Preu: 15 ptas. Preu d'ajuda: 25 ptas. PORTAVEU DEL PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

a pagar latrisi?

EDITORIA!!Un mes i mig després de la celebració

de les eleccions, arreu de l'Estat espa-nyol s'ha iniciat un nou període històric,el qual ha d'acabar definitivament amb elcontinuismo de la dictuadura i fer possi-ble la construcció d'una societat méslliure i més justai I això passa, a Catalu-nya, pel restabliment dels principis iinstitucions de l'Estatut d'Autonomia de1932, és a dir, per la recuperació plena dela capacitat d'autogovern del nostre po-ble. Es en aquesta línea que ela diputatsi senadors del Socialistes de Catalunyasenadors del Socialistes de Catalunyaorienten actualment tots els seus tre-balls, ja sigui a l'Assemblea de Parla-mentaris o a les Corts, que sgbrienta totala nostra actuació política d'aquests mo-mentos, perquè les primeres fites queens cal aconseguir són les de guanyar lallibertat i consolidaria democràcia, i això.vol dir, ara i ací, recuperar la capacitat,d'autogovern nacional que aviat faràquaranta anys ens va ser arrcbassada per laforça de les armes <

La victòria electoral de les forces de-mocràtiques i populars catalanes, i parti-cularment el triomf dels Socialistes deCatalunya com à eix vertebrador de lapolítica del país, representa un primerpas endavant en el camí del restablimentde la Generalitat. Là constitució de l'As-semblea de Parlamentaris de Catalunya,la intensa activitat pública dexla qual és

'ben significativa, i les negociacions ini-ciades a Madrid pel President de la Ge-neralitat, marquen el dos gran eixos d'unamateixa política per al restabliment im-nmediat de l'autogovern nacional, en la lí-nea que els Socialistes de Catalunya hemvingut defensant sempre, la qual línea harebut el suport entusiasta d'amplis sectorsdel nostre poble.

I és també en aquesta mateixa línea

que els Socialistes de Catalunya, a lavegada que impulsem, donem suport iparticipem en aquestes negociacionsd'acord amb allò que vam anunciar al llargde tota la campanya electoral, .fem frontobertament a les maniobres governa-mentals que intenten fer pagar novamentel preu de la greu crisi econòmica que patimals treballadors i al poble.

El programa econòmic recentment fetpúblic pel Govern Suárez és, eri conjunt,un paquet de mesures coherent amb elsinteressos del capitalisme espanyol —laqual cosa, val a dir, es ben lògica si tenimen compte la composició d'aquest govern ila procedència dels seus membres. Natu-ralment, aquesta coherència no suposa queel programa anunciat defensi els interessosdel treballadors, sinó ben al contrari. I aixòens obliga a denunciar-lo, perquè no sola-ment no posa les bases necessàries per asolucionar la crisi actual, sinó que pot

, agreujar-la considerablement, fent-ne pa-gar el cost ab assalariats, és a dir, a lagranmajoria dels ciutadans.

Els Socialistes de Catalunya conside-rem que el primer problema que cal re-soldre, a causa de la seva gran incidènciaen la societat, és el de l'atur, que actual-'ment afecta a gairebé un milió de ciuta-dans de l'Estat espanyol. No obstant, lesmesures proposades per a lluitar contral'atur es limiten únicament a algunes mi-,Hores en les prestacions corresponents ia un programa de despeses públiquesque resta encara per concretar. . .

x Pel que fa a la inflació, objectiu que el.mateix govern ha declarat como a priori-tari, les dues úniques mesures proposa-des són el control dels salaris i una polí-tica monetària més restrictiva. Amb in-dependència dels efectes negatius queaquesta nova política crediticia pot tenirsobre l'atur ja existent, està clar que, amb

el control salarial, els treballadors i totesles persones que reben rendes fixes pa-garan els costos més considerables de lasolució de ja crisi.

Una política de rendes que, enfrontd'un control de salaris, proposa única-ment els beneficis hipotètics d'una re-forma fiscal moderada,,tímida i inconcre-ta, és absolutament inacceptable. Enqualsevol cas, és evident que resta perveure quina serà l'aplicació pràctica d'a-questes mesures, especialmentquant àl'establiment d'una escala mòbil de sala-ris, un subsidi d'atur eficaç, l'elaboració deprogrames sectorials de lluita contra l'atur,la transparència en l'elaboració dels índexsde preus i del cost de la vida, i l'inici de lareforma profunda i el control democràtic dela Seguretat Social. ' '- . . v, Ens trobem davant un pla d'estabilit-zació, el qual, en no tenir cura del man-teniment del nivell de demanda, pot fer.encara més greu la crisi actual, sobre tota través del probable increment dels ni-vells d'atur actualment existents. I totaixò arriba en un moment especialmentcrític, . tot lust quan el país inicia laconstrucció d'una societat democràtica;!quan les centrals sindicals acaben d'ésserlegalitzades, i per tant les classes treballa-dores es troben en una situació precària, demanca d'organització i vertebrado. .. La lluita per l'autogovern nacional i la

defensa dels interessos dels treballadorssón els dos eixos fonamentals sobre elsquals s'articula tota la política dels So-cialistes de Catalunya. Justament peraquesta raó, les negociacions dutes aterme per aconseguir el restabliment dela Generalitat i la denúnica de les mesu-res econòmiques anunciades pel GovernSuárez són els dos grans blocs informa-tius d'aquest número de L'HORA SO-CIALISTA/ ;

L'HORA SOCIALISTAPortaveu del Partit Socialista

de Catalunya' x' ' * . • ' " • ' , . ' ' < " ' • ' • , - - . - '

Director: Jordi Garcia Soler

Col·lectiu de Redacció., . ' ! , 5 ! , , ' . ' j

. . ' ! V*: - • í - í i U s , ' 1 » • J : . ? 'Joan Barril i Cuxart : v

i i ; ;.' 'i »jordi coUeua;;;'t>;

Siscu Baiges ¿Francese, -Natfarro*- -4*1 *'* wt4

• -i:-îjî/"jj {^3>ti£éani nu rfios ißoaxXaVieEr.£§0£t§¿g5¡sb03 ajsh ísiínuí , ' • ' '

L'HORA SQClM3SÌW$Sq/2

* í i £ _ * : : • "• ;• t ; s " ( ¡ f ¡

' > £ J J Ï!, f ,í j - .'-!-'- c ; f I ì T. ¡ t r í î r *• "! ï C ( í ! idíU^ïf i

J Í Í Í C f í í . ' £ Í C r

,: IM30 5£OC >i'J : "-,, 'C'/;'.f'iâ n : ' - :- :: >t) >l¿t.-q *rc::

-<•-- ít>^úivaos%; , ,-,ï,'••>'^ -í, ííU)J

r>- - ''i-.Gh-aGOtíSísiíeioc

NOTAAmb molt de retard respecte a la nostra periodicitat ha-

bitual surt aquesta Hora Socialista número 11. Les raonsd'aquesta tardança no han estat altres, que dificultats

, , internes de la imprempta que publicava la nostra: revista.Demanem, doncs, disculpes par les molèsties ocasionades,

: t als nôtres lectors, suscriptors L a tots aquellsvque, con,, ï. nosaltres, .consideren imprescindible la presència al carrer,

del portaveu del Partit Socialista de Catalunya. . , ' - ' , . - , • ,,, ¿Aquest interval de temps ens ha servit, però, per apro-,

j » r.fondir el confeccionament definitiu del què ha de ser l'Hora, <7} Socialista. A>xí podem anunciar ja la seva legalització,¡la

c , qual cosa significa la possibilitat immediata de vemdà pèls!-, ).:-.canafs, comercials a partir (feK proper, mes^ de setembrey (quioscos, llibreries...). Aquesta, realitat implica, ara més<o. -que mai,t la necessitai; de l'aportació de ¡tots els militants de^r. j la mateixa manera que ho faran els articulistes i periodistes-;

-j,3,f „del partjt.spér a consolidar la revista del socialistes.catalans,. í» us;demanem un ajtrec.jcop.ila-syostra, col·laboracióíiperquè .,¡iVI l'inora,Socialistajés',éi portaveu delÍPartif Socialista de Can

;üa{v1alunyá iehÇartit Sp'ciaKsta de, Cataluriy^sómitpts els seus>teUntfi-taptSoO -63 ob £oí8il6bo2 .Q-iuJsfcMbrtR;) ^I/H,;S^/

OPINIÓ

* Al comparar els resultats de les elec-cions a Catalunya amb els de la resta del'Estat, s'observa una notable diferència,ja que aquí la victòria dels partits obrersha estat" rotunda, mentre que allí, en ge-neral, ha quedat millor col·locat el fran-quisme vergonyós de la ÜCD.Consecuentmeht, dels 63 parlamentaris,catalans un total1 de 41 (o sia el 65%)poden ésser qualificats (certament en unsentit, ampli i no estricte del terme) comsocialistes: 15 Socialistes de Catalunya,12 senadors de l'Entesa, 4 socialistes delPSC (R), 8 del PSUC, Xirinacs i Barrera ino he comptat, per raó del seu partit; aalgú altre que personalment s'afirma comsocialista; és el cas de Ramírez Heredia.

La causa d'aquests resultats diferentspossiblement estigui en el superior graude desenvolupament econòmic, indus-trialització i urbanisme de Catalunya queafavoreix l'existència d'una àmplia classeobrera'i d'unes àmplies capes'intemitgesd'assalariats intel·lectuals i empleats delsserveis, juntaments amb la tradició d'una

(estructura agrària tant allunyada del lati-fundi com del minifundiH favorable alpetit propietari .familiar. J aquest fet,aquesta estructura social en la què tenenespecial amplitud els sector socials ten-dents al socialisme, unida a la peculiaritatnacional catalana que durant la Dictaduraha estat oprimida facil·litant la concien-ciado en contra d'ella, són probablementles dues causes que expliquin aquestanotable diferència de resultats entre lacompossició de l'Assemblea.» de -Parla-mentaris Catalans —en la que, com deiaabans,'els socialistes som el 65% i elsfranquistes de la UCD *ÀÍ Í'AP sols el17%- i les Corts (sobreätot si no s'in-clouen els 63 parlamentaris' catalans),on el resultat dona una clara majoria aUCD. especialment al Senat; ./

Aquesta distinta estructura econòmica. i social; permet que a Catalunya existeixiun!-recolçament popula'r ^suficientmentampli com per a crear una societat socia-lista abans que a la resta de l'Estat i, si béés certament utòpic penser que en unEstat pugui existir una zona amb econo-mia socialista i «una altra capitalista, ésperfectament possible un govern dels so-cialistes a una Catalunya autònoma,,! les

. mesures;'èconòmico-sòcials d'aquest go-vern, fins i tot actuant dini dl·lina estruc-tura capitalista/prpaüifíeM uria forta esti-;rada-sobré la restà despoblés "de l'Estat,1

dinàmïtzàrit i accelerant el seu prócés'cap alsocialisme^-1 ;'-•• •**•', -3". f>l "ni<} >4Ín

-"Possiblement sigui aquesta'HirWdeTes5

rabhs'péKleV quals 'éis'nóüs titalafts'l .WnÇgeneral pë'rtanyentsa'là blaseobrérà'j'h'âfpvotat una candidatura, Socialistes de Ca

Per l'autonomiacap el socialisme

JUU BUSQUETStalunya, que armonitzava socialisme iautonomia. Perquè l'autonomia; que perels catalans vells significa la recuperacióde la identitat nacional, en el pla jurí-co-polític, i el retrobament amb la nostrapròpia història, interessa també als cata-,lans nous per quant els proporciona unsinstruments vàlids pe a acabar amb l'ac-tual situació d'irritant explotació capita-lista.-En efecte, al recuperar Catalunya laseva pròpia esfera de poder polític, i al sera la nostra nació clarament majoritari elsocialisme, és fàcil concloure que aquíl'arribada de la dessitjada societat socia-lista s'avançarà sobre la resta de l'Estaten tantes esferes de poder com existeix

' autonomia suficient com pera decidir ací.Per exemple/ si la Generalitat pot orga- .nitzar l'ensenyament, lliurement aquestpodrà ésser socialitzat i el mateix succeiràamb la Sanitat, etc... és a dir amb totesaquelles activitats que l'Estatut ens per-meti organitzar lliurement. Per això és debàsica importància la negociació de l'Es-tatut, i han de ser precisament els parla-mentaris socialistes, que han guanyat les

. eleccions,, els què negpcïn el seu apro-- fondiment i actualització socialistes amb

el Govern de l'Estat a fi de que el texte ;actual reculli enforma precisa j profundala ideologia socialista tan clarament ma-joritària a Catalunya i a la seva Assemblea;de Parlamentaris; - ,

Cal que l'Estatut, o Llei Constitucional ,de Catalunya, expressi formalment que

. aquesta nació aspira a assolir, en el ter-mini més breu possible, upa societat so-

. cialista en la què la competència socialis-ta sigui substituida per la cooperació so-cialista, en la què cada home haurà de ,percebre el què mereixi en funció del seutreball i les seves necpssitats, en la què noexisteixi l'explotació de l'home per l'ho-me i en la què es tendirà a abolir la pro-pietat privada dels grans bens de pro-ducció passant, en conseqüència, a per-tànyer les terres a qui les treballa, les fa-.briques a fser cooperatives obreres deproducció ò els bancs, caixes d'estalvi igrans sòòiétats anònimes seran naciona-litzades.- ^ - ,. '

1 • En.aq'üesta línia, els partits sociàiis-k

' tes/ que' lògicament governaran a la Ge-neralitat, |nah de començar a preparar el. "

v 'fceú prògfàrrìa econòmic ja que l'Estatut jf > ja cotícedià poders per a organitzar la Sa->:'hfat< '(art5.J 5.°, 5ill),-la Seguretat Social,

'y-«KEhsetìyament (art. 7,°) i la recaptació .» ifiSfcál 'fart: 16 i 17) la qualcosa permet

' ': disposar ~deFsuficients mecanismes per a ~'J añafféetehe'ñt el sector públic (art. 5.°, .bïa^Óppjguaïànt, mitjançant l'adeqüadà re-'ftfBrma fisdafsfestrüctura social.

