A TUIES

quedarà altre remei qu* entretenir-me amb el

LA RETAGUARDIA ÍUUfiO 3B4VUV :V .*Hl^ rH V LUSTBlWi> « 8 Í V I Í ' l i , «,4(lMCIUH Y RHQUfil.ft» MORTUORIA»

13 A L L H O Y i

Es el jueçjo de futbol hermoso , noble "y leal pero si b a d a s , te m a n d a n m a l ferido a l hospital

A n t e la e spec tac ión que el m a t c h - c u m b r e e n t r e el "San ta P e r p e t u a de la M o -vida , F . C." y el "Cas t í -Uodehielos, R . I . P . " h a -b ía d e s p e r t a d o en t r e el e l emento futbol ís t ico mun-dial , se rv idor , que en eso de la coz l ibre en t iende m á s que V ida l y H u c h a de hace r combinac iones fi-nanc i e r a s , sal ió el domin-g o d e buena mañana , p o r la e s tac ión de la R i e r a de Magor ia , a fin de dar a n u e s t r o s l ec to res una im-p r e s i ó n vivida ( ¿ e h . q u e hab lo b i e n ? ) de t an sen-sac iona l encuen t ro .

Cuando l legué, el cam-po es taba q u e parec ía una ca lderada de conf i tura . (Si , hombres , por aquel lo de que se llena de b o t e en b o t e ) . Hab ía , en to ta l , s in c o n t a r los j ugado re s , s u s buenas quince pe r so -nas .

C o n el co razón Heno d e emoc ión depor t iva , t omé a s i en to en la t r ibuna de la p r e n s a y a los pocos m i n u t o s comenzó el par-t i d o de la máx ima ans ie-d a d y del moj i cón l ib re .

L o s j u g a d o r e s se a l inea-r o n p o r el deso rden si-

"Cas t i l l odeh ie l e s " : E l R o s , G a r r e t a gran, F i l o t -xe ra , E n P a t a t a , G a r r e t a mi t j á , Ci r i lo , E l x ic de c a l 'herbolar ia , G a r r e t a pe-t i t , Comas , l ' E n t e r r a m o r t s y el noi de la Q u i m a .

"San ta P e r p e t u a " : Cis-co , I 'Adroguere t , L 'he reu Castanya, Que le t Punxafi-gues . E l Secre ta r i , Nof re , Gumers indo , Cin te t , el fill d e la Sumpta y su he rma-n i to pequeño .

E l refli, que por c ie r to es bo rn i , j u e g a a cara y c ruz con una p ieza ex-t r an je ra , pe ro como en una

illo y en o t r a una

figura a r r o g a n t e que no sabe lo que és, se queda perp le jo . P o r fin, g rac ias a la chicóla del G a r r e t a G r a n , q u e mas t i ca un ch i -co el f rancés desde q u e su novio es tuvo en Bar -celona, deshace el lapislá-zuli y se ac la ra que le toca la sa l ida al "Santa P e r p e t u a " , que de paso, toca los co lonos a su r i-val, pues a los c inco mi -n u t o s le endiña el p r ime r gol por el ángulo dere-cho, sin que lo pueda evi-tar el p o r t e r o a pesa r de habe r es tado muy opo r tu -no hacia el i zqu ie rdo .

E l j uego , después de es-t e p r i m e r goal , se vue lve más manso que u n a r t í cu-lo de T i n t o r e r y los ju-gadores c o r r e n t r a s de la b imba como si j u g a r a n a pa lmo y ven tos idad . ( E s -ta finura mía no la ecl ip-sa ni T r a b a l , el e l egan te ) . E l púb l i co p r o t e s t a al ver que aquel los bend i to s del capazo pa rece que pesen h igos . E l Cisco, emulan-do a Sami t ie r , hace bu t i -f a r r a y de paso, en t ra con el p i e l evan tando a P u n -xaf igues y le des l lor iga el h u e s o b e l t r á n . Ap lausos y vue l ta a l ruedo , en viBta de q u e el chico ha en t rado con tan buen p ie .

L a g e n t e q u i e r e que el Cisco rep i ta , y el refli t amb ién r ep i t e , po rque el j u g a d o r h a i ncu r r ido en faut y al p r i m e r golpe d e s i lbato le hac ían menos caso q u e a D o n L a c a n d r u cuando d ice que va a ve-n i r a Barce lona . Se a r m a u n m o j a d e r o como p a r a hace r u n r ío de risa, y al poco ra to sacan a cuello y c a rne ro al Adrogue re t , po rque u n j u g a d o r con-t r a r i o le h a . p i sado la

M a r c a el "San ta P e r -

p e t u a " el t an to segundo en un ídem, y como el refli ha tocado pena l por io de l A d r o g u e r e t , el pú-bl ico soberano que no es-tá conforme, a rma u n her-vido de casa el ancho .

E l refli, t emiendo que la va a ba i la r co r t e sana ( o t r a p rueba de finura fut-b o l e r a ) empieza a co r r e r por el campo como si fue-ra el de aquel lo de J a i -mi to . Suenan c la te l lo tes a t u e r t o y de recho y el par-t ido se suspende , in te rv i -n iendo el somatén , los mo-zos de escuadra y un se-ñor que. vio como se enfi-laba l a ' b o m b a de E u d o y .

E n ce lebrac ión del éxi-to de l pa r t ido y, sobre t o -do, de la cabal leros idad y co r recc ión del públ ico y j ugado re s , se ce lebró por la n o c h e un banque te en el que el p la to de res i s -t enc i a es taba r e p r e s e i t a d o por un magnífico guisado de cabeza y pa ta de juga-

É s Objeto de unán imes p lácemes la he rmosa nota de conf ra te rn idad dada en este pa r t ido . L u c h a s no-b l e s c o m o l a s q u e acaba -mos de p resenc ia r con-for tan el ánimo de los aman tes de t an noble de-po r t e , y ponen de re l ieve cuan d i s t in t a s son es tas

E S P E C T — G R A N T E A T R E —

E S P A N Y 0 T COMPANYIA

5ANTPERE - REXGE9

Cont inúen amb gran èxit les r ep re sen t ac ions del

N 'A l fons R o u r a

(Duv inya l s )

E L R E I D E L X O T I S

nobles exhibic iones del b á r b a r o espec tácu lo lla-mado por mengua n u e s t r a "fiesta nac ional" .

Rulas ta.

socio h o n o r a r i o de la " S o -ciedad P r o t e c t o r a de Ani -males y P l a n t a s " . (Al hombre , que lo p a r t a un r a y o ) .

I B U U M H H H U M B M ¡ A N U N C I O S I N T E R E -

S A N T E S !

