Accents#629 Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009

«MOON»El fill de David Bowiedebuta rere la càmera ambun film a mig camí entre el«thriller» i el dramaintrospectiu >PÀG 3

TEMPORADA ALTAClàssics revisitats«Tito Andrónico» de Shakespeare i «Ifigènia»d’Eurípides són dues de les propostes que elFestival de teatre porta aquesta setmana aGirona de la mà d’Animalario i Marduix >PÀG 8

ÚNIC CONCERT A CATALNYA

La llengua popular de CalamaroEl músic argentí visita Girona per primera vegada per tancar la gira del seudarrer disc, «La lengua popular», el primer en dotze anys format únicamentper temes inèdits >PÀG 9

Àngel Planas Planas

Mostra d’olis

de l’1 al 31 d’octubre(diumenges tancat)

Sala d’exposicions Casa de Cultura Les Bernardes

No us ho perdeu!

GUERÓ I PACO PLAZAERSONAL AMB EL FORMATCINEMA DE TERROR

Soladavant la barbàrie

LA FITXAProducció:

Espanya 2009.Durada: 126 min. Gè-nere: Drama. Direcció:Alejandro Amenábar.Intèrprets: RachelWeisz, Max Minghella,Oscar Isaac, RupertEvans. � Albèniz Cen-tre, Ocine (Gi.), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes),CatCines (Figueres), Ci-nes Olot, Arinco (Pala-mós), Ocine (Platja d’A-ro), Cines Roses.

�

Tot i que citar el nom d’Alejandro Amenábar puguigenerar un munt de renecs, cal treure’s el barret da-vant d’un dels directors de cinema espanyol més am-biciosos de tots els temps. Com si d’una mena deSpielberg casolà es tractés, Amenábar ha forjatuna filmografia capaç de connectar amb l’espec-

tador a cada moment. Després de la presumpta-ment intimista Mar adentro, el director canvia

radicalment de registre per oferir-nos la pel·lí-cula més cara de la història del cinema es-panyol.

CARLES RIBASSituada en l’època en la qual l’imperi egipci ce-dia el poder davant el nouvingut imperi romà,Ágora ens posa en la pell d’Hipatia, una jove ipreciosa astrònoma que farà mans i màniguesper tal que els invasors no destrueixin el tresormés valuós de la ciutat d’Alexandria: la seva bi-blioteca. Davo, el seu esclau, es debat entre aju-dar la dona que estima en secret o passar-sea l’altre bàndol, fet que li permetria tornar a serlliure.

Amenábar, conjuntament amb el seu inse-parable guionista Mateo Gil, està totalment deci-

dit a crear un espectacle total que, com dèiem, no dis-ta gaire del que Spielberg va fer en el seu temps a Ho-llywood: capaç de combinar grans projectes ambpropostes més «personals», el cineasta espanyol gau-deix d’una filmografia aplaudida a parts iguals per crí-tica i públic.

Resulta evident que buscar credibilitat històrica a l’ar-gument d’Ágorapot esdevenir una quimera, però cer-tament, Amenábar sap construir relats que atrapen l’es-pectador i el retenen de principi a final del metratge.Hàbil i trampós narrador, Amenábar, com a mínim, hadignificat el terme «superproducció» a l’Estat espanyol.Insistim en el fet que la trampa sempre és present enla seva filmografia, però també cal dir que ningú ha ar-ribat tant lluny en ambició d’aquest cineasta per com-petir de tu a tu amb les grans produccions del cinemanord-americà.

Sortosament, la música, en aquest cas, és d’unprofessional com Dario Marianelli.

02ACCENTS AccentsDIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

El cinema fantàstic es mougeneralment entre dues línies quesovint es confonen: la del’espectacle de masses i la sèrie Bde tota la vida, i és realment difíciltrobar un terme mig. Per això,quan aquest apareix, és fàcil quecomenci a estar en boca de tothomi acabi erigint-se en una renovacióen tota regla del gènere.

Aquest és el cas de Moon una cinta deciència-ficció presentada al Festival deSitges que, tot i estar trufada de refe-rències prou evidents, s’està convertint

en una de les pel·lícules millor valo-rades de l’any i ja es parla, fins i tot, decandidatures als Oscar. No és estrany;aquest film del debutant Duncan Jones(fill de David Bowie, per cert) ha triom-fat en diversos festivals per la sevaefectiva austeritat i una posada en es-cena que s’agafa a allò tan poc habitualde convertir l’espai en un mirall de lacondició humana. És a dir, que expli-ca el mateix que altres productes ambmoltes més pretensions però sense dis-posar de pressupostos astronòmics i,sobretot, amb la vista posada en re-cursos cent per cent cinematogràfics.A mig camí entre les idees de Richard

Matheson, i Solaris, Moon resse-gueix Sam Bell, un miner que és enviata la Lluna per extreure un gas que aju-darà a resoldre la greu crisi energèticade la Terra. És una missió senzilla queha d’afrontar amb l’única companyiade la computadora parlant Gerty (queté la veu de Kevin Spacey a la versió ori-ginal) i que vindria a sintetitzar un vellsomni d’infantesa. Quan ja ho té tot en-llestit i es disposa a tornar a la seva llar,Bell comença a patir unes estranyes vi-sions de la seva vida present i passadaque el porten al llindar de la bogeria.Però no és un efecte més de l’aïllament:el protagonista s’adona, a les portes

d’un retorn, que potser el seu destí estàen un satèl·lit amb molts secrets perdescobrir. Film poc convencional que,segons els crítics, sap bascular entre elthriller i el drama introspectiu, Moonté els seus principals actius en la in-terpretació de Sam Rockwell, magní-fic actor que ja seria hora que gaudísd’uns quants reconeixements, i en labanda sonora de Clint Mansell, res-ponsable de les partitures de Réquiempor un sueño i The Hole. El repartimentes completa amb secundaris com Do-minique McElligott, Kaya Scodelario,Benedict Wong, Matt Berry, MalcolmStewart.

PEP PRIETO

DIARI DE GIRONA

Qui més qui menys pot recordar elcineasta Cédric Klapisch pel fetd’haver realitzat una de lescomèdies europees amb més èxitdels darrers anys. Una casa de locos(L’auberge espagnole) ens situavaen el dia a dia d’un grupd’estudiants d’Erasmus provinentsde tot Europa compartint pis aBarcelona. L’autor va provar derepetir jugada amb una mena deseqüela anomenada Muñecasrusas. L’invent no va funcionar i araens proposa passejar pels carrersde París.

De fet, Klapisch no divergeix massa deles línies argumentals dels seus an-teriors films: partint del fil conductorque suposa un parisenc que, des-prés de recuperar-se d’una greu ma-laltia, torna a descobrir el gust per lagent anònima i els problemes quoti-dians, el director es permet oferir-

nos, gairebé en un estil proper al do-cumental, tot un seguit de personat-ges que habiten la ciutat i que difícil-ment mai deixaran d’ocupar el llocque els pertoca. D’aquesta manera,venedors de fruita i verdura, un tre-ballador social, un sense sostre o una

flequera conformen un univers queconvergeix en el fet de viure la sevavida i compartir els seus petits pro-blemes d’una manera única i especial.El director, tot i comptar amb un re-partiment força desconegut per, d’a-questa manera, donar credibilitat al

relat, no pot evitar donar els papersprincipals del film a dos actors mésque consolidats com són Juliette Bi-noche i Roman Duris, el qual s’ha con-vertit en certa manera amb una menad’alter ego del director, ja que ha pro-tagonitzat totes les seves pel·lícules.

CARLES RIBAS

DIARI DE GIRONA

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009

LA FITXAEstats Units.

2009.Títol Original:

«Moon». Gènere:Drama, Ciència-ficció.

Direcció: Duncan Jo-nes. Intèrprets: Sam

Rockwell, DominiqueMcElligott, Kaya Sco-

delario, BenedictWong, Matt Berry,Malcolm Stewart.

� OCine (Girona)

Referències ben digerides.

Jones, un cinèfil ambbon gust. Potser per lainfluència estètica queemana de la música del

seu pare, Jones sapconvertir Moonen unhíbrid entre tradició imodernitat. Resultaben fàcil trobar-hi el

rastre de Solaris, on elrecord de l’amor perdut

és l’eix de l’angoixantaïllament del protagonista.

�

De la Llunaa la Terra

LA FITXAFrança. 2008.

Gènere: Comèdiadramàtica. Durada:123 min. Direcció i

guió: Cédric Kla-pisch. Intèrprets:Juliette Binoche,

Roman Duris, Fa-brice Luchini, Al-

bert Dupontel.� OCine (Girona)

�

«PARÍS» � JULIETTE BINOCHE PROTAGONITZA AQUEST FILM QUE PRETÉN ESDEVENIR UN HOMENATGEA LA VIDA QUOTIDIANA DELS PARISENCS

El cor de la ciutat

«MOON»� SAM ROCKWELL

INTERPRETA UNASTRONAUTA QUE HAD’AFRONTAR ELS SEUS

DIMONIS INTERIORS ABANS DETORNAR A LA TERRA EN UN

MELODRAMA FANTÀSTICDIRIGIT PEL FILL DE

DAVID BOWIE

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 54

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

REC 2�����

Catalunya, 2009. Color. 85 min. Títol original:«REC 2». Direcció: Jaume Balagueró, Paco Plaza. Guió:Jaume Balagueró, Paco Plaza i Manu Díez. Intèrprets:Manuela Velasco, Leticia Dolera, Jonathan Mellor, Ós-car Sánchez Zafra, Ariel Casas, Alejandro Casaseca,Pablo Rosso, Pep Molina, Andrea Ros, Juli Fábregas.