Certfarhehî/ sí el socialistes catalans ens •

aturéssim aquí, acabaríem essent solsuns gestors honrats de la societat capita-lista, o sia uns socialdemòcrates; per aixòles mesures econòmiques actuals han deser acompletades, tal com abans s'ha dit,amb una enèrgica declaració de principisde nivell constitucional, és a dir incloentl'Estatut, que esclareixi la meta i forci acontinuar, accelerar] aprofondirel procésfins a,arribar al què hem promès, alsnostres electors: una Catalunya lliure,pròspera i sense classes.

Per a aconseguir-ho cal, a més a més,una altra condició: que la població deCatalunya, especialment apta per la sevaestructurà social per a assolir el socialis-me, s'articuli i comprometi en un granpartit socialista unit que haurà de ser elgran protagonista històric —l'autèntic palde paller— d'aquest gran salt endavant,d'aquest gran canvi social. Aquest partit,del que n'és.llavor la candidatura Socia-listes .de Catalunya, ha d'estar obert peraintegrar amb generositat i sense,mesqui-neses partidistes a tots els socialistes ca-talans, siguin qui siguin i estiguin on es-tiguin. Tots el grups socialistes catalansque estan disposats a ratificar el Pacted'Abril han de ser admesos, entrant per laporta gran en el futur gran partit en el què ,per ser tots socialistes, tots hauran de sertractats igual sense que els que han gua-nyat les eleccions pretenguin imposarcriteris. I el nou partit socialista català had'estar, tal com es signà l'abril, articulatamb el socialisme estatal, amb els nostresgermans del PSOE, la qual cosa. permetràtenir força a les Corts per a què no s'en-torpeixi allí el progrés socialista que es fagia Catalunya. • • „ , ; . ' . . .

En .resum, el gran repte històric del'actual generació catalana, està eh lapossibilitat de construir aquí una societatque sigui alhora,socialista i democràtica.Si ho fem, els ulls de la humanitat mira-ran a Catalunya, el .mateix que un diamiraren primer amb il·lusió y després ambtristor a Txecoslovàquia, a Xile i,a Portu-gal. Però crec —perquè hi han les'condi-cions objetives— que( a Catalunya elsocialisme democràtic es podrà aconse-guir. - t*-." v v." í.;;; : ; " \ . • ; _

t Juli Busquets fou el primer militar queabandonà l'exèrcit per a participar a leseleccions en la candidatura dels Socia-listes de Catalunya. Fou el primer candi-dat escollit en aquesta coalició,com in-dependent. • Nascut a . Barcelona l'any1932 és doctor en Ciències Polítiques iSociologia. És professor de les' universi-tats de Barcelpna des de 1.963 i s'ha ai-xecat com un inesgotable lluitador per launitat dels social is tes "ca tala nsV-

S\&^tó§06iA^SfÀ/PSC/3

CATALUNYA

DEFENSANT LA NOSTRALes eleccions, amb el seu resultat, le-

gitimaren la reivindicació que tant de' temps haviàt unit al poble català. El dia

15 de juny restà ben clar que Catalunyavolia ser lliure i el camí cap a la llibertatcomençà a fer-se. Els Socialistes de Ca-talunya, com a primera coalició en leseleccions, estem representant un papercabdal en aquest camí. No havia trans-corregut encara una setmana .des-prés del 15-J quan les nostres repre-sentants socialistes ja estaven a Madridrecordant al Rei i al president del governSuárez el significat que per a nosaltres,els catalans, tenia l'autonomia de Cata-lunya. Sí bé s'intentà restar importància aaquest viatge, prohibint-se àdhuc latransmisió televisiva de les imatges del'estada a Madrid dels diputats socialis-tes, començava així el procés negociatiude l'autonomia de Catalunya que el pobledesitja.

- La figura del President de la Generalitata l'exili, l'Honorable senyor Josep Tarra-dellas, retornà a la primera plana delsnostres diaris mentre el dijous 23 de junynovament una representació dels Socia-listes de Catalunya prenia-contacte ambell i el posava al corrent dels resultats dela seva negociació a Madrid, així com delsentir del poble català. Amb raó.d'aquestatrobada hom començà a parlar de lapossibilitat de què l'Honorable Tarrade-llas fos el president de la, pròxima aconstituir-se, Assemblea de Parlamenta-ris catalans.

Assemblea de Parlamentaris catalansque es constituí en una jornada que pas-sarà a la nostra història deu dies desprésde les eleccions, el dissabte 25 de juny.En un ambient emocionat, d'alegria iil·lusió, l'Assemblea de Parlamentaris foupresidida per unamesa d'edat en la quèl'home amb més anys, en Josep Andreu iAbelló; recordava aquella darrera reunióen el mateix lloc, el Parlament de la Ciu-tadella, feia molt de temps, massa temps.

V46 diputats (per l'absència d'un de laUnió del Centre Democràtic) i els 16 se-nadors elegits pel poble composarenaquesta primera reunió de l'Assembleade Parlamentaris i en ella es repetiren ireforçaren, en boca dels caps de llista deles diferents coalicions, les exigènciesd'un poble que no renuncia a les sevesllibertats, a la legalització de tots els par-tits polítics, a la consecució d'una amnis-tia total que esborri d'una vegada el re-cord d'una guerra a oblidar, a una legis-lació més; respectuosa dels drets de lapersona i al retorn del President JosepTarradellas que, malauradament, no po-gué presidir aquesta primera sessió del'Assemblea.. . • • v> t r

Amb la presència discordant de'nJLau-reà López- Rodó, .d.ominava.aquesta-pri-mera sessió; u,n-arnbient;ençoratjat amb.laconvicçiójcle^totsi-elsc^ésentSíd'estarijyj-vint i ferçihistpria^cHiçtòria/a Jaiqualfpasr

L'HORA SOCIALISTA^SG/ t

sarà el contingut de la intervenció del capde la coalició guanyadora, els Socialistesde Catalunya, Joan Reventós i que preci-.sament pel seu interès històric reproduïmal marge.

Presidida pel mateix Joan Reventós escreà una Comissió Permanent encarrega-

da d'agilitzar el funcionament de l'As-semblea de Parlamentaris. La composen,apart del ' president, tres representantsdels Socialistes de Catalunya, PSUC,Pacte Democràtici UCD, dos de la Uniódel Centre i la Democràcia Cristiana,l'Heribert Barrera i un senador per cada

INTERVENCIÓ DE REVENTÓS A LAPRIMERA ASSEMBLEA DEPARLAMENTARIS

Honorables senyores i senyors diputats i senadors per Catalunya.Avui, per primera vegada, després de trenta-vuit anys, el nostre poble pot tornar a

fer sentir la seva veu. En.aquesta sala, que conté el record d'una etapa històrica dellibertat de Catalunya, ens trobem reunits els representants legítims del poble, de-mocràticament elegits, per a treballar en comú pels suprems interessos de la nostraterra./.. . . . • • " " • • : • - ; . - - . ; • ; • - • : '•/•- -: • : " - , -

Ens podem felicitar tots els uns als altres de poder assumir una tasca que ens honraperò la nostra alegria de poder començar a treballar, ens obliga a recordar-nos de totsaquells que durant aquesta llarga nit que ara s'acaba, han lluitat i han sofert pel país iper la llibertat, record especialment dolorós quan fa referència a aquells que han mortpel camí i d'una manera especial i com a símbol de tots, al president Companys,afusellat pels que creien que amb ell afusellaven Catalunya.

La significació més important del resultat electoral del propassat dia 15, és lamanifestació inequívoca de la voluntat democràtica i autonomista i també la voluntatde canvi que guia el poble de Catalunya. > < .

Avui som aquí, en un acte ple de simbolisme i en el lloc adequat, per a expressar lavoluntat de mantenir-nos.fidels al poble i continuar ferms en el camí de recuperació iconsolidació de la democràcia tot just iniciada a les eleccions del passat dia 15.

A Catalunya, la conquesta i la consolidació deja democràcia signifiquen el resta-bliment dels principis i institucions de l'Estatut del 1932, la recuperació de la Gene-ralitat i el retorn del seu president, honorable senyor,Tarradellas.,

Crec que estarem tots d'acrod en què avui podem afirmar que l'objectiu deconsolidar la democràcia ¡/recuperar les nostres llibertats nacionals, amb la constitu-ció de l'assemblea de parlamentaris de Catalunya, ha fet un nou pas endavant i estàmes a prop que mai.

La consecució d'aquests objectius exigeix la immediata derogació del decret del 5d'abril del 1938 i comporta el refús del projecte de «Consejo General». ;,,

Naturalment, que la reclamació de l'autonomia no la pensem com-una exigènciaformal ni abstracta, sinó que consisteix en l'obtenció d'un marc adquat pel milloramentde les formes de vida del poble, les condicions econòmiques i de treball, l'ensenya- 'ment, la sanitat, l'habitacle, la protecció a la vellesa, els drets de la dona i dels joves ila necessària vitalització de les comarques. v

Volem l'autonomia per a obtenir, per a tots, una Catalunya millor on els conflictespuguin ésser solucionats dintre el marc civilitzat i pacífic de les institucions demo-cràtiques. Aquest marc, per a nosaltres els socialistes, ha d'ésser aquell on caldràtreballar per a satisfer d'una manera primordial les necessitats i els drets de la classetreballadora. i ^ r : > . ' , < , G„, *,-, í

Per a aconseguir aquests objectius, per a desenvolupar la tasca que com a parla-mentaris ens correspon, és necessària la nostra unitat. • • • ' • ' ' " - ^ "• t *--

Unitat que ha d'ésser l'expressió profunda de la voluntat unitària del poble de

AUTONOMIAr·'

circumscripció electoral.Emocionades.paraules de'n Josep An-

dreu i Abelló donaren cloenda a aquestacte que, de fora estant del Parlament,havien seguit mitjançant aítaveus mojtcatalans que no van poder-hi tenir accés/

Però encara no havia acabat el mes dejuny quan el President arribava a Madridcridat á negociar per les altes instànciesestatals. L'esperança dels catalans s'in-crementà en constatar la unitat en totmoment existent entre ell i els parlamen-taris per ells elegits i així vàrem seguir tosamb enorme interès les negociacions quetingué amb en Suárez i el Rei. L'estadade'n Tarradellas a Madrid signifcà unaaltra fita històrica que donà com a resultatel reconeixement explícit per part del Go-vern de la institució de la Generalitatmitjançant un ambigu i polivalent comu-nicat dels acords a que s'arribà donat ac'onèxier als mitjans informatius el primerdiumenge de juliol dia 3. Aquest és eltexte del comunicat: ^.

En les conversacions entre el presidentdel Govern i l'Honorable senyor'JosepTarradellas s'han abordat els temes queafecten a la situació política i a les solu-cions possibles per a dotar a Catalunya dela necessària autonomia, en el marc deles seves institucions històriques, aco-modades al temps present. El règim defi-nitiu de l'autonomia ha de ser establertper les Corts espanyoles,:i s'espera quepugui ser facilitat mitjançant un procésde negociació entre el Goviern i els re-presentants recentment elegits a les qua-tre provincias catalanes.'

S'ha tractat en les conversacions lanecessitat de constituir en el marc de lavida local una fórmula transitòria que,recolçada en la legalitat vigent, permetianar avançant en la solució, des d'ara, dela voluntat de recuperar les institucionsseculars del poble català. La Llei de Basesde l'Estatut de Règim Local possibilita lacreació de divissions territorials diferen-tes de la província, amb la'qual cosa espot restablir la unitat institucional de Ca-talunya.

Pera crear la institució-representativade Catalunya és necessària la decissióasociativa de les quatre .províncias cata-lanes i la voluntat decidida del Govern,que no es retardarà ja que està previstconcloure .el texte articular de la Llei deBases abans d'acabar el mes de juliol., .

L'esmentada institució assumirà com-,potencies atribuïdes a les diputacions o al'Estat. Això permetrà restablr lá Genera-litat ,corri; a; representació -Jegal i regla-mentar e! règim transitorijde la mateixa.,.,

Es va precisar per part del president delGovern,.-amb la conforrrjitat de l',Honpra:ble^senyonJarradellas^qupjle&igutono^pmies han^d'oferir-se a totes ¡es regionsespanyoles, sense que les formes con<creteswde les- mateixeshaginpd*ésserün

formes ja que, en tot cas, han de respec-tar-se les peculiaritats sociològiques ihistòriques de tots els pobles espanyols,dins de la irrenunciable unitat d'Espanya.