Señora p rop ie t a r i a que •tiene unos bajos por al-qui lar , los cede a buen p rec io a caba l le ro formal , con re fe renc ias . Nada de chiqui l los . Vis ib le , calle del Saco, a mano izquier-da. Si no es tá la dueña, • la po r t e r a , que es muy amable y t iene apa ra to de rad io , lo enseñará todo al so l ic i tan te .

D I B U J A N T E a c r e d i -t ado , se ofrece a cual-qu ie r p rec io . Espec ia l i -dad en t r aba jos dif íc i les . Dibuja en el c r i s ta l , en la porce lana , e n paños me-nores y en cueros . Seño-r a s : p roba r lo es a d o p t a r -lo. R a z ó n en la admin is -t r ac ión de LA R E T A -G U A R D I A .

A C L E S _ _

TEATRE COMIC L a famosa r e v i s t a

Y E S - Y E S L a rev i s t a de les

magni f icènc ies

o u i - o y i El millor espectacle de

Barcelona

Barcelona, 3 de juny de 1

Redacció ¡ Administració: Bou d* Sant Pere, 9. SURT ELS DIJOUS

FRUITA DEL

TEMPS ° h , els deportistes!

L LEGINT les ressenyes de futbol, de vegades s'a-prèn. Naturalment, que de gramàtica, de sintaxi

n ' d ortografia, ni de sentit comú, no, perquè ja ca ^P'gut que la millor escola de corrupció d'estils, p ° é s fer telegrames en un diari, com afirma en . UlS i Ferrater, sinó ressenyes científiques de cosses.

siïió, vegin aquest retallet d'un diari que ens va caUïe providencialment a les mans, farà cosa de v«' t dies:

Un freekik que se tira a los catalanes..." J-araml Qui deu ésser aquest valent? Ja sabem

^Ul és aquest "freekik"! Don Lacandru, que torna!

^ e s impressions

J¿ L senyor que volia establir-se cercava una boti-, ga. I no en trobava cap "acomodo". Ja n'ha-

v ' a vist una, en un carrer cèntric, que li hauria a n a t molt bé, però no sabia com fer-ho per a a-« s t a r _ 9 e a , - a i n o ; d í r l j a ¡ v o I ¡ a t m a p a s g a r e , \ocni

' v a adreçar-se a la portera. Li donà un duro i 11 digué sï a n'aquella gent li anaven gaire bé les «oses.

— O h ! Sí, senyor! Molt bé! —Malament] —Què vol dir? —Que no voldran traspassar ei local. —Potser sí. Tinc entès que estan a puní de dei-

xar el negoci. A l'home que cercava botiga se li va eixamplar

el pit i se li va estrènyer la butxaca. Va donar un altre duro a la portera, dient-li:

—Treballim l'assumpte... i no es queixarà de mi!

Va tornar-hi al cap de pocs dies. La cosa, se-gons deia la portera, anava per bé. El botiguer volia retirar-se, tenia anys, la seva dona també, eren sols, sense cap fill...

—Tinc les millors impressions, senyoret! Davant d'aquelles bones impressions, el sol-li-

citant va deixar anar un altre duro. Un diumenge a la tarda, va entrar a la porteria,

per tal de veure com marxava allò. —Magnífiques impressions, senyoret! — repetí

la portera — . Dijous es van comprar un auto i avui han sortit tots dos d'excursió! El cor em diu que Déu ens ajudarà... Amb la poca experiència que té el senyor en això de guiar, serà un miracle que no s'estimbin tots dos í la botiga quedi per llogar.

El xafarder que ens ha contat aquesta història, no ens ha dit si l'home que cercava botiga va dei-xar anar un altre duro...

La qüestió és i amor propi

4 — LA TUIES

La C.nx.t., aquella rossa opulenta que contava que a'havia suicidat per ella un senyor de Sant Martí, que per estar ben en caràcter es va vestir de dol abans de "consumar su íatal propósito", entra a pendre el darrer i clàssic cafè amb llet a una vaquería del carrer Nou.

Jo, encara que no estic per llet, ni per roman-ços, perquè paso una crisi de butxaca d'aquelles tan fondes, m'hi atanso, que diuen els catalana que llegeixen a n'en Pompeu Fabra, i comencem a enraonar.

— I , com està això, noia? Com està? — li pre-gunto —. Hi na gaire negoci?

—Està molt fluix, noi... Sort que una té veu i bones formes i "garbo" i es defensa a l'escenari, perquè si del foier ens tinguéssim que fiar, no ena donarien ni per mitjes.

no hi Ha pastat Pensa íe'n vaig sola a casa... is pretendents feien qua

tingués un estanc i

—1 doncs/ —No hi ha pasta, noi

que jo, fa tres nits que : Abans, ja saps que els me per acompanyar-me, c o j m'haguessin arribat porres o caliquenyos...

—Bé, però, tu rai! No necessites pas que ningú t'acompanyil Tens dinerets, els suficients per anar vivint i satisfer tots els teus capritxos,..

—No és per això... Es que les veïnes es fixen, i ja han començat a mormolar...

L'hortolà de Sant Boi

A MATARÓ ESTAN DE BROMA

Al "Diari de Mataró", eixerit rotatiu que es pu-blica diàriament cada dia a la patria d'en Viada, introductor del carril a Espanya, llegim, riem, i re-tallem:

GRANS IDEES I GRANS IMATGES a la manera de... Josep Maria Junoy Fruita del temps, com les figues per l'agost

Ell: — Aprofitem l'ocasió! Ella: — Aprofitem els minuts!

Una altra cosa es una altra cosa i una altra tocar ferro.

I encara una altra cosa es encara una altra cosa i una altra ploure sobre mullat o sobre paper mu-llat. I encara una, el marxar sense pagar.

El pa amb tomàquet viu de color com la sang del nas, és tot un símbol.

Conseqüència de primer grau. El tocar ferro es un tractat de seny que fa es-

;] pobre cor. eu, groc com la crema! t de segon grau. de lletres. Pa, pe, pi, po, pu.

cruixir _. Pobre

Pe a pà. J Un altre i EI pi

: pu-pí. i mullat el dei: per i altr»

Una CÍ íàquet.

i i una altra el pa amb to-

^ , ¡, . - . . . H U „ c , U E l i U l C U l |

dia. Igualment el marxar sense pagar. Pel maig cada dia un raig. Neteja. Amén." Tan mateix, els senyors del "Diari de Mataró

estan ben de broma i saben parodiar al senyo' Junoy amb més gràcia que qualsevol ateneísta. Jw es veu que estan ben bé de broma, ja! A n'aque*1

pas, els hi oferirem un lloc a la nostra redacció.

