acta de la reuniÓ extraordinÀria de ple de l’ajuntament de ... 0003 2018_acta_… · govern...

www.santcugatsesgarrigues.cat Sant Antoni, 31 – Tel. 93 897 01 03 – Fax 93 897 06 90 – E-mail [email protected] - 08798 Sant Cugat Sesgarrigues

1

ACTA DE LA REUNIÓ EXTRAORDINÀRIA DE PLE DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SESGARRIGUES DE DATA 20 DE MARÇ DE 2018 Número: 03/2018 Expedient: 1032 0003 2018 Caràcter: ordinari Data: 20 de març de 2018 Hora: 19.00 hores Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament Assistents: Alcaldessa: Montserrat Albet i Noya Regidors i Regidores: Eva Trias Via, Cisco de la Cruz Muñoz, Raül Casado Ruiz, Maria Antònia Admetlla i Salvatella, Ernest Duran i Banchs i Ester Raventós Canals Secretari: Cèsar Flecha Sebastián L’Alcaldessa Presidenta obre la sessió comentant que en l’últim punt l’ordre del dia s’hi introduirà el Manifest de 8 de març i, acte seguit, es passa a tractar els punts de l’ordre del dia del Ple. 1.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE LES ACTES DE LES SESSIONS ANTERIORS (PLE DE 16 DE GENER DE 2018 I PLE DE 13 DE FEBRER DE 2018). La Sra. Alcaldessa convida a realitzar comentaris o al·legacions al redactat de les actes que es proposa aprovar en el Ple. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, pregunta si la transcripció de les actes és de més o menys el que es diu o bé és el que es diu. El Secretari respon que es procura ser el més fidel possible però que no és una transcripció literal del que es diu. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, en relació a l’acta de 13 de febrer comenta que va haver-hi un moment galàctic i els agradaria que quedés reflectit quan el regidor Cisco de la Cruz comenta que “ell no es llegeix la documentació” i pregunta al grup d’ERC si s’ho llegeixen tot estranyat. Explica que va ser una mica raro i demana si això podria estar ben transcrit aquest episodi del Ple. L’Alcaldessa comenta que no creu que hi hagi cap problema donada la rellevància que té aquest tema per l’interès municipal atès que el grup d’ERC grava les sessions. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, entén que quan hi ha un dubte es va a buscar a l’acta el que s’ha dit. L’acta no explica ben bé aquell moment surrealista. Estaria bé que ho expliqués si pot ser. L’alcaldessa els comenta que si el grup d’ERC ho considera i que té rellevància per a la gestió municipal es pot posar.


2

L’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de les actes de les sessions del Ple de 16 de gener de 2018 i de 13 de febrer de 2018 i aquestes són aprovades per unanimitat dels regidors i de les regidores presents, amb la transcripció del que s’ha comentat de l’acta de 13 de febrer de 2018. 2.- DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA, DE LES ACTES DE LES JUNTES DE GOVERN LOCAL DE 19 DE DESEMBRE DE 2017, DE 9 DE GENER DE 2018, DE 23 DE GENER DE 2018, DE 6 DE FEBRER DE 2018 I DE 20 DE FEBRER DE 2018. � Resolucions de l’Alcaldia. 0006-18--- Convocatòria de la Mesa de Contractació del Servei de Manteniment de l’Enllumenat 0007-18--- Convocatòria de la Mesa de Contractació del Subministrament de l’Aparell de Climatització de l’Ajuntament. 0008-18--- Convocatòria de Junta de Govern Local de 23 de gener 2018 0009-18--- Aprovació Pla de Seguretat i Salut Obres Rampa Ctra. BV-2429 0010-18--- Convocatòria de Comissió Estudi de l’Ordenança de Terrasses i del Reglament d’ús de la Piscina. 0011-18--- Convocatòria de la Mesa de Contractació del Subministrament de l’Aparell de Climatització de l’Ajuntament. 0012-18--- Convocatòria de Junta de Govern Local de 6 de febrer 2018 0012bis-18--- Composició de la Mesa de Contractació de la Concessió del Café. 0013-18--- Convocatòria de Ple extraordinari de data 13 de febrer de 2018. 0014-18— Contractació de personal, mitjançant col·laboració social. 0015-18— Contractació Servei Estudi Geotècnic Piscina Municipal. 0016-18--- Convocatòria de la Mesa de Contractació de la Concessió del Café. 0017-18--- Convocatòria de Junta de Govern Local de 20 de febrer 2018 0018-18--- Convocatòria de Comissió Estudi de l’Ordenança de Terrasses i del Reglament d’ús de la Piscina. 0019-18--- Aprovació Inicial Memòria Valorada Arranjament talussos del Camí del Pont Xic. 0020-18--- Modificació de la composició de la Mesa de Contractació de la Concessió del Café. 0021-18--- Sol·licitar Pròrroga autorització ACA obres Pont Riera de Sant Marçal. 0022-18--- Autorització batuda cacera a AVICUGAT pel dia 25/02/2018 0023-18--- Visita escola Les Vinyes dia 27/02/2018 0024-18--- Admesos i Exclosos del Procediment de Selecció d’Oficial de 1a i convocatòria Tribunal. 0025-18--- Desconvocatòria Comissió Estudi de l’Ordenança de Terrasses i del Reglament d’ús de la Piscina i nova convocatòria. 0026-18--- Convocatòria de Junta de Govern Local de 6 de març 2018 0027-18--- Delegació de Vot en assemblea Localret 0028-18--- Composició de la Mesa de Contractació del Servei de Seguretat Viària. 0029-18--- Convocatòria de la Mesa de Contractació del Servei de Manteniment de l’Enllumenat 0030-18--- Convocatòria de la Mesa de Contractació del Servei de Control de seguretat viària. 0031-18--- Convocatòria de la Mesa de Contractació del Subministrament de l’Aparell de Climatització de l’Ajuntament. 0032-18--- Convocatòria de la Mesa de Contractació del Servei de Manteniment de l’Enllumenat 0033-18--- Convocatòria de Ple ordinari de data 20 de març de 2018 � Juntes de Govern Local. Es dóna compte al Ple de les actes de la Junta de Govern esmentades.


3

El Ple en resta assabentat. 3.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA CLASSIFICACIÓ DE LES OFERTES DEL PROCEDIMENT OBERT I REGULACIÓ HARMONITZADA DE LA CONTRACTACIÓ DEL SUBMINISTRAMENT I INSTAL·LACIÓ DE TECNOLOGIA PER LA MILLORA DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I EL SERVEI DE MANTENIMENT INTEGRAL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC EXTERIOR DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SESGARRIGUES. L’Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord, el qual es transcriu literalment: “Identificació de l’Expedient: Denominació del contracte: “Subministrament i instal·lació de tecnologia per la millora de

l’eficiència energètica i el servei de manteniment integral de l’enllumenat públic exterior de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues”

Codi de l’Expedient: PO_06/2017 Tipus de Contracte: Serveis Tipus d’Expedient: Ordinari subjecte a Regularització Harmonitzada Procediment de Licitació: Obert ANTECEDENTS DE L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ PRIMER.- Per acord del Ple extraordinari de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues de data 24 d’octubre de 2017, es va aprovar l’expedient de contractació anticipada del contracte de serveis subjecte a una regulació harmonitzada titulat: “Subministrament i instal·lació de tecnologia per la millora de l’eficiència energètica i el servei de manteniment integral de l’enllumenat públic exterior de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues”, declarant la tramitació ordinària. SEGON. Es va publicar anunci de la licitació en el Diari Oficial de la Unió Europea de data 03/11/2017 (DO/S S211 - 438613-20174-ES), en el Boletín Oficial del Estado de data 10/11/2017 (núm. 273), el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 15/11/2017 (CVE 2017040939) i en el perfil de contractant de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues de data 21/12/2017. TERCER. El nombre d’ofertes rebudes en forma i termini són:

Data d’entrada

Núm. de Registre Empresa / Persona

27/12/2017 3196 Alumbrados Viarios SA 27/12/2017 3197 Lampisteria Salvador SL 28/12/2017 3203 Sociedad Española de Construcciones Eléctricas SA

(SECE) (dipositada correus 27/12/2017) 28/12/2017 3204 Istem SLU (dipositada correus 27/12/2017)

QUART.- La Mesa de Contractació es va constituir en sessió de data 23 de gener de 2018 i va procedir a dur a terme l’obertura del SOBRE A de les ofertes. Un cop examinada la documentació va acordar el que es transcriu a continuació: 1. Considerar Vàlides i Admeses les pliques presentades per les empreses que es detallen a continuació si bé es comprovarà la informació que manca en el DEUC relativa a les empreses Alumbrados Viarios SA (s’haurà de comprovar mitjançant accés al REELI) i de Istem SLU dels serveis/instal·lacions/obres realitzats:


4

Empresa / Persona

Alumbrados Viarios SA Lampisteria Salvador SL Sociedad Española de Construcciones Eléctricas SA (SECE) Istem SLU

CINQUÈ.- En data 24 de gener de 2018 es va requerir a l’Empresa ISTEM SLU la documentació a complimentar. L’Empresa ISTEM SLU, en data 26 de gener de 2018 i RE 2018-000307 va presentar la documentació que es transcriu a continuació:

- Respecte el DEUC: - Part IV del DEUC / Apartat B de Solvència Econòmica i Financera. - Part IV del DEUC / Apartat C de Capacitat Tècnica i Professional.

• Model B de declaració de vigència de les dades que consten en el RELI. • Declaració Responsable referent al Model B del RELI actualitzant les dades relatives al IAE, que

també aporten. En data 30 de gener de 2018 s’ha realitzat consulta al Registre d’Empreses Licitadores de la Generalitat de Catalunya i la Classificació Empresarial de l’Empresa acredita la seva solvència. SISÉ.- En data 30 de gener de 2018 s’ha realitzat consulta al Registre d’Empreses Licitadores de la Generalitat de Catalunya i la Classificació Empresarial de l’empresa Alumbrados Viarios SA acredita la seva solvència. SETÉ.- La Mesa de Contractació es va reunir amb caràcter públic el dia 30 de gener de 2018 per tal d’avaluar la documentació requerida per la Mesa a alguna de les empreses en la reunió d’obertura del SOBRE A, per ratificar l’admissió de totes les ofertes presentades i per dur a terme l’Obertura del SOBRE B de les Ofertes, el contingut dels quals ha de servir per avaluar els Criteris de depenen d’un judici de valor. La Mesa de Contractació va acordar, també, encarregar a l’Enginyer Assessor Municipal per tal que emetés informe valoratiu dels criteris que depenen d’un judici de valor. VUITÈ.- En data 7 de març de 2018 l’Enginyer Assessor Municipal va elaborar informe valoratiu dels criteris que depenen d’un Judici de Valor. El citat informe va ser enviat a les persones membres d’aquesta Mesa de Contractació conjuntament amb la convocatòria de la present reunió de la Mesa. Així mateix, va ser publicat en el Perfil del Contractant. NOVÈ.- La Mesa de Contractació es va reunir amb caràcter públic el dia 13 de març de 2018 per tal de valorar els Criteris de depenen d’un judici de valor i per fer l’Obertura del SOBRE C de les ofertes presentades. La valoració dels criteris que depenen d’un Judici de Valor acordats en la Mesa de Contractació va ser:

Empresa Punts Alumbrados Viarios SA 265,00 Lampisteria Salvador SL 153,75 Sociedad Española de Construcciones Eléctricas SA (SECE) 270,00 Istem SLU 201,25


5

La Mesa de Contractació va acordar encarregar a l’Enginyer Assessor Municipal per tal que emetés informe valoratiu dels criteris que depenen d’un judici de valor i, també, Convocar la Mesa de contractació per demà, dia 14/03/2018, i hora de les 14 per emetre la proposta d’adjudicació a la vista de l’informe tècnic, cas que aquest hagi estat emès. DESÈ.- En data 14 de març de 2018 l’Enginyer Assessor Municipal va elaborar informe valoratiu dels criteris avaluables de forma automàtica. L’informe va ser publicat en el Perfil del contractant el mateix 14 de març de 2018. ONZÈ.- La Mesa de Contractació es va reunir amb caràcter públic el dia 14 de març de 2018 per tal de valorar els Criteris avaluables de forma directa i per realitzar una proposta d’adjudicació a l’òrgan de contractació. La Mesa de contractació va acordar:

1. Puntuar els criteris avaluables de forma automàtica de la següent manera i en base a l’informe elaborat per l’Enginyer Assessor Municipal:

Empresa Punts

Alumbrados Viarios SA 1452,11 Lampisteria Salvador SL 865,76 Sociedad Española de Construcciones Eléctricas SA (SECE) 1314,96 Istem SLU 1430,61

Puntuats els criteris avaluables de forma automàtica la valoració global de les ofertes és la que es detalla a continuació:

Alumbrados Viarios SA 265,00 1452,11 1717,11

Lampisteria Salvador SL 153,75 865,76 1019,51

Sociedad Española de

Construcciones Eléctricas SA

(SECE)

270,00 1314,96 1584,96

Istem SLU 201,25 1430,61 1631,86

Punts Criteris que depenen d’un

judici de valor

Punts Criteris avaluables de

forma automàticaEmpresa Total

En base a aquesta valoració global la Mesa de Contractació va acordar el que es transcriu a continuació: “PRIMER.- Proposar a l’Òrgan de Contractació que adjudiqui a l’empresa Alumbrados Viarios SA el contracte de Subministrament i instal·lació de tecnologia per la millora de l’eficiència energètica i el servei de manteniment integral de l’enllumenat públic exterior de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, per ser l’oferta més avantatjosa econòmicament. SEGON.- Remetre a l’Òrgan de Contractació les ofertes classificades per ordre decreixent de valoració:

Empresa Punts

Alumbrados Viarios SA 1717,11 Istem SLU 1631,86 Sociedad Española de Construcciones Eléctricas SA (SECE) 1584,96 Lampisteria Salvador SL 1019,51

TERCER.- Donar publicitat d’aquesta acta al Perfil del contractant.” Vista la proposta d’adjudicació de la Mesa de contractació. Vist el que disposa la clàusula 15a del plec de clàusules administratives particulars.


6

Per tot això, proposo al Ple de la Corporació: Primer.- Classificar, per ordre decreixent, les ofertes presentades i que no han estat declarades desproporcionades o anormal en la tramitació administrativa de la contractació. La Classificació és la següent:

Empresa Punts

Alumbrados Viarios SA 1717,11 Istem SLU 1631,86 Sociedad Española de Construcciones Eléctricas SA (SECE)

1584,96

Lampisteria Salvador SL 1019,51 SEGON. Requerir a l’empresa que hagi presentat l’oferta més puntuada, perquè, dins del termini de deu dies hàbils comptadors des de la recepció del dit requeriment, presenti la documentació justificativa recollida en l’apartat A.2 de la Clàusula 15.2 (l’empresa Alumbrados Viarios SA va presentar MODEL B d’estar registrat en el REELI). L’empresa ha d’aportar la documentació següent, només si no figura inscrita en el REELI, o no consta vigent o actualitzada: - Documents acreditatius de l’efectiva disposició de mitjans que s’hagi compromès a dedicar o adscriure a l’execució del contracte d’acord amb l’article 64.2 del TRLCSP. - Document acreditatiu de la constitució de la garantia definitiva, d’acord amb el que s’estableix a la clàusula setzena. - Resguard acreditatiu d’haver efectuat el pagament de les despeses de publicitat corresponents, l’import màxim de les quals s’indica en l’apartat R del quadre de característiques. - Relació del personal que es destinarà a l’execució del contracte i acreditació de la seva afiliació i alta a la Seguretat Social, mitjançant la presentació dels TC2 corresponents. Alternativament, i si s’escau, aquesta acreditació es podrà efectuar mitjançant declaració responsable per part de l’empresa on es declari no tenir encara contractades les persones treballadores que s’ocuparan en l’execució del contracte i que acreditarà l’afiliació i alta de totes elles quan les hagi contractat i sempre amb caràcter previ a l’inici de l’activitat contractada. - Si s’escau, documentació acreditativa de què la plantilla de l’empresa esta integrada per un nombre de persones treballadores discapacitades no inferior al 2% o de què s’ha adoptat alguna de les mesures alternatives legalment previstes.

TERCER. L’òrgan de contractació podrà renunciar a la celebració del contracte, per raons d’interès públic degudament justificades i amb la corresponent notificació a les empreses licitadores, abans de l’adjudicació del contracte. També podrà desistir del procediment, abans de l’adjudicació, quan s’apreciï una infracció no esmenable de les normes de preparació del contracte o de les reguladores del procediment d’adjudicació. En ambdós supòsits es compensarà a les empreses licitadores per les despeses en què hagin incorregut. QUART. Un cop presentada la documentació a què fa referència l’acord 2n i en base a la clàusula 15.3, la Mesa de contractació qualificarà, en reunió interna, la documentació presentada per l’empresa que hagi presentat l’oferta més avantatjosa econòmicament.