'El reconeixement de la Generalitat coma òrgan d'autogovern dels catalans nosatisfà, per ell sol, ni molt menys, lesnostres pretensions autonòmiques. Peraixò calia seguir treballant en aquestsentit. S'anaven donan pases però nos'acabava de donar el pas definitiu.

Quan el dia 5 de juliol es-reunia de n.oula Comissió Permanent de l'Assembleade Parlamentaris catalans per a valorar elcomunicat de l'acord Tarradellas-Govern,ja havien arribat a Catalunya, mentre escontinuava esperant el retorn del Presi-dent, exilats insignes com en Mariés i enVentura Gassol així com les; despullesd'en Cambó, enterrat "definitivament a Bar-celona, a la seva Catalunya natal.

recolçament unánim de la tasca portadaper la Comissió Permanent i la designaciódels membres que composen la comissióque haurà de negociar a Madrid els trespunts més adalt apuntats. En tot mo-ment, i salvat l'intent disgregador de'nLaurea López Rodó, l'Assemblea mostràcontínuament els seus criteris d'unitat al'envoltant de la qüestió autonòmica.

Unitat que no restà minvada en el de-bat respecte a la presència ò no de mem-bres de la UCD en aquesta negociaciórepresentant a Catalunya, ja que els So-cialistes de Catalunya, que érem, els quipresentàvem aquesta esmena, acceptà-rem la votació majoritària de l'Assembleaper a fer palès el caire plebiscitan i unà-nirrt de la nostra reivindicació. ' ' - . -

Unitat que s'estén a la resta de nacio-, na I i ta ts de l'Estat espanyol i així ho de-mostrà la trobada al País Basc de diputats

Els socialistes a l'Assemblea de Parlamentaris:

. Dos dies després es trobaren a París laComissió Permanent i el president Tarra-dellas. Es proposava la creació d'una co-missió restringida de l'Assemblea de

' Parlamentaris catalans, formada propor-cionalment a l'opinió que el poble haviaexpresat en les eleccions, que seria l'en-carregada d'aconsegir i negociar les tresreivindicacions comunes llargament de-fensades i plebiscitados favorablementperCatalunya>

— El restabliment efectiu de la Genera-litat, c ,1,

:-—El retorn.de l'Honorable senyor Jo-sep Tarradellas com a President de laGeneralitat., —La creació d'un Consell Provisionalde la Generalitat que sigui l'òrgan de go-vern d'aquesta..' , t , * ' . ' " : i. .Una yegada més es demòsVava.lajUni-jtait de les forces catalanes i el président de

3;^jGkneralitat,darrera'elmatelxCqbje.ctÍú'i I^aixíléj' dillunsjcfiá" 11 h^pò^fjrma^a Ja» jSegòrXsessìó.pJenària dei A*ss^^Ö3l:ea. de,Jp,ar|ament^ri|?catalans, ,r> " ,'ä,l J

. ~ ,Aque.stà<sessió celebrada al,Raláu .de Ia li» JfïJLí>* * r1* . .* t *- , » J > . r . . * .. , la-ï i>*« ,f *r ~ ' £

is i Generalitat significa la definitiva consph- &jv. I dació de l'Assemblea de Parlamentaris i [¡«™4»«»els'seus acords^més-impòrtants foren eh-

socialistes de Catalunya, Euzkadi i eí PaísGallec. (També hi assistí un parlamentarisocialista de Burgos). I unitat, enfi, queha d'avalar als 6 representants catalansde la comisisó negociadora, Reventós,Triginer, Pujol, Sentís; Benet i Gutiérrez,per a obtenir l'autonomia que desitgem ique cada dia tenim més a prop.

Això no vol dir, però, que el camí siguifàcil, ni molt menys. La inacceptable fór-mula de la Mancomunitt que en RodolfoMartín Villa tingué la gosadia de propor-sar-nos determina quina és la possició departida del Govern. .>

El què els catalans volem és,una Ge-neralitat amb totes les lletres. Una Gene-ralitat com la que es defensa a partir deldictamen que apuntà la Comissió Perma-nent de l'Assemblea de Parlamentaris ique ha acceptat ja el president Tarrade-llas. Una Generalitat que consti de Presi-dència, Consell Provisional i Diputació*Provisional (Parlament). ' • ,

La legitimitat històrica de l'honorable,•president «en Josep Tarradellas i la legi-mititat popular dels nostres parlamentaris¡ens 'haBideopermeìrè^assolìr. l'èxit en

' -aquesta' ínegooiafcïó?isNècessiteín • l'ajuïo--fJomia'peiGaícamín'a^carp'éVsocíalisme.

'fìeMSOOÌALÌSirA/PSC/5

^eeruAiiiTAiEls socialistes davant les

El Govern acaba de fer públic el seupaquet de mesures econòmiques. Per aconèixer l'abast i la significació de les

^mateixes, així com la valoració feta pelssocialistes catalans, hem reunit en unamateixa taula a en Narcís Serra, econo-mista, Xavier Guitart, militant de U.G.T.,Ernest Lluch, economista i diputat peíGirona; tots ells del P.S.C. Per l'HoraSocialista va actuar de moderador JoséLuís Martín Ramos, Lito. i

L'Hora Socialista: Quina és la raciona-litat capitalista del paquet de mesures iles seves bases?

Ernest Lluch: La racionalitat capitalistadel pla ve naturalment marcada per la

1 correlació de forces en el poder. I les for-ces en el poder penso que responen a trescomponents. El primer,, el de la gran

. banca espanyola que havent estat un pi-lar del franquisme sempre s'havia mos-trat partidària de. la liberalització econòmica i tingut una difusa actitud pro-DonJuan. Pensem en un Central, un Urquijoó un Hispano i encara un Exterior. El se-gon component és el que prové del pes deles multinacions americanes que saben

f que en el contexte de l'Europa Occidental' (p l'Amèrica Llatina tot seria una altra co-sa) cal assumir i controlarà! mateix tempsles reivindicacions democràtiques j obre-res. En tercer lloc hi.ha homes que pro-venen dels alts cosos de l'Administració ique poden ésser considerats com ámembres de la burgesia d'Estat. Unamenció especial mereix Fuentes Quinta-

, na, que, al meu entendre, ocupa més unasituació límit dintre del Govern cap al'esquerra que cap altra cosa. Per tant laracionalitat capitalista cal cercar-la t en

Narcís Serra:

l'expressió dels interessos d'aquestsgrups, però amb una ¡imitació per mancade mires que es va comprobant: <*

Narcís Serra:<Aquestes afirmacions del'Ernest Lluch queden clarament reflecti-ves en les mesures? ja;preses i em lesanunciades pel Consell de Ministres del23 de juliol., La devaluació;, per exemple,afavoreixjeno.rrnBrnerxtl,aJ!e5$;mjuftinaciífcí!nais, ,.a.(%vo^tSte£S"o$D ¡delsjvhinvetsoisí

.internacionals, a tots aquells que han tret!

L ínRAsoeiALisrÂypscíei

capitals del país i obtenen així una ren-dabilitat del 25%, i en canvi provocaràuna alça mínima — per repercusió del in-crement del preu de les importacions—dels índexs de preus d'un 5%, alça quegravita sobre els asslariats i els que tenenrendes f ixes.

En aquest sentit, mesures com la libe-ralització del sistema financer, les matei-xes mesures de reforma fiscal o la racio-^nalització dels mecanismes financers delSector Públic són mesures que millorenl'eficiència del sistema capitalista i pertant convenen a la classe dominant.

Es més, jo diria que li són no solamentconvenients sinó necessàries.

L'Hora Socialista: Quina ha de ser laresposta del moviment obrer al Pla?

Xavier Guitart: El primer que hom hau-rà de deixar ben clar és que és necessàriauna alternativa global no tan sols al Plaeconòmic, sinó en definitiva al quèaquest respongui: Tactual sistema eco-nòmic. Una alternativa que tingui com apunt de referència els interessos dels tre-balladors i dels sectors populars. Peròaquesta alternativa, en definitiva una al-ternativa socialista, tant sols és possibleen el marc d'un Estat socialista.

Cal denunciar en concret l'ordre deprioritats establertes en el Pla del Govern.Per a aquest el primeres el restablimentde l'equilibri monetari i la correlació delsigne de la balança de pagaments; enconseqüència instrumenta una sèrie demsures a la cua de les quals, a fi i efectede que la conflictivitat social previsible nofaci petar al Pla, situa tarnbé un pla d'ac-ció cojuntural contra l'atur. Per a nosal-tres, això que és per al Govern el furgó decua del pla, és l'element p nontari.

L'Hora Socialista: Què us sembla comha estat realitzat aquest pla?

Ernest Lluch: Penso que a l'hora de ferles mesures aquest Govern que econò-micament el podem cpnèixer com d'eu-ro-dreta ha rebut l'empenta de la fran-co-dreta/En aquesta hi_figura en primerlloc el Banc Espanyol de Crèdit, l'Atlàntici el Popular amb la preciosa col·laboracióde ('Embaixador dels Estats Units. Ésd'aquest grup del que ha nascut, segonsfonts ben informades, l'article que situa-

] va ai Govern dintre d'una posició esque-, rranista. M'estic referint a l'article publi-cat al Wall Street Journal.;! r 'c; * .

L'Hora Socialista: Quina ha de ser la. resposta dels sindicata al pla? ;/ ' ,' '; 'Xavier Guitart: És evidertfquVfes cerr-, traís'sindicals han d'intéryénir: directa-'' rhent en la discussió a segúi'r1 sobre el pla ~

économie rhan'de contròl·lar'd'apropÍ'a-plicació d'àqúest'plà.'Per atot això1,^efò, fhi h&funa°Wri ició'indispensable? fa'£consecució jBTeriâ Wlalîibërtàt sihclícaíí,K'J

5 la' ruptura -deia1 legislació laborar deiJFè^a

*E ginf franquista en, tot ePqüe ara ¿úbsíáf 'ï teix. Caí'una'llei de llibertats sindicals'T

què esfâblèixKtotes les' gifèmtèf pe? ari*seu fü"nciónamem%ffe'ctitfa''tofsPéÍlliíV'iíís1^

» des d'él de l fela°d&rfs%irìaìcìÌls£dóvéTr?,od

f ins el de l'empresa mateixa. Es bàsic que(a democràcia arribi també al si de l'em-presa, que desapareixin de seguida .totesles restes de l'autoritarisme sobre el qualel règim franquista havia basat les rela-cions socials. De fer el contrari uria Ilei dellibertat sindical quedaria com un postu-

José Luis Martín Ramos «Lito».

lat purament teòric, contradit sistemàti-cament per una gestió antidemocràticade l'empresa; pel comportament dictato-rial de l'empresari: •>

Nosaltres concebim la llei de llibertatssindicals en dos sentits: d'una part, unreconeixement ple dels drets d'acció sin-dical més usuals (organització, vaga...etc.); > d'altra partvl'estipuació de la pre-sència'de les centrals sindicals en totesles esferes del poder, particularment enles que fan referència al control i a laelaboració de la política econòmica i. la-boral. Les centrals han d'estar presents,des d'el principi, en l'el·laboració delsplams econòmics i han de ser presents enl'el·laboració dels. Índexs de preus deconsum, com a pas previ per ta. un realcontrol soc al de l'evolució del preus.

L'Hora Socialista: Però quin paper ju-gàrem els socialistes? - , . - , ,

Ernest Lluch: Els socialistes tenim unatasca política mòlt important en un dobleordre. En el primer actuar com a oposicióconstructiva^ per anar forçant al governcap-a polítiques.que no recaiguin sobreles esquenes dels treballadors i que solu-cionin l'atur;'En el,segons, portarà lapràctica els consells de Marx en una si-tuació semblant d'anar construint unmoviment socialista amb temps, amb una'forta organització i introduint-se, canvis,'ideològics. De la justa combinació de laresponsabilitat) i de la construcció d'unsòlid moviment ¡socialista és per'on a depassar la consolidació de la democràcia il'aujonorma,.en »el ¡camí'de la ¡revolucióSocialista.-~Qrr.'íA<v,:bii .•'*. •'/•!:* B n.orfjbír? L'Hora; Socialista:, I. des d'una perspeçtiya .socialista, quina podria* ser > laresposta ajesímesures econòmiques? ;;,'fnNarjçfs nSer/rajvDéáad'una perspectiva;

sQcjaJ jsta. està/clar* ques sekptirher, objectiu*4§ <¿efej)SAraLelsb iníéressps^de f Ja telasse)

mesures econòmiquestreballadora, els interessos del poble. Ai:

xò passa en primer lloc per explicar quinsserien els objectius d'una estratègia queels defensés realment. I nosaltres hem .dit

- sempre que el primer problema a com-batre és l'atur i el segon la capacitat ad-quisitva dels ingressos dels assalariats ipensionistes. ', .

En segon lloc s'ha de combatre els as-pectes més perjudicials d'un programa

, de defensa i consolidació dels interessoscapitalistes. En aquest sentit és totalmentinacceptable una proposta tan dràstica decontrol de salaris que no presenta en lapràctica cap mena de compensació quepugui ser d'interès per al ciutadà mig. ,'

La col·laboració de la classe treballado-ra al dreçament de la crisi s'ha de fersobre la base d'un verdader repartimentdels costos i també de concessions realsen forma de salari social i de millores delpaper polític que han de jugar els treba-lladors. En poques paraules: quan l'eco-nomia no don de sí al plat compensadorde la balança d'un plan d'austeritat hihan d'haver reals concessions polítiques.

