a valor en les el treball com societats...

El treball coma valor en lessocietatshumanes Josep M. Blanch PID_00204849

© FUOC • PID_00204849 El treball com a valor en les societats humanes

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.

© FUOC • PID_00204849 El treball com a valor en les societats humanes

Índex

Introducció.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. Valor, treball i societat..................................................................... 7

1.1. L'estudi interdisciplinari dels valors ........................................... 7

1.2. El treball com a valor ................................................................. 10

2. La llarga marxa cap a la societat del treball.............................. 12

2.1. La via lingüística ......................................................................... 12

2.2. La construcció social ................................................................... 13

3. La centralització social, cultural i personal de l'ocupació...... 16

3.1. Salt del que és antic al que és modern ....................................... 16

3.2. Vectors ideològics del treballcentrisme ....................................... 18

3.3. Significat axiològic de treballar .................................................. 20

4. El treball, un valor en metamorfosi............................................. 23

4.1. Aportacions empíriques .............................................................. 24

4.1.1. El postmaterialisme emergent ....................................... 25

4.1.2. La complexitat del canvi ............................................... 26

4.2. Perspectives teòriques ................................................................. 29

4.2.1. El valor del treball postmodern ..................................... 30

4.2.2. La societat del risc laboral ............................................. 31

4.3. Desafiaments i dilemes axiològics .............................................. 34

Resum............................................................................................................ 38

Activitats...................................................................................................... 39

Exercicis d'autoavaluació........................................................................ 39

Solucionari.................................................................................................. 42

Glossari......................................................................................................... 43

Bibliografia................................................................................................. 44

© FUOC • PID_00204849 5 El treball com a valor en les societats humanes

Introducció

Al llarg de la història i en totes les cultures, el treball ocupa una part important

de la vida de les persones i de les famílies, de les comunitats, de les ciutats i

dels pobles. Funciona com la principal font dels recursos considerats objecti-

vament necessaris per a la supervivència material i també d'altres mitjans per-

cebuts (inter)subjectivament com a imprescindibles per a desenvolupar-nos

normalment i sentir-nos bé en la vida quotidiana, en els plans individual, so-

cial, polític i cultural.

El capitalisme modern ha establert el treball assalariat com una institució fo-

namental, no solament econòmicament, sinó també políticament, sociocul-

turalment, i fins i tot, psicològicament. Per la seva banda, el capitalisme flexi-

ble, informacional i global constitueix un nou marc de referència dels proble-

mes i també de les solucions individuals i socials pel que fa al treball.

En el llindar del nou mil·lenni, aquesta activitat humana continua essent un

focus central de reflexió i debat. Així, per exemple, davant d'un món labo-

ral canviant, Méda (1995) parla del treball com a valor en perill d'extinció, la

qual cosa alimenta l'optimisme d'uns i el pessimisme d'altres. Entre els primers

es trobaria Lafargue (1880), que va denunciar fa més d'un segle l'esclavatge

que comporta l'amor al treball, anticipant-se al Manifest contra el treball del

col·lectiu Krisis (1999). Per a Franklin (1729), en canvi, és l'únic camí cap a la

virtut i la fortuna, en tant que, segons Marx (1844), pot conduir a l'emancipació o

a l'alienació. En els últims lustres, el tòpic ha suscitat les polèmiques més diver-

ses. Així, mentre Battaglia (1980) detecta al·lèrgia al treball, Machlowitz (1981)

diagnostica casos de treballholisme i Killinger (1991) d'addicció al treball; en

un temps en què Zelinski (1997) proclama el plaer de no treballar i en què se-

gueixen vigents en els textos de nombroses constitucions –com l'espanyola–

el dret al treball i el�fet�d'haver de treballar. L'esborrany de juny de 2003 de

constitució europea proclama, en el seu article 15, el dret al treball.

En aquest mòdul, estudiarem el valor treball combinant bàsicament una triple

perspectiva: sociohistòrica, empírica i teòrica.


Objectius

Els objectius que l'estudiant ha d'aconseguir amb aquest mòdul didàctic són

els següents:

1. Obtenir una visió del valor treball i dels valors laborals.

2. Conèixer el caràcter sociohistòric i cultural del significat i el valor treball.

3. Analitzar les implicacions axiològiques de la transformació contemporà-

nia del món del treball.

4. Ser capaç de realitzar les operacions específiques següents:

a) Utilitzar adequadament el vocabulari bàsic desenvolupat en el text i

resumit en el glossari.

b) Estructurar els components principals del significat del treball.

c) Identificar la valoració dominant del treball en els principals períodes

historicoculturals.

d) Caracteritzar els components del constructe societat del risc laboral.


1. Valor, treball i societat

Les profundes transformacions, tensions i contradiccions en els àmbits eco-

nòmic, polític, social i cultural que caracteritzen l'actual transició a un nou

mil·lenni es condensen i sintetitzen en l'àmbit laboral, fins al punt que el va-

lor treball es troba davant d'un dilema. L'itinerari temàtic que hem programat

ens planteja d'entrada una sèrie de preguntes que haurem de respondre opor-

tunament:

A què ens referim quan parlem del valor treball? Com ha arribat el treball a

constituir un valor central dels sistemes econòmic, social, polític, cultural i fins

i tot psicològic? Està actualment en crisi el valor treball? Cap a on apunten

les tendències de canvi respecte a aquest valor? Quin és el previsible impacte

d'aquestes tendències sobre la qualitat, les formes i l'estil de vida de les perso-

nes i de les societats?

Un pas previ a l'afrontament d'aquestes qüestions consisteix a precisar el con-

cepte de valor en general.

1.1. L'estudi interdisciplinari dels valors

Els valors constitueixen un tòpic central i un important punt d'articulació de

les ciències humanes i socials, la filosofia i la moral. En el mateix concepte

actual de valor conflueix aquesta múltiple aportació interdisciplinària:

1)�Etimològicament, el verb valere remet, en el llatí clàssic, a força, vigor i

salut. En les llengües romàniques, el substantiu valor pot significar tant una

determinada qualitat d'una persona (la seva valentia) com d'una cosa (el seu

preu).

2)�Filosòficament, la noció moderna de valor enllaça amb la de bé, heretada

de la tradició platònica, aristotèlica i escolàstica. En aquest marc, el bé remet

tant a un objecte necessari com a un ideal aspirat. Amb això, ja disposem dels

elements bàsics per a una definició:

El valor d'alguna cosa és concebut com allò que el fa apreciable, amable,

desitjable i preferible.


La filosofia alemanya vuitcentista estableix una distinció que posteriorment

quallarà en les ciències socials del segle XX: hi ha realitats estimables per si

mateix mateixes (per exemple, la felicitat) i d'altres (com els diners) l'estimació

de les quals arrela en el seu potencial caràcter de facilitar l'accés a les realitats

últimes altament valorades.

3)�Econòmicament, el terme valor ha adquirit dos significats principals:

• La utilitat d'alguna cosa, és a dir, el grau de la seva contribució a la satis-

facció d'una necessitat humana (valor d'ús).

• La seva intercanviabilitat en el mercat per altres béns o serveis econòmics

(valor de canvi).

És en el context d'aquesta distinció dels economistes clàssics (de Smith a

Marx), que el treball (assalariat) és identificat conceptualment com a valor de

canvi universal, fins al punt que s'arriba a establir, durant cert temps com a

criteri operatiu per a la valoració d'un producte o servei, la quantitat de treball

que porta incorporada.

4)�Psicosociològicament, el concepte ha estat definit de múltiples maneres.

Seguint les pautes de Rokeach (1968, 1973), podem definir-lo en els termes

següents:

Valor és una creença relativament estable sobre l'excel·lència de certs

estats idealitzats de l'existència (per exemple, la felicitat, la qualitat de

vida, etc.) o sobre la bondat de certes institucions socials o formes de

conducta individuals (diners, esport, etc.) que faciliten l'èxit d'aquestes

metes existencials.

Tot valor comporta una doble tesi:

a) L'afirmació absoluta d'aquella excel·lència i d'aquesta bondat.

b) La declaració que les metes, els mitjans i estratègies valorats resulten perso-

nalment i socialment preferibles a altres alternatives.

L'inventari de valors dissenyat per Rokeach consta de 36 ítems estructurats en

dues subescales de 18:

• La dels valors� finals (estats ideals de l'existència, finalitats últimes de

l'acció, causes finals). Aplicats al treball, remeten a la motivació intrínseca

de l'activitat laboral, a allò que la fa atractiva, gratificant, interessant i im-

portant per si mateixa i, en darrer terme, autoexpressiva.

Lecturescomplementàries

M.�Rokeach (1968). Beliefs,attitudes and values. San Fran-cisco: Jossey-Bass.M.�Rokeach (1973). The na-ture of human values. SanFrancisco: Jossey-Bass.


• La dels valors�instrumentals (mitjans, recursos i estratègies socials i psi-

cològics per a aconseguir aquelles metes). Són indicadors de la motivació

intrínseca del treball, dels resultats externs que s'espera extreure'n, com per

exemple, el salari.

Els valors són categories psicosocials dotades d'un triple component:

• cognitiu (idea de l'objecte valorat),

• afectiu (emoció associada a aquesta idea),

• conatiu (disposició a actuar davant d'aquest objecte, guiada pels compo-

nents anteriors).

Com les actituds, els valors són idees carregades d'afecte que ens disposen per

a actuar d'una manera determinada davant d'alguna cosa, però que tenen un

abast més general. Per exemple, el valor naturalesa inclou un amplíssim reper-

tori d'actituds elementals concernents a la biodiversitat, sostenibilitat, estalvi

energètic, consum ecològicament responsable, reciclatge, depuració, paisatge,

escombraries i un llarg etcètera.

Mentre que el nombre d'actituds s'acosta a l'infinit, el dels valors és molt

més reduït. Aquests apareixen, a més, organitzats en un sistema relativa-

ment coherent i disposats en una escala jeràrquica. Admeten diferents graus

d'intensitat, es distribueixen en esquemes bipolars (bo-dolent, agradable-des-

agradable, atractiu-repulsiu) i estan relacionats amb els dilemes morals.

Per tot això, els valors estan implicats en els plans, eleccions i decisions, així

com en les aspiracions, expectatives i intencions individuals i col·lectives. I

constitueixen, a més, el principal eix vertebrador dels sistemes motivacionals,

normatius i ideològics.

Els valors funcionen com a referents centrals per a la producció de coneixement

del món social i per a l'autoavaluació individual i col·lectiva, com a suport

de les mentalitats, com a guies de les actituds i com a canals de l'acció social.

D'aquesta manera, inclouen la doble dimensió de la realitat social:

• Objectiva. Estan presents com a fenòmens socialment generats, constru-

ïts, apresos, compartits i reproduïts.

• Subjectiva. Subjacents a processos psicosocials bàsics de la vida de les per-

sones, els grups i els pobles.

5)� Psicològicament, representen les pedres angulars d'un sistema del qual

també formen part els processos autoreferencials (autopercepció, autoconcep-

te, autopresentació, autoavaluació, autoestima, autoeficàcia, etc.), i també els

concernents al sentit d'identitat i a l'orientació moral.


6)�Antropològicament, cada societat i fins i tot cada grup i categoria socio-

cultural desenvolupa el seu sistema de valors que aprenen les persones indivi-

duals en el seu procés de socialització.

7)�Sociològicament, les persones, els grups i els mateixos pobles i societats

tendeixen a diferenciar-se entre elles, no només pels valors que professen, sinó

per la manera com els organitzen i jerarquitzen dins del seu sistema.

8)�Jurídicament�i�políticament, uns valors són reconeguts com a més abso-

luts, universals, globals i eterns que d'altres (de caràcter més relatiu, particular,

local i temporal). Així, per exemple, els que fan referència a la vida, salut i

felicitat o els que són subjacents als drets humans mereixen un tipus de consi-

deració diferent de la que es dóna a prescripcions o proscripcions sobre formes

de menjar o de vestimenta, rols socials o estil de vida, associades a circums-

tàncies culturals específiques.

9)�Històricament, si bé els valors es caracteritzen per la seva relativa estabili-

tat, són canviants i estan implicats –per activa i per passiva– en el canvi socio-

cultural, en tant que en són motors, facilitadors i orientadors. Tota planificació

estratègica comporta, doncs, d'alguna manera, una intervenció sobre valors,

al seu torn guiada (explícitament o implícitament) per valors.

1.2. El treball com a valor

Quan relacionem treball i valor, ens podem referir al valor treball, tant si és

considerat en si mateix en termes absoluts o bé en comparació amb altres

valors en termes relatius (atenent al seu rang en una escala jeràrquica). També

podem pensar en el món laboral com a escenari de l'emergència (posada en

escena) d'altres valors (competitivitat, lleialtat, control, cooperació, solidaritat,

lucre, justícia, identitat, autonomia, autoexpressió, etc.).

El grau d'importància que donem al treball en les nostres vides, així com els

valors socials que assumim mitjançant la socialització, determinen l'elecció

de carrera i d'ofici, la conducta organitzativa, l'afrontament de les condicions

de treball, de la situació contractual i del clima laboral, la implicació en la

tasca, la motivació per a treballar, la satisfacció amb l'ocupació concreta, les

explicacions sobre la desocupació, etc.

En la mesura que la felicitat (i els seus sinònims, com el benestar, la satisfac-

ció, la qualitat de vida, etc.) esdevé el valor final per excel·lència, el treball té

un valor (instrumental) determinat pel grau de la seva contribució específica a

l'assoliment èxit d'aquell estat ideal d'existència. Tanmateix, el valor psicolò-

gicament i socialment assignat a l'activitat laboral en cada circumstància so-

ciocultural específica no es redueix a la pura conclusió d'un sil·logisme o al

simple resultat d'una regla de tres: és l'efecte combinat d'un procés complex i

amb moltes variables en què destaca, en primer lloc, el component econòmic.


La civilització capitalista industrial no solament ha entronitzat el treball com

a valor de canvi per excel·lència, sinó que ha economitzat aquesta activitat

fins a la medul·la, impregnant-la de connotacions axiològiques relacionades

amb criteris com els d'escassetat, necessitat, interès, utilitat, intercanvi, mercat,

productivitat, eficiència, competitivitat, rendibilitat, etc.