7

Si la Mesa de contractació observa que en la documentació presentada hi ha defectes o errors de caràcter esmenable, ho ha de comunicar a les empreses afectades perquè els corregeixin o esmenin davant la pròpia Mesa de contractació en el termini màxim de 3 dies hàbils. En el cas que no es complimenti adequadament el requeriment de documentació en el termini assenyalat, o bé en el termini per esmenar que doni la Mesa de contractació, s’entendrà que l’empresa licitadora ha retirat la seva oferta i es procedirà a requerir la mateixa documentació a l’empresa licitadora següent, per l’ordre en què hagin quedat classificades les ofertes. Aquest fet pot comportar la confiscació de la garantia provisional que, en el seu cas, s’hagués constituït i, a més, si l’empresa no ha aportat la documentació justificativa de trobar-se al corrent del compliment de les obligacions tributaries i amb la Seguretat Social, de l’efectiva disposició dels mitjans que s’hagués compromès a dedicar o adscriure a l’execució del contracte i de la constitució de la garantia definitiva, concorrent dol, culpa o negligència, pot donar lloc a declarar a l’empresa en prohibició de contractar per la causa prevista en l’article 60.2.a del TRLCSP. CINQUÈ. Delegar a la Junta de Govern Local qualsevol altre acte administratiu necessari per tal de dur a terme la contractació. SISÉ.- Un cop validada per la Mesa de Contractació la documentació aportada, La Junta de Govern Local, en virtut de la delegació efectuada en l’apartat cinquè del present acord, acordarà l’adjudicació del contracte a l’empresa proposada com a adjudicatària. Atès que per a l’adjudicació del contracte s’han de tenir en compte una pluralitat de criteris, l’òrgan de contractació ha d’acordar l’adjudicació en un termini de tres mesos a comptar des de l’obertura de les proposicions. SETÈ. L’adjudicació del contracte es notificarà per mitjans electrònics a les empreses licitadores i es publicarà en el perfil de contractant de l’òrgan de contractació, indicant el termini en què s’ha de procedir a la formalització del contracte. VUITÈ. Notificar el present acord als interessats als efectes escaients.” La Sra. Alcaldessa cedeix la paraula al Sr. Cisco de la Cruz, regidor de Via pública, per tal que expliqui la proposta. El Sr. Cisco de la Cruz, manifesta que la proposta està prou explicada i remarca que s’han fet les diferents meses de contractació del concurs sobre il·luminació pública i ara es tracte que s’ha fet la classificació de les ofertes i s’ha de requerir la documentació necessària per continuar els tràmits que facin falta per acabar amb l’adjudicació d’aquest concurs. L’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de la proposta d’Alcaldia. I aquesta és aprovada per unanimitat dels regidors i de les regidores presents. 4.- RESOLUCIÓ, SI ESCAU, DE SUGGERIMENTS I RECLAMACIONS PRESENTADES CONTRA EL PROJECTE EXPROPIATORI EN LA MODALITAT DE TAXACIÓ CONJUNTA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE ROTONDA D’ACCÉS AL POLÍGON INDUSTRIAL “LA MASIA” I APROVACIÓ DEFINITIVA. L’Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord, el qual es transcriu literalment:


8

“Atès que en data 29 de desembre de 2017 el Ple de la Corporació va aprovar inicialment el Projecte expropiatori en la modalitat de taxació conjunta, redactat per l’arquitecte Sr. Manuel Márquez Poncela, per a l’execució de l’obra del Projecte de construcció de rotonda d’accés al polígon industrial “La Masia”. Atès que l’acord d’Aprovació Inicial ha estat sotmès a tràmit d’exposició pública mitjançant inserció d’anunci en el Tauler d’Edictes de l’Ajuntament, a l’E-tauler de la Corporació en data 2 de gener de 2018, al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de data 5 de gener de 2018, i en el setmanari El 3 de Vuit de data 5 de gener de 2018 (pàgina 15), i a l’apartat d’Informació Oficial de la Seu Electrònica de la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Atès que dins del termini d’exposició pública s’han presentat les al·legacions següents:

• Registre d’entrada núm. 420, de 5 de febrer de 2018, d’Enric Ollé Mitjans com administrador de les entitats mercantils ANAJOLLMA SL, JOSEP MARIA CANALS SL i TRANSPORTS ENRIC OLLÉ MITJANS SL. • Registre d’entrada núm. 421, de 5 de febrer de 2018, d’Enric Ollé Mitjans com administrador de les entitats mercantils ANAJOLLMA SL, JOSEP MARIA CANALS SL i TRANSPORTS ENRIC OLLÉ MITJANS SL.

Vistos els escrits de suggeriments i reclamacions del Sr. Enric Ollé, en representació d’ANAJOLLMA, S.L., de JOSEP MARIA CANALS, S.L. i de TRANSPORTS ENRIC OLLÉ MITJANS, S.L. Atès que aquest projecte de taxació conjunta s’ha realitzat donant compliment a la pàgina 3 del projecte de l’obra, entregat a aquest ajuntament per la Demarcació de Carreteres de l’Estat, on s’estableix que l’obtenció dels terrenys per a la construcció de la Rotonda la gestionarà l’Ajuntament a partir de la cessió anticipada dels terrenys, la qual es tindrà en compte a l’hora de desenvolupar el Planejament derivat dels SUD esmentats (SUD-7 i SUD-8 del POUM). Atès que el Projecte expropiatori en la modalitat de taxació conjunta per a la construcció de rotonda d’accés al polígon industrial “La Masia” tan sols té per objecte l’adquisició dels terrenys per possibilitar la construcció de la rotonda, cosa que no afecta les qüestions que es plantegen en l’escrit de suggeriments i reclamacions, en tant que el disseny de la rotonda i l’àmbit pròxim correspon a la Demarcació de Carreteres de l’Estat. Atès que pel motiu exposat, aquest ajuntament va donar trasllat dels escrits de suggeriments i reclamacions a la Demarcació de Carreteres de l’Estat en tant que la rotonda que es projecta afecta directament en el traçat de la N-340 de la que és titular l’esmentat organisme. Atès que la Demarcació de Carreteres de l’Estat, a petició d’aquest ajuntament, va autoritzar en data 19/02/2018 la construcció de la rotonda, si bé, sotmesa a les següents condicions:

1. El projecte haurà de ser actualitzat conforme a la normativa vigent. 2. S’haurà de revisar la reordenació dels accessos en l’entorn de la glorieta i millorar el radi de

connexió de la mateixa amb la via de servei del polígon industrial La Masia. Atès aquest condicionant implica que caldrà replantejar les qüestions que han estat objecte dels suggeriments i reclamacions presentats en una actualització del projecte, que segurament haurà de redactar la Demarcació de Carreteres de l’Estat.


9

Atès que les al·legacions sobre el projecte expropiatori venen motivades per la disconformitat amb l’actual projecte de la rotonda, respecte del quals aquest ajuntament no es pot pronunciar ja que és atribució de la Demarcació de Carreteres de l’Estat, a qui s’han traslladat. Atès que l’Ajuntament Ple és l’òrgan municipal competent de conformitat amb l’article 3 del Decret de 26 abril 1957 pel qual s’aprovà el Reglament de la Llei d’expropiació forçosa. Es proposa l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Desestimar les al·legacions presentades a l’expedient d’aprovació del projecte expropiatori en la modalitat de taxació conjunta per a la construcció de rotonda d’accés al polígon industrial “La Masia”, que s’indiquen a la part expositiva i aprovar-lo definitivament tot fent constar que les finques que s’expropien amb avinença en el preu són les números 1 i 3. En tant que els titulars de les finques 4 i 5 han formalitzat una cessió anticipada amb l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues de les esmentades finques incloses en el projecte d’expropiació mitjançant taxació conjunta. SEGON.- Notificar aquesta resolució a l’interessat. TERCER.- Publicar el present acord mitjançant edictes a publicar al BOP de Barcelona, a un diari d’abast supramunicipal, al tauler d’anuncis municipal i a l’e-TAULER.” L’Alcaldessa explica que en aquest punt es planteja resoldre una queixa que es va fer contra l’expropiació dels terrenys, que va fer l’Ajuntament, per construir la rotonda de La Masia i de Covides a la ctra. N-340. Les al·legacions que es van presentar es desestimen perquè el projecte s’ha de replantejar tal i com es va dir des d’un principi perquè en definitiva el que es reclama en la mateixa al·legació és precisament això. La carretera és de l’estat i ells són els que han de dir com s’ha de fer aquesta rotonda. L’Ajuntament ha donat trasllat a Fomento respecte de la reclamació ja que són ells els que són els competents en el tema. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, comenta que s’han estat llegint tot el tema i hi ha alguna cosa que els queda en dubte. L’escrit diu que l’actualització del projecte segurament l’haurà de redactar la demarcació de carreteres de l’Estat. En relació aquest segurament pregunta si no estar clar qui l’ha de redactar. Si l’ajuntament en farà un seguiment o bé el que Fomento presenti es donarà per bo. Per altra banda, pregunta si el cost de la redacció d’aquest projecte si està inclòs en la subvenció que es va demanar. Demana que s’expliqui com funciona això. En relació a les al·legacions les quals es desestimen perquè és un tema que porten des de Madrid, saber si es farà un seguiment per saber el que se’ls pugui respondre a les persones que han fet aquestes al·legacions. L’Alcaldessa afirma que la carretera és de l’Estat per tant ells són els que han de redactar el projecte executiu i de la manera que considerin més segura. La gent de Madrid estant molt jerarquitzats. Una cosa és treballar amb la gent de carreteres a Barcelona i una altra cosa és quan es traslladen a Madrid en el Ministerio de Fomento per traslladar les necessitats del territori. El projecte inicial ja el va redactar Fomento així com tots els projectes també els redacta Fomento. Hi ha un procés de negociació, d’elaboració, de consensuar que ni tant sols afecta a l’ajuntament sinó que afecta als municipis que hi ha al voltant de la N-340. Dintre de tot el pac de projectes hi ha Subirats, Avinyonet i Sant Cugat. Per altra banda, hi havia Olèrdola però ja ho tenen resolt perquè ja es va treballar en el seu moment amb les rotondes que afectaven Olèrdola i St. Cugat. Explica que quan es fa planejament es tingui en compte la percepció de necessitats del territori ja que a vegades falta sensibilitat. És un procés constant de negociació i evidentment de seguiment. Qualsevol actuació que es faci, sobretot a nivell de planejament i a nivell de carreteres, sempre s’ha de consultar al territori i a les diferents administracions que intervenen en el territori. S’està treballant i s’està fent seguiment, el qual també forma part del procediment. El cos de la redacció del projecte si el redacta carreteres va a càrrec d’ells. De projectes en fan mils i tenen al


10

territori un bon equip. Referent al seguiment de les al·legacions des de l’Ajuntament s’han transmès a ells i ells a l’Ajuntament. És un treball continu i forma part de les dinàmiques que sempre es treballen amb les actuacions que es fan en el territori. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, explica que s’ha parlat d’Avinyonet, St. Cugat i Subirats. És el primer cop que quan es parla d’aquest projecte sent a parlar de Subirats. Pregunta com és que Subirats estigui en el projecte de la rotonda. La Sra. Alcaldessa explica que es tracta d’una qüestió administrativa dins de Fomento. Comenta que Fomento porta un projecte de seguretat viària i van fer diverses actuacions dins de N340 i ja tenien redactat un projecte d’una rotonda a Avinyonet, una a Subirats i l’altra que és la que havia d’assumir el municipi. Fomento ho treballa com un pac sencer i quan ho treuen a licitació, les que treuen, ho fan en un pac sencer i per això sortia Subirats. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, pregunta si quan es torni a redactar també hi sortirà Subirats. La Sra. Alcaldessa comenta que Subirats ja la tenen tancada. Aclareix que ha dit Subirats perquè fomento contempla de rotonda de Subirats i d’Avinyonet dins d’un pac, d’una mateixa promoció. Un cop acabat el debat, l’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de la proposta d’Alcaldia. I aquesta és aprovada amb quatre vots favorables corresponents als dels regidors i de les regidores presents de Sant Cugat – Progrés Municipal – Candidatura de Progrés, i tres vots d’abstenció corresponents als regidors i a les regidores presents d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal. 5.- SOL·LICITAR, SI ESCAU, AL CONSELL COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS PERQUÈ APROVI LA DECLARACIÓ DE BÉ CULTURAL D’INTERÈS LOCAL (BCIL) “LA FONT DEL CUSCÓ, MURS I BARRAQUES DE PEDRA SECA” DEL MUNICIPI DE SANT CUGAT SESGARRIGUES. L’Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord, el qual es transcriu literalment: “L’Ajuntament Ple, en sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues celebrada el dia 24 d’octubre de 2017 va iniciar un procediment municipal per sol·licitar, al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, la declaració de la finca anomenada “Font del Cuscó” com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Dit acord va ser sotmès a informació pública mitjançant edicte publicat al BOP de Barcelona de 21/11/2017, e-tauler i tauler d’edictes de la corporació. Simultàniament es va concedir un període d’audiència als propietaris de la finca de la Font del Cuscó. Dins del termini d’audiència concedit, els Srs. De Camps Chalbaud van presentar al·legacions. El secretari interventor municipal ha emès el següent informe sobre les al·legacions presentades:

a) Al·leguen els Srs. de Camps vicis d’incompetència, en tant que consideren que l’article 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre atribueix la competència exclusiva de tot el procediment, tant per iniciar com per instruir com per resoldre, al Consell Comarcal, tot i que recullen en l’al·legació la part de l’informe tècnic de patrimoni cultura, on diu que la llei 9/1993 no regula com ha de ser el procediment.


11

En matèria competencial, cal tenir en compte l’atribució que l’article 66.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprovà el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya atorga als municipis en matèria de patrimoni històric artístic € i de protecció del medi (f). Al respecte, cal tenir en compte els articles 3, 140 i 141 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, pel que fa al règim de col·laboració i la prestació d’assistència mútua. També en aquest sentit en l’article 3.2 de la Llei 9/1993. Per un altre costat, tal com s’ha indicat, aquest procediment té per objecte definir la sol·licitud municipal, adreçada a l’òrgan competent, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, de declarar la finca com BCIL. Aquest expedient de sol·licitud municipal permetrà al Consell Comarcal valorar la sol·licitud municipal dins d’un expedient en el que es recullen l’informe, el tràmit d’audiència i d’informació pública municipal, de recollida d’informes a les al·legacions com a tràmits previs a l’acord pel que es formula la sol·licitud municipal.

b) No és objecte d’aquest procediment l’aprofitament de les aigües que es puguin extreure a la finca, cosa que ja es reconeix en el projecte tècnic (pàgina 23).

c) Aquesta declaració administrativa no afecta l’habitatge.

d) Aquest procediment no és expropiatori. No es planteja cap qüestió que pugui afectar la titularitat de la finca.

e) En el procediment no s’ha produït indefensió. Apart del sotmetiment a informació pública, s’ha donat audiència a la propietat, cosa que s’evidencia per les al·legacions que han presentat.

f) No es poden concretar les subvencions perquè s’atorguen prèvia convocatòria pública que, en molts casos, depenen d’altres administracions publiques.

g) El nivell de protecció dels BCIL es regula a l’article 39 de la llei 9/1993, de 30 de setembre. Per un altre costat, en el projecte tècnic s’indica que és l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues qui es fa càrrec del manteniment de l’indret de la Font del Cuscó (pàgina 34).

h) Això s’aborda en el projecte tècnic, en els 2 darrers apartats: Apartat 8 de justificació de la declaració com a bé d’interès cultural (pàg. 43 de l’informe), en la part que tracta sobre la recuperació de tipologies constructives, es diu que la tècnica constructiva de la pedra seca i del mecanisme i circuit de l’aigua de la Font. Apartat 9, de nivell de protecció (pàg. 45 de l’informe), s’indica que la motivació principal és la protecció de les construccions del conjunt. Centrant en les estructures visibles: la Font (parcial), el rec, les basses, les cabanes i els murs de pedra seca.

i) En tant que és una mera transcripció d’un article de la llei, no cal informar al respecte.

j) Al respecte cal indicar que cada municipi té autonomia per valorar el patrimoni del municipi que ha de ser objecte de protecció, cosa que oportunament es va recollir en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Sant Cugat Sesgarrigues que va ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 19/10/2006 i publicat en el DOGC 4891 de 25.5.2007 com a bens a catalogar. Durant la tramitació del POUM no consta que es presentessin al·legacions que afectessin la qualificació urbanística de la finca.

k) La valoració de la singularitat, qüestionada en les al·legacions, s’ha realitzat en un document tècnic. Per aquest motiu aquesta secretaria fa remissió a l’esmentat informe.

l) Com en el cas anterior, la superfície de l’àmbit del BCIL que es proposa, qüestionada en les al·legacions, s’ha realitzat en un document tècnic. Per aquest motiu aquesta secretaria fa remissió a l’esmentat informe.

I. CONCLUSIÓ. Aquesta secretaria informa:

Que resulta procedent que l’Ajuntament resolgui i notifiqui les al·legacions com acte administratiu de mer tràmit i sotmeti l’expedient al plenari del Consell Comarcal de l’Alt Penedès per a la declaració de la Font del Cuscó com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).


