AQUESTA Àrea d’Urbanisme proposa al Ple l’adopció dels següents: ACORDS: Primer.- APROVAR definitivament el Pla Parcial del Sector V formalitzat a través del text refós que incorpora l’observació fixada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona segons l’ informe favorable rebut en data 20 d’octubre de 2016 amb Registre General d’Entrada 2016-E-RC-8679. Segon.- TRAMETRE a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona la documentació administrativa i tècnica completa, als efectes d'informació, coordinació i arxivament, de conformitat amb el que disposa l'article 88 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. Tercer.- DISPOSAR la publicació dels presents acords, juntament amb les normes urbanístiques del Text refós del Pla Parcial del sector V als efectes d'executivitat i obligatorietat del planejament. El senyor President demana si hi ha alguna intervenció al respecte. Pren la paraula el senyor GANDUXÉ i diu: Bé. Bona nit. El senyor Secretari ja ens ha informat detalladament de tot el procediment. Només recordar-los les modificacions que hi ha hagut en aquests paràmetres, o sigui, les modificacions que són les següents (i és ràpid): la superfície mínima de parcel·la passa de 5.000 m2 a 1.000; les edificacions podran ser dividides en règim de propietat horitzontal per ús de diversos

Ple 26/01/2017

establiments; l’ocupació màxima de parcel·la passa del 50 al 70%; es modifica les separacions de les edificacions als llindars, passant de 12 m a vials, a 10; en les partions laterals i de fons, es passa de 6 a 5 metres; s’augmenten els usos compatibles amb els següents: restauració, serveis tècnics, hotel, educatiu, sanitari, assistencial, cultural, associatiu, religiós, administratiu, i funerari. Amb això igualem en aquests paràmetres el mateix que vam fer amb el Pla Parcial del Sector P, que va ser aprovat definitivament per acord de Ple del 28 d’abril de 2016. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Bé. Aquí votarem en contra, tot i que estem bastant d’acord en els punts que vostè ha exposat quant a redimensió de parcel·la, possibilitat d’edificabilitat. Tot això estem completament d’acord. Els temps que ens acompanyen són aquests, ara, no són els de grans multinacionals que aterren sinó gent que vol muntar el seu negoci, completament d’acord. Però evidentment, en els usos ja ho vam votar en el seu moment. Ho continuem mantenint. No entenem com els polígons industrials, solar industrial, poden tenir usos que no són d’aquesta manera. Podríem arribar a entendre que comercial, sí. Però d’altres, entenem que la convivència pot donar problemes, per una banda, perquè qui va a fer esport no vol que faci mala olor, i l’empresa que fa mala olor a vegades no ho pot remeiar. O qui va a jugar al pàdel o no sé què, a la llarga li demanarà alguna forma d’accés fàcil al polígon, perquè si als polígons vostè el que fa és que la gent vagi allà a menjar, a fer esport, a pregar per la seva fe i tal, abans o després li diran: “Escolti, jo vull anar allà, però vull anar amb un transport públic. Deixi’m accedir fàcilment”. I és per això que nosaltres sempre hem dit que el territori l’hem de tenir endreçat. És per aquest motiu que li votarem en contra. Després, no m’ha quedat clar en l’exposició que ha fet: els usos esportius no els ha esmentat, m’ha semblat? O és que ja hi eren? Ja hi eren, no? Pregunto, pregunto. Val, doncs si això està passant ara, i ara es permeten els usos esportius, com ha dit l’Alcalde, com és possible que tinguem ja un pàdel fet? Aquesta seria la primera pregunta. Si, si, ja, però si els usos els marquem ara. (El senyor Alcalde indica fora de micròfon que l’ús esportiu ja hi era). L’esportiu ja hi era. Val, si l’esportiu ja hi era, retiro la pregunta. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: A veure, en primer lloc, fer (El senyor Alcalde indica que la intervenció ha de ser sobre el punt). Si, si, sobre el punt. No, no, hi ha maneres i maneres, si, sobre el punt. En primer lloc, és cert que sobre el paper les coses que s’estan demanant tenen la seva lògica si, en principi, han de servir perquè vingui més petita empresa, vingui d’això. La veritat, no votarem a favor, perquè es que no sabem si això és purament a nivell general o si d’aquí a dos mesos tindrem alguna sol·licitud estrella per instal·lar-se en aquí, que a lo millor vostès saben i nosaltres no. En qualsevol cas, diguin que és per un tema de confiança. No tenen la nostra confiança, ara mateix. Pren la paraula el senyor GANDUXÉ i diu: Senyor Bernabé, vostè ha fet el mateix discurs que va fer el dia vint-i-vuit del quatre de 2016. Ha sigut coherent. Jo l’agraeixo. Ha sigut coherent, no ha modificat. Confiava, eh? Abans del Ple confiava que poder ho faria. Però ha sigut conseqüent.

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Alguna intervenció més? Per finalitzar. Això, ja no ve d’aquí. Ve de tot un seguit de canvis urbanístics que hem fet per dinamitzar l’activitat en els polígons industrials. De fet, els hi puc dir que teníem el polígon del Pla de Llerona al 20% i amb el canvi d’usos, en poc temps, ja han vingut entre 20 i 22 empreses noves de nova implantació. Noves vol dir que hi havia un solar i ara hi ha activitat. Malhauradament, algunes de logística, això també és veritat, però logística no atrau tants llocs de treball. I tenim un problema que malmet una mica, tants camions, malmet una mica el polígon. Però per això també tenim dos aparcaments de camions que ara estan quasi bé al 100% de la seva capacitat. I aquesta era l’explicació que us volia dir: vam aprovar, em sembla, la modificació dels del Pla de Llerona, ja, el P. Ara ens falta l’U, que també el farem, i a veure si el U també l’acabem de dinamitzar. Molt bé, passaríem a votació. SOTMESA a votació la proposta, és aprovada per nou vots a favor dels regidors dels grups municipals CiU i PSC-PM, cinc vots en contra dels regidors dels grups municipals ILFC-E i CPF, i dues abstencions dels regidors del grup municipal ERC-AM, i per tant, amb el quòrum legal.

4. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS CONVERGÈNCIA I UNIÓ, IMAGINEM LES FRANQUESES EN COMÚ-ENTESA, PARTIT DELS SOCIALISTES, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL I PARTIT POPULAR PER A L'ADHESIÓ A LA CAMPANYA CASA NOSTRA ÉS CASA VOSTRA

Des de l’estiu de 2015 Europa assisteix a una greu crisi humanitària com a conseqüència del desplaçament forçat de centenars de milers de persones que escapen de l’horror de la guerra, esperant una nova vida digna. Des del primer moment, la immensa majoria d’ens locals catalans han mostrat la seva predisposició a acollir persones refugiades, malgrat no disposar de les competències d’asil, i han dedicat recursos per ajudar-les mitjançant la campanya d’emergència del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per ajudar a les persones que cerquen refugi a Europa, i sensibilitzar sobre la situació en que viuen i les causes que han provocat la seva fugida. Mentre això passava, la majoria dels governs europeus i les institucions internacionals i de la Unió Europea han incomplert els acords signats sobre refugi i asil, mentre la societat civil catalana reaccionava mostrant la seva solidaritat activa, tot mobilitzant-se a l’hora de demanar a les institucions competents que obrissin vies segures per poder acollir persones refugiades.

Ple 26/01/2017

En aquest sentit, ha sorgit a Catalunya la campanya unitària Casa Nostra És Casa Vostra, conformada per milers de persones a títol individual, col·lectius i moviments socials, ONG i empreses del sector cultural, amb l’objectiu de denunciar la situació que viuen les persones refugiades i migrants, aconseguir la sensibilització i mobilització de la ciutadania i demanar polítiques d’acollida reals i efectives a les institucions, sota el lema “volem acollir”. Les entitats municipalistes catalanes han rebut la petició de la campanya Casa Nostra És Casa Vostra de fer tot el possible perquè el món local mantingui i reforci el seu compromís actiu ajudant les persones que necessiten protecció internacional, i es sumi a la seva iniciativa. Per tot això, des de l’ajuntament de les Franqueses del Vallès es proposa l'adopció dels següents ACORDS: Primer.- Declarar les Franqueses del Vallès municipi adherit a la campanya Casa Nostra És Casa Vostra. Segon.- Sumar-se a la campanya de suport a l’acollida de població refugiada en trànsit a Europa víctima dels conflictes armats a l’àrea mediterrània del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

Tercer.- Convocar a la ciutadania a mobilitzar-se assistint a la convocatòria de manifestació de la campanya Casa Nostra És Casa Vostra que es celebrarà a Barcelona el proper 18 de febrer. Quart.- Fer arribar aquest acord al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Campanya Casa Nostra És Casa Vostra, així com a les entitats socials del municipi (o ens local supramunicipal si és el cas). Cinquè.- Publicar els presents acords als mitjans de comunicació municipals (Butlletí, web, xarxes, etc.). El senyor President demana si hi ha alguna intervenció al respecte. Pren la paraula el senyor JIMÉNEZ i diu: Si. A la reunió de portaveus ja vam quedar de que ens adheríem tots els grups, igual com s’ha fet en el Consell Comarcal. De fet, es va aprovar ahir aquesta mateixa moció al Consell Comarcal també per tots els grups que ara signem la que presentem aquí, a l’Ajuntament. Per tant, ens hem de felicitar tots de que fem aquest esforç comú i que presentem aquesta moció endavant.