En el pla ideològic, la perspectiva induïda per la mentalitat moderna i per

la filosofia dels valors confereix al treball l'aparença de realitat natural, ubi-

qua i eterna, facilitant l'adopció d'aquesta com una espècie de valor universal

d'acceptació i aplicació obligades; cosa que al seu torn deriva en la condemna

cultural del no-treball (voluntari, en la ganduleria, involuntari en la desocupació

estructural) com un contravalor moral.

D'altra banda, es fa una transició de la categoria a l'anècdota, mitjançant la

reducció del treball en general a la modalitat específica del treball assalariat,

que comporta, de fet, l'equiparació "treball igual a ocupació", amb la conse-

güent inclusió en el camp semàntic del treball de criteris definitoris com els

de compravenda de força laboral, de contracte mercantil i d'activitat pública remu-

nerada salarialment. Com a contrapartida d'aquest procés, altres activitats tre-

balloses rellevants, com les tasques domèstiques o les desenvolupades amb ca-

ràcter voluntari, queden excloses d'aquest món del treball pròpiament dit. Així,

en definitiva, el treball valorat –el valor treball– es redueix exclusivament a

un tipus d'activitat generadora de�valor (econòmic) i susceptible d'intercanvi

mercantil.


2. La llarga marxa cap a la societat del treball

Cada sistema sociocultural vertebra el seu ordre polític, jurídic i moral entorn

d'algun principi bàsic profundament ancorat en la mentalitat col·lectiva, com

el poder, la màgia, la religió o el treball (assalariat). Aquest últim és el cas de

la modernitat industrial.

El desenvolupament cultural de les maneres, condicions i mitjans de treball,

d'una banda, i el dels significants, significats i valoracions de l'activitat laboral,

de l'altra, segueixen camins paral·lels i s'influeixen mútuament. La història

social del treball reflecteix una evolució en un doble pla:

• Lingüístic, des de la senyalització antiga d'una pluralitat de treballs�con-

crets, específics i escrits en minúscula, fins a la moderna representació abs-

tracta del treball�genèric i en majúscula.

• Ideoaxiològic, des de cert predomini del vessant�negatiu en la representació

antiga del que avui entenem per treball, fins a la construcció moderna de

l'activitat laboral com una cosa fonamentalment bona�i�desitjable.

2.1. La via lingüística

L'ús quotidià i científic de la categoria abstracta treball per a fer referèn-

cia a qualsevol tipus d'activitat generadora de�valor�econòmic i susceptible

d'intercanvi�mercantil té una curta història:


Vegeu Jaccard (1960); Pari-as (1960); Anthony (1977);De Ruggiero (1977); Carti-er (1984); Hall (1986); Gorz(1988); Pahl (1988); Tripi-er (1991); Aizpuru i Rivera(1994); Méda (1995); Bau-man (1998).

"El grec antic no disposava d'un terme unificador per a significar els conceptes expressatsper les paraules treball i treballar [...]. Tampoc el llatí ni les altres llengües clàssiques, nila major part de les llengües no europees, no tenen pròpiament un terme o un conceptecorresponent a la idea abstracta d'una activitat indiferenciada orientada cap a la produc-ció, la transformació o la manipulació de valors d'ús i creadora de valor econòmic."

M. Cartier (1984, p. 15)

Els significats�denotatius�i�connotatius dels nombrosos vocables antics em-

prats per a referir-se al que avui entenem per treball configuren un extens mo-

saic, com es reflecteix en la taula següent.

Lectura recomanada

M.�Cartier (1984). Le Travailet ses Répresentations. Paris:Archives contemporaines.

Taula 1. Polisèmia del llenguatge laboral

Llengua Significats

Grec�clàssic • Ponos. Activitat dura, penosa, necessària, imposada, esgotadora, maleïda,càstig, combat, dolor físic o moral.

• Banausis. Tasca manual, mecànica, humanament degradant.• Poiesis. Producció.• Tecne. Fabricació artística o artesanal.• Ergo. Energia, força, realització profitosa, acte i resultat de conrear.


F.�Mateos,�M.�Otegui�i�I.�Ar-rizabalaga (1977). Dicciona-rio español de la lengua china.Madrid: Espasa Calpe.


Llengua Significats

Llatí Tripalium• Instrument de tortura compost de tres pals.• Eina agrícola per a garbellar cereals.• Dispositiu usat per ferrers per a subjectar les potes dels cavalls.

Labare. Caminar vacil·lant sota l'efecte d'una càrrega pesada.Labor. Activitat agrícola.Laborare. Conrear el camp.Labores• Tasques agràries (cultiu).• Els seus mitjans de producció (llavors).• Els seus fruits (collita).

Opus. Acció desenvolupada amb esforç creador i el seu resultat final (obra).Operare. Execució de tasques sota el signe de la pressió social.

Xinès Lao• Fatiga, pena.• Treball, feina, tasca• Molestar, incomodar, fastiguejar• Debilitat, esgotament• Mèrit, servei important

Tung• Moure's• Fer• Començar

T'ung• Sofrir, sentir dolor• Sofriment, tristesa, aflicció

Lao�Tung• Treballar• Treball

Etimologia de treball

Els diccionaris etimològics donen una idea de la complexa herència sociocultural quearrossega el vocable treball (travail, trabajo, trabalho, etc.): com que deriva del substantiullatí tripalium (al seu torn, emparentat amb el grec tripassalon), remet als significats arcaicsde tortura, submissió, dolor, humiliació, aclaparament, coerció i necessitat, si bé els ma-teixos glossaris permeten observar l'ampliació moderna del camp semàntic del terme enmúltiples direccions. La cosmovisió industrial ha desenvolupat de manera molt especialel que comporta de font de valor, utilitat, riquesa, dignitat, sentit i identitat, i també defactor de desenvolupament social, organitzatiu, familiar i personal.

Un procés anàleg i paral·lel al del llatí tripalium s'ha desenvolupat a partir del vocablexinès arcaic lao, que està en l'origen d'alguns dels termes de manera més comuna empratsa llengües asiàtiques modernes per a referir-se al treball.

2.2. La construcció social

L'experiència del treball i les mateixes relacions laborals són, en part, fruit

de les circumstàncies socioeconòmiques i, en part, estan mediatitzades per la

manera com la societat, per mitjà del llenguatge quotidià i del sentit comú,

les concep, les interpreta i les valora.

Altres vocables

En italià modern es parla detravagliare per a referir-se al'esforç i al dolor del prepart,reservant-se el terme lavoroper a designar l'activitat labo-ral pròpiament dita. El grecmodern tampoc no recorre al'arcaic tripassalon sinó al voca-ble doulia per a parlar del tre-ball (en grec antic, doulos sig-nifica esclau i douleia es refe-reix a esclavatge).


En totes les èpoques de la història humana, apareixen indicis de diferents con-

cepcions i valoracions de l'activitat laboral, que s'estenen entre l'extrem de la

valoració positiva i el de la negativa.

Davant d'aquest panorama, Jaccard (1960, p. 23) sosté que, "según los lugares,

los tiempos y las circunstancias, el trabajo ha sido honrado o despreciado, pero

casi siempre amado y odiado al mismo tiempo". La taula següent dóna una

idea d'aquesta diversitat d'enfocaments.

Taula 2. Indicadors textuals de la diversitat cultural en la valoració del treball

Valoració Il·lustració textual

NegativaLa�maledicció�del�treball

• "Amb esforç, menjaràs de la terra tota la teva vida [...], menjaràsel pa amb la suor del teu front." (Gènesi 3,19)

• "Condenamos todo oficio odioso, como el de los cobradores yusureros. También es bajo y servil el de los jornaleros. Y el detodos aquellos a quienes se compra, no sus artes, sino su traba-jo; porque en éstos, su propio salario es su título de servidum-bre. Así mismo, se ha de tener por oficio bajo el comercio delos que compran a otros para volver a vender; pues no puedentener algún lucro sin mentir mucho, y no hay vicio más feo quela mentira." (M. J. Ciceró, 106-43 aC) (1)

• "La historia de la humanidad es la historia de la imposición deltrabajo, que ha dejado tras de sí una inmensa huella de des-trucción y horror en todo el planeta. [...] Han hecho falta siglosde violencia pura en grandes cantidades para que la gente, li-teralmente bajo tortura, acepte ponerse al servicio incondicio-nal del ídolo trabajo." (Krisis, 1999) (2)

NeutraLa�realitat�del�treball

• "Si algú no vol treballar, que no mengi." (II Tesalonicenses,3,10).

• "La tasca del Vaisya, derivada de la seva pròpia naturalesa, con-sisteix en el cultiu dels camps, la cura del bestiar i la pràctica delcomerç." (Bhagavad-Gita, del Mahabaratta, primer mil·lenniaC). (3)

• "Qui no treballa no fa l'amor." (Adriano Celentano). (4)• "Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al tre-

ball." (Constitució espanyola, art. 35)

(1) M. J. Ciceró (106-43 aC). Los Oficios (p. 79). Madrid: Espasa Calpe, 1968.(2) Grup Krisis (1999). Manifesto contra el trabajo (p. 31). Barcelona: Virus, 2002.(3) Bhagavad-Gita (del Mahabharata) (primer mil·lenni aC). The song celestial (cap. 18). London: Routledge & Kegan Paul,1972.(4) Vell cantant de rock mediterrani.(5) Sentència atribuïda al profeta Mahoma, però no continguda a l'Alcorà. Fonts: una dona universitària iraniana i creient segonsla tradició xiïta, i un home d'origen magribí, immigrant sense papers, i socialitzat religiosament en un mitjà sunnita (Barcelona,2001).(6) Citada per P. Jaccard (1960). Historia social del trabajo (p. 81). Barcelona: Plaza & Janés.(7) Citada a la Unesco (1968). El derecho a ser hombre (p. 298). Salamanca: Sígueme, 1983.(8) B. Franklin (1706-1790) publica les seves sentències proverbials en el seu mundialment famós Almanaque del Buen Ricardo(entre el 1732 i el 1757), en els buits que apareixen entre els dies del calendari. Es tracta de consignes orientades genèricamenta facilitar la instrucció del poble (nord-americà) i, més específicament –segons les pròpies paraules de l'autor–, a "inspirar l'amoral treball i a l'economia, com a mitjà d'arribar a la fortuna i, per tant, d'enfortir la virtut." B. Franklin (1964). El libro del hombrede bien. Madrid: Espasa Calpe (sense data de l'edició original).(9) Prefaci a OIT (1961). El empleo como objetivo del desarrollo económico. Ginebra: Oficina Internacional del Treball.(10) Comissió Europea (DG-5) (1994). Política Social Europea. Un paso adelante hacia la unión. Libro Blanco (pp. 3 i 7). Luxem-burg: OPOCE.(11) P. Díaz i D. Liceras (1996, 7 de maig). "La creación de empleo y la mejora de la competencia". El País (p. 56).

Lectura recomanada

P.�Jaccard (1960). Historiasocial del trabajo. Barcelona:Plaza & Janés.

Foto de Ciceró.

Foto de Van Gogh (la migdiada).


Valoració Il·lustració textual

PositivaLa�benedicció�del�treball

• "I Déu va posar l'home al Jardí de l'Edèn perquè el conreés i elguardés." (Gènesi, 2, 15)

• "La suor del treballador és més sagrada que la sang del màr-tir." (tradició oral islàmica). (5)

• "La pereza no alimenta al pobre." (sentència popular de la Grè-cia clàssica). (6)

• "Haz algo: corta leña, labra la tierra [...] Tendrás qué beber, quécomer, qué vestir. Con esto estarás de pie (serás verdadero),con eso andarás. Con eso se hablará de ti, se te alabará. Coneso te darás a conocer a tus padres y parientes." (tradició astecadel segle XV). (7)

• "El tiempo es oro. El tiempo es dinero.– No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy.– La zorra que duerme no caza gallinas.– El hambre no se atreve a entrar en la casa del laborioso.– El trabajo lo vuelve todo fácil.– Dios nada niega al trabajo.– Sin trabajo, no hay beneficio.– Una profesión es una propiedad que rinde honor y provec-

ho."

(Benjamin Franklin, 1706-1790). (8)• "Una oportunitat de treball productiu no és merament un mitjà

per a aconseguir ingressos [...], és un mitjà d'autoestimació,per al desenvolupament de les potencialitats de l'ésser humà iper a assolir un sentiment de participació en els objectius de lasocietat." (OIT, 1961). (9)

• "L'ocupació és la clau [...], i ha de continuar tenint la màximaimportància." (Comissió Europea, DGV, 1994). (10)

• "Tener empleo no es sólo un trabajo y un salario; es tener un lu-gar en la sociedad." (Díaz i Liceras –dirigents sindicals–, 1996).(11)

(1) M. J. Ciceró (106-43 aC). Los Oficios (p. 79). Madrid: Espasa Calpe, 1968.(2) Grup Krisis (1999). Manifesto contra el trabajo (p. 31). Barcelona: Virus, 2002.(3) Bhagavad-Gita (del Mahabharata) (primer mil·lenni aC). The song celestial (cap. 18). London: Routledge & Kegan Paul,1972.(4) Vell cantant de rock mediterrani.(5) Sentència atribuïda al profeta Mahoma, però no continguda a l'Alcorà. Fonts: una dona universitària iraniana i creient segonsla tradició xiïta, i un home d'origen magribí, immigrant sense papers, i socialitzat religiosament en un mitjà sunnita (Barcelona,2001).(6) Citada per P. Jaccard (1960). Historia social del trabajo (p. 81). Barcelona: Plaza & Janés.(7) Citada a la Unesco (1968). El derecho a ser hombre (p. 298). Salamanca: Sígueme, 1983.(8) B. Franklin (1706-1790) publica les seves sentències proverbials en el seu mundialment famós Almanaque del Buen Ricardo(entre el 1732 i el 1757), en els buits que apareixen entre els dies del calendari. Es tracta de consignes orientades genèricamenta facilitar la instrucció del poble (nord-americà) i, més específicament –segons les pròpies paraules de l'autor–, a "inspirar l'amoral treball i a l'economia, com a mitjà d'arribar a la fortuna i, per tant, d'enfortir la virtut." B. Franklin (1964). El libro del hombrede bien. Madrid: Espasa Calpe (sense data de l'edició original).(9) Prefaci a OIT (1961). El empleo como objetivo del desarrollo económico. Ginebra: Oficina Internacional del Treball.(10) Comissió Europea (DG-5) (1994). Política Social Europea. Un paso adelante hacia la unión. Libro Blanco (pp. 3 i 7). Luxem-burg: OPOCE.(11) P. Díaz i D. Liceras (1996, 7 de maig). "La creación de empleo y la mejora de la competencia". El País (p. 56).