12

La tècnica redactora de l’informe tècnic per tal de poder tramitar l’expedient administratiu per a la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) “La Font del Cuscó, murs i barraques de pedra seca” ha emès el següent informe sobre les al·legacions presentades: L’al·legació qüestiona, bàsicament, la competència municipal en l’aprovació d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), i posa en dubte els valors per a la seva catalogació. I, sobretot, diu que la propietat mostra predisposició de negociació abans de continuar el procediment. Sobre la competència. l’informe tècnic per a la declaració de bé cultural d’interès local de “La Font del Cuscó, murs, i barraques de pedra seca”, ho especifica clarament en el punt 3. CONSIDERACIONS LEGALS. LA FIGURA DE BCIL. A l’apartat sobre el Procediment de declaració l’informe tècnic diu textualment: “La competència de declarar BCIL recau en els ajuntaments (de municipis de més de 5.000 habitants) o en els consells comarcals (quan es tracti de municipis de menys de 5.000 habitants). El procediment consisteix en un expedient administratiu, acompanyat de l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural. L’acord l’ha d’aprovar el plenari de la corporació, i aquesta ho ha de comunicar al Departament de Cultura perquè s’inscrigui el bé en el Catàleg del patrimoni Cultural Català com a bé catalogat.” I en el paràgraf anterior del mateix apartat: “El procediment de declaració de BCIL és senzill i està regulat per l’article 17 de la Llei 9/1993, del patrimoni cultural català.” El que s’ha elaborat, doncs, és l’informe favorable que ha d’acompanyar l’expedient administratiu. I en el Desenvolupament del procés de declaració exposa les recomanacions i el procediment a seguir, entre d’altres: “En els municipis menors de 5.000 habitants, la proposta de declaració ha de ser elevada pel Ple municipal al Consell Comarcal. El Ple del Consell debatrà i, si s’escau, aprovarà la proposta, que podrà ser tramitada com un punt ordinari. Si la corporació ho desitja, pot obrir, prèviament un període d’informació pública. La corporació corresponent ha de trametre l’acord del Ple al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal de que doni d’alta el BCIL en el Catàleg del Patrimoni Cultural català.” S’entén, doncs, que la corporació que correspon i que haurà d’aprovar la Declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per “La Font del Cuscó, murs i barraques de pedra seca”, és la del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. I que, l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, que és qui ho promou, els hi tramet l’informe necessari, havent-li donat, prèviament el vist-i-plau. Objectiu de l’informe: L’informe està promogut per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, amb l’objectiu de disposar d’un informe tècnic per acompanyar l’expedient administratiu per a declaració de “La Font del Cuscó, murs i barraques de pedra seca” com Bé Cultural d’interès Local, BCIL. La llei 9/1993, del Patrimoni cultural català, a l’article 1, apartat 2 diu: “El patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.” En l’article 18 de la mateixa llei s’enumeren els tipus de béns que, tot i no estar declarats com a béns culturals d’interès nacional o béns catalogats, formen part del patrimoni cultural català, “tot i no haver estat objecte de declaració ni catalogació i que reuneixen els valors descrits a l’article 1” entre els quals hi hauria “La Font del Cuscó, murs i barraques de pedra seca”, motiu pel qual ja es van recollir en el POUM de Sant Cugat Sesgarrigues com a elements a catalogar, al mateix temps que les va incloure en un sòl amb la Qualificació Urbanística d’Espais Lliures públics, de superfície molt superior a la proposada per a la declaració de BCIL. El nom del bé protegit, “La Font del Cuscó, murs i barraques de pedra seca”, ja determina el que al llarg de l’informe, en els diferents apartats i en els plànols que l’acompanyen, es descriu. No es tracta de cap projecte, és un informe que defineix els elements d’interès històrics, arquitectònics, socials i ambientals, i els usos que té actualment, justificant els valors històrics, etnològics, simbòlics, culturals, arquitectònics i ambientals, per justificar la protecció. Doncs, el lloc de la font és un indret únic i molt singular al terme de Sant Cugat Sesgarrigues, amb unes construccions úniques entorn de l’aigua i uns murs i barraques de pedra seca, que a part de ser molt singulars per la seva integració en els marges i els murs de pedra seca, són les úniques dins del terme municipal. L’al·legació, en referència a la construcció dels murs de pedra seca, reconeix, a l’apartat k) que “és necessari comptar amb aquest tipus de disponibilitat si es volen mantenir uns camps protegits de les aigües de les pluges que tirarien terres avall, i es perdria alhora l’aigua de la pluja que ara roman alimentant la vegetació i vida de la sembrada”, mostrant la necessitat de conservar-los, encara que en aquesta afirmació no queda clar si aquests murs, ara, protegeixen les vinyes que hi ha a la plana o bé les pròpies feixes on no hi ha cap sembrat. Són terrenys erms des de fa molt de temps, i que la vegetació arbustiva i de bosc, a poc a poc, va envaint. L’al·legació qüestiona la superfície de protecció que preveu el document. L’àmbit de protecció de l’informe es limita a la superfície ocupada pel lloc de la font, pels murs de pedra seca, els que estan dempeus i els que estan mig enrunats. Tots ells limiten unes feixes abandonades, sense cap tipus de conreu. L’objectiu és que en un futur es puguin recuperar aquestes construccions per tal de que segueixin “protegint les aigües de les pluges que tirarien terres avall”, tal com reconeix l’al·legació, evitant que malmetin la


13

superfície de bosc, vinyes o sembrats que puguin existir a l’altre costat del camí, “de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures”, tal com diu la Llei de patrimoni cultural català en l’article 1. S’entén la catalogació i la declaració com els passos necessaris perquè siguin aplicables les mesures de foment especificades en el TÍTOL TERCER, capítol I de la llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Concretament a l’article 59. Beneficis fiscals diu: “Els propietaris i els titulars de drets sobre béns culturals d’interès nacional i sobre béns culturals catalogats gaudeixen dels beneficis fiscals que, en l’àmbit de les competències respectives, determinen la legislació de l’Estat, la legislació de la Generalitat i les ordenances locals”. En conseqüència, es proposa l’Ajuntament Ple l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- Informar desfavorablement les al·legacions presentades pels Srs. de Camps Chalbaud en data 20/12/2017 (número registre d’entrada 0820680001-1-2017-003185-1). Segon.- Sol·licitar al Consell Comarcal de l’Alt Penedès la declaració de Bé Cultural d’Interès Local, en base a la conclusió de l’informe elaborat: “La Font del Cuscó, murs i barraques de pedra seca” del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, així la desestimació de les possibles al·legacions presentades en base als informes de la secretaria municipal de l’ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues i de la tècnica redactora de l’informe, que es transcriuen a la part expositiva.”

La Sra. Alcaldessa cedeix la paraula al Sr. Raül Casado, regidor de Cultura, per tal que expliqui la proposta. El Sr. Raül Casado, regidor d’Hisenda, realitza la intervenció que es transcriu a continuació: “Tal com especifica el punt portem avui a aprovació la sol·licitud al CCAP per a que aprovi la Declaració com a BCIL de la Font del Cuscó. Si recordeu aquest procediment es remunta al Ple del 24 d’octubre de l’any passat quan vàrem aprovar l’informe tècnic preceptiu que fonamentava l’expedient de sol·licitud per tal de formular la petició de declaració de BCIL al Consell de la Font del Cuscó. Es va obrir període d’informació pública 30 dies i tal com podeu comprovar s’han presentat una sèrie d’al·legacions les quals han estat informades desfavorablement mitjançant 2 informes tant del secretari interventor municipal com de la tècnica redactora de l’informe tècnic. Les al·legacions són extenses (hi ha un total de 12) però resumint es centren bàsicament en: a) Falta de competència per part de l’Ajuntament (quelcom obvi i que mai hem volgut assumir atès que

és competència del CCAP al ser un municipi de menys de 5000 habitants correspon al Consell comarcal, tan sols hem promogut aquesta declaració BCIL mitjançant l’informe tècnic i l’expedient de sol·licitud al CCAP, en cap cas s’ha iniciat l’expedient administratiu que el declara com a tal). Per tant es desestimen.

b) Falta de fonamentació o justificació del perquè mereix ser BCIL la Font del Cuscó. En aquest punt es limiten a fer una valoració personal del perquè ells no creuen que ha de ser declarat BCIL, cosa que en canvi l’informe tècnic si ho justifica, sense presentar cap informe tècnic contradictori que avali la seva posició. La opinió subjectiva dels interessats està molt bé però aquí tenim un extens informe que a priori, a l’espera del que comenti el CCAP, justifica que la Font del Cuscó pot ser possible Bé cultural d’interès local. Per tant es desestimen també.

c) Per últim hi ha una confusió patent dels al·legants en confondre aquest procediment en un procediment expropiatori i esgrimeixen arguments en contra de l’expropiació que òbviament no pertoquen en el cas que ens ocupa i per tant també es desestimen.

En resum, informades desfavorablement proposem l’aprovació de la sol·licitud al CCAP per tal de portar a terme la declaració de BCIL.” La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, dues puntualitzacions al que ha comentat el regidor Raül Casado. Explica que en el Ple d’octubre es parlava d’expropiació i entén que els senyors de


14

Camps fan referència a aquest Ple que es parlava d’expropiació. Per altra banda, ells es pregunten si no només hi ha aquests elements a la Font del Cuscó si només hi són allà perquè també hi són en d’altres punts del poble. En d’altres punts del poble no se’ls demana. Remarca que són dos puntualitzacions que volia comentar perquè també s’ho han llegit. És un fet subjectiu, és la seva idea contra la de l’Ajuntament. Tenen dret a preguntar-se perquè ells sí i els altres punts del poble que tenen murs de pedra seca no s’hi fa cap actuació. A l’octubre se’ls va comentar que no quedava clar qui eren els propietaris ja que es tenien dubtes si eren uns o altres. Demana si es té clar si són els senyors de Camps o ve són propietaris uns altres. Per altra banda, també se’ls va comentar (Cisco de la Cruz) que hi havia una gent de Sant Sadurní que havien fet una opció de compra i aquesta la podien executar en qualsevol moment. Demana si saben si aquesta l’han executat o no. Per altra banda, també se’ls va comentar que no sabien el cost de l’expropiació perquè s’estava treballant (comentat per la Montse). Comenta que seria bo saber per on ronden els “tiros”. Entén que no se sàpiga la quantitat exacta però entén que més o menys sí la saben. El poble hauria de saber més o menys el cost. En relació a les al·legacions, els senyors de Camps diuen que estan disposats a trobar-se amb l’Ajuntament quan faci falta per intentar arribar a un acord. Pregunta si és possible arribar a un acord que no sigui una expropiació. Explica que treu el paper de l’expropiació perquè va lligat amb el tema del Ple que l’equip de govern va parlar-ne. Comenta que el Cisco els va explicar que des del mes de gener que no s’havia tingut contacte amb ells. Pregunta si des de l’octubre cap aquí s’ha tingut contacte perquè si més no una de les queixes que ells tenen en aquestes al·legacions és que no hi ha hagut contacte. Està bé que es vulgui fer un bé d’interès local però està molt millor si es pot fer d’acord amb els propietaris dels terrenys i fer tots els possibles per intentar arribar a un acord amb els propietaris dels terrenys. Sembla que l’Ajuntament vagi per una banda i aquesta gent està a l’espera del què es decideixi i com es decideix sense pensar en ells, ni parlant amb ells. Si ells diuen que no us heu trobat s’ha de suposar que no us heu trobat i espera que els hi expliquin. El Sr. Raül Casado explica que és una de les primeres coses que diuen a les al·legacions, una frase que més o menys diu ‘una voluntat ferma i de dialogar amb l’Ajuntament’. És una cosa que va comentar el Cisco. Manifesta que ell personalment no s’ha reunit amb ells i l’Alcaldessa i el Cisco sí que ho van fer. Es porta anys i anys esperant resposta. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, pregunta quina va ser l’última vegades que es van reunir amb ells, va ser el gener de 2017?. El Sr. Raül Casado comenta que se’ls ha estès la mà i no han trobat resposta. S’ha anat darrera seu i sempre han donat llargues, i per tant, també es té un límit. Per altra banda, i pel que fa al tema de l’expropiació és cert que va sortir però vol deixar clar que l’acord es senyés per declarar el bé cultural d’interès local. Si és el cas, si s’enceta el procediment expropiatori, es podrà debatre tot el que ha comentat com el cost i la resta d’al·legacions que diuen ells. Evidentment hi haurà el període d’informació pública en el qual ells hi podran dir la seva en el procés expropiatori. En quan el que es deia sobre la opinió és la seva però també és la d’una tècnica titulada i experta en aquests temes. No només és l’opinió com a Ajuntament com equip de govern que promou aquesta bé cultural d’interès local però també cal un informe que ho respaldi sinó el Consell Comarcal ho tiraria enrere. Per altra banda, i en relació el perquè allà sí i en altres llocs no, creu que en l’informe queda prou resolt bàsicament per la singularitat de l’espai i el simbolisme que representa la Font del Cuscó per a Sant Cugat i en canvi altres murs de pedra seca no. El Sr. Ciso de la Cruz, comenta que l’última reunió va ser fa poc i va ser per part del Secretari. Comenta que porten molt de temps parlant amb aquesta gent inclús anant a la seva finca i venint ells a l’Ajuntament. S’han intentat totes les opcions possibles i no ha sigut possible arribar a un acord i al·leguen que la Font del Cuscó és seva i allà ningú s’hi ha de ficar i d’aquí no es surt. Tinc diversa conversa de whatsapp per quedar i anul·lant visites. Es porta cinc o sis anys parlant amb ells i citant-los a l’Ajuntament. L’última vegada que van venir va ser a l’octubre i els va comentar que li deixessin el termini


15

d’un mes per a solucionar-ho. Va tornar a desaparèixer i s’han tingut converses amb la filla però després no es poden fer les reunions. Finalment es va optar per tirar-ho endavant i fer en primer lloc la declaració de BCIL. La propietat sembla que és dels mateixos Marquesos de Camps, tot i que poden haver documents privats que diguin alguna altra cosa, però potser sembla que han prescrit. No s’ha parlat amb ningú més tenint en compte que sembla que la propietat és seva. El primer pas és declarar BCIL i en el seu moment quan es facin els tràmits el registre de la propietat dirà. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, manifesta que els propietaris són els propietaris i casa teva és casa teva i si te la volen expropiar treus les dents. Pregunta que un cop es declara bé cultura d’interès local si és pot expropiar directament sense miraments o què passa. És per saber-ho. Si es tira pel dret o ve es continua reunint per intentar trobar un acord. L’Alcaldessa recorda que en primer lloc aquest tràmit al Ple és per sol·licitar al Consell Comarcal perquè aprovi la declaració de bé cultural d’interès BCIL, i en segon lloc, un cop estigui fet, es farà l’expedient d’expropiació. Comenta que a negociar sempre s’hi estarà obert però no a perdre més temps perquè tal i com ha manifestat el Cisco i que recordi personalment ja porten sis anys amb el tema. S’ha fet un recorregut de sis anys i encara és anterior. No s’ha arribat a cap acord i quan et donen llargues al final és l’Ajuntament qui fa l’expropiació. Comenta que s’expropia perquè en el Pla general, després de fer un estudi, es va declarar que era un espai d’interès local i mediambiental molt important. Ha quedat justificat el tema de l’informe tècnic, és un valor únic pel municipi, i a banda de ser marges de pedra seca el que és exclusiu i el que ho fa molt interessant és que té unes coves dins dels propis marges de pedra seca que serien pels pastors, a banda, de que hi ha un jaciment arqueològic que pel fet que estigui al municipi permet fer recerca i explotar el jaciment arqueològic i aprofundir molt més amb el que pugui tenir. No només es passa per sobre perquè sigui un bé cultural d’interès local sinó perquè és un jaciment important. Independentment, si no és propi de l’administració local no es pot fer cap tipus d’inversió i l’únic que l’Ajuntament ara hi pot fer és el manteniment com treure la brossa, desbrossar i ja està i no és possible fer-hi inversions ni demanar subvencions. Per altra banda, aclareix que l’expropiació és un procediment administratiu. Si ells volen negociar només cal que ho diguin. El Sr. Raül Casado comenta que està pressupostat. Han estat anys i anys parlant però tampoc diuen un preu de compra ni de venda. Treuen les dents perquè és d’ells però ho fan quan no els queda més remei. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, manifesta que cadascú defensa lo seu amb les dents. És evident que ells estan en el seu dret d’allargar tant de temps ja que és casa seva. Qui ha de tenir paciència i molta mà esquerra i durant molt anys, si calen, és l’Ajuntament. Si calen més anys més. Cadascú a casa seva se sap les seves coses. L’Alcaldessa dóna per tancat el tema i com Ajuntament defensaran amb les dents els interessos del municipi i com equip de govern és el que els pertoca, és el bé comú i aquesta és la posició de l’Ajuntament, més que els drets particulars. En aquest sentit és l’obligació que tenen com Ajuntament el defensar el patrimoni local. Hi ha gent que pot considerar que sis anys són pocs i altra que dos anys ja n’és prou, etc. L’equip de govern considera que més de sis anys ja en són prou. Comenta però que en això no s’entrarà i que el tema d’avui és el tema del BCIL. Un cop acabat el debat, l’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de la proposta d’Alcaldia. I aquesta és aprovada amb quatre vots favorables corresponents als dels regidors i de les regidores presents de Sant Cugat – Progrés Municipal – Candidatura de Progrés, i tres vots d’abstenció corresponents als regidors i a les regidores presents d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal.


