Accents#625Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009

CINEMAL’estrella de la lluita lliureJohn Cena es passa a lagran pantalla amb «12Trampas», dirigida perRenny Harlin >PÀG 3

CONCERTEl so «ye-yé», en català i al segle XXIAngelina i els Moderns són una de lespropostes més peculiars del panoramamusical català d’avui. Els anys 60 es deixaransentir diumenge a la Casa de Cultura >PÀG 8

LA MIRONA

The Pinker Tones obren la tardorLa Casa de la Música de Salt inicia la seva programació el proper divendres18, i ho fa amb una festa inaugural de luxe amb el duet barceloní,acompanyat dels Bloc Quilombo i els residents Sputnik DJs >PÀG 8

LA FITXAEstats Units-

Nova Zelanda.Any: 2009.Durada: 114 min.Gènere: Fantàstic.Direcció i guió: NeillBlomkamp.Intèrprets: SharltoCopley, David James,Jason Cope, MandlaGaduka.� Albèniz Plaça, Oci-ne (Girona), Cinebox(Salt), Lauren (Bla-nes), CatCines (Fi-gueres), Cines Olot,Kyton (Palamós), Ocine (Platja d’Aro),Cines Roses.

� En mal lloc hemanat a parar

Fa gairebé trenta anys, els hu-mans ens preparàvem permantenir el primer contacteamb uns éssers d’un altre pla-neta. Mentre la nau s’apropa-va per aterrar a la ciutat de Jo-hanesburg, el món estava pen-dent de saber si aquests alie-nígenes ens volien conqueriro, per contra, venien a dur-nospau i prosperitat. El resultat nofou ni un ni l’altre: aquells ex-traterrestres eren els darrerssupervivents d’un planeta de-vastat i prou feina tenien d’a-guantar-se drets. Mentre elmón decidia què fer-ne, vanser confinats a l’anomenatDistricte .

CARLES RIBASPel·lícula narrada gairebé comun documental històric, Districtsuposa una posada de llarg delque el director canadenc NeillBlomkamp havia realitzat en elseu curtmetratge Alive in Jo-’burg, en el qual s’entrevistavagent del carrer per tal que do-nessin la seva opinió al voltantd’uns pobres extraterrestresque no sabien on caure morts.De fet, la ubicació de la històriaa la ciutat esmentada no és ca-sual: a banda que el director vanéixer i va viure part de la in-

fància en aquest indret, resul-tava enormement estimulantestablir una metàfora al vol-tant de l’alteritat en un país enple desenvolupament de l’a-partheid. D’aquesta manera, amesura que avança l’acció, elsalienígenes comprovaran queels governants del país, lluny detrobar una solució pel seu cas,aguditzaran l’exclusió rentant-se les mans de l’assumpte i ce-dint la custòdia d’aquest grup auna empresa privada que no-més procura pels beneficis eco-nòmics que podrien obtenird’unes armes que, malgrat nosaber com funcionen, estan aanys llum de les que usen els ex-èrcits humans.

District , a banda de com-binar multitud de gèneres (crí-tica social, fantàstic i fins i tottocs de comèdia), basa la sevaoriginalitat en l’estil narratiu:rodada a voltes càmera en màcom un fals documental o uti-litzant imatges reals obtingudesdels arxius històrics de diversesagències de notícies, la sensaciófinal que produeix el film a totsaquells que ja l’han vist és queens trobem davant una fres-quíssima proposta que fa tot l’e-fecte de convertir-se en unapel·lícula de culte.

«DISTRICT 9»�PETER JACKSON PRODUEIXAQUEST FILM FANTÀSTIC EN EL QUAL ELS

EXTRATERRESTRES SÓN ELS VENÇUTS

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

Fa tres temporades el debutantDaniel Sánchez Arévalo triomfavaal Festival de Sitges amb unapertorbadora i estimulantproposta anomenadaAzuloscurocasinegro, la qual es vaconvertir en un merescut èxit depúblic i, a més a més, es va endurdiversos premis Goya. AmbGordos, el director canviaradicalment d’estil per oferir-nosuna comèdia agredolça sobre ungrup de teràpia per a obesos.

Aquest grup de teràpia, però, no con-sistirà a oferir dietes radicals per apri-mar-se ni espartans exercicis físics, jaque del que es tracta és d’esbrinar elperquè s’ha arribat a aquesta situaciói, en certa manera, a saber conviureamb uns quilos de més sense que aixòafecti l’autoestima dels personatges.D’aquesta manera, el film gira al vol-

tant de cinc històries amb el mateixdenominador comú –l’obesitat– i queconvergeixen totes elles en l’Enrique,personatge principal de la pel·lículaque actua com a fil conductor i que éscapaç, gràcies a la seva actitud posi-tiva, de contagiar cert humor i ganesde viure als altres partícips de la terà-pia. L’actor Antonio de la Torre (el qualhem vist recentment a Retorno a Han-sala) s’ha situat amb aquesta inter-pretació en el rànquing d’actors quehan hagut d’engreixar-se fins a límitsinsospitats (en aquests cas, trentaquilos) per fer creïble un personatge.No cal dir que el número u d’aquestrànquing encara correspon a Robertde Niro i la seva fabulosa interpreta-ció del boxejador Jake La Motta en l’o-bra mestra Toro salvaje.

Val a dir que Gordos ha estat pre-sentada fora de competició en el Fes-tival de Venècia que s’està celebrantaquests dies.

CARLES RIBAS

DIARI DE GIRONA

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009

Després dels seus suggestius inicisa la sèrie B fantàstica, el finlandèsRenny Harlin es va convertir en undels artesans preferits deHollywood gràcies a La Jungla iMáximo riesgo, que l’acreditavencom un individu molt dotat per al’efectisme visual peròprofundament negat per a lanarrativa.

El seu estil, massa deutor d’una estèti-ca de videoclip que als començavaa donar símptomes d’esgotament, vaacabar per cansar el personal, i films

com La isla de las cabezas cortadas oMemoria letal van passar amb méspena que glòria a les taquilles d’arreudel món. Amb l’excepció de la diverti-da Deep Blue Sea, les seves pel·lículeshan anat degenerant: Cazadores dementes, la quarta entrega d’El exorcis-ta i La Alianza del mal no complienamb els mínims exigibles de qualitat.De fet, el seu darrer treball, Cleaner, unthriller protagonitzat per Samuel L.Jackson, Ed Harris i Eva Mendes, ni tansols ha trobat distribució en nombro-sos països. Ara Harlin sembla haver vol-gut tornar als orígens amb trampas,una cinta d’acció amb vocació de sèrie

B que busca fer de trampolí cinema-togràfic per a l’estrella de la lluita lliu-re John Cena. El nou actor, que l’anypassat ja va fer una primera temptati-va amb The Marine (Persecución letal),aconsegueix que les aptituds dramàti-ques d’Arnold Schwarzenegger semblinles de Marlon Brando.

trampas està plantejada com unvideojoc. El protagonista és el típicpolicia amb la típica xicota que és tí-picament segrestada pel típic psicòpataque ha planejat una típica revenjacontra el bo de la pel·lícula. La gràcia dela història és que el dolent li planteja albo que superi dotze proves (un mica a

l’estil dels treballs d’Hèrcules) si vol tor-nar a veure l’amor de la seva vida. I, perdescomptat, cadascuna de les provesés més perillosa que l’anterior. La pre-sència de Cena ocupa la pantalla (en-cara que sigui per una qüestió de bí-ceps), però per trampas també s’hideixen caure Ashley Scott –la noia de lasèrie Jericho–, Taylor Cole, Steve Har-ris, Brian J. White, Travis Davis i AidanGillen, un dels protagonistes de la sè-rie The Wire. La música original ve fir-mada per Trevor Rabin, tot un espe-cialista en la matèria gràcies a les sevescol·laboracions amb el productor Jer-ry Bruckheimer.

PEP PRIETO

«12 TRAMPAS»�RENNY HARLIN, AUTOR DE «LA JUNGLA 2» I «MÁXIMO RIESGO», TORNA AL CINEMA MÉS MUSCULÓSEN UNA CINTA D’ACCIÓ PROTAGONITZADA PER L’ESTRELLA DE LA LLUITA LLIURE JOHN CENA.

LA FITXAEstats Units.

2009.Títol Original: 12

rounds. Gènere: Ac-ció. Direcció: Renny

Harlin. Intèrprets:John Cena, AshleyScott, Taylor Cole,

Steve Harris, Brian J.White, Travis Davis,

Aidan Gillen.� Ocine (Girona).