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor VEGA i diu: Si. Primer, gràcies, bona nit. Primer, felicitar-nos per aconseguir un consens encara més gran del que va haver aquí, absolutament tots els grups municipals de l’Ajuntament recolzant aquesta moció, una cosa que és positiva, considerem. El que sí que ens agradaria, i no volem que ningú s’ho prengui com una crítica, és fer una reflexió que va més enllà de l’Ajuntament, que és que aquests gestos no es quedin només en una declaració institucional, en un consell que s’ha d’anar a Montjuïc, a la manifestació que ja es preveu que serà multitudinària, sinó que quan parlem d’aquest tema jurídic, i les campanyes que estan fent a reflexionar, i que quan passin sis mesos, la gent que està esperant als camps de refugiats, sota zero, a les fronteres d’Europa, no siguin oblidades. Que no sigui una moda sinó que sigui una cosa que prenguem consciència en el temps. I sobretot per part de les administracions que sí que han pres consciència, que plantem cara, protestem i fem el que calgui de denúncia pública contra aquelles altres administracions que estan actuant d’una forma que jo crec que ja és vergonyosa i directament és inhumana, deixant gent abandonada a la seva sort. I simplement això. Moltes gràcies per tothom per recolzar la moció, i fer una crida a participar en la manifestació del dia divuit. Gràcies. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Alguna intervenció més? Passaríem a votació. SOTMESA a votació la moció, és aprovada per unanimitat dels setze membres assistents, sobre els disset que de dret i de fet componen la Corporació, i per tant, amb el quòrum legal. El senyor President dóna pas al punt següent de l’ordre del dia:

5. MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL REFERENT ALS BENEFICIS FISCALS EN L'IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES DE LES AUTOPISTES DE PEATGE

El món local pateix les disfuncions d’un sistema de finançament municipal que s’ha demostrat insuficient per a cobrir el conjunt de necessitats de despesa dels Ajuntaments. A part de no atendre la reivindicació històrica del municipalisme per un sistema de finançament més just, l’Estat espanyol ha aprovat diverses normatives que han tingut un impacte negatiu en les finances locals, sense articular les corresponents compensacions econòmiques o bé sent aquestes clarament insuficients. L’atorgament de beneficis fiscals a les empreses concessionàries de les autopistes de peatge és un clar exemple de com una mesura adoptada per l’Estat espanyol ha repercutit directament sobre els ingressos municipals, reduint la recaptació de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) provinent de les autopistes. Les empreses concessionàries han gaudit d’un benefici fiscal del 95% de la base imposable de la Contribució Territorial Urbana, benefici que s’estendria com a màxim fins a la finalització de la

Ple 26/01/2017

concessió tal com estableix l’article 12 a) de la llei 8/1972, de construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió. La posterior aprovació de la Llei d’Hisendes Locals reconvertia la Contribució Urbana en l’Impost sobre Béns Immobles i, mitjançant la Disposició Transitòria Segona, s’establia la transposició dels beneficis fiscals reconeguts per a la Contribució Urbana, fins a la data de la seva extinció o bé fins al 31 de desembre de 1992. Aquesta mesura adoptada per l’Estat espanyol repercutia directament sobre els ingressos municipals, reduint la recaptació de l’IBI provinent de les autopistes. Diversos municipis van considerar que era de justícia exigir una compensació econòmica a l’Estat en la mesura que una llei estatal havia provocat una minoració dels recursos municipals, i emparant-se en l’article 9.2 de la pròpia llei d’hisendes locals, que estableix que “les lleis per les quals s’estableixin beneficis fiscals en matèria de tributs locals determinaran les fórmules de compensació que corresponguin”. Per la seva banda, l’Estat sempre s’ha negat a compensar els municipis afectats provocant nombrosos litigis, amb sentències de diferents Tribunals Superiors favorables als municipis i una sentència final del Tribunal Suprem (STS 7142/2011) que donava la raó a l’Estat. La pròrroga de les diferents concessions a les empreses explotadores de les autopistes de peatge va provocar l’ampliació dels terminis per als beneficis fiscals, entre ells el de l’Impost sobre Béns Immobles. Una vegada més l’Estat espanyol mostrava la seva deslleialtat institucional amb el món municipal, posant per davant els interessos de les grans empreses concessionàries. Aquesta ampliació de les concessions queda regulada al RD2346/1998, de 23 d’octubre, pel qual es modifiquen determinats aspectes de la concessió de “Autopistas, Concesionaria Española, Sociedad Anónima” (ACESA). La clàusula V del conveni que figura a l’Annex d’aquest decret estableix que, malgrat la concessió s’estén fins al 31 d’agost del 2021, els beneficis fiscals recollits a l’article 12.a) de la llei 8/1972 es mantindrien només fins al 31 d’agost del 2016. Per tant, a partir d’aquest any 2017 les empreses concessionàries han d’abonar el 100% de l’IBI corresponent a les autopistes. Els municipis afectats per aquest decret són aquells pels qual transcorre algun dels trams de pagament de les següents autopistes:

AP-7, de La Jonquera a Tarragona AP-2, d’Aitona a Banyeres del Penedès C-32, de Montgat a Palafolls C-33, Barcelona a Montmeló

Ple 26/01/2017

La mateixa clàusula V del conveni estableix que els concessionaris de les autopistes hauran d’abonar 20,9M€ a l’Estat durant els darrers 5 anys de la concessió, és a dir, durant el període 2017-2021, a raó d’un 20% anual. Les continues mesures adoptades els darrers anys per l’Estat espanyol en favor de les grans corporacions en àmbits estratègics com l’energia, telecomunicacions, infraestructures, etc. ens obliga a vetllar per la extinció definitiva d’aquest benefici fiscal que gaudeixen les empreses concessionàries de les autopistes. Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS: Primer. Demanar el compliment de la finalització del benefici fiscal que gaudeixen les autopistes per garantir el cobrament del 100% de la quota de l’IBI a les empreses concessionàries. Segon. Demanar al Govern de l’Estat espanyol que no aprovi cap altra mesura destinada a prorrogar els beneficis fiscals de les concessionàries de les autopistes de peatge. Tercer. Exigir a les empreses concessionàries i al Govern de l’Estat espanyol que en cap cas traslladin el major cost que suposa la supressió dels beneficis fiscals a les tarifes que paguen les persones usuàries. Quart. Instar al Govern de l’Estat espanyol que destini els imports pendents d’abonar pels concessionaris, recollits al RD2346/1998, a compensar els municipis afectats per la bonificació del 95% en l’IBI de les autopistes. Cinquè. Exigir que no es renovin les concessions de les autopistes de peatge més enllà dels terminis establerts per la normativa vigent. Sisè. Comunicar aquest acord al Govern espanyol, a la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: Si. Molt breument, per defensar i explicar la moció. Les concessionàries d’autopistes, entre d’altres coses, han gaudit fins a aquest any passat d’una exempció del 95% de l’IBI que haurien de pagar. Una autopista ocupa un espai, passa per determinats municipis, és una empresa privada i per tant, aquest terreny que ocupa paga el seu IBI. Un acord amb l’estat espanyol preveia que, fins a aquest any passat, paguessin un 5% del que els hi tocava i l’altre 95% era de franc. Això ens afecta a nosaltres directament? No. Afecta a 98 municipis catalans, afecta a la Roca, afecta a Cardedeu, afecta a Llinars, afecta, anem tirant avall dintre de la comarca, tenim AP7 cap amunt i cap avall. Per què demanem això?

Ple 26/01/2017

Demanem això perquè es comencen a sentir campanades i la setmana passada ESQUERRA ja va fer una pregunta al Senat en aquest sentit, de que el Ministeri d’Hisenda intentarà d’alguna manera seguir bonificant a les autopistes. El sentit d’aquesta moció és demanar que això no es faci, que les autopistes a partir d’ara paguin el 100% del que han de pagar, la qual cosa repercutirà en benefici dels ajuntaments per allà on passen. I hi ha un punt que sí que ens afecta a nosaltres directament que és també que si això s’arriba a produir (que esperem que sí), les autopistes no facin servir les concessionàries aquest argument de dir: “Oh, és que ara ens costa més diners”, per incrementar directament els peatges. I una altra de les coses que es demana és (que això suposo que si les coses van com han d’anar aquí a Catalunya ho tindrem clar) que no es renovin les concessions més enllà dels terminis que estableix la normativa, és a dir, quan s’acaben. Una cosa que no hem fet nosaltres precisament amb l’aigua, però confiem en que es pugui fer a nivell, quan toqui el venciment, a nivell català, esperem, amb les autopistes. Senzillament, l’explicació de la moció és aquesta. El senyor President demana si hi ha alguna intervenció al respecte. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Bé. Evidentment, recolzem aquesta moció però també, a vegades, apel·lem al Govern espanyol i ens oblidem que tenim aquí un Govern propi que també ha fet i ha desfet amb el tema autopistes. No fa massa temps, CONVERGÈNCIA va tornar a allargar la concessió de l’AP7 durant una sèrie d’anys a la mateixa concessionària. Va ser el govern convergent, no va ser el govern de Madrid qui va fer aquesta pròrroga. Perquè jo penso que és un punt també important d’aquesta moció i és a ressaltar, o sigui, com ens ha passat aquí amb l’aigua: no estudiem models alternatius. Que a lo millor estudiem aquests models i arribem a la mateixa conclusió, però ens costa fer aquesta feina d’eficàcia de l’administració cap al ciutadà. És que ens costa una barbaritat. Ens acomodem i tirem pel que sembla més fàcil. I aquí li remeto la famosa entrevista del senyor Évole al senyor Mas, preguntant-li com seria un futur país independent, que esperem que arribi algun dia, on li deia: “Escolti, les autopistes les continuarem pagant?”. “Evidentment que les continuaran pagant, si s’han lligat trenta anys més!”. Gràcies. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Alguna intervenció més? Passaríem a votació. SOTMESA a votació la moció, és aprovada per unanimitat dels setze membres assistents, sobre els disset que de dret i de fet componen la Corporació, i per tant, amb el quòrum legal. El senyor President dóna pas al punt següent de l’ordre del dia:

Ple 26/01/2017

6. MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL IMAGINEM LES FRANQUESES EN COMÚ-ENTESA PER A LA DEFENSA DELS INTERESSOS DE LES PERSONES AFECTADES PER LES CLÀUSULES SÒL, IRPH, DESPESES EN LA FORMALITZACIÓ DE LES HIPOTEQUES, ETC., I PEL SEU ACOMPANYAMENT I ASSESSORAMENT EN EL PROCÉS DE RECLAMACIÓ

Hem estat testimonis els darrers anys de pràctiques que podrien ser qualificades com a abusives per part de les entitats financeres cap a les persones usuàries dels serveis bancaris: clàusules sòl, assegurances de cobertura hipotecària que sobrecarregaven innecessàriament les quotes de les famílies, accions preferents, deute subordinat, crèdits hipotecaris en què el preu s’havia determinat mitjançant l’índex de referència de préstecs hipotecaris, comissions bancàries abusives, despeses indegudament cobrades en la formalització de les hipoteques, entre moltes altres. Les oficines municipals d’atenció al consumidor (OMICs), així com els diferents serveis d’intermediació i d’atenció de les diferents administracions, han estat testimonis d’aquest fet, fins al punt de suposar més de la meitat de les consultes ateses en aquestes oficines darrerament. Entre 1997 i 2007 es va generalitzar l’aplicació de les anomenades “clàusules sòl i sostre que són aquelles clàusules imposades per les entitats de crèdit en els contractes de préstec amb garantia hipotecària a tipus d’interès variable. Aquestes clàusules tenen la funció econòmica de limitar un escenari de descens de tipus d’interès (“clàusula sòl”) i, paral·lelament, acotar una pujada de tipus fins a un tipus prefixat per la mateixa entitat (“clàusula sostre”). Les clàusules sòl han estat incorporades pels bancs com una condició per a la concessió de crèdits a tipus variable en una pluralitat de contractes de préstec amb garantia hipotecària, fet que constitueix un desequilibri en els drets i obligacions de les parts en perjudici de les persones consumidores, ja que la “clàusula sòl” es troba configurada de tal manera en la seva redacció que el client no es beneficia mai de les baixades dels tipus d’interès. Segons algunes estimacions, pot haver-hi entre dos i tres milions de contractes amb aquesta clàusula. El passat 9 de maig de 2013 el Tribunal Suprem va fer pública la sentència que declarava nul·les les clàusules sòl. A partir d’aquest moment, i de manera progressiva, diverses entitats bancàries han deixat d’aplicar els efectes d’aquesta clàusula. Existeix el dret reconegut d’iniciar un procés pel retorn de les quantitats pagades des d’aquesta data. Finalment, i malgrat un informe de l’Advocat General del TJUE que aconsellava la no retroactivitat del retorn dels imports més enllà del 9 de maig de 2013 “per circumstàncies excepcionals”, entre les que es troben “les repercussions macroeconòmiques sobre el sistema bancari d’un estat membre que ja es trobava