En aquest sentit, en Xavier Guitart ja haparlat d'un veritable reconeixement deles llibertats sindicals.'Aquest és un re-quisit previ indispensable. En front del'atur demanem l'elaboració d'un pla de-tallat de lluita contra l'atur que compren-gui solucions per a problemes tan dife-rents com són els dels joves que volencomençar á treballar, els de l'atur agríco-la, el del sector de la Construcció o el del'atur femení. També exigim un progra-ma concret —detallat pre regions— de lesinversions públiques per a crear nousllocs de treball. Un altre element que pera nosaltres també és fonamental és la re-,

Ernest Lluch. , ,

forma del subsidi d'atur, establint-lo so-bre el,salari'total i estenent-lo, per exem-ple, als joves sense feina.ioèncx« -,'• :Un altre aspecte que ha de quedar moltclar com a element indispensable en totanegociació és la reforrna de la*SeguretatSocial; Els^assalariats estempcom a »rrïP''nimí ítanj'interessatsïentconèixer 'les-p'rÉP.-postes de reforma delGovern com podemestarthoienîles? propostes de refoïrrta^fis-2

cal que ha ayançateèen aquest5tema"l êf1

de la Seguretat Social, els sindicats hande tenir molt à dir perquè, partint d'uncontrol democràtic de la mateixa, han departicipar en la seva gestió. /

L'Hora Socialista: Però fins ara s'haparlat de la inflació...

Narcís Serra: En front de la inflació elsocialistes desenvolupem dos línies depolítica econòmica: la que està dirigida adefendar el salari real en un món capita-lista i la que està dirigida específicamenta controllar la inflació.

Respecte de la primera s'han de pren-dre una sèrie de mesures tendents a quesobre tot els salaris més baixos no baixinen termes reals. Això vol dir, per exemple,l'establiment de l'escala mòbil de salaris(Espanya és dels pocs països europeosque no l'ha establert), l'increment delmínim exent del IRTP, la congelació deles quotes de la Seguretat Social i tambél'establiment d'una política de preus delsServeis Públics que afavoreixi als ciuta-dans de rendes baixes.

Respecte de la lluita contra la inflació,també tenim propostes per a incluir en elpla del Govern; per exemple^úna políticasèria de control de preus, especialmentdels productes bàsics amb una presènciadels sindicats en tot el mecanisme de

.contro. Un altre exemple pot ser la con-gelació de rendes no salarials com podenser els beneficis distribuïts. Un altreexemple, i en puc trobar molts més, és opodria ser l'establiment d'un control de-mocràtic de l'elaboració i publicació delsíndexs de preus. Totes aquestes mesurestendeixen a defensar els interessos delsassalariats en front de la política propo-sada pel Goverrf. ,

L'Hora Socialista: Quines perspecti-ves tenim per a finals d'any?

Ernest Lluch: El fet de que les úniques,mesures que fins ara han estat aplicadeshan estat la d'augments de preus fan.pensar que el ritme de la inflació no bai-xarà sinó que ben al contrari ens podemtrobar amb un augment entre el .30 i el 35per cent. En el que fa a la balança depagaments és difícil de pensar que seràinferior als 4.800 milions desolare. Perúltim la situació dels obrers parats potarrivar al milió, sinó és que queda sobre-passat. Cal tenir en compte,que estemdavant d'una crisis profunda que no vanatacar ni els dos darrers governs deFranco, ni el d'Arias i tampoc el primergovern de Suárez. És la suma d'aquesta

. manca de .responsabilitat la que ara està> pagant les classes populars i de manera

especial els treballadors sobretot els que' no tenen feinai,Cal tenir en cornpte quel en les circumstàncies actuals i, contra el

que expressa . Santiago Carrillo^ factual,Goyern n'p ha1demanat cèp^çol·|a1borí!ciaperquè té unes,bases ben fortes, 4a];c,ojT»hem Assenyalat, i, que aquesta prisi capi-talistajíé.una sprtida cápitalista*JHb^mos-trafVp(ér. exejnrtple?.el Govern;,francès., ElGoyeVnL espanyoïsap que amb;una col·la-boració- sociaiisja¡.e|icara;;ca|dria atacar

molt més en profunditat les actuals es-tructures i ja hem yist quina ha estat lareacció del Wall Street Journal, amb tot elque significa aquest periòdic. V

Narcís Serra: Aquestes perspectives 'col·loquen els socialistes en l'obligaciód'assenyalar el caràcter injust i inaccep-

,»

Xavier Guitart.

table del programa del Govern i tambéd'avançar aquelles mesures per les .quèlluitem que, com he dit, supçsen la de-'fensa dels interessos populars i que sa-bem seran recolçades pels assalariats.

El nostre objectiu avui rïb és elaborar,un programa de govern alternatiu quepretengui/ser una tapadora a mesuresque fonamentalment pretenen apuntalarel capitalisme a casa nostra.

El què pretenem és explicar als 'treba-lladors aquelles mesures que contibuei-xen a defensar els seus interessos i col·la-borar en la lluita que han de portar enaquesta direcció. , ,

L'Hora Socialista: Voleu afegir algunacosa més? .

Xavier Guitart: Vull acabar denunciantles conseqüències més immediates delpla econòmic proposat i en part ja aplicat.Conseqüències- que ja han començat aactuar. El nou salt endavant dels preus,que anuncien un futur immediat d'infla-ció i estancament econòmic, la combina-ció més temible pel poble treballador. Enaquest contexte d'inflació i estancamenteconòmic és de preveure un salt enda-vant de l'atur, atur que vindrà multiplicatpel comportament natural del capital enaquesta situació; les mesures conjuntu-rais d'acció contra l'atur que preveu elgovern tan sols serien afegits a un pro-blema que cada dia pren unes dimen-sions més grosses. ' » > . ^

x El moviment obrer ha de posar en mo-> vinrtent un procés de mobilitzacions ba-

sat en la unrtat d'acció sindicat; mobilit-zació i imitat sindical que nosaltres im-

• pusarem. Mobilitzacions dirigides a con-querir plenament la llibertat sindical i acontrarrestareis tostos socials que per-judiquerkals interessos ;de!s treballadorsqueies derivenßja dé^actiô^ovéfhamen-taioî rißH aup aíí9Up6 aîoî s .elercoto " " •

UHORA SOeiALISTA/PSC/7

MUNICIPAISLes comissions municipals de partits

Després de les eleccions els Socialistes. de Catalunya haurien pogut exigir la di- :.

missió dels Batlles i de llurs consistoris,La seva inmediata desaparició dels Ajun-taments hagués suposat la formació decomissions gestores, d'anomenamentgobernatiu i previstes legalment, en lesque s'hagués negociat la presència de lesforces polítiques més significatives decada localitat. •

La tasca, però, d'aquestes comissionsgestores hagués dificultosa i gairebé se-

t gur que estèril. I tot això per altre raó queperquè s'haguessin hagut de moure en elmarc negatiu de l'actual legislació fran-quista i fer front a l'administració localsobre la base d'uñs presupòsits la formu-lac'ó dels quals (l'acte mes descissiu del'administració munçipal) ha estat realit-zada sobre criteris estranys sinó contraris .á les concepcions què els Socialistes deCatalunya mantindrem en el pla munici-pal. Cal afegir que sobren raons per apensar que el crèdit, que continua enmans del de sempre (Banc de Crèdit Local)hagués raons reals o aparents per a ne-gar-se a úris ajuntaments encara «ano-menats» però en mans distintes.

Per aquestes raons han anat aparei-xent, p/omogudes pels socialiestes i perles forces polítiques democràtiques decada localitat, comissions representativesen relació amb els resultats electoralsque, sense arrivar a participaren la gestiómunicipal, actuen en el sentit d'assegu-rar la transició democràtica i fer pressióperquè es cel·lebrin el més ràpid possibleles eleccions municipals, porposant-se almateix temps els objectitus d'assolir unainformació transparent per a 1es pobla-cions, assegurar el.rigor en la formaciódel cens i impedir, quan calgui, que espreguin decissions irreversibles en .detri-ment dels nostres pobles i viles.

QUI HA DE FORMAR PARTDE LES COMISSIONS?

'LAparició de les comissions ha plantejat,com era lògic, el problema de llur composi-ció. Els socialistes hem defensat, que

"aquesta composició ha de. limitar-se a par-tits i coalicions polítiques. I això no pas perdesvaloritzar la importància dels movimentsurbans, en especial-les Associacions deVeins, sinó tot al contrari, perquè no volemque la legitimitat específica d'aquests mo-viments es confogui amb la legitimitat tam-bé específica i pròpia, dels partits amb elsuport del vot popular. La relació de lesAssociacions de Veins amb l'administraciómunicipal és distinta que la,dels partits:,aquelles representen interessos concrets i,determinats i aquests els més generals;,la._diferència fonamental, pierò, rau en que elspartits fan front a la situació, municipal amb *una actitud de. pregpyern; el^què'suposarelacions entre ells estrictameritfppljtijqLies, '

mentre que els moviments urbans han demantenir llur autonomia i com que no s'o-rienten cap a la gestió directa del municipihan de continuar la tasca reivindicativa queels correspon.

Un cop esclarit això, però, cal dir quesón precisament els moviments urbans iles entitats cíviques, en quant que legíti-mament representen els interessos ciuta-dans, qui han de rebre la informació cap-tada pels partits en primer lloc i conèixerl'acció d'aquests, llurs iniciatives i por-postes. .

L'altra qüestió que es planteja en rela-ció a la composició de les comissions és.l'amplada p extensió de respecte poìiticque han d'abastir. Cal dir en primer llocque qualsevol força política amb resultatssignificatius en les darreres eleccions,està en el perfecte dret de dirigir-se ifer-se reconèixer pels ajuntaments i plan-

tejar els seus punts de vista en relacióamb els interessos que representa. Arabé, els ajuntaments actuals, amb els queles comissions entren en relació estansota el poder real d'una determinada fo-rça política, la que avui governa J'Estât,de la que depèn en definitiva, fins avui, lapermanència o no dels batlles en llurs llocs.La inclussió doncs de la Unión del.Centro

1 Democrático dins les comissions represen-tatives, qualsevol què siguin els resultatslocals i qualsevol que sigui la relació formaldels batlles amb aquesta formació política,suposaria la inclussió en una de les partsque es confronten (la comissió) de repre-sentats de l'altra (els ajuntaments) amb laconsegüent pèrdua d'operativitat en lestasques que el conjunt de forces polítiquesde cada lloc s'Han plantejat al formar lacorresponent comissió representativa.

• J. I. URENDA

Per uns ajuntamentsdemocràtics1 ' '

El resultat de les eleccions del dia 15 de juny ha posat en evidència.la inadequacióentre la composició actual dels ajuntaments de Catalunya i la voluntat majoritària delpoble. Aquesta situació, si es va allargant, pot arribar a ser una font de tensions iconflictes que augmentarien, sense necessitat, la situació ja greu dels nostres muni-cipis, tan maltractats durant la dictadura. . , ., En el moment oportú, correspondrà al Parlament de Catalunya regular, per Lleigeneral, elrègim municipal i local; les elecciones municipals, que volem que es rea-litzin ja dintre el marc de la Generalitat de Catalunya, iniciaran la normalitat demo-cràtica en els nostres ajuntaments. Però el trànsit pacífic a aquesta situació, desprésdel resultat electoral, demana fer, front ja ara, amb serenor i fermesa, a lã problemàticalocal. Els Socialistes de Catalunya, conscients de la responsabilitat que ha suposat pera nosaltres el sufragi democràtic, ens dirigim a les associacions de veïnat, a totes lesentitats ciutadanes} a les forces polítiques del país, per tal que, assumint cada u lapròpia responsabilitat, comencem a fer camí cap a la normalitat democràtica en l'àmbitmunicipal, amb els següents objectius immediats: ';

— que es faciliti als ciutadans una informació exhaustiva sobre la situació delsnostres ajuntaments. '

— que sigui assegurada la.correcció democràtica de les primeres eleccions muni-cipals i, per tant, la possibilitat de participar-hi tots el ciutadans amb dreta vot,superant les deficiències gravíssimes que hi ha hagut en les pasades eleccions. '>•'•

— que s'afrontin tota els problemes inajornables de cada localitat que encara tenensolució possible, malgrat la migradesa de recursos a què han arribat els t nostresajuntaments, i evitant també que continuï el deteriorament dels nostres pobles iCiutatS. ' , ' ,_, s, ..ï V V: £,?'

Per assolir aquests objectius cal que, sense dilació, els actuals titulars-delsconsistoris es posin en contacte amb les forces polítiques representatives de cadalocalitat; que aquestes forces decideixin de comú acord, partint de la informaciórebuda, les solucions 'més oportunes en cada situació concreta, fins. i.tot,-si.fosnecessària la creació d'organismes^e gestió municipa[jr, ?•>. ( , : >, ' ^ •»& ió't TKI •í ¡Els Socialistes de Catalunya ,fah una crida a la responsabilitat dels ajuntament;

V^frl 1^1 I fi A 1 41 ifrAflt^t M*«*JAt«V*VhAi*«tf* M^«ft*M> flj% £«***•!•&••* **•*»!» •••»«* «& A.AS&.. J _!•_•._ ! • _ * _ • _ § _

L'HORA SOCIALISTA/PSC/8

BUIT DE PODER MUNICIPALLa democràcia orgànica que ofi-

cialment hem enterrat —altra cosaés en la realitat; on conviu amb lademocràcia surtida de bell nou deles urnes— no tenia previste a lagent se li acudís dimitir. '

Així és com, tot i que fa mesos imesos que la que fou cèlebre mamàdel millón, Mercè Carbó, de profes-sió «els seus subnormals», va di-mitir de l'Ajuntament de Barcelona,és de fet encara regidor, ens agradio no, li agradi o no. No hi ha pre-vista altra fórmula que el cesamentdecidit a més per l'autoritat guber-nativa com li succeí à l'inefable se-nyor Espona.