Albeniz Centre, Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lau-ren (Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Oci-ne (Pl. d’Aro), Roses. Independentment de les fitesestrictament formals, el més prodigiós de REC era laseva reformulació de la mirada: ja no només perquè lavindicava com a demiürg narratiu, sinó perquè la de-purava fins a l’extrem que una història gens original

semblava explicada per primera vegada. Conegudesles regles del joc, REC 2 no tenia cap altre remei queservir-se encara més del metallenguatge per superarla seva predecessora. I el resultat és una magníficareflexió sobre el mitjà cinematogràfic i la seva capaci-tat per reflectir l’horror; Balagueró i Plaza introduei-xen noves formes de visualització que basculen entrel’ahir i l’avui de la tècnica (de les sofisticades càmeresmilitars a l’austeritat de l’aparell domèstic) per con-cloure que, més enllà del qui mira, l’autèntic especta-cle és allò mostrat. En definitiva, un discurs sobre ladimensió visual del gènere que sap ser coherent ambla seva condició de seqüela en tant que multiplicaciód’actors (com a Aliens, aquí hi ha més bons i dolents acada escena) i explicitació de les idees suggerides a

la primera entrega. I, com manen els cànons, es resolamb un dels personatges explicant-ho a càmera debon principi, desarticulant d’entrada la possibilitatque l’espectador se senti enganyat. Després brilla, perdescomptat, l’habilitat dels directors per corregir iaugmentar les set pieces del film original, amb se-qüències tan memorables com la del petard a la bocao la del bomber abatut per accident d’un tret a la cara.No és una pel·lícula rodona perquè inclou unes (mode-rades) irregularitats –un excés d’arbitrarietat en lapresentació dels personatges; les redundàncies deposada en escena–, però també conté, al mateixtemps, la millor idea mai filmada per Balagueró i Pla-za: el fet que la càmera del primer REC sigui la claud’accés a la «veritat». PEP PRIETO

�

GIGANTE�����

Uruguai, Alemanya, Argentina i Ho-landa. 2009. Color. 90 min. Direcció iguió: Adrián Biniez. Interpretació: HoracioCamandule, Leonor Svarcas. Producció: Fer-nando Epstein i Agustina Chiarino. Música:Adrián Biniez. Fotografia: Arauco Hernán-dez. Muntatge: Fernando Epstein. . Albé-niz Centre (Girona). D'entrada advertirque aquest títol no té res a veure amb la cè-lebre pel·lícula de George Stevens protago-nitzada per James Dean, Rock Hudson i Eli-zabeth Taylor. Aquesta coproducció uru-guaiogermànica es troba als antípodes delcinema clàssic americà. Vistos els premisrebuts podem qualificar-la com de «carn defestival». Una pel·lícula premiosa i detallis-ta, especialment indicada per a públics desala alternativa que gaudeixen dels detallsmés intrascendentales, mentre degusten lalenta exposició de vides anònimes i trivials.Personalment, no vaig trobar cap plaer enaquesta història d'amor furtiu dissecciona-da a la velocitat que creix l'herba, bàsica-ment instal·lada en un ànim de voyeurismeemocional i que oblida la gratificant utilitatde l'el·lipsi en la narració cinematogràfica.ENRIQUE BORDERÍA

�

THE DAMNED UNITED �����Regne Unit. 2009. Color. 98 mi nuts.Títol original: «The

Damned United». Direcció: Tom Hopper. Guió: Peter Morgan.Fotografia : Ben Smithard. Música: Rob Lane. Intèèrprets: Mi-chael Sheen, Colm Meaney, Timothy Spall, Henry Goodman.

Avalada d'un important èxit al Regne Unit en tractar-sed'una pel·lícula relacionada amb el futbol, The Damned Uni-ted basada en el best seller literari de David Peace, ens des-criu de manera impecable i sense concessions la trajectòria

professional de Brian Clough, un controvertit i polèmic i al seutorn llorejat entrenador anglès, i la del seu segon entrenador.Aquest últim, un personatge clau en la seva trajectòria pro-fessional. Els dos serveixen perquè el realitzador Tom Hoo-per realitzi en aquesta la seva òpera prima una de les millors imés realistes pel·lícules que s'ha fet mai sobre el futbol. Mi-chael Sheen i Timothy Spall, principals protagonistes amb lesseves brillants interpretacions, fan encara més interessantaquesta pel·lícula, dura i realista. SANTI HERNÁNDEZ

�

Descriu de manera impecable i sense concessions la trajectòria professional deBrian Clough, controvertit i al seu torn llorejat entrenador anglès de futbol.�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

Torna la dama de les històriesL’AUTORA MÉS VENUDA TORNA AMB UNA HISTÒRIA D’ESCLAVITUD, AMOR I, SOBRETOT,VIDA, AMB UN REREFONS DIDÀCTIC I DE RECERCA DE LA FELICITAT

Novel·la guanyadora del premi DitmarPhssthpok el Pak havia estat viatjant

durant els seus 32.000 anys per protegiruns criadors enviats a l’espai dos milionsd’anys abans. Brennan és un cinturoni, uncontrabandista. Els móns del Cinturóhavien estat rastrejant la nau Pak iBrennan s’ho va fer venir bé per trobar-laabans. I mai van tornar a veure’l... almenysno els del seu mateix temps. | DdG

�

LARRY NIVENProtectorLA FACTORÍA DE IDEAS, 312 PÀGINES

Un llibre inèdit del periodistaLes cròniques polítiques que Soldevila

va enviar al Journal de Genève i al Butlletinof Spanish Studies de Liverpool entre1925 i 1947, sense haver de passar per lacensura sota la dictadura de Primo deRivera ni haver de témer molestar amb laindependència dels seus comentaris. | DdG

�

FERRAN SOLDEVILAEntre la dictadura i la revolucióPUBLICACIONS DE L’ABADIA

DE MONTSERRAT, 292 PÀGINES

El cineasta de l’obsessióMoltes són les definicions que ha rebut

la pràctica cinematogràfica de Jesús Garay,un director que va fer els primers passosen el cine amateur a Santander, la sevaciutat natal, i que després, instal·lat aBarcelona en unes formes narratives iunes temàtiques concretes sense deixarde costat la indústria i el cinema dedistribució més normalitzada. | DdG

�

QUIM CASASJesús GarayPÒRTIC, 210 PÀGINES

Primera novel·la en català de l’autoraL’escenari és la França ocupada, durant

la Segona Guerra Mundial. Una noia esrefugia al camp, a casa d’una amiga delseu pare. L’ombra d’un secret, que planaper damunt de totes dues dones, s’alia ala d’un soldat que s’ha hagut d’amagar,amb un erotisme que estableix vinclesobscurs –i qui sap si inconfessables– entretots ells. | DdG

�

JO ALEXANDERL’hivernacleQUADERNS CREMA, 148 PÀGINES

Un clàssic català del 93, ara en castellàLa crònica inclassificable d’un desar re la -

ment i de la transformació d’un paisatge.Amb estil auster i precís, impregnat de for -ça lírica, la narradora –una dona jove que esveu alliberada de treballar en el camp– re -tra ta el món de Saidí, a la Franja ara go ne sa.En els seus retorns discontinus però cons -tants la protagonista observa els efec tesdels canvis en la vida agrícola. | DdG

�

MERCÈ IBARZLa tierra retiradaMINÚSCULA, 117 PÀGINES

Caritat i beneficència a Catalunya al s.XIXEl llibre dóna a conèixer un món des co -

negut i oblidat, i interpreta els importantscanvis que l’activitat benèfica i asilar va ex -perimentar durant el segle XIX. Estu di a,tam bé, com el discurs pietós i caritatiu d’al -tres èpoques va donar pas a la gestió pú bli -ca i controlada del món assistencial per mit -jà d’una legislació àmplia i detallada. | DdG

�

JOSEP PUY I JUANICOPobres, desvalguts i asilatsPUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT,

332 PÀGINES

ISABELALLENDE

La isla bajo el mar

PLAZA&JANÉS, 511 PÀGINES

L’autora multivendes més importantdel món torna amb la seva armaprincipal: la facilitat per explicar unargument, una nissaga, en aquestcas, l’excepció de tota Amèrica queva ser la rebel·lió dels esclaus negresd’Haití, l’antic Saint-Domingue, ique va esmicolar el sistemaesclavista francès, entronitzant elpoder absolut de torn que vaconvertir els somnis en infern.

Isabel Allende (Perú, ) és l’es-criptora multivendes més important enllengua castellana i una de les més im-portants del món. És molt més ben re-buda pel públic que per la crítica, peròels milions d’exemplars que ven mun-dialment n’assegura una importància iuna difusió que mereix ser analitzada. Lacasa de los espíritus és un símbol d’his-tòria riu o nissaga, i és una icona tan li-terària com audiovisual, com ho és Gar-cía Márquez. Són estendards del realis-me màgic sud-americà que va obrir la li-teratura mundial a allò màgic o poccomprensible, com és el cas de Comoagua para chocolate, de Laura Esquivel.