Ple 26/01/2017

debilitat”, el TJUE ha fallat en favor de la retroactivitat des del moment de la signatura dels crèdits hipotecaris que contenien aquesta tipologia de clàusules. És aquesta una molt bona notícia que ha de possibilitar el retorn de les quantitats pagades en excés i una esmena a la totalitat al marc legal hipotecari espanyol: cal acabar amb una llei hipotecària injusta que permet situacions abusives. Però malgrat tot, la via de retorn d’aquestes no serà fàcil, essent necessari un bon coneixement dels drets de les persones usuàries de les entitats bancàries i de la manera de poder exercir-los. D’altra banda la sentència 705/2015 de 23 de desembre del Tribunal Suprem va declarar com a abusives les clàusules que imposen a la persona que contracta el crèdit totes les despeses de formalització d’hipoteques, quan l’haurien assumir els bancs en la seva totalitat, perquè són les entitats les interessades a registrar l’escriptura hipotecària. Des d’aquell moment, l’Audiència Provincial de Saragossa, un jutjat de Pontevedra, un altre jutjat de Granollers i un d’Oviedo, almenys, han donat la raó als i les clients. Aquesta circumstància afecta almenys a sis milions d’hipoteques a l’Estat Espanyol i aplana el camí a tots els consumidors i consumidores que volen recuperar els diners pagats en excés en la formalització de la seva hipoteca. En aquest context és més necessari que mai l’assessorament de les oficines municipals d’atenció al consumidor, així com els serveis oferts des d’altres administracions com els Consells Comarcals, les Diputacions o la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana de Consum. Es fa imprescindible la possibilitat d’obtenir un assessorament de primera acollida amb caràcter objectiu, gratuït i universal, no només per identificar correctament cada casuística i indicar-ne les passes a seguir, sinó per assegurar-ne un accés universal i equitatiu. Per evitar possibles abusos o males praxis per part d’assessories privades que puguin trobar en la debilitat de les persones reclamants i la confusió dels mecanismes una oportunitat de lucre, pren molt de sentit aquesta primera acollida als serveis municipals. És també important poder garantir la defensa jurídica d’aquelles persones i/o col·lectius més vulnerables que no poden accedir als honoraris previs necessaris per interposar les seves demandes civils quan les entitats no l’atenguin d’ofici. En els casos que es tracti de persones afectades per l’impagament del seu crèdit hipotecari, poden ser assumits per les oficines d’intermediació de deutes en l’habitatge o les oficines municipals de l’habitatge. A banda reclamem que les entitats financeres paguin tots els diners a les persones afectades tal i com diu la sentència del TJUE i la del Tribunal Suprem i exigim que el govern central no faci cap maniobra per protegir els bancs, tal i com malauradament ha fet fins ara cada vegada que hi ha hagut un cas d’abusos. El codi de bones pràctiques anunciat pel Consell de Ministres perquè les entitats financeres, de manera voluntària, retornin els diners cobrats indegudament per les clàusules sòl poden motivar nous enganys i fraus de la banca. En lloc d’aquesta intervenció improvisada a favor de la banca, el que el Govern ha de fer és complir les seves obligacions legals de protecció als consumidors i consumidores, i executar de manera immediata, universal i

Ple 26/01/2017

gratuïta una sentència tan important el inapel·lable del màxim tribunal europeu, promovent una solució extrajudicial de resolució del conflicte. No cal esperar que sigui la justícia, cas a cas, la que resolgui un problema que neix de les males pràctiques de les entitats bancàries, per tant ha d’operar una posició comuna harmonitzada amb el Ban d’Espanya que elimini aquesta clàusula dels contractes hipotecaris. És imprescindible articular els mecanismes normatius necessaris que permetin reparar el dany causat. No es pot oblidar que aquestes clàusules van ser un element fonamental de la crisi social de l’habitatge. Per culpa de les clàusules abusives milers de persones es van veure obligades a deixar de pagar les quotes hipotecàries i, en última instància, van ser desnonades. Per tot això ILFC-E proposa al Ple de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- Instar el Govern de l’Estat a aprovar, amb diàleg i acord amb els grups parlamentaris, les organitzacions de consumidors i les plataformes d’afectats, un projecte de llei amb l’objectiu que les entitats financeres facin efectiu el compliment de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016 sobre contractes celebrats amb els consumidors en els assumptes C-154/15, C-307/15 I c-308/15, així com la Sentència núm. 705/2015 del Tribunal Suprem de 23 de desembre de 2015 sobre condicions generals de la contractació i acció de cessament de clàusules abusives inserides en préstecs hipotecaris i altres contractes bancaris, mitjançant una solució universal i realitzada amb les màximes garanties i rapidesa i alhora donar compliment a la sentència. Segon.- Instar el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat de Catalunya que es presentin com a part interessada en el procés i que actuïn en defensa dels interessos de les nombroses persones afectades per fer complir l’establert a la sentència del TJUE. Tercer.- Instar el Govern de l’Estat a que desenvolupi una legislació que asseguri la transparència dels productes bancaris comercialitzats, la seva correcta comunicació a les persones contractants d’aquests productes, acompanyat també d’un règim sancionador quan aquestes incorrin en pràctiques abusives o poc transparents. Quart.- Instar el Govern de l’Estat que comuniqui al Banc d’Espanya, com a organisme regulador, la necessitat d’impulsar una campanya de comunicació per part de les entitats financeres per tal de garantir la correcta informació per al conjunt de les persones afectades, dels seus drets i els seus deures pel que fa a la reclamació contra les clàusules sòl. Cinquè.- Instar el Govern de l’Estat que comuniqui al Banc d’Espanya; a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i al Ministeri d’Economia, Indústria i

Ple 26/01/2017

Competitivitat a realitzar les actuacions d’inspecció, investigació i sanció necessàries sobre l’actuació de les entitats financeres en el cas de les clàusules abusives. Sisè.- Instar el Govern de la Generalitat, mitjançant l’Agència Catalana de Consum, a canalitzar les demandes contra les entitats financeres i a reforçar els serveis destinats a les persones afectades. Setè.- Donar suport a totes les iniciatives legislatives i parlamentàries encaminades tant a la denúncia i divulgació de les males pràctiques abans esmentades, com a defensa i demanda de restitució dels drets de les persones afectades. Vuitè.- Instar l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès a oferir serveis gratuïts de primera acollida (informació i assessorament) per garantir un assessorament objectiu i equitatiu en defensa dels drets de les persones afectades per les clàusules sòl i sobre els crèdits contractes en base a l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH). Novè.- Instar a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès proposi al Col·legi d’Advocats de Granollers la signatura d’un acord de col·laboració per la defensa jurídica d’aquestes persones. Desè.- Convocar a través de les OMIC o els seus equivalents a les administracions supramunicipals, a les persones directores de bancs i caixes del municipi per instar-los a fer totes les accions possibles per realitzar una correcta informació i atenció a les persones afectades i a facilitar-los les tasques que han de portar a exercir el seu dret a devolució reconeguda a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En aquestes reunions hi estaran convidades, a més, les forces polítiques amb representació al Consistori, els representants de les associacions de veïns i veïnes del municipi. Onzè.- Demanar als ens supramunicipals el suport necessari per reforçar el servei d’atenció a les persones afectades per garantir un primer servei d’assessorament professional i gratuït, independentment de la mida o les capacitats del municipi on resideixin. Dotzè.- Traslladar aquests acords a les associacions de consumidors del municipi, a les entitats bancàries del municipi, al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat, a la Diputació de Barcelona (Lleida, Tarragona, Girona), a la FMC i a l’AMC. Tretzè.- Publicar els presents acords als mitjans de comunicació municipals (Butlletí, web, xarxes, etc.). El senyor President demana si hi ha alguna intervenció al respecte. Pren la paraula el senyor VEGA i diu: Gràcies. Per defensar la moció. En primer lloc, el que voldria (perquè és una moció llarga i pot semblar pesat per a la gent que ho

Ple 26/01/2017

estigui veient des de casa o aquí al públic), una cosa que m’ha sobtat en aquesta moció és un tema que no estàvem molt informats i a partir de que va arribar i vaig estar mirant i estudiant una mica el tema, m’ha sobtat la quantitat de gent que realment hi ha afectada. En una setmana, que és el temps (una mica més d’una setmana), he arribat a conèixer (parlant d’aquest tema) a unes quatre persones afectades del meu entorn per aquest tipus d’hipoteques. Es parla (tu també?). Val. Ho diu la moció: hi ha entre dos i tres milions de ciutadania afectada per aquests tipus de contractes. No em vull allargar molt, però queda en dos parts. Hi ha una part que és la part de crítica, que em tira molt, de criticar el sistema financer, la banca, que són un sistema sense escrúpols i que només busca un benefici, carregant-se vides i amb una impunitat terrible, però possiblement ens avorriria i ens trauria temps de la part que ens afecta com a municipi, però és que podem deixar-ho de banda. El que no pot passar és que tinguem, si, som els antisistemes, bronques, que sempre estem queixant-nos. Però és que ara som antisistema, bronques, amb una sentència d’un Tribunal Suprem d’Europa que, que jo sàpiga, no són molt radicals ni antisistemes, aquests tribunals. I resulta que hi ha una sentència, arriba l’hora d’aplicar-la i ens trobem que amb els governs, en comptes d’aplicar sancions i imposar aquesta sentència, arriben a pactes, a acords, busquen una forma que la banca no s’estressi, no ho passi malament, no pateixi. També va passar amb Volkswagen, no? Va ser sancionat per emissions il· legals i aquí ningú sanciona ni posa multes, es va haver de cridar l’atenció al Govern. I crec que ens toca una mica, com a Administració Local, denunciar aquestes coses. Però arribant a la part més pràctica, arribant a la pràctica com afecta a la ciutadania, hi ha un perill. Ara que s’anuncia per la premsa aquesta sentència i els afectats comencen a pensar com poden actuar (perquè molta gent segurament ja no podrà fer res perquè no ha sigut capaç d’afrontar aquestes hipoteques i ha perdut l’habitatge, ha sigut víctima d’un desnonament), doncs la gent que encara està intentant enfrontar-se a aquestes hipoteques, que encara està pagant, buscarà assessorament, veurà la premsa, alguns diaris han tret algunes guies amb uns índex del que s’ha de fer, i sortiran carronyaires. Sortirà gent que es voldrà aprofitar d’aquesta situació, que vol treure rendiment econòmic oferint judicis, oferint assessoraments cobrant. Considerem que si hi ha una sentència judicial perquè s’ha fet una il·legalitat, que l’Administració Pública ha de defensar la ciutadania, ha d’intentar evitar que aquesta gent es pugui aprofitar i qui ha d’oferir aquests serveis d’assessorament és l’Administració Pública. I qui més proper a la gent afectada als pobles i ciutats, que els ajuntaments? No demanem una cosa que considerem molt exagerada, tenim les Oficines d’Atenció al Consumidor, que poden assumir una part d’aquesta tasca. I després, en el cas concret nostre, sabem que recentment el Govern està negociant amb el Consell Comarcal un Servei d’Habitatge Comarcal, que s’ha creat recentment, d’assessorament, i podríem demanar que un d’aquests assessoraments es faci ja no només a les Franqueses, sinó si pot ser, a nivell comarcal i així ja establim costos, unifiquem tot el tema de personal i podem intentar que sigui centralitzat a nivell de comarca. Tinguin un assessorament públic, gratuït, transparent i ètic sobre què poden fer, com han d’actuar davant d’aquesta injustícia que han patit per part de la banca la gent que està afectada per aquestes hipoteques. Per això demanem, considero una cosa bastant lògica, que ens doneu recolzament. Gràcies.