16

6.- APROVACIÓ INICIAL, SI ESCAU, DE L’ORDENANÇA REGULADORA D’AUTORITZACIONS DE TERRASSES DE BAR, SIMILLARS I EL SEU MOBILIARI L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SESGARRIGUES. L’Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord, el qual es transcriu literalment: “Actualment existeix un buit normatiu en allò que fa referència a la regulació de les autoritzacions municipals i condicions per a la instal·lació de terrasses annexes als establiments de restauració i assimilats al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues. Aquesta situació, fa imprescindible la redacció d’una norma que troba el seu origen en una clara finalitat de permetre a la ciutadania el gaudiment dels carrers, places i espais públics i privats d’ús públic del nostre poble durant tot l’any, compatibilitzant en tot cas aquesta opció amb el més acurat respecte per la convivència ciutadana, el dret al descans dels ciutadans i la voluntat d’aconseguir un equilibri respectuós entre els diversos usos, objectes i elements que intervenen en l’ocupació de l’espai públic. Per tant, l’administració no pot limitar-se a atorgar les autoritzacions o concessions corresponents a l’ús del domini públic, sinó que ha de garantir que les terrasses a l’aire lliure no ocasionin molèsties o efectes negatius en el seu entorn. L’article 8 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC d’ara endavant), atribueix als ens locals territorials, en l’àmbit de llurs competències i en els termes establerts per la legislació de règim local la potestat reglamentària. Paral·lelament, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL d’ara endavant), atribueix al municipi la potestat normativa per dictar ordenances dins l’àmbit de les seves competències, entre les quals, segons l’article 25.2.d), s’inclou la matèria d’ordenació, gestió, execució a parcs, jardins i vies públiques. Per Decret de l’Alcaldia núm. 10/2018, de data 25 de gener de 2018, es resol Aprovar l’inici de l’expedient per a la formació de l’Ordenança reguladora de les autoritzacions de terrasses de bar, similars i el seu mobiliari; i constituir la Comissió d’Estudi per a la redacció de l’avantprojecte d’Ordenança, composada per les persones següents: President/a: L’Alcaldessa de la Corporació Vocals: - Cisco de la Cruz Muñoz, regidor de Via Pública i d’Equipaments municipals. - Ma. Antònia Admetlla i Salvatella, Regidora del grup municipal d’ERC – AM - Jordi Milà Lozano, tècnic de via pública. - El secretari-interventor de l’Ajuntament, que actuarà com a secretari de la Comissió amb veu i vot. Atès que la Comissió d’estudi s’ha reunit en les sessions de 6 de febrer de 2018 i 6 de març de 2018 per valorar l’Avantprojecte de l’Ordenança i s’hi han fet diverses aportacions resultant el reglament que es presenta a aprovació. LEGISLACIÓ APLICABLE - Articles 4.1.a), 22.2d, 47, 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. - Articles 8.1.a), 52.4, 170.2, 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 de abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. - Articles 127 a 133 Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú.


17

- Articles 10.1.d) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. - Articles 55.1a, 58 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Aprovar inicialment l’Ordenança reguladora de les autoritzacions de terrasses de bar, similars i el seu mobiliari, l’avantprojecte de la qual es transcriu en l’Annex de la present proposta. SEGON.- Sotmetre l’aprovació d’aquesta Ordenança a informació pública i audiència als interessats per un termini de 30 dies, a efectes de reclamacions i suggeriments, mitjançant la inserció del corresponent edicte en el BOPB, el DOGC, l’e-tauler, el tauler d’anuncis d’aquesta corporació i al Portal de Transparència de l’Ajuntament, transcorregut el qual sense haver-se presentat reclamació ni suggeriment, s’entendrà aprovada definitivament sense necessitat de nou acord. El termini començarà a comptar a partir de l’endemà de la publicació al BOPB. TERCER.- Aprovada definitivament, l’Ordenança es publicarà íntegrament en el BOP i entrarà en vigor l’endemà d’aquesta publicació. Així mateix, s’inserirà l’anunci a l’e-tauler, el tauler d’anuncis d’aquesta corporació i al Portal de Transparència de l’Ajuntament i en el DOGC, on s’anunciarà la referència al BOPB en el qual s’hagués publicat íntegrament el text. QUART.- Comunicar aquest acord a l’Administració de l’Estat i a la de la comunitat autònoma, dins del termini dels 15 dies següents a la seva aprovació definitiva. ANNEX ORDENANÇA REGULADORA DE LES AUTORITZACIONS DE TERRASSES DE BAR, SIMILARS I EL SEU MOBILIARI Preàmbul Actualment existeix un buit normatiu en allò que fa referència a la regulació de les autoritzacions municipals i condicions per a la instal·lació de terrasses annexes als establiments de restauració i assimilats al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues. Aquesta situació, fa imprescindible la redacció d’una norma que troba el seu origen en una clara finalitat de permetre a la ciutadania el gaudiment dels carrers, places i espais públics i privats d’ús públic del nostre poble durant tot l’any, compatibilitzant en tot cas aquesta opció amb el més acurat respecte per la convivència ciutadana, el dret al descans dels ciutadans i la voluntat d’aconseguir un equilibri respectuós entre els diversos usos, objectes i elements que intervenen en l’ocupació de l’espai públic. Per tant, l’administració no pot limitar-se a atorgar les autoritzacions o concessions corresponents a l’ús del domini públic, sinó que ha de garantir que les terrasses a l’aire lliure no ocasionin molèsties o efectes negatius en el seu entorn. L’article 8 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC d’ara endavant), atribueix als ens locals territorials, en l’àmbit de llurs competències i en els termes establerts per la legislació de règim local la potestat reglamentària. Paral·lelament, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL d’ara endavant), atribueix al municipi la potestat normativa per dictar ordenances dins l’àmbit de les seves competències, entre les quals, segons l’article 25.2.d), s’inclou la matèria d’ordenació, gestió, execució a parcs, jardins i vies públiques. CAPITOL I Disposicions generals Article 1. Objecte


18

1. La present ordenança té per objecte la regulació de l’ocupació de la via pública mitjançant l’establiment dels criteris

ordenadors que han de regular la instal·lació, en temporada o durant tot l’any, de terrasses a les places, carrers i espais públics i privats del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, per part dels establiments de restauració o similars, donat que aquesta ocupació no és objecte de comunicació prèvia, declaració responsable, sinó de llicència.

2. Així doncs, l’objecte d’aquesta norma es concreta en la regulació de les autoritzacions, el procediment pel seu atorgament i

el règim d’ús de l’espai públic de terrasses i el seu mobiliari auxiliar. A aquests efectes, han de determinar-se les condicions d’ubicació, superfícies a ocupar, característiques tècniques i estètiques dels elements a instal·lar i els seus horaris, així com el règim disciplinari i sancionador al qual s’haurà d’ajustar el titular de la llicència en cas d’incompliment de les prescripcions establertes.

Article 2. Definicions a) Autorització d’ús d’un espai públic mitjançant terrasses: És el permís atorgat per l’autoritat municipal per tal d’ocupar, de

forma temporal, un espai de sòl, de domini públic o en sòl de titularitat privada destinats a l’ús públic amb instal·lacions i/o elements annexos a un establiment o activitat econòmica.

b) Terrassa: S’entén per terrassa l’espai degudament autoritzat, ubicat en un lloc obert i lliure d’edificació, en domini públic o

terreny privat d’ús públic on s’ubiquen taules, cadires, para-sols i d’altres com estufes, jardineres o testos, per a ús públic i annexes a un establiment d’hostaleria, restauració o assimilat situat en planta baixa. En cap cas s’admetran terrasses de muntatge tancat, entén per això els tancaments verticals, inclosos els fets amb materials transparents.

c) Mobiliari: S’entén per mobiliari tots aquells objectes utilitzats per la instal·lació de les terrasses, com són les taules, cadires,

estufes, jardineres, mampares, para-sols i d’altres similars. Tots aquests elements hauran de ser desmuntables.

d) Mobiliari auxiliar: S’entén per mobiliari auxiliar el de caràcter complementari a l’activitat de terrassa, com el cablejat elèctric soterrat amb focus, cablejat per ordinador i d’altres similars.

e) Establiment de restauració o assimilat: locals que tenen per objecte oferir menjars i begudes al públic assistent per ser

consumits en el mateix establiment. Sense perjudici de la seva denominació comercial, les activitats de restauració es classifiquen en:

• Restaurant: activitat que es realitza en un local que disposa de servei de menjador i cuina per tal d'oferir àpats al públic

consistents bàsicament en dinars i sopars, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local. • Bar: activitat que es realitza en un local que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si s'escau,

per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans. • Restaurant bar: activitat que es realitza en un local que ofereix, mitjançant preu, els serveis de restaurant i de bar

previstos en els dos apartats anteriors. • Saló de banquets: aquella activitat realitzada en restaurants o establiments exclusivament especialitzats per a aquesta

activitat, que disposen de sales habilitades amb aquesta finalitat, destinades a servir menjars i begudes per a tot tipus de realitzacions d'actes socials en data i hora predeterminats.

f) Durada de la llicència: és el termini de vigència de l’autorització d’ocupació de terrasses la qual podrà anar des d’un mes

fins a un any. Les autoritzacions de terrasses s’atorguen pel termini definit a la llicència. En cap cas es concediran autoritzacions per temps indefinit.

En festivitats especials es podran autoritzar ocupacions addicionals per períodes de temps de curta durada.

L’autorització per a la col·locació d’estufes de terrassa només podrà donar-se en el període comprès entre l’1 d’octubre i el 31 de març, sens perjudici d’autorització específica fora aquests períodes. No podran romandre a la via pública fora d’aquest període.

CAPÍTOL II Característiques dels elements susceptibles de ser instal·lats o col·locats. Article 3. Determinació d’elements a) Tipus de mòdul: El concepte mòdul tipus de terrassa el constitueix el conjunt format per una taula i quatre cadires, amb una

superfície ocupada total d’entre 2,25 i 3,00 metres quadrats.


19

També es podran instal·lar mòduls reduïts formats per una taula i dues cadires, amb una superfície total ocupada d’entre 1,20 i 2,00 metres quadrats.

b) Cadires i taules: Els models podran ser d'alumini, vímec, alumini i fusta, fusta i material tèxtil i només de fusta o plàstic. Les taules i cadires hauran d'harmonitzar entre sí, d'acord amb l'establert a l'article 4.

c) Para-sols: Els para-sols seran de material tèxtil, llisos i d'un sol color clar. El suport serà lleuger i fàcilment desmuntable. Excepcionalment i en l’àmbit d'espais molt específics es podrà autoritzar altres colors de para-sols sempre mantenint l'harmonia de l'entorn. La projecció en planta dels para-sols no sobrepassarà els límits de la terrassa. Tots els components deixaran una alçada lliure de, com a mínim, 2,20 metres i màxim de 2,5 mestres. Els para-sols no podran estar tapats ni pel darrere ni pels laterals, excepte en aquells casos que s'autoritzi els paravents laterals. No es podran ancorar a terra excepte en carrers amb voreres superiors a 7 m, i altres espais en que s'estableixi expressament, degut a l'amplada i pes d'aquests para-sols. En cas que hi hagi estufes, el material tèxtil no ha de ser propagador de la flama, i s’haurà d'acreditar amb la documentació corresponent. El sistema d'ancoratge serà d'acer inoxidable encastat al terra, amb rosca amb passador, per a la total subjecció del para-sol. El suport base disposarà d'un sistema de bloqueig per evitar l'autodescargolament. En els cas de l’existència d'aparcaments i/o altres impediments al subsòl, es podrà autoritzar altres sistemes d'ancoratge dels para-sols.

d) Paravents: Durant el període comprès entre l'1 d’octubre i el 31 de març es podrà autoritzar posar paravents laterals en un

màxim de dos costats de la terrassa, sens perjudici d’autorització específica fora aquests períodes. Els paravents hauran de ser de material no rígid i transparent i amb una base opaca màxima de 0,80 m, enrotllables, solidaris als para-sols i sense cap estructura addicional. En cas d'existir estufes, el material tèxtil ha de ser no propagador de la flama la qual cosa s’haurà d'acreditar. Els paravents no poden superar els límits de delimitació de la terrassa i s'hauran de recollir a partir de l'hora de tancament de l'activitat de la terrassa. En el supòsit que es consideri necessària la seva fixació al terra, els serveis tècnics municipals determinaran el tipus d'enclavament adequat que produeixi el mínim dany a la via pública.

e) Jardineres i testos: Es podrà autoritzar una línia de testos o jardineres al llarg de l’ocupació de la terrassa, per tal de preservar o separar els usuaris de les terrasses de la calçada. L'ample màxim d’ocupació permès serà de 0,50 m. L’alçada del test serà de 0,50 m i l’alçada total màxima de la planta, respecte del paviment, serà d'1,70 m. No es posaran testos ni jardineres com a tancament lateral.

f) Mampares: Es podrà autoritzar la col·locació de mampares amb una alçada màxima des del paviment de 1,5 m i hauran

d'arribar fins al terra. Les mampares podran de ser de vidre de seguretat, metacrilat o similar i transparents. Podran tenir una part inferior opaca amb una alçada màxim de 0,80 m des del paviment. En cas de ser totalment transparents hauran de tenir un element que permeti veure-les amb facilitat. En el supòsit que es consideri necessària la seva fixació al terra, els serveis tècnics municipals determinaran el tipus d'enclavament adequat que produeixi el mínim dany a la via pública i s'hauran de poder retirar amb facilitat. En el cas que hi hagi estufes, el material de les mampares haurà de ser no propagador de la flama, qual cosa s’haurà d'acreditar. En cap cas no es permetrà utilitzar materials de construcció permanent.

g) Estufes: Durant el període comprès entre l'1 d’octubre i el 31 de març es podrà autoritzar la col·locació d'estufes de terrassa

a partir de 3 mòduls i amb un màxim d'una estufa per cada 3 mòduls. Fora d'aquets períodes no podran romandre a la via pública, sens perjudici d’autorització específica fora aquests períodes. Les estufes només podran ser models homologats amb la normativa vigent a la Unió Europea i han de complir la reglamentació tècnica corresponent i hauran de tenir el menor consum possible, compatibilitzant aquesta opció amb el més acurat respecte per la sostenibilitat del medi ambient.

h) Il·luminació: Es podrà autoritzar la instal·lació d'elements d’il·luminació d'exterior sempre i quan es disposi de la legalització de la instal·lació elèctrica segons s'indica a l'article 6 d'aquesta ordenança.

i) Elements sonors i visuals: Dins l'àmbit de la terrassa no s'admetrà cap mena de sistema de reproducció de música, so o

actuacions en viu. De forma excepcional, i prèvia sol·licitud, se'n podran autoritzar de forma expressa tenint en compte els criteris fixats a l'Ordenança reguladora del soroll i les vibracions. En cas de reproduccions visuals, aquestes hauran de ser sense reproducció mecànica del so.


20

j) Mobiliari auxiliar: No s’admetrà la col·locació de cap element auxiliar com baguls, neveres, planxes, etc., com a mobiliari auxiliar. Únicament s’autoritzarà una taula d'ajuda al servei que haurà d'estar dins l’àmbit de la terrassa i que en cap cas podrà romandre a la via pública fora de l'horari d'obertura de la terrassa. També es permetrà la col·locació d'un element d’informació dins el perímetre autoritzat com a terrassa.

k) Publicitat: Es permet publicitar el nom comercial de l'establiment als serrells dels para-sols, al respatller de les cadires, a les mampares i als paravents, així mateix les taules i cadires podran incorporar un element publicitari de dimensions no superiors a 10 cm d'ample i 5 d'alçada.

l) En cap cas s'admetran terrasses amb tancament a tots els laterals, inclosos els fets amb materials transparents.

m) Per resolució de l’òrgan competent es podran homologar addicionalment altres models de taules, cadires, mampares, jardineres i para-sols.

Article 4. Homogeneïtat d'elements En termes generals, les taules, cadires, para-sols, estufes de terrassa i d'altres elements que es col·loquin, seran del material menys sorollós possible, havent-se d'adaptar amb la col·locació de tacs de goma a les taules i cadires per evitar soroll en cas de moviment, per provocar les mínimes molèsties possibles, a més de complir amb tots els requeriments establerts en aquesta ordenança, s'hauran d'harmonitzar entre si i amb l'entorn en cromatisme, materials i disseny. Tots els elements que pertanyin a una mateixa autorització i/o establiment han d'estar fets amb materials del mateix color, disseny i textura. En cap cas les terrasses tindran unes característiques de disseny, material o cromàtiques que distorsionin amb la resta de les terrasses del seu entorn i amb l'entorn arquitectònic. Article 5. Retirada d'elements Tots els elements instal·lats s'hauran de guardar al local del sol·licitant fora de les hores d’ocupació de la via pública, sempre que hi hagi un tancament superior a 48 hores, a excepció dels para-sols de grans dimensions, ancorats a terra o amb instal·lacions elèctriques que no puguin retirar-se, els quals s'hauran de plegar. Es permet que les jardineres que pel seu pes no puguin retirar-se restin a la via pública, sempre que no obstaculitzin el pas dels vianants. Els establiments que no disposin d’autorització anual quan finalitzi el període autoritzat hauran de retirar tots els elements instal·lats. Quan la terrassa no estigui en funcionament, així com a les nits, els elements seran retirats i recollits adequadament deixant sense cap element que pugui afectar a la lliure circulació de pas per la via pública. Article 6. Instal·lació elèctrica Qualsevol instal·lació elèctrica a les terrasses inclosa la instal·lació d'enllumenat haurà de complir el Reglament electrotècnic de baixa tensió i les instruccions tècniques complementàries que li siguin d’aplicació. El cable d’alimentació haurà de disposar de proteccions tèrmica i de diferencial i els receptors han de complir els Graus de protecció IP d'acord amb les condicions en que s'instal·lin. La instal·lació elèctrica que dóna suport a la terrassa s'ha de realitzar de manera que quan es tanqui l'establiment permeti deixar totalment aïllada l’alimentació elèctrica, la qual s'ha de desconnectar des del quadre general de l'establiment de restauració o assimilat de forma independent a la resta d'instal·lacions. No es permetrà la instal·lació de cap element elèctric que pugui suposar un perill o entorpir el pas de vianants o usuaris de les terrasses. Les instal·lacions no podran ser subterrànies ni es podran fer obres de modificació de l'espai públic per instal·lar elements de forma permanent. Tampoc s'autoritzaran instal·lacions elèctriques aèries que passin per sobre de carrils de circulació de vehicles ni que puguin generar un impacte visual negatiu. En instal·lacions elèctriques de terrasses que es trobin a la mateixa vorera que el local al que estan associats, es farà servir la façana del local i els elements propis de la terrassa com a suport del cable d’alimentació. Aquest ha d'estar a una alçada mínima de 3 metres del terra per facilitar el pas de vianants. Els elements d’il·luminació instal·lats compliran la normativa vigent d’enllumenat exterior i no produiran molèsties al veïnat.