^Ara que als ajuntaments es plan-tegen més sovint conjugar el verbdimitir a la vista de l'esca sa m e nirepresentatius que són, surt de nouel mateix problema. Hom pot dimi-tir, però resta tot en un símbol, per-què la llei, una llei que tothom veuque s'ha de canviar, no preveia quees pogués dimitir. , . ' ' - .

I, tanmateix, es planteja un riscconsiderable, que es el buit de po-der. Tothom està d'acord que cal fereleccions quan abans millor. Tot-hom està d'acord que no es podenfer amb una llei municipal on enca-

. ra hi ha les inefables referències alterç de regidors^que ha de .surtir

' dels Sindicats, uns sindicats verti-cals afortunadament difunts; aj terçcorporatiu, adjectiu de ràncies re-

sonancies feixistes; i al terç familiar,on habitualment surtien els pàlidsreflexes de la «voluntat popular»,que com no hi tenía cap interés,servia només per a que es promo-cionessin foscos personatges de latalla de Canellas, Abellan o Canal-da'." : . • ' • • • ' - " , , • '':•• •'•••

'«aÉNf* **&fctóí

Sócias Humbert, el darrer batlle escollit a dit?

Igualment, però,.molts són d'a-cord en que no poden continuar alpoder gent que després de les elec-cions legislatives no representenningú. Poc que representavenabans, ara es troben que cada copmés son menys representatius, ique tampoc no és tan interessant,cara a fer negocis, al càrrec comabans.

v En aquesta situació, cal ser moltamantents per a evitar que no ens

tornin a «colar» personatgesinteressats tan sols en la seva pro-moció personal. Tot i que els resul-tats de les eleccions legislatives do-nen pas a l'esperança socialista—en el més ample sentit del mot— *cara a les eleccions municipals, nopodem obligar quelcom que no emcansaré de repetir: si nò es neteja afons la maquinària municipal, deben poc servirà que els regidors si-guin socialistes. No és gratuïtaaquesta aseverado: durant anyshan estat homes de noms no gensconeguts pel gran públic els quehan facilitat que tal indret perdés les(seves qualitats o adquirís de noves— més edificabilitat, permís per a

.constuiron noes .podia— sense queregidors i delegats ni se n'asseben-tessin, o fessin l'ull gros. >'

Poques investigacions encara so-bre los conxorxes i les atzagaidesque s'han fet a les nostres ciutats •han servit pera posar neviosos alsresponsables, però cal més llums imés taquígrafs.

La corrupció, la petita corrupciócotidiana, ha de començar a serdescoberta, perquè és la que real-ment impedirà que, es celebrin. Teseleccions quan es celebrin —jdesitgem tots que siguin el mésaviat possible —, es realitzi la tascade neteja que el poble espera esdugui a terme d'una vegada.

JOSEP M. HUERTAS

- • • ' - • • " É • ' - , <::'•''.- ':•;•/:. '•'•.' .••" - • : ' • " • ' ' " / - v ; :-, . ' - ' • - ' ' ' . . ' " ; ./ ' • " ' • ' . : ' - . - " . ' ' ' ' . . " ' ' • - • . . ; . • - . ' • - • ¿ ' • • . • . • • • • - . ' ' . ' " '; ï .;

Comunicat dels partits políticsLes eleccions generals han evidenciat

la manca de representativítat de les cor-poracions locals de Catalunya i la irrever-sible crisi d'aquests òrgan smes.

Els partits i coalicions polítiques so-ta-signants proclamen que només hi hauna sortida democràtica davant d'aques-ta situació: la ceíebració d'eleccions mu-nicipals en-elcurs de l'any 1977. Ente-nem que en el moment oportú, corres-pondrà al Parlament de Catalunya regu-lar, per llei general, el règim municipal ilocal. Les properes eleccions -que vol-tdriem que .es rezlitzessin ja dintre del _ma'rc de la Generalitat- s'iñscriuen en el vprocéssde recuperació de. les institucions}

.catalanes d'autogovern.En aquest període1 transitori, els es-

mentats partit s'han reunit —sense queaixò pressuposi cap coalició electoral —per a posar d'acord llurs iniciatives a ni-vell local en el conjunt de Catalunya, i han -determinat d'adoptar les següents reso-lucions:

1. - Impulsarei procés descentralit-zat, ja endegat, aa algunes poblacionsídeCatalunya, de constitució de comissionsmunicipals,de partits polítics ^coalicionspolítiques, 5 exigir dels Ajuntaments llurreconeixement, per tal;de mantenir una

. relació¿nformativa,^, *¡:, TC» jy i eh i ÍIÜIÍOB!v^.i— Promoure, la transparènciacdesla'

gestió municipal, í procurar quetarìrelsciutadans^ com les;entitats-disposin detota la informació necessària, la qual, finsara, els hi ha estat, en general, sistemàti-

cament negada'. També procuraran lesesmentades comissions d'evitar aquellesactuacions que comprometin el futur delsmunicipis, sense que això pressuposi lapara'ització de la gestió pública local.

3. — Com a primer pas per a ferpossibles unes eleccions municipals de-mocràtiques, "cal intervenir en la revisiódel cens electoral, per tal que no es privi aningú del dret de vot.

4. — Mantenir un contacte amb elspartits i coalicions democràtiques per atot el que faci referència a les qüestionscontingudes en aquest comunicat.

FNC, PSC-R, UDC, CC. EDC,ERC, PSUC, COCÍ Socialistes de

...Catalunya:''-''1"*''" ^'} ^™;"?' fi ' '• <» , -V.. '' ^»&£af*>í. -

«• . •*?•.«! \

L'HORA SOClALlSTA/PSe/ô

INTERNACIONAL!

El drama latinoamericàE

; pobles de l'Amèrica Llatina,mb l'honrosa excepció de la¡uba socialista, atravessen unels períodes més difícils i dra-'

'màtics de tota la seva història des de queaccedeixen a la independència políticaformal fins als nostres dies.

En efecte, avui constitueix un lloc co-mú parlar del drama que protagonitza elconjunt dels pobles lationamericans. Ésque no es pot menys que fer aquesta ge-neralització comprenent en ella a tots elspaïsos que cobreixen aquest esmentatàmbit, ja que sí bé fins fa pocs anysaquesta situació caracteritzava la vidapolítica i socioeconòmica de les nacionscentroamericanes, avui s'ha estès tambéa las del Con Sud on els tons de drama- '

sobre |es seves riqueses naturals perl'acció directa de les multinacionals nor- ,damericanes. Això comporta, com és sa-but, junt a l'extracció de riquesa, la do-minació sociopolítica i cultural del païsosasservits. El cafè, el plàtan i algunes ma-,tèries primes ha estat els factors determi-nants dels cops militars que es succeei-xen amb molta freqüència, responent ales ambicions caciquistas d'elementscastrenses récolçats per l'alta burgesia

f nacional agrària, bancària, etc., i l'es-mentat imperi que els financia i è quiserveixen. Per la resta, és prou conegut elmètode de la intromissió descarada delgovern yanqui /mitjançant la marineriaper a donar suport a un o altre aspirant ala presidència del país, en .atenció al grau

La presència de condicions d'explota-ció infrahumana exercida sense limita-cions damunt les classes treballadoressumides en la misèria més espantosa,que conformen un exèrcit de reserva demà d'obra que competeix entre sí. en elmercat do treball comprimint a nivells ín-fims els salaris; la desenfadada ingerèn-cia yanqui i et seu control sobre els mit-jans de producció i serveis que li perrnetembutxacar-se sustanciáis quotes deplusvàlua extreta al proletariat, i quetransfereix a la metròpoli imperial el po-der de decissió no sols en l'economia sinótambé en els àmbits polítics i cultural queells imposa d'acrod als seus interessos enel país i l'exemple de la vèina Cuba inde-pendent, determinaren i potenciaren la

La flor ¡nata de la democràcia latinoamericana

tisme acusen en els nostres dies una in-tensitat encara més aterradora.

El fet de què s'hagi desplaçat localjt-zant-se ara amb més força en aquestadarrera regió, no implica en absolut queen I .'àrea caribenya hagin desaparescut os'hagin atenuat les condicions tràgiquesper les què atravessen les classes popu-lars i més concretament el proletariat,stmès a una explotació econòmica i a unarepresió brutals. Sqcceeix que las dicta-.,dures de les classes dominants i de l'im-perialisme yanqui s'han consolidat sobrela base precisament de la utilització deprocediments violatoris dels més ele-mentals drets humans. La circumstànciadel paternalisme interessat i altament re-dituable de l'imperialisme, que posa itreu governs segons l'aconsellin els seusinteressos econòmics [i estratègics, hasignificat que es coneix! aquesta regió'amb el qualificatiu pitjoratiu de «republi-quetes centroamericanes».

CAFÈ, PLÀTAN I REPRESSIÓ" •'>' _»LU í·ï.V·fíOi"'! - ^;ji1-í!"í*-í»',* '" '" «','

Santo > Dòmingo/.nGuatemalà',- Nicara-gua, Honduras) E^Salvador,'Haitfp&tc:V-han vist mediatit.izada/.la seva sobirania

de complicitat i tolerància que li assegurael candidat en el domini que les multina-cionals d'aquest origen exerceixen sobreels ressorts fonamentals de l'economianacional.

En la situació descrita por advertir-seclarament la subordinació de les classesnatives dominants a l'imperialisme que .ha possibilitat la presència i consolidacióde condicions ideals per l'acumulació de ,capitals i l'estracció de plusvàlua queafavoreixi a ambdós socis, encara que—com,era de suposar— les més benefi-ciades són les empreses multinacionalsyanquis. i

El panorama, que breu i. molts esque-màticament hem descrit, serveix tanma-teix per a evidenciar quina és la identitatdels fr ctors de poder que actuen çn ell i elcbntrorïen, concretant governs'a^toritáf,^

;Vís^Jrepresora,'1 'generalment castrenses. ,~Així Vftateitf queden clars els forts vincles

>'dedependència d'aquesta regió pentroa-.,.mericana;amb!rimpeVialismef de|/;Nord; ..

"què tíòmpYa amb la complicijat^e.íÍBg^oli-j^garquies "criolles'aliades, a jÇan^dj Jju^¿cculents dividend ecorlòmics'LrellèüantsRr

. . . . ., j ,. í . V?* J*-rfV-* * " Wi » * \S*S O»privilegis politics^! socials.

formació i l'impuls de moviments d'alli-berament nacional i social.

i ' ' 'EL PENTÀGON,LA Cl AI LA LLUITA

.REVOLUCIONÀRIA,

L'afloriment d'aquests grups de pa-triotes que volien acabar amb la subjecciórrecuperanla llibertat i la dignitat Arra-bassades, va portar aparellada la represiódels aparells policiais iVnilitars i conve-nientment assessorats pel Pentàgon i laClA. Però,com la presència militant'd'a-quest nuclis revolucionaris d'avantguar-v,da portaven la .conscienciació de lesmasses trametent-les-hi una ideologia afí,que arrelava en les seves mentalitatssimples i angoixades, àvides d'emanci-pació i.les,convertia en un recolçament .logístic important, i integrava a la lluita

, tels seus-.¡elements més importants,« elsesmentats organismes redoblen<i,perfec-

ss.çionen els seus procediments de,repres-•) j sió,; En aquest sentit creen en el Canal.de¡o»panamà-escoles] especials j.d'ensinistra-

3Ícment referents a:.la;Jluita antiguerrillera i; iee^pgplles .es.tremetén .èlsjméS' sofisticats

. 'somnis .(Segueta la plana 16)

ÜHORASOCIALISTA/PSC/IO

JTREBAUf

De las candidatures unitàries i democràtiquessota la CMS, a la llibertat sindical

ELECCIONS SINDICALS: BOICOT O PARTICIPACIÓi * ' . • '

^ Marginant els postulats consignistes i buits de propostesque oferir als treballadors, hem de reconèixer que la utilit-zació mobilitzadora de la CNS, fou un instrument al serveidel Moviment Obrer del què no renunciarem fàcilment.Plantejaments consignistes són aquells que no inciten aldebat i en aquest cas ens referim a les dues opcions més«sorolleres», antagòniques d'altra banda, que en aquellsdies no s'oferiren als treballadors. Dos opcions que alnostre entendre definíem i definim de la següent manera iper això critiquem des de la nostra òptica mobilitzadora:

— Boicot,.com alternativa «revolucionària». En ser dog-màtica i linealment aplicada, sense adequar-la a la realitatconcreta dels diferents sectors i localitats. •

— Participació, com alternativa «legalista». La participa-ció en sí era possibilista, però la proposta concreta, era elSEU sentit estratègic, era la utilització mobilitzadora i rup-t u rista d'aqua participació, sense ella en moltes ocasions esva fer el joc a la CNS. Com que la segona alternativa coin-cidia amb els interessos de la CNS, des d'aquí, a posteriori,la nostra condemna com a socialistes a aquelles que utilit-,zaren passivament la CNS i en ocasions fins i tot desmobi-litzant als treballadors des de*les UTT's. . • ' ' , . .