L' Arxiver de Lloí riu

LA SORPRESA

P ER a que elg nostres llegidors vegin que som generosos, anem a oferir-los-hi una prima gratuita que tots podran aprofitar, amb un

*ic de paciència i habilitat. Volen vostès gaudir de les carícies, completa-

Went gratuites, d'una xicota jove, bonica, encisa-dora i que domina maravellosament la delicada ciència de l'amor? Passegint-se pel Paral-lel cap « l à a lea dotze de la nit, i cerquin a la Colometa.

Com que no és cosa de què vostès vagin cridant Per l'acera: "Colometa! Colometa!" Vaig a do-nar-los-hi les senyes personals de la xicota. Es me-«udeta, prifia, però proveïda d'uns adorables arro-doniments a proa i a popa, té una piga autèntica a ta galta esquerra i dú un vestit blanc i un barret verd.

Ara els hi explicaré per quins set sous la Coló-c e l a pot pertànyer a qualsevol dels nostres llegi-dors, a condició, naturalment, de que sigui un xic viu.

La Colometa era cupletista, però això de l'art *jue belluga es posa cada dia més malament. Va quedar sense feina, Í com que els "bolos" a Fora *°n molt escasos actualment, la noia decidí cercar H n client o dos cada nit que li paguessin les des-peses...

1, fa poques nits, a T'Excelsior" trobà un arne-r a , que duia un anell amb una pedra com un ci-^ ó que la convidà a sopar. Després, anaren a do-

passeig en auto... Ja eren les cinc del matí

LA TUIES — 5

—Caram, senyora Magdalena! — vaig dir-lí. — Es veu que vostès prosperen!

—Veurà... — em digué ella amb un somriure de satisfacció —. Anem fent!

—I la Conxita) —Bé... Moltes mercès... Oh! S'ha corretgit molt. —Corretgit? De què? Que tenia algún defecte? En sentir aquells mots, la senyora Magdalena

va posar una cara de sorpresa profonda. —Ah! — digué —. Però, que no ho sabia? —No pas tot, senyora! —Que no ho sap, el disgust que em va donar? —Li asseguro que no! —M'avergonyeixo de dïr-li, però, com que vos-

tè és un amic, ja puc confiar-li el secret. La Con-xita, la grandíssima barjaula, anava a cites!

—Què diu ara! — Vaig exclamar jo, mentres afegia, mentalment — : Les mares quines filles troten i els marits quines dones els enganyen, són els últims en assabentar-se'n!

—El que senti Li vaig armar un escàndol! Ella em va donar les 3eves explicacions. Em va expli-car que ho feia amb bon fi, perquè al ¿aüor es can-

i l . Va indicar a en ter-mes discrets, que era ja hora d'anar per feina...

•—Ah! — féu aquest amb un tó de visible dis-t a t —-. Sí, dona, síl Totes sou igualsl

Es tragué vint duros de la butxaca i els hi donà. —Oh! No volia pas cobrar per endavant, sinó

que ja és tard... —Per endavant? — digué ell — . No, no... No

e a per endavant... Jo et pago la molèstia i el temps que t'he fet perdre... Jo no anava pel que te. et figures, almenys de moment... M'havies agra» _at. i jo pensava que venies amb mi tan sols per

Bltnpatia, i no per interès... Però, veig que ets com tetes, i em sap greu, perquè hauria volgut fer de te. la meva amigueta, encara que em costessis dos ° t r e s mil pessetes al mes...

Escarmentada, i esperant trobar una nit a l'altre americà, la Colometa, dea de llavors, no demana teai quartos i deixa fer... Amb això, si vostès vo-l e n , ja ho saben... Aprofitin la ganga!

K. O. Lomí

í ^ g E N T S E N S E ESCRÚPOLS

V AIG trobar a la mare de la Conxita passe-jant per la Granvia. Havia guanyat ben - j S '8 k ' ' o s ' portava la mar de joies, un

bric de seda i unes sabates de cinquanta pessetes.

—Cregui'm, Merceneta, si vostè volgués, en» podríem casar de seguida.

— B é . . . si... però... i després què faríem?

6 — LA TUIES

—Perla! No te l'escoltis! Que et penses que és veritat allò de que "con paciencia y saliva. . ,"?

sava de cosir a la máquina ¡ es desgraciava els ulls a canvi d'una misèria de setmanada!

—Jal —1 ara, la noia. reb els clients a casa. Pensi

que per aquestes casotés. Ics desvergonyides de les mestresses, se li quedaven la meitat deis ingresos. Cregui que avui dia hi ha £;ent 'que té més pocs escrúpols!

Von Bent

EL QUE TOT HO RESOLIA

L 'HOME rJe les gran solucions, a no dubtar, Querol, Aquell sí que no s'ofegava en un vas d'aigua! —Mireu si sóc un home de recursos — ens con-

tava un dia — que l'altra nit vaig somniar que me'n passava una de crespa i hi vaig trobar solu-ció de seguida.

—Explica't, noi, que això deu valer la pena. —Ja ho crec I Escolteu atentament, i ja em direu

—Tots esteu assabentats, de què a mi tota la vida m'han agradat les senyores. Doncs bé; veu's

aquí que a mi se m'acut somniar que havia vingut a trobar-me una bruixa i m'havia dit: Mira, en càstig a lo toca campanes que has sigut en tota la teva vida, ara sofriràs horriblement, perquè et nei-xerà una campaneta al cap...

—Al cap d'amunt? —Al cap d'avall I I ja em teniu a mi amb la

campaneta, que no em podia fer treure, perquè hauria mort a l'acte... Ja podeu suposar el que jo patia. Anava a un ball: em posava a ballar i em posava... frenètic i, ja hi érem! Tilin, tilin, tilin! Anava a cá la Mamà, i el mateix! Totes les dones, assabentades del meu mal, se me'n burlaven sense pietat! Però la solució se'm va acudir de seguida.

—Quina? — vàrem preguntar a chor. I en Querol, tot satisfet, ens contestà: —Cercar dones que fossin sordes!

M. A. Tonet

LA NOIA DECIDIDA

H AVIA nascut a Cuenca — pàtria d'en Mà-rius Aguilar — i tenia divuit anys. Quan jo la vaig conèixer, era minyona de servei i anava cada diumenge a la tarda a ballar a la "Bo-hèmia". Allà, servidor i una colla de company» més, l'arrambàvem de valent, la portàvem al cine a la mitja part, i fins algún cop havia aconseguit, mercès a unes arracades falses o a un parell de mit-jes de seda tarades, acompanyar-la a can Mas-quita.

De prompte, la vàrem perdre de vista, i com que a la "Bohèmia" sobren xicotes en aquestes condicions, bé siguin de Cuenca o de Salamanca, que pel cas és igual, no ens preocupàrem més de

Ja quasi no la recordava, quan ve't aquí que un matí que anava per la Plaça Reial, me la trobo amb un marrec de quatre mesos als braços, que s'aga-fava al seu matonet esquerra amb més entusiasme que jo mateix, uns quants mesos abans.