Els canvis observables quant a la valoració del treball són comparables als pro-

duïts en les condicions materials, tècniques i socials de treball. La perspectiva

que caracteritza el món antic (preindustrial i precapitalista en general) propor-

ciona una visió del treball que oscil·la principalment entre el centre d'aquest

continu bipolar (representació del treball com a component del principi de la

realitat humana, com una mera funció instrumental al servei de la supervivèn-

cia material) i el pol negatiu (es percep com a maledicció, càstig, jou, estigma,

esforç i penalitat). La que predomina en la modernitat industrial és precisa-

ment la contrària: la que s'estén entre aquest centre del continu i el pol positiu

–l'economia en general com a eix vertebrador i organitzador de la vida indivi-

dual, social, política i cultural; l'activitat laboral com a missió, vocació, camí,

font de satisfacció i de realització.

Foto de B. Franklin.


3. La centralització social, cultural i personal del'ocupació

"Lo que nosotros llamamos trabajo es una invención de la modernidad. La forma en quelo conocemos, lo practicamos y lo situamos en el centro de la vida individual y social fueinventada y luego generalizada con el industrialismo. (...) La característica esencial de estetrabajo –el que 'tenemos', 'buscamos', 'ofrecemos'– es la de ser una actividad en la esferapública, demandada, definida, reconocida como útil por otros y, como tal, remuneradapor ellos."

A. Gorz (1991, 25 i ss.)

3.1. Salt del que és antic al que és modern

La modernització del treball no consisteix només en una sèrie de canvis subs-

tancials en l'estructura productiva, en les condicions de treball i en les relaci-

ons socials de producció, sinó també en la institució d'aquest com a centre

de la vida social, política i cultural, de l'ocupació com a categoria antropolò-

gica fonamental, de la professió com a nucli de la identitat psicosocial i de

l'activitat laboral com a norma moral, amb la consegüent desaprovació públi-

ca de la marginació voluntària de la vida econòmica.

En la taula següent podem observar alguns aspectes il·lustratius d'aquest procés

de canvi:

Taula 3. Metamorfosi de la valoració dominant del treball a Occident

Aspecte comparat Antiguitat Modernitat

Ideal�aspirat Sjolé...�otium...Activitat no laboral desenvolupa-da lliurement, pel plaer de fer-la,sense buscar res a canvi. Plaer enla contemplació.

Employment,�empleo,�ocupació...Activitat laboral intercanviada percontrapartides econòmiques mo-netàries o monetitzades.Benestar a canvi de treballar.

Negació�de�l'ideal Asjolía...�necotium...Activitat laboral (ponos, banausía,tripalium...) imposada per la ne-cessitat, la força o el mercat. Do-lor en el treball.

Unemployment,�desempleo,�deso-cupació...Inactivitat laboral per exclusióde l'ocupació i privació dels seusavantatges econòmics, socials ipsicològics. Malestar per no tre-ballar.

Treballar Estigma per a la classe treballado-ra.Impediment per a l'exercici de laciutadania.

Dret i deure constitucionals.Ciutadania laboral.

Motivació�laboral Extrínseca: necessitat econòmica,imposició política.

Intrínseca: elecció, autoexpressió,autorealització.

Valor�treball Perifèric i secundari.Sociocultura no estructurada peltreball.

Central i principal.Sociocultura estructurada pel tre-ball.

Funció�del�treball Supervivència en el camí cap a unparadís extra i postmundà.

Guanyar el cel intramundà delbenestar material i social.

(1)Segons A.�Vega (1998). RamónLlull y el secreto de la vida. Barcelo-na: Siruela.

(2)Segons E.�Jones (1970). Vida yobras de Sigmund Freud. Barcelona:Anagrama.


Aspecte comparat Antiguitat Modernitat

Salari Símptoma d'un estat social i polí-tic de necessitat.

Mode de participació i inserciósociopolítica.

Divisió�social Persones lliures, ocioses, allibera-des del treball/persones obligadesa treballar per a les altres.

Propietaris/proletaris.Assalariats/aturats.

Secret�de�la�vida Scientia�et�amantia(coneixement i amor)Ramon Llull (s. XIII)1

Lieben�und�arbeiten(amor i treball)Sigmund Freud (s. XX)2

Com veiem en la taula anterior, el grec clàssic i el llatí indueixen a pensar

en l'activitat laboral com la negació del temps lliure, i les tasques producti-

ves i mercantils com una negació de l'estat desitjable del lleure, mentre que,

al contrari, idiomes moderns com, per exemple, el castellà i l'anglès, presen-

ten la desocupació com l'estat carencial d'una situació ideal definida en ter-

mes d'ocupació. Per a això, per a significar la desocupació, la bibliografia ci-

entificosocial anglosaxona recorre a termes positius com employment, work, o

job acompanyats de partícules lingüístiques de signe negatiu: prefixos (de, un,

etc.), sufixos (less, ness), adverbis (out, without, etc.) o substantius (lack, loss,

etc.).

D'aquesta manera, el llenguatge quotidià sobre el treball no es limita a descriu-

re un panorama laboral suposadament objectiu, sinó que prescriu l'ocupació

com a estat ideal, i proscriu la desocupació com a estat carencial, la laborio-

sitat com a virtut social i l'ociositat com a vici moral, l'ocupació com a font

d'identitat social positiva i la desocupació com la seva negació.

D'aquí deriva, d'altra banda, la representació social de la desocupació com a situaciósospitosa de peresa i de parasitisme social que tan bé li funciona al neoliberalisme i tantsarguments proporciona als seus portaveus més o menys qualificats: si "Déu ajuda a quis'ajuda" i "qui la segueix l'aconsegueix", llavors l'èxit és un mèrit individual i, per tant,el fracàs laboral i econòmic no pot ser més que un demèrit de la mateixa persona, queexhibeix una subtil combinació de no poder, no saber i no voler treballar. El presidentAznar justifica, davant del Congrés dels Diputats, la seva estratègia de reforma del modelde subsidi de la desocupació amb una frase a l'altura de les que ha llegat a la posteritatel seu col·lega Bush, Jr. en matèria de política internacional: "Los trabajadores no debenmantener a los que no quieren trabajar".

El Mundo (22-05-2002).

"Lo que hoy entendemos por trabajo ha sido, a lo largo de la historia humana, un refe-rente para toda suerte de tabúes y de imperativos morales, así como de prescripcionesy proscripciones diversas. Esta ambivalencia fundamental que ha venido suscitando haacabado haciendo de él objeto del deseo y del rechazo más profundos, del miedo a tener-lo y a perderlo, del ansia por liberarse de él y del horror a quedarse sin él, vía de emanci-pación y de alienación, potencial liberador y deshumanizador, don y mercancía, factortranquilizante y estresante, (...) fuente de beneficios y de maleficios."

J. M. Blanch (2001). Empleo y desempleo: ¿viejos conceptos en nuevos contextos?. A E.Agulló i A. Ovejero (Coords.), Trabajo, individuo y sociedad (pp. 27-48). Madrid: Pirámide.


3.2. Vectors ideològics del treballcentrisme

La centralització social i cultural del treball és l'efecte resultant de la interacció

de múltiples factors, entre els quals figuren, en el pla ideològic, el protestan-

tisme i el liberalisme. D'una banda, el protestantisme, especialment el calvi-

nista, condemna explícitament l'ociositat com a ocasió de pecat, exalta el tre-

ball com a mitjà de prevenir-lo, despenalitza la riquesa material i els negocis

mundans –sempre que no apareguin com a resultat de la cobdícia–, concep

(no en la seva versió teològica, sinó pastoral) la prosperitat econòmica com a

indici de salvació escatològica i presenta el treball molt menys com a càstig del

pecat que com a vocació divina.

D'altra banda, el moviment liberal propugna la llibertat de comerç, la lliure

circulació de treballadors i la llibertat d'accés al treball, i contribueix decisiva-

ment a la superació dels obstacles heretats de l'Antic Règim. Max Weber (1905)

observa que entre les doctrines morals protestants del predicador Richard Bax-

ter i la filosofia liberal de Benjamin Franklin hi ha ja una perfecta sintonia

respecte al treball com a missió religiosa i a la inactivitat econòmica com a

estat moralment indesitjable.

La modernitat capitalista industrial no solament ha construït i constituït el

treball (assalariat) com a categoria abstracta, sinó que ha reorganitzat el seu

significat, destacant entre els seus eixos principals la seva contrapartida sala-

rial, el seu caràcter contractual, la seva funció mercantil, la seva naturalesa pro-

ductiva i la seva dimensió pública. La centralitat del treball (assalariat) consti-

tueix un tret fonamental d'aquesta civilització, que no es limita a una mera

forma d'organització de l'economia, sinó que constitueix també una forma de

producció de la vida social, política, cultural i psicològica. És en aquest sentit

que Weber assenyala la simbiosi de protestantisme neocalvinista i liberalisme

socioeconòmic com l'eix fonamental del nou ordre impulsat per l'esperit del

capitalisme i per la moderna ètica del treball. Aquest nou sistema es caracteritza

pels següents trets principals:

• La institució del treball com a valor de canvi universal.

• El mercantilisme no solament de l'activitat i de les relacions laborals, sinó

també de la vida social en general.

• La normalització social de l'ocupació com a suport de ciutadania i com a

forma ideal de participació i inserció social.

• L'estructuració de l'espai i del temps quotidians entorn dels llocs i les jor-

nades laborals.

• L'organització, disciplina i control de la força de treball.

• L'exaltació de l'esforç, la constància i l'ascetisme intramundà.

• La condemna cultural de la peresa i del lleure.

• La idealització de la laboriositat, l'ofici i la professionalitat.

• La racionalització instrumental de l'activitat productiva.

• L'eliminació de la censura moral de l'afany de lucre i del benefici econò-

mic.

Lectures recomanades

M.�Weber (1905). La éticaprotestante y el espíritu del ca-pitalismo. Barcelona: Penínsu-la, 1969.A.�Furnham (1990). The Pro-testant Work Ethic. The Psyc-hology of Work-Related Beliefsand Behaviors. London: Rout-ledge.L.�Boltanski�i�E.�Chiapello(1999). El nuevo espíritu delcapitalismo. Madrid: Akal.


• La benedicció dels diners i la riquesa.

Des d'un punt de vista psicològic, d'entre els principals trets característics de

l'anomenada ètica protestant del treball destaquen uns alts nivells de necessitat

d'èxit, locus de control intern, motivació intrínseca, capacitat de renúncia a la

gratificació immediata confiant en recompenses futures esperades, individua-

lisme, convencionalisme, autoritarisme, tradicionalisme i preocupació per la

seguretat.

La moderna cosmovisió treballcèntrica representa una ruptura radical respecte

a l'antiga visió negativa de l'activitat laboral representada per Plató i Aristòtil,

per a qui la simple pertinença a la classe treballadora comporta l'automàtica

exclusió de la ciutadania. El treballcentrisme es converteix en un valor transi-

deològic modern, compartit per tota mena de credos econòmics, polítics o re-

ligiosos. Per a Karl Marx (1844), gens sospitós de protestant o de liberal, l'ésser

humà es fa a ell mateix en tant que productor i la història universal no és cap

altra cosa que l'autoproducció humana mitjançant el treball. En aquesta línia,

Freud (1930) presenta el treball com un mitjà d'ajustar les tendències naturals

als imperatius morals de la cultura i de vincular l'individu a la comunitat i a la

mateixa realitat. Per a Warr (1987), l'ocupació constitueix una font d'elements

bàsics per al benestar psicològic. Un dels dissenyadors de l'estat del benestar,

Lord Beveridge (1945), proposa un lloc de treball per a tothom, com a base

d'una societat lliure, justa i igualitària. Mig segle més tard, al Llibre blanc sobre

política social, la Comissió Europea (1994) presenta l'ocupació com un recurs

indispensable per a prevenir i resoldre tota mena de problemes socials.

Valor sociocultural del treball

L'efecte final d'aquest procés de centralització del treball es reflecteix en l'informe delprimer estudi sobre els valors del temps present impulsat per l'European Values SystemsStudy Group Foundation, segons el qual, fa tan sols uns lustres, al començament de ladècada dels vuitanta –en la qual perviu l'herència i la inèrcia social i cultural del fordis-me– "nadie en Europa considera la obligación de trabajar como un escándalo o una mal-dición" (Stoetzel, 1983, p. 163), sinó que, al contrari, per a la majoria de la gent enques-tada, el treball constitueix un valor de primer ordre, la professió el seu més característicsenyal d'identitat i l'ocupació retribuïda, el factor aglutinant de les seves creences, acti-tuds i opcions fonamentals (Harding, Phillips, i Focarty, 1986). En altres termes, el treballno constitueix només un valor�econòmic de caràcter instrumental, sinó també un valorsociocultural de caràcter expressiu i final.

Aquesta centralitat sociocultural del treball apareix emfatitzada en la figura

següent:


Figura 1. Centralitat moderna del treball en la vida sociocultural

Font: J. M. Blanch (2003a).

3.3. Significat axiològic de treballar

La investigació social posa de manifest que, en les societats econòmicament

desenvolupades, les persones ocupades solen experimentar una notable satis-

facció pel fet de treballar (working), independentment del grau de satisfacció

que experimenten amb els seus llocs de treball (jobs) concrets (Blanch, 1990).

Aquesta satisfacció no deriva, doncs, de la qualitat de les condicions de treball,

ni de la qualitat del clima social en l'organització laboral, i revela la importàn-

cia del que significa per a elles simplement treballar.

Als anys vuitanta del passat segle, a la darreria de la fase fordista de la moder-

nitat industrial, es fa una important investigació transcultural (MOW, 1987),

de disseny transversal, sobre el significat del treballar (meaning of working). Un

equip internacional estudia les respostes que unes quinze mil persones, de vuit

països diferents, distribuïdes en tres continents, donen a la pregunta sobre què

significa per a elles treballar (assalariadament).