Amb la tercera edició a Espanya pu-blicada ja a finals de setembre, La islabajo el marés el seu nou treball. Allò queprimer es pot percebre és la facilitat pelllenguatge, per com es descabdella la his-tòria, des dels ulls d’una esclava negra,Zarité Sedella, que viu al Carib dels es-claus i les plantacions de finals del segleXVIII. Que és alhora, el lloc i el momenton la jove revolució nord-americanainflueix amb les seves idees d’indepen-dència política i personal. Sedella viu sota

la bota de Valmorain, terratinent francòfilque la farà amant i la farà ser mare. La his-tòria, com les bones històries de l’auto-ra, és una novel·la d’aventures i fets benfemenina. L’acció es descabdella més pelssentiments, que no pas pels grans can-vis, que també n’hi ha, en la línia argu-mental. Veiem els dos amors de l’escla-va, Gambo i Zacharias.

Un altre dels punts forts de la prosaallendiana són les descripcions dels es-deveniments, que ens els fa propers i elllenguatge en què són escrites, al màximde planer possible. Tot l’encadenamentde fets que va fer que la colònia france-sa del Carib esdevingués independent.Com la metròpoli elimina els privilegisdels mulats, una metròpoli on triomfa la

revolució francesa, que és la dels drets del’home, però que tira enrere les con-questes dels mulats. Aquests vivien en-frontats als negres des de sempre, iaquest error va fer que la balança es de-cantés del costat dels esclaus negres.

Veiem una societat on els colors delnegre de la pell determinen l’extracció opotencial social. Valmorain marxa de l’i-lla, amb la seva esclava, que es va obrintal món, per establir-se a la Lousiana,aquest territori on algunes famílies pri-vilegiades franceses han creat una societat de costums establerts, que esnega als canvis. I molt basada en les tra-dicions.

La novel·la no és comparable a La casade los espíritus, on a banda de l’ofici de

l’autora, es nota que descriu un país, unahistòria, la del Xile on les idees de pro-grés del seu familiar Allende van ser ex-pulsades a cops de canó, i una històriaque l’autora té empeltada als ossos. Peròté l’habilitat d’ensenyar-nos d’una ma-nera didàctica, i això és important, ga-irebé sense adonar-nos, parts de la his-tòria que no tothom coneix. Ara, tota lasèrie d’intrigues i esdeveniments de la co-lònia, explicats amb detall, potser no se-ran de l’interès de tothom. Hem tingutmolta presència audiovisual sobre eltema esclavista, des de la sèrie televisi-va Kunta Kinte, i s’ha pecat d’excés de cli-xés. En tot cas, Allende col·loca el seu gra-net de sorra per entendre la naturalesahumana.

MOISÈS DE PABLO

Isabel Allende (Lima, Perú, 1942) torna amb «La isla bajo el mar», que ja s’ha col·locat en el número 1 de vendes.

DIARI DE GIRONA

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La mà deFàtimaILDEFONSOFALCONESROSA DELS VENTS

2�Els jugadors de whistVICENÇ PAGÈSEMPÚRIES

3�La reina alPalau delscorrents d’aireSTIEG LARSSONCOLUMNA

4�La noia quesomiava unllumi i un bidó...STIEG LARSSONCOLUMNA

5�L’última cartade CompanysTONI SOLERCOLUMNA

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�Un any alparadísANDRÉS INIESTAARA LLIBRES

2�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

3�Plantem caraJOAN SOLÀLA MAGRANA

4 �Un móndesajustat. Somla prehistòria...AMIN MAALOUFLA CAMPANA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009

La primera edició va ser l’any 1947Des del maig de 1936 fins a poc abans

d’acabar els seus dies en el camp de con -cen tració de Dachau el 1945, Reck va por tarun diari on va anotar les seves impres sionssobre el règim nacionalsocialista. Es tractad’un document excepcional en la me sura enquè il·lustra el rebuig que la ideo lo gia nazisuscitava en certs cercles con ser vadors,com els que freqüentava l’autor. | DdG

�

FRIEDRICH RECKDiario de un desesperadoMINÚSCULA, 301 PÀGINES

L’estudi més gran fet sobre el temaMenyspreat per la crítica oficial, que hi

va veure només un entreteniment de lesclasses benestants, i ignorat per bona partde la societat, el cinema amateur aCatalunya compta, però, amb una llarga ifecunda carrera que l’ha fet tan reconeguten l’àmbit internacional com desconegut acasa nostra. | DdG

�

JORDI TOMÀS / ALBERT BEORLEGUIEl cinema amateur a CatalunyaICIC / FILMOTECA, 644 PÀGINESAmenaces i oportunitats a l’era digital

Els canvis socials, polítics icomunicatius exigeixen unreplantejament del sector públic de lacomunicació. La imminent apagadaanalògica, així com altres fenòmensconjunturals, fan inajornable el debatsobre la televisió pública i especialmentinteressants les propostes de Toni Mollà,periodista i doctor en sociologia. | DdG

�

TONI MOLLÀQuina televisió pública?BROMERA, 179 PÀGINES

Una dona gran enamorada d’un joveParís, a principis del s.XX. Léa de Lonval

és una bella dona amb més de cinquantaanys, però la seva pell encara recorda elsmolts petons rebuts d’amants i preten -dents, tots disposats a morir als seus peuso, en tot cas, garantir-li una vida con -fortable. Aquesta dona madura i expertaserà qui caigui en els braços del jove FredPeloux, conegut com a Chéri. | DdG

�

GABRIELLESIDONIE COLLETTEChériLUMEN, 176 PÀGINES

Receptes des de l’Empordà al VallespirEn aquest llibre hi ha quasi un centenar

de plats representatius de les comarques si -tuades a banda i banda del Pirineu orien tal,una zona reconeguda per la seva cuinai queés, alhora, un lloc privilegiat per a la con ser -vació i tipificació dels productes autòctons.És un espai que, al marge dels límitsfronterers estatals, manté uns senyalsd’identitat propis des de fa segles. | DdG

�

JAUME FÀBREGA / ELIANA THIBAUTLa cuina del Pirineu catalàCOSSETÀNIA, 116 PÀGINES

Un homenatge a l’art de la literaturaGemma viatja des de Roma a Sarajevo,

la ciutat on van néixer i van morir lesemocions més profundes de la seva vida.Allà, entre els esclats de la guerra, fa 16anys va néixer Pietro, que no coneix elseu origen i no sap que en els carrersestrets d’aquella ciutat assetjada Gemmava viure una història d’amor d’aquellesque et canvien per sempre. | DdG

�

MARGARET MAZZANTINILa palabra más hermosaLUMEN, 524 PÀGINES

5�Cuinetes. Latradició depares a fillsFERMÍ PUIGCOLUMNA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�La isla bajo el marISABEL ALLENDEPLAZA&JANÉS

2�La reina en elpalacio de lascorrientes STIEG LARSSONDESTINO

3�La chica quesoñaba con una cerilla...STIEG LARSSONDESTINO

4�La mano deFátimaILDEFONSOGALCONESGRIJALBO

5�Aurora BorealASA LARSSONSEIX BARRAL

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El Día D. Labatalla deNormandíaANTHONY BEEVORCRITICA

2�Memorias de un presoMARIO CONDEMARTINEZ ROCA

3�El secretoRHONDA BYRNEURANO

4�Anatomía de un instanteJAVIER CERCASMONDADORI

5�El desajuste del mundo.Cuando...AMIN MAALOUFALIANZA

ORHAN PAMUKEl museu de la innocènciaBROMERA, 520 PÀGINES

Posy ha tornat a fer-ho. Han passatset anys des que vam gaudir amb laseva brillant Gema Bovery ifinalment torna a brindar-nos unnou treball, tan intel·ligent,sofisticat, sexy i ben dibuixat coml’anterior.

Pel camí hem après a conèixer-la i es-timar-la. Hem descobert la seva pro-longada col·laboració amb els diaris, queexplica els estranys formats de les sevesnovel·les gràfiques. També hem pogutacostar-nos als seus peculiars contesil·lustrats, a mig camí entre el conte in-fantil tradicional i el còmic. Per des-comptat, a ningú se li ha acudit traduir-los encara, però els asseguro que seriauna gran idea. I ens hem adonat que ésel seu marit, Richard Hollis, qui firmaaquella estupenda Historia del diseñográfico que fa anys va publicar Thamesand Hudson i que aquí ens va portar De-bate. De fet, és ell qui s’encarrega de tra-duir a text mecànic les llargues parra-fades que escriu (i rotula) la seva dona.

I és aquest aspecte sobre el qual pri-mer hem de prevenir aquells que s’a-costin al treball de Simmonds: que nin-gú s’espanti per la magnitud del text. Enels seus tebeos hi ha molt per llegir peròtot és gra. Manté aquella fórmula que lasitua entre la novel·la molt il·lustrada iel còmic literari i torna a demostrarque amb intel·ligència poden ensorrar-se tots els llocs comuns i les fórmulespreconcebudes. La densitat narrativa escorrespon amb un dibuix acurat, molt

subtil en l’ús d’unes reduïdes gammesde color. Pot ser tendra o cruel, depenentde les exigències d’allò narrat.

Però si l’autora demostra el seu do-mini absolut del medi, no es queda enun pur goig narratiu. Utilitza la seva ha-bilitat per crear un conjunt de perso-natges en els quals podem reflectir-nos o reconèixer arquetipus molt prò-xims. Començant per la protagonista,aquesta Tamara del títol que persona-litza tantes arribistes que busquen un

FLORENTINO FLÓREZ

èxit fàcil i ràpid, utilitzant el seu mag-netisme animal i les seves armes dedona. Posy pinta un retrat despietat i re-alista, ple de matisos i suggerències. Laseva colla d’intel·lectuals que amaguenles seves misèries darrere de grans pa-raules també és memorable.