—-Caram! Ara t'ha sortit un competidor més jove! — vaig pensar jo —. Es allò que diuen. Les dones són tan inconstants! Però, malgrat allò, m'hi vaig acostar.

—Hola, noia I — vaig fer—. Com ha anat, a-quest tinglado? Que t'has casat?

—No pas per ara, i em sembla que amb el que duc als braços, no és pas fàcil!

—Així, aquest marrec ha vingut per sorpresa... —Què hi farem, noi! Es va enganxar l'arròs! — J a t'ho mereixies, ja, per haver abandonat a

uns xicots com nosaltres, que érem de tota confian-ça i preníem les nostres precaucions!

—-Sí — em digué llavors la noia —. Però ara, queixar-se'n i fer comentaris, és en va. Déu nos en guard, d'un ja està fet... Es allò que jo vaig: pensar: "A lo hecho, pecho,"

I continuà donant de mamar a la criatura.

K. Biró

EL LLIBRE DE LA DONA

E N Gerard, el bon Gerard, està a punt d': contraure matrimoni i, com molts prome-sos, ha observat detalls que li han fet con-cebir sospites respecte a la integritat física de la seva futura esposa...

Sortosament, en Gerard no es capfica. En Gerard és un bon bibliòfil a qui, fora els "tomos" exhaurits, res no 1'apasiona.

— A h ! La/dor.tU — deia l'altre dia a un llibre-ter a qui compra bastantes centes pessetes mesáis. — La dona és un llibre tancat!

El bon llibreter, gue és bon xic nandulundesc, es va posar a riure.

—Sí, senyor! — li contestà —. Es un llibre tancat, que el marit té d'obrir a cops de... cap!

F. Qrrolla

UN DESCUIT

A L carrer de Salmerón hi ha una br/.igueta de betes-i-fils regentada per dos casats de poc, que estan mes acaramelara qur: un,i parella de pel-lícula.

Ell despatxa i la dona està a la caixa. D'aques-ta manera, l'administració va a les mil maravilles perquè no s'escapa ni un detall.

Fa pocs dics va entrar una senyora a comprar* cinta per un vestit i, amb la consegüent sorpresa, veié que no hi havia ningú. Picà als vidres i. pocs minuts després sortí ell, amb una cara d': pomes agres, com si l'haguessin destorbat d'alguna feina important.

Sort que la dona va estar desp&íxada en un tres ! no res, perquè no era gens difícil. L'honr; embo-licà la cinta i digué a la clienta, que li acabava de donar un duro perquè cobrés:

LA TUIES — 7

—Vol esperar-se un moment, que ara soríirà la meva senyora, i li tornarà el canvi >

—Sí, senyor! Va passar més d un quart, durant el qual \a

compradora va començar a perdre la paciència. i dona, que anava tota descabellada, Per fi, sorti

i li digué: — J a er.

Ea que el r dispensarà que l'hagi fet esperar, oi?

íeu marit s'ha entretingut apuntar.t-me la peça a la matriu...

I li mostrava, somrienta i satisfeta, el talonari de vendes, per a que la dona es convencés de què era veritat el que deia...

B. Orrango

MES VALENTA QUE UN HOME

C ONSTI que no ens referim pas a la novel-la del senyor Clovis Eimeric, i no perquè no estigui bé, sinó perquè en ella no hi ha re» de nandulandssc. Ens referim a una petita aventu-ra que va tenir fa pocs dies. o millor dit, fa poques nits, un amic nostre que era al "Turó-Parlc".

Figurint-ss que el xicot va trobar una noia que anava sola, com si s'hagués perdut, per aquells jardins. Ella ja va justificar, perquè no malpensés, aquest fet, dient que la seva mama estava allí prop enraonant amb una senyora coneguda, Lo cert és que la conversa, de bon principi vulgar, esdevin-gué molt aviat tan interessanta, que el nostre amic es va decidir a començar l'assalt.

—Vostè és molt maca, nenal Que cridaria, si jo ara li fés un petó?

i ella, que n'esperava mil, i tot cl que segueix, li va respondre, ferma i animosa:

-—No, jove, noi Sóc molt valental

Ros Kitlla

La mama diu que els homes m'entabanamn, perquè sóc molt tova. No ho diu pas així el mcupromèsl

I.'ENAMORAT HEROIC

¿T> ENYORA — repetia en J ~ J Gustau, agafant la mà a

l'Esperança —, Si vostè no m'estima, sóc capaç de fer el més gran dels disbarats.

—Però, home! Que no ho que sóc casada?

—Proul Però jo estic segur d què el seu marit no l'estima jo ! EI meu amor és una cosa sensata, sobrehumana, boja...

—No serà tant I —Que no? Per vostè fora

paç de tirar-me a l'aigua... —No ho crec pas! —Que no? Digui'm

hora pren el bany, a casa seva K. Mandola

DE LA DARRERA PLUJA

U N d'aquests dies qi tant, ¡'Ernestina a veure a la Nuri amiga de la infància.

—I el teu marit? — g untar.

— H a sortit! —Vaia un capritxo! Aquest h¡

fet com els caragola, que treuen les banyes quan plou!

i III

—Noi, estic molt cansada de posar en aquesta forma —Bé, ja et donare una propina, dona. . —No, prefereixo que reparteixis tarjetea meves, qt

COMPENSACIÓ

E NCARA que la Roser tingui un senyor que li pagui el pis, la minyona, la teca, els comptes de la modista i li faci algun que altre regalet, la noia no en té prou, perquè si bé és cert que no tan sols de pa viu l'home, no ho és menys que a la dona li passa tres quartos del mateix, i encara més quan és jove i el seu protec-tor no arriba fins on ella voldria, en determinats cassos i circumstàncies.

La Roser, doncs, s'ha buscat un amiguet del cor. Un xicot caio, com un actor de pel-lícuia, que balla el "Charleston", porta pantalons "Oxford" i fuma cjipcis.

Ella se'n mostra molt satisfeta, ben a l'inrevèí de sa mare, dona prudenta i morigerada, que li retreu aquest pecadet, cada volta que en té ocasió.

—Sembla mentida que siguis tan toval — li re-peteix a cada moment—. Un xicot que no et dóna res!

M

—Com que no em dóna res? Paga totes les tides!

—Sí... però no paga Ics entrades! K. I. Mett

LA LLISTA DE PLAÇA

ARIT i muller — casats de poc — han a-cabat de sopar. Mentres ell llegeix el "Cie-ro", ia dona fa la llista de plaça per l'en-

—Què et sembla? — diu al seu marit —. Vols que et faci arròs?