Ple 26/01/2017

El senyor President demana si hi ha alguna intervenció al respecte. Pren la paraula el senyor JIMÉNEZ i diu: Bé. Tal i com ha dit, senyor Vega, sap que estem en converses amb el Consell Comarcal. Jo, el que sí, i revisant tot el que és l’exposició, jo li diria que la majoria de coses ja s’estan fent, tan per part d’aquest Ajuntament com d’altres administracions. Donat això i, a més a més, com el que ens afecta de forma més important és l’assessorament que podem donar als nostres veïns, jo li demanaria que retirés aquesta moció. No que no la tornés a presentar, sinó que la presenti pel proper mes, que estarà signat l’acord amb el Consell Comarcal i, probablement, totes aquestes coses que ens afecten a nosaltres ja estaran acordades i estaran ja posades en funcionament. Estem d’acord amb el que vostès manifesten i el que hem de defensar a la gent quan hi ha qüestions abusives per part de les entitats financeres, però sí que és veritat que quan fem nosaltres recolzament a aquest tipus de mocions, i quan ja sabem i tenim constància que altres administracions ens han notificat que estan iniciant aquests tràmits, estem entrant en una contradicció. O sigui, aquí comuniquem no només als ciutadans sinó també a supra administracions, o sigui, administracions com la Generalitat, com pot ser les entitats municipalistes i, per tant, rebem resposta en tots cassos de que ja estan iniciats els tràmits o que en fi, que no entenen si no hem entès l’explicació que ens han estat donant. Per tant, en principi jo li diria que, si us plau, a veure si pot fer aquesta reconsideració. Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: Bé. Nosaltres en aquest cas també li demanaríem el mateix perquè volem saber fins on arriba el conveni que s’està treballant amb el Consell Comarcal. No només fins on arriba, si ja compleix amb això, hi ha temes que comenta aquesta moció que en el fons ja s’estan fent des de l’OMIC nostra, però sí que volem saber l’abast que té el del Consell Comarcal per si el del Consell Comarcal no arriba a tots els llocs on volem arribar, potser sí que podríem fer incís en alguns temes que poguéssim treballar més enllà que no fos només del Consell Comarcal. Però sí que ens agradaria saber què està treballant el Consell Comarcal i quin conveni es signarà amb els ajuntaments de la comarca. En aquest cas, li demanaria el mateix, jo crec que és important, com vostè havia dit abans, que aquest tipus de mocions que ens interessen a tots s’aprovin amb el major consens possible i llavors demanaria també que la deixessin sobre la taula per fer-la de forma unànime, si és possible, a la propera sessió plenària. Gràcies. Pren la paraula la senyora CASSÀ i diu: En tot cas, si el grup manté la moció nosaltres avancem que hi votarem a favor perquè compartim l’esperit del text, perquè ESQUERRA REPUBLICANA ha defensat des del primer moment que ha d’haver-hi un rescabalament just i universal per tots els clients que s’han vist afectats per les clàusules sòl. I més quan hi ha una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per tant, en principi nosaltres hi donarem suport.

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: Ara fa un mes, nosaltres vam deixar sobre de la taula la moció sobre el tema, eh? Ho sabeu? Jo no n’he sentit parlar més, de moment. Vosaltres mateixos. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Aviam. Jo entenc lo del consens, però aquesta moció te quatre punts que afecten directament a l’Ajuntament, que són el vuit, el nou i el deu. I l’onze, perdona. A l’OMIC, com vostès han dit, ja s’està treballant. Ens podríem condicionar a un acord amb el Consell Comarcal, no tenim cap problema. Però estem marcant mínims. Si després amb el Consell Comarcal vostès són capaços de treure més que el que diu la moció, cap problema. Però estem marcant mínims. Un assessorament a tota aquella persona per part nostra, un assessorament de primera instància, eh, sempre parlem, no parlem d’un assessorament fins al final, sinó escolti, venen aquí i des d’aquí, si resulta que hi ha un servei al Consell Comarcal, se’l deriva al Consell Comarcal, cap problema. Sí que és cert que hi ha un punt, el nou, que insta (insta, sempre, no és que obligui) a l’Ajuntament a que el Col·legi d’Advocats del Vallès a fer un acord de col·laboració com s’ha fet amb altres casos de desnonaments i tal. És l’únic punt que a lo millor, i tal. Però nosaltres pensem que, independentment de la feina que facin vostès, aquesta moció te un contingut ideològic i que demana uns mínims de funcionament per aquest Ajuntament, els hi doni el Consell Comarcal o no. Que ho milloren, a través del Consell Comarcal? Doncs escolti, facin al proper Ple, el convido a que ens expliqui com ha anat aquest acord, si vol. Gràcies. Pren la paraula el senyor JIMÉNEZ i diu: Si, molt breu. Parla del punt vuit i del punt nou. Això ho estem fent. Com a Ajuntament ho estem fent. A més a més, el Consell Comarcal ha ampliat els serveis que ens està oferint a tots els ajuntaments i, per exemple, el tema del punt nou ja està per tots, no per l’Ajuntament de les Franqueses, per tots els municipis per tant. I això li podria dir amb altres qüestions que estan demanant. Per tant, escolti, no entorpim el funcionament d’altres entitats supra municipals. Jo agafo el compromís del meu grup i els demés ja es manifestaran, de que al proper Ple presentarem una moció, justament amb el contingut d’això i donar explicacions del conveni que haguem aprovat. I que consti en acta, perquè després no hi hagi qüestions que no sabem que és el que no hem tractat. Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: A veure, nosaltres hem estat, nosaltres els havíem demanat que ho intentessin portar a la propera sessió. Hem estat parlant amb el nostre grup. Tenint en compte que el vuit ja s’està fent, entenem que si retiren el nou i deu, i creen un de nou que parli de que estem a les expenses de rebre la informació del Consell Comarcal i després ja veurem com evoluciona perquè clar, és que nosaltres necessitem saber què s’està treballant al conveni aquest amb el Consell Comarcal, que en aquests moments no tenim la informació. Llavors, el punt vuit, tenint en compte que el servei ja s’està donant, jo crec que seria important que modifiquessin no “instar a l’Ajuntament” perquè ja s’està realitzant, jo crec que podríem dir “seguir realitzant, com s’està fent ara”, alguna cosa així, donar el servei, és a dir, modificar aquesta. Ja que s’està fent jo crec que és important dir “seguir realitzant”, perquè ja s’està fent. I en el fons, s’incrementarà, tenint en compte la feina

Ple 26/01/2017

que està donant el Consell Comarcal, per això deia de crear un nou punt que parlés precisament del seguiment del tema del conveni amb el Consell Comarcal. És que això farà que sigui més elevat. I també, el punt onze, demanar als ens supra municipals, això ja tenint en compte que ja s’està treballant, potser no té sentit perquè ja s’està fent, i ells són conscients. I els ajuntaments que formen part són conscients, també, de que ja s’està fent. Llavors, és com demanar una cosa que ja està en marxa i que segurament que ens arribarà abans que això arribi al mateix Consell Comarcal. Llavors, jo no sé si cal també demanar al Consell Comarcal que torni a fer això. No sé, esperem que ens diguin alguna cosa, sinó també optaríem per preparar una propera moció i presentar-la al proper plenari. I també, evidentment, teniu el nostre compromís. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Molt bé. Què fem? Senyor Profitós. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: De tota manera, aquí el que no ha dit ningú és si s’abstindran o si la votaran en contra, en el cas de que es tiri endavant. El fet que en una moció es demanin coses que ja s’estan fent no sé si te massa problema. El Consell Comarcal contestarà dient: “Si, miri, això que diuen vostès ho hem fet, no sé què”, però em sembla que ho heu dit abans: són uns mínims. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Ho he dit al principi: si cal fer alguna variació en algun punt no tenim cap problema. Si de cas, supeditar-ho al Consell Comarcal, no hi ha cap problema. Però estem parlant d’això: si molesten (en el sentit més dialèctic) estar l’Ajuntament en el punt vuit, doncs escolti, reforçar el servei que està donant l’Ajuntament, amb el tema, i tal. El que està clar és que avui en dia, si aquest servei s’està donant, jo com a ciutadà, ,i suposo que si es preguntés a la majoria no sabríem a on adreçar-nos per un tema de clàusules tipo suelo, IRPH, pagaments, i tal. Perquè sí que tenim una oficina d’atenció al consumidor però és tan àmplia que aquí el que està demanant és, donat el volum d’afectació, crear una figura pròpia. El punt nou, que és instar al Col·legi d’Advocats, si vol que el traiem, el traiem. Pensem que sí, que hi ha un acord amb el Col·legi d’Advocats, però amb uns paràmetres que s’haurien d’ampliar, aquests paràmetres. A lo millor estem equivocats i el propi acord ja ho diu, i qualsevol cosa més que surti més endavant, però m’estranya molt perquè aquests acords no són tan flexibles. M’estranya molt, si és un número d’hores amb uns determinats temes. Per tant, instar a estudiar-ho l’OMIC. Bueno, si ja s’està fent, aquí el que es demana acordament sobre aquest tema. Podem treure aquest punt de l’OMIC, crec que no hi hauria massa problema, no? Però el demés el mantindria. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Per finalitzar, perquè al final han de prendre. Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: Perdoni, però al final és que m’he perdut una mica. Al final, o sigui, què deixem i què no deixem? Perquè no ho acabo d’entendre. O sigui, el punt vuit quedaria? Modificat o com quedaria?