L'estudi parteix d'una doble premissa:


MOW.�International�Rese-arch�Group (1987). The mea-ning of working. London: Aca-demic Press.MOW.�International�Rese-arch�Group (1991). The me-aning of work. European Workand Organisation Psychologist,I (2/3) (número monogràfic).M.�Salanova,�F.�J.�Gracia,�iJ.�M.�Peiró (1996). Significa-do del trabajo y valores labo-rales. A J. M. Peiró i F. Prie-to (Eds.). (1996), Tratado dePsicología del Trabajo (Vol. 2).Aspectos psicosociales del tra-bajo (pp. 35-63). Madrid: Sín-tesis.


a)�Treballar constitueix una categoria central de l'experiència humana personal

i social, una activitat la finalitat de la qual transcendeix àmpliament l'àmbit

de l'economia.

b) El significat del treballar és un constructe multidimensional integrat pels se-

güents eixos semàntics principals:

• Centralitat�del�treball (importància i valoració del fet de treballar com

a rol vital).

• Normes�socials�sobre�el�fet�de�treballar (vinculades a l'acompliment del

rol laboral).

• Resultats�valorats del fet de treballar i metes�laborals preferides.

El constructe work centrality constitueix el nucli axiològic del significat que

el fet de treballar va adquirint per a les persones abans de formar part de la

població activa i al llarg de la seva vida laboral. Inclou la identificació amb

el treball, la implicació amb l'ocupació i l'adopció de l'activitat laboral com a

forma principal d'autoexpressió. L'índex de centralitat del treball és el resultat

combinat de dues mesures:

• Centralitat�relativa, obtinguda mitjançant la comparació de la importàn-

cia assignada al treball amb la donada a altres àmbits de la vida quotidiana

(família, lleure, religió, comunitat).

• Centralitat� absoluta, obtinguda per la valoració de la importància del

treball en la pròpia vida i mesurada en una escala de set punts.

El de les normes socials sobre treballar sintetitza les valoracions que les persones

fem entorn del treball. Les principals giren entorn de dos eixos:

• Dret�al�treball (el que la persona "pot" i "mereix" exigir a la societat i a

l'organització en tant que treballadora).

• Deure� de� treballar (obligacions de la persona treballadora respecte a

l'organització per a la qual treballa i envers la societat en general).

Els resultats�valorats inclouen allò que les persones busquen en el treball i

per la qual cosa treballen (remuneració, autoexpressió, reconeixement social,

contactes interpersonals, etc.); mentre que les metes�laborals�preferides con-

sisteixen en les característiques agradables de l'activitat laboral desenvolupada

(autonomia, interès de la tasca, horari, clima social, nivell salarial, oportuni-

tats d'aprenentatge o de promoció, etc.).


De la voluminosa informació aportada per l'estudi destaca la conclusió gene-

ral sobre l'elevada centralitat�del�treball en totes les categories d'edat, sexe i

país, en el marc d'una considerable variabilitat en els nivells interindividual,

internacional i interprofessional, i l'alta�importància�dels�drets�laborals per

a l'àmplia mostra enquestada, que també reconeix la dels corresponents deures.

Entre les característiques preferides d'un treball, figuren l'interès de la tasca, la

bona paga, l'autonomia, el clima laboral, la seguretat i higiene, l'adequació del

lloc a les habilitats i competències personals, les oportunitats d'aprenentatge,

la varietat, l'horari, l'entorn físic i les perspectives de promoció.

La figura�següent il·lustra respectivament la centralitat del treball en el cicle

vital de les persones en la modernitat industrial.

Figura 2. Centralitat del treball en el cicle vital de les persones modernes

Font: J. M. Blanch (2003a), que l'adapta de D. Riverin-Simard (1990). Adult vocational trajectory. The Career DevelopmentQuarterly, 39(2), 129-142 (p. 131).


4. El treball, un valor en metamorfosi

Canvia el món econòmic i sociolaboral i canvien els valors laborals. Aquests

canvien perquè canvia aquell, i aquell canvia perquè canvien aquests. El segle

XIX va ser escenari d'un intens debat sociològic sobre la determinació recíproca

d'economia i ideologia. Sense ànim de revifar-lo, donem per sabut el profund

procés de transformació del món del treball de la mà de factors externs (com la

globalització econòmica i la innovació tecnològica) i interns (com la flexibi-

lització i la reenginyeria de processos organitzatius), per la qual cosa procedim

directament a l'anàlisi dels canvis en la valoració del treball.

La modernitat industrial, i especialment la seva culminació en el fordisme, va

instituir el treball com a categoria central de l'experiència humana, com a eix

vertebrador de l'ordre social i com a nucli de la identitat personal. Va fer-ne

un valor gairebé final; això és, una institució fonamental de la vida en societat

i la forma principal d'autoafirmació individual.

L'infocapitalisme tendeix a restituir-li el seu caràcter original de valor mera-

ment instrumental, de mitjà de subsistència econòmica i social.

Com a valor final, el treball ha arribat a constituir una manera de ser,

d'estar i de viure. Com a valor instrumental no representa més que una

forma d'obtenció dels diners necessaris per a l'accés al consum, instituït

com a meta sociocultural i com a forma superior de vida.

Metàfora de Milan Kundera

Aplicant la coneguda metàfora de Milan Kundera, el treball fordista (estable, estàndard,formal, etc.) ha complert una funció anàloga a la de l'antic "camí"; això és, una via dignade caminar-hi, viure-hi i gaudir-ne per si mateixa, independentment del temps i esforçque calgui invertir caminant per arribar al punt de destinació. Al contrari, el treball fle-xible del nou capitalisme (toyotista, "just a temps", desregulat, precari, etc.) tendeix aassemblar-se més aviat a una "autopista", itinerari molt més valuós com més eficientmentpermet accedir al punt final del trajecte. En definitiva, un escenari efímer, apreciat en lamesura que resulta curt, recte, pla i econòmic.

Es tracta d'un canvi de tendència dominant, d'un desplaçament de la càrrega

semàntica del "treballar". Aquest procés no és "natural" ni universal, sinó so-

ciocultural i contextual. Els treballs "fordista" i "toyotista" representen "tipus

ideals" que remeten a models característics d'uns llocs i uns temps. El primer

d'aquests domina en les societats industrials de la segona meitat del segle XX i el

segon competeix amb aquell per convertir-se en la norma del XXI. Tanmateix,

cada entorn sociohistòric té el seu segell característic en forma d'una determi-

nada combinació d'elements instrumentals i finals: en ple apogeu del fordis-

me, treballar representa un valor gairebé final per al col·lectiu de persones que

gaudeixen d'una "bona ocupació" que els aporta els efectes desitjats en les do-


sis adequades; però no és més que un valor instrumental per als qui treballen

en condicions materials o socials que jutgen insatisfactòries. L'infocapitalisme

flexible i global és un escenari de l'experiència de "bones ocupacions" i del

desenvolupament de "carreres" excel·lents per a persones que poden viure el

seu treball com un valor final; però són sobretot la matriu on es gesta cada

vegada més ocupació precària, treball "escombraria" i, en definitiva, subocu-

pació, que compleixen la funció instrumental de simple mitjà d'obtenció dels

diners que possibiliten el consum.

La vella identitat de la persona treballadora-productora cedeix protagonisme

a la de la persona treballadora-consumidora, que treballa ja no tant per a "ser"

com per a "tenir", per la qual cosa l'ocupació va reduint la seva funció a la de

mitjà de "guanyar per a gastar". Paral·lelament, s'està reconfigurant tot el sis-

tema de necessitats, motivacions, significats, emocions i sentiments des d'una

base "treballista" cap a una altra de signe "consumista".

En resum, en el llindar del segle XXI, el treball continua ocupant un espaitemps

important en la vida de les persones, si bé abunden els indicis de canvis axio-

lògics en aquest àmbit de l'experiència humana. D'aquestes transformacions

donen compte estudis de signe tant empírics com teòrics, que tracten al seu

torn no solament de canvis quant al valor treball, sinó també pel que fa a valors

que entren en escena en l'àmbit laboral.

Els models empírics descriuen tendències manifestades en respostes a enques-

tes de valors, actituds, opinions i interessos, i parlen de transició de vells a nous

valors. Els teòrics es basen en l'observació de processos bàsics de canvi i en la

reflexió sobre aquests. Tracten de les implicacions de l'infocapitalisme flexible

i global, entre les quals destaquen el marc d'incertesa i inseguretat, i en defi-

nitiva, de risc que comporta.

4.1. Aportacions empíriques

Salanova, Gracia i Peiró (1996) s'apunten a les tesis del "canvi dels valors tra-

dicionals de la societat industrialitzada, entre els quals predominen els eco-

nòmics i els de seguretat, cap a altres de postmaterialistes o postindustrials,

amb una preocupació més gran per la qualitat de vida" (p. 21). Anteriorment,

l'estudi transcultural MOW (Meaning of Working, 1987) havia detectat una evo-

lució des de certa concepció predominant del treball en termes d'obligació o

deure, cap a una representació com a dret. En una direcció similar –de canvis

més o menys significatius quant al valor treball i als valors laborals– apunten les

dades de l'aplicació espanyola de la macroenquesta sobre els valors dels europeus

que ha anat desenvolupant des de fa deu anys (inici dels vuitanta, dels noran-

ta i de 2000) l'European Values Study (Andrés Orizo, 1983, 1991a, 1995, 1996;

Elzo i Andrés Orizo, 2000), i també els de l'extensió de la mateixa enquesta a

la població catalana (Andrés Orizo, 1991b; Andrés Orizo i Roqué, 2001) i a la

joventut catalana (A. Estradé et al., 2002).


També García-Montalvo, Peiró i Soro (2003), en una investigació realitzada

des de l'Observatori de la Inserció Laboral dels Joves, reiteren la impressió que

entre la joventut valenciana, madrilenya i barcelonina hi ha una lleugera ten-

dència a la disminució de la centralitat absoluta i relativa del treball, matisada

per dues observacions gens irrellevants:

a) tant els aspectes "extrínsecs" com els "intrínsecs" i els "socials" del treball

mereixen una alta valoració, i

b) els valors i actituds cap al treball estan mediatitzats per variables com la

franja d'edat, nivell d'estudis, experiència laboral, tipus de contracte, etc.

4.1.1. El postmaterialisme emergent

Un dels màxims impulsors i dinamitzadors dels estudis contemporanis sobre

el canvi de valors és Rom Inglehart (1977, 1990, 1997; Abramson i Inglehart,

1995). El seu primer estudi sobre "la revolució silenciosa" (Inglehart, 1977)

estableix la tesi sobre un canvi en les prioritats axiològiques de les societats

occidentals des de l'hegemonia dels valors moderns de signe materialista (entre

els quals destaquen diners, nivell de vida, ordre, seguretat, confort, creixement

econòmic, estabilitat en l'ocupació, etc.) cap a altres de signe post (modern i

materialista), entre els quals figuren els referents a qualitat de vida, creixement

personal, autoexpressió, participació, llibertat, ecologia, etc.

El punt de partida d'aquest macroprocés entrevist pel politòleg nord-americà

no pot ser altre que la societat fordista-keynesiana, culminació de la moderni-

tat industrial, sistema que comporta desenvolupament econòmic i burocratit-

zació política, impulsat sobretot pel motiu (valor) d'èxit (èxit individual) i de

lucre (benefici econòmic) i canalitzat per valors i normes morals relacionats

amb el sentit del deure, el respecte a l'autoritat, l'adaptació a l'ordre, el sentit

de la disciplina, la fidelitat als compromisos contrets, la lògica de la puntua-

litat, etc.

Aquesta tesi serveix de marc de referència més o menys explícit de les nombro-

ses sèries d'estudis internacionals sobre valors que s'han anat publicant periò-

dicament a nombrosos països (una vintena a l'inici de la dècada dels vuitanta,

més del doble en el de la següent i un centenar en el 2001). Les dades de sèries

temporals permeten analitzar els canvis en valors i actituds socials, entre els

quals destaquen els referents al treball.

La postmodernitat postmaterialista no comporta, segons Inglehart, la liquida-

ció de la rellevància dels diners, la riquesa o la seguretat en l'ocupació, sinó més

aviat el declivi del "benefici marginal del desenvolupament econòmic" (tant en

el pla individual com social), i també de l'èmfasi en el sentit del deure i l'apogeu

en la vida quotidiana i el món laboral de factors com l'autoexpressió, l'estil de


R.�Inglehart (1977). The si-lent revolution: changing valuesand political styles among Wes-tern publics. Princeton: Prin-ceton University Press.R.�Inglehart (1990). El cam-bio cultural en las sociedadesindustriales avanzadas. Ma-drid: Siglo XXI, 1991.R.�Inglehart (1997). Moderni-zation and Postmodernization.Princeton: Princeton Univer-sity Press.R.�Inglehart,�M.�Basáñez,�iA.�Moreno (1998). HumanValues and Beliefs. Ann Arbor:University of Michigan Press.P.�R.�Abramson�i�R.�Ingle-hart (1995). Value Change inGlobal Perspective. Ann Arbor:The University of MichiganPress.J.�Díez�i�R.�Inglehart (1994).Tendencias mundiales de cam-bio en los valores sociales y po-líticos. Madrid: Fundesco.


vida, la qualitat de les relacions interpersonals, la defensa dels drets individuals

i la recerca del benestar subjectiu que, segons el parer de l'autor, apareixen cada

vegada més independents del poder adquisitiu.

El model d'Inglehart recorda la "jerarquia de necessitats" de Maslow (1962) per

a qui, en la base de la "piràmide" motivacional, figuren els motius i valors més

naturals i universals, relacionats amb la supervivència biològica (material), i en

la seva cúspide, les "metanecessitats" espirituals relacionades amb l'"ésser" (va-

lors autorealització, autoexpressió, etc.). Aquest salt des de la preocupació do-

minant per les necessitats materials (característica de contextos d'escassetat, com

observa Inglehart), cap a les d'ordre "superior" en la terminologia de Mas-

low, és el que s'estaria realitzant en l'actual procés històric de transició entre

mil·lennis.

4.1.2. La complexitat del canvi

Les "dades empíriques" són allà, potser confirmant en algun grau i en cert sen-

tit els postulats d'Inglehart, si bé, com observen Salanova, Gracia i Peiró (1976,

p. 62), "la investigación empírica no presenta resultados congruentes", ja que

es presten a múltiples lectures, en part alternatives i en part complementàries.