— ••Meno"... —Està bé... "Arròs, mitja lliura..." Per do-

nar-hi gust, què eí sembla? Un xic de pollastre? El marit, que en aquell moment està llegint un

"fondo" d'en Pérez Carrasco, deixa caure el diari a terra.

No... pel donar gust, seria millor un tall de conillet... Van Tresca

ENTRE ELLES

A la "Bohemia", dues mi-nyones parlen dels seus balladors.

—L'Enric — diu l'una —. Es un xicot molt amable, simpàtic... E'j tot un home!

—Sil — respon l'altra —. Pe-rò ho és més en Lluís!

—T'equivoques, noial 1 de bon troç!

K. Ar Tronets

UN CURT DE GENI

—Aquí on em veu, senyoreta, malgrat i blar vell, encara tinc un bon pamet

E N familia, perquè són les quatre i encara no ha arri-bat cap "pagano", les ne-nes del "Pompeya" es fan llurs confidències.

Cadascuna se les enfila per allà on li sembla. L'una, la que tira per "estrella", parla del cuplet que està asajant. Una altra, un xic més pràctica, explica el total dels seus ingressos, que descomposa curosament. La tercera, parla del seu amiguet de cor...

—Es molt bon xicot! — diu. — Però és molt curt de gènit Fi-gureu-vos que, fins ara, només s'ha atrevit a fer-me petons a la boca...

Kar Tronets

LA PROFESSORA

A L pis dç sobre de casa tinc una prcíessora de cant. Es una noia joveneta, molt boni-ca i molt... amable, tant, que si un dia -1 Procurador, que és del morro fort. se n'entera. hi haurà conflicte.

Amb el pretexte de la seva professió, la Rai-munda, que així es diu la meva veïna, ja ha donat et>trada franca a les habitacions particulars de ca-8 a seva, i potser fins a altres llocs més íntims, a uos o tres xicots que s'están a la mateixa escala, amb el pretexte de probar-los-hi la veu.

—Per què no puja un dia, que li probaré la seva? ' « n va preguntar diumenge —. M'agradaria!

—Ah, sí? 1 per què, si vos plau, gentil Raimun-d a - — li vaig respondre.

—Perquè em sembla que la té de tenir més gros-sa que no pas en Joan, del segon primera...

R. E. Tallet

EL PAQUET

B ON dial —Bon dia. tendra aucelleta. On va, tan de matí? — A veure si em dona cinc pams de punta com

aquesta i om despatxa de presa, que al taller hi ha molta feina.

—Va al moment, maca... Del número trenta dos, veritat? 1 escolti, bufona: què hi porta, en aquest paquet?

—Oh! No ho vulgui sapiguer! Es un secretl —Quin paquet més mono! No vol res més? —Sí. Mitja dotzena de rodets de fil blanc de la

"Cadena", del seixanta... —Vol que li fiqui tot en el paquet? —No, senyor! Es molt bonic, el meu paquetet,

per fer-lo malbé així, i el vull portar sencer a casa, que sinó, el meu xicot, quan se n'enteres, en re-nyaria!

—Tan que m'hauria agradat ficar-lil

10 — LA TU1ES

—"Bueno", vaja, li vull donar gust, per a que vegi que no sóc esquerpa... Però, fiqui-m'hi només la punta...

L'Hortera Incògnit

UN HOME DISTRET

P ER home distret — va començar dient-nos en Ramon — cerquin per tot Barcelona, i no en trobaran cap que ho sigui tan com io. Per a que se'n convencin, ara ela hi explicaré ço que em va passar l'altre dia...

Els companys que estaven prenent cafè al "Co-lón", vàrem abandonar els diaris que llegíem i sos-penguerem les nostres converses, per tal d'escol-tar la narració d'en Ramon. Aquest va encendre un altre cigar — ja se n'havia fumat quatre — i començà dient:

—Figureu-vos que l'altra tarda, un desconegut

—La senyoïeta m'ha íncasregat que li portés mitja dotzena de plàtans. Com es coneix que el «enyoret és de viatje!

em telefona al despatx i em diu: "Senyor Ramon: la seva senyora li fregeix. Si se'n vol convèncer, vagi-se'n cap a la "Villa Ivonne", i alli trobarà a la meuca de la seva esposa, amb perdó sigui dit, amb un sereno del carrer de rHospital." Jo que. inventant-me un pretexte, demano permís per sor-tir, dient que torno de seguida, agafo un taxi i me'n vaig al carrer del Carril...

Tots escoltàvem amb interès el que contava en Ramon.

—I veus aquí que, en ésser a la Via Diagonal, em recordo d'un petit detall que se m'havia esca-pat...

—I quin era? —Una cosa sense importància... Que sóc solterl

Van Tresca

LA MILLOR PROBA

D IUMENGE passat, unes senyoretes bastant elegantes varen anar a Moneada, per tal de visitar una Granja Avícola, on pensa-ven adquirir un xic d'aviram per criar-lo a la torre.

L'amo, que era un vellet molt amable, les va rebre amb mostres de la mus gran consideració.

—Passin, passin — els hi va dir —. Venen pre-cisament en un moment en què puc servir-les allò que es diu de parroquia.

Les noíes veieren les gàvies, demanaren preu i, al cap d'una estona, el bon vell. que seguia fent la propaganda dels seus productes avícoles, afegí:

—I, per a que s'acabin de convèncer que les meves gallines són del millor que poden trobar, vinguin un moment al corral, que els hi ensenyaré els ous...

K. Britet

LA PALANGANA

E S diumenge a la tarda. En Quintana torna dels toros i, en arribar a casa seva, la mi-nyona li diu que els seus pares han sortit, però que l'espera el seu amic Quimet.

En Quintana sap que el visitant és "corrido", que la raspa no és cap santeta i que un i altre, quan es troben sols, són incapaços de perdre el temps. Però no diu res, perquè és molt prudent, i es posa a parlar amb en Quimet de coses sense irnpor-

Al cap d'una estona, en Quintana diu: —Anem cap a la cuina? S'està més fresc, per-

què entra l'aire del jardí... La minyona, en aquell moment, està rentant

una palangana. En Quintana s'apropa a n'ella, mira l'objecte i somriu.

—Per què mires aquella palangana? — diu er» Quimet.

—Oh, per res! — respon l'altre, fent l'indife-rent. I, senyalant a la minyona, afegeix:

—Resi Que em pensava que l'havia esquerdada-K. Parró

ÀLVoLTANT^

ALERTA, MINYONS!