Ben bé com un gerro. Ashley Scott, l’eterna

xicota. D’indubtableatractiu físic, explotat

en títols com Inmer-sión letal i fins i tot a Inteligencia artificial,

aquesta actriu s’ha es-pecialitzat a fer de xi-

cota del catxes en filmscom SWAT, Pisando fuerteo La sombra

del reino.

� Un Hèrculesmodern

LA FITXAEspanya. 2009.Gènere: Comèdia

dramàtica. Durada:120 min. Direcció:

Daniel SánchezArévalo. Intèr-

prets: Antonio dela Torre, Roberto

Enríquez, VerónicaSánchez, Raúl

Arévalo.� Albèniz Cen-

tre (Girona), Oci-ne (Girona), Cat-

Cines (Figueres),Cines Olot,

Kyton (Palamós),Ocine (Platja

d’Aro).

�

DIARI DE GIRONA

«GORDOS» � EL DIRECTOR DE «AZULOSCUROCASINEGRO» ENSPROPOSA UNA COMÈDIA DE COSTUMS AL VOLTANT DE L’OBESITATI DE COM SUPERAR-NE ELS TRÀNGOLS QUE PROVOCA

Excés d’equipatge

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 54

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

¿QUÉ LES PASA A LOS HOMBRES?�����

Estats Units. 2009. Color. 129 min. Títol original: «He's just not that into you». Direcció: Ken Kwapis. Guió: Abby Kohn i Marc Silverstein, a partir del llibre de Greg Beh-rendt i Liz Tuccillo. Intèrprets: Ben Affleck, Jennifer Aniston, Drew Barrymore, Jennifer Connelly, Kevin Connolly, Bradley Cooper, Ginnifer Goodwin, Scarlett Johansson, KrisKristofferson, Justin Long. ALBÈNIZ CENTRE , OCINE, CINEBOX DE SALT, LAUREN DE BLANES,CATCINEMES FIGUERES, CINES OLOT, ARINCO PALAMÓS, OCINE PLATJA D’ARO I CINEMESROSES. La comèdia romàntica actual, amb la il·lustre excepció dels films de Judd Apatow, estan en el terme mig del conte de fades i el manual d’autoajuda. És a dir, que tantes nodreixen dels tòpics inherents al gènere com d’un cert adoctrinament basat, sobretot, en la vindicació de les formes tradicionals de família. ¿Qué les pasa a los hombres?no n’és una excepció: la seva visió, coral però indiscutiblement uniforme des d’un prisma moral, només és digerible per aquell espectador que veu en el romanticisme una fa-ceta més del cinema fantàstic. Més que res perquè les conclusions d’aquesta pel·lícula són més aviat de full parroquial; així, segons Kwapis casar-se és collonut, l’amor redi-meix els escèptics i els adúlters mereixen ser apedregats. Aquest últim apartat, per cert, és gairebé impresentable, perquè el retrat del personatge de Bradley Cooper (unbon actor, d’altra banda) hauria ruboritzat, fins i tot, als censors dels anys 30 i 40. En qualsevol cas, se li ha d’admetre al film algunes troballes, algunes (poques) de guió i re-alització (els monòlegs a càmera, la seqüència posterior a l’atac de cor de Kris Kristofferson) i d’altres, la immensa majoria, atribuïbles a la solvència del seu repartiment, desd’una Jennifer Connelly en estat de gràcia a l’escena en què el seu marit li confessa la infidelitat fins al divertit empresari nocturn que encarna Justin Long. La pel·lícula, aixòsí, serveix de magnífic contrapunt als plantejament de Resacón en Las Vegas, una reflexió més profunda de la maduresa masculina i les seves contradiccions. PEP PRIETO

�

«AGALLAS»: ARRIBA I ABAJO�����

Espanya. 2009. Color. 99 min. Direc-ció:Samuel Martín Mateos y Andrés Luque Pé-rez. Guió: Javier Félix Echániz y Juan AntonioGil Bengoa. Fotografia: Juan Carlos Gómez.Música: Xabi Font i Arturo Vaquero. Intèrprets:Carmelo Gómez, Hugo Silva , Celso Bugallo ,Mabel Rivera , Carlos Sante , Xavier Estévez,Isabel Blanco , Yoima Valdés, Rula Blanco, To-más Lijó. ALBÈNIZ CENTRE, OCINE DE GI-RONA, CINEBOX DE SALT, LAUREN DEBALNES, CINES OLOT , OCINE PALTJA D’A-RO. Un thriller que s'allunya de les propostescomunes de la nostra cinematografia, estima-ble pel que aporta malgrat els defectes quepresenta. Hugo Silva s'esforça, però poc potfer front a un gran Carmelo Gómez. Sebas(Hugo Silva) acaba de sortir de la presó. Senseofici ni benefici, les circumstàncies el portarana trobar els seus atrotinats ossos a Galícia, onconeixerà Ramón Regueira (Carmelo Gómez),narcotraficant que el reclutarà com a part delseu organigrama criminal. «Agallas» és und'aquests títols necessaris per al cinema es-panyol, allunyat de les mateixes propostes desempre, presentat com un eficient i cura thri-ller negre, càustic, recargolat, ple de personat-ges vils que tracten d'apunyalar-se per l'es-quena de manera contínua i despietada. Ambel món de la droga com a excusa, els directorsdebutants Samuel Martín Mateos i Andrés Lu-que llancen un sobirà cop de puny ple d'hu-mor agre a la realitat que ens toca viure, plenad'interessos contraposats, trames i corrupte-les de despatx que resulten gairebé tragicò-miques quan surten a la llum pública. La tra-ma, encara que una mica brusca pel que fa enla seva presentació, és àgil i contundent, unahistòria que segueix de ben a prop l'ascens enl'escalafó d'un bala perduda que es creu moltllest però que en realitat no és sinó una espè-cie de gos a la recerca d'un amo que no elmima, però tampoc el castiga. JOSÉ ARCE

�

HAZME REIR �����Estats Units. 2009. Color. 146 min. Títol original:

ÇFunny People». Direcció i guió: Judd Apatow. Fotografia:Janusz Kaminski. Música: Michael Andrews i JasonSchwartzman. Intèrprets: Adam Sandler, Seth Rogen, LeslieMann, Eric Bana, Jonah Hill, Jason Schwartzman, Aubrey Pla-ça, Maude Apatow. ALBÈNIZ CENTRE DE GIRONA, LAU-REN DE BLANES, CATCINEMES FIGUERES, OCINE DE PLAT-JA D’ARO, . Per molt que un vegi cinema, per molt que lle-geixi sobre ell, mai sabrà què és o què motiva les distribuï-dores a donar a les pel·lícules un títol o un altre. El títol ori-ginal és Funny People, és a dir, alguna cosa així com «gentedivertida», el títol en espanyol, Hazme reir. En fi, incògnitesque assalten a un. Judd Apatow s'ha convertit en el directorde la nova comèdia made in USA per excel·lència. Desprésde Virgen a los 40 i Lío engañador, ataca ara amb una co-mèdia agredolça plena d'alegria, dolor, soledat i amor. Comla vida mateixa. La història d'un aclamat monologuista que

descobreix que li queda poc temps de vida és la pedra an-gular sobre la qual Apatow desplega els seus dots per a l'-humor des de dins, des de la mirada del propi humorista. Notrobaran en el personatge d'Adam Sandler per cert, no no-més estem davant del millor de la seva carrera, sinó queaquest personatge sembla un altre ego del propi actor i laseva més que discutible trajectòria ni un indici dels perso-natges als quals ens té acostumats; i per a què negar-ho,això és d'agrair.