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Quedaria modificat en el sentit que, si es senten més còmodes, doncs incrementar el servei que ja s’està donant en aquest punt. Però la moció la mantindrem. Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: I el punt nou i el deu? Quedarien tal qual? Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: El nou seria també incrementar o estudiar dintre de l’acord. Perquè vostè coneix exactament l’acord que tenim amb el Col·legi d’Advocats, què entra i què no entra? Jo no. Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: Jo conec el que s’està treballant amb el Consell Comarcal, per això li dèiem que el deixés sobre la taula o que treies els punts directament. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Sí, però, torno a dir: si això es repeteix o es fa via Consell Comarcal, cap problema, o sigui, nosaltres des d’aquí adreçarem on sigui. Però hem de tenir un primer punt de trobada. O què direm: “No, tenim un acord amb el Consell Comarcal, vagi vostè al Consell Comarcal?” No, hem de tenir un primer filtre, nosaltres. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Molt bé. Han de prendre ja una decisió tots plegats. El nostre grup va comentar que si no es treien el nou i el deu, nosaltres votaríem en contra, i nosaltres presentaríem una nova moció en base a les gestions que està fent el regidor de govern, val? Si es treuen el nou i el deu, nosaltres votarem a favor. Si es mantenen el nou i el deu nosaltres votarem en contra i en el proper Ple presentarem una moció en base a com han anat les negociacions amb el Consell Comarcal. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Nosaltres farem la mateixa oferta: podem treure el deu, i podem modificar del nou i del vuit el que vostès creguin del redactat, però entenem que ja tenim un conveni i que aquest acord, en tot cas, s’ha d’ampliar d’alguna manera. Pren la paraula el senyor VEGA i diu: I un tema tècnic: quan es va crear el Servei d’Habitatge Comarcal, que fa un temps es van presentar les modalitats que tenia, va ser prèviament a la sentència judicial de les clàusules sòl, per tant dubto que a dia d’avui si no l’han adaptat corrents, tinguin aquest servei incorporat. Que potser no està de més demanar-los que l’incorporin. Pren la paraula el senyor JIMÉNEZ i diu: El Consell ha ampliat els serveis que dóna. I justament, dels que dóna de forma universal a tota la comarca, són aquests. Per què hem de tornar a repetir una altra qüestió? A més a més, que ja complim.

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Matem el tema. Traieu el deu? Si? I el nou, instar a l’Ajuntament de les Franqueses que proposi al Consell d’Advocats de Granollers la signatura d’un acord? És que nosaltres creiem que això és la feina del Consell Comarcal, que això ho farà el Consell Comarcal. Per tant, no ho hem de fer nosaltres. Ho farà. Posem el Consell? Si posem el Consell aquí, instar al Consell Comarcal, i traiem el deu, el vot és favorable. Pren la paraula el senyor JIMÉNEZ i diu: O sigui, el traiem del vuit i del nou, les Franqueses. I posem el Consell Comarcal. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Sinó, ja els hi dic que en presentarem una altra, nosaltres. Bueno, no. No sé si s’aprovarà o no, però si. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Val, llavors el punt nou quedaria: “Instar el Consell Comarcal que proposi el Col·legi d’Advocats de Granollers la signatura d’un acord de col·laboració per a la defensa jurídica d’aquestes persones”. I que inclogui a l’Ajuntament de les Franqueses. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Correcte. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Val, d’acord. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Val? I el deu, tret. Val. Molt bé. Si? Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: Un incís. El punt vuit, entenc que és “continuar oferint el servei”, no? (El senyor Bernabé fa un comentari fora de micròfon). Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Passaríem a votació. TEXT MODIFICAT DE LA PROPOSTA Per tot això ILFC-E proposa al Ple de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- Instar el Govern de l’Estat a aprovar, amb diàleg i acord amb els grups parlamentaris, les organitzacions de consumidors i les plataformes d’afectats, un projecte de llei amb l’objectiu que les entitats financeres facin efectiu el compliment de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016 sobre contractes celebrats amb els consumidors en els assumptes C-154/15, C-307/15 I c-308/15, així com la Sentència núm. 705/2015 del Tribunal Suprem de 23 de desembre de 2015 sobre condicions generals de la contractació i acció de cessament de clàusules

Ple 26/01/2017

abusives inserides en préstecs hipotecaris i altres contractes bancaris, mitjançant una solució universal i realitzada amb les màximes garanties i rapidesa i alhora donar compliment a la sentència. Segon.- Instar el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat de Catalunya que es presentin com a part interessada en el procés i que actuïn en defensa dels interessos de les nombroses persones afectades per fer complir l’establert a la sentència del TJUE. Tercer.- Instar el Govern de l’Estat a que desenvolupi una legislació que asseguri la transparència dels productes bancaris comercialitzats, la seva correcta comunicació a les persones contractants d’aquests productes, acompanyat també d’un règim sancionador quan aquestes incorrin en pràctiques abusives o poc transparents. Quart.- Instar el Govern de l’Estat que comuniqui al Banc d’Espanya, com a organisme regulador, la necessitat d’impulsar una campanya de comunicació per part de les entitats financeres per tal de garantir la correcta informació per al conjunt de les persones afectades, dels seus drets i els seus deures pel que fa a la reclamació contra les clàusules sòl. Cinquè.- Instar el Govern de l’Estat que comuniqui al Banc d’Espanya; a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i al Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat a realitzar les actuacions d’inspecció, investigació i sanció necessàries sobre l’actuació de les entitats financeres en el cas de les clàusules abusives. Sisè.- Instar el Govern de la Generalitat, mitjançant l’Agència Catalana de Consum, a canalitzar les demandes contra les entitats financeres i a reforçar els serveis destinats a les persones afectades. Setè.- Donar suport a totes les iniciatives legislatives i parlamentàries encaminades tant a la denúncia i divulgació de les males pràctiques abans esmentades, com a defensa i demanda de restitució dels drets de les persones afectades. Vuitè.- Instar l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès a oferir serveis gratuïts de primera acollida (informació i assessorament) per garantir un assessorament objectiu i equitatiu en defensa dels drets de les persones afectades per les clàusules sòl i sobre els crèdits contractes en base a l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH). Novè.- Instar el Consell Comarcal del Vallès Oriental que proposi el Col·legi d’Advocats de Granollers la signatura d’un acord de col·laboració per a la defensa jurídica d’aquestes persones. Desè.- Demanar als ens supramunicipals el suport necessari per reforçar els serveis d’atenció a les persones afectades, per garantir un primer servei d’assessorament professional i gratuït, independentment de la mida o les capacitats del municipi on resideixin.

Ple 26/01/2017

Onzè.- Traslladar aquests acords a les associacions de consumidors del municipi, a les entitats bancàries del municipi, al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat, a la Diputació de Barcelona (Lleida, Tarragona, Girona), a la FMC i a l’AMC. Dotzè.- Publicar els presents acords als mitjans de comunicació municipals (Butlletí, web, xarxes, etc.). SOTMESA a votació la moció, és aprovada per unanimitat dels setze membres assistents, sobre els disset que de dret i de fet componen la Corporació, i per tant, amb el quòrum legal. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Ja està. El vuit tal qual. El nou, Consell Comarcal. I el deu, tret. Vinga, passaríem al punt número set, Mocions, precs i preguntes. Hi ha una moció d’urgència.

7. MOCIONS, PRECS I PREGUNTES Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Si, entrem una moció d’urgència que us la reparteixo ara. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Mocions, precs i preguntes. Comencem per les mocions. Hi ha una moció d’urgència. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Com vulgueu, eh? (Un regidor fa comentaris fora de micròfon). Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Val, doncs Preguntes. Vinga. Anem per les preguntes. Per aquí hi ha una de formulada, val? Després hauríem de passar a les preguntes dels regidors, o a la moció d’urgència? Pren la paraula el senyor SECRETARI ACCIDENTAL i diu: Correcte. Si. Jo entenc que això és un escrit de preguntes que es va presentar pel Registre d’Entrada. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Val. Primer les preguntes, després la moció urgència. D’acord. Pren la paraula el senyor SECRETARI ACCIDENTAL i diu: Exacte. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Endavant, endavant. Pren la paraula el senyor SECRETARI ACCIDENTAL i diu: És un escrit amb preguntes, formulada pel grup municipal d’ESQUERRA REPUBLICANA el dia 19 de

Ple 26/01/2017

gener de 2017, que diu el següent: Preguntes per escrit que presenta el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Franqueses del Vallès per ser respostes a la sessió plenària de la corporació municipal del 26 de gener de 2017. Amb caràcter previ, dir que hi ha sis preguntes però una d’elles, la número dos concretament, el senyor Profitós em va demanar que la retirés. Diu així: El supermercat Mercadona va rebre el 2009 una llicència d’activitats que no s’adequava al planejament urbanístic, tal i com es desprèn de la sentència dictada el novembre del 2015 per l’Audiència Provincial de Barcelona. És per això que interessa conèixer al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya: 1. Quins són els motius del capteniment del Govern sobre la situació del supermercat Mercadona de les Franqueses després de la sentència? La 2., com hem dit, queda eliminada a petició del senyor Profitós. 3. Quines conseqüències creuen els serveis jurídics de la corporació que pot tenir pel conjunt del govern i per la resta de membres del Ple que tenim coneixement de la sentència, el manteniment de la situació actual? 4. En base a quina llicència està operant Mercadona? Qui la va signar? En podem tenir una còpia? 5. Creuen els serveis jurídics del nostre Ajuntament que el supermercat Mercadona pot restar obert al seu emplaçament actual? I 6. S'ha fet algun tipus de gestió amb la judicatura en relació a les qüestions dels punts 3 i 5? Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Molt bé. Passo a contestar. Pel que fa a la pregunta 1, la paraula capteniment l’he hagut de buscar al diccionari perquè no l’entenia, val? Al diccionari posa: “Manera de presentar-se”, o sigui, la manera de presentar-se l’Ajuntament davant, val? Correcte, nosaltres ens presentem. Ús del mot capteniment en la redacció de les iniciatives parlamentàries, val, senyor Profitós, és nou per mi, això, val? Nosaltres, el que sí ens presentem és com a no responsables dels actes administratius que se’n puguin derivar de la lectura de la sentència. No responsables. Nosaltres ens ho hem trobat i el que volem és solucionar-ho. Sempre he dit jo, sempre, i crec que no canvio de discurs, que nosaltres volem conservar els setanta llocs de treball, i nosaltres volem conservar les setanta famílies que viuen d’aquest sou. I molt important, també, eh? Important: la sentència és per via penal. Penal, no per via administrativa, i a l’Ajuntament no l’han comunicat. Per tant, la sentència del penal a l’Ajuntament no l’han comunicat. Una altra cosa és que per mitjans, etc. però a l’Ajuntament no l’han comunicat per tant, l’Ajuntament no ha de fer res. En teoria. Pensa complir la sentència? Aquesta ja hem dit que no, evidentment no la podem, perquè és un tema penal. Les conseqüències dels serveis jurídics. Tenir coneixement de la sentència no comporta cap responsabilitat respecte a cap òrgan, ni personal ni col·legiat d’aquest Ajuntament. La responsabilitat d’aquesta sentència s’acota en els termes de la part dispositiva, de la resolució o fallo de la sentència, i no pas a la part explicativa. La part explicativa és una exposició de fets. Val? Per tant, és un tema de sentència penal. I li recordo també que els funcionaris jutjats, finalment, han estat absolts pel Tribunal Suprem. Absolts, amb algun matís. També li vull recordar, o us vull recordar a tots plegats, que la situació no és la mateixa que fa sis anys, a l’any 2010, quan es va atorgar la llicència. En aquests moments, la llei catalana de comerç està suspesa i ens hem de guiar per les lleis vigents, que és la llei de comerç espanyola. A tal efecte, també us puc comunicar que Mercadona, amb data 23 de desembre, ha sol·licitat llicència de nova implantació davant l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament

Ple 26/01/2017

d’Empresa i Ocupació, que és qui ha d’emetre informe vinculant sobre la seva validesa o no. I això és el que estem esperant. Tinc el Registre d’Entrada perquè els hi he demanat. El Registre d’Entrada, el tinc. O sigui, tinc el document aquí conforme han demanat això. En base a què està operant, la llicència, Mercadona? Doncs la llicència va ser atorgada per la Junta de Govern de 18 de març de 2010, a petició del regidor del PP, Josep Badia, i va ser aprovada pels membres de la Junta que hi havia en aquells moments: l’Esteve Ribalta, el Josep Marín, la Gisela Santos, del PSC; Josep Badia, del PP; i la Teresa Buigues, d’ESQUERRA REPUBLICANA. Són els que ho van aprovar. (El senyor Profitós fa un comentari fora de micròfon). No. Perdó. No sé si en aquell moment era no adscrita o no. Jo crec que era d’ESQUERRA. No va estar mai no adscrita. (El senyor Profitós fa un altre comentari fora de micròfon). Però bueno. No va haver-hi cap resolució. Però no entrem en aquí en aquests conflictes, val? Creuen els serveis jurídics del nostre Ajuntament que el supermercat Mercadona pot restar obert? Segons el planejament del moment, no. Ja van manifestar-ho, i ho han manifestat sempre. Ara bé, com ha dit anteriorment, atenent a que la llei catalana està suspesa i que ens hem de regir per l’espanyola i atenent a la petició de llicència de nova implantació feta pel Mercadona davant de l’Oficina de Gestió Empresarial del Departament d’Empresa i Ocupació, que és l’òrgan competent, aquest, amb superior criteri, decidirà el que cregui. Nosaltres, evidentment al ser informe vinculant, ho hem d’acatar. I això crec que en dos, tres mesos, veurem la solució. I l’última pregunta: s’ha fet algun tipus de gestió amb la Judicatura en relació a les qüestions dels punts 3 i 5? No. No se n’ha fet cap, però repeteixo: no se’ns ha comunicat, no som part. Val? És una sentència per la via penal i, veritablement, si algú creu que després d’aquestes explicacions, el Mercadona s’ha de tancar doncs que presenti un escrit en el Registre dient: “Demano que es tanqui el Mercadona” o es presenti un contenciós administratiu. És el que us puc dir. El que sí està clar és que nosaltres esperarem, ara que hi ha algo entregat, esperarem a la resolució i a l’informe vinculant que faci el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Molt bé, passaríem a la moció d’urgència. Si, si, hem de votar la urgència, si. El que aquí entonaré una mica el mea culpa en aquest aspecte, perquè la gent d’Unió de Pagesos m’ho va venir a presentar, em sembla que m’ho va presentar un dilluns o un dimarts, l’hi vaig traspassar a la nostra especialista, em vaig despistar (això també ho dic, ho reconec), per tant votarem que sí a la urgència. I votarem que sí a la moció. Si la voleu defensar, vosaltres mateixos. Si no, passem a votació de la urgència i ens estalviem el tràmit. (El senyor Bernabé fa un comentari fora de micròfon). I a més a més, hi ha urgència perquè és aquest cap de setmana. O sigui, la justificació és que és correcta. (El senyor Bernabé fa un altre comentari fora de micròfon). És aquest cap de setmana. Passaríem a votació. Votem. Vots a favor de la urgència. Pren la paraula el senyor SECRETARI ACCIDENTAL i diu: Senyor Alcalde, vol que la llegeixi, primer? Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: No, ara ho farem. Pren la paraula el senyor SECRETARI ACCIDENTAL i diu: Val.

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Val? Per tant, votem sí a la urgència? SOTMESA a votació la urgència de la moció, és aprovada per unanimitat dels setze membres assistents, sobre els disset que de dret i de fet componen la Corporació, i per tant, amb el quòrum legal. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Aprovat per unanimitat. Llegeixi-la. I si la volen defensar, doncs la defensen. (Un regidor fa un comentari fora de micròfon). PROPOSTA DE MOCIÓ D’UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA DAVANT LA NECESSITAT DE RENOVAR EL CONTRACTE DE LA SOCIETAT AMB LA PAGESIA En el Congrés d’Unió de Pagesos celebrat a principis del 2016, el lema escollit va ser La Pagesia, sector clau per al futur del país. Per caminar cap a aquest doble a objectiu, és necessari renovar el contracte de la societat amb la pagesia a tots els nivells, és per això que el darrer Consell Nacional d’Unió de Pagesos va aprovar organitzar una marxa pagesa que conflueixi en una concentració a Barcelona i també va aprovar el següent manifest que es transcriu literalment: MANIFEST: LLUITA AMB UNIÓ DE PAGESOS PER LA DIGNITAT DE LA PAGESIA Unió de Pagesos de Catalunya des del seu inici fins als nostres dies ha estat compromesa amb la lluita per l’obtenció de les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya. Avui, en l’actual conjuntura de canvi polític i social, el sindicat veu la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp, de tal manera que la Catalunya pagesa sigui incardinada en el model de país del futur. Per aquest motiu, el sindicat agrari majoritari al camp català organitza la primera marxa pagesa a Barcelona per la dignitat el 28 de gener. Resumim en sis eixos els reptes als qual cal fer front perquè el camp català contribueixi adequadament al benestar de la societat catalana. . Primer: Dignificació i reconeixement del paper de la pagesia en la societat El Parlament de Catalunya ha reconegut en diverses ocasions que el sector agropecuari i forestal és estratègic. No obstant això, en la nova configuració política, la ciutadania ho hauria de reconèixer com a un dels seus fonaments, i per això, considerem que s’han d’incorporar al seu text fonamental les funcions del sector. a) L’abastament segur d’aliments a la població b) La conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural. c) L’ocupació equilibrada del territori.

Ple 26/01/2017

En la mateixa línia, la ciutadania ha de conèixer específicament l’esforç i el compromís del sector agropecuari i forestal català sense obtenir més contraprestació, cas que n’hi hagi, que la prevista a la Política Agrària Comuna, cosa que comporta per al sector l’aportació a la societat d’un conjunt de béns públics que el mercat no remunera o només ho fa parcialment. Aquest esforç es fa per a complir les majors exigències a la producció de la Unió Europea i que la resta de competidors mundials no han de respectar, ja que només ha de complir la normativa concordant amb les regles de l’Organització Mundial del Comerç. D’altra banda, el coneixement del rol social de la pagesia ha de servir també perquè la ciutadania respecti la convivència amb les activitats agrícoles, ramaderes i forestals quan accedeixi i gaudeixi del medi. . Segon: Respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana de ser representada institucionalment en més de dos terços per Unió de Pagesos. Des de les primeres eleccions democràtiques al camp (desembre 1994), Unió de Pagesos de Catalunya ha obtingut el suport àmpliament majoritari de la pagesia professional catalana, en les darreres eleccions (febrer 2016) ha obtingut una representació lleugerament superior als dos terços, no obstant això, l’actual Govern i els que l’han precedit han desenvolupat polítiques i normes que han sostret i menystingut, en major o menor grau, la veu d’Unió de Pagesos, com a representant àmpliament majoritària de la pagesia professional a les institucions catalanes. Aquesta manca de respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana es manté a les Taules sectorials i òrgans tècnics del Departament d’Agricultura, Parcs Naturals i altres espais d’interès natural, Agència Catalana de l’Aigua, Agència de Residus de Catalunya, formació professional contínua i ocupacional, autònoms i, també, en òrgans de participació socioeconòmica de determinades administracions locals. . Tercer: Preus remuneradors per a la pagesia La pagesia catalana suporta una davallada acumulada, en temes constants, del 39% de l’anomenada Renda Agrària entre 2001 i 2015, bàsicament per l’evolució de la Política Agrària Comuna, que ha deixat de sostenir eficaçment els preus, tenallada per la liberalització deslleial en l’accés al mercat interior a la Unió Europea, i els oligopolis agroindustirals i comercials que ens porta a suportar en molts sectors preus ruïnosos per les nostres produccions. A aquests dos aspectes, cal afegir l’encariment desmesurat de determinats costos de producció. El Parlament ha instat el Govern reiteradament a treballar per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris, garantint els recursos humans i materials suficients per a dur a terme, de manera coordinada i sinèrgica, una tasca, sostinguda en el temps i d’ampli abast, d’inspecció, control i, si