D'entrada, es pot afirmar que els models de canvi basats en estudis macroesta-

dístics descriuen cert nivell manifest dels processos socials i psicològics, però

que aquest valor descriptiu de les dades aportades no garanteix un coneixe-

ment del rerefons del canvi axiològic. Així, algunes crítiques d'aquell model

suggereixen que del que tracta no és pròpiament de canvi de valors (profunds

i estables), sinó més aviat d'actituds (més superficials i inestables).

Des d'un altre punt de vista, podem dubtar que el que descriuen aquests mo-

dels empírics indiqui un canvi qualitatiu del sistema de valors pels quals es re-

geix la vida de la major part de les persones, grups i societats del món occiden-

talitzat. També es podria tractar de simples reajustaments funcionals per tal

d'aconseguir una continuïtat del sistema treballcèntric. Potser la transició con-

sisteix simplement en un desplaçament des del valor "treball dur", mitjançant

l'ascetisme i la disciplina, cap al "treball gratificant" mitjançant l'hedonisme i

la creativitat. Res d'això no rebaixaria la importància concedida al treball, ni

el rerefons d'economicisme i de treballisme que caracteritza l'escenari del nou

capitalisme informacional, flexible i global, en el qual les persones són perma-

nentment incitades a realitzar-se no tant en la producció com en el consum, el

qual, paradoxalment, les motiva a "treballar més per gastar més" i reforça així

el valor instrumental del mateix treball.

Quan Inglehart elabora el seu model de canvi, el món desenvolupat acaba

d'entrar en una crisi econòmica i laboral, però la memòria recent de més de

dues dècades de prosperitat sostinguda impedeix pensar adequadament en el

canvi (regressiu) de valors que es pot produir en un procés llarg i crònic de

crisi estructural de l'economia, del mercat de treball i del sistema fordista de


producció i consum de masses. Una dinàmica que desemboca en l'era de la

flexibilització organitzacional toyotista, del downsizing, de la subcontractació,

de la subocupació, del subsalari, de la desregulació i la individualització de les

relacions laborals, de la intensificació del treball, del management by stress i de

la recerca compulsiva de l'excel·lència organitzativa per la via de la liquidació

massiva de llocs de treball (convertits en llasts financers que resten competiti-

vitat), edulcorada mitjançant la retòrica de la qualitat de vida laboral prome-

sa al nucli dur del personal emprat. Sembla més fàcil valorar prioritàriament

l'autoexpressió en el treball quan es dóna per descomptada una ocupació es-

table, en una organització estable que garanteix un salari estable, que quan

no se sap si es disposarà d'una ocupació, ni on, ni quan, ni en quines altres

condicions i circumstàncies.

Referent a això, resulta significatiu que un estudi prospectiu publicat poc des-

prés de "The Silent Revolution" preveia –com Inglehart– una significativa cai-

guda de la preocupació de la població treballadora (nord-americana) per as-

pectes com la remuneració econòmica i l'estabilitat en l'ocupació (Kerr i Ro-

sow, 1979).

Materialisme de la joventut catalana

Tanmateix, quatre lustres més tard, la joventut catalana expressa el seu "materialisme"quan respon a l'enquesta europea de valors de 2000 assenyalant com a "aspectes més va-lorats en relació amb l'ocupació", en primer lloc, els "bons ingressos" (87% dels enques-tats) i, en segon, la "seguretat en l'ocupació" (68%). En aquest mateix informe es deixaconstància que, si bé sembla observar-se una tendència evolutiva en línia "decreixent"quant a la valoració relativa del treball en comparació amb altres valors, "treballar" con-tinua essent considerat en termes absoluts com "molt" o "bastant" important per al 89%de la joventut enquestada. Així mateix, el 79,8% afirma que "és necessari tenir una feinaper a desenvolupar les capacitats personals". Per a rematar les "troballes", l'estudi conclouque "les valoracions que fan els joves respecte al món laboral no difereixen radicalmentde la valoració que en fan els adults" (Salvadó, 2002, pp. 70-73).

La importància donada al component salarial sembla reflectir, més que l'ingrés

al postmaterialisme, la tornada al materialisme pur i dur, com correspon al que

Rifkin (2000) denomina l'era de l'accés, en la qual gairebé tot allò que està

socialment valorat constitueix una mercaderia només consumible amb el peatge

previ, que pot ser finançada gràcies als ingressos salarials.

També es pot explicar una relativa disminució del valor treball atenent a la

creixent dificultat, tensió, precarietat i inestabilitat de molts dels treballs dispo-

nibles, davant dels quals no resulta fàcil per a un nombre creixent de persones

construir les seves identitats, ni forjar els seus projectes personals.

Quant al presumpte canvi generacional de valors referents al treball, pot ser

que darrere d'aquest fenomen s'amagui un allargament de l'adolescència en

una època en què no resulta fàcil la inserció laboral en llocs de qualitat. Els

adolescents de totes les generacions han estat sempre més postmaterialistes que

els materialistes dels seus pares, fet que no impedeix que, amb els anys, cada

generació de nous adults abraci valors com els diners i la seguretat.

Lectura complementària

A.�Salvadó (2002). Joves itreball: valors de seguretat ovalors de risc? A A. Estradé,L. Flaquer, J. Font, J. Padilla,A. Salvadó, M. A. Roque i F.Torralba (2002). Joves i valors.Els joves catalans a l'EnquestaEuropea de Valors (pp. 69-85).Barcelona: Generalitat de Ca-talunya, Secretaria Generalde Joventut.


El mateix podríem pensar a propòsit dels canvis constatats per tota mena

d'estudis empírics en els valors organitzatius. Ningú no posa en dubte que ve-

nim d'un model d'organització rígida, característica de l'era taylorista-fordista

i de la producció en massa, cap a un altre model flexible, dels temps postmo-

derns del toyotisme, la reenginyeria de processos, la lean production i l'empresa

xarxa.

De la mateixa manera que les metamorfosis detectades per les enquestes de

valors no sembla que representin necessàriament una minimització del valor

treball en si, sinó més aviat un reajustament de la importància de valors as-

sociats d'aquest, els canvis en les formes, en les retòriques i en les estratègies

organitzatives tampoc no han de significar necessàriament un canvi en els

valors organitzatius profunds i finals. Les organitzacions empresarials, i fins i

tot els mateixos serveis públics, es regeixen avui més que mai pels valors de

l'eficàcia i l'eficiència, per la lògica de la productivitat, la competitivitat i la

rendibilitat i per l'enfocament mínimax, orientat –al segle XXI com al XIX– a

minimitzar els costos (salarials) i a maximitzar els beneficis (econòmics, en el

cas del capital, socials en el de l'empresa pública de serveis, com una univer-

sitat o un hospital general).

A més, les enquestes de valors recullen més el que la gent "diu" (cosa que pro-

bablement es reflecteix no solament el que pensen, sinó també el que cada

persona enquestada jutja com a políticament correcte i socialment desitjable)

que el que fa (s'aferra als ingressos, als diners, a l'estabilitat en l'ocupació i a

les hores extra).

Aquesta aparent paradoxa entre el que es declara i el que es fa no és exclusiva

de les enquestes de valors, sinó que ve a ser comuna als més diversos tipus

d'estudis empírics. Vegem-ne només dos exemples que guarden una relació

tangencial amb els canvis relatius a la valoració del treball:

Exemple

• En el seu conegut estudi sobre The Overworked American, Schor (1992) es fa ressò quel'americà mitjà es declara cada vegada més hedonista, alhora que es comporta amb unascetisme creixent. Fet que es posa de manifest quan manifesta verbalment la sevapreferència per treballar menys, mentre es presta a treballar cada vegada més horesi cada vegada més lluny de casa, tot això per menys diners. Una clau explicativad'aquesta aparent contradicció pot raure en l'estancament i, fins i tot, disminució delsalari mitjà als Estats Units, alhora que la pressió del consum compulsiu augmentasense parar. Una altra variable explicativa complementària pot consistir en la revalu-ació del salari com a valor instrumental de primer ordre per a l'adquisició, possessió,ús i consum de béns i serveis considerats "necessaris".

• En un seguiment longitudinal de dades d'eurobaròmetres, Wilcox (1991) detecta unaaltra paradoxa segons l'opinió pública europea reflectida en aquests estudis periòdicsde valors i actituds: la ciutadania enquestada es declara al mateix temps progressistai conservadora respecte al valor polític de la igualtat social quant a gènere, ja que esmanifesta favorable a la incorporació de la dona europea a la vida pública i laboral(treball assalariat) i, al mateix temps, mostra una resistència igualment forta al fetque la mateixa dona abdiqui dels seus tradicionals rols de gènere referents a la vidaprivada i a les tasques domèstiques (treball no assalariat).

Canvi de retòriques

Certament, s'ha observat uninnegable "canvi" en les re-tòriques: de la disciplina al'autonomia, de la repetitivi-tat a la creativitat, de la mo-novalència a la polivalèn-cia, de la mà d'obra als re-cursos humans, de la forçade treball a les competèn-cies, de l'estandardització al'autogestió, de l'ètica del tre-ball a la cultura d'empresa,de la carrera al projecte, del'autoritat al liderat, de l'ordrea l'excel·lència, etc.


El que es desprèn de les enquestes de valors és que alguna cosa es mou quant

al valor treball i als valors laborals. Tanmateix, falta perspectiva històrica per

a calibrar amb precisió si el que es mou són les aigües superficials o els cor-

rents subterranis d'aquest valor. Abunden els indicis d'un increment de com-

ponents postmaterialistes sense que això comporti un declivi apreciable dels

materialistes.

Els estudis empírics convencionals sobre valors (amb excepcions notables i

significatives) manifesten limitacions que han estat objecte de nombroses crí-

tiques. Entre aquestes, destaquen la relativa indefinició abstracta del valor en

general o dels valors concrets estudiats. En molts d'aquests estudis, se sol donar

per descomptat que els valors consisteixen en allò que mesuren les "enques-

tes de valors". En no pocs casos, les incongruències entre dades de diverses

enquestes són imputables al fet que els qüestionaris emprats en aquestes, tot

i referir-se retòricament a "valors" determinats designats amb termes similars,

tracten sobre fenòmens i processos diferents. Algunes crítiques apunten direc-

tament a la inadequació de la tècnica d'enquesta per a l'estudi dels valors.

Tampoc no solen mostrar excessos de precisió en l'operacionalització de les

variables considerades, ni en la distinció entre el que consideren com a pròpi-

ament valors i altres constructes com actituds, creences, ideals, interessos, ne-

cessitats, motivacions, normes subjectives, criteris morals, aspiracions o opi-

nions.

És per això que les dades descriptives dels estudis estadístics han de ser com-

plementades amb la perspectiva teòrica d'un altre tipus d'estudis.

4.2. Perspectives teòriques

Des de la reflexió teòrica es posa èmfasi, de manera general, en la característica

"post" de l'actual transició entre mil·lennis, que en el terreny epistemològic

es plantegen en termes de "postmodernitat", en el marc de la qual s'inscriuen

canvis axiològics com el del biaix "postmaterialista". Atenent a les transforma-

cions actuals del context socioeconòmic, polític i tecnològic, s'analitzen els

factors estructurals del canvi en la valoració del treball.

Etiquetes per caracteritzar el nou entorn

Són múltiples les etiquetes proposades a l'hora de caracteritzar aquest nou entorn, queen termes generals és considerat l'efecte combinat de la interacció del procés d'innovaciótecnològica (TIC, digitalització, internetització, etc.), geoestratègic i politicoeconòmic(globalització), organitzatiu (flexibilització), ideològic (neoliberalització) i sociolaboral(precarització de les condicions contractuals, individualització de les relacions laborals,instauració de la subocupació com a "solució" dels "problemes empresarials" que com-porta la tradicional "rigidesa" dels contractes d'ocupació estable fordista i funcionarials, itambé com a suposat "mal menor" social i polític davant del fantasma de la desocupació,etc.).


Estudiarem el tema en una espiral d'aproximacions successives, fent en primer

lloc una breu aproximació filosòfica al procés (postmodernització), que ens ser-

virà de base per a aprofundir en un model sociològic de l'entorn laboral resul-

tant, el de la societat del risc laboral, del qual extraurem algunes implicacions

polítiques i psicosocials del canvi de l'entorn i dels valors laborals.

4.2.1. El valor del treball postmodern

La cultura del treball neix de la matriu de la modernitat, que constitueix un pa-

radigma (una manera de pensar el món), un projecte (una manera de disse-

nyar-ne el funcionament), una promesa (una manera de comprometre's amb

un projecte ideal –axiològic– de món) i un paradís (una manera de viure aquest

món).

Entre els mites fundacionals d'aquesta cosmovisió figuren la raó (font de cer-

tesa sobre la realitat) i el treball, font de seguretat real. El presumpte escenari

del metarelat modern és un món físic i social que funciona com un cosmos

(ordenat, coherent, integrat i dotat d'una lògica autònoma que la ciència des-

cobreix i la tècnica domina), la realitat és tan sòlida, dura i estable com conèi-

xer-la; la història és un procés lineal, evolutiu i progressiu, el futur és relativa-

ment previsible, prevenible, planificable i controlable, l'existència individual

i col·lectiva és significativa.

La modernitat és l'emocionant empresa de la recerca de la certesa i de

la conquesta de la seguretat. El valor treball forma part del "paradigma

heretat" i, en definitiva, de l'"agenda oculta de la modernitat" (Toulmin,

1990).

Tanmateix, davant de l'horitzó postmodern, el món apareix més caòtic, la rea-

litat més fluida, fràgil i inestable, la història més complexa, el futur més im-

previsible i incontrolable i l'existència més desconcertant, a la vista que ni la

raó no proporciona certesa ni el treball, seguretat.

El contrast entre ambdós contextos és d'allò més intens: la culminació del valor

treball s'esdevé en la modernitat industrial fordista, en què un bon currículum

garanteix una bona ocupació en una bona empresa i una bona carrera. Aquesta

"realitat", en l'economia de la certesa i de la seguretat, ha arribat a tenir la

solidesa d'un lingot d'or. N'hi ha hagut prou amb uns quants lustres perquè es

trenqués la gerra del conte de la lletera: en l'infocapitalisme flexible i global,

la combinació bon currículum-bona feina-bona empresa-bona carrera pot ser

tan efímera com una bombolla de sabó davant d'un corrent d'aire.

Lectura complementària

S.�Toulmin (1990). Cosmó-polis. El trasfondo de la moder-nidad. Barcelona: Península,2001.