21

CAPITOL III Superfícies i ocupacions Article 7. Condicions generals 1. Si la instal·lació es vol fer en vorera, aquesta haurà de tenir una amplada mínima de 3 m, en el cas de voreres inferiors es

podrà autoritzar una ocupació amb característiques especials prèvia presentació de projecte específic, sempre que el pas lliure per a vianants sigui com a mínim d'1,50 m.

2. L’ocupació de les voreres o passeigs no podrà ser superior al 50 % de l'amplada total.

3. En els carrers en els quals només existeixin voreres (carrers sense passeig), les taules es col·locaran en la mateixa que estigui ubicat l'establiment i en la zona més allunyada de l'edifici, complint, no obstant això, les mesures de seguretat necessàries per als usuaris de la terrassa.

4. En el cas que existeixi un passeig central o una plaça en la proximitat de l'establiment, l'Ajuntament podrà optar per

autoritzar la instal·lació de la terrassa al passeig central, a la plaça o a la vorera, encara que aquesta compleixi les condicions mínimes d'amplada.

5. Si la instal·lació de la terrassa s'ha d'efectuar en una plaça, l'Ajuntament determinarà quina serà la superfície màxima a

ocupar i el lloc concret on s'ha de col·locar.

6. Si en una zona concreta hi ha instal·lats diferents establiments que volen col·locar una terrassa, l'Ajuntament distribuirà l'espai en funció de la superfície de l'establiment, la superfície que es pot ocupar, les molèsties que puguin ocasionar els seus sorolls i les característiques acústiques de l'espai, la situació de cadascun dels establiments i garantirà l'espai lliure suficient per al transit dels vianants i la seva compatibilitat amb els diferents usos de la via pública.

7. En tots els casos es respectaran els arbres, els escocells, el mobiliari urbà, els accessos a habitatges i comerços, les

sortides d’emergència, els passos de vianants així com la compatibilitat amb els diferents usos de la via pública.

8. Es permetrà tapar els escocells que estiguin dins el perímetre de la terrassa de bar amb fusta tractada per a exteriors, amb l'obligatorietat de destapar-los diàriament quan acabi l'activitat, o bé amb d'altres materials com ferro corten o paviment porós, sempre que permetin l'intercanvi líquid i gasós entre el sol i l'exterior.

9. El titular de l’autorització està obligat a advertir els seus clients i el públic assistent dels possibles incompliments dels seus

deures cívics, tals com la producció de sorolls, l’obstrucció del trànsit de persones i altres similars, essent responsable de les infraccions que es produeixin durant el desenvolupament de l'activitat.

10. El perímetre autoritzat i la seva zona d’influència hauran de mantenir-se en perfectes condicions d'higiene i netedat. El

titular de l’autorització està obligat a responsabilitzar-se del material i objectes que els seus clients treguin del local.

11. No es podrà superar el perímetre ni superar el nombre de mòduls autoritzats.

12. En cas que s’estimi necessari, l'Ajuntament procedirà a delimitar l'espai ocupat per la terrassa senyalitzant les quatre cantonades.

13. Excepcionalment, quan les característiques de les vies adjacents als establiments impedeixin la col·locació de taules i

cadires a les voreres, es podrà autoritzar la instal·lació de terrasses a la calçada ocupant espais reservats a l’estacionament. En aquests casos a més dels requeriments previstos en l'article 10 s'hauran de complir les condicions següents:

a) La situació de la terrassa serà en el mateix carrer on es situa l'activitat i la seva ubicació serà la més pròxima a

l'establiment. b) La terrassa sempre se situarà en la part de la calçada de la mateixa vorera de l'establiment. Excepcionalment es podrà

autoritzar a l'altre costat però enfront del local ocupat per l'activitat. c) La terrassa ocuparà la llargada de la façana de l'activitat. Excepcionalment es podrà autoritzar més ocupació. d) L’autorització quedarà supeditada a les necessitats i usos de la via pública, entenent que qualsevol canvi que modifiqui

l'ús del carrer, com potser una autorització per accés de guals de vehicles, la modificació de la secció del carrer, una autorització de contragual, etc., suspendrà l’autorització de forma temporal o definitiva.

e) En cas que la terrassa ocupi places d'estacionament regulat serà necessari l'informe favorable de l'empresa que el gestiona.


22

f) La plataforma de la terrassa situada en calçada tindrà una estructura de suport metàl·lic amb protecció antioxidant o de fusta tractada. Disposarà de potes metàl·liques graduables en alçada que possibiliti el seu ajust a la vorera.

g) La superfície de la plataforma haurà de ser accessible, garantint que el paviment permeti les maniobres de les persones que circulin amb cadires de rodes. La unió de la vorera amb la plataforma es realitzarà de tal forma que quedi perfectament anivellada. En el cas que el desnivell del carrer requereixi que la plataforma tingui un esglaó entre aquesta i la vorera, aquest no podrà ser al llarg de tota la longitud de la tarima i haurà de deixar 1,80 m, com a mínim, de tram adaptat per l’accés de persones amb cadires de rodes.

h) La instal·lació de la plataforma haurà de permetre la neteja de la part inferior de la tarima i la correcta circulació de l'aigua sota la mateixa. El titular serà el responsable del manteniment i de la conservació de la instal·lació.

i) La plataforma disposarà d'una barana perimetral (tres costats) de 0,90 m com a mínim i 1,10 m com a màxim de fusta tractada o amb suports i passamans d'alumini, acer inoxidable i mampares de metacrilat o similar transparent. En cas que la terrassa pugui afectar la visibilitat d'un pas de vianants, la barana haurà de ser de vidre de seguretat, metacrilat o similar, transparent.

j) El terra de la plataforma estarà realitzat en materials antilliscants, de fàcil neteja i conservació. No s'admetran materials metàl·lics. Els colors dels materials utilitzats no distorsionaran amb l'entorn arquitectònic.

k) Caldrà disposar al llarg de la franja de seguretat del perímetre exterior de la terrassa, d'elements reflectants tipus "ulls de gat" cada 2 m i una línia blanca continua de 0,10 m. L'aresta exterior de la línia blanca delimitarà l’ocupació màxima de la terrassa, en paral·lel a la vorera.

l) També caldrà col·locar un fito deformable reflectant al començament i final de la terrassa, delimitant una franja de seguretat lateral de 0,5 m, on es podrà col·locar mobiliari tipus una barra per aparcament de bicicletes, una jardinera amb vegetació, modificar la geometria de la terrassa fent la terminació amb un angle inferior a 90º o qualsevol element que es proposi prèvia validació municipal.

m) L'amplada de la plataforma estarà compresa entre 1,70 – 2,20 m, deixant un marge de seguretat amb el carril de circulació de 0,20 m que s’haurà de senyalitzar degudament. Segons les particularitats d'algunes zones, es podran estudiar dimensions diferents.

n) El mobiliari i la projecció horitzontal dels para-sols restaran sempre dins la zona d’ocupació de la plataforma. Per tant, no podrà sobresortir del perímetre de la plataforma cap element de l'estructura ni del mobiliari.

o) Quan existeixin diferents establiments contigus que sol·licitin aquests tipus d'instal·lacions, es podrà presentar una proposta conjunta, a efectes d’unificació i repartiment proporcional dels espais.

14. Per diversos motius, alguns espais que a títol indicatiu van des de l’atenció als edificis catalogats i d’interès especial fins al

respecte a mesures de seguretat, passant per la necessària fluïdesa en el trànsit de vianants en determinats indrets, com ara equipaments docents o sanitaris i altres establiments de pública concurrència, podran rebre un tractament diferenciat i fins i tot prohibir-hi la instal·lació de cap element comercial.

CAPITOL IV Horaris Article 8. Horaris Els horaris d'obertura i tancament de les terrasses seran els següents:

Estiu (últim cap de setmana de maig a últim cap de setmana d’octubre): - Divendres i dissabte: de 8 a 24h (no es podrà posar música de fons) - Resta de dies: de 8 a 23h Hivern (resta): - Divendres i dissabte: de 8 a 24h (no es podrà posar música de fons) - Resta de dies: de 8 a 22h

Els horaris a què fa referència l'apartat anterior poden perllongar l'horari màxim de tancament per un període de seixanta minuts la nit del divendres a la matinada del dissabte, la nit del dissabte a la matinada del diumenge i la nit de la vigília dels festius a la matinada dels festius, prèvia sol·licitud i resolució favorable de l’Ajuntament.

A la nit, la recollida dels elements instal·lats a la via pública s’haurà de completar en un màxim de 20 minuts des del tancament de l'activitat a la terrassa. El local haurà de disposar d'un espai amb capacitat suficient per guardar tots els elements retirats.

La retirada i recollida de mobiliari i neteja de l'espai s’efectuarà de manera ordenada i silenciosa evitant cops, arrossegaments i altres sorolls i possibles molèsties provinents d'aquestes operacions i s'adoptaran totes les mesures necessàries per garantir la convivència diürna i el descans nocturn dels veïns.


23

L'Ajuntament, per molèsties reiterades als veïns o ciutadans o altres causes degudament justificades que s'hauran de notificar degudament al titular autoritzat, podrà modificar l'horari establert. CAPITOL V Llicències Article 9. Discrecionalitat de la llicència L'atorgament de les llicències d’ocupació dels espais públics és discrecional en atenció a l’harmonització dels usos i activitats que hi concorren i, en qualsevol cas, supeditada als interessos públics. Article 10. Documentació i procediment per a l'atorgament de la llicència L’ocupació de la via pública per a la instal·lació de terrasses estarà subjecte a prèvia llicència municipal. En cap cas s’autoritzarà la instal·lació de terrasses a la via pública o en espais privats d'ús públic si el titular de l'activitat desenvolupada no disposa de la legalització corresponent que determini la normativa d'activitats vigent en el moment de la sol·licitud i no justifica estar al corrent de pagament dels deutes tributaris amb la hisenda municipal, relacionats a l'establiment amb el qual està vinculada la terrassa. La petició d’autorització de terrasses en sòl d'ús públic s'haurà de formular adjuntant les següents dades i documentació:

1) Nom, cognoms, adreça i dades del document nacional d'identitat de l'interessat quan es tracta de persones físiques i quan es tracta de persones jurídiques, les dades seran les del número d’identificació fiscal i les dades identificatives de l'empresa, societat o companyia.

2) Quan el signant actuï per representació, s’haurà de fer constar el nom, cognoms, adreça, dades del document nacional d'identitat i qualitat en que obra el signant mitjançant poder notarial o autorització expressa a tals efectes.

3) Plànol de situació del local, que haurà d'incorporar la indicació de la ubicació i distància a què es troben els habitatges mes propers.

4) Plànol de planta de la terrassa a escala preferentment 1:50, amb indicació de la superfície a ocupar i número de mòduls tipus. En el plànol s’haurà d'assenyalar els elements de mobiliari urbà que poguessin existir en la zona d’influència de la terrassa, mobiliari auxiliar a instal·lar, així com una memòria descriptiva dels materials, textures i colors a emprar en el seu cas. També s’haurà d'indicar l'ample de façana del local i les escales de veïns contigües.

5) A banda del que exigeix el punt anterior núm. 4, en les terrasses amb para-sols s’haurà d'aportar plànol de la secció a escala de la terrassa, així com fotografies o catàlegs de l'element a instal·lar.

6) En les terrasses amb jardineres o testos s’haurà d'aportar plànol en el qual s'hi reprodueixin i fixin el tipus de jardineres o testos a col·locar i la seva situació física indicant el nombre d'elements a col·locar així com fotografies o catàlegs de l'element a instal·lar.

7) En les terrasses amb estufes s’haurà d'aportar una memòria relativa a les característiques tècniques, físiques i estètiques de l'estufa, certificat d’homologació de l'estufa i per últim, plànol de planta i secció de la terrassa indicant la ubicació de les estufes preteses.

8) Una pòlissa vigent de l’assegurança de responsabilitat civil del local extensiva als elements instal·lats pel mateix en la via pública.

9) Indicació de la durada de l’ocupació sol·licitada en base al que determina l'article 2.f) d'aquesta ordenança. 10) Indicació de l'aforament interior del local. 11) Els titulars de les llicències d’autorització de terrasses que disposin d'enllumenat hauran d'aportar a l'Ajuntament en el

termini de set dies, comptadors des de l’endemà de la notificació de la llicència, el butlletí de l'instal·lador acreditatiu que la instal·lació compleix el Reglament electrotècnic de baixa tensió i les instruccions tècniques complementàries que li són d'aplicació.

12) En el cas de sol·licituds de llicència de terrasses en calçada caldrà seguir el procediment següent:

a) Sol·licitar informe previ de viabilitat de la instal·lació adjuntant plànol d'emplaçament i plànol de planta a escala 1:100 o 1:50 que indiqui la superfície a ocupar i el mobiliari urbà existent en la zona.

b) En cas que els informes dels serveis municipals siguin favorables es requerirà al titular perquè presenti un projecte tècnic, amb memòria i plànols, signat per un tècnic competent que ha de justificar el compliment de les condicions tècniques requerides en aquesta ordenança.

c) Si el projecte és correcte s’atorgarà l’autorització per a la instal·lació i funcionament de la terrassa en calçada. d) L’autorització restarà condicionada a la presentació, un cop ja instal·lada, d'un certificat tècnic que acrediti la

solidesa de l'estructura i el compliment de les condicions d’autorització, còpia del contracte d'assegurança de responsabilitat civil que inclogui la terrassa en calçada i documentació justificativa del dipòsit d'una fiança.


24

e) Aquesta fiança es retornarà un cop retirada la terrassa i posterior comprovació del correcte estat de la via pública. En el cas de deficiències, es retindrà l’import d'aquesta i si escau, es procedirà a la reparació per part dels serveis municipals amb càrrec a la mateixa.

13) En els casos de sol·licituds d'autoritzacions de terrasses en espais de titularitat privada i ús públic, a més de la

documentació anteriorment indicada també s’adjuntarà un document d’autorització expressa del propietari o propietaris de l'espai físic en el qual s'ha de desenvolupar l'activitat on es contingui la voluntat d'autoritzar la instal·lació i l'exercici de l'activitat de terrassa, així com la durada d'aquesta autorització.