Ple 26/01/2017

escau, sanció (competència, comerç, consum, sanitat i fraus alimentaris) per a assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentaris. Així com, fins i tot per llei, a presentar al Parlament un paquet legislatiu que permeti la regulació, en l’àmbit de Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats. Mitjançant decrets llei, per la seva imperiosa necessitat i urgència, cal posar totes les mesures que calen per assegurar l’aplicació immediata de tots els mecanismes a l’abast per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris. . Quart: Respecte a les prioritats en desenvolupament rural. La pagesia catalana ha vist com l’Administració General de l’Estat ha disminuït en un 74% l’aportació que feia al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya, no obstant això, la Taula Agrària i, després, el Ple de Parlament de debat monogràfic, van acordar unes prioritats en programació i execució, que l’actual Govern no ha respectat i ha comportat retallades en les inversions en les explotacions, mesures d’agroambient i clima i d’agricultura i ramaderia ecològiques i compensacions a les Zones amb Limitacions Naturals (muntanya i desfavorides). Aprofitant la pèrdua de la majoria absoluta al Congrés dels Diputats, cal revertir la desatenció de l’Estat a la modernització i sostenibilitat del sector agropecuari i forestal i, mitjançant una llei, cal deixar fixades les prioritats consensuades en programació i execució del PDR de Catalunya, així com, la revocació de les retallades i les reprogramacions imprescindibles per assegurar-ho. . Cinquè: Gestió diligent i eficaç de la fauna salvatge. La pagesia catalana pateix els danys de la fauna cinegètica que s’incrementen any rere any i provoca importants pèrdues econòmiques a les explotacions agràries. No podem esperar més a capgirar aquesta situació, el Govern i el Departament d’Agricultura han de destinar els recursos humans i econòmics necessaris per garantir una gestió eficaç de la fauna en tots els espais cinegètics, públics i privats, i revertir la situació actual. S’han de facilitar, simplificar i habilitar les comunicacions electròniques per a les sol·licituds d’actuacions excepcionals. També exigim al Departament d’Agricultura que declari l’emergència cinegètica tot l’any a les zones que superen els llindars per a la declaració i garanteixi que l’execució de les mesures excepcionals s’apliquen de forma eficaç fins a reduir les poblacions de fauna per sota dels llindars d’emergència. A més, la Generalitat de Catalunya ha d’actuar diligentment, quan queda demostrada la manca d’eficàcia de les actuacions dels

Ple 26/01/2017

titulars dels terrenys cinegètics, per minimitzar els danys i gestionar la sobreabundància de l’espècie que els causa. Respecte als danys de fauna protegida, especialment l’ós i els voltors, cal que s’analitzi la capacitat del medi de mantenir-los de forma sostenible sense perjudicar al bestiar domèstic i, si s’escau, es prenguin les mesures necessàries per evitar que segueixi augmentant la població o es redueixi, es reforcin les mesures preventives i en cas de danys aquests s’indemnitzin. Cal que es prevegin les accions a empendre davant la possible arribada d’espècies com el llop, les poblacions del qual estan creixent a les altres zones de la península Ibèrica i a l’altra banda del Pirineus i provoquen importants conflictes amb la ramaderia extensiva. És del tot imprescindible un replantejament urgent de la gestió de la fauna salvatge a tot el territori, replantejament que s’haurà de dotar de legislació específica de caça i de gestió de la fauna, però, mentre no es disposa del nou marc legislatiu cal actuar aprofitant al màxim el marc actual. . Sisè: Aturem les arbitrarietats, per uns espais agraris protegits i productius La pagesia catalana demana aturar les arbitrarietats en matèria d’urbanisme que està aplicant la Generalitat de Catalunya amb exigències, en base a criteris i procediments fora de les normes, o no autoritzant, amb aquest criteris espuris, construccions i/o instal·lacions imprescindibles per a l’activitat agropecuària i forestal. La Generalitat també està establint un règim sancionador en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants que pretén sancionar actuacions no intencionades, que no són incompliments d’obligacions o d’accions comprovables. La pagesia necessita una legislació que garanteixi uns espais agraris protegits i productius, estudis d’impacte agrari que minimitzin els impactes de les infraestructures i els corregeixin, l’homogeneïtzació de les normatives que regulen el sòl no urbanitzable i l’establiment del Pla Sectorial Agrari. També necessita una definició de les noves zones amb limitacions naturals, desenvolupar polítiques específiques per a les zones periurbanes i la revisió de l’abusiva i arbitraria designació com a Zona d’Especial Protecció Aus (ZEPA) d’espais agraris i dels seus plans de gestió. Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès aprova: Primer.- Donar suport al manifest Lluita amb la Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia. Segon.- Donar suport a la marxa pagesa i a la concentració de Barcelona, des del punt de vista logístic o facilitant el pas de tractors pel municipi o amb altres fórmules de caràcter voluntari.

Ple 26/01/2017

Tercer.- Notificar l’aprovació d’aquesta moció a: - Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont i Casamajó President de la Generalitat de Catalunya Plaça de Sant Jaume, 4 08002 BARCELONA - Sr. Joan Caball Subirana

Coordinador Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya C/ Ulldecona, 21-31 2a planta 08038 BARCELONA.

El senyor President demana si hi ha alguna intervenció al respecte. Pren la paraula el senyor BERNABÉ i diu: Bé. Demano disculpes perquè la defensa la faré com podré perquè m’ha arribat la moció aquesta mateixa tarda. Sí que m’han comentat que havien tingut una reunió amb vostè i amb el senyor Corchado i que és el que m’han comentat, demano disculpes, és el que m’havien dit al respecte i que corria pressa. M’agradaria llegir, com a mínim, els punts capitals perquè sapiguem de què estem parlant. És un manifest que fa Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia. El primer punt diu: Dignificació i reconeixement del paper de la pagesia en la societat. D’aquí m’agradaria ressaltar els tres apèndix que tenen, que és que es reconegui des de la ciutadania, que és: l’abastament segur d’aliments a la població; la conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural (això està en mans de la pagesia i dels propietaris de boscos, bàsicament; i l’ocupació equilibrada del territori (allò que hem parlat abans, que el territori ha d’estar endreçat). Segon, aquest sí que és un punt més del propi sindicat, no seria un punt i tal, però jo crec que és lícit: Respecte a la voluntat democràtica de la pagesia professional catalana de ser representada institucionalment en més de dos terços per Unió de Pagesos. Aquí, pel que he llegit, la representació no es fa en volum de la representació que té actualment Unió de Pagesos, que és d’una mica més de dos terços, sinó que es fa per uns acords previs. I ens demanen que es tingui en compte la preponderància que te el sindicat en aquest moment. Tercer: Preus remuneradors per a la pagesia. Aquí ens explica que la política agrària comuna ha anat retallant de mica en mica, i que seria necessari que la pagesia acabi vivint del que va fent, bàsicament faig aquest resum, suposo que és molt més però vaig ràpid. El quart seria: Respecte a les prioritats en desenvolupament rural. Doncs això és una cosa que s’ha anat demanant al Congrés dels Diputats i aquí, a través de la PDR de Catalunya i que, pel que entenc, costa que això tiri cap endavant i per part del

Ple 26/01/2017

Govern no s’ha respectat els previs acords que s’havien tingut. El cinquè és: Gestió diligent i eficaç de la fauna salvatge. Aquí és el que hem parlat també en algun Ple, comencem a tenir algun problema amb la fauna salvatge, amb la convivència amb els caçadors i tot això, s’ha de fer un Pla específic que no afecti només a aquest municipi sinó també a l’àmbit català, d’estructura, de com fem les coses, no? S’han de facilitar i simplificar les comunicacions electròniques per les sol·licituds d’actuacions excepcionals. Demanen declarar l’emergència energètica tot l’any a les zones que superin els llindars per aquesta declaració. I respecte dels danys de fauna protegida, especialment l’ós i els voltors, cal que s’analitzi la capacitat de que es pugui, de fer-ho de forma sostenible sense perjudicar al bestiar. I per últim, el sisè diu: Aturem les arbitrarietats, per uns espais agraris protegits i productius. Aquí és on hi ha una defensa no només dels pagesos, sinó habitualment dels moviments ecologistes i de defensa de la terra o del territori, que és que la resta de vida industrial o comercial no pot acabar aclaparant a la pagesia i a la ramaderia en el seu conjunt. Per tant, el que dèiem abans: país endreçat, amb els sistemes productius clars i ben remunerats. Gràcies.

El senyor President demana si hi ha alguna intervenció al respecte. Pren la paraula la senyora PRUNA i diu: Nosaltres hem dit que votarem a favor, i només faltaria perquè tot el que es diu és importantíssim perquè la dignitat de la pagesia, els preus justos, les rentes, els productes de proximitat, tot, és lògic. Però l’única cosa que trobem a faltar, i crec que hauria sigut el millor, és que hagués sigut una moció consensuada per tots els representants que hi ha en el camp. Aquí és Unió de Pagesos però hi ha d’altres organitzacions, hi ha cooperatives, és a dir, un 47% de la població pagesa no va anar a votar. Doncs bé, aquests també són pagesos. De les 26.000 persones que van poder anar a votar, es van treure, Unió de Pagesos, aquests 7.000 i pico de vots. Bé, la resta també te veu. Jo penso que hauria sigut una gran moció si hagués sigut en representació de tot el sector, perquè són coses que son importants i que són reals. Jo només és això, que crec que, i nosaltres, ja dic, hi votarem a favor perquè és lògic, perquè és una necessitat, però també hem de dir que en aquests moments tenim la Conselleria d’Agricultura, que és de la vostra organització pràcticament tota, doncs a la Generalitat te competències per poder fer lleis i normatives. Vull dir que espero i desitjo que això surti endavant. Però repeteixo: el consens hauria sigut molt millor que hagués sigut amb tots els representats del camp, que no han sigut consultats. Pren la paraula el senyor CORCHADO i diu: Bé. No, nosaltres no ens vam reunir. Encantats, sempre que ens han cridat hem anat, o sigui que encantats de que ho hagin fet. Nosaltres, el sector agroalimentari esta en una situació complexa i crítica. El consum augmenta el 10% al món i el sector alimentari suposa un 3,6% del PIB català. I Catalunya és, precisament, un dels principals clústers agroalimentaris d’Europa, però això contrasta amb unes polítiques públiques errònies tan de l’Estat espanyol com de