Encara que tampoc trobaran en aquesta producció niuna mínima empremta de les seves dues gamberrades an-teriors; això sí s'atiparan de sentir acudits sobre penis. Haz-me reir resulta una comèdia curiosament diferent i extre-madament àcida, però amb un cert fons conservador i un totan autocompassiu en alguns moments que aconsegueixdescol·locar-te. Amb tot, està bé això de recordar-nos que lavida dels còmics no sempre ni resulta ni té per què ser tancòmica. JUAN LACASA

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

El misteri del bon viUNA CURIOSA NOVEL·LA QUE EXPLICA COM FER UN BON VI I VIURE BÉ LA VIDA, DES DE L’ENOLOGIA, EN ELMARC DE LES NOVES PUBLICACIONS QUE APAREIXEN A MESURA QUE AUGMENTA LA CULTURA CULINÀRIA

Redescobrir el món des de l’autismeAquest llibre convida el lector a

redescobrir el món a través de la miradad’un adolescent, Marcelo, un noi unamica especial. No comprèn els matisos,les expressions facials ni els sentitsfigurats. Marcelo pateix un lleu autisme iper ell tot és blanc o negre, concret. Al’estiu tot canviarà amb l’inici d’un treballen un despatx d’advocats. | DdeG

�

FRANCISCO X. STORKMarcelo en el món realROSA DELS VENTS, 291 PÀGINES

Redescobrir la infantesaEdició de la novel·la de Marie Luise

Kaschnitz (Karlsruhe 1901-Roma 1974),autora de novel·les assajos i poesia.Gràcies al la traducció de Rosa PilarBlanco, el lector hispànic té accés aaquesta història d’una estranyainstitució que, a través de recursos degran modernitat, permet als humansreviure la seva infantesa. | DdeG

�

MARIE LUISE KASCHNITZLa casa de la infanciaMINÚSCULA, 137 PÀGINES

Imprescindible relat de ciència-ficcióL’autor més destacat i influent de la

ciència-ficció i la divulgació científica delsegle XX ens situa amb aquesta història al’any 12020 E.G., quan l’últim emperadorgalàctic de la dinastia Autun, Cleó I, ocupael tron en un entorn d’incertesa, a l’esperade la creació del nou poder: la Fundació.Aquesta reedició és una traducció de M.G.Martínez. | DdeG

�

ISAAC ASIMOVPreludio a la FundaciónLA FACTORIA DE IDEAS, 345 PÀGINES

Una jove bonica, rica i independentUna de les grans novel·les del segle

XIX, protagonitzada per Isabel Archer,una bella jove nord-americana que repuna substanciosa herència i decideixviatjar a Europa. La seva família vol quees casi aviat, però ella prefereix defensarla seva independència, fins que elsesdeveniments es precipiten d’unamenera inesperada. | DdeG

�

HENRY JAMESRetrato de una damaMONDADORI, 779 PÀGINES

Una col·lecció de contes extraordinarisPer primeva vegada es publica a

Espanya una selecció de 35 relats ambel bo i millor de l’escriptora canadenca.Els temes tractats són molts. Passem deles reflexions d’una dona abandonadapel marit que s’encaparra a mantenir-sefidel al matrimoni, a la història d’unconco que es veu atabalat per lanombrosa prole de la germana. | DdeG

�

MAVIS GALLANTLos cuentosLUMEN, 932 PÀGINES

Al-qaeda i els orígens de l’11-SUna història apassionant, guanyadora

del Premi Pulitzer, molt més que lanarració apassionada i detallada delsfets que van conduir a l’11-S. Retrat deJohn O’Neill, l’impetuós agent de l’FBIque treballa frenèticament per detenirOsama bin Laden i acaba morint víctimadels atacs al World Trade Center. Thrillerperò també tragèdia. | DdeG

�

LAWRENCE WRIGHTLa torre elevadaBEBATE, 581 PÀGINES

FERENC MÁTETRADUCCIÓ DE

FERRAN MENDOZA

Un viñedoen la

ToscanaSEIX BARRAL,307 PÀGINES

Diuen que a la Toscana italiana ésimpossible trobar una casa envenda o de lloguer. Com començaa passar a l’Empordà, estan totesocupades. Un llibre explical’experiència real d’una parellad’alt nivell adquisitiu que restaurauna finca, vinyes incloses.

A mesura que ha augmentat la cul-tura culinària en el món, han apare-gut llibres i pel·lícules que parlen delmón del vi. Com un efecte natural. Te-nen Entre copas, com a paradigma d’a-quest fet, una road-movie que volmostrar al món la potència del fet vi-nícola a Califòrnia. O Mondovino. Ofins i tot llibres best-sellers, com l’e-laborat per Noah Gordon (El celler),que tracta la formació del mite delsvins del Penedès, des de l’òptica an-glosaxona, tendent a l’exageració, lamanipulació de dades i la llegenda.Aquesta novel·la del nord-americàd’origen hongarès Ferenc Máte unifi-ca el somni personal de molta gent: ar-ribar a elaborar un bon vi, amb un al-tre mite, ben americà, viure i disfru-tar de la Toscana. Fins a tal punt ha ar-ribat la bogeria dels anglosaxons,també dels alemanys, per viure enaquesta regió italiana, que es paguendesenes de milions d’euros per acon-seguir la propietat d’aquestes viles.Aquest llibre escollit per The NewYork Times el com un dels llibresde l’any, té molt de l’experiència vitalde l’autor, que amb la seva dona Rosaprodueix vi a la Toscana. S’allunya, pertant, d’una visió més o menys mani-

pulada per entrar en terrenys més re-alistes. Com quan explica que undels centres més importants de lacasa a la Toscana, és la cuina (ja sabenque els americans de ciutat no s’hanpreocupat massa pel menjar, el fast-food, menjar brossa, és un concepteseu): «en la cocina se prepara la co-mida (...) pero también se come, se co-tillea, se lee y se cose (...) en las noc-hes más frías de invierno, dormíatoda la familia porque (...) era el úni-co punto caliente de la casa» (pàg.).

El llibre és ple d’una humanitatreal, la de la gent que viu a la Tosca-na, que, per cert, s’ha de sentir real-ment envaïda per tant d’estrangerque s’hi pretén quedar, a la manerad’una Mallorca nostra. I la seva con-ducta, segons ens explica, es mouentre aquest orgull de ser una de leszones de més atractiu de la terra, i elrebuig a tanta gent estranya que es volquedar a casa seva.

En el cas de Máte, assistim a tota lareconstrucció de la casa comprada pelmatrimoni, una reconstrucció inter-minable, plena d’anècdotes, i fetagràcies a la col·laboració de treballa-dors italians i a tot el procés de fer unbon vi. Al maig ja comencen a apa-rèixer els brots verds. Però resultaque no plou i l’home ha de regar lesvinyes. I si continua la situació així,potser perd aquesta collita que ansiatant aconseguir.

Explica curiositats, per exemple,que els cérvols, que es mengen les fu-lles de les vinyes, poden arribar a serun perill per a la collita. O que has d’es-

perar tres anys per aconseguir unaanyada més o menys decent. Ele-ments tan quotidians per a un pagèscom un tractor es poden convertir enun perill per a la integritat física de lagent.

Perquè es facin una idea del nivelleconòmic de l’autor, veuran que peraprendre coses de l’ofici d’enòleg, laparella marxa una setmana a Bordeus,per tal d’espiar la competència. Unacompetència que resulta que són elsmillors productors de vi del món:noms mítics com Cheval Blanc, Châ-teaux Margau o Petrus. Mentre són a

Bordeus, prenen delicatessen un xicindigestes com foie gras chaud avecfeulle de choux (fetge d’oca damunt fu-lles de col) o confit de canard. Com ve-uen, els protagonistes disposen delpressupost anual d’un petit país.

En fi, un llibre curiós, que explica lescaracterístiques d’aquesta zona viní-cola des d’una experiència real, encaraque no particularment assequible a laresta dels mortals. Un ritual que totsels productors realitzen, la verema.Aquesta part, quan explica tot el pro-cés, és una de les més aconseguides.La màgia del vi és present en el llibre.

MOISÈS DE PABLO

La Toscana, com l’Empordà, una de les comarques més sol·licitades del món.

DIARI DE GIRONA

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La reina alPalau delscorrents d’aireSTIEG LARSSONCOLUMNA

2�La noia quesomiava unllumi i un bido...STIEG LARSSONCOLUMNA

3�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

4�Les ales del’esfinxANDREA CAMILLERIEDICIONS 62

5�La Dona deVerdARMADURINDRIASONLA MAGRANA

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�CuinetesFERMÍ PUIGCOLUMNA

2�Plantem caraJOAN SOLÀLA MAGRANA

3�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

4 �Breu historiadel monGOMBRICHLA BUTXACA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009

Un viatge literariL’Empordà dels escriptors és un

viatge literari a les fonts de la fascinaciópolítica i cultural que aquesta comarcaha exercit des del segle XIX. JoanMaragall i Josep Pla són els referentsd’un recorregut que passa per JacintVerdaguer, Josep Pella i Forgas, RamonMuntaner, Carles Bosch de la Trinxeria,Víctor Català, entre d’altres. | DdeG

�

JAUME GUILLAMETL'Empordà dels escriptorsEDITORIAL L’AVENÇ

BELÉN GOPEGUIDeseo de ser punkANAGRAMA, 187 PÀGINES

Una valoració feta per juristesUns 200 juristes de totes les

comunitats autònomes donen el seutestimoni. Les seves opinions abarquendes del franquisme fins als anys detransició fins al nostre actual Estat deDret. Així mateix també es posicionenquant a les actuacions del futur de lamonarquia d’Espanya. | DdeG

�

ÀNGEL FONTEl estado de derechodespués de 1978PUBLI CORINTI, 812 PÀGINESFugint de la guerra franco-argelina