Article 11. Condicions Generals de la llicència 1. Les llicències municipals de terrassa es podran atorgar per períodes anuals, trimestrals, mensuals o per esdeveniments extraordinaris. Les anuals s'atorgaran per a un període que finalitza el 31 de desembre, inclòs, de l'any en curs. La llicència per a esdeveniments extraordinaris s’atorgarà exclusivament pel temps que es determini en funció de les seves característiques. 2. La manca de pagament dels deutes tributaris amb hisenda municipal, s’entendrà com a renúncia expressa a la llicència concedida per a l'ús de terrassa, comportant la revocació i/o la no renovació de la mateixa de manera automàtica per part de l’administració. En el cas que el titular estigui interessat en obtenir una altra llicència amb posterioritat a l'impagament esmentat, caldrà tramitar-la com si d'una nova llicència es tractés. 3. La cèdula és el document que acredita el compliment de les obligacions inherents a la concessió de la llicència. S'ha de col·locar en un lloc visible des de l'exterior, preferentment a la porta d'entrada. 4. Les autoritzacions es concediran a precari, sense perjudici de tercers i sempre que la instal·lació i l'ús es facin d'acord amb els criteris d’actuació que s'assenyalen en aquesta norma, així com d'acord amb el que preceptuen les ordenances municipals i disposicions que siguin d’aplicació. 5. La llicència quedarà sense efecte per finalització del termini pel qual fou concedida, per revocació o per renúncia expressa o tàcita de l'exercici de l’ocupació autoritzada. 6. L’ incompliment de les condicions d’autorització de la llicència d’ocupació de la via pública, comportarà la revocació de la llicència. En el cas que l’ incompliment de les condicions establertes sigui considerada com a falta molt greu, amb independència de la caducitat de la llicència atorgada, aquest fet provocarà la impossibilitat d'obtenir-ne una altra durant l'any següent. 7. L'Ajuntament podrà revocar la llicència atorgada per causes justificades d’interès públic. 8. El titular de la llicència es compromet, un cop finalitzada la vigència de la mateixa, a restituir a l'estat inicial l'espai d'ús públic utilitzat, reposant tant els elements de mobiliari urbà com la vorera afectats. 9. L’autorització de llicències d’ocupació de la via pública considerades en aquesta norma, només s'atorgaran si resulten compatibles amb els altres usos o activitats de la zona, si adeqüen l’estètica de la instal·lació a l'entorn i/o existeix una necessitat d'afavorir una major oferta de productes als consumidors. 10. En cas de produir-se canvi de la titularitat o de les característiques de la terrassa s’haurà de comunicar a l'Ajuntament i fer el tràmit com una nova llicència. 11. En el cas de llicències anuals la seva renovació serà automàtica i d'acord amb les condicions previstes en la llicència inicial. En anys successius s’enviarà al domicili fiscal del sol·licitant la notificació de pagament de la taxa per la renovació. 12. El titular de la llicència és el responsable del compliment de les obligacions que estableixen les ordenances municipals i d'altres disposicions aplicables, així com dels danys i perjudicis causats a tercers o a la via pública dins l'espai autoritzat i en l'exercici de l'activitat. A aquest efecte, haurà de disposar de l'assegurança corresponent per fer front a aquesta responsabilitat. 13. La instal·lació de les terrasses garantirà en tot moment que es compleixen totes les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent tant pel que fa als usuaris de la via pública com als treballadors de l'establiment. 14. Aquesta ordenança no és d’aplicació a les terrasses complementàries d'activitats organitzades amb motiu de celebracions ocasionals i d'actes festius populars, les quals es regiran pels requisits establerts en l’autorització municipal corresponent. Article 12. Taxes


25

El titular de la llicència estarà obligat a liquidar la taxa per l'aprofitament especial del domini públic municipal fixat per l'ordenança fiscal corresponent a cada exercici. En cas que la terrassa ocupi places d'estacionament regulat, el titular estarà obligat a liquidar la taxa prevista a l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per ocupació de les zones d'estacionament amb horari limitat. La llicència no serà efectiva si no s'ha pagat la taxa corresponent. Capítol VI Inspecció, control i protecció de la legalitat Article 13. Inspecció i control Els titulars de les llicències municipals de terrassa han de permetre i facilitar l’acció inspectora de l'Ajuntament la qual es pot dur a terme en qualsevol moment, sens perjudici de les accions específiques de control de funcionament de la terrassa i els seus elements i de revisió de les llicències municipals. Article 14. Actuacions administratives Si el resultat de la inspecció constata irregularitats, l’òrgan competent, després de valorar la incidència que aquestes irregularitats tinguin en la seguretat de les persones o els béns, o en la convivència entre els ciutadans, pot optar entre:

a) Requerir les modificacions o millores necessàries per reparar les irregularitats, fixar un termini per efectuar-les i obrir un procediment sancionador si no són fetes dins el termini establert.

b) Acordar directament l'obertura del procediment sancionador, amb l’adopció de les mesures provisionals que siguin necessàries.

Article 15. Mesures provisionals prèvies 1. Si del resultat de la inspecció es constaten irregularitats que tenen una incidència greu en l’interès públic, com a mesura provisional prèvia a l'obertura del corresponent expedient sancionador es podrà ordenar al titular amb efectes immediats:

a) La suspensió de la llicència de terrassa. b) La retirada parcial o total dels elements de la terrassa. c) El precinte d'un o mes elements de la terrassa.

Aquesta mesura prèvia li serà convenientment notificada al titular de la llicència. En el supòsit que al titular d'una llicència se li ordeni la retirada parcial o total dels elements de la terrassa, se li advertirà que, en cas de no fer-ho, l'Ajuntament procedirà a l’execució de l'ordre de forma subsidiària anant a càrrec del titular les despeses de la mateixa. 2. La mesura provisional prèvia ha de ser confirmada, modificada o revocada en l'acord d’iniciació del procediment sancionador corresponent, que s'ha d'efectuar en el termini màxim de quinze dies des de l’adopció de la mesura. La mesura provisional prèvia resta sense efecte si no s'obre l'expedient sancionador dins l’esmentat termini o si l'acord d’iniciació no conté cap pronunciament exprés. Article 16. Terrasses sense llicència 1. Les instal·lacions de terrasses subjectes a aquesta Ordenança i els seus elements integrants que es trobin sobre espais d'ús públic de la titularitat municipal sense la preceptiva llicència o que excedeixin la superfície autoritzada, poden ser retirats mitjançant una ordre de l’òrgan competent, en l'exercici de la potestat de recuperació d'ofici de l'Ajuntament. Els serveis municipals poden executar l'ordre sense més avís que la notificació a la persona interessada de l'ordre a què fa referència aquest apartat. Aquesta notificació es pot dur a terme en el mateix moment de la retirada o de l'acte de l’execució material. L'ordre de retirada empara totes les execucions materials que calgui fer mentre persisteixin les circumstàncies que la van motivar. En el cas de resistència al desallotjament, s'han d'adoptar les mesures necessàries per a la recuperació de la possessió del domini públic.


26

2. Les instal·lacions de terrasses subjectes a aquesta Ordenança que es trobin sobre espais privats d'ús públic sense llicència poden ser objecte de suspensió. Amb aquesta finalitat, l'Ajuntament pot procedir, prèvia l’audiència a la persona interessada, a ordenar motivadament la suspensió de l'activitat de terrassa i la retirada dels seus elements, tot advertint que, en cas d'incompliment, es procedirà a l’execució subsidiària de la mateixa per part de l'Ajuntament. Les despeses que s'originin per aquestes actuacions seran a costa del responsable, qui estarà obligat al seu abonament, prèvia la pràctica de la corresponent liquidació. 3. La retirada dels elements d'una terrassa en els supòsits dels apartats 1 i 2, no serà considerada, en cap cas, una mesura provisional prèvia, sense perjudici de la tramitació, en el seu cas, del corresponent expedient sancionador per exercici de l'activitat de terrassa sense llicència. Article 17. Retirada diària dels elements de la terrassa 1. L’ incompliment de l’obligació de retirar de l'espai públic els elements bàsics de la terrassa, establerta a l'article 5, faculta l'Ajuntament, amb aplicació de criteris de congruència i proporcionalitat, per procedir, mitjançant l’execució subsidiària, a la retirada dels elements de la terrassa de l'espai públic, sense perjudici de la incoació, si s'escau, del corresponent expedient sancionador. 2. L'Ajuntament ha de notificar a la persona titular de la llicència de terrassa aquesta actuació de retirada i ha d'indicar el lloc on aquests elements han estat dipositats. 3. La notificació a què es refereix l'apartat 2 ha d'advertir que el termini màxim dintre el qual la persona interessada pot recollir al seu càrrec els elements retirats és de 20 dies hàbils, amb l'advertiment que, si no atén aquesta obligació, l'Ajuntament pot considerar aquests elements com a abandonats i procedir, si escau, a la seva destrucció o alienació. Article 18. Despeses derivades de la retirada Les despeses que s'originin per les actuacions de retirada d'elements de terrasses per part de l'Ajuntament, així com, en el seu cas, l'import dels danys i perjudicis causats, seran a càrrec del titular de la llicència de la terrassa. Article 19. Regim Sancionador Les accions o omissions que contravinguin aquesta Ordenança donaran lloc a la incoació del corresponent procediment sancionador que tingui per objecte, en el seu cas, la imposició de la sanció corresponent, la restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat i la determinació dels danys i perjudicis causats. Segons allò disposat a l'article 141 de la llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, les accions i omissions que contravinguin aquesta Ordenança seran sancionadores per l’alcalde o l’alcaldessa o pel regidor o per la regidora en qui delegui, fins a un màxim de 1.500 EUR. Article 20. Procediment sancionador El procediment per sancionar les infraccions tipificades en aquesta Ordenança serà el que amb caràcter general tingui establert l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Supletòriament, serà l'establert al Decret 278/1993, de 9 de novembre, que aprova el Procediment Sancionador d’aplicació a Àmbits Competència de la Generalitat de Catalunya o, en el seu cas, aquell que la normativa vigent estableixi com a procediment d’aplicació als ens locals en cas de no disposar-ne de propi. Article 21. Tipificació de les infraccions Es consideren infraccions a la present norma les accions i omissions catalogades com a molt greus, greus i lleus tipificades en aquesta ordenança següents:

Tipus d’infracció Article Tipus Multa € Mantenir les estufes de les terrasses en la via pública fora del període de temps autoritzat

2e LL 100

Reincidir en mantenir les estufes de les terrasses en la via pública fora del període de temps autoritzat

8 G 301

No respectar l'horari de funcionament de la terrassa 8 LL 200


27

Reincidir en no respectar l'horari de funcionament de la terrassa 8 G 400 Reincidir en no respectar l'horari de funcionament de la terrassa mes de tres vegades

8 MG 750

No exposar visiblement l’autorització de la terrassa 10.2 LL 100 Utilitzar a la terrassa estufes no ajustada a les característiques tècniques, físiques i estètiques portades a la memòria

3f- 9. 7 G 400

Exercir l'activitat de terrassa sense haver obtingut la llicència municipal 9 MG 600 Exercir l'activitat de terrassa sense haver comunicat a l'Ajuntament la transmissió de la llicència per canvi de titularitat de l'activitat principal

10.9 G 301

No facilitar o no permetre la inspecció de la Autoritat o els seus agents 12 MG 750 Excedir dels límits d’ocupació de l'espai autoritzat 7.12 LL 100 Reincidir en no respectar els límits d’ocupació de l'espai autoritzat 7.12 G 301 Reincidir en no respectar els límits d’ocupació de l'espai autoritzat més de tres vegades

7.12 MG 600

Instal·lar mobiliari no autoritzat 3 G 301 Mantenir a la via pública elements o mobiliari de la terrassa amb un tancament superior a 48 h

5 G 301

No mantenir net o en bon estat l'espai atorgat i els elements de la Terrassa 7.11 LL 100 No exercir el control per evitar molèsties/sorolls generades per l'activitat 7.10 G 400 Reincidir en no exercir el control per evitar molèsties/ sorolls generats por l'activitat 7.10 MG 750 Instal·lar o fer ús de sistemes de reproducció musical o sonora 10.10 G 400 Col·locar elements auxiliars no autoritzats 10.10 G 301 No estar en possessió d’assegurança de responsabilitat civil en vigor 10.11 MG 700 Instal·lar elements de tancament vertical no autoritzats 3H G 400 Instal·lar elements de tancament amb materials de construcció permanent 3.E MG 1.000 Excedir-se en el nombre de taules concedides a l’autorització 7.12 LL 100 No complir amb las condiciones harmòniques o estètiques prescrites pels serveis tècnics municipals en la llicència

7 G 350

No complir amb les condicions estètiques o reglamentàries 4 G 301 Disposar de enllumenament sense haver aportat el certificat tècnic visat (REBT) i normes tècniques complementàries

6 MG 650

Incomplir l'ordre de retirada de la terrassa per manca de llicència o incompliment de les seves condicions

9/10.5 MG 1.000

Reincidir en 2 o mes infraccions molt greus en el període d'un any o temporada 8.1 MG 1.500 Reincidir en 2 o més infraccions greus en el període d'un any o temporada 8.1 MG 600 Reincidir en 2 o més infraccions lleus en el període d'un any o temporada 8.1 G 350 La reincidència en 2 o més infraccions lleus en el període d'un any natural comportarà una infracció greu. La reincidència en 2 o més infraccions greus en el període d'un any natural comportarà una infracció molt greu. Article 22. Quantia de les sancions La comissió de les infraccions previstes en aquesta Ordenança seran sancionades: - Les infraccions lleus, amb multa de 100 EUR fins a 300 EUR. - Les infraccions greus, amb multa de 301 EUR fins a 600 EUR. - Les infraccions molt greus amb multa de 601 EUR fins a 1.500 EUR. En el cas de les infraccions lleus comeses per primer cop, l'Ajuntament podrà substituir la imposició de la multa per un advertiment a l'infractor que contindrà la infracció comesa, juntament amb la indicació relativa a l’obligació incomplerta, amb la indicació del fet que, per a posteriors infraccions, s’imposarà la corresponent sanció, de la que se n’informarà la quantia. En el cas de les infraccions molt greus, juntament amb la multa que correspongui, es podrà sancionar amb la revocació per al termini que li resti, de la llicència de terrassa relativa a l’activitat amb motiu de la qual s'ha comès la infracció, així com la inhabilitació, del responsable de la infracció, per a ser titular d'aquesta i/o d'altres llicències de terrassa, per un període d'un any. Article 23. Graduació de les sancions


28

1. La sanció imposada haurà de ser proporcional a la infracció comesa, tenint en compte les circumstàncies de cada cas, motiu pel qual serà graduada de forma motivada, d'acord amb un o més dels criteris següents:

a) La gravetat de la infracció. b) La transcendència social de la infracció. c) El risc que la infracció hagi causat per a la seguretat de les persones. d) Els danys i perjudicis, qualitatius i quantitatius, que s'hagin ocasionat a les persones i als béns, ja siguin aquests de

titularitat privada o pública. e) La negligència o la intencionalitat en la comissió de la infracció. f) El benefici obtingut per la comissió de la infracció. g) La bona disposició manifestada per complir les disposicions d'aquesta Ordenança, acreditada amb l’adopció de

mesures de reparació abans de finalitzar l'expedient sancionador.

2. Els anteriors criteris no podran ésser emprats per graduar la sanció de la infracció si formen part de la conducta tipificada com a infracció. Article 24. Persones responsables Són responsables de les infraccions tipificades en aquesta Ordenança les persones físiques o jurídiques titulars de la llicència de terrassa en el moment de la comissió de la infracció. Article 25. Prescripció de les infraccions 1. Les infraccions previstes en aquesta ordenança prescriuran als següents terminis:

a) Les infraccions molt greus, als tres anys. b) Les infraccions greus, als dos anys. c) Les infraccions lleus, als sis mesos.

2. El termini de prescripció començarà a comptar des del dia en què la infracció s’hagués comès. Quan es tracti d'infraccions continuades, el termini de prescripció començarà a comptar des del moment de la finalització de l’acció o omissió constitutiva de la infracció. 3. La prescripció s’interromprà per la iniciació, amb coneixement de l'interessat, de la iniciació de l'expedient sancionador corresponent. Article 26. Caducitat de l'expedient sancionador 1. Es produirà la caducitat de l'expedient si transcorreguts sis mesos des de la data de la resolució que acorda l'inici de l'expedient sancionador no s'ha notificat la resolució que finalitza el mateix. La caducitat de l'expedient no eximirà l'Ajuntament del dictat de la resolució que així ho determini, que acordarà també l'arxiu de les actuacions. 2. La caducitat de l'expedient no produirà la prescripció de les accions de l’Administració per a sancionar la infracció comesa, però els procediments caducats no interrompran el termini de prescripció de la infracció. Article 27. Prescripció de les sancions 1. Les sancions imposades per la comissió d'infraccions contingudes en aquesta Ordenança prescriuen en el termini de:

a) Tres anys, en el cas de les infraccions molt greus. b) Dos anys, en el cas de les infraccions greus. c) Un any, en el cas de les infraccions lleus.

2. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des de l’endemà del dia en què sigui ferma la resolució per la que s'imposa la sanció. Interromp la prescripció l'inici, amb coneixement de l'interessat, del procediment d’execució, tornant a transcorre el termini si aquell està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable a l'infractor. Article 28. Mesures provisionals


29

1. En qualsevol moment des de l'inici de l'expedient sancionador, l’òrgan competent pot acordar, mitjançant resolució motivada, les mesures provisionals que, en cada cas, siguin necessàries tenint en compte un o mes dels següents criteris:

a) Evitar el manteniment dels efectes de la infracció. b) Evitar la comissió de noves infraccions. c) Assegurar el correcte desenvolupament del procediment. d) Assegurar l’eficàcia de la resolució final del mateix.

2. Les mesures provisionals podran consistir en adoptar o, en el seu cas, confirmar o modificar qualsevol de les mesures provisionals prèvies contingudes a l'article 14.1 d'aquesta Ordenança. 3. Les mesures provisionals poden ser revocades o modificades, d'ofici o a instància de part, durant el procediment sancionador i s'extingeixen en el moment que es dicti la resolució final, sense que això produeixi efectes a la sanció que, en el seu cas, es pugui dictar. Capítol VII Verificació del grau d'acompliment i seguiment Article 29. Verificació del compliment de l’ordenança. Sense perjudici d’allò disposat al Capítol VI d'aquesta Ordenança, l'Ajuntament, amb caràcter previ a l'inici de l’època estival, realitzarà una campanya específica que tindrà per objectiu verificar el grau de compliment de la normativa continguda en aquesta Ordenança en els establiments que disposin de terrassa a la via pública. DISPOSICIÓ ADDICIONAL Aquesta ordenança reguladora de les autoritzacions de terrasses de bar i el seu mobiliari, serà d’aplicació per a tots els establiments de restauració o assimilats sense perjudici que amb posterioritat, mitjançant resolució de l’òrgan competent, es puguin definir criteris especials per a determinats carrers o places. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Es deroguen totes les normes que s’oposin a aquesta ordenança DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Aquells establiment que ja tinguin concedida l’ocupació de via pública per terrasses tindran un termini d’un any, a comptar des de l’entrada en vigor de l’ordenança, per donar compliment a les característiques tècniques previstes respecte dels materials i colors dels elements que composen les terrasses, tendals, etc. Els establiment que ja tinguin concedida l’ocupació de via pública amb vetlladors d’estructures fixes, tindran un termini de 5 anys per donar compliment a la present ordenança, restablint l’ordre original del mobiliari urbà així com qualsevol element de la via pública que hagi estat modificat per fixar l’estructura del vetllador. DISPOSICIÓ FINAL Aquesta ordenança per a l’autorització de terrasses de bar i el seu mobiliari entrarà en vigor a partir de l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.” La Sra. Alcaldessa cedeix la paraula al regidor Sr. Cisco de la Cruz per tal que expliqui la proposta. El Sr. Cisco de la Cruz explica que es va fer una comissió d’estudi. És una ordenança de 29 articles per tal de regular i ordenar l’espai públic, concretament, pel que fa a les terrasses dels bars, cafeteries, etc. que hi puguin haver ara i en un futur. Es tracta de millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del poble i intentar que puguin conviure tant els negocis que hi puguin haver com el descans dels veïns tal i com es fa en d’altres pobles i viles. Amb aquesta ordenança el que es pretén és regular el tema. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, manifesta que celebren que s’hagi fet aquesta ordenança i posa en valor el fet d'haver unificat l'horari de tancament de les terrasses tant d'estiu com d'hivern fins les 12 de la nit dels divendres, dissabtes i festius. Celebren tota l’ordenança però molt especialment això perquè al poble, per ara, es tenen tres punts calents pel soroll que provoquen les terrasses com el Cafè, la Piscina i l'Agro-botiga, potser en temps diferents. Consideren que, és important


30

pel seu grup, la qualitat de vida del poble. És per això que ho han volgut posar en valor ja que el descans i el relaxament de la gent del poble és més important que qualsevol horari de tancament possible. Un cop aquesta ordenança feta i aprovada estaria bé posar-se a treballar per regular l’ús i els horaris de la Sala de Cafè i del Centre Cívic, ja que també són punt calents que també cal treballar, i estaria bé que ja que s’hi ha posat doncs que també es segueixi. El Sr. Cisco de la Cruz manifesta que els sembla perfecta però matisa que tant l’ús de la sala com la del Cafè els horaris i els usos ja estan regulats. Una altra cosa diferent és que els compleixin tots plegats. Un cop acabat el debat, l’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de la proposta d’Alcaldia. I aquesta és aprovada per unanimitat dels regidors i de les regidores presents.