En aquesta Secció hi publicarem toti el* CONTES que ne'n» enviïn propi* d'è*«er contat* n I..: • vclle* xmcriie» de quinze nny* per smunl i rjuc *iguin dignes d'éuer coneguts pc)> barrilaje* lector. He LA TUtES. D'aquelta conte» en premiarem un endn número amb

reipectable quantitat de "deu peles", cobrable* en Moitra Adminiítració o per gir poitai al* que vil-

quin fora de Barcelona. Alerta, dontx, i üp retar l'àpít!

BON NEGOCIANT

•«• N Juyol, que estava a punt de casar-se, va rebre la visita d'un senyor molt correcte, al

—Perdoni que el vingui a molestar, cavaller — féu el visitant —. Però, m'han dit que vostè estava

" casar-se i, com que en el món cal ésser previ-

En Juyol suava com s —Però — va fer, ja e

ciència —. De què em —•Procuraré explic

Aquí, l'home es va deturar —Digui, digui... — féu en Juyol. —Veurà. A lo millor, les coses no van tan bé corn

in es pensa... Poden haver-hi sorpreses desagra-

Í fóssim a l'Agost, ti el paroxisme de la impa-ve a parlar, vostè? le de seguida, senyor... Su-

i que, com és de desitjar, la seva senyora, al cap de tres mesos de casats, sents mareig*, escup, té fàstigs...

—Sí. —Es una cosa lògica... Ella és sana, de pares

robustos, vostè, em fa l'efecte d'un home ben con-servat, fort, que no ha esmerçat la virilitat de la seva joventut en aquestes cases que la legislació tol-lera i la moral reprova...

•—Cavaller... I —Perdoni, no el volia molestar... Per altra part,

lo estic segurïssim que vostè, home d'aspecte se-riós, que dú un cognom quina història és neta i immaculada...

—Però, què vol dir, amb tot això? —Acabo. Ja tenim, doncs, a la seva futura esposa

embarazada... —Eh? —Parlo en metàfora... Vull dir, parlo en futur...

El part és molt afortunat, però... Es allò que diem: En aquest món, sempre hi ha un però... Suposi's que la llevadora i el metge aconcellen que la mare no dongui de mamar a la criatura... I aquí és on els meus serveis són per vostès d'una utilitat incontes-table!

—Què és... dido, vostè? — va interrogar llavors, exasperat, en Juyol.

—No, senyor... Sóc el representant de la més im-portant^ fàbrica catalana de biberons... Netedat, e-conomia, higiene... Si em permet, vaig a ensenyar-li les mostres...

Marcel Terra + * •

LA FORMICUERA

E N tot el poble no hi havia una dona més ex-perta ni prudent que la Manela. Qui l'enre-dés a n'ella, havia d'ésser més viu que «na guineu. Ella portava el mas, ella ho resolia tot, i el seu marit, que era un tranquil, la deixava fer...

Cert matí, la Roseta, la més entremaliada de ! noies del poble, la va anar a trobar i, així que la veié, es va posar a plorar desconsoladament.

Ja hem dit primer que a la Manela no hi havia qui fos capaç de pendre-li el pel.

—Què tens, Roseta? — li digué —. Què et passa? La Roseta era una noia que s'havia ajaçat amb

tots els xicots del poble, per les pallisses del vol-tant, i ara se li començava a marcar una línia, bas-tant pronunciada, al nivell de la cintura, que deno-tava a les clares que, en un moment de descuit, se li havia enganxat l'arròs.

—Ja ho veu! — ploriquejà la noia —. Ja ho veu, en quin estat m'ha deixat el seu fill t

—Ah! — féu la Manela —. Ha estat el meu fill el que t'ha fet això? Ai, el grandíssim poca vergo-

nyal Anem de seguida, que aclarirem el fet, i si resulta que, efectivament, és ell, no tinguis por, Roseta, que tot s'arreglarà, i s'arreglarà per bé,

I, agafant per la mà a la noia, la va portar cap a una formiguera.

—Posa el dit aquí dintre !— ordenà imperiosa-

La noia obeí i, un segon més tard el tragué, cri-dant:

—Ai!... M'ha picat una formiga! —Quina? — interrogà llavors la Manela. —Ai, ai... Que sé jo... N'hi han tantes...! En sentir aquella resposta, la Manela va enrogir

de ràbia. —De manera que no saps reconèixer quina formi-

ga t'ha picat, i pretens haver descobert, entre tots els xicots que t'han fet l'amor, que el meu fill és el responsable de tot? Au, bar jaula, ves a enredar a qui sigui més tova!

I, sense compassió, la va treure a empentes.

R. Osk Hetta * * * LA DONA GELOSA

E N Mariné s'havia casat amb una dona de ca-lers. Això sí, era lletja com una mala cosa, i els seus gelós eren tan extremats, que no

el deixava sortir mai de casa. Això fastiguejava bastant al pobre home que, con-

demnat a fidelitat forçosa, es desesperava. No li quedava ni el recurs d'empaitar a les minyones, per-què les triava la seva mateixa dona, i totes eren velles i mal forjades. Però, la necessitat aguditza l'enginy, segons vaig sentir, no sé si a n'en Lerroux o al señor Cano, de la "Radi-Barcelona".

En Mariné tenia un íntim amic, al que va fer anar un día a casa seva, per tal d'exposar-li la difí-cil situació en que es trobava. Aquest va combinar amb ell un plà salvador. L'endemà a la tarda, un vellet, míserament vestit, es va presentar a casa d'en Mariné, dient que l'anava a veure. Sense desconfian-ça, la minyona el va fer passar al despatx del se-nyoret, on va passar els seus bons cinc quarts d'hora.

—Es un pobre home — explicà en Mariné a la seva dona — que ve recomanat d'en Tries... Vol que li dongui una mica de feina a les tardes... El llogaré per a que m'ordeni la biblioteca-

La senyora, que era molt caritativa, va trobar que allò estava molt bé.

—No hi tinc cap inconvenient — li va respon-dre —. Però, quan vingui, tancat amb ell al des-patx, perquè em faria vergonya que les meves ami-gues vegessin dintre casa aquest home tan brut i tan mal cofat...

Era precisament el que en Mariné volia. Perquè, com vostès han endevinat, el vellet en qüestió era, senzillament, una meuca de preu, hàbilment disfres-iada...