Als primers anys 60 del segle XX, unjove de 18 anys s’amaga de l’horror de laguerra francoalgeriana en una petitaciutat prop de la frontera amb Suïssa.Coneix una gent amb qui va de festa enfesta, vivint sempre en etern present,d’esquena al món i a la política. Però larealitat no és el que aparenta, com entotes en les novel·les de Modiano. | DdeG

�

PATRICK MODIANOVilla TristeANAGRAMA, 191 PÀGINES

Una novel·la de fantasiaLa història del llibre se centra en un

món subterrani i en una onadad'assassinats que sacseja la ciutat deNova York. En aquesta superba seqüelal’autora arrossega de nou els seuslectors a les sinistres urpes del Submónde la ciutat, on l'amor mai està fora deperill i el poder es converteix en latemptació més letal. | DdeG

�

CASSANDRA CLARECazadores de sombrasDESTINO, 512 PÀGINES

El preu que cal pagar pels somnisEl festival de cinema de Canes

serveix a Paulo Coelho per fer un retratclarivident del món en què vivim. Ambun ritme accelerat, la novel·la transcorredurant 24 hores al festival de cinemamés important d’Europa on actorsconsagrats, aspirants a actriu, topmodels,....intenten fer-se un lloc en elmón glamurós de la fama. | DdeG

�

PAULO COELHOEl vencedor està solPLANETA, 390 PÀGINES

Un viatge aventurer en vaixellEl Panoràmic, vaixell de gran calat per

al transport de càrrega i de passatge,pateix una avaria. L'embarcació quedaenganxada en un bucle cobert d'unaboira permanent, sense possibilitataparent de rescat. Els passatgers portenla situació com poden; amb algunmoment de tensió i el camí que porta elprogrés de la humanitat. | DdeG

�

PERE CALDERSRonda naval sota la boiraLA MAGRANA, 218 PÀGINES

5�Cent anysd’EsteladaMISCEL.LÀNIACIM

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�La reina en elpalacio de lascorrientes STIEG LARSSONDESTINO

2�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO

3�La chica quesoñaba con una cerilla...STIEG LARSSONDESTINO

4�Aurora BorealASA LARSSONSEIX BARRAL

5�La mano deFatimaILDEFONSOGALCONESGRIJALBO

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO

2�El sentimientonegativoRISTO MEJIDEESPASA CALPE

3�La crisis ninja yotros misteriosLEOPOLDO ABADIAESPASA CALPE

4�La Vida BuenaJAVIER SABADAPENINSULA

5�Piensa, esgratisJOAQUIN LORENTEPLANETA

Una biografia poc convencionalexplica l’auge i la caiguda de larevolució llibertària esdevingudaal País Valencià, amb totes lescontradiccions, tensions i drames.

Pocs se sap de la revolució llibertà-ria de 1936 i els seus detalls. Encaramenys quan aquesta té lloc fora de Ca-talunya. I sovint els noms propis es per-den en l’oblit de la història. Miquel Amo-rós, historiador heterodox especialistaen el món llibertari i en els aspectes mésincòmodes de la història oficial ens re-cupera José Pellicer, fundador de la co-neguda com a la «Columna de Hierro»valenciana que, sorgida entre l’efer-vescent anarquisme valencià cobreix enfront de Terol mentre tracta de pre-servar els principis revolucionaris, nosense violència, a la rereguarda.

El fet és que José Pellicer és un delspersonatges més fonamentals i oblidats

XAVIER DÍEZ

de la guerra. Tanmateix, malgrat el tí-tol del llibre, aquesta no és una biografiaconvencional, sinó que utilitza el pro-tagonista real per explicar els inicis,auge i caiguda de la revolució llibertà-ria desenvolupada al País Valencià,amb totes les contradiccions, tensionsi drames on la violència (l’estructural ila física) esdevè el difícil context on unspersonatges tràgics semblen desplaçar-se directament vers el fat inexorable dela derrota i l’extinció d’una tradició lli-bertària potent.

Ens trobem amb una recerca moltben documentada que, davant d’un te-rreny poc explorat (el recentmenttraspassat Abel Paz hi dedicà un llibrememorable menystingut per la crítica)ofereix moltes claus per comprendre ladimensió i el caràcter radicalitzat debona part de l’anarquisme valencià.Amorós emfatitza més les causes queles conseqüències, i indaga en els per-quès dels antagonismes amb els go-verns republicans, amb el sector méssindicalista de la CNT i amb la partici-pació llibertària en el govern, enfoca-ment no gaire habitual quan ens en-frontem a una història on l’espectacu-laritat dels fets ens oculta sovint lesraons profundes d’un capteniment ambuna lògica no sempre ben compresa perla historiografia professional.

MIQUELAMORÓSCOL·LECCIÓ MEMORIA,BARCELONA

José Pellicer,elanarquistaíntegroVIRUS, 383 PÀGINES

Revolucions, revolucionaris i oblitsBIOGRAFIA DE JOSÉ PELLICER A PARTIR D’UN TREBALL DE RECERCA BEN DOCUMENTAT OFEREIX LES CLAUS PERCOMPRENDRE LA DIMENSIÓ I EL CARÀCTER RADICALITZAT DE BONA PART DE L’ANARQUISME VALENCIÀ

La veu dels sense veuL’escriptora madrilenya Belén Gopegui dóna a Deseo de ser punk veu

als sense veu, a la gran massa que viu als barris de treballadors, en ciutatsdormitori, sense futur perquè ningú no els escolta. Els adolescents d’a-questa novel·la deambulen pels carrers de la gran ciutat a la recerca d’uncentre social inexistent i aposten per l’ocupació de cases que els rics no-més utilitzen per especular. Cases que els inquilins provisionals transme-trien netes i ordenades a la següent generació. A manca de locals socials,la planta de mobles d’El Corte Ingès pot ser un racó càlid per passar la tar-da, fins que un empleat et fa fora. Davant tanta adversitat, el crit estripatde la música rock esdevé l’única via de fer-se escoltar. | DANIEL BONAVENTURA

�

VICENÇ PAGÈS JORDÀEls jugadors de whistEMPÚRIES, 541 PÀGINES

Ideal figuerenc frustratEls ambients dels instituts, les sales de màquines i les discoteques de la

Figueres dels anys setanta i vuitanta queden molt ben reflectits en aques-ta novel·la, tots els personatges de la qual són ficticis, però amb diàlegs re-als. La narració és fruit d’un exhaustiu treball de documentació de les refe-rències musicals i cinematogràfiques de l’època. El protagonista, en Jordi,volia de jove ser artista, però acaba guanyant-se la vida com a fotògraf decasaments. A partir de l’enllaç de la seva filla amb un conductor de retroex-cavadores, fa evocació dels anys passats, busca una sortida al seu estanca-ment, però no s’adona que les coses encara poden anar molt malament. Elllibre és farcit de personatges sorprenents i escenes memorables | D. B.

�

Carros de combat republicans de la «Columna de Hierro» valenciana, el 1936.

DIARI DE GIRONA

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

TEMPORADA 20092010The Pinker Tones +The Rock ‘n’Roll Brothers +Bloc Quilombo + Sputnik DJsLA MIRONA

� Divendres 18, 22h. � 7€ (an-ticipada) / 10€ (taquilla).

Des del llançament del seu àl-bum de debut, The BCN Connec-tion, el , el duet de Barcelona

The Pinker Tones ha anat sem-brant èxits internacionals i haaconseguit una gran reputació in-ternacional, arribant a ser consi-derats com un dels grups més ex-portables d'Espanya. La seva en-ganxosa mescla de música electro,pop, dance, indie i lounge ha en-cantat a la crítica. A La Mirona pre-sentaran Wild Animals, el seuquart i fins ara últim treball, ons’entreguen amb més energia que

mai mostrant-se tal com són: com-positors, cantants, multiinstru-mentistes independents i ambuna idea pròpia de com fer les co-ses. Ells són els animals salvatgesa què fa referència el títol de l'àl-bum. Aquest any han acon-seguit el guardó Premi de la Mú-sica millor tema de música elec-trònica per SexyRobot.

The Rock'n'roll Brothers és labanda de rock'n'roll-garage-punk-

més espectacular de la plana del'Empordà. El seu so «gruixut-empordanenc» està arrassant perla província i la seva escaladaamenaça amb arrassar tot el ter-ritori català. Les seves versionsdels millors interprets de rock'n'rolldels anys i com Chuck Ber-ry, Little Richard, Jerry Lee Lewis,The Sonics i un llarg etcètera s'es-tan expandint per tot el territori ino tenen límits.