MAIG DEL 75 .

És en aquesta perspectiva, de la utilització mobilitzadoraquan la participació en les eleccions sindicals del 75, prenel .seu veritable i estragègic sentit. Per a nosaltres, .suposàper a la classe treballadora un clar avanç en la seva coordi-nació-organització i l'augment de la combativitat per lalliberta« sindical. Les Candidatures Unitàries i Democràti-ques van portar amb elles una gran activitat per a aconse-guir la unitat d'acció i una quasi-representativitat en aque-lles eleccions.• No analitzarem aquí, el què ha suposat de negatiu o

•positiu durant aquests anys la utlització de la CNS, però elque sí direm és que aquesta combativitat va portar amb ella,més repressió i acomiadaments que provocaren un pro-gressiu augment de la conciencia de classe, resultat tot aixòd'aquesta utilització mobilitzadora de la qual parlàvem.Una vegada utilitzat i desbordat plenament el marc legal, ladimissió dels càrrecs «oficials» estava fàcilment consuma-da - ' ; u,-. '" > s * ' ' . , •• ' . " * ' * . '

DIMISSIÓ DE CÀRRECS SINDICALS ' ", r i, • ' - ~ t . • ( .

* 'Aquesta utilització rnobilitzadora anava acompanyada — inò podia ser altrament—• d'un unànirti rebuig de restruc-tura franquista-jeràrquico-burocràtica, que representava laCNS, d'aquí que quan la dinàmica sindical i la correlació deforces començà a decantar-se cap a nosaltres, en les em-

í:preses; sectors i localitats on incidíem, vern veure la riè--cessitat, i en funció de cada realitat concreta, d'abandonarles UTT's primer i dimitir d'enllaços i jurats després. Es així-com vem. entendre la-participació i é? així como podem

r accelerar avui el reconeixement'legal de la llibertat sindical^. a l'empresa. Es així com ajudem a accelerar ePjDrocés de-descomposició de la CNS.:- T..-.^'.--.s ' ! -• cfrbrv :i\, ,se Avui, sens dubte, l'alternativa mobilitzadora és la\dirtVis-

<= sió d'enllaços i jurats; ja; màxime després de l'abolició de la; sindicació'obligaròria; Mañereado èh'procls deT'abolició-dès la siridicació obligatòria; I la creació eri brcjces'ass^rnbleariideïs organs'representatius'necessaris^Ser a la^Snsoíidacia(b de'laiUiberamerit sindical. ' i

rjn'AO

'.afí?

Direfentes realitats recolzen la nostra alternativa imme-diata: ^ .

— l'abolició de la sindicació obligatòria, la qual cosa .im-plica que deixa de tenirsentit a l'empresa la CNS; enllaços ijurats-. i

-l'augment de consciència político,-sindical dels treba-lladors.

—Tavanç organitzatiú de les centrals sindicals.Ni els socialistes, ni la classe treballadora, podem esperar

la nova legalitat sindical passivament. Es necessària la ge-neralització de processos de dimissió de nous marcs repre-sentatiu-organitizatius. No té ja cap raó, menys desmobi-litzar, el romandre en els antica càrrecs. Del gran —gene-ralització— dels processos i de la seva qualificació depen-drà el què el desenvolupament de la Llei Sindical a nivelld'empresa es fagi quan abans millor i de que en ella esreflecteixin les realitats sindicals que estem provocant.

''. ÉS ,encara necessària la lluita contra els residuus de laCNS —restes físics i ideològics— i en aquests moments lalluita sindical passa, prioritàriament, per la unitària elabo-ració per part de les seccions sindicals d'empresa de pro-jectes orgànitzatius de representació a aquest nivell, discu-tits i aprobáis no solament per aquestes seccions sinó que amés a més amb l'obligació de potenciar reunions i assem-blees de departaments, seccions, tallers i fer partícips a unmàxim de treballadors per a despertar el sindicalisme declasse que hem d'anar construint entre tots. Aquests pro-

, cessos, a tesempreses, han d'anar acompanyats paralella-ment de la presència activa del treballadors, en les pròxi-mes setmanes als locals de la CNS per a demostrar que elpatrimoni sindicai (edificis, locals, cases sindicals, escolesprofessionals, etc) és de tots els treballadors que durantquaranta anys hem anat pagant niensualment i oblígateriament la quota sindical i que ha permès la creació de totaquest patrimoni. ^ ,

COMITÈS D'EMPRESA / r

Les diferents alternatives representatives a nivell d'em-presa es redueixen bàsicament a'dos: Comitès d'Empresa iConsells de Delegats.

No obstant això, .cap d'elles explícitament es configura -avui tali com s'entenen a França i Itàlia. Avui per avui, escombinen, es barregen elements d'amdues alternatives.! enaixò hi incideixen diferents factors: lajnexistència d'unaalternativa unitària de les centrals sindicals, el buit d'una

: normativa legal a l'efecte i també una evident demostraciód'interès d'aquestes centrals sindicals en evitar suspicàcieshege/nòniques, (.

Si des d'aquí ens pronunciem pels Comitès d'Empresano és per una relació de simpatia cap als postulats delsindicalisme socialista representant avui per la U.G.T. sinó,perquè considerem que en l'actual etapa hgn d'ésseraqúets comitès els que dinamitzin i potenciïn el desenvo-lupament del sindicalisme de classe en l'empresa. L'alter-nativa dels Consells de Delegats prefigura una consolidacióde la pràctica-sindical unitària que encara no existeix en, aquests i moments i que provocaria, quan encara neix el^sindicalisrnejde classe, un corporativisme a l'interior de lesempreses,<(perfeccions, departaments^ etc.) que precisa-ment dificultaria la construcció d'aquesta consciència uni-tària i declasse que cerquem. n.'-io.ì rc,<; \ ! ., : s , ,-•En aquest sentit avui les experiències mostren que els

, '.treballadors ijes centralsisiOdicals.iestamfent(Ujiiesforc deIODO sintetitzar .els .esmentatsprojectes Jdasreafítaj em-què és.ros itrobepq aigoiiv ; síneiidoa si/98 ::i(S€^ueika|aplana16)

L'tfÒRA SOCÍALlSTA/PSC/11

TREBALL!

Els parlamentaris delstreballadors; I bé ara què? Perquè aquesta és la qüestió que ,preocupà a molts treballadors. A la fi, després d'unllarg parèntesi, hem pogut votar en unes condicions

./semi-démocratiques. A més a Catalunya, el triomf de -la llibertat que estem guanyant; ha estat també unavictòria del vot obrer i popular. Més del 50% dels votshan anat a forces d'esquerra, encapçalades pels so-cialistes.

Quan la història sembla que pugui anar endavantamb pas ràpid, és prou la impaciència acumulada,com perquè no surti apremiant la pregunta: i ara què?La responsabilitat "dels nostres parlamentaris, delsparlamentaris dels treballadors, doncs, molt gran. El

.carrer demana respostes i aviat. Exigeix que es vagin .fent realitat les promeses de la campanya electoral. Itot i que és evident que no tenim el poder de governar,també es cert que disposem d'una força suficientcom per a no deixar governar a les seves als de sem-pre. Aquí està el centre de la qüestió: com aprofitaraquest poder-efectiu que s'ha vist legalitzat des dei15-J.

Ni pretenem enganyar, ni enganyarrnos. La greusituació de l'economia, l'atur, l'encariment de la vida,les difícils condicions de vida i treball de la majoria dela població, dels treballadors, no és resoldran d'un diaper l'altre.'Si més no perquè creiem que sols el socia-lisme és capaç d'afrontar de manera definitiva. Tan-mateix, la nostra força electoral si la combinem amb elpoder que donen les lluites socials quotidianes, és detal ordre que com a mínim no pot ésser despectiva-ment oblidada sense greus riscs, per qui encara té elpoder de governar.

Això fa que, en el procés de recuperació de totes lesllibertats i en concret per a Catalunya dins el marc "dela restitució de l'Estatut del 32, és a dir de les institu-cions que permetin autogovernamos de nou, els par-lamentaris dels treballadors, sincronitzant amb elmoviment social als barris, pobles i empreses, tingui'n

í que plantejar unes exigències bàsiques i prèvies que,assegurant legalment aquelles reivindicacions quehan estat i són senyera de tantes lluites obreres ipopulars consolidin el poder del treball.

Al.nostre entendre, aquestes exigències del mondel treball són avui sobretot: ,; — L'amnistia laboral, que retorni als seus llocs detreball als qui foren injustament répresaliats al'-res-

1 guard d'unaJegislació «legalment» morta des del15-J., '. . / ' ":"( .,; ' ,

— Una nova llei de garanties sindicals, que fagiefectiu l'encara tímid reconeixement legal deJes cen-trals sindicals lliures. I per això, no és tan sols indis-pensable enterrar definitivament el vell'añti-sindica-lisme vertical* És també precís que es^fofrlinfefs bénsrobats amb ja,força d'una nefasta victorià, jllsTiéúslegítims posseïdors. ¿J. ;, ^r .;/ ". ,• .^'Lsfr. j»i,«'ù

'Aconseguits aquestssrç)faims^.sera ppssjbje^Íapraafamb méSíeficacraíles inecessàriesaccionsrparlamenrtaries -í- tfè»lluita1î"social >~exigintp<rnesures*-immediates•qué millorin les nostres condicions de vrdaMNfebaltë

L'HORA SOCIALÍSTA/PSC/Í 2 . . ,

Perquè ja n'hi ha prou de parler tant jde .«pacte social»,entenent sempre amb això, que siguem, els treballa-dors qui carreguem amb les conseqüències d'una rpolítica feta sense i contra nosaltres.

Sense dubte, .hem entrat en una nova fase de ¡anostra història col·lectiva. Ara disposem, a més de la 'força de la raó, de la força que ens donen les nostresaccions unides als pobles i barris, a les fàbriques i alscarrers, disposem també d'una nova arma que calaprofitar al màxim: la pressió dels parlamentaris delstreballadors. , R.PERELLÓ

La democràcia:una il·lusió perals treballadors?

* La lluita dels treballadors per la conquesta de la democràciaés llarga. Durant els anys de feixisme la classe treballadoradel nostre país ha anat combinant la lluita reivindicativa amb lalluita per les llibertats democràtiques més elementals. Inclusla lluita reivindicativa contenia sovint elements de llibertatsdemocràtiques apart de que de per sí, aquesta lluita ja no era

. una manifestació de democràcia reivincada.Sovint s'ha criticat a les organitzacions polítiques i sindicals

dels treballadors la seva vocació totalitària. I, avui,'cal recor-dar que han estat fonamentalment els treballadors i les sevesorganitzacions, socialistes! comunistes, anarquistes, els quemés decididamente han anat forçant les situacions de cadamoment tot creant noves contradiccions al feixisme dominant,

. i després els primers tímids intents de reforma política. I hanestat els treballadors els qui més han pagat el preu d'aquestalluita.

El reformisme de Suárez dirigit fonamentalment a reorga-nitzar l'equilibri de poder capitalista i a trobar una base deconsens en aquesta classe social ens ha situat en una novaposició, després de les eleccions, respecte de la lluita demo-cràtica. ' . ,

Hi ha unes formes democràtiques ben o mal presentades.Els partits poden manifestar-se encara que no tots: *

Els sindicats estan a la llum pública i gaudeixen d'un certstatuts que no coincideix amb el projecte de llibertat sindicalque reivindiquen les centrals democràtiques. Del patrimonisindical, no se'n parla. " \\ . .

No s'ha gaudit de l'amnistia. * ' , , . / 'Les autonomies no han arribat.

- Les condicions de vida dels treballadors, la inflació, l'atur,etc., no han variat. . . ' " ." " . . * -

Se'ns vol imposar un pla d'estabilització (Fuentes Quinta-na). _/ . ' "'. . , " ' , , " ' •_ \,.t ' . .

í altres elements, tant o més importants, que es podrien .anar esmentant. , v • -

Davant d'aquesta situació els partits de classe estan clara-ment definitis per a dirigir tots els esforços per al consolida-fiment de la democràcia .Consolidar la democràcia vol dir entrealtres coses, eixamplar els drets els treballadors en tots elsàmbits en general i en el de l'empresa d'una manera molt ,particular. ' ' ' ' • ' „ , , ' " a \ , -

La consolidació de la democràcia s'ha de fer sobre les basespolítiques dels treballadors i per tant aquests han d'ésserveritables protagonistes de les diverses reformes polítiques.,'

Però la lluita per la consolidació de la democràcia no, estàrenyida amb la lluita reivindicativa dels treballadors. La lluitadels treballadors rio pot estar supedita als problemes i con- -tradicciohVdela burgesia?<t:"""h*3"-'. ' : ' * ' 'VI

-?AÏJL;i'i.vi_3ii.':ï/ii_';iJi:,íi kJ^iIL'iî. j -Citi' * ; » U « 1 0 / , ! *

(Passa ala plana següent)

ECONOMIA_ ' j ' -• ' ' • ' . . / •

El cas de las finances de la Generalitat\Ja és hora de fer confluir tots els estu-

dis tècnics sobre financiació de l'Estatutque darrerament s'han ^nat realitzant,per a trobar dos tipus de consens.