Doncs bé, en l'economia de la incertesa i de la inseguretat, els acomiadaments

laborals, igual que qualsevol modalitat denigrant de flexibilització laboral, es

poden produir en temps d'expansió, en empreses amb una alta taxa de bene-

ficis i poden afectar el personal més educat, competent, eficaç i eficient, disci-

plinat, fidel i compromès de la plantilla.

"Cuantas más relaciones laborales se 'desregularizan' y 'flexibilizan', más rápidamente setransforma la sociedad laboral en una sociedad de riesgo."

U. Beck (1999, p. 11)

Ha esclatat la crisi d'un cosmos laboral vertebrat per uns mites en procés ac-

celerat de quedar obsolets: ni el creixement econòmic, ni el diàleg social, ni

l'augment sostingut de la productivitat, de la competitivitat, del desenvolupa-

ment dels recursos humans i dels beneficis econòmics organitzatius són per si

mateixos prou garanties de llocs i condicions de treball estables i sostenibles.

No són més que condicions necessàries i circumstàncies que faciliten aquests

efectes. Res més.

La ruptura de vells esquemes lineals que permetien plans de carrera i projectes

de vida genera perplexitat i desconcert en el món del treball, "identitats frag-

mentades" en els empleats flexibles (Mingione, 1991), "morts vivents" entre

els exempleats que ja no es poden tornar a ocupar (New York Times, 1996) i

"corrosió del caràcter" en aquells empleats que tenen èxit en el nou capitalis-

me (Sennet, 1998).

En aquest marc, alguna cosa canvia en la lògica, el sentit i el valor tradicionals

del treball.

4.2.2. La societat del risc laboral

Beck caracteritza la societat del risc com l'escenari de projectes indivi-

duals i col·lectius en un rerefons d'incerteses i inseguretats. Per a ell,

"régimen de riesgo significa que, en principio, todo es posible y nada ni

nadie es previsible ni controlable" (Beck, 1999, p. 85).

Concebut el risc com un estadi intermedi entre la seguretat i la destrucció,

l'avaluació del risc és una pràctica relacionada amb l'intent racional de previ-

sió i control de les conseqüències futures de l'acció humana. El constructe "so-

cietat del risc global" remet a perills produïts per la civilització que no poden

delimitar-se ni socialment, ni de manera espacial, ni temporalment.


E.�Mingione (1991). Las so-ciedades fragmentadas. Unasociología de la vida econó-mica más allá del paradigmadel mercado. Madrid: MTSS,1993.New�York�Times (1996). TheDownsizing of America. NovaYork: Times Books - RandomHouse.R.�Sennet (1998). La corrosi-ón del carácter. Las consecuen-cias personales del trabajo en elnuevo capitalismo. Barcelona:Anagrama, 2000.


U.�Beck (1992). La Sociedaddel Riesgo: hacia una nuevaModernidad. Barcelona: Pai-dós, 1998.U.�Beck (1999). Un nuevomundo feliz. La precariedad deltrabajo en la era de la globali-zación. Barcelona: Paidós.U.�Beck (2002). La Sociedaddel Riesgo Global. Madrid: Si-glo XXI.


Els perills que van sotjar les "societats del risc" modernes apareixien com de

caràcter natural, accidental, conjuntural, d'àmbit local i de naturalesa relativa-

ment calculable i gestionable; i per aquests motius no suposaven una seriosa

amenaça al sistema establert de certesa i de seguretat. Segons Beck, la "segona

modernitat" comporta la "societat del risc", en la qual domina la certesa de la

incertesa i la seguretat de la inseguretat, davant de l'experiència (prova) que

el risc té caràcter social, normal, estructural, global i que resulta difícil de ma-

nejar en la teoria i en la pràctica.

Pel que fa al panorama sociolaboral, aquest sociòleg alemany ha suggerit la

metàfora de la feminització, i ha desenvolupat especialment la de la brasilització

com a model de futur.

Quant a la primera d'aquestes metàfores, Beck esbossa el model d'una transició

el punt de partida de la qual rau en un sistema d'ocupació típicament mascu-

lí, basat en un únic treball assalariat, que es fa en l'espaitemps de la fàbrica

o de l'oficina, amb contracte i salari perfectament definits, amb condicions

laborals determinades, que representa una ocupació estable, invariable i infle-

xible que cobreix les necessitats bàsiques de la família moderna occidental. El

punt d'arribada tendeix a encarnar una modalitat tradicionalment femenina

de treball, caracteritzada per l'acompliment de múltiples ocupacions laborals

a temps parcials, retribuïda o no, fora i dins de la llar, amb contracte laboral o

de caràcter voluntari, habitualment inestable, variable i flexible.

Quan es refereix a la societat del risc laboral en termes de brasilització

d'Occident, parla d'un model de desenvolupament que representa un patró ne-

gatiu d'evolució històrica, una espècie de model europeu de societat del treball

i del benestar que s'ha tornat del revés.

El punt de referència inicial del model és una societat europea de plena

ocupació, socialment integrada, cohesionada, formalitzada i legalitzada, que

s'autoconcep i autopresenta com a model universal de desenvolupament eco-

nòmic, social i polític.

La brasilització representa la tendència dominant en l'era de transició socio-

laboral contemporània: el paradigma de la informalització del treball com a

model general de desenvolupament. El model brasiler convencional heredat

del segle XX es caracteritza principalment:

• pel predomini de l'economia informal sobre la formal,

• pel desfasament entre el desenvolupament econòmic i el social,

• per la asimetria entre el mercat i l'Estat,

• per altes taxes de subocupació,

• per la difusió de les fronteres entre ocupació i no-ocupació,

• pel predomini de treballs marginals, mal remunerats i desenvolupats en

un espai ambigu i difús entre l'àmbit legal i l'il·legal,

• per una alta taxa d'ocupació autònoma i per un dèficit d'ocupació pública,

Del risc natural al riscsocial

Al principi del segle XX el riscper al Titànic va consistir en elxoc accidental amb la massanatural d'un iceberg.Al començament del XXI, el deles Torres Bessones van ser avi-ons comercials pilotats per ter-roristes.


• per un baix nivell de cobertura social i, en definitiva,

• per representar un paradís de la desregulació de les relacions laborals, de

la flexibilització organitzativa i de la individualització del treball.

Es tracta d'una estructura piramidal de desigualtats socials significatives.

En l'estructura sociolaboral brasilera del principi del segle XXI, el treball assa-

lariat regular en una mateixa empresa, per a tota la vida, en el marc d'un sis-

tema públic de protecció social, no constitueix la norma estadística ni social,

ni forma part d'una arrelada tradició cultural del país. Això significa que en

un entorn com el descrit, l'economia informal configura no solament la re-

presentació del treball (assalariat, o ocupació), sinó també la de l'atur.

D'una banda, treballar normalment és fer-ho en l'economia informal més que

en la formal. D'una altra, estar a l'atur es refereix només a una situació esta-

dísticament poc rellevant, pròpia de persones que busquen i no troben fei-

na assalariada en l'economia regular i formal. En l'estructura sociolaboral a la

manera brasilera, la desocupació pròpiament dita gairebé no existeix; ja que

la major part de la població laboral es busca la vida al món real i normal de

l'economia informal.

Segons Beck, no hi ha un únic camí de brasilització. Tampoc no es tracta d'un

model de transició simple i lineal, sinó que té un notable grau de complexitat,

diversitat i heterogeneïtat; fet que dóna cabuda a múltiples estratègies i vies

polítiques, organitzatives i individuals. El model es refereix, doncs, tant a la

meta final d'aquestes estratègies com a la seva direcció.

Des de la perspectiva adoptada, les distàncies entre el Brasil i Europa ja no

es mesuren tant en termes de sistema, com de graus evolutius. Mentre que

el model (el camí) brasiler guanya influència, l'europeu la perd. Fins fa uns

lustres, es tendia a pensar que l'horitzó cap al qual apuntava qualsevol país en

desenvolupament era el model clàssic europeu. Avui, en canvi, es tem que el

brasiler s'acabi convertint en el model bàsic de referència del desenvolupament

europeu i nord-americà. De fet, la brasilització d'Occident té com a locomotora

i referent de primer ordre el procés nord-americà, que encarna el prototip del

mercat laboral flexible i que ja permet entreveure l'impacte social i polític del

règim de risc.

L'actual mercat de treball nord-americà, que Beck caracteritza com un "paradís

amb núvols de tempesta", genera una alta taxa d'ocupacions-escombraries mal

pagades i més mal protegides, ocupades pels anomenats treballadors pobres. La

inseguretat econòmica creixent de les classes mitjanes d'aquest país tendeix

a anar acompanyada de fenòmens preocupants com l'increment de les taxes

d'apatia política, de descapitalització social i de malestar cultural (Schor, 1992,

1995; Putnam, 2001; Sennet, 1998).


En definitiva, per a Beck, la promesa neoliberal d'un paradís laboral global és,

en el fons, un programa per a la destrucció de la societat. Segons ell, la metàfora

perfecta de la societat del risc laboral és el funambulisme, que significa viure

permanentment a la corda fluixa de la inseguretat.

Òbviament, un panorama com l'exposat no pot deixar de tenir profundes im-

plicacions axiològiques. La societat del treball ha generat riquesa i l'ha redistri-

buït de manera relativament eficaç sobre la base d'un sòlid ordre social, polí-

tic, cultural i moral basat en l'adscripció de cada un a un lloc de treball. És per

això que, el treball ha arribat a constituir un referent social, polític, ideològic,

moral i cultural tan central que gairebé impedeix imaginar un sistema estruc-

turat al voltant d'un altre principi vertebrador: una societat sense treball sembla

una societat sense referent (Beck, 1999).

4.3. Desafiaments i dilemes axiològics

El nou capitalisme planteja reptes vells i nous en l'àmbit del treball. Entre ells

figuren les tendències a la individualització de les relacions laborals capital-tre-

ball i a la precarització de les condicions de treball en un entorn organitzatiu

hiperflexible, la desocupació estructural i la subocupació emergent.

Està en crisi un cosmos sociolaboral vertebrat entorn de la panacea�del

treball assalariat com a via d'inclusió, cohesió i integració social, polí-

tica, cultural i econòmica, i condició indispensable de la qualitat de vi-

da i el benestar psicològic. Tanmateix, les ideologies socioeconòmiques

hegemòniques al món contemporani continuen produint i reproduint

els seus discursos polítics mitjançant la ratificació del valor�treball i els

valors�laborals, com si el megacanvi de l'entorn no els afectés de ma-

nera substancial.

D'una banda, el neoliberalisme:

• Fonamenta el seu model de capitalisme de mercat sobre el valor llibertat

(econòmica).

• Proclama la primacia de l'individu sobre la societat, de l'economia sobre

la política i del mercat sobre l'estat, perseguint la utopia d'una societat

mercantilitzada, on suposadament cadascú rep el que mereix, segons les

lleis de l'oferta i la demanda, que el sistema garanteix i protegeix.

• Proposa el creixement econòmic, en un marc de lliure competència, com

a àmbit ideal per a la creació, manteniment i millora de la qualitat dels

llocs de treball.


• Combat durament els costos salarials.

• Considera que les problemàtiques de la desocupació i de la subocupació

són de naturalesa i causalitat merament individuals, això és, com un fracàs

de la persona que no sap, no vol o no pot trobar treball per compte d'altri o

un a la seva mesura, ni establir-se com a autoempleada.

• Basa la seva política laboral en les estratègies de liberalització, desregulació,

mercantilització i flexibilització.

• El seu lema politicosocial preferit és el workfare: cadascú té el deure de gua-

nyar-se el pa, pels seus propis mitjans, treballant durament i assumint dis-

ciplinadament les condicions d'ocupació "existents".

• Un estat del benestar és insostenible financerament i indesitjable políti-

cament, perquè genera dependència, indolència i parasitisme. En qualsevol

cas, el miniestat liberal s'ocuparà, ocasionalment, de l'assistència neocom-

passiva als casos individuals d'extrema pobresa, sempre que la salut de

l'economia ho permeti.

D'altra banda, la neosocialdemocràcia:

• Fonamenta el seu model de capitalisme d'estat sobre el valor igualtat (social)

i proclama la primacia de la societat sobre l'individu, de la política sobre

l'economia i de l'estat sobre el mercat, i persegueix la utopia de la societat

del treball, com a organització d'una vida col·lectiva democràtica, justa,

igualitària i fonament d'un sistema de benestar.

• Proposa la plena ocupació com a prioritat política d'unes administracions

públiques responsables de la prevenció, correcció i compensació de les de-

ficiències i distorsions sociolaborals derivades de la dinàmica espontània

del mercat laboral capitalista.

• Considera que les problemàtiques de la desocupació i de la subocupació

són de naturalesa i causalitat social, el fracàs d'un estat i d'un mercat que

no saben, no volen o no poden oferir les suficients ni les adequades opor-

tunitats d'ocupació per a la població activa.

• Basa la seva política laboral en les estratègies de regulació estatal del mercat

de treball i de les seves interaccions amb la societat.

• El seu lema politicosocial preferit és el welfare: tota persona té dret a una

ocupació i/o a una renda (cívica, social, etc.) bàsica.

• Un estat social de dret dissenya, garanteix i gestiona polítiques de benestar

per al conjunt de la ciutadania, fonamentades sobre una estratègia econò-

mica de creixement i competitivitat, orientada a la plena�ocupació (base

Lectura recomanada

J.�M.�Blanch (2003b). Traba-jar en la sociedad informa-cional. A J. M. Blanch (Co-ord.), M. J. Espuny, C. Gala iA. Martín. Teoría de las Relaci-ones Laborales. Desafíos (pp.11-197). Barcelona: EditorialUOC.


de la plena integració i cohesió socials). L'estat del benestar és desitjable,

viable, sostenible i irrenunciable, ja que crea vincles socials i sentit de co-

munitat, a més de corregir i compensar desigualtats socioeconòmiques.

Vistes les coses així, en un entorn de risc, dominat per la incertesa i la insegu-

retat, hi ha l'opció de seguir el corrent o la de replantejar-se què fer. Aquesta

segona opció comporta respondre a qüestions com les següents: és possible

orientar-se i orientar respecte al treball, en les circumstàncies actuals? Hi ha la

possibilitat de recompondre una axiologia laboral capaç de guiar pensaments,

emocions i actuacions individuals i col·lectives, com ho va fer la de la moder-

nitat industrial? En què es fonamenten i en què consisteixen avui i aquí el

valor treball i els valors laborals?