Bloc Quilombo fusiona ritme,energia i color. Un espectacle so-nor i visual i, sobretot, interactiu,ja que el públic també participad’aquesta gran festa de la percus-sió. Un espectacle fresc i descaratque pren com a hàbitat natural elcarrer però que pel tarannà i les ca-racterístiques d’aquesta formació– donat que els músics portenpenjats els instruments i no ne-cessiten sonorització- és apte pera qualsevol entorn.

Clouran la nit els Sputnik DJs, elsresidents de La Mirona.

DdG

The Pinker Tones obren latemporada de La MironaEL DUET BARCELONÍ DÓNA EL TRET DE SORTIDA A UNS MESOS DE MÚSICA IESPECTACLES A LA SALA GIRONINA, ACOMPANYATS DE LA BANDA DE VERSIONS THEROCK’N’ROLL BROTHERS I LA FESTA PARTICIPATIVA DE BLOC QUILOMBO, A MÉS DELSJA HABITUALS SPUTNIK DJS. TOT AIXÒ SERÀ DIVENDRES QUE VE A PARTIR DE LES 22H

El duet barceloní estarà acompanyat per Bloc Quilombo i Sputnik DJs a la festa inaugural de la Casa de la Música de Salt.

RICHARD HAUGHTON

GIRONAGÔPrimeres jornades afrobrasileresLA MIRONA

� Dissabte 12, 23h. 5 €. A la pista s'alternaran els grups

que s'hagin apuntat a les jornadesi la música dels dj's i a l'escenari esfarà una exclusiva RODA DE SAM-BA a càrrec dels professors de lesjornades juntament amb altresmúsics. Una ocasió especial i únicade gaudir de la millor percussióafrobrasilera. I després la festacontinuarà amb els dj's Difikulta-des Motrizes amb The return ofthe 3.

SIXTIESAngelina i els ModernsCASA DE CULTURA DE GIRONA

� Diumenge 13, 19h. Entradagratuïta.

Recuperar el repertori ieié encatalà de la música ballable popu-lar dels 60 és l'objectiu d’aquestaformació. La veu peculiar de la so-lista, Helena Casas (ex-Pomada), iel so esmolat dels saxos es combi-nen amb la base rítmica i els or-gues elèctrics per evocar la modade mig segle enrere. El repertori dela formació inclou cançons popula-ritzades per Maria Cinta, Emili Ven-drell, Guillermina Motta, La Trinca,Els Picapedrers, Santi Sans, Quixo-t's Quartet, Nuri, Joan Baptista Hu-met, Renata i Lluís Llach.

Escenaris

Angelina i els Moderns.

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2008

Discovery són Rostam Batmanglij(Vampire Weekend) i Wes Mile (Ra RaRiot), i en el seu debut combinen veusurban soul, vocoders, sintetitzadors igairebé qualsevol cosa que se'ls passiper la cap. Angel Deradoorian (DirtyProjectors) tira una mà en I wanna beyour boyfriend, Ezra Koenig (VampireWeekend) fa el propi en Carby, i fins as'atreveixen amb I want you back (TheJackson 5), en un disc que reparteix en-certs i errors, i que té força de capritx imolt de divertiment menor. (INDIELEC-TRONICA) | E.G.

�

DiscoveryLP

XL/¡POP STOCK!

�����

Posem-nos en antecedents: BrianHunt (Half Foot] Outside) va ser nuvi deLourdes Hernández (Russian Red), igran influència seva per gravar el cele-bèrrim I love your glasses. Ara arriba laresposta amb un àlbum que fa referèn-cia a aquestes ulleres (que, per cert,són les que porta el mateix Hunt), en elqual Lourdes canta i té versió mainstre-am (What is love, de Haddaway), encaraque no inclosa. Tot circumstancial en unLP lo-fi, una mica tosc, però amb mo-ments brillants (Led by Moses i Kidspray for cats).. (FOLK) | E.G.

�

Brian HuntI LOST MY GLASSES

LIMBO STAR

�����

El Petit de Cal Eril és un projecte li-derat pel lleidatà Joan Pons que s'estre-na discogràficament amb un àlbum deso estudiadament ingenu, que adaptaalguns temes populars (Ton pare no ténas, L’elefant, La Caterineta per la Mer-cè) i tira mà de cors infantils per vehicu-lar una proposta hedonista, amb tintsde folk psicodèlic, que connecta ambil·lustres precedents locals (Música Dis-persa) i forans (Gorky’s Zygotic Mynci).Una nova prova de l'excel·lent estat desalut de l'escena catalana actual. (FOLKPOP) | E.G.

�

El Petit de Cal Eril

LES SARGANTANESAL SOL

BANKROBBER

�����

Sis anys portava La Iguana sense fi-car-se a l'estudi, i el culpable del seu re-torn ha estat l'escriptor francès MichelHoullebecq, la novel·la de la qual ha ins-pirat les cançons de Préliminaires, undisc d'acord amb l'edat actual (62 anys)de l'en un altre temps paradigma de l'in-conformisme, i en el qual s'atreveix acantar en francès (un Les feuilles mor-tes en el que sembla evocar Gains-bourg), fa l'ullet al so Nova Orleans(King of the dogs), explota els seus pro-funds registres vocals (Nice to be bad) ifins es marca uns balls. (ROCK) | E.G.

�

Iggy PopPRÉLIMINAIRES

VIRGIN/EMI

�����

OrquestraInternacional

MaravellaBALLEM?

PICAP

�����

Amb Todas las estrellas ja es va par-lar de maduresa, però amb aquest cin-què lliurament, primer amb Javelina, An-tonio Galvañ (que en el títol homenatja aSuperman i Jonathan Lethem) probable-ment ha signat la seva obra magna. L’ LPdecora la seva vocació narrativa ambuna entranyable història de melodies in-creïbles, preciosos arranjaments que de-mostren l'exhaustiva recerca d'un autorirrepetible per expressar la seva manerade veure la bellesa més pura. Més beatleque mai, tan melancòlic com sempre: alsseus peus, senyor Galvañ.. (POP) | E.G.

�

ParadeLA FORTALEZA DE

LA SOLEDADJABALINA

�����

Gravat el 2006, Break Up apareixdesprés del decebedor intentant deScarlett Johansson com a cantant, i en-cara que Pete Yorn sigui generós en elscrèdits, el paper de l’actriu en la grava-ció és menor (va gravar en dues tardes),incompatible amb el paper jugat per Bri-gitte Bardot en els discos de SergeGainsbourg (model inicial del projecte,encara que el resultat estigui a prop delShe & Him). Un LP anecdòtic de Yorn,per sota de Back & Fourth (2009), en elqual destaca la versió de I am the cos-mos. (POP ROCK) | E.G.

�

Pete Yorn &Scarlett

JohanssonBREAK UP

RHINO/WARNER

�����

Música per ballar i ballar

Si aquest país té una orquestra autènticament internacional, aquesta és la Maravella, una orquestraespectacular, incombustible, amb una efervescència incessant. Després del disc titulat Músicainternacional publicat l’any passat, l’orquestra ens regala ara més música amb el nou disc Ballem?, perno perdre el contacte amb els seus fidels seguidors, públic que busca –i en alguns casos fins i tot potsertroba– la felicitat en sales de ball, festes majors i envelats. Ballem? inclou l’enregistrament de 12 temesestàndads de tots els temps, però versionats totalment en català. L’orquestra vol contribuir així anormalitzar lingüísticament un sector molt dinàmic, com és el de la música alegra i optimista. Caldestacar l’especial col·laboració de la coneguda Núria Feliu amb el tema Un petó més, amor meu!.L’àlbum inclou melodies que molts podem xiular de memòria com New York-New York, El dia quem'estimis, Quan-quan-quan, Només tu (only you), Jo t'estimo, Tu m'estimes (somos novios), El rock de lapresó, Gotes de pluja, entre d'altres. Per ampliar la informació es pot consultar la webwww.maravella.com. (temes estàndars en català) | D. B.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

LA MÍTICA ORQUESTRA INTERNACIONAL MARAVELLA ENS REGALA UN CD PLE DEMÚSICA BALLABLE DE TEMES ESTÀNDARS COM «NEW YORK, NEW YORK» EN CATALÀ

CONCERT DE LLAÜTALBERT BOSCH

Casa de cultura, Girona. Divendres 18, 20 h. gratuït. El programa del concert l’integren obres de manuscrits

francesos del s. XVII i dues suites de Silvius L. Weiss (1686-1750), considerat el millor llaütista del seu temps. Incloutambé diversos minuets anònims de la catedral de Girona (s.XVIII) arranjats per a llaüt aprofitant l’avinentesa que pelsvolts de 1730 a la capella de música hi treballava Josep An-glada, llaütista i violinista natural de Cassà de la Selva. AlbertBosch ha participat en diverses agrupacions catalanes dedi-cades a la música antiga i és membre fundador dels grupsCantus i Música Antiga de Girona. | DdG