El primer consistiria en arribar a unacord sobre el «modus operandi» de co-municar al poble català la via més idòneade financiació de l'autonomia. El ventallde la presentació pot assumir des d'unafórmula molt complexa fins una fórmulaque pugui expressar-se quasi com unaconsigna. - >

El segon tipus de consens consisteix enposar-se d'acord sobre la posició de par-tida a negociar amb Madrid. * ¿Des dequina possició de força es port començar?

Encara que lembi el contrari no és tanimportant que la fórmula de financiaciósigui més o menys coherent tècnicamen-te ben elaborada, com que sigui de fàcilcomprensió per tots el ciutadans i espe-cialment que parteixi d'una frontera denegociació política molt ferma. Però hi haun altre element que és fonamental; lafórmula de íinanciació ha de ser el méssemblant possible a la d'altres estatutsque es vagin negociant i ha de tenir com anord el principi do solidaritat entre na-cions i entre regions.

Aquest serien eis requeriments bàsicsper a començar a posar-nos d'acord elsdiferents partits polítics quan aporten elsnostres estudis previs. El grup de políticaeconòmica del C.E.S. (Centre d'EstudisSocialistes) ha estat treballant en aques-tes temes i, encara que sigui d'una formàprovisional, por aportar els primers crite-ris sortits de la reflexió realitzada. Són elssegüents: "

Catalunya i totes les nacionalitats i regions diferenciades volen tenir el poder polític per aamillorar conjuntament en interès de tots. '

a) El sistema fiscal ha d'ésser unitari atots els estatuts. Totes les nacionalitats iregions aplicaran el mateix esquema fis-cal amb els mateixos tipus de gravamen.

b) Cada autonomia tindrà sobiraniafiscal, recaptarà, administrarà i gestiona-rà tots els impostos del seu territori.

c) S'establirà una caixa de compensa-cions, amb aportacions de totes les na-cionalitats i regions, que estarà adminis-trada per les mateixos, i que administraràels fondos per a compensar el desequili-bri territorial.

í. - >

d) Totes les nacionalitats i regionsaportarán una quantitat convinguda a lesdespeses de l'Estat d'acord amb les fun-cions que tinguin assignades (exèrcit, di-plomàcia.^.). . .

Aquest plantejament podria apuntar

els requisits que abans anunciava: és unafórmula senzilla, sense cap complicació,comprensible per a tothom, que garantit-za una veritable autonomia per a Catalu-nya i és una fórmula solidària. v

És necessari dir també que és una fór-mula que atempta greument contra elcentralisme econòmic i administratiu; pertant la negociació es preveu —si es se-gueix aquest model— molt dura. Però.que resti clar que la duresa no vindrà maides del primsa de que Catalunya podriaquedar-se molts diners sinó que Catalu-nya, i totes les nacionalitats i regions di-ferenciades, volen tenir el poder políticper a amillorar conjuntament en interèsde tots. -

Nosaltres creiem que, centrat així elproblema, té uns aventatges estratègi-co-polítics difícilment imaginables en elprocés de marxa vers l'autogovern. Tor-narem sobre el mateix. R. S.

(Ve de la plana anterior) , . V' , / ; . . ' /„

Els treballadors socialistes quan diem que no al pacte social' és que estem dient sí a unes justes reivindicacions que cal-

defensar en tot moment. .Els treballadors socialistes assumim la lluita parlamentària '

però creiem que aquesta no serveix si no,manté una estretarelació amb tot el moviment i necessitats de la classe treba-lladora. . , '.!

Es per això que exigim deis parlamentaris i sobretot delsparlamentaris d'esquerra que assumeixin en primer lloc ladefensa d'aquestes qüestions més urgents i inaplacables per àla clase treballadora: l'atur, la inflació, la llibertat sindical,l'Amnistia total, etc. . - • . , r ,,-.

Creiem que aquests punts no poden ser simplement col·lo-cats a l'ordre del dia del Parlament, sinó que s'han de resoldre ì

urgentment. ; , ; N , , ',"-*'nPerò per a aconseguir tot això els treballadors ens~herr| 1

d'aplegar eri amples organitzacions sindicals que ens permeVjtin de recollir tots els aspectes de la lluita per la consolidació !de la democràcia. t ï f. , . I ~ t ; v~'/n""''V

Sense unes organitzacions sindicals autènticament massi-1Ves la reforma democràtica pot esdevenir un càmj que àjlunyi ".

^els treballadors cada cop més deTacomplimentt dels seusinteressos// . , «,V; ',..'. / ,,/, ,;"„» rïmf. ..„j v,fuyi

Avui, però, la sindicació encara no es massiva i ens queda el j>fori dubte de si ho serà ò'de quin sera l'rnde"c;de?sindícació.¡,sií

Hi ha uns factors que dificulten aqueste íi o7¡í ^ónfju-sió que ocasiona la pluralitat>indiçal jn'J^^^^ fj,4La politització dels .sindicats pot èsdeWniV-ne un altre.(ítv..!ÍV.. • - . . s . . ' . . . - ' \ •

Els socialistes, però, creiem que la lluita sindical ha.de.combinar la lluita reivindicativa amb la lluita per la transfor-mació de la societat. I que per això la lluita sindical ha decontenir clars elements polítics.

Un sindicalisme fàcil tindria el greu perill de convertiriesorganitzacions dels treballadors en una simple assistència altreballador perfectament integrada pel capitalisme:

Caldrà doncs que l'afany de sindicació no devaluí l'essènciadel que han d'ésser organitzacions dels treballadors.

La unitat sindical és en canvi una tasca a assolir el més aviatpossible. Però cal aconseguir una unitat ben cimentada. Launitat feta en condicions d'eufòria i sense les veritables con-dicions és una unitat feble que ens pot fer retornar a l'antigasituació de divisió sindical.

Cal trobar unes .perspectives d'estratègia comunes.Cal practicar la unitat d'acció. . . t

Cal trobar una concepció de funcionament democràtic queens pugui conduir a una pràctica autènticament unitària.

Són aquestes tasques que els sindicats no poden oblidar enaquests moments i que són absolutament prioritàries per alsnôtres interessos de classe i democràtics. . .-í Però ¡avui; no podem aprofundir la democràcia perquè en-cara l'hem de conquerir en alguns aspectes importants i l'hemde consolidaren tots ells. J s " ' • '

Però, al mateix'temps, si en aquesta tasca els treballadorsàmpliament organitzats no defensem els nôtres interessosmés importants en aquests moments, si no procurem que lalluita democràtica dels partits estigui en funció dels interessosde-classe, aquesta democràcia per a nosaltres no ho serà pas,serà una il·lusió democràtica. , , ?oi«sonvR9l nh^! ; X.>G.

L'HORA SOCIALISTA/PSC/13

TREBALLSJua CNS ha mort

L'HORA DELS SINDICATSDEMOCRÀTICS: LA U.G.T.Entrevista arti b L[u is Fuertes

El dia 1 de juliol el sindicat franquistadeixà de funcionar com a tal. Per a expli-car-nos quina és la situació que aixòplanteja als sindicats democràtics [lliuresque existeixen ja avui hem parlat amb enLluís Fuertes, diputat per Barcelona en lacandidatura dels Socialistes de Catalu-

L'Hora Socialista: ¿Quants treballa-dors, en percentatge, estan sindicats en-cara a la CNS comparats amb els que hoestan a les centrals democràtiques? ••

Lluís Fuertes: Per ara i fins el dia 1 .érde juliol tothom estava, obligat a estar enun sindicat vertical amb el qual la majoriadels treballadors, per a no dir la totalitat,mai/s'hah sentit identificats, ni de con-venciment ni d'ànim. En canvi, aquestaidentificació sí s'ha produit, eh un granpercentatge, amb els sindicats lliures idemocràtics que han sortit a la llum. Par-lar de números és molt difícil però si quepuc dir que, dia darrera dia, les centralssindicals democràtiques estan augmen-tant enormement, estan extenent llursbases i/en definitiva, implantant-se enmoltes empreses^ sectors localitats, etc.Estem, doncs,;assistin a un tíesmantella-ment complet del sindicat vertical i, a la ,vegada, a l'enfortiment i desenvolupa-ment de les veritables centrals sindicalslliures i democràtiques. x

L'UGT .' -

L'Hora Socialista: ¿Quin nombre demembres ha assolit la UGT en aquestprocés, tant a nivell de l'Estat com,deCatalunya?

Lluís Fuertes: En aquest procès, la UGT'ha tornat a configurar-se com a un gransindicat, com ho fou ja històricament. Lesdarreres xifres aproximades que corrieneren.de mig milió d'afiliats a nivell del'Estat, però molt probablement aquestaxifra s'incrementi fins al milió a finalsd'any i inclus pot superar-se fet que donaidea de là gran força, representativitat ipoder de convocatòria que té aquestah istòrie^ central que és là UGT. A Cata-lunya superem ja avui els 40.000 afiliatsi veiem que cada dia creixem amb mésímpetu; és evident que ens hem convertiten una de les organitzacions més accep-tada, de major arrelament, amb més gran :

1 acceptació també en tota la, nacionalitat \catalana i d'una manera especial a lesindústries de major importància i també ala petita indústria.^ i' ' ! • ? : « ; • • . . -;¡ o

L'Hora Socialista: ¿Com s'organitza la .UGT, quantes federacions la composen i íquines són les més potents?) òion-atdo' í f

Lluís FuertesnibaiUGTi;s",organit2EÍ! per ffedeifácfônSí..èríu<jfí"total;,do-AS; que són I

L'HORA SOCIALISTA/PSC/J4

nya i secretari general d'una d'aquestescentrals sindicals democràtiques nascu-des al sí del franquisme: la .UGT. Ell ensexplicarà quin és el seu punt de vistarespecte a la nova situació creada i comaquesta influirà en el futur de la UnióGeneral de Treballadors.

(es mateixes a Catalunya i a la restà del'Estat espanyol. Unes tenen més forçaque altres, depenent això de la combati-vitat dels membres que les composen,especialment tenim una incidència im-portant a les empreses més grans. Durantaquests darrers anys el nostre treball haconsistit bàsicament en la creació de pe-

l tits nuclis de treballadors a indústries delram del Metall, la Construcció, Tèxtil,

'Químiques, Transports, és a dir, els més,potetns, per a passar després a exten-dre's a la resta de sectors.

La UGT té un doble criteri organitzatiu.Un criteri horitzontal geogràfic i un segoncriteri per fedració d'indústria, per pro-fessions. En el segon cas, les diversesseccions d'una mateixa indústria o bran-ca professional, .sigui la Construcció, laQuímica, etc.'s'articulen entre eltes i fun-cionen autònomament de la resta de fe-deracions prenen llurs pròpies decisions.Es en el nivell organitzatiu horitzontal, elqual s'articula en base a la localitat o lacomarca, on es produeix el treball de rei-vindicació genèrica de la classe obrera. Esen aquest nivell on es pot portar una ve-ritable 'lluita conjunta a tots els treballa-dors sense 'distincions de professió i pels ,interessos propis de classe.

...L'Hora Socialista: ¿Com es relacio-na la UGT catalana amb la UGT espa-nyola? •- .

Lluís Fuertes: Nosaltres tindrem unCongrés Federal al juny on, com a'totcongrés de la Unió General de Treballa-dors, hi hauran innovacions i canvis. Dic .això perquè pensem presentar en aquestcongrés tot un seguit d'esmenes que re- ,forcin el que ja és un fet, és a dir, el graud'autonomia .de la UGT, de Catalunyarespecte de la UGT de là resta de l'Estatespanyol. Això suposa que, ja avui, laproblemàtica sindical de «Catalunya ésquelcom;que decidim aquí, a les nostresreunions; assmebleees i congresos. En elpla organitzatiu significa també que la

-manera, de funcionar aquí. depèn"» de ila,i realitat socioeconòmica de Catalunyav'EI.grau desvinculació amb la resta de la UGT ;

de l'Estat s'estableix a nivell de federació ..d'Indústria, és^a dir, per.exemple la Fe- ]. dera'ció!del Metall d'aquí.téiJnfcertfgraú í•de relació amb ¡la Federació del f MetallFederal.}El mateix:>pot':dir-se en el wivellhoritzontal: tíElíquéeésnimportant -dèntè-

marcar és que en aquest^ congresos elque es decideix és l'estratègia general iglobal per al conjunt de l'Estat i que cadanacionalitat o regió l'apliqui segons llurspròpies valoracions que, probablement,no són les mateixes per, a Catalunya, queperal País Basc, el Galeg o Castella. Urtexemple clar del respecte de l'autonomia

, de decisió i política de les diverses fede-racions* nacionals la don la diferent apli-cació que s'ha fet dins d'eijes del criterigeneral aprovat eh el darrer congrés se-gons el qual s'aconsellava la col·laboracióamb altres centrals sindicals ert el cas delluites conjuntes (COS.

L'AUTONOMIA

L'Hora Socialista: Això representa unagarantia del respecte per part de ja UGT,de l'autonomia no només sindical sinótambé política de les diverses nacionali-tats.