I pocs dies després, la minyona, xafardejant amb

la portera sobre els costums dels seus amos, ex-plicà :

—Ja és ben veritat que, en aquest món, és més desconfiat qui menys motius en té... La senyora té uns gelós terribles del seu marit, que és un home que mai no m'ha tocat la roba... Però, sap per què? Perquè a n'ell, les dones no li agraden... Oh! Vostè no s'ho pensaria mai! Sap aquell vell que ve cada tarda a arreglar-li la biblioteca?... Dones, miri: l'al-tre dia, vaig sentir com l'indecent del senyoret el petonejava! Ja li dic que en aquest Barcelona hi han uns gustos 1

R. Omancet

AL P0B7:E HO FEM A L'INREVÉS

E RA dilluns al matí. En Manen, corredor de fi-lats, va arribar al despatx la mar de content. —Noi — va d¡r al tenedor de llibres —. Ahir vaig fer una senyora! Quina cosa més espa-terrantl Una casada, eh? no et pensis...

—I on va ésser? —A la Placa Reial... Anava amb una criatura de

tres anys, molt maca,, Jo, que no bado, començo a fer-li petons i carices, tot dient a la mare que aquella menudencia era una monada i res, al cap d'una hora, peix al cove...

L'Anton, el moco, un xicot capat que havia vingut a treballar a Barcelona feia dos mesos, va interrom-pre la conversa.

—Es a dir, que vostè, per fer la senyora, va fer petons i carícies a la criatura, oi?

—Sí. —Doncs, al poble, ho fem a l'inrevés. —Què vol dir? —Que fem petons i carícies a la senyora per fer

la criatura. T. Abalot

EL CONVENI

L'ANTONIETA està de sort. Després d'arros-segar-se méB de dos anys per les aceres de la Rambla, ha trobat un senyor de preu que li

ha posat un pis. L'altra tarda, tot brenant al "Trink-HaU", ho ex-

plicava a una amiga seva: —Veuràs: primer em va oferir dos cents duros al

mes... Jo, vaig dubtar. Després em va dir que em compraria un auto... Allò ja quasi em va decidir. Més tard, em va prometre un collar de perles... Jo ja anava a dir qe si, qan vaig pensar: "Resisteix un xic més i en treuràs més profit!" En efecte, al cap de dos dies em va dir que em posaria un criat jove, per mi tota sola... I, llavors, vaig dir: "Fet!"

C. I. Gronet

Conte premiat en el número passat; LA FORÇA DEL COSTUM

LA TUIES 1 Ï

nit de molt moviment i de molt tràngol — i l'en-demà 1 Esperança es va despertar contenta i satis-feta de veure que el seu marit "s'ho havia empas-sat", com vulgarment es diu, amb la mateixa faci-litat que, de soltera, ella s'havia empassat altres coses.

—Però, com va ésser que ell no es va donar compte de res? — li preguntava, pocs dies més tard, una amiga seva, que coneixia molt bé el pas-sat de la xicota.

—Oh! — respongué la casadeta de nou a m b gentil desenfado —. No s'hi va fixar! Com que és tan curt de vista!

S. Vilardell

.—Ja ets ben presumida, ja, noia! Mira que fins per tirar-te al mar pintar-te els llavis!

UNA SENYORA EX1GENTA

E REN en va tots els esforços que fei tau per aconseguir els favors de l'encisado-ra senyora Carbó. Ell prou li esmentava, en termes eloqüents, certs temes relatius a la seva re-sistència física, propis per engrescar a la dona més indiferenta del món, més ella seguia inaccessible i no hi havia manera de fer-li provar aquells llits tan gronxadissos de can Víjrdura.

AI teatre, al carrer, als tes de moda, a la "Gran-ja Royal", a l'"Horxateria Valenciana", el tenia sempre al costat.

—Senyora — va acabar per dir-li un dia —. Pensi que si vostè accedeix a les meves pretensions l'estimaré de dia i de nitl

—Veu? — respongué llavors la dona —. Això ja està més ben enraonat. Però... quants cops du-rant les vint-i-quatre hores?

K. Pritxet

NATURALMENT!. . .

F OU una sorpresa per tothom que, després del casament de l'Esperança amb en Car-leta, no hi hagués un daltabaix. Això s'ex-plica molt fàcilment, tenint en compte que el ma-rit era un home de severes exigències morals, que si hagués sapigut el passat de l'Esperança, malgrat estar-ne molt enamorat, l'hauria deixat sense cap explicació i mai més no n'hauria volgut sapiguer

Però, no. La nit de nuvis va passar sense inci-dents — bé, de incidents, n'hi van haver bastants, puix ja és sabut que aquesta acostuma a ésser una

—Però on va tan desesperat, senyor Rafel? ,—Ja torno... ja torno... M'havia descuidat

r ' E r o t y l " !

Erotylt és el producte magn er a combatre efl ««mentia IMPOTEN

CIA i la NEURASTENIA, per cròniques i rebel» que sigan u tot alire tractament.

\enda a fengròs i detall: Alt úe Sant Pere. 50, farmàcia del Doctor U-. DUT REM, Barcelona

file:///enda

14 — LATUIES

Mussolini del E L gran Santpei E Teatre Espanyol, va celebrs seu benefici, en el que es v; nar "El rei del xotis", sainet

entranyable amic Alfons Roure, hi combinat molt hàbilment unes quan-tes escenes de la gent del ferro bar-celonina.

El triomf d'autor i actors fou de-finitiu, i el públic demanà que

parlés, però aquest, no fent hi

U E M anat al "Ba-ta-clan' " revista, fan riure i fan posar ma-

estre- lament a tot l'element masculí que tres no disposa de senyora pròpia. La istre "Perla Negra", sobre tot, fent foier, , ha és d'aquelles que et fa pensar de se-

guida amb l'ostra i et ve l'aigua a la boca i sents ganes de mossegar sen-se oendre vermut.

I no diem res de la "Bella Lilia-:xò de "liliana", segons

ple, tot sense gaire despesa. Hi ban fet una entrada vermella que s'as-sembla a les grutes de la Sala Mercè, quan hi havia en Graner. (Vostès, que són joves, no se'n recorden, pe-rò servidor, sí, per desgràcia!) La canalleta femenina que hi treballa, é-, dòcil, és obedienta i no té gaires capritxos.

Per exemple, a l'Amèlia Pérez, que té un cognom que em sona, li pots fer qualsevol brometa, mentre sigui inofensiva i 110 entri gaire endins, sense que s'enfadi. Encara es troben compensacions pels cafès-concerts!

Tot per una cervesseta o per un modest gelat, que pot ésser amb palleta, si ets un xic espavilat.

L'Afarta Pobres

L'Afarta Pobres

cusar, modest com una violeta bos-quetana.

Hi ha "Rei del xotis" per dies tot i venint la calor puix és una obra graciosa i bonica de color.

"QlSSABTE que ve, es tornarà a ""obrir el "Tfrvoli", amb la compa-nyia lírica italiana que dirigeix amb la seva trempada batuta el senyor I van Darclée.

El debut serà amb "La comptessa Moritza", opereta del mestre Kal-man, que segons afirmen les gaseti-lles suplicades, és una cosa d'empen-ta, amb senyores maques i tot.