HOMENATGE NOVA CANÇÓCANÇÓ9

Casa de Cultura de Girona. Diumenge 7, 19 h, gratuït.El cicle de recitals de cançó d’autor CançÓ9, organitzat per

la Casa de Cultura de Girona, homenatjarà enguany la NovaCançó, coincidint amb la commemoració del cinquantèaniversari del sorgiment d’aquest moviment musical. El ciclede concerts, que s’obre aquest diumenge dia 13, convida enaquesta edició quatre grups de músics actuals perquè queinterpretin versions del repertori dels artistes que vanformar part de la Nova Cançó. Tots els participants tenenl'encàrrec d'interpretar Al vent, el tema que Raimon vacomposar l’any 1959 i que s’ha considerat el títolfundacional del moviment. Aquest cicle de recitals de cançód'autor, que enguany arriba a la cinquena edició, haprogramat tant intèrprets de llarga trajectòria perquèrecuperessin cançons velles o presentessin temes inèdits opoc coneguts (Biel Majoral, Falsterbo, Pi de la Serra, Ara Vade Bo) com a joves intèrprets (Projecte Efak, De Calaix) iautors allunyats dels circuits més comercials. En general, amés, es demana que els participants preparin un repertoriespecífic per a l’ocasió. Aquest cicle programarà concertsd’Angelina i els Moderns, i Marta Rius entre altres. | DdG

�

�

Planning

10ART AccentsDIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona

COL·LECTIVAGaleria d’Art Horizon, Co-

lera. Carrer Francesc Ribera, 22.� Del 29 d’agost al 30 de se-tembre. De dimarts a diumen-ge de 17,30 a 21,30h.

�

La darrera exposició de latemporada proposada pels res-ponsables de la Galeria Horizonvol reflexionar sobre l’espaiali-tat des de totes les seves possi-bilitats. En aquest sentit, lespropostes d’autors com RalphBernabei, Vicenç Viaplana, EnricAnsesa, Gabriel, Enrique Brink-mann, Jordi Puig, J.M. Berenguer,Alex Nogué, Peter Downs-brough, Edvard Lieber o Chris-tian Bonnefoi són una moltbona possibilitat de redescobrirl’espai des de Colera. | E. CAMPS

COL·LECTIVAGaleria Cadaqués Dos, Ca-

daqués. Carrer Horta d’en Sa-nés, 7. � Del 29 d’agost al20 de setembre. Diari de 12 a14h i de 18 a 21.30h.

�

Al costat d’incontestablescom Miró o Picasso (o DietrRoth, Equipo Crónica i Ràfols Ca-samada), la proposta de mostracol·lectiva d’aquest mític espaide Cadaqués compta amb veri-tables llaminadures visuals comsón les aquarel·les de Mel Ra-mos, els esplèndids «Six panelswith yellows, reds and blues»de Jasper Johns o un diverti-ment cromàtic amb regust cinè-tic d’aquesta mena de rei Midescontemporani que és DamienHirst. Amb tot, hi ha un binomique opera amb especial força:Richard Hamilton i Miquel Bar-celó. | E. CAMPS

BILL VIOLA, MANUELSAIZ I TONI SERRA

Bòlit, Centre d’Art Contem-porani de Girona. Sales Muni-cipals i Capella de Sant Nicolau.� Del 26 de juny al 20 de se-tembre. Horaris: www.bolit.cat

�

Què implica per la contracul-tura ser incorporada a la restade productes culturals? Què voldir canviar el mur i la il·legalitatper la paret blanquejada i regla-da de la institució? Una respos-ta parcial és la que vol oferirl’esposició Graffiti: 25 anys alcarrer. Malgrat la paradoxa evi-dent continguda en l’anunciatdel mateix títol, allò que comptaés veure on han anat a parar elsjoves exelebrats que, a principisdels vuitanta, incomodaven lajove democràcia amb les sevesintervencions murals; el quecompta és veure que suposa pelmoviment graffiter la seva dis-solució dins el sistema de lesBelles Arts. | E. CAMPS

Pot arribar a sorprendre amés d’un, però la’rt contempora-ni no ha renunciat definitiva-ment a la mística sinó que s’hiredescobreix amb insospitadaintensitat. L’exposició Nits fos-ques de l’ànima, segons RosaPera «reuneix el treball de tresartistes que aborden el tema dela mística des de diferentspunts de partida i formalitza-cions». En aquest sentit, les vi-deoinstal·lacions de Bill Viola,Toni Serra i Manuel Saiz repre-senten mirades diverses entornde la possibilitat de reflexionar iesbrinar la cara oculta de l’exis-tència, a través de l’experiènciade l’inconegut. | E. CAMPS

COL·LECTIVAMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 31de juliol al 20 de setembre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.

�

JOSEP MARIA SIRVENT ÉS UN ESCULTOR DE GRANS FORMATS QUETAMBÉ SAP EXPLORAR EL SEU VESSANT INTIMISTA. A LA GALERIACORT DE BANYOLES PRESENTA PINTURES INÈDITES I PECES DE PETITFORMAT QUE DELATEN UN ARTISTA DE SENSIBILITAT EXQUISIDA.

SIRVENTGaleria Cort, Banyoles. Plaça Major, 33.

� Fins el 15 d’octubre. De dimarts a dissab-te de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre.

A l’escultor Josep Maria Sirvent (Llívia, Gi-rona, ) el reconeixem per la magnituddels seus projectes: el fet d’haver estat se-leccionat pel Fòrum Internacional de lesCultures de Monterrey (juntament ambMathias Goeritz i Oscar Niemeyer) li ha per-mès irrompre a l’escena mexicana amb pro-jectes de gran envergadura, tot i que la sevapeça fetitxe segueix essent la colossal es-cultura que té just al davant del Museu d’ArtContemporani de Tòquio. Sirvent, ras icurt, és un escultor majúscul (en tots elssentits) que brega amb els materials ambl’ajuda d’enginyers i camàlics com era cos-tum, de fet, abans del romanticisme i delseu somni individualista. I com tots els«grans» (capitanejats per Richard Serra), laseva és una escultura que compta amb l’ar-gument inapelable de la presència física,que se serveix de la contundent ocupació

de l’espai. És a dir: el seu caràcter de re-presentació resta permenentment aplaçatrere uns cossos que aclaparen l’espectadoren la mesura que modifiquen dramàtica-ment el seu entorn. Però hi ha un altre Jo-sep Maria Sirvent. Més enllà de l’esforç ti-

tànic hom pot descobrir una mania de re-llotger que es tradueix en pintures i escul-tures mínimes que delaten l’home que lesha perpetrat. Ni més ni menys: a la Gale-ria Cort de Banyoles Sirvent presenta unaexposició que ens permet entendre l’abast

d’una aventura creativa que té el seu origenen l’amor pels materials. No cal buscar més:les resines, el ferro, els pigments, el granit...són actors despullats d’una peça, per cert,gens teatral. No cal dir que avui dia això ésuna raresa.

�

EUDALD CAMPS

El replegamentdesprés de l’esforç

Pinturesinèdites

Sirvent,acostumat alsgrans formats,presenta perprimera vega-da les sevespintures a laGaleria Cort deBanyoles.

�

El mocador de seda blancade la perfecta reencarnaciód’Audrey Hepburn podria ha-ver volat per accident o ambla secreta intenció profilàcticade protegir l’espectador —laseva innocència— de la tòrri-da escena que s’estria a puntde produir dins l’esplèndidMustang vermell descapota-ble; el protagonista femeníseria sempre una dona que,des de l’enganyosa asèpciadel seu paper d’icona sexual o

esteritip mediàtic, ens obli-garia a mirar-nos en el mirallopac de les seves olleres desol negres. Cada pintura deGironell conté moltes histò-ries que coincideixen enaquesta mena d’imaginariagredolç fet de llocs comuns iparàboles incòmodes: l’expo-sició que actualment presen-ta al renovat Cafè Art de Pe-ratallada és un calidoscopi vi-sual que ret homenatge aaquell perenne estiu desca-potable que tots hauriemd’haver viscut. Per altra ban-da, la mostra que presenta al’Espai ZERO1 d’Olot vol ferbalanç del recorregut fet elsdarrers vuit anys. Amb aques-tes dues mostres —i junta-ment amb la que es va poderveure a Blanes ara fa poquessetmanes— Gironell es conso-lida com un dels autors mésactius i versàtils de casa nos-tra. | E. CAMPS

NARCÍS GIRONELLEspai Cafè Art, Peratalla-

da. Plaça de les Voltes, 9. �Del 15 d’agost al 15 d’octu-bre. Diari de 17 a 22h.