Orientar, en la seva accepció feble, espacial, consisteix a assenyalar una

determinada ubicació en l'espai. En sentit fort, temporal, significa assig-

nar una meta històrica. En aquest sentit, té caràcter estratègic i es con-

creta en el fet d'encaminar(-se), guiar(-se) i conduir(-se) cap a aquest fi.

Ara bé, Orient només existeix pròpiament en un cosmos (univers ordenat amb

sistema de coordenades estable i previsible) on l'estrella polar sempre indica

el nord de l'observador, el sol surt per l'est i es pon per l'oest, que romanen

sempre al seu lloc.

En l'actual univers laboral en xarxa, flexible i global, les referències espacials

canvien el seu significat. Orient ja no és el que era; el sol del capital surt i

es pon a tot arreu. Dreta, esquerra, llevant i ponent, en un món global ja no

són el que van ser, ni representen el que van representar. El nord, el sud, l'est

i l'oest són meres reminiscències arqueològiques, com els mercats locals i els

estats nacionals. El mateix ocorre amb les referències temporals: en la societat

xarxa i l'economia global, els models de temps cronològic i de diferències horàries

ancorats en el sentit comú modern valen tan sols com a ficció retòrica.

Manuel Castells ens presenta un nou entorn en el marc del qual el treball i les

relacions laborals adquireixen una nova configuració:

"El treball perd la seva identitat col·lectiva, individualitza cada cop més les seves capaci-tats, les seves condicions laborals i els seus interessos i projectes. Qui són els propietaris,qui són els productors, qui són els gestors i qui els servidors es torna cada cop més difúsen un sistema d'outsourcing i de subcontractació. [...]

Hi ha unitat en el procés de treball en el conjunt de l'economia, mitjançant les xarxesglobals d'interacció. Però, al mateix temps, també hi ha una diferenciació del temps detreball, una segmentació dels treballadors i una desagregació del treball a escala global.[...]

Però encara que hi hagi treball, treballadors i classes treballadores arreu del món, quefins i tot s'expandeixen, les relacions socials entre el capital i el treball s'han transformatprofundament. En el seu nucli, el capital és global. Com a regla general, el treball éslocal. L'informacionalisme, en la seva realitat històrica, condueix a la concentració i laglobalització del capital, precisament mitjançant l'ús del poder descentralitzador de les


xarxes. Es desagrega la realització del treball, se'n fragmenta l'organització, se'n diversifical'existència, se'n divideix l'acció col·lectiva. [...]

[...] el capital i el treball tendeixen a existir cada cop més en espais i temps diferents.L'espai dels fluxos i l'espai dels llocs, el temps immediat de les xarxes informàtiques da-vant del temps de rellotge de la vida quotidiana. D'aquesta manera, viuen l'un per l'altre,però no es relacionen entre si [...]. El capital tendeix a escapar en aquest hiperespai decirculació pura, mentre que el treball dissol la seva entitat col·lectiva en una variació in-finita d'existències individuals. En les condicions de la societat xarxa, el capital es coor-dina globalment i el treball s'individualitza.

Més enllà d'aquesta dicotomia fonamental, hi continua havent una gran diversitat soci-al, formada per les apostes dels inversors, els esforços dels treballadors, l'enginy i el sofri-ment humans, les contractacions i els acomiadaments, els ascensos i els descensos, elsconflictes i les negociacions, la competència i les aliances."

M. Castells (2003). L'era de la informació: economia, societat i cultura. Vol. 1: La societatxarxa (pp. 570-571). Barcelona: Ediuoc.

El canvi en l'entorn laboral és tan significatiu que no només afecta els valors

laborals (relatius a les diverses facetes del treball), sinó al mateix valor treball

com a fonament de l'ordre social i cultural. Això genera la urgent necessitat

de tornar a plantejar-se el mateix treball, de redefinir funcions com l'educació

per al treball, la socialització laboral o l'orientació professional i de discutir, a

la llum del nou context, sobre vells tòpics, com els referits a l'ocupació com a

panacea social universal, a la lògica econòmica i social de la utopia de la plena

ocupació i de l'ocupació estable, etc.


Resum

Hem estudiat el procés permanent de construcció social del treball com a sig-

nificat i com a valor, la qual es pot resumir en la taula següent.

Taula 4. Valoració cultural del treball

Significat i valor del treball AntiguitatPrecapitalistaPreindustrial

ModernitatCapitalistaIndustrial

PostmodernitatInfocapitalista

Flexiglobal

– NecessitatMalediccióCàstigImposicióJouEstigma

Alta Baixa en l'aristocràcia laboralAlta en el proletariat

Alta en subocupacióBaixa en superocupació

= Mitjà�de�vidaActivitat�naturalPrincipide�realitatFunció�instrumentalDeure�moralResponsabilitat�social

Mitjana Mitjana Alta

+ EleccióBenediccióMèritSatisfaccióExpressióRealitzacióRebuig

Baixa Alta en l'aristocràcia laboralBaixa en el proletariat

Alta en superocupacióBaixa en subocupació

Atenent la perspectiva contemporània, hem considerat algunes tendències

empíriques i teòriques que indiquen la direcció del canvi i plantegen desafia-

ments i dilemes axiològics.


Activitats

1. Definiu el concepte de valor treball en termes psicosocials.

2. Distingiu en el valor treball els eventuals aspectes "finals" i els "instrumentals".

3. Identifiqueu l'estructura de tres components del valor treball.

4. Assenyaleu indicadors del valor treball i d'actituds laborals.

5. Il·lustreu amb exemples històrics els diferents biaixos (negatiu, neutre, positiu) de la va-loració cultural del treball.

6. Comenteu el contrast entre el significat axiològic del salari en l'antiguitat i en la moder-nitat.

7. Comenteu, en poques frases, els contrastos quant a la valoració del treball que detecteuentre els dos textos següents:

Paul Lafargue: "Una extraña pasión invade a las clases obreras de los países en que reina lacivilización capitalista; una pasión que en la sociedad moderna tiene por consecuencia lasmiserias individuales y sociales que, desde hace dos siglos, torturan a la triste humanidad.Esta pasión es el amor al trabajo, el furibundo frenesí del trabajo. [...]

Los Hijos de los héroes de la Revolución se han dejado degradar por la religión del trabajohasta el punto de aceptar, en 1848, como una conquista revolucionaria, una ley quelimitaba el trabajo en las fábricas a doce horas por día. Proclamaban como un principiorevolucionario el Derecho al Trabajo. [...]

Solamente esclavos podían ser capaces de semejante bajeza. [...]

Más valdría sembrar la peste o envenenar las aguas que erigir una fábrica en medio deuna población rural. Introducid el trabajo fabril, y adiós alegrías, salud, libertad; adióstodo lo que hace bella la vida y digna de ser vivida. [...]

El fin de la revolución [es] trabajar lo menos posible y disfrutar intelectual y físicamentelo más posible."

Textos extrets de P. Lafargue (1880). El derecho a la pereza (pp. 117, 122, 127, 51). Madrid:Fundamentos, 1973. L'últim paràgraf pertany a l'obra lafarguiana Le lendemain de la Ré-volution, citat per M. Pérez a la introducció a Lafargue (1880).

Ernesto Ché Guevara: "Hoy, en nuestra Cuba, el trabajo adquiere cada vez más una sig-nificación nueva, se hace con una alegría nueva. [...] Y les podríamos invitar a los cam-pos de caña para que vieran la fuerza viril de nuestros trabajadores cortando la caña conamor, para que vieran una actitud nueva frente al trabajo, para que vieran que no esel trabajo lo que esclaviza al hombre, sino que es el no ser poseedor de los medios deproducción; y que cuando la sociedad llega a cierta etapa de su desarrollo [...] adquierefrente al trabajo [...] la alegría de estar cumpliendo con un deber, de sentirse importantedentro del mecanismo social [...] Y junto con eso, junto con el trabajo que está todos losdías realizando la tarea de crear nuevas riquezas para distribuir por la sociedad, el hombreque trabaja con esa nueva actitud se está perfeccionando."

Discurs en l'acte de lliurament de Certificats de Treball Comunista als obrers del MININD,pronunciat el 15 d'agost de 1964. A J. del Turia (Comp.). (1977), Temática del marxismo(Vol. II, p. 147). Barcelona: Cinc d'Oros.

8. Discutiu els arguments a favor i en contra de la tesi de l'emergència dels valors "postma-terialistes", atenent especialment el valor treball.

Exercicis d'autoavaluació

Escolliu la resposta que considereu correcta.

1. Valor

a)�Preu d'alguna cosa.b)�Una cosa desitjada i preferida.c)�Utilitat d'alguna cosa.


d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.

2. "El temps és or. El temps són diners".

a)�Proposta anacorètica de rebuig del món material i de les seves pompes.b)�Tesi liberal de l'amor al treball i a l'economia com a via cap a la virtut i la fortuna.c)�Fórmula alquímica de transformació de la matèria mitjançant la unió de contraris.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.

3. Esperit del capitalisme

a)�Simbiosi de protestantisme neocalvinista i de liberalisme socioeconòmic.b)�Capitalisme amb rostre humà segons la doctrina social catòlica.c)�Nom d'una famosa confederació d'empresaris evangèlics.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.

4. Trets de l'esperit del capitalisme

a)�Exaltació del treball dur.b)�Ideal moral de l'ascetisme intramundà.c)�Condemna cultural de la peresa i del lleure.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.

5. Nucli del significat del treball segons el model MOW (1987)

a)�Treball com a valor de canvi.b)�Centralitat del treball.c)�Flexibilitat laboral.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.

6. Valors de signe eminentment "postmaterialista"

a)�Lucre.b)�Estabilitat en l'ocupació.c)�Disciplina laboral.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.

7.�Brasilització

a)�Nou ordre mundial basat en la subordinació del Tercer Món al Primer.b)�Emergència del treball informal, precari i desregulat en el mercat laboral.c)�Colonització econòmica a escala global per part de la indústria brasilera.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.

8. Tret de la societat del risc laboral

a)�Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC).b)�Economia de la incertesa i la inseguretat.c)�Globalització financera.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.

9.�Workfare

a)�Eslògan neoliberal.b)�Ideal neomarxista.c)�Moral neocristiana.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.


10. Nou entorn sociolaboral

a)�Capital global, treball local.b)�Individualització del treball i de les relacions laborals.c)�Precarització de l'ocupació.d)�Les alternatives a, b i c són correctes.e)�Les alternatives a, b i c són falses.


Solucionari

Exercicis d'autoavaluació

1.�d

2.�b

3.�a

4.�d

5.�b

6.�e

7.�b

8.�b

9.�a

10.�d


Glossari

actitud f Organització relativament estable de les idees, afectes i tendències referides aun determinat objecte (persona, institució, idea, projecte, producte, etc.), que predisposa aactuar de manera més o menys coherent amb les esmentades idees, afectes i tendències.

contracte psicològic m Espècie de compromís implícit assumit per la persona assalariadaamb l'organització que la contracta i que es manifesta en una acceptació tàcita de les sevesmetes, valors i normes i, en darrer terme, en una identificació amb aquesta.

cultura f Sistema complex de coneixements, creences, representacions, valors, maneresde veure i de viure la vida, tradicions i realitzacions, tant materials com espirituals, que pro-porciona un model de comprensió de la realitat i un marc de referència que donen sentita l'existència i a l'acció de les persones que pertanyen a una societat històricament determi-nada.

cultura del treball f Ordre sociocultural basat en la centralitat del treball en la vida sociali personal.

cultura organitzativa f Conjunt de creences, significats, experiències i supòsits com-partits, negociats i consensuats pels membres d'una organització (entre els quals s'inclouenvalors, ideologia, normes i fins i tot mites, símbols i ritus organitzatius).

flexibilització f Terme eufemístic que remet al reajustament funcional permanent d'unaorganització a les variacions del seu entorn, que emmascara, sovint, la pràctica organitzativade la reducció de plantilla. A la mateixa família semàntica pertanyen altres vocables eufemís-tics com els de reenginyeria (reengineering), lean production i downsizing –associats a les dietesd'"aprimament" empresarial–, subcontracting, consulting, offshoring, outsourcing, etc.

individualització f Règim laboral derivat de la flexibilització organitzativa i salarial, envirtut del qual determinades persones que treballen per a una empresa deixen de ser tracta-des com a membres d'un col·lectiu laboral o professional i passen a rebre la consideració deproveïdores particulars de prestacions particulars sota condicions particulars (Gorz, 1998, p. 63).D'aquesta manera, amb aquestes persones, es passa de la negociació col·lectiva a la indivi-dualitzada, i de la relació salarial a la merament comercial; amb la qual cosa surt reforçat elpoder de l'empresa i debilitat el del personal contractat.

reenginyeria f Tecnologia orientada a la reducció del temps dels processos organitzatius,fet que es tradueix en un estalvi en el capítol dels costos de personal, en defensa de l'eficiènciai del benefici empresarials. La cara visible del procés és la imatge esvelta d'una empresa queha perdut pes, amb una dieta d'aprimament de personal. La seva creu invisible és la sagniade personal flexibilitzat, forçat a la desocupació, a la prejubilació o a la recol·locació en llocsgeneralment de qualitat i remuneració més baixa, a l'ocupació temporal o a l'autoocupació.

risc laboral m La sociologia del canvi parla de societat del risc global per a referir-se alsperills que emanen d'una civilització que enfonsa les seves arrels en la socioeconomia de laincertesa i la inseguretat, i que transcendeix les fronteres socials, espacials i temporals. D'altrabanda, la normativa en matèria de polítiques de salut i seguretat en el treball ho concep comla probabilitat de producció d'un dany biopsicosocial com a conseqüència de les condicionsde treball.

rol laboral m Patró de comportament normal i socialment esperable en l'actuació profes-sional d'una persona al seu lloc de treball.

socialització f Procés per mitjà del qual l'ésser humà aprèn, adquireix i interioritza, alllarg de tot el cicle vital, els elements socioculturals del seu medi ambient, incorporant-los al'estructura de la seva personalitat i adaptant-se, així, a l'entorn social en què ha de viure.

valor m Creença estable sobre l'excel·lència de certs estats ideals de l'existència (valorsfinals, com benestar, qualitat de vida, autorealització, etc.) o sobre la bondat i el desig demitjans socials o de conductes individuals orientades a aconseguir-los (valors instrumentals,com diners, treball, estudi, esport, etc.).