Ple 26/01/2017

la Generalitat de Catalunya, que fan i cal que molts productors hagin d’anul·lar la seva activitat. La paradoxa és que, mentre que els costos de producció no paren de pujar, el preu que arriba als productors cau constantment i aquesta situació fa que moltes explotacions siguin deficitàries i insostenibles. És per això que des del PSC recolzem al primer sector i mostrem públicament que ens tenen al seu costat i ens sumem als seus requeriments. Gràcies. I votarem a favor, evidentment. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: Estic intentant llegir-la. A veure, em sap molt greu no haver tingut això a la ma fins ara mateix, perquè tothom sap on trobar-nos. I bueno, nosaltres acostumem a funcionar després de les reunions que tenim a la Secció local, que va ser ahir. No sé. Ara ens ho acabem de parlar. En qualsevol cas, està assegurat que la moció tirarà endavant, no? Val. Només això, manifestar que em sap greu no haver-la tingut a la ma fins fa cinc minuts. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Fem una intervenció de dos minuts, perquè es una (El senyor Bernabé fa un comentari fora de micròfon). Si, és que crec que sí, per això t’ho dic. Fem una intervenció de dos minuts, si voleu defensar-la. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Molt bé. Passaríem a votació. Si? És d’Unió de Pagesos, només, eh? No és el torn del públic. Passaríem a votació. SOTMESA a votació la moció, és aprovada per catorze vots a favor dels regidors dels grups municipals CiU, ILFC-E, PSC-PM i CPF, i dues abstencions dels regidors del grup municipal ERC-AM, i per tant, amb el quòrum legal. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Passaríem a les preguntes dels grups polítics. Tenen vostès cinc minuts. El senyor TORNÉ s’absenta de la sala a les 21.45 hores. Pren la paraula la senyora PERICAS i diu: A veure, primer de tot he de fer un prec al Ple, perquè la propera vegada que es faci, que es posin ressalts nous, cal que es senyalitzin tot seguit perquè hem rebut moltes queixes de veïns i veïnes que han tingut problemes amb aquest fet. Si. Després, passo al torn de preguntes. Una que aniria dirigida a la regidora Pruna. A veure, per part del Consell del Poble de Llerona es va realitzar un estudi acústic el mes de novembre d’aquest 2016, ja que existia una demanda de feia més d’un any per molèsties greus per soroll nocturn per part d’algunes empreses, no? A la zona industrial on es van analitzar el límit són 55 decibels, i el nivell mesurat era superior a 65. A la zona de vivendes el límit són 45 i en l’estudi es va detectar que sobrepassaven els 54, per tant no es complia la normativa 176/2009. L’empresa que superava tots aquests límits era ASCABLE. I, ja que som a finals de gener i es va fer al novembre, volíem preguntar des de la Regidoria de Salut Pública o també des de l’Àrea d’Activitats si s’havia fet alguna mesura i quines mesures s’havien pres en aquest tema. I després, una altra pregunta que aniria al regidor Jiménez. A Corró

Ple 26/01/2017

d’Amunt des de fa temps hi ha freqüents talls d’electricitat. Les protestes ciutadanes cada vegada agafen més envergadura, la gent ja comença a estar molt molesta per aquest tema. Per part del govern i del Consell de Poble es va dir que es parlaria amb la Generalitat. Considerem que cal fer una queixa formal a les companyies i a l’administració responsable del control per part de l’Ajuntament amb la ciutadania del poble i el Consell del Poble. Ens oferim a consensuar una moció amb tot el consistori i l’Associació de veïns. I ja està. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: No, deia abans que sembla que tothom vulgui arribar a veure el final del Barça. A veure, unes quantes preguntes, sí. Tema de Sorea, que suposo que ara sí que en podem parlar. Ens ha dit vostè que hi havia una enquesta de satisfacció que si no he entès malament, se l’havia dit a Sorea que l’encarregués a una empresa. Això comença a semblar la qualitat del servei dels autobusos, que se li encarregaven a Sagalés. Aquesta enquesta, per què no s’ha fet pública fins ara? Més ben dit: per què no n’hem tingut coneixement? Referit a aquest mateix tema, pot desmentir (si és que és mentida) l’afirmació que he fet jo quan he dit que la quantitat que deixarem de cobrar per la rebaixa del cànon és superior a les aportacions a fons perdut que farà Sorea? Referent al tema dels (ho he dit ara de passada, fa un moment) badens, ara fa poc se n’han posat a la zona del parc del Mirador de Bellavista, dos. La pregunta només és, a veure, perquè s’han posat. Aquí la resposta és que s’han posat per protegir el pas de vianants. Per què no s’han posat en el mateix pas de vianants, com s’estan posant a Corró d’Avall? Com s’estan posant a d’altres llocs del municipi? Si? M’explico? Els badens que s’han posat estan just davant del pas de vianants i no en el mateix pas de vianants. Si, jo hi vaig ser ahir, a la zona de Torre Pinós, val? Llavors clar, en allà també hi ha escoles, també hi passen els nens i no sé, suposo que els de Bellavista són de la mateixa categoria que els de Corró d’Avall. I si la resposta és que perquè són més barats, suposo que acabarem d’aquí a uns anys fent-los dues vegades: el que ens ha costat fer-los ara i els que ens costarà fer-los després. Llavors, tema de l’estudi de mobilitat sobre el tema de la cruïlla, carretera de Cànoves, camí de Marata, a veure, jo voldria que em diguessin ara si el tenen o no el tenen. La setmana passada vaig preguntar-ho per enèsima vegada a la Junta de Portaveus i se’m va dir que no tenien res. Les meves informacions, que em sembla que són bones, és que fa quinze dies, tres setmanes, que des de la Diputació va sortir cap a l’Ajuntament un document de treball que recull unes conclusions inicials d’això i que està sotmès al govern. No el tinc, no el tinc perquè per lleialtat institucional qui ho ha de rebre és el govern. I el govern és qui l’ha de passar a l’Ajuntament. En aquest sentit, a veure, confirmi’m si el tenen o no el tenen. I si el tenen, per què no ens l’han ensenyat, també. Tornem a estar igual que abans. I després no ho he acabat d’entendre: quan m’ha contestat al tema de les preguntes del Mercadona, vostè considera que els acords que van prendre a la Junta de Govern d’aquest any 2010 no comporten cap mena de responsabilitat ni pel govern ni per la resta de regidors actualment. O sigui, que no fem res. Quedem com uns senyors. Només confirmi’m això, si us plau. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Molt bé, passaríem a respostes.

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor TORRES i diu: Hola, buenas noches. Muy brevemente. Los pasos elevados que hemos hecho en Colors es simplemente por seguridad de los pasos de cebra para los niños. Y las esquenes d’ase que hemos hecho en Torre Pinós es para que la gente aminore la velocidad porque es una recta muy larga y teníamos quejas vecinales que la gente hace carreras ahí. Y entonces hemos puesto unas esquenes d’ase, que son suficientes para que la gente frene. Y ya está. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: No, no, ja està, senyor Profitós, no. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: Feu el mateix que es va fer a la zona esportiva.(El senyor Alcalde diu que no vàries vegades). La gent passa pel costat, cony. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Senyor Profitós. Alguna contesta més? Senyora Pruna. Pren la paraula la senyora PRUNA i diu: No passa res. Si. Contestant a la senyora Eli Pericas. El tema aquest del Consell del Poble de Llerona que ja se’ns havia demanat per fer aquesta sonometria, es va fer fer per una empresa acreditada per aquest servei però nosaltres vam quedar compromesos que es faria l’ECA corresponent per saber realment com estava aquesta empresa. I des d’Activitats ja s’ha informat de l’acord de l’article 27 per fer aquesta inspecció de protecció contra la contaminació acústica i bueno, que poden fer-ho empreses autoritzades, però també personal acreditat del servei d’administració respectiva. Per tant, què s’ha fet? Des de l’Àrea d’Activitats s’informa al Consell del Poble que per tal de poder establir s’estan incomplint aquests límits que estableix la normativa i es sol·licita el servei de protecció i control de la contaminació acústica i lumínica, l’assistència tècnica per tal que es realitzi un mesurament sonometric del soroll produït per l’empresa ASCABLE. És a dir, tenim aquest estudi de l’empresa que se’ns va fer però a més a més, es fa aquesta per determinar realment i prendre les mesures que s’han de prendre. I això ja s’ha fet des d’Activitats. Ara, a Salut Pública també se li va passar, eh? Vull dir, està en els dos llocs. Pren la paraula el senyor JIMÉNEZ i diu: Senyora Pericas, amb el tema dels talls d’electricitat de Corró d’Amunt jo crec que vostè manifesta, si ho he entès bé, que no té cap inconvenient en que fem una moció o que fem un escrit conjunt i tal, no? A veure, jo l’agafo la paraula, el que passa és que podríem fer una moció i fer-ho extensiu no únicament a Corró d’Amunt. Hi ha instal·lacions d’altres zones rurals que també pateixen aquestes situacions i podríem fer-ho i redactar-ho de forma conjunta. Per tant, cap inconvenient en poder-ho fer i treballar. Senyor Profitós, en el tema de l’informe que diu de la cruïlla de Marata, la Junta de Portaveus sap vostè (i té constància) que jo li vaig demanar la informació al Secretari de si oficialment nosaltres havíem rebut aquest informe i se’ns va respondre que no. Una qüestió: vostè diu que mai es salta institucionalment a l’Ajuntament. Acaba de dir vostè ara que fa no sé quants dies té informació de que ha sortit no sé quin informe. Per tant, no sé, expliqui’s vostè perquè també és contradictori. Oficialment no l’hem rebut.

Ple 26/01/2017

Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: Bé, el tema Sorea, l’enquesta de satisfacció la tenim fa quinze dies, màxim. Però és la que és, val? No és qui l’encarrega sinó es l’empresa que la fa, com totes les enquestes. I l’empresa està homologada, val? Llavors, en el tema del desmentir que vostè ha dit, jo em miro l’acord de Sorea en un global, i en un global en un 90% hi guanyem. I m’ho miro en un global, ja ho he dit. Preu de l’aigua: la més barata del Vallès Oriental. I l’enquesta de satisfacció, una de les notes puntuables més altes que hi ha: 7,30. Per tant, vol dir que anem ben encaminats. El tema dels badens, senyor Profitós, allò que ha fet distinció a Bellavista, això és lleig perquè a Bellavista hem posat els ressalts elevats i el pas de vianants a sobre, a tres llocs que es consideren camins escolars, val? L’altre, el baden, és perquè els vehicles no corrin i arrel d’una queixa veïnal. Però no ho compari amb Corró d’Avall. A Corró d’Avall hem fet altres coses, les hem fet també: davant de l’escola Joan Sanpera hem fet una actuació, a Correus hem fet una altra. I el tema del Mercadona. Jo he dit el que he dit, i està en acta. No és no fer res, és: ara Mercadona ha presentat una llicència de nova ocupació i hem d’esperar que es resolgui. És el que l’he dit que aquest govern faria: esperar a que resolgui. Bé, també, si la resolució és negativa ja no hi ha més. Volia que li contestés això? Sembla que. Si la resolució és negativa, no hi ha més. Molt bé, passaríem a les preguntes del públic. Ah, l’estudi de mobilitat l’ha contestat ell. Si. Senyor Profitós, no, no. Pren la paraula el senyor PROFITÓS i diu: El senyor Jiménez m’ha demanat explícitament (El senyor Alcalde diu que no). No em puc explicar? (El senyor Alcalde continua dient que no). No em puc explicar. Pren la paraula el senyor ALCALDE i diu: No. En el proper Ple, vostè s’explica. Ara, no. No hi ha al·lusions, aquí, hi ha preguntes i respostes, senyor Profitós. Molt bé, passaríem a les preguntes del públic. Els demano que aixequin la ma, que adrecin a la persona adient la pregunta. Tenen dos, tres minuts per fer-la. Si us plau. El President aixeca la sessió, de la qual, com a secretari estenc aquesta acta.