Tamara Drewe és una gran faulamoral en la qual es parla del desig i dela seva companya, l’enveja. Cadascundels protagonistes somia amb una vidadiferent de la que viu, de l’universitarimediocre que odia el novel·lista d’èxit,a la reportera sense futur que ha de co-rregir el seu nas per triomfar, passant pelmatrimoni que oculta hipòcritament to-tes les misèries de la seva relació sota unasuperfície d’harmonia. Sense oblidar lesdues adolescents, que corren rere qui-meres construïdes pels mitjans, senseimportar-los les conseqüències. I aques-tes acaben arribant. La mort colpeja di-versos dels actors d’aquesta petita far-sa recordant-nos que els nostres actespoden provocar reaccions inesperadesi terribles.

Una visió irònica i molt lúcida de la so-cietat en què vivim, una obra costum-brista en la qual es reflexiona de maneraintel·ligent sobre la importància dels mit-jans, la hipocresia social, les relacions deparella i unes quantes coses més. No sela perdin. Obra mestra absoluta.

POSYSIMMONDS

TamaraDrewe

SINS SENTIDO, 136 PÀGINES

Allò que tots volen

Istanbul als anys setantaNo és el veritable objectiu de la novel·la i del museu exposar els nostres re-

cords amb la màxima sinceritat possible i, així, convertir la nostra felicitat en lafelicitat dels altres? Kemal presenta la seva estimada, Füsun, a través d’objec-tes que ha anat acumulant durant anys, i conta en primera persona la històriade l’amor que va marcar la seva vida. Poc abans de prometre’s, aquest jove debona família retroba casualment una parenta llunyana i pobra treballant devenedora en una botiga elegant. La Füsun és ingènua i bellíssima, i accedeix avisitar-lo al seu pis de solter. El que comença com una aventura aviat es con-vertirà en una obsessió, i quan en Kemal perd la Füsun intentarà recuperar-laper tots els mitjans, fins i tot col·leccionant objectes que li recorden a ella.| DdG

�

EMILY DICKINSONCartasLUMEN, 294 PÀGINES

Una experiència insubstituïbleLluny de ser un simple complement, les cartes d’Emily Dickinson són part

essencial del seu univers poètic. La bellesa que segreguen els seus poemeses troben també en aquests textos, a mig camí entre el poema, la confessiói el diari íntim. De les més de mil cartes que Emily Dickinson va escriure alllarg de la seva reclusa –tot i que intensíssima– vida, Nicole d’Amiville ha se-leccionat, anotat i traduït, amb excel·lent criteri, fina oïda i saviesa, el seupersonal cànon, com ja va fer amb els poemes. El resultat és l’edició més ri-gorosa i ambiciosa que s’ha fet en castellà de l’epistolari de la gran poetanord-americana. En aquestes cartes ens trobem amb la veu d’una de les es-criptores més extraordinàries i enigmàtiques de tots els temps.| DdG

�

Un fragment de l’edició en llengua anglesa de l’obra de Posy Simmonds.

DIARI DE GIRONA

08TEATRE I MÚSICA AccentsDIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

TEMPORADA ALTATito AndrónicoTEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

Traducció: Salvador Oliva. Direc-ció: Andrés Lima. Intèrprets: EnricBenavent, Alfonso Begara, FernandoCayo, Juan Ceacero, Julio Cortázar, Eli-sabet Gelabert, Javier Gutiérrez, Na-thalie Poza, Alberto San Juan i LuisZahera. � Dissabte 10, 21h. �10€ / 20€ / 28€.

Després d'estrenar-se al Festival deMèrida, arriba el primer shakes-peared’Animalario. Andrés Lima, elseu director, entén la peça com «unbanquet de sang», amb escenesd'antropofagia, violacions, esquar-teraments o amputacions, i és quede totes les peces del dramaturg mésuniversal aquesta és possiblementla més sagnant i violenta, així comuna de les menys representades. Ti-tus Andronicus () és la històriafictícia del general romà Titus en ar-ribar a Roma després de la llarga gu-erra amb els gots del nord. Unatragèdia familiar farcida de ven-jança, paròdia i sentit de l'humor.

Torn de Nit (Serenata per a orquestra mecànica)TEATRE DE SALT

Composició musical, creació or-questra mecànica, intèrprets, es-cenografia, vestuari i il·luminació:CaboSanRoque. � Diumenge 11,21h. � 16€.

El procés de creació de Torn de nitve provocat pel desmuntatge d'unalínia de producció d'una fàbrica degaletes. CaboSanRoque ha reapro-fitat gran part del material mecànicde les màquines de la fàbrica perconstruir una orquestra mecànicacompleta (amb seccions de vents,cordes i percussió).

IfigèniaSALA LA PLANETA (GIRONA)

Autor i direcció: Jordi Coca. Intèr-prets: Carles Arquimbau, Joana Clu-sellas, Jaume Comas i Jordi Pujol. Veuen off: Carme Callol i Viqui Sanz. �Dilluns 12, 19h. � 14€.

La companyia Marduix uneix la

seva dilatada experiència en el tea-tre d'objectes i de titelles amb la del'autor i director Jordi Coca per ofe-rir l'adaptació lliure i contemporà-nia d'una tragèdia clàssica, Ifigèniaa Àulida d'Eurípides, la més políti-ca de les dues Ifigènies escrites peldramaturg grec. L'engany que Aga-mèmnon orquestra al voltant de lessuposades noces de la seva filla Ifi-gènia amb Aquil·les no és sinó un ex-emple de manipulació política en fa-vor d'uns interessos personals.

El desarrollo de la civilización venideraTEATRE DE SALT

Autor: Henrik Ibsen. Versió i di-recció: Daniel Veronese. Intèrprets:Mara Bestelli, Maria Figueras, Ana Ga-ribaldi, Carlos Portalupi i Rolando Se-rrano . � Divendres 16, 21h; diu-menge 18, 18h. � 24€ / 30€.

El desarrollo de la civilización ve-nidera és la versió que Daniel Ve-ronese fa de Casa de nines d’Ibsen,que va escandalitzar la societat es-candinava el .

Woyzeck on the HighveldTEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

Director: William Kentridge. Intèr-pret: Mncedisi Baldwin Shabangu. Ti-tellaires: Nkosinathi Joachim Gaar, Ja-son Potgieter, Hamilton Dhlamini, Bu-sisiwe, Penelope Zokuva, Adrian Koh-ler, Basil Jones. � Divendres 16,dissabte 17, 21h. � 13€ / 18€ /30€.

De l'epopeia d’Ulisses a la delsol dat alemany Woyzeck de princi-pis del XIX; de l'òpera de Monteverdial drama que Georg Büchner va dei-xar inacabat: després de l'èxit de l'a-ny passat amb Il ritorno d'Ulisse, elstitelles de la Handspring PuppetCompany tornen de la mà de l'artistavisual i director d'escena Kentridge,amb una personal versió de l'obraque converteix Woyzeck en immi-grant al Johannesbourg dels anys .

Tercer cuerpoSALA LA PLANETA (GIRONA)

Autor i director: Claudio Tolcachir.Intèrprets: Hernán Grinstein, Magda-lena Grondona, Melisa Hermida, JoséMaría Marcos i Daniela Pal. � Diven-dres 16, dissabte 17, 22h. � 16€.

Una oficina desgavellada, la casad'una parella, un bar i un consulto-ri mèdic. Diferents llocs que s'alter-nen en un mateix espai conjugant lavida de cinc personatges. Els uneixla solitud, la incomprensió i la ne-cessitat d'estimar.

�

�

�

�

��

Temporada «grossa»EL FESTIVAL DE TEATRE GIRONÍ ESTRENA AQUESTA SETMANAALGUNES DE LES SEVES GRANS APOSTES D’AQUEST 2009

Alberto San Juan es posa a la pell de «Tito Andrónico», en l’adaptació que Animalario porta a Girona de l’obra de William Shakespeare.

CLAUDIO DE CASAS

GRUP DEL MESSedaiósLA MIRONA (SALT)

� Diumenge 11, 22h. � 5€Primer concert d'aquest nou pro-

jecte, que sorgeix de les Cases de laMúsica amb l’objectiu de donar opor-tunitats als nous talents i canalitzarpropostes que, en aquests moments,es poden obrir camí si compten ambel suport necessari. Aquesta iniciativapermetrà que un grup actuï durant elmateix mes a les cinc Cases de la Mú-sica: Mataró, L’Hospitalet, Salt, Manre-sa i Terrassa. Obren el projecte elsbarcelonins Sedaiós, un grup fet perpassar l’estona que es converteix enuna màquina imparable de pop i soul.S’ha convertit en una petita i refres-cant sorpresa amb un disc: Resolenproblemes. El grup teloner serà FilthySally, de Girona.

ESPECTACLE FAMILIAROníricusAUDITORI (GIRONA)

� Dilluns 12, 28h. � 6€.Després d'anys d'investigació in-

tentant recomprondre els plànols delseu avi, el Dr. Lazlo i el seu ajudantper fi presenten el seu gran invent,Oníricus, la màquina de somiar. Unprodigi de la ciència capaç de mate-rialitzar els somnis d'aquell que la uti-litza. Funcionarà l'invent?