Bibliografia

Bibliografia bàsica

Agulló, E. i Ovejero, A. (Coords.). (2001). Trabajo, individuo y sociedad. Madrid: Pirámide.

Els diversos col·laboradors de l'obra intenten afrontar els desafiaments del futur del treballreplantejant-se el seu present i fent un balanç interdisciplinari del llegat cultural de la mo-derna civilització industrial. L'anàlisi de l'actual procés de transformació de la naturalesa, lesformes, els significats i els contextos de l'activitat laboral els permet un redescobriment de lanaturalesa històrica i social del treball, de l'experiència laboral i de les relacions socials quecomporta en el marc de les organitzacions.

Beck, U. (1999). Un nuevo mundo feliz. La precariedad del trabajo en la era de la globalización.Barcelona: Paidós.

Excel·lent aproximació sociològica al procés de precarització de les condicions i de les rela-cions laborals, tant al nord com al sud; a la dimensió laboral de la societat del risc i de la lli-bertat en la inseguretat. També defineix la seva proposta d'alternativa de futur per a l'obsoletasocietat del treball en termes de societat civil activa, en el marc de la qual cobra un significatrellevant el treball cívic.

Castells, M. (2003). L'era de la informació: economia, societat i cultura. Vol. 1: La societat xarxa.Barcelona: Ediuoc.

Primer volum d'una trilogia acadèmica monumental sobre la direcció i el sentit dels tempsque corren. Es llegeix amb la passió i la voracitat de les notícies del matí. Sens dubte, una deles grans aportacions de les ciències socials a la comprensió dels actuals processos de transicióentre mil·lennis. Un excel·lent regal per a donar o per a rebre.

MOW. International Research Group (1987). The meaning of working. London: AcademicPress.

Es tracta de l'informe final d'un macroestudi transcultural, interdisciplinari, de disseny trans-versal, sobre què significa treballar (assalariadament) per a 15.000 persones de vuit païsosubicats a tres continents al final dels anys vuitanta. El seu model heurístic, els seus construc-tes centrals –la centralitat del treball, les normes socials sobre el fet de treballar, els resultats valo-rats i les metes preferides del fet de treballar–, i també els resultats de la investigació empíricarealitzada, constitueixen la seva principal aportació al progrés en les ciències del treball.

Peiró, J. M. i Prieto, F. (Eds.). (1996). Tratado de Psicología del Trabajo (2 vols.). Madrid: Síntesis.

Davant dels canvis socioculturals, econòmics, tecnològics, geopolítics i organitzatius ques'estan desenvolupant en el món del treball, els autors d'aquesta obra fan una revisió siste-màtica de les aportacions teoricopràctiques de la psicologia del treball a la tasca interdisci-plinària de la investigació i de la intervenció sobre aquest camp.

Bibliografia complementària

Aizpuru, M. i Rivera, A. (1994). Manual de historia social del trabajo. Madrid: Siglo XXI.

Anthony, P. D. (1977). The ideology of Work. London: Tavistock.

Blanch, J. M. (1990). Del viejo al nuevo paro. Un análisis psicológico y social. Barcelona: PPU.

Blanch, J. M. (2003a). Trabajar en la modernidad industrial. A J. M. Blanch (Coord.), M.J. Espuny, C. Gala i A. Martín. Teoría de las Relaciones Laborales. Fundamentos (pp. 13-148).Barcelona: Editorial UOC.

Blanch, J. M. (2003b). Trabajar en la sociedad informacional. A J. M. Blanch (Coord.), M. J.Espuny, C. Gala i A. Martín. Teoría de las Relaciones Laborales. Desafíos (pp. 11-197). Barcelona:Editorial UOC.

Cartier, M. (1984). Le Travail et ses Répresentations. Paris: Archives Contemporaines.

De Ruggiero, G. (1973). El concepto de trabajo en su génesis histórica. Buenos Aires: La Pléyade.

Gorz, A. (1988). Metamorfosis del trabajo. Madrid: Sistema, 1995.

Jaccard, P. (1960). Historia social del trabajo. Barcelona: Plaza y Janés, 1977.



MOW. International Research Group (1991). The meaning of work. European Work and Orga-nisation Psychologist, I (2/3) (número monogràfic).

Pahl, R. E. (Ed.). (1988). On work. Historical comparative and theoretical aproaches. London:Basil Blackwell.

Parias, L. H. (Dir.). (1960). Historia general del Trabajo (4 vols.). Barcelona: Grijalbo, 1965.

Referències bibliogràfiques

Abramson, P. R. i Inglehart, R. (1995). Value Change En Global Perspective. Ann Arbor: TheUniversity of Michigan Press.

Aizpuru, M. i Rivera, A. (1994). Manual de historia social del trabajo. Madrid: Siglo XXI.

Andrés Orizo, F. (1983). España, entre la apatía y el cambio social. Madrid: Mapfre.

Andrés Orizo, F. (1991). El sistema de valors dels catalans: Catalunya dins l'Enquesta Europea deValors dels anys 90. Barcelona: Institut Europeu de la Mediterrània.

Andrés Orizo, F. (1991). Los nuevos valores de los españoles. Madrid: Fundación Santa María.

Andrés Orizo, F. (1995). La dinámica intergeneracional en los sistemas de valores de los españoles.Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

Andrés Orizo, F. (1996). Sistemas de Valores en la España de los 90. Madrid: Siglo XXI.

Andrés Orizo, F. i Roque, M. A. (2001). Els catalans a l'Enquesta Europea de Valors. Catalunya2001. Barcelona: Proa.

Anthony, P. D. (1977). The ideology of Work. London: Tavistock.

Aristòtil. Política. Madrid: IEP, 1970.

Aristòtil. Ética Nicomaquea. Madrid: Gredos, 1985.

Battaglia, F. (1980). L'allergia al lavoro. Roma: Riuniti.

Bauman, Z. (1998). Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Barcelona: Gedisa, 2000.

Bhagavad-Gita (del Mahabharata, primer mil·lenni aC). The song celestial. London: Routledgei Kegan Paul, 1972.

Beveridge, W. H. (1944). Pleno Empleo en una Sociedad Libre. Madrid: MTSS, 1989.

Beck, U. (1992). La Sociedad del Riesgo: hacia una nueva Modernidad. Barcelona: Paidós, 1998.

Beck, U. (1999). Un nuevo mundo feliz. La precariedad del trabajo en la era de la globalización.Barcelona: Paidós.

Beck, U. (2002). La Sociedad del Riesgo Global. Madrid: Siglo XXI.

Bidet, J. i Texier, J. (1995). La crise du travail. Paris: PUF.

Blanch, J. M. (1990). Del viejo al nuevo paro. Un análisis psicológico y social. Barcelona: PPU.

Blanch, J. M. (2001). Empleo y desempleo. ¿viejos conceptos en nuevos contextos? A E. Agu-lló i A. Ovejero (Coords.), Trabajo, individuo y sociedad (pp. 27-48). Madrid: Pirámide.

Blanch, J. M. (2003a). Trabajar en la modernidad industrial. A J. M. Blanch (Coord.), M.J. Espuny, C. Gala i A. Martín. Teoría de las Relaciones Laborales. Fundamentos (pp. 3-151).Barcelona: Editorial UOC.

Blanch, J. M. (2003b). Trabajar en la sociedad informacional. A J. M. Blanch (Coord.), M. J.Espuny, C. Gala i A. Martín. Teoría de las Relaciones Laborales. Desafíos (pp. 3-189). Barcelona:Editorial UOC.

Boltanski, L. i Chiapello, E. (1999). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal.


Cartier, M. (1984). Le Travail et ses Répresentations. Paris: Archives Contemporaines.

Castells, M. (2003). L'era de la informació: economia, societat i cultura. Vol. 1: La societat xarxa.Barcelona: Ediuoc.

Che Guevara, E. (1964). Discurs del 15 d'agost de 1964. A J. del Turia (Comp.). (1977), Temá-tica del marxismo (Vol. II, p. 147). Barcelona: Cinc d'Oros.

Ciceró, M. J. (106-43 aC). Los Oficios. Madrid: Espasa Calpe.

Comissió Europea (DG-5). (1994). Política Social Europea. Un paso adelante hacia la unión. LibroBlanco. Luxembourg: OPOCE.

De Ruggiero, G. (1973). El concepto de trabajo en su génesis histórica. Buenos Aires: La Pléyade.

Díaz, P. i Liceras, D. (1996, 7 de maig). La creación de empleo y la mejora de la competencia.El País (p. 56).

Díez, J. i Inglehart, R. (1994). Tendencias mundiales de cambio en los valores sociales y políticos.Madrid: Fundesco.

Elzo, J. i Andrés Orizo, F. (2000). España 2000: entre el localismo y la globalidad. Madrid: Fun-dación Santa María.

Estradé, A., Flaquer, L., Font, J., Padilla, J., Salvadó, A., Roque, M. A., i Torralba, F. (2002). Jovesi valors. Els joves catalans a l'Enquesta Europea de Valors. Barcelona: Generalitat de Catalunya,Secretaria General de Joventut.

Franklin, B. El libro del hombre de bien. Madrid: Espasa Calpe, 1964.

Franklin, B. (1729). Essays on General Politics, Commerce, and Political Economy (2 vols.). NovaYork: Kelley, 1971.

Freud, S. (1930). El malestar en la cultura (Obras completas). Madrid: Biblioteca Nueva, 1973.

Furnham, A. (1990). The Protestant Work Ethic. The Psychology of Work-Related Beliefs and Be-haviors. London: Routledge.

García-Montalvo, J., Peiró, J. M., i Soro, A. (2003). Capital Humano. Observatorio de la InserciónLaboral de los Jóvenes: 1996-2002. València: Instituto Valenciano de Investigaciones Econó-micas.

Garraty, J. A. (1978). Unemployment In history: Economic thought and public policy. Nova York:Harper i Row.

Grup Krisis (1999). Manifiesto contra el trabajo. Barcelona: Virus, 2002.

Gorz, A. (1988). Metamorfosis del trabajo. Madrid: Sistema, 1995.

Harding, S., Phillips, D., i Focarty, M. (1986). Contrasting values in Western Europe. Unity, di-versity y change. London: Macmillan.

Inglehart, R. (1977). The silent revolution: changing values and political styles among Westernpublics. Princeton: Princeton University Press.

Inglehart, R. (1990). El cambio cultural en las sociedades industriales avanzadas. Madrid: SigloXXI, 1991.

Inglehart, R. (1997). Modernization and Postmodernization. Princeton: Princeton UniversityPress.

Inglehart, R., Basáñez, M., i Moreno, A. (1998). Human Values and Beliefs. Ann Arbor: Uni-versity of Michigan Press.

Jaccard, P. (1960). Historia social del trabajo. Barcelona: Plaza y Janés, 1977.

Jones, E. (1970). Vida y obras de Sigmund Freud. Barcelona: Anagrama.

Kerr, C. i Rosow, J. (Eds.). (1979). Work In America: The decade ahead. New York: Van Nostrand.

Killinger, B. (1991). La adicción al trabajo. Barcelona: Altaya.


Lafargue, P. (1880). El derecho a la pereza. Madrid: Fundamentos, 1973.

Machlowitz, M. (1981). Workaholics. Reading, Ma.: Addison-Wesley.

Marx, K. (1844). Manuscritos. Economía y filosofía. Madrid: Alianza, 1968.

Maslow, A. (1962). Towards a Psychology of Being. Princeton: Van Nostrand.

Mateos, F., Otegui, M. i Arrizabalaga, I. (1977). Diccionario español de la lengua china. Madrid:Espasa Calpe.

Méda, D. (1995). El trabajo: un valor en peligro de extinción. Barcelona: Gedisa, 1996.

Mingione, E. (1991). Las sociedades fragmentadas. Una sociología de la vida económica más alládel paradigma del mercado. Madrid: MTSS, 1993.


MOW. International Research Group (1991). The meaning of work. European Work and Orga-nisation Psychologist, I (2/3) (número monogràfic).

New York Times (1996). The Downsizing of America. Nova York: Times Books-Random House.

OIT (1961). El empleo como objetivo del desarrollo económico. Ginebra: Oficina Internacionaldel Treball.

Pahl, R. E. (1984). Divisiones del trabajo. Madrid: MTSS, 1991.

Pahl, R. E. (Ed.). (1988). On work. Historical comparative and theoretical aproaches. London:Basil Blackwell.

Parias, L. H. (Dir.). (1960). Historia general del Trabajo (4 vols.). Barcelona: Grijalbo, 1965.

Peiró, J. M. i Prieto, F. (Eds.). (1996). Tratado de Psicología del Trabajo (2 vols.). Madrid: Síntesis.

Plató. Diálogos. Madrid: Gredos, 1981.

Plató. La República. Madrid: IEP, 1969.

Rokeach, M. (1968). Beliefs, attitudes and values. San Francisco: Jossey-Bass.

Rokeach, M. (1973). The nature of human values. San Francisco: Jossey-Bass.

Salanova, M., Gracia, F. J., i Peiró, J. M. (1996). Significado del trabajo y valores laborales. AJ. M. Peiró i F. Prieto (Eds.). (1996). Aspectos psicosociales del trabajo. Tratado de Psicologíadel Trabajo (Vol. 2, pp. 35-63). Madrid: Síntesis.

Sennet, R. (1998). La corrosión del carácter. Las consecuencias personales del trabajo en el nuevocapitalismo. Barcelona: Anagrama, 2000.

Stoetzel, J. (1983). Qué pensamos los europeos. Madrid: Mapfre.

Tripier, P. (1991). Du travail à l'emploi. Bruxelles: Universitat de Brussel·les.

Toulmin, S. (1990). Cosmópolis. El trasfondo de la modernidad. Barcelona: Península, 2001.

UNESCO (1968). El derecho a ser hombre. Salamanca: Sígueme, 1983.

Vega, A. (1998). Ramón Llull y el secreto de la vida. Barcelona: Siruela.

Warr, P. B. (1987). Work, unemployment and mental health. Oxford, Anglaterra: Oxford Uni-versity Press.

Weber, M. (1905). La ética protestante y el espíritu del capitalismo. Barcelona: Península, 1969.

Zelinski, E. J. (1997). El placer de no trabajar. Barcelona: Gestión 2000, 2001.

a valor en les el treball com societats...

Documents