Si ens vaga i no tenim son cap a l'estrena anirem a veure si el senyor Kalman "kalma" el nostre avorriment.

O o o

A l'antic "Soriano" s'han estrenat els "Mosaicos Victoria", una me-na de revista per poguer ensenyar cuixa, esquena i pitrera. Entreté i distreu i fa recordar als vidus la nos-talgia de la llar, als casats el com-pliment de llurs deures matrimo-nials i als soltera, que els hi queden dos duros a la butxaca per gastar ben gastadets en sortir de la funció, abans d'anar a dormir.

Són uns mosaics de senyora tan pulits i ben deixats, que sense fàstig ni escrúpol I nn els podria llepar, *

dependent del "Barato", el nom d'una roba per fer vestits

— perquè és una d'aquelles xicotes que es recomanen totes soles. "Pro-barla es adoptaria", que diuen els a-nuncis del famós "Erotyl". Ja ens dispensaran que parlant de la Lilia-na nomenem l'"Erotyl" però com que el dia que hi vàrem estar parlant ens va posar al roig viu, hi hem hagut de pensar, per associació d'idees.

Creguin que és cosa d'anar-hi per curar-se els mals de cap puix les noies són amables i el servei no gaire car.

|A han arribat les noves monedes ** de cupro-níquel. Ens en alegrem, perquè, ademes de resoldre el pro-blema de la calderilla, ens ajudaran a disminuir en centimets el nostre pressupost d'esplai.

Són tan boniques les noves mone-des, que ja tres o quatre xicotes de casa la Brígida ens en han demanat. Nosaltres hem fet provisió, i en do-nem dues de propina cada cop que sacrifiquem a Venus en el popular entressol del carrer de la Unió. Es-talvi ¡ pela amb cinquanta, perquè, qui s'atreveix a donar menys de vuit rals d'anguila a un d'quelles aixeri-des mossetes, que no tenen un no pel client, per exigent que sigui?

Encara que el "truco" aquest no ós pas dels que duraran, i a les noies, peces grosses els hi haurem de regalar.

'"Edén" s'està fresquet, la, es canta i es pot fer

PATI BLA". Tot home de bon paladar,

ha de concórrer al. P A T I B L A U

on hi trobarà els millor»

SaUflbmUtflsn-Xarntirla

IflOicePoertos Els millors mobles i a més bon preu, es venen a llargs plastos

RONPA SANT PAU, 5S

2i_L GARGANTA KüíbsCEBDÀ

Angines - AíonU Ronquera

Venda: SEGALA i F A R M À C I E S

ceri | |Vostè no h o creu!! Doncs es que la única clínica benèfica que per mitjà de la Iguala curarà ràpidament les seves malalties se-cretes (viea urinàries) COMPLETAMENT GRATIS sense abonar un cèntim per les visites, està en el carrer PORTAFERRISA, 4, principal (entrada pel carrer Roca). Visiteu-nos de sis i mitja s vuit, els dicj feiners i vo9 en convencereu.

MAISON M E U B L E i MOOT d'Or Meublíe, (VERDUKA) (VERDURA)

Carrer de Barbará, 27 | Porta de Santa Madrona, 6 * K « , « | '1 coala! del Taatr* Orea B*rr.«J«pí. •

Taèfon SiBl - A T-lèlon 4868 - A. Gran confort — Saletes de bany — Telèfon privat

Ventiladors electrice • Gran comoditat

•LA MASCOTA* @$adediçada sols a la venda

Bors margues 'Senje rival'

PROVElHfSrUSCOHUENCEREU

^ 1 . 5 A H RAHÓN.I-BARCELQHA

" V I Xu X ^ > v 1 V O N E CALLE CARRIL, 46

Magníficas habitaciones con agua corriente Abierta dia y noche — Entrada para autos

Tranvía S8 Muntaner y Ferrn-.a'-.'il Plaza Cataluña hasta Apeadero Muntaner

__B A R C E L 0_N_A — (San Gervasio)

PANYERIES SALMERÓN Estalviareu un 70 per 100

C A R R E R S A L M E R Ó N , 1 3

SARNA (RONYA^ es cura en d»w minuts amb - .< iWFTO CABALLERO

Comte de I'A salt, 86 i centre* d'específics

B A R C E L O N A

CABRES "," ,eaiuJ ^ " voleu que fu-itin esverades com sí veies-sin el llop, compreu la

L O T I O N I . A D I L que la trobareu per DOS PESSETES, al

Carrer di l i l i l í . M S *" -

PURGACIONES I » ^tm G R A J E A S A U S T I c:u,n. r«mll •[)!.• •• untan • la*

primara* ton». ta injjii. ( i i i ü mi Florín, U-^HÜIIMD

La Novela Pequeña surt els dimecres

NOVEL·LETES SENTIMENTALS

64 planes 20 cèntims

ESTABLECIMIENTOS DE HIGIENE Y BELLEZA

BAÑOS ROMANOS Primera y única casa en Es-paña de higiene moderna, montada a todo confort - -Baños de higiene y belleza

Exclusió i de medicinales ABIERTO DIA Y NOCHE — Conde 4salto. ¡S y 18 —

üflomes[iiyeccioiies?? « l i s U e s t e Enfermos de Ç I E I 1 I Ç crónica o hereditaria, pueden

curarse sin ser notada su enfermedad, con los

Comprimidos GIBERT Descubrimiento reciente y sensacional, destinado a revolucionar

mundo médico y la terapéutica. El más enérgico depurativo de la sangre.

LA CAJA DE SO COMPRIMIDOS: PTAS. 7 '50

En venta: Farmacias: Sarrias, Plaza Santa Ana, 9. — Tarrés, Carmen, 84. — Segalá, Rambla de las Flores, 14, etc. ,

». Redacció i Adir,;.lis! ració, ?«re, 9

—Anem, que et llegiré LA TUIES i t'explicaré lo de] ninot del davant!

tuies_a1926m06d03n140_0001.pdftuies_a1926m06d03n140_0002.pdftuies_a1926m06d03n140_0003.pdftuies_a1926m06d03n140_0004.pdftuies_a1926m06d03n140_0005.pdftuies_a1926m06d03n140_0006.pdftuies_a1926m06d03n140_0007.pdftuies_a1926m06d03n140_0008.pdftuies_a1926m06d03n140_0009.pdftuies_a1926m06d03n140_0010.pdftuies_a1926m06d03n140_0011.pdftuies_a1926m06d03n140_0012.pdftuies_a1926m06d03n140_0013.pdftuies_a1926m06d03n140_0014.pdftuies_a1926m06d03n140_0015.pdftuies_a1926m06d03n140_0016.pdf