�

NARCÍS GIRONELLEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 5 desetembre al 8 de novem-bre. De dimarts a diumengede 10 a 13h. i de 17 a 20h.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009

WWW.EXCENTRIKCLUB.COM INFO@EXCENTRIKCLUB.COM 617 430 732

SPORT

VINE I DISFRUTA DE L’AVENTURA EN EL MILLOR ENTORN DE L’EMPORDÀ

DARNIUS

WAKEBOARDESQUÍ NÀUTICCAIACSQUADS

PAINTBALLBUSBOOBSURFINGRUTES BTT

PARC AQUÀTICCAVALLSSENDERISME

Com si es tractés d’un poeta,la seva pintura millora a mesuraque afina el sentit líric i enri-queix el lèxic; a mesura, també,que el seu univers simbòlic —com reclamava Ferrater— es tor-na més coherent i autàrquic,més alliberat dels condicionantsexterns: Temariz fa temps queerosiona la superfície pictòrica ala recerca d’aquells rastres quenomés la pintura li pot oferir.L’exposició que actualment espot veure a la Galeria Giart deGirona és una excel·lent oportu-nitat per reconciliar-nos amb lapintura. | E. CAMPS

TEMARIZGaleria Giart, Girona. Ram-

bla de la LLibertat, 34 � A par-tir del 3 de setembre. De di-marts a dissabte d’11 a 13 i de17 a 20,30h.

�

L’artista Pepa Poch és, per so-bre de tot, una creadora de co-lors: justament per això, com es-crivia fa poques setmanes enaquest mateix diari Maria LluïsaBorràs, «no és estrany que eldomini de la paleta des de la in-fància li hagi permès convertir-se en una innovadora, en unaautèntica creadora de colorsque rep la nominació de l'Inter-national Color Authority de Lon-dres, com un dels quinze mem-bres cridats a marcar les ten-dències de color per a cada tem-porada». Actualment, la sevacosmovisió cromàtica s’exposa ala Fundació Àngel Planells deBlanes. | E. CAMPS

PEPA POCHFundació Àngel Planells,

Blanes. Carrer de l’Or, 2. � Del29 d’agost al 14 d’octubre.De dilluns a dissabte de 18 a21h. Festius tancat.

�

L’exposició de Pujolboira estitula Amb ulls d’Empordà peruna raó ben senzilla: perquè laseva mirada s’ha anat gestant alllarg dels anys gràcies als perfilshoritzontals d’un paisatge inun-dat de llum i, al mateix temps,de memòria artística. Al Fonsd’Art d’Olot presenta una selec-ció dels seus darrers treballs: estracta d’obres on la intimitat do-mèstica i l’experiència personalconviuen amb una visió holista ialliberadora del paisatge cone-gut. | E. CAMPS

PUJOLBOIRAFons d’Art, Olot. Bisbe Gui-

llamet,4. � Del 5 de setem-bre al 6 de novembre. Horaris:www.fonsdart.com

�

En les obres de Rómulo Royoel cos humà juga un paper cen-tral en la qual la mutació és lano-norma que allibera l’organis-me de les seves dependènciesfísiques; la transsexualitat (im-plícita) vindria a ser la màximapossibilitat de realització. Moltproper a allò que s’ha volgutanomenar cultura fetish, elspersonatges d’aquest universcalidoscòpic adopten totes lesvariacions possibles, des de l’es-tètica new flesh del làtex fins ala metamorfosi irreversible enun ésser nou que, d’aguna ma-nera, és sempre el desdobla-ment del seu original. | E. CAMPS

RÓMULO ROYOGaleria d’Art Joan Plane-

llas, Tosa de Mar. Sant Pere,10. � Del 5 de setembre al 4d’octubre. De dimarts a diu-menge d’11,30 a 13,30h i de18 a 21h.

�

Si del que es tracta és demostrar una Costa Brava delsegle XXI alliberada de tò-pics, resulta evident que l’em-presa havia de recaure enmans d’artistes contempora-nis autònoms en relació a laindústria de la imatge promo-cional que sobreviu gràciesals imperatius del mercat(malgrat a vegades se cer-quin els referents visuals ales costes de les Bahames ino a Begur o Llafranc, comseria de suposar). La tria fetaper Daniel Giralt Miracle és,senzillament, una qüestió desentit comú: al costat de l’a-posta segura que sempre ma-

terialitzen els Perejaume,Valldosera o Pere Noguera, hiha moments més o menys lú-cids encapçalats per la poèti-ca d’Eugènia Balcells o la sol-vència de Mayte Vieta, EsterPartegàs i Tere Recarens i, endarrera instància, hi ha tambéaportacions més modestescom les de Mireia Sentís iMontserrat Soto o anècdotesmés properes a l’acudit queno pas a l’activitat artísticacom la que, contra pronòstic,perpetra Mireia Masó. Malgrattot, es tracta d’una ocasiómagnífica per repensar allòque massa vegades resta dis-simulat rere la presència en-ganyosa del tòpic. | E. CAMPS

COL·LECTIVACentre Cultural de Caixa

Girona, Girona. Carrer Ciuta-das, 19. � Del 24 de juliolal 4 d’octubre. Diari d’11 a14h. i de 17 a 21h. Festiusd’11 a 14h.

�

Sensibilitatescultòrica

Cohen basa laseva pràctica es-cultòrica en un afi-nat sentit dels vo-lums i la seva il·lu-minació.

�

RAQUEL COHENGaleria Michael Dunev. Carrer Major,

28. � Del 5 al 13 de setembre. De di-marts a dissabte de 17,30 a 21,30h. Pos-sibilitat de cita prèvia.

Si tenim en compte que per a RaquelCohen —artista nord-americana resi-dent a Barcelona— «la llum és la ma-triu de la nostra existencia», aleshores

no ens sorprendran les seves enig-màtiques escultures de llum fabricadesamb coure: fruit de més de dues dè-cades de treball, es tracta d’elementsbiomòrfics que cerquen, segons lamateixa autora, aquella remota unitatprimigènia entre els éssers vius i la to-talitat còsmica.A banda de discursos essencialistes di-fícils de legitimar, el que resta és un tre-ball acurat que denota, per sobre de tot,una sensibilitat intacta que sap retro-bar la llum i les ombres primigèniesque fan possible l’escultura en el seusentit més literal. Més enllà d’aquestaveritat formal, el que resta són nomésnotes a peu de pàgina.

�

EUDALD CAMPS

RAQUEL COHEN PORTA A L’ESPAIMICHAEL DUNEV DE TORROELLADE MONTGRÍ LES SEVESESCULTURES IL·LUMINADES

La llum i les ombres quefan possibles les escultures

DdG

GIRONABalls A la nit a la sala de ballde Girona, actuació de LatinSwing.

GIRONAMostra A les 12 del matí a laplaça de Santa Eugènia, 1aMostra internacional de titellesde Santa Eugènia de Ter: es-pectacle a càrrec de Plansjet.Cinema A les 5 de la tarda,al Museu del Cinema, Caps desetmana animats: Projecció dediferents capítols de Les TresBessones.

GIRONABalls A les 9 del vespre, alCEIP Santa Eugènia, Gran ballde Festa Major amb Guajiros i elGrup Tumbao.

GIRONADansa A les 9 del vespre, ala plaça Santa Eugènia, 2aMostra de Música i Dansa Euge-nials.

GIRONABotiga al carrer A les 10 delmatí, al carrer Maçana, 2a Boti-ga al carrer de Santa Eugèniade Ter.

GIRONAConcert A les 11 de la nit, aLa Mirona, Concert Gironagô:Primeres jornades afrobrasile-res.

GIRONAVisites A les 12 del matí, alBòlit , Visita guiada a l'exposi-ció «Nits fosques de l'ànima» .Visites A les 7 de la tarda, alcentre cultural de Caixa,Visitacomentada a l'exposició «CostaBrava. Segle XXI».

PALAFRUGELLActivitats A les 11:00h a lafundació Josep Pla. Carrer Nou,51. Palafrugell i a Sant Aniol deFinestres es realitzen dues ac-tivitats. Per una banda la visitaA peu Pla. Aigua de mar i peraltra banda una lectura i taularodona de Josep Pla a SantAniol de Finestres respectiva-ment.

PLATJA D’AROTeatre Avui tindrà lloc la ter-cera i última representació delcicle d’enguany de teatre infan-til a 2/4 de 8 de la tarda a laplaça Poeta Sitjar en catalàamb l’obra Operació A.V.I de laCia. Farrés Brother’s.