Planning

Un moment d’«Oníricus».

Els membres de Sedaios.

AQUEST MES DE SETEMBRE VINE A L’ESPAI GIRONÈS I ENTORNA-TE’N DE VACANCES!El dilluns 28 de setembre a les 18.00 h es va realitzar el sorteig dels 9 viatges a Londres, Roma i París ales Oficines de Gerència del centre comercial Espai Gironès.

Un total de 18 persones, 9 guanyadors/es amb els seus respectius acompanyants gaudiran d’un cap de set-mana de tres dies a una de les tres capitals europees: Londres, Roma o París gràcies a la promoció del mesde setembre del centre comercial.

La campanya de promoció de vendes s’ha realitzat del 4 al 26 de setembre. La promoció de vendes consis-tia que els clients del centre comercial havien de presentar un tiquet de compra i/o consumició mínim de 20 €de qualsevol dels establiments del centre comercial. D’aquesta manera podien participar en el sorteig de 9 mag-nífics viatges per a dues persones a tres capitals europees: Londres, París i Roma.• Els tiquets de compra eren acumulables durant tot el període de la promoció. A la planta baixa del centre co-mercial hi havia ubicat un estand enmig de la galeria amb una hostessa que verificava els tiquets de compra i elscanviava per butlletes de participació per als clients.• Les hostesses atenien l’estand de promoció durant la campanya: 6 hores diàries entre setmana de dilluns a di-vendres de 12.00 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 h; els dissabtes de 10.00 h a 22.00 h.• El sorteig dels 9 viatges (3 a Londres, 3 a París i 3 a Roma) es va realitzar el dilluns 28 de setembre a les Ofi-cines de Gerència del centre comercial a les 18.00 h de la tarda.• Els viatges que s’han sortejat a la promoció són: 3 viatges per a dues persones a Londres, 3 viatges per a duespersones a París i 3 viatges per a dues persones a Roma.• Per poder participar en la promoció només calia comprar i/o consumir en qualsevol dels establiments del cen-tre comercial dins el període que durava la promoció per un valor mínim de 20 €.• El nom dels guanyadors/es de la promoció del mes de setembre de l’Espai Gironès són:LAURA MARTÍNEZ DUARTE GEMMA LLADÓ GUBAU ANGEL HEREDIA PLAZALIANA ISAKOVA FRANCESC MORA REYES JOSEP CASTRO CASTROPERE FALGAS NEGRE DANIEL GARCIA RUIZ MIGUEL RODRÍGUEZ LEÓN

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES,9 D’OCTUBRE DE 2009

«LA LENGUA POPULAR»CALAMARO TANCA GIRA A GIRONA

Pavelló de Fontajau. � Diumenge 11, 23h. � 22€.Andrés Calamaro visita Girona per primera vegada i com a

tancament de la gira de presentació, per oferir La lenguapopular, el seu nou disc, el primer en dotze anys format úni-cament per cançons inèdites, i que al pavelló de Fontajaupresentarà amb tot el potencial de la banda que l'acompan-ya. Compost al llarg del 2006 i el 2007, La lengua popularsuposa per a Calamaro el repte de realitzar un disc de for-mat clàssic, les cançons del qual «estan expremudes delmate mitjançant el mètode paranoico-crític i la creació moti-vada». Soy tuyo, Mi gin tonic, Cada una de tus cosas, Sexy ybarrigón, La mitad del amor... Segons el mateix Calamaro, al-gunes de les canços incloses a La lengua popular són ínti-mes, gairebé privades. D'altres responen al desig o a la ne-cessitat d'escriure. Sense nostàlgia d'haver estat un músic acontracorrent, i sorprès per l'acollida massiva que han tingutles seves cançons en els darrers anys, Calamaro participa aTemporada Alta després d'haver publicat Obrasincompletas, un recopilatori de la seva producció, i d'haver-se allunyat, definitivament, dels tòpics que l'han acom -panyat al llarg de la seva carrera. | DdG

«VOLEMPAMBOLI»ELECTROTOYLETS + PAUK

Platea (Girona). � Divendres 16, 22.30h. � 8€.Armats amb un autèntic arsenal d'instruments, joguines i

trastos elèctrics d'allò més surrealista (del joc de Simon finsa vocoders i guitarres en miniatura), Electrotoylets presentaoficialment Volempamboli, un disc-espectacle divertit iiconoclasta, que converteix alguns dels punts clau delfolklore musical català en autèntiques bombes depsicodèlia de baixa definició. La seva mescla única i bizarrad'electrònica, experimentació i melodies tradicionals els hapermès triomfar al Sonar 2008 i a nombrosos escenaris deCatalunya, la Xina i França. | DdG

�

�

Escenaris

Després de l’interessant The longestmeow, el fill del reconegut cantantcountry Bobby Bare torna amb un discque descol·loca. I és que darrere d’a-questes set versions (cinc d’America idues de Bread) no se sap bé si s’amagal’admiració pel soft rock de mitjans delssetanta, l’habilitat de deconstruir-lo itreure’n partit, o ambdues coses. El casés que ens trobem amb un Bobby méscontingut (excepte en el tema final),aprofitant-se amb habilitat de la capaci-tat melòdica dels homenajats. (FOLKROCK) | JESÚS SÁEZ

�

Bobby Bare JrAMERICAN BREAD

HOUSTON PARTY

�����

No hi ha dubte que Manolo Tarancónha firmat el seu millor Lp fins ara. Ambuna contundent producció a càrrec dePaco Loco, plena de grandiosos arranja-ments, el valencià respira força i urgèn-cia en un disc que també suposa la sevamillor col·lecció de troballes a nivell líric.Tot i que a vegades es notin en excés lesreferències, o sigui, Quique González(Momento perfecto) i Nacho Vegas (Mú-sica fácil), les composicions posseeixenla intensitat suficient com per guanyarpersonalitat per sí mateixes. Aquest dischauria de ser el seu gran salt. (POP) | J.S.

�

ManoloTarancón

IMPERFECTOSCOMBOI RECORDS

�����

És The Leisure Society, com s’haapuntat, la resposta britànica a Fleet Fo-xes i Grizzly Bear? el seu exquisit ús deles veus i el bucolisme de les seves can-çons podrien donar suport a la tesi, peròconvé atorgar a la banda londinenca ca-tegoria pròpia. Fruit del talent de NickHemming (que va passar per The Teles-copes) i Christian Hardy, The sleeperatrapa l’oient i l’eleva en l’aire per fer-loflotar entre ukeleles, banjos, mandoli-nes, cordes, vents i candorosa percussió.Pur hedonisme sonor esquitxat d’ecosde l’estiu de l’amor. (POP) | E.G.

�

The LeisureSociety

THE SLEEPERFULLTIME HOBBY / PIAS

�����

Àlbum debut d’aquest quintet deGuadalajara (Mexic), comandat per Ma-ría Güido (veu) i Sofía Silva (guitarra,veu), que practica un pop fibrós ambocasionals llampecs guitarrers i algunamaniment electrònic suau (a mig camíentre Cardigans i Garbage). Proven sorten anglès en tres cancions, tenen algu-na tonada amb propietats adherents(Talk) i representen la punta de llançad’una escena independent mexicana enla qual bullen infinitat de propostesd’interès. Produeix Galileo Ochoa (Cuca,Nata). (POP) | E.G.

�

The WaitressTHE WAITRES

JALISCO ES UNO

�����

Willard GrantConspiracy

PAPER COVERSSTONE

GLITTERHOUSE

�����

Raymond Raposa no varia amb aques-ta sisena entrega un discurs que en símateix és una variació. És a dir, la nova vi-sita al folk marcià i aspre que ocasional-ment joguineja amb l’electrònica resultaemotiva (Rose), poderosa (No trouble) otediosa (Ignorance is blues), però torna apecar d’irregular i dispersa: passem de lanuesa d’una guitarra acústica a una cançóinflada de sintetitzadors i torna a comen-çar. No hi ha dubte que la seva personali-tat és un valor, però encara falta aquellaobra que concreti tota la seva trajectòria.(FOLK ELECTRÒNICA) | J.S.

�

CastanetsTEXAS ROSE, THE

THAW & THE BEATSASTHMATIC KITTY

�����

Tórtel és el nou vehicle sonor de JorgePérez (Ciudadano, Maderita), en estretacol·laboració amb Joaquín Pascual (que,després de finiquitar Travolta, anunciaestrena en solitari). Un projecte obert (notenen formació de directe fixa) que, al’hora de concretar les seves aspiracions al’estudi, aposta per les composicionsbreus i de gran càrrega emotiva, establer-tes en l’aparente senzillesa del seu es-quelet (guitarra acústica, veu, melodia),però capaços de créixer sense límit grà-cies a uns arranjaments tan imaginatiuscom precisos. Deliciós. (FOLK POP) | E.G.