7.- RATIFICACIÓ, SI ESCAU, DE L’ACORD ADOPTAT PER JUNTA DE GOVERN LOCAL DE DATA 6 DE MARÇ DE 2018 REFERENT A LA CONCESSIÓ DEL BAR DE LA PISCINA. L’Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord, el qual es transcriu literalment: “ANTECEDENTS PRIMER.- La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, en la Sessió ordinària celebrada en data 6 de març de 2018, va adoptar, l’acord que es transcriu a continuació: ‘RENÚNCIA A LA CONCESSIÓ DEL BAR DE LA PISCINA ANTECEDENTS El senyor Jesús Cardenete Fernández, amb registre d’entrada núm. 531, de 14 de febrer de 2018, ha presentat escrit comunicant la seva voluntat de renunciar a la concessió administrativa i patrimonial de l’ús privatiu i l’explotació del servei del Bar de la Piscina Municipal, de propietat municipal, pels períodes estivals de 2018. En data 20 d’abril de 2017 el Sr. Jesús Cardenete Fernández, va dipositar la garantia definitiva mitjançant ingrés efectiu de 61,66€. Per Decret de l’Alcaldia núm. 50/2017, de data 3 de maig de 2017, i per delegació del Ple de 21 de març de 2017, es va resoldre adjudicar al Sr. Jesús Cardenete Fernández el contracte de concessió administrativa i patrimonial de l’ús privatiu i de l’explotació del Servei de Bar de la Piscina Municipal que s’ubicarà a la mateixa piscina municipal, pels períodes estivals de 2017 i de 2018, de propietat municipal, pel preu anual de 616,60€ + 129,49€ (21% IVA)= 746,09€. A data 18 de maig de 2017, l’adjudicatari va signar el contracte en el qual el pacte vuitè estableix que la contractació queda sotmesa el plec de clàusules administratives particulars que regia la contractació, el qual s’adjuntava com annex 1 al contracte. El plec de clàusules administratives particulars que regulen la concessió, en la seva clàusula trenta, estableix que són causes d’extinció, entre d’altres, les següents: “d) Renúncia del concessionari, amb un preavís mínim de quatre (4) mesos, acceptada per l’Ajuntament, sempre que no tingui incidència negativa sobre el domini públic o la seva utilització, o causi perjudicis a tercers..” Tanmateix, la clàusula vint-i-una estableix que són obligacions del concessionari, entre d’altres, la següent:

v) En cas d’extinció normal del contracte, el contractista ha de prestar el servei fins que un altre es faci càrrec de la gestió. Per altra banda, la clàusula vint-i-quatrena determina el següent: “...Amb anterioritat a l’acabament del termini de la concessió, l’Ajuntament designarà un interventor tècnic, el qual s’ocuparà de vetllar per la correcta conservació de les instal·lacions i equips adscrits al bar restaurant i haurà també d’informar a la corporació sobre les reparacions necessàries per tal de mantenir aquests béns en perfectes condicions. Aquesta intervenció tècnica abastarà els darrers sis (6) mesos de vigència de la concessió.”.


31

De conformitat amb el que disposa l’article 70 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, un dels motius d’extinció de les concessions sobre el domini públic és la renúncia del concessionari. Vist el que disposa l’article 100 c) del Real Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, De la incautación que puede decretarse en los casos de resolución del contrato, de acuerdo con lo que en él o en esta Ley esté establecido. Art. 225 resolució contractes En virtut de les competències delegades a aquesta Junta de Govern Local per resolució de l’Alcaldia de data 23 de juny de 2015. La Junta de Govern Local per unanimitat acorda: PRIMER.- Acceptar la renúncia del senyor Jesús Cardenete Fernández, adjudicatari de la concessió administrativa de l’ús privatiu del domini públic destinat a l’explotació del servei del bar de la piscina municipal de Sant Cugat Sesgarrigues, de propietat municipal, pels períodes estivals de 2017 i de 2018. Aquesta concessió s’haurà de dur a terme fins que un nou concessionari es faci càrrec de la gestió. Aquesta renúncia serà ratificada pel Ple de la corporació atès que l’òrgan de contractació de l’expedient va recaure en el Ple de la corporació. SEGON.- Designar el senyor Arcadi Corominas Baig, com a interventor tècnic de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, el qual vetllarà per la correcta conservació de les instal·lacions i equips adscrits al servei del bar de la piscina municipal de Sant Cugat Sesgarrigues, de propietat municipal, i haurà també d’informar a la corporació sobre les reparacions necessàries per tal de mantenir aquests béns en perfectes condicions. Igualment, elaborarà un inventari de la totalitat de la reversió gratuïta dels béns que hagin estat adscrits a la prestació del servei, sense existir diferència entre aquells béns aportats directament per l’Ajuntament a l’inici de la concessió i aquells aportats per la concessionària durant el termini de vigència del mateix. TERCER.- Incoar l'expedient administratiu per a la contractació de l’explotació del servei de Bar de la Piscina Municipal de Sant Cugat Sesgarrigues, de propietat municipal. QUART.- Notificar el present acord a la persona interessada als efectes escaients.’. En base als citats antecedents, Proposo al Ple: Primer.- Ratificar l’acord adoptat per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues adoptat en sessió de data 6 de març de 2018.”

La Sra. Alcaldessa cedeix la paraula al regidor Sr. Cisco de la Cruz, regidor d’esports, per tal que expliqui la proposta. El Sr. Cisco de la Cruz explica que es van trobar amb la renúncia. Recorda que es va fer un concurs l’any passat per la concessió per dues anualitats. No ho recorda ve però fa una cosa d’un mes que es van trobar amb la renúncia del concessionari que enguany va dir que no volia portar-ho per les diferents raons que va explicar i aleshores s’ha hagut de tornar a treure un concurs per a la concessió del bar de la piscina. Veient els temps que estaven es va passar per la Junta de Govern i ara es passa pel Ple per ratificar-ho ja que l’òrgan de contractació de l’última adjudicació va ser el Ple. S’ha publicitat a diaris comarcals, s’ha dit a la gent del poble, a les xarxes socials, perquè algú o altre se’n faci càrrec i es presenti més d’una persona per portar el bar de la piscina. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, comenta que els sorprèn, que cada dos per tres, la persona que porta el bar de la piscina alguna cosa passar perquè deixa de portar-lo. No duren ni 2 anys. Les úniques persones que han durat dos anys van ser dues noies i van dir que el tercer no el volien. És qüestió de fixar-se en d’altres pobles. El seu grup s’hi fixa i veuen els bars de les piscines d’altres pobles resulta que porten anys i panys els adjudicataris. N’hi ha uns quants que sí. Remarca que es plantegin que potser les condicions que es posen potser no són les més adequades o que s’han de canviar coses. Recomana que facin un tomb per la comarca com el seu grup.


32

El Sr. Raül Casado comenta que personalment no ho entén perquè només amb el 5% de les entrades que va recaptar el concessionari l’any passat va pagar el cànon i va treure diners. El que no es pot fer, ja es perden prou diners amb el manteniment de la piscina, com augmentar encara més el percentatge d’entrades que s’ha d’emportar el concessionari. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, comenta que hi ha més coses que els diners. S’ha de pensar perquè passa. El Sr. Raül Casado explica que les anteriors concessionàries no volien netejar durant la setmana i això ja es va treure. El Sr. Cisco de la Cruz explica que des de que es va obrir la piscina constantment s’està replantejant quin és el model. S’han fet servir diversos models, tant en els socorristes com en la piscina, des de portar-ho l’Ajuntament directament, fent concessió d’una o altra manera. La piscina dóna el que dóna i la gent que hi va és la que és. Com a responsable que n’és comenta que ha anat a diverses piscines i ha preguntat com ho fan i quin volum de gent tenen. Aquí s’han fet coses diferents i els resultats no són els mateixos. Manifesta que suposa que no s’han fixat aquest cop en la piscina d’Avinyonet. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, comenta que encara no està feta. L’Alcaldessa explica que coneix personalment el cas de Sant Pau d’Ordal i en aquest hi ha hagut canvis constants i a Ordal també. A Olèrdola la de Daltmar és completament deficitària, a Vilobí ho gestiona l’Ajuntament, a La Granada fan quatre més dos anys, no és comparable una piscina amb una altra. A Vilafranca ho gestiona el complex aquàtic, a Les Cabanyes i a Puigdàlber no en tenen. És complicada la gestió de les piscines municipals. Explica que s’estan buscant fórmules i els demana que si tenen alguna fórmula especial que ho diguin. Anima a la gent que són emprenedors, és un lloc boníssim per gent que estudia i a l’estiu no té feina, els joves són dinàmics i també porten clients. És un treball molt compatible amb gent que estudia. És una oportunitat de treball. Es continuarà treballant per anar millorant i fer el servei el millor possible. Un cop acabat el debat, l’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de la proposta d’Alcaldia. I aquesta és aprovada amb quatre vots favorables corresponents als dels regidors i de les regidores presents de Sant Cugat – Progrés Municipal – Candidatura de Progrés, i tres vots d’abstenció corresponents als regidors i a les regidores presents d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal.

8.- MOCIÓ QUE PRESENTA ERC – AM EN DEFENSA DE L’ESCOLA CATALANA I DEL MODEL D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA. L’Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord, el qual es transcriu literalment: “Massa vegades des del món local hem hagut de sortir a denunciar continues agressions del Govern Espanyol al model català d’escola. Des del món local reconeixem que el model d’escola catalana i el model d’immersió lingüística és un model d’èxit. Ha estat producte d’una voluntat política, del treball de molts professionals de l’ensenyament, del compromís de les famílies i dels ajuntaments. Aquest model fa que el català sigui la llengua vehicular i comuna d’aprenentatge dins dels centres educatius del nostre país i, una eina de cohesió social i cultural.


33

El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals. El país es va dotar d’una llei amb un ampli suport, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), com a la legislació pròpia del país en matèria d’educació, que garanteix un model educatiu que dóna bons resultats acadèmics, en assolir els alumnes els nivells adequats de coneixement d’ambdues llengües al finalitzar l’ensenyament obligatori, tal com acrediten els resultats de les proves d’avaluació efectuades. Durant aquests més de 30 anys, el model d’immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, garantint i promovent la igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada. No és la primera vegada que s’ataca la solidesa del sistema educatiu català, la LOMCE fou un exemple més d’invasió de competències i d’utilització política d’un model educatiu català d’èxit. El Tribunal Constitucional ha anul·lat, recentment, el finançament de l’escolarització en castellà a càrrec de fons públics a Catalunya en centres privats per envair competències autonòmiques. Els professionals del sistema educatiu, les famílies i els ajuntaments garanteixen i fan possible aquest model educatiu català. Davant de la judicialització de la seva tasca educativa i de l’actitud bel·ligerant d’alguns partits polítics, concretament Partit Popular i Ciudadanos, que utilitzen l’atac al model d’escola catalana com a plataforma per obtenir beneficis electoralistes a l’Estat Espanyol, és obligat reconèixer que han estat claus per mantenir la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context, també, de tensions encara vinculades a la crisi econòmica. Tornen els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística. Tots aquests arguments estan buits de raonaments pedagògics, es mouen simplement per l’afany de desfer qualsevol tret propi de la nostra societat catalana. Els atacs del govern espanyol del Partit Popular amb el suport de Ciutadans volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per aquests motius l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues acorda: Primer.- Rebutjar l’intent de segregació dels infants per motiu lingüístic de la LOMCE. Segon.- Rebutjar tot atac que posi en perill la immersió lingüística a Catalunya. Tercer.- Rebutjar la voluntat d’alguns partits polítics de trencar el model d’escola catalana i incorporar una casella per triar el castellà com a llengua vehicular a l’escola catalana. Iniciativa que busca dividir i segregar la nostra societat per motius de llengua en contra de l’Estatut de Catalunya i de la consensuada Llei d’Educació. La cohesió social és una línia vermella infranquejable. Quart.- Donar suport al nostre model d’escola, com a model compromès amb la cohesió social, exitós i estimat, garanteix la cohesió social i la igualtat d’oportunitats per a l’alumnat i assegura el coneixement de les dues llengües per part de l’alumnat. Cinquè.- Defensar la institució escolar que ha mantingut vives la llengua i les tradicions del país. És fruit de tot això el fet que avui Catalunya compti amb una molt rica experiència pedagògica i d’innovació educativa, amb un ampli i molt divers teixit associatiu i amb un conjunt plural d’iniciatives educatives.


34

Sisè.- Ens comprometem a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen. Setè.- Reiterar el compromís amb l’escola catalana com a eina clau per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa a través del consens que hem construït els darrers 30 anys. Vuitè.- Donar trasllat d’aquesta moció: al Ministre d’Educació, Cultura i Esports del Govern de l’Estat Espanyol, que és qui vol aplicar-ho; als Grups Parlamentaris; al Consell de Direcció del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, als òrgans i associacions de representants dels directors i docents dels centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya; a les Federacions d’Associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya; als grups Parlamentaris dels Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes (ACM i FMC) i als centres educatius del nostre municipi.” La Sra. Alcaldessa cedeix la paraula a la regidora d’ERC, M. Antònia Admetlla, perquè defensi la moció. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, realitza la intervenció que es transcriu a continuació: “Durant aquests més de 30 anys, el model d’immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, garantint i promovent la igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada. Segur que sense sortir de Sant Cugat trobarem molts exemples d'aquest fet. No ens podem permetre el luxe de deixar perdre l'esforç i la feina ben feta que han dut a terme, tant mestres com polítics al llarg d'aquests anys, per preservar la nostra llengua. I no cal dir la normalitat amb la que tothom va entendre, en el seu moment, que aquest era el camí per garantir-ne l'èxit. Tampoc podem permetre que dos partits polítics espanyols, pel sol fet de voler-ne treure un rèdit electoral, vulguin trencar amb el model d'escola i d’immersió lingüística. Per això avui presentem aquesta moció, que esperem, la voteu favorablement.”. La Sra. Alcaldessa cedeix la paraula a la Sra. Eva Trias, regidora d’Educació, la qual explicarà la moció. La Sra. Eva Trias explica que és una moció que va ser aprovada dijous passat pel Consell Comarcal i des de l’Ajuntament es recolza el cent per cent. Cal reivindicar el model d’escola en català i d’immersió lingüística creat gairebé fa quaranta anys. No permetrem que es posi en dubte ni en perill el model definit per la llibertat, convivència, democràcia, bilingüisme i cohesió social. Així doncs, com que aquest Ajuntament sempre s’ha defensat l’escola catalana com a llengua vehicular hi votaran a favor. Un cop acabat el debat, l’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de la proposta d’Alcaldia. I aquesta és aprovada per unanimitat dels regidors i de les regidores presents. 9.- MOCIÓ DE SC – PM – CP PER EXIGIR A LA GENERALITAT L’ABONAMENT DEL DEUTE PENDENT DE LES ESCOLES BRESSOL L’Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord, el qual es transcriu literalment: “Atès que en l’àmbit educatiu, amb els darrers Governs de la Generalitat de Catalunya, abans de CIU i aquest darrer de JxC, el més rellevant han estat les retallades salvatges i discriminatòries, essent l’anul·lació de l’aportació econòmica del Govern de la Generalitat al sosteniment de les escoles bressol de