VERGESBalls A les 6 de la tarda, alPavelló Pepita Palomeras, mú-sic Xus Marcos.

GIRONABalls A la nit a la sala de ballde Girona, actuació de LatinSwing.

GIRONABicicletada A les 10 delmatí, a la plaça Santa Eugènia,Bicicletada popular per SantaEugènia de Ter. Sortida delCentre Cívic Santa Eugènia iarribada a la plaça Santa Eugè-nia.

GIRONAMercat A les 10 del matí, a laplaça Santa Eugènia, Mercatd'Intercanvi al barri de SantaEugènia.Fira A les 10 del matí, a laPlaça Santa Eugènia, 2a Fira d'Hort-i-Cultura.Mercat A les 10 del matí, a laplaça Santa Eugènia, 2n Mercatartesanal.Mostra A 2/4 de 7 de la tar-da, a la plaça Santa Eugènia,4a Mostra de Begudes del Món.

GIRONARecital A les 7 de la tarda, ala Casa de Cultura, Recital d'An-gelina i els Moderns.

GIRONACursos A les 9 del matí, ins-cripció de Cursos als Centres Cí-vics - programació 2009-2010 .

SANT MIQUEL DE CRUÏLLESVisites guiades Es realitzendiverses visites guiades perveure les obres de restauraciódel monestir Sant Miquel deCruïlles. Amb aquesta visita espodran veure com es desenvo-lupen els treballs de restauracióde l’església del municipi , comels arqueòlegs fan les excava-cions,i també els plànols de l’o-bra i també s’hi podran observarles pintures d’estil gòtic.

PALAFRUGELLFundació Josep Pla Es rea-litzen diverses visites guiadesa l’exposició permanent de laFundació Josep Pla a la matei-xa Fundació, on s’exposa his-tòria de l’artista i mitjançant lavisita es pot conèixer la vida iobra d’aquest autor.

GIRONAMissa A les 8 del vespre, al’església dels Dolors, Missa enhonor de la Mare de Déu delsDolors, presidida pel bisbeFrancesc.

GIRONAContes A les 6 de la tarda, ala Biblioteca Just M. Casero, Elscontes del mercat, a càrrec deTartrana Titelles.

GIRONAInauguració A les 8 del ves-pre, a la Casa de Cultura, Inau-guració de la instal·lació "Re-trats (o si jo fos...)" del col·lectiuartístic Societat Doctor Alonso.

GIRONALlibre A les 8 del vespre, a laCasa de Cultura, Viatge de no-ces, de Salvador Sostres.

GIRONASolidaritat A 2/4 de 9 delvespre, al Centre Cívic SantaEugènia, Reunió setmanal de laPlataforma Mou-te en Bici.

GIRONAPoesia A les 6 de la tarda, ala plaça Santa Susanna, Entrànsit .Itinerari poètic amb Mi-reia Calafell, Anna Enrich, Fran-

cesc Gelonch, Jordi Nopca, Este-ve Plantada i Helena Porteros.Inici a la plaça Santa Susannadel Mercadal (18.30 h), seguintper la plaça Miquel Santaló(19.15 h) i acabant a la plaçaHospital, davant de la Casa deCultura (20 h).

GIRONAContes A 2/4 de 6 de la tar-da, a la biblioteca Ernest Lluch,Contes científics, a càrrec deSessi Sitjà.

GIRONAAudiovisuals A les 8 delvespre, al Museu del Cinema,French Connection, de WilliamFiedkin.

GIRONAXerrades A les 8 del vespre,al Centre Wellness, Espai salut:El meu primer esport.

Taula Rodona A les 7 de latarda, a la Casa de Cultura, Tau-la rodona sobre emprenedoria.

Xerrades A les 4 de la tarda,al Centre Cívic Santa Eugènia,Xerrada sobre la responsabilitatsocial dels administradors i me-sures per combatre la crisi.

GIRONACongrés A l’auditori Palau deCongressos, II Congrés de SPV:Bioenginyeria, paisatge i terri-tori.

GIRONASaló A les 10 del matí, a laFira de Girona, SPV. Saló de laplanta, jardí i complements.

GIRONAInauguració A les 8 del ves-pre, a la Fundació Valvi, Inaugu-ració de l'exposició «Mercè Se-bastià. Pintura» .

GIRONAConcert A les 10 de la nit, alCoast Coast, Cowtown + artistaconvidat.

GIRONAPoesia A les 10 de la nit, ales escales de la Pujada SantMartí, XVI Nit de poetes.

1a part: Poetes d'avui (i desempre) Poeta de sempre: Sal-vatore Quasimodo (1901-1968), traducció de SusannaRafart i Eduard Escofet.Poetes d'avui: Anna Ballbona,Eva Baltasar, Jordi Colomer, Car-les Duarte i Pep Vila. Presenta-ció a càrrec de Lluís Lucero.

2a part: Homenatge a M. Àn-gels Anglada (1930-1999)"Un got d'aigua fresca" a càrrecdel Grup de Teatre de Roses.Director: Ignasi Tomàs. Presen-tació a càrrec de Josep Radresa.

Lectura A les 6 de la tarda, aCan Sunyer 46, Club juvenil delectura, a càrrec de Cristina Fer-nàndez.

Poesia A les 9 de la nit, a laDevesa, Nit de poetes al parcde la Devesa.

GIRONALectura A les 6 de la tarda, ala biblioteca Ernest Lluch, Clubinfantil de lectura, a càrrec deCristina Fernández.Tallers A 2/4 de 6 de la tar-da, a la plaça de l’Om, Tallers in-fantils.

GIRONAXerrada A les 7 de la tarda,a l’estació espai jove, Jornadad'assessorament sobre produc-cions musicals de petit formatorientada a entitats.

GIRONAXerrada A la tarda, al Parccientífic i tecnològic de girona,Seminari Internacional «Biodi-versitat Marina i Salut Huma-na» ISSE 2009 - IMA (UdG).

GIRONAFires A les 10 del matí, al Pa-lau Firal, SPV. Saló de la planta,jardí i complements.

GIRONAPregó A les 10 de la nit, a laplaça de l’Om, Pregó de FestaMajor a càrrec de Luís HerreraDíaz.

GIRONACercavila A les 7 de la tarda,a la plaça de l’Om, Cercavila pelscarrers del barri a càrrec de Per-cuart .

GIRONAConcert A les 8 del vespre, ala Casa de Cultura, AlbertBosch. Concert de llaüt barroc.

Concert A les 10 de la nit, al’hotel Bellavista, Tugores. Mini-mal.Cantada A les 10 de la nit, ala plaça de l’Om, Cantada d'ha-vaneres amb el Grup Terral.

�

Teatre

�

�

�

�

Visites guiades

�

Música

�

�

�

Música

�

Lleure

�

Inuguracions

�

Fires

�

Congressos

�

Conferències

�

�

Infantils

�

�

�

�

�

Literatura

�

Música

�

Inauguracions

�

Fires

�

Jornades

�

�

�

Conferències

�

Cinema

�

Infantils

�

Literatura

�

Entitats

�

Presentació

�

Inauguracions

�

Infantils

�

Religió

�

Visites guiades

�

Inscripcions

�

Música

�

�

�

�

Fires

�

Esports

�

�

Balls

�

Diversos

�

Dansa

�

Balls

�

�

Infantils

�

Balls

DIVENDRES 18

DIJOUS 17

DIMECRES 16

DIMARTS 15

DILLUNS 14

DISSABTE 12

DIUMENGE 13

Agenda de la setmana

12/09/09 CASTELLÓ IXI Festival de Terra de Trobadors

El festival Terra de Trobadors és un viatge al passat. Elscarrers i monuments de Castelló d’Empúries són un escenariinigualable per reviure l'ambient medieval i sentir-nos enaquella època. Però Terra de Trobadors no només és unmercat medieval, és un festival multicultural que ofereixuna sèrie d'Exposicions pensades per a la diversió.

�

DIARI DE GIRONA

12/09/09 MOLLÓComença la IV Fira de la Trumfa

A les deu del matí a la plaça Major tindrà lloc la inaugura-ció de la IV Fira de la Trumfa de Molló a càrrec de les autori-tats locals i convidades. Així mateix, durant tot el dia, a laplaça Major i carrers adjacents se celebra la tradicional Firade la Trumfa de Molló, amb venda de trumfes i d’altres pro-ductes artesanals.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#625COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

Com cada any La Bella Lola va celebrar el seu aniversari, el setzè, mantenint any rere any

la nostra cultura popular, l’havanera, amb la companyia dels seus clients i amics.

PPer molts anys i «Visca l’Havanera»

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 11 DE SETEMBRE DE 2009 | Diari de Girona