�

TórtelLUGAR NUEVO

LOS ENANOS GIGANTES /

ELVOLCÁN

�����

Pedra, paper, tisores

El vuitè àlbum d’estudio de Willard Grant Conspiracy és un disc bastant especial. Gravat en nomésdos dies, a Vermont, Robert Fisher (veu, imatge i motor d’una banda que podria considerar-se el seuprojecte personal) el dedica a revisitar antigues cançons del seu extens repertori, acompanyat pervells companys de viatge, com Sean O’Brien (amb qui no gravava desde Mojave, el 1999) o elproductor Pete Weiss (que es va encarregar dels seus quatre primers discos). La sorpresa és lapresència de Steve Wynn, que adquireix un inusitat protagonisme (veu, guitarres, mandolina, orgue ipiano), tot i que ha participat en algunes gires del grup. El resultat és un disc ascètic, en el qualpredomina el so acústic, i que potencia extraordinàriament la veu de Fisher, en ocasins pròxima acantants de marcada personalitat com Johnny Cash o Nick Cave. El disc (editat en vinil doble) incloutambé tres noves cançons: Scars, la monumental Preparing for the fall i l’elegíaca The ocean doesn’twant me. Si tenen oportunitat, no se’l perdin en directe. (ROCK D’AUTOR) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

ROBERT FISHER REVISA ALGUNES CANÇONS DEL SEU REPERTORI PRETÈRIT EN UNÀLBUM QUE COMPTA AMB STEVE WYNN COM A CONVIDAT DE LUXE

Matí, tarda i nit al passeig del Mar

Cobles: Principal del Llobregat, Ciutat de Girona, Flama de Farners Dia 10: Tarda audició, Nit concert de vigília al cinema Montserrat.

Consulteu «cap de setmana Sardanista hotels 2009»

DISSABTE 10 i DIUMENGE 11 D’OCTUBRE22è APLEC de la SARDANATOSSA DE MARNATURAL:

Per als amants de la NATURA i delCÀMPING.

Situat en una zona de protecció delpaisatge.

Pots veure el mar i els penya-segats desde la teva tenda!

CONFORTABLE:

Instal·lacions i serveis de qualitat.

Com exigeix la bellesa de l’entorn.Ctra. de Tossa a Lloret, km 3. Apt. 34 - 17320 TOSSA DE MAR

Tel. 972 34 03 14 - Fax 972 34 11 87email: info@calallevado.com - www.calallevado.com En cas de mal temps: Polivalent de l’IES. Entrada lliure. Inf. Tel.: 972 34 05 93

10ART AccentsDIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

MODEST ALMIRALL I TERESA RIBA

Espai d’Art Unamirada, StFeliu de Boada. Carrer Extra-murs, 1. � Del 29 d’agost al 8d’0ctubre. Diari de 17 a 21h.

�

L’exposició que es pot veurea l’Espai d’Art Unamirada (situata la cada cop més despobladaSant Feliu de Boada) és un ex-emple de coherència de plante-jaments: les escultures de Tere-sa Riba i les pintures de ModestAlmirall es presenten a l’espec-tador amb la seguretat que pro-porciona saber-se mínim peròsincer, és a dir, saber que not’instal·les en la impostura i entot el que aquesta representa. |E. CAMPS

SOCIETAT DR. ALONSOCasa de Cultura de Girona.

Plaça de l’Hospital, 6. � Fins el10 d’octubre. De dilluns a di-vendres de 9 a 14h. i de 16 a20h.

�

La Societat Doctor Alonso(integrada per Tomàs Aragay iSofía Asencio) és plenamentconscient de la impossibilitatd’elaborar grans discursos en re-lació a l’home sense tenir encompte la seva extrema fragili-tat, sense centrar-se en unes in-dividualitats que són, en darrerainstància i per insignificants quepuguin semblar, l’àtom que fapossible el cos social. L’exposi-ció Retrats. O si jo fos recull leshistòries de vuit dones seleccio-nades pels artistes arreu delmón amb la finalitat de fer-losun retrat.. | E. CAMPS

SIRVENTGaleria Cort, Banyoles. Pla-

ça Major, 33. � Fins el 15d’octubre. De dimarts a dissab-te de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 delvespre.

�

Nou artistes, durant nou me-sos, han proposat als alumnesdel taller de pintura dirigit perMontserrat Costa que reflexio-nin al voltant del retrat i de l’au-toretrat (Roser Oliveras), que esdeixin portar per l’emoció plàsti-ca (Niebla), que facin arqueolo-gia domèstica (Clara Oliveras),que viatgin del cap al cor, delconcepte al sentiment (Ayme-rich), que es converteixin en bi-bliòfils (Estivill), que pensin l’es-pai immediat (Pep Admetlla),que explorin l’essència metalin-güística de l’art (Ansesa), quetornin a la natura amb una mira-da renovada (Martoranno), i quepensin aquell bosc primordiald’on tots venim i on tots anem aparar (Assumpció Mateu).

Més enllà de l’esforç titànic, ales escultures de Josep MariaSirvent (Llívia, Girona, 1957)hom pot descobrir una mania derellotger que es tradueix en pin-tures i escultures mínimes quedelaten l’home que les ha per-petrat. Ni més ni menys: a la Ga-leria Cort de Banyoles Sirventpresenta una exposició que enspermet entendre l’abast d’unaaventura creativa que té el seuorígen en l’amor pels materials.No cal buscar més: les resines,el ferro, els pigments, el granit...són actors despullats d’unapeça, per cert, gens teatral. Nocal dir que avui dia això és unararesa. | E. CAMPS

COL·LECTIVACentre Cultural la Mercè,

Girona. Pujada de la Mercè, 12.� Del 14 de setembre al 16d’0ctubre. Diari de 9 a 21h.

�

DURANT NOU MESOS, NOU ARTISTES VAN PASSAR PEL TALLER D’ART DIRIGIT PER MONTSERRAT COSTA A LA MERCÈ DE GIRONA. ARAS’EXPOSEN ELS TREBALLS QUE ELS DIFERENTS ALUMNES VAN REALITZAR A PARTIR DE LES PROPOSTES FETES PELS AUTORS CONVIDATS

COL·LECTIVACentre cultural La Mercè, Girona. Pujada

de la Mercè, 12. � Del 14 de setembre al16 d’0ctubre. Diari de 9 a 21h.

L’exposició que actualment es pot veu-re al centre cultural la Mercè de Girona estitula maneres d’entendre l’art però pot-ser s’hauria de dir «un model pedagògic ba-sat en el senti comú», que és el defensat perMontserrat Costa.

En tot cas (i en primer lloc), si parlem depedagogia de l’art hem de retrobar neces-sàriament Schiller i les seves Cartes sobrel’educació estètica de l’home (). Ell vaser dels primers a creure cegament en lapossibilitat d’un home que satisfés les se-ves necessitats sense atemptar contra laseva llibertat: aquest fet el confirmaria l’ex-periència estètica i, en especial, el joc, jaque només en ell, en la seva feliç estructura,seria possible actuar sense finalitat aparentempesos per una exigència primària demoviment i activitat. És a dir: per a Schillerl’educació estètica era l’educació de lasensibilitat necessària per exercir ambresponsabilitat la llibertat.

A partir de Schiller, nombrosos autorshan vist en el joc el lloc idoni on pensar elfenomen estètic: Gadamer el va conside-rar la base antropològica de la nostra ex-periència de l’art —és a dir, la seva matei-

xa possibilitat, juntament amb el símbol ila festa—, mentre que Huizinga insistia enel caràcter autònom d’aquest respected’altres activitats humanes. Tot i les dife-rències entre aquests autors, el rerefons ésclar: allò que defineix el caràcter lúdic de

l’experiència estètica és la llibertat en la me-sura que ens situem en un àmbit desvin-culat de la necessitat —el joc, també, coma sobreabundància— i, en segon lloc, l’au-tomoviment, ja que el sentit es troba en ellmateix, en la seva plena autosuficiència, en

una mena de moviment que oscil·la comel del pèndul entre l’esfera lúdica i la se-riosa, entre la llibertat del joc i tot allò queoprimeix la lliure realització de la vida hu-mana.

El parany, finalment, seria confondre

�

EUDALD CAMPS

La pedagogia de l’art i les mirades desigualsDiferentsformats

Els alum-nes del tallerhan escollitformats moltdiferents pertal de fer visi-bles les pro-postes dels ar-tistes convi-dats.

�

El mocador de seda blancade la perfecta reencarnaciód’Audrey Hepburn podria ha-ver volat per accident o ambla secreta intenció profilàcticade protegir l’espectador —laseva innocència— de la tòrri-da escena que s’estria a puntde produir dins l’esplèndidMustang vermell descapota-ble; el protagonista femeníseria sempre una dona que,des de l’enganyosa asèpciadel seu paper d’icona sexual o

esteritip mediàtic, ens obli-garia a mirar-nos en el mirallopac de les seves olleres desol negres. Cada pintura deGironell conté moltes histò-ries que coincideixen enaquesta mena d’imaginariagredolç fet de llocs comuns iparàboles incòmodes: l’expo-sició que actualment presen-ta al renovat Cafè Art de Pe-ratallada és un calidoscopi vi-sual que ret homenatge aaquell perenne estiu desca-potable que tots hauriemd’haver viscut. Per altra ban-da, la mostra que presenta al’Espai ZERO1 d’Olot vol ferbalança del recorregut fet elsdarrers vuit anys. Amb aques-tes dues mostres —i junta-ment amb la que es va poderveure a Blanes ara fa poquessetmanes— Gironell es conso-lida com un dels autors mésactius i versàtils de casa nos-tra. | E. CAMPS

NARCÍS GIRONELLEspai Cafè Art, Peratalla-

da. Plaça de les Voltes, 9. �Del 15 d’agost al 15 d’octu-bre. Diari de 17 a 22h.