35

les més contraproduents per preservar el dret a l’educació, la igualtat d’oportunitats, la convivència i la diversitat. Atès que segons l’article 84.2 i 131 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i l’article 198 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació, recullen que l’ensenyament de 0-3 anys és de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, obligació que s’ha d’articular mitjançant convenis amb els ens locals. Atès que la relació convenial entre la Generalitat i els ajuntaments es va trencar al curs 2012-2013 quan la Generalitat va deixar de complir amb les previsions pressupostàries de la institució passant a ser els ajuntaments, amb l’ajut de les famílies, qui estan suportant el sosteniment del servei d’escoles bressol municipals. (Actualment, les famílies i els ajuntaments costegen un 83% del cost, mentre que els 17% restant es finança a través de les diputacions) Atès que el finançament de les places de 0 a 3 anys ha passat en els últims anys de 1.800 euros per alumne i any a zero per part del Govern autonòmic (de 100 milions d’euros l’any 2010 a 0 euros des del 2015) Atès que la Llei 4/2017, del 28 de març, de pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2017 recollia a la Disposició Addicional 49 que el Govern de la Generalitat havia de garantir un finançament de les escoles bressol que cobrís, com a mínim, un mòdul econòmic de 1.600 euros per plaça i any, i s’havia de comprometre a augmentar-lo progressivament fins als 1.800 euros per plaça i any i aquest mandat no s’ha complert per part del Govern de la Generalitat. Atès que en els darrers dies hem conegut que el TSJC ha condemnat per primer cop a la Generalitat de Catalunya per no finançar el cost de la gestió de les escoles bressol, donant la raó a un seguit de municipis que havien interposat demanda contra la Generalitat de Catalunya, com Esplugues, Hospitalet de Llobregat o Cornellà, exigint a la Generalitat a pagar el deute contret amb les escoles bressol, diners que el Departament d’Ensenyament no va abonar, tot i haver-s’hi compromès, entre els anys 2011 i 2015. Atès que aquest nombre de municipis als que la Generalitat haurà d’abonar milions d’euros pot ascendir a més de 36, donat que hi ha pendents quatre denuncies d’ajuntaments individuals i una de col·lectiva d’una trentena de consistoris més, Per tot l’exposat, el Grup Municipal de Sant Cugat – Progrés Municipal – Candidatura de Progrés proposa al Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues els acords següents: 1). Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya que doni compliment immediat a la sentència del TSJC per la qual li obliga a pagar les subvencions de tres cursos als 36 ajuntaments que van presentar una reclamació pel deute contret i pendent d’abonar per la gestió del servei de les escoles bressol del municipi. 2). Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya que d’acord amb l’escrit de la sentència del TSJC retorni també el deute contret i pendent d’abonar per la gestió del servei de les escoles bressols a aquest municipi, que tot i no plantejar-li amb anterioritat cap recurs directe per la via judicial des d’aquest consistori al Govern de la Generalitat, si que hi ha pendent un deute per aquesta gestió entre els mateixos anys 2012 a 2015 que preveu aquesta sentència. 3).Donar trasllat d’aquest acord al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya i a les escoles bressol del municipi.” La Sra. Alcaldessa cedeix la paraula a la Sra. Eva Trias, regidora d’Educació, explicarà la moció.


36

La Sra. Eva Trias comenta que el deute que la Generalitat de Catalunya té a l’escola bressol del curs 2012 al 2017 té un total de 61.385€. Aquest deute correspon a 1.300 € per alumne més les subvencions que hi hauria d’haver hagut. El retorn d’aquest deute suposaria una ajut a l’escola bressol, que com tots saben, la matrícula dels seus alumnes ha disminuït considerablement així doncs es demana que es retorni aquest deute. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, realitza la intervenció que es transcriu a continuació: “Volem fer dues esmenes que ens agradaria que s'incloguessin a la moció:

- En la part expositiva de la moció, en cap moment es fa referència al motiu pel qual el Govern de la Generalitat va haver de deixar de pagar el que ara s'està reclamant. Considerem que és just que s'especifiqui en aquesta moció quin és el motiu, que no és altre que el govern espanyol, amb la complicitat del PSOE, deixa de pagar el que li pertoca a la Generalitat de Catalunya, per tant, amb aquest greuge, el govern català es va veure obligat a fer tot un seguit de retallades, entre les quals hi va haver les destinats a les llars d'infants.

- La moció insta la Generalitat ha pagar les subvencions a 36 ajuntaments, que segons diu la part expositiva de la moció, són els que van presentar denúncia. Per altra banda, també s'insta a la Generalitat a pagar aquest deute a l'Ajuntament de Sant Cugat, tot i que en cap moment va presentar cap recurs directe per la via judicial. Ara ens agafem al carro.

Nosaltres creiem que si la Generalitat ha de pagar aquest deute, no només ho ha de fer a aquests 36 ajuntaments, si no que ho ha de fer a tots els ajuntaments. Per tant, demanem que es canviï el redactat dels acords 1 i 2 de la moció i que es posi que si la Generalitat ha d'abonar aquest deute, ho ha de fer a tots els ajuntaments de Catalunya.” L’Alcaldessa comenta que en principi no s’admeten les esmenes. La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, demana que s’argumenti el perquè no s’admeten. L’Alcaldessa el motius ... deies que la Generalitat no va pagar ... La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, no nega que la Generalitat va deixar de pagar, el que demana és que es reflecteixi a la moció el motiu pel qual la Generalitat va deixar de pagar i que és que l’Estat Espanyol va deixar de pagar a la Generalitat. És un peix que es mossega la cua. L’esmena és aquesta i no si ha de paga o no, no hi entren és una sentència judicial. Demanen que a la moció hi hagi aquesta anotació. L’Alcaldessa manifesta que no s’admet. Un cop acabat el debat, l’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de la proposta d’Alcaldia. I aquesta és aprovada amb quatre vots favorables corresponents als dels regidors i de les regidores presents de Sant Cugat – Progrés Municipal – Candidatura de Progrés, i tres vots d’abstenció corresponents als regidors i a les regidores presents d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal. L’Alcaldessa demana poder votar la inclusió per urgència de la moció del Manifest de 8 de març. Aquesta és aprovada amb cinc vots favorables corresponents als dels regidors i de les regidores presents de Sant Cugat – Progrés Municipal – Candidatura de Progrés i un vot de la regidora Ester Raventós d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord municipal, i dos vots d’abstenció


37

corresponents a la regidora M. Antònia Admetlla i el regidor Ernest Duran d’Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal. Seguidament, el Sr. Raül Casado llegeix el Manifest. APROVACIÓ, SI ESCAU DEL MANIFEST 8 DE MARÇ DE 2018 A SANT CUGAT SESGARRIGUES L’Alcaldia proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord, el qual es transcriu literalment: “Atès que el 8 de març va ser el Dia Internacional dels Drets de les Dones, es proposa al Ple aprovar el Manifest que a continuació es transcriu: ‘MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LES DONES. 8 DE MARÇ DE 2018 Cada 8 de març, les dones de tot el món alcem les nostres veus per reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones perquè els nostres drets socials, polítics i econòmics són innegociables. Les dones, des de les nostres diversitats, som més de la meitat de la població mundial i cal que formem part de la presa de decisions en tots els àmbits i estaments. Cal que el nostre dret a la participació social i política sigui una prioritat. Aquest any, a més a més, també ha tingut lloc una Vaga Feminista organitzada per organitzacions socials i el moviment feminista a la qual donen suport, entre d’altres, els sindicats majoritaris que han fet "aturades laborals" de dues hores per denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència vers les dones, amb la voluntat que aquesta afecti l'ocupació, el consum i l'educació. Des del nostre municipi donem suport a les reivindicacions de la Vaga Feminista. Una vaga que tal i com diu el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC)“va més enllà del que s’identifica com atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida”, per això hi donem suport. Avui ens tornem a trobar per commemorar el dia internacional de les dones i per reclamar, novament, la igualtat entre dones i homes. En ple S.XXI, les últimes notícies ens transporten a principis del S.XX. Quan els governants, les persones responsables de legislar, no són conscients ni tenen cap mena d’intenció d’actuar en relació a la diferència real i existent entre el sou, per la mateixa feina, de les dones respecte als homes. Concretament, segons les últimes dades de l’Eurostat és un 14,9%. Quan es creu que “això no és important” o quan es manifesta que “en això nosaltres no ens hi posem” és quan la societat, el poble, les dones i els homes, ens hem de rebel·lar, posar -nos de peu i dir “NO, aquesta no és la societat on vull viure. NO aquestes no són les decisions que ha de prendre el govern”. És el que es diu la bretxa salarial, la diferència de sou entre els homes i les dones per la mateixa feina. És una forma més de violència envers les dones, la violència econòmica. Fa més de 20 anys, més de 20 anys!, que se celebra, any rere any, el dia de la igualtat salarial; “L’equal pay”. Organitzat per la Federació Internacional Business and Professional Women (BPW) i que té per finalitat lluitar per la igualtat salarial entre homes i dones. Però aquestes campanyes no serveixen de res si no van acompanyades de normes específiques i sancions, si són necessàries, per tal d’evitar que es dilati aquesta injustícia. Volem una societat igualitària, volem una societat justa, rica, equilibrada, amb el foment del talent com un dels eixos de creixement i generació de riquesa. Les dones formen part de la societat, part activa, principal i bàsica pel desenvolupament de la societat, del futur. Per poder avançar, com a societat, s’ha de tenir en compte a totes les persones, indistintament,


38

del sexe que tinguin. Per això, per reclamar aquesta necessitat imperiosa, perquè els governants reaccionin, perquè es legisli allò que és injustícia, tornem a alçar-nos i a manifestar-nos i ho farem sempre. Sempre per aconseguir una societat justa i igualitària. Aquest és el gran repte que tenim al davant, i l’hem d’assolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes dels nostres pobles i ciutats, perquè només així podrem fer-ho realitat.’ Per tot això es proposa l’adopció dels següents acords: Primer.- Aprovar el manifest 8 de març de 2018 a Sant Cugat Sesgarrigues.” L’Alcaldessa explica que aquest manifest és el mateix que es va llegir en els actes del Dia de la Dona a la Sala de lectura. Sense més debat, l’Alcaldessa passa a votació l’aprovació de la proposta d’Alcaldia. I aquesta és aprovada per unanimitat dels regidors i de les regidores presents. 10.- INFORMACIÓ DE L’ALCALDIA. No n’hi ha. 11.- PRECS I PREGUNTES. � La Sra. Ester Raventós, regidora d’ERC – AM, s’adreça al Sr. Raül Casado, i explica que el passat

dijous van tenir una reunió amb el Sr. De la Cruz, on entre altres temes, se’ls va comunicar que el grup de joves que hi ha al cub tornen a tenir una sanció. Demana si se’ls podria explicar el perquè és aquesta sanció i quines mides s’han pres en aquest cas.

El Sr. Raül Casado explica que se’ls sanciona perquè han incomplert les normes que es van aprovar en el seu moment i que el seu representant va sotasignar. Se’ls va donar un termini per presentar al·legacions el qual creu que s’ha finalitzat i si volen ja se’ls comunicarà per escrit els dies de tancament. Explica que la filosofia no és de tancar el local com s’ha fet en d’altres ocasions. Treure’ls del local no és una solució perquè els problemes es tindran en un altre lloc. Es tracta d’estar colza a colza amb ells i intentar parlar-hi, que entrin en raó La Sra. Ester Raventós Canals comenta que els veïns volen que segueixin les normes i demana a l’equip de govern que hi posin molt d’interès amb el tema ja que s’acosta l’estiu i ja pateixen.

� La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, demana que se’ls expliquin alguns punts de

les resolucions d'Alcaldia. Concretament el núm. 0014-18 Contractació de personal. Demana qui es vol o s'ha contractat i per quines feines. Igualment, el núm. 0015-18 Contractació Servei Estudi Geotècnic Piscina Municipal. Pregunta per quin motiu es fa un estudi geotècnic de la Piscina, quines punts de referencia s’agafen per fer l’estudi, qui és l’empresa que fa o està fent l’estudi. Per altra banda, en relació al decret núm. 0021-18 Sol·licitar Pròrroga autorització ACA obres Pont Riera de Sant Marçal, entenen que es demana una pròrroga i sol·licita perquè es demana.


39

La Sra. Alcaldessa comenta que en altres ocasions ha comentat que hi ha qüestions tècniques que és millor que les facin abans per si es vol una resposta en el Ple a l’apartat de precs i preguntes. Manifesta que no recorda el contingut del Decret. La Sra. Maria Antònia Admetlla comenta que queda molt malament que digui que no se’n recorda. La Sra. Alcaldessa explica que a l’Ajuntament se’n fa molta de feina i es treballen molts temes. En el Ple es passa una relació dels decrets que fa temps que potser s’han fet. Manifesta que no són superdotats. La Sra. Maria Atnònia Admetlla li comenta que si porta un tema al Ple aquest l’ha de portar controlat. La Sra. Alcaldessa reitera que quan hi hagi preguntes tècniques i qüestions a desenvolupar poden fer la pregunta per escrit i se’ls respondrà al Ple. La Sra. Maria Atnònia Admetlla comenta que poden fer les preguntes al Ple. La Sra. Alcaldessa afirma que és evident que poden fer la pregunta al Ple però això no vol dir que no se’ls respongui al Ple perquè faltin elements tècnics. La Sra. Maria Antònia Admetlla li reitera en que queda molt malament que no li pugui respondre. La Sra. Alcaldessa torna a comentar que no són superdotats, són persones humanes, treballen i fan la feina el millor que poden. En el cas concret dels decrets afecta a recursos humans i contractació i el primer es respondrà per escrit. El Sr. Ciso de la Cruz explica que l’estudi geotècnic s’està fent per al projecte subvencionat per la Diputació per millorar la zona de la piscina. Els punts de l’estudi els decidiren els tècnics directors de les obres. La Sra. Alcaldessa comenta que si volen els punts i el nom de l’empresa se’ls donarà amb un informe tècnic. El Sr. Raül Casado puntualitza que tal i com posa el títol del Decret és col·laboració social del Sr. ... (s’omet el nom per a la protecció de dades de caràcter personal).

La Sra. Maria Antònia Admetlla comenta que és per lògica que si ella porta un punt al Ple aquest l’ha de conèixer, sigui un decret, una ordenança o siguin els pressupostos. El seu grup van tombant per Plens i comenta que se n’aprèn moltíssim i en el punt dels Decrets sempre l’alcalde o alcaldessa pregunta si es té algun dubte. Els tenen sobre la taula i els van explicant. Evidentment que aquí mana l’alcaldessa com els ha dit diverses vegades. Comenta que no li proposa que ho faci però senzillament que el que porta al Ple es tingui controlat. Si en el llistat de decrets hi ha uns quants punts no costa res abans d’anar al Ple repassar-los una mica. Manifesta que potser els pesats d’ERC ho preguntaran. Comenta que és evident que se’ls pot contestar per escrit però pensa que no n’hi ha per tant que només són preguntes. Afirma que ja ho saben que se’ls contestarà per escrit però tenen dret a preguntar. La Sra. Alcaldessa comenta que se’ls contestarà per escrit el que fa referència a recursos humans perquè hi ha els noms i cognoms de persones particulars. En relació al decret de l’estudi geotècnic també se’ls contestarà per escrit pel que fa als punts als que es feia referència dels punts que es


40

prendran de mesura i l’empresa. Pel que fa al tercer comenta que respondrà la regidora Eva Trias perquè és un tema que es té molt recent. La Sra. Eva Trias explica que el termini per justificar la subvenció era el 15 d’abril i veient les incidències climatològiques que hi ha hagut i a hores d’ara s’haurien d’haver formigonat les quatre sabates i encara no s’ha pogut fer, s’ha optat per ampliar aquest termini, ja que encara ha de passar per l’Ajuntament d’Olèrdola i potser no s’arribaria. La Sra. Maria Antònia Admetlla comenta que són preguntes i aquestes no estan fetes amb mala fe. Són preguntes per saber de què van els temes.

� La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, en relació a les obres de l’espai de la piscina

comenta que voldrien saber quan està previst que comencin i si quan comenci la temporada d’estiu estaran acabades. El Sr. Ciso de la Cruz comenta que no tenen data per al començament i abans s’haurà d’aprovar el projecte com en qualsevol obra. Segurament que per aquesta temporada no estaran i seran per a la propera.

� La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, fa saber que estan preparant un seguit de

propostes de millora pel passeig de vianants que es va inaugurar dies enrere. Són millores que es poden fer des de l'Ajuntament i es creu que poden útils. Comenta que gairebé ho tenen i ho haurien presentat però explica que els queda algun serrell i la pròxima setmana ho tindran enllestit. Manifesta que els agradaria que un cop llest es poguessin trobar i explica a l’equip de govern les idees que tenen i les propostes. Entén que si els sembla bé la setmana propera es podrien trobar per poder-ne.

L’Alcaldessa comenta que ja ho apuntaran a l’agenda.

� La Sra. Maria Antònia Admetlla, regidora d’ERC – AM, volem saber si les obres de la rampa de la

zona Bolet i el que hi ha allà sobre, ja estan acabades.

La Sra. Alcaldessa explica que les obres encara no estan acabades, falta algun tema d’enjardinament i alguna tanca. Es va treballant i cada cop s’anirà millorant, igual que el tema de la passarel·la que van suggerir que encara falta molt, ja que després ve tota l’entrega del territori, d’arbres, el tema de les aigües, etc.

I no havent-hi més assumptes a tractar la Sra. Alcaldessa aixeca la sessió a les 20.22 hores del que jo el Secretari certifico. El Secretari, L’Alcaldessa, Cèsar Flecha Sebastián Montserrat Albet i Noya