�

NARCÍS GIRONELLEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 5 desetembre al 8 de novem-bre. De dimarts a diumengede 10 a 13h. i de 17 a 20h.

�

EUDALD CAMPS

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009

JOSÉ LUIS PASCUAL

EXPOSICIÓ DEL 3 AL 25 D’OCTUBRE DE 2009

Espai d’Art EspeltMas Espelt - 17493 Vilajuïga (Girona) - Tel. 972 531 727 VÍCTOR PÉREZ-PORRO

Com si es tractés d’un poeta,la seva pintura millora a mesuraque afina el sentit líric i enri-queix el lèxic; a mesura, també,que el seu univers simbòlic —com reclamava Ferrater— es tor-na més coherent i autàrquic,més alliberat dels condicionantsexterns: Temariz fa temps queerosiona la superfície pictòrica ala recerca d’aquells rastres quenomés la pintura li pot oferir.L’exposició que actualment espot veure a la Galeria Giart deGirona és uns excel·lent oportu-nitat per reconciliar-nos amb lapintura. | E. CAMPS

TEMARIZGaleria Giart, Girona. Ram-

bla de la Llibertat, 34 � A par-tir del 3 de setembre. De di-marts a dissabte d’11 a 13 i de17 a 20,30h.

�

L’artista Pepa Poch és, per so-bre de tot, una creadora de co-lors: justament per això, com es-crivia fa poques setmanes enaquest mateix diari Maria LluïsaBorràs, «no és estrany que eldomini de la paleta des de la in-fància li hagi permès convertir-se en una innovadora, en unaautèntica creadora de colorsque rep la nominació de l'Inter-national Color Authority de Lon-dres, com un dels quinze mem-bres cridats a marcar les ten-dències de color per a cada tem-porada». Actualment, la sevacosmovisió cromàtica s’exposa ala Fundació Àngel Planells deBlanes. | E. CAMPS

PEPA POCHFundació Àngel Planells,

Blanes. Carrer de l’Or, 2. � Del29 d’agost al 14 d’octubre.De dilluns a dissabte de 18 a21h. Festius tancat.

�

L’exposició de Pujolboira estitula Amb ulls d’Empordà peruna raó ben senzilla: perquè laseva mirada s’ha anat gestant alllarg dels anys gràcies als perfilshoritzontals d’un paisatge inun-dat de llum i, al mateix temps,de memòria artística. Al Fonsd’Art d’Olot presenta una selec-ció dels seues darrers treballs:es tracta d’obres on la intimitatdomèstica i l’experiència perso-nal conviuen amb una visió ho-lista i alliberadora del paisatgeconegut. | E. CAMPS

PUJOLBOIRAFons d’Art, Olot. Bisbe Gui-

llamet,4. � Del 5 de setem-bre al 6 de novembre. Horaris:www.fonsdart.com

�

En les obres de Rómulo Royoel cos humà juga un paper cen-tral en la qual la mutació és lano-norma que allibera l’organis-me de les seves dependènciesfísiques; la transsexualitat (im-plícita) vindria a ser la màximapossibilitat de realització. Moltproper a allò que s’ha volgutanomenar cultura fetish, elspersonatges d’aquest universcalidoscòpic adopten totes lesvariacions possibles, des de l’es-tètica new flesh del làtex fins ala metamorfosi irreversible enun ésser nou que, d’aguna ma-nera, és sempre el desdobla-ment del seu original. | E. CAMPS

RÓMULO ROYOGaleria d’Art Joan Plane-

llas, Tossa de Mar. Sant Pere,10. � Del 5 de setembre al 8d’octubre. De dimarts a diu-menge d’11.30 a 13.30h i de18 a 21h.

�

Un dels conflictes més se-vers que ha d’afrontar la críti-ca d’art és el d’intentar detec-tar autenticitat i llibertat. Mésenllà de les convencions ex-egètiques, cal aplaçar la seve-ra interpretació per deixar-seamarar per una cosa que hau-ria de ser similar a un despu-llament. La presència d’unapintura (el seu Hic et nunc) ésel principal argument d’unacosa que només té sentit siaconsegueix interpel·lar elsubjecte que té al davant. Jus-tament per això, la seva im-postura és directament pro-porcional a la premeditaciódels seus efectes: l’abstracciódecorativa conquereix territo-

ris amb molta més elegànciaque la figuració maldestre; lapoesia literal empobreix lesparaules per culpa de la so-breexplotació; la matèria em-mudeix rere el gest calculatfruit d’un manierisme contem-porani que conserva intacta laseva disfressa. L’exposició deMercè Sebastià és fidel al títolque se li posa: “Entre línies iparaules”, just al lloc on l’artdissecat malda per rehidratar-se. | E. CAMPS

MERCÈ SEBASTIÀFundació Valvi, Girona.

Av. Jaume I, 42 baixos. � Del17 de setembre al 31 d’oc-tubre. De dilluns a divendresde 18 a 20,30h.

�

Espai fragmentatEl monòton

passadís de LaMercè s’ha frag-mentat per acollirel resultat de lesnou tutories.

�l’art amb el joc: que sigui base antro-pològica, com deia Gadamer, no vol dirque coincideixi plenament. Una cosaés l’art i l’altra el joc. És en aquest punton Montserrat Costa es desmarca ambforça d’una pedagogia d’arrel una micaimbecilitzant: aprendre jugant et con-demna a la pura autorreferencialitat deljoc (com a molt, cada vegada sabràs ju-gar millor). L’opció és clara: (a bandadels obsessius de la tècnica, que no ve-nen ni tan sols al cas) es tracta de mos-trar les contradiccions, les semblances,les diferents famílies, els problemes, lasuma de mirades, que conformen el fetestètic. El filòsof Francisco Jarauta hoexplica millor: «Sólo des de la proxi-midad de una variación de lugares yhechos, de hombres y lenguas, es posi-ble el afirmarse de una comprensión delo humano que defina una miradabien ajena a aquella otra, acostum-brada a los perfiles iguales, a la ley delo mismo».

D’això es tracta: de saber quina és la

versió de l’art d’artistes de sòlides tra-jectòries com Roser Oliveras, Pep Ad-metlla, Pep Aymerich, Clara Oliveras,Niebla, Enric Asnsesa, Quico Estivill,Jordi Martoranno i Assumpció Ma-teu. I també de veure com ha sedi-mentat aquest calidoscopi en TonyiBarbero, Miquel Barceló Riera, AnnaBotó, Dolors Noguer, Olivé Nogareda,Ruiz Brussain, Inés Serras, Diana Usa-ciovate i Adela Vilar, tots alumnes i tam-bé artistes gràcies, com dèiem, al sen-tit comú pedagògic.

EUDALD CAMPSEUDALD CAMPS

DdG

GIRONA

Caps de setmana animatsA les 5 de la tarda, al Museu delCinema, Projecció de diferentscapítols de Les Tres Bessones.

GIRONAJoan Brull i Wifredo Lam Ales 12 del migdia, al centre Cul-tural de Caixa Girona, Inaugura-ció de les exposicions «JoanBrull. Realitat i somni» i «Wifre-do Lam. L'esperit de la creació,1939-1976».

SALTConcert A 2/4 de 9 del ves-pre, a la Mirona, Carmen 113 +Sou Edipo.jazz A les 7 de la tarda, a laPlaça de la Constitució, Cu-boby su latin jazz.Concert A la nit, al Blau Club,Kiara'n'friends .

PALAMÓSHavaneres A les 7 de la tar-da, al Teatre La Gorga, cantadad’haveneres a benefici del Ceeels Àngels. Els Cremats (Pala-frugell), Morralla (Pallejà), Veusde l'Estany (perpinyà) i Norai(Palamós)

SALTTemporada Alta A les 9 delvespre, al Teatre Salt, La infan-

ticida i Germana Pau.

GIRONATemporada Alta A les 9 delvespre, al Teatre Municipal, TitoAndrónico.

GIRONARutes A 2/4 de 7 de la tarda,a la Plaça Constitució, Visitaguiada a l'exposició «Orígens.Cinc fites de l'evolució huma-na».

GIRONA

Fi de gira A les 11 de la nit,al Pavelló de Fontajau, AndrésCalamaro. La lengua popular.Concert A la nit, al BlauClub, Frank Kvitta .

SALTTemporada Alta A les 9 dela nit, al Teatre de Salt, Torn denit de Cabo SanRoque.La Mirona A les 10 de la nit,a la Mirona, Grup del mes: Se-daiós.

GIRONARutes A la 1 del migdia, a laPlaça de Constitució, Visitaguiada a l'exposició «Orígens.Cinc fites de l'evolució huma-na».

GIRONATeatre A les 12 del matí, alPalau de Congressos, Oníricus.La màquina de somiar, a càrrecde l'Ateneu Popular 9 Barris.

GIRONA

Temporada Alta A les 7 dela tarda, a la Planeta, Ifigènia.

GIRONARutes A les 12 del migdia i a2/4 de 7 de la tarda, a la Plaçade la Constitució, Visita guiadaa l'exposició «Orígens. Cinc fi-tes en l'evolució humana».

GIRONALIteratura A les 12 del mig-dia, a l’Escola Universitària deTurisme, La Sicília de Sciascia al'imaginari del turisme cultural,a càrrec de Dolors Vidal.Universitat A 2/4 de 6 de latarda, a la Casa de Cultura, Ses-sió inaugural del curs 2009-2010 de les Aules d'ExtensióUniversitària per a la Gent Gran.Salut A les 7 de la tarda, al’Auditori Narcís de Carreras, Es-

tat actual de les investigacionsen esquizofrènia, a càrrec delDr. Jorge Tizón.Sociologia A 2/4 de 8 delvespre, al centre Cultural LaMercè, Fets i teories en els es-tudis evolutius, a càrrec de Llu-ís Serra.Economia A 3/4 de 9 delmatí, a la Llotja de contractació,Conferència col·loqui del Cercled'Infraestructures: Transport demercaderies per ferrocarril. Re-alitat i expectatives, a càrrec deMiquel Llevat.

GIRONALlibres A les 8 del vespre, ala Llibreria 22, Interiores, d'A-riadna Gómez Obrador.

GIRONAConte A les 6 de la tarda, ala BIblioteca Pública, L'hora delconte. Contes de tardor de l'Oc-citània, a càrrec de Mariela.

GIRONAAudiovisauls A les 8 delvespre, al Museu del Cinema,Canet Rock, de Francesc Bell-munt.

GIRONASalut A les 7 de la tarda, al’Auditori de Caixa de Girona,Taula rodona. Insuficiència car-díaca.Història A les 7 de la tarda,al Centre Cultural de Caixa deGirona, Fontana d’Or, Qui eraMartin Luther King? Guerra A 2/4 de 8 del ves-pre, a l’Auditori narcís, de Care-ras, Aspectes bàsics de la reso-lució de conflictes, a càrrec deClaudi Camps.

GIRONALlibres A 2/4 de 8 del ves-pre, a la Fundació de la Univer-sitat de Girona, ¡Despierta! eu-rosVives o sobrevives?, de Mò-nica Fusté .

GIRONA

Club A les 6 de la tarda, a labiblioteca pública de Girona,Club de lectura de novel·les de-tectivesca. El gos dels Basker-ville, d'Arthur Conan Doyle.

GIRONAWinterbottom A les 8 delvespre, al Museu del Cinema,24 hour party people, de Mi-chael Winterbottom.

GIRONAGènere A les 7 de la tarda, ala Casa de la Cultura, Temps,treballs i gènere, a càrrec de laSra. Cristina Sánchez-Miret.Astronomia A les 8 del ves-pre, a la Casa de Cultura, La for-mació de la via làctia, a càrrecd'Emilio Alfaro.

GIRONAMediació De les 16.30 horesa les 20 hores, al col.legi d’edu-

cadors socials de Catalunya, lallei de mediació en l'àmbit dedret privat, nous reptes i nove-tats.

GIRONAVAD A 2/4 de 8 del vespre, ala Casa de Cultura, Inauguració.

A 2/4 de 9 del vespre, al Bò-lit, Inauguració del VAD-Bòlit.Acció performativa: PID machi-ne (Private Investigators DreamMachine) de Mariella Greil &Synes Elischka & ChristianSchröder .

GIRONAConcert A les 9 del vespre, al’Auditori, Toumani Diabaté. TheMandé Variations.

GIRONATemporada Alta A les setde la tarda, en el Cinema Truf-faut, projecció d’El Aullido, deGuillermo Cabrera Infante, diri-gida per Frederic Amat.

GIRONALiteratura A les 6 de la tar-da, a la Biblioteca Ernest Lluch,Club infantil de lectura, a càrrecde Cristina Fernández.

GIRONAMal Pelo A les 19.30h, Inau-guració de l'exposició Mal Pelo:Refugi, al Bòlit Sant Nicolau.Quim Corominas A les19.30 hores. a la Galeria, pre-senta..., Inauguració de l'exposi-ció Quim Corominas. Pintures,molt noves.

GIRONASolidaritat A les vuit delvespre, a la Casa de Cultura deGirona, Concert de Sergio Patria(violoncel) i Elena Ballario (pia-no). Entrada Lliure. Organitza:l’Associació Gironina de Preven-ció i Ajuda a les Malalties delCor.Jazz A les 21.30 hores, alCentre Cívic Sant Narcís, Sode-jamm.Temporada Alta A les 22.30hores, a Platea, Electrotoylets +Pauk. Presentació del nou discd’Electrotoylets, Volempamboli.Entrada: 8 euros.

SALTJazz A les onze de la nitt, aLa Mirona, concert Jam Sessionamb The Miracle Band.

GIRONAInfrmació A les 20.30 hores,a la Seu de la Generalitat de Ca-talunya (antic Hospital de San-ta Caterina), Festa dels PremisMosques de la Informació. Or-ganitza: Demarcació de Gironadel Col·legi de Periodistes deCatalunya.

GIRONATemporada Alta A les noudel vespre, en el Teatre Munici-pal, Woyzeck on the Highveld.A càrrec de Handspring PuppetCompany. Espectacle amb tite-lles i projeccions animades ba-sat en l'obra de Georg Büchner.

A les deu de la nit, a la SalaLa Planeta, Tercer cuerpo. DeClaudio Tolcachir. Cia. Timbre 4.

SALTTemporada Alta A les noudel vespre, en el Teatre de Salt,El desarrollo de la civilizaciónvenidera, de Daniel Veronese.Versió de Casa de Nines. Dinsde la programació de Tempora-da Alta 2009.

�

�

�

�

� �

�

�

Teatre

�

�

Premis

�

�

�

Música

�

Inauguracions

�

Infantils

�

Cinema

�

Música

�

Inauguracions

�

Jornades

�

�

Conferències

�

Cinema

�

Literatura

�

Presentació

�

�

Conferències

�

Cinema

�

Infantils

�

Presentació

�

�

�

Conferències

�

Visites guiades

�

Teatre

�

Infantils

�

Visites guiades

�

�

�

�

Música

�

�

Visites guiades

�

�

Teatre

�

�

�

Música

�

Inauguracions

�

Infantils

DIVENDRES 16

DIJOUS 15

DIMECRES 14

DIMARTS 13

DILLUNS 12DISSABTE 10

DIUMENGE 11

Agenda de la setmana

16/10/09 GIRONA«El aullido» de Cabrera Infante al cine

A les 19h, en el Cinema Truffaut, estrena del film de Fre-deric Amat. A El Aullido, Guillermo Cabrera Infante evoca unescenari propi com és el poble Gibara, a la província cubanad'Oriente on va néixer el 1929 i que abandona amb la sevafamília camí a l'Havana als dotze anys. Amb Josep M. Domè-nech, Worku Padern, Àngels Sirvent i Jordi Vilches.

�

DIARI DE GIRONA

16/10/09 SALTConcert Jam Session de The Miracle Band

És un esdeveniment de caràcter mensual a La Mirona,amb una banda com a convidada i fent d'amfitriona per alsmúsics que volen pujar a l'escenari i participar. Aquests úl-tims s'han d'inscriure en un full a l’entrada de la sala indicantnom, cognom, instrument i contacte. Els que s’inscriguin tin-dran l’entrada gratuïta. Per al públic l’entrada és de 5 euros.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#629COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 9 D’OCTUBRE DE 2009 | Diari de Girona

10 d’octubre . . . . . . . . . . CCamelot17 d’octubre . . . . . . DDuet de Gala24 d’octubre . . . . . . . . PPa d’Àngel31 d’octubre . . . . . . . . . SSi Fa Sol7 de novembre . . . . . . . . . RRecords

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

cosesdelavia.com

Ctra. Barcelona, 477 - L’Avellaneda - GIRONA - 692 17 27 28

CONSTRUCCIONES MOMPO SL (Sociedad Absorbente)

NED TWIN SLPORTEOTAL SL PROMOCIONS I CONSTRUCCIONS SANFEGI SL(Sociedades Absorbidas)

Anuncio de FusiónDe conformidad con lo dispuesto en el artículo 242 de la Ley de SociedadesAnónimas, se hace público que la Junta General Extraordinaria y Universal deSocios de las Mercantiles Construcciones Mompó SL, Ned Twin SL, Porteo-tal SL y Promocions i Construccions Sanfegi SL, celebrada el día 20 de sep-tiembre de 2009, acordaron por unanimidad la fusión de las citadas socieda-des, mediante la absorción por parte de Construcciones Mompó SL a Ned TwinSL, Porteotal SL y Promocions i Construccions Sanfegi SL, lo que implicarála extinción y disolución sin liquidación de las sociedades absorbidas, y latransmisión en bloque de su patrimonio social a la sociedad absorbente queadquirirá, por sucesión universal, los derechos y obligaciones de aquellas, enlos términos y condiciones del proyecto de fusión suscrito por los adminis-tradores de las sociedades que participan en la fusión, depositado en el Re-gistro Mercantil de Girona.De conformidad con lo previsto en los artículos 242 y 243 de la Ley de Socie-dades Anónimas, se hace constar expresamente que los socios y acreedoresde las sociedades participantes en la fusión, podrán obtener el texto íntegrode los acuerdos adoptados en las Juntas Generales y los Balances de Fusiónde cada una de las dichas sociedades, y asimismo a los acreedores de cadauna de las sociedades, les asiste el derecho de oposición a la fusión duranteel transcurso de un mes contado desde la fecha del último anuncio de losacuerdos adoptados en las respectivas Juntas Generales en los términos pre-vistos en el artículo 166 de la Ley de Sociedades Anónimas.

Sant Feliu de Guíxols a 21 de septiembre de 2009.Los administradores solidarios de Construcciones Mompó SL