Lluís Fuertes: Evidentment, inclus en elXXX Congrés hi ha un none-apartat queparla específicament de la necessitat derecuperar el dret de l'autonomia i l'auto*gobem de les diverses nacionalitats. Donala casualitat que aquesta ponència, ac-ceptada en el XXX Congrés, fou precisa-1

ment presentada des de Catalunya, endefensa del dret dels diversos pobles a 'autogovernar-se i autodirigir-se.

L'Hora Socialista: Quina valoració es• fa des de la UGT del resultat de les pas-sades eleccions? ; . . . . . -y. .

'.' ' Lluís Fuertes: En primer lloc crec que es ''veu clara la pretensió del poble espanyold'acabar, d'una vegada per totes, ambles deixalles no només del 'franquisme,sinó també^ del neofranquisme delà nousdemòcrates >i lliberals. El resultat de les ieleccions ha demostrat perfectament,-àInostre entendre, que l'espanyol vol ' la j

• consolidació de la democràcia i la llibertat •en el camí de la: consecució de llursinteressosi'que són els interessos de tots.

> El triomf delísocialisme a Catalunya; on»la¿classe ¡treballadora ha fet palès en les *eleccions1 que amó ¡ vol 'solament? una ;

i consolidació de la democràcia amb Teli- .¿rninació ídeMranquisme* sinó'.que vol¡ al-• hora atacar de-rel'un sistema injust'com ;és el capitalista, exigint canvis 1 innovà- •

scions substancials? win&t .-><>; ^b spur ?-on®1 ha tevidenciatì qùè ^per^ ún "cantó ¡ la *,

LLUÏS FUERTES-LA U.G J. CAP AL MILLOclasse treballadora vol ihtervitidfre activa-

•' ment en aquest procés de canvi i per l'al-tre que està disposada a fer-ho d'una for-ma serena, sense precipitacions. La clas-se treballadora està en un moment òptimper a col·laborar en l'acompliment de to-

. tes les promeses que es feren en la cam-panya electoral. ; , - ,

En resum, crec que el vot de les orga-nitzacions d'esquerra s'ha decantat cap ales que es caracterizen per posseir unaestructura interna democràtica que ga-ranteix la confiança i la participació delstreballadors. , . ,

L'UNITAT SOCIALISTA

L'Hora Socialista: Aquest triomf delsocialistes, ¿pot accelerar el procés d'u-nió entre els diversos grups socialistes anivell polític a Catalunya? .

. c Lluís Fuertes: El triomf del socialismecatalà el dia 15 de juny crec que és moltsignificatiu i més tenint dn. compte quefins ales hores el socialisme mai haviarepresentat una força política important aCatalunya. L'aplastant triomf de la coali-ció dels Socialistes de Catalunya ensobliga no solament a treballar per portar aterme totes les nostres promeses de lacampanya electoral, sinó també a treba-llar per la consecució d'una unitat delssocialistes catalanas que sense dubtar-hoens oferirà una eficàcia i unes garantiesde respostg a les necessitats de les clas-

• ses populars, enormes.Jo sóc optimista i crec que no tardarà

molt en aconseguir-se una única forma-ció, un sol partit socialista de Catalunya, iem baso en la gran acollida que va tenirentre ' la classe treballadora l'Aliança'PSC-PSOE i altres, socialistes indepen-dents cara a les eleccions. De fet els tre-balladors de les diverses formacions so-,cialistes ja estan treballant en això i, jadic, estic convençut de què es resoldrantotes les dificultats, que n'hi hauran, ique s'aconseguirà aquest partit socialistaúnica Catalunya que tots dessitgem.

L'Hora Socialista: Aquesta unitat, es, reflexarà d'igual forma en el camp sindi-

cal? - . , , ; • • ' •' .-,* <-*;• Lluís Fuertes: Nosaltres; them vingutdient des, de fa molt temps:ja que elssindicats són un réflexe de les,diferentsideologies ¡polítiques existents a la socie-

, tat. Per això ens sembla força palès que acurt termini la configuració del espai sin-

.dical seguiré tres línies: la primera quecorrespondrà a' la ideologia comunista i

: que estarà encarnada per les ComissionsObreres,,, una segona que respondrà alpensament anarcosindicalista represen-tada per la CNT i a la fi Iß que seguirancorrents socialistes democràtiques,! lliu-res, que estarà representadaíper,la UGT,

.no solament per tradició històrica, sinópel grau d'.implantació real i de desenvo-

lupament actual que és molt>més gran,, ino «costa: gaire demostrar-ho,*.que altres •opcions sindicals tambéi dinsíde la sideó-,]

.lògia,socialista, ïrrcixs ,ßj?ilf,H.iBC' H aò jUna de les raons qUe propicia-aquest !

¿creixement de la UGTjès<ia>seva autono- '

mia com a sindicat, malgrat el què espugui dir, ja quev l'autonomia sindí-cat-partit està garantida per l'existènciad'unes estructures pròpies de la UGT.uns estatuts, uns programes propis en elsque sempre decideixen els ugetistes permajoria, independentment de la seva fi-liació política. ;

^És precisament perquè ocupem aquestespai polític que volen per a ells altresgrups de menor envergadura,' però delsque solament ens separen simples matis-sos ideològics, que hem patit últimament

. una sèrie d'acusacions que, n'estric se-\gur, acabaran resolguent-sé favorable-ment.

L'Hora Socialista: Quines relacions téÍ'UGT amb la resta de centrals sindicals?

Lluís Fuertes: No podem enga-1 hyar-nos, hem de reconèixer que hi ha detot. En el moment actual s'està lliurantuna verdadera batalla per la sindicació en

, totes les indústries/en tots els centres detreball. Això nò vol dir que les relacionssiguin dolentes però sí que vivim unescircunstancies especials en les què qual-sevol temptativa de crear uns organismesde relació i de cooperació conjunta s'hanmanifestat com estructures inertes, molt

poc actives i gens relacionades amb elsveritables interessos de la classe treballa-dora. De tota manera és important recor-dar que davant íes decissions guverna-mentals que afectaven fortament al tre-balladors'han aconseguit respostes uni-tàries tan importants com la;del 1 5 denovembre o la d'altres dates aquí a Cata-lunya.

PERSPECTIVES

~ L'Hora Socialista: La C.N.S. vadesaparèixer, o al menys així sembla, eldia. 1 de juliol. Què significarà aquesta

. nova situació? < > • •Lluís Fuertes: Sí, veritablement la

'C.N.S. està, despareixent. El, què-passaara és que la quota que fins ara era obli-

• gatòria passarà a ser voluntària,-però se-i g ui rà existint una quota obligatòria^ si bé~menor,'que s'haurà de pagarvaü'AISS.Aixòíimplícarà encara el mantenimèhtdecertes ¡estructures verticalistes en, el te-i rreny de les prestacions al treballador. .HNosaltres veiemoen aquesta« acció unalUnaniobra de-la patronal per seguir ,man-.tterunt un cert-confusionisrneáindicalique

li permeti atenuaren la mida del possiblela afiliació massiva a les centrals sindicalsdemocràtiques. Devant d'això nosaltres,la U.G.T.,lluitarem 'mitjançant accionsmolt concretes que seran:K —Acabar amb tots els residus del sin-dicalisme vertical, exigint la dimissió detots els enllaços sindicals, tots els mem-bres de la U.T.T., és adir cuidar-la del tot. -

— Procedir-a la elecció de comitèsd'empresa per part de tota la plantillaentre els representants de les centralssindicals democràtiques i mitjançant elvot secret. •

— Impulsar la sindicació dels treballa-dors en les centrals sindicals democràti-ques, lògicament en el nostre cas laU.G.T.

L'Hora Socialista: I en un futur pròximquins són els objectius de la U.G .T.?

Lluís Fuertes: Els objectius de la U.G.T.son amplis i extensos com àmplia i ex-tensa és la problemàtica sindical peròpodríem concretar-los a nivell intern or-ganitzatiu, en la necessitat de consolidarla nostra central, d'estructurar-la de laforma més positiva adequant-la a la novasituació política. Hem passat d'un sindi-

• calisme d'oposició, de ressístència, a unsindicalisme veritable, en el què hi ha quefer coses, resoldre els problemes del tre-balladors i per això hi haurà que consoli-dar les estructures de la UGT. Tambéconsidero bàssica l'elaboració d'unsplans de formació per a preparar alscompanys a l'hora de negociar un con-veni amb la patronal. Al mateix tempsconvindrà la realització d'una gran cam-

• panya de convenciment dels treballadorsperquè s'afiliin. ,

, Aquesta campanya tindrà que fer veureals treballadors que la sindicació en unacentral democràtica com la UGT implica:

— La seguretat d'aconseguir un tracta-ment correcte dels problemes i reivindi-cacions de Ja classe obrera.

— La garantia de l'obtenció gratuïtad'una sèrie de serveis jurídics i econòmies.

— La possibilitat de participació i domi-ni per part del treballador del mateix sin-dicat. , .

— ka possibilitat de lluitar a(través d'e-lla per a aconseguir uns drets sindicalsplens, uria llibertat d'acció sindical senseintimidacions per part de la Patronal iaquest serà el mitjà per a exigir una llei

, constitucional que garanteixi una llibertatsindical total.

L'Hora Socialista: Per á concloure, quèaconsella la UGT ai treballador, avui?

Lluís Fuertes: El treballador ha de con-ciençar-se de què ha de ser ell que.intervingui en la ressolució dels seusproblemes, el tréballadqr ha de participarja que no podem deixar en mans d'unspocs el què és problema de tqts.: En defi-

nitiva, hem d'aconseguir que la classeobrera participi .massivament -en laconstrucció d'una nova societat; en la

! consolidació dtuna veritable:democràcia il'obtenció d."unes*llibeìlatsjcompletes en

!;la lluita;des-dercàmpííindicahrí <•;?;•;»soa sup Entrevistat)FRANCESCBAIGES

L'HORA SÒCIÂLISTA/PSC/15

De les candidatures unitàries i démocratiques sota la CNS, a la libertat sindical(Ve de la plana 11) . • ,

El nou tipus de representació, sigui quin sigui el seunom, haurà d'orientar els seus objectius vers el ControlObrer en tots els seus aspectes. , ,

LES SECCIONS SINDICALS D'EMPRESA

Són precisament les Centrals Sindicals a nivell d'empre-sa les què han de dinamitzar i potenciar que. el Comitèd'empresa aigui un autèntic òrgan unitari de representació i

defensa de tots els treballadors. Per a una major síntesientre la representativitat global de les Centrals Sindicals i larepresentació directa de l'òrgan a nivell d'empresa, alnostre entendre, creiern necessari que les eleccions sindi-cals proposin candidats, afiliats o no, per a què existeixi unaintercomunicado entre ambdós tipus de representativitat.Si diem això és perquè hem de tenir cura de, en tot mo-ment, evitar caure en un localisme sindical, en un sindica-lisme d'empresa que provacaria la divissió sindical entre lesempreses. -,- TOMI SALAMANCA

(Militant del PSC i la UGT)

El drama latinoamerica(Ve de la plana 10} i • , ,

mecanismes de tortura, als que haurande concórrer grups seleccionats d'oficials ,de les forces armades de tots els païsoslatino americans. , .

Hem dit en començar que el dramas'ha generalitzat i que la seva focalització ,en quant a subordinació a l'imperialisme ia la intensitat repressiva s'ha estès avui alCon Sud del continent. Argentina, Bolí-via, Xile, Paraguai i Uruguai són els quèara monopòltitzen'aquest desgraciat pri-vilegi, podent-—inserides ja en la línia itonalitat centroamericana— ésser vàlida-ment qualificades de «republiquetes su-damericanes». Aquest països ofereixenevidents notes diferencials amb aquellsno solament en quant a les condicionssocioeconòmiqúes, al desenvolupamentcultural —encara que desigual entre sí—sinó també alguns d'ells per la seva im-portant .possició estratègica— cas del'Argentina i Brasil —en la correlació deforces entre les grans potències enl'ac-tual instància històrica. Estats Units, en elseu afany hegemònic mundial i en la ..

•condició de gendarme internacional delmón «occidental i cristià», ¡nquièldavantdel caire dels esdeveniments que tenenlloc a Àfrica, que assenyalen amb ia in-dependència de Mozambique i Angolauna clara tendència a desequilibrar en•aquella zona la relació de forces en bene-fici del camp socialista, ha près disposi-cions en el seu feu americà per a fer fronta aquesta preocupant situació. Sota pre-texte fortalir la seva possició a l'AtlànticSud, que suposa enfeblit perl es esmen-tades circumstàncies, promou diversesreunions —unes públicament-confessa-des i altres gelosament econbertes— deles marinas dels països latinoamericansestratègicament millor situades, per à se-cundar el seus inescrupulosos designishegemònics, dos de les quals es celebrenal Brasil i una a fa base naval de PuertoBelgrano (Argentina), presidida pel vice-comandant d'Operacions Navlas de l'Ar-gentina dels Estats Units. En elles s'a-proben els plans defensius per acarar unasituació eventualment conflictiva, i latàctica i estratègia d'ofensiva «preventi-va», elaborats pels promotors yanquis. f '

ACCIÓ ÁNTIGUERRILLERAI TORTURA .

N ,"» , ' - ü '

Per la seva part,,el Pentàgon impulsa la •.celebració de conferències de,ls" coman- 'dants dels exèrcits de terra/: una-delies 'quals, la XI; va tenir lloc l'octubre del 75

*i\i»*»' ¡Zv\ 'A.'f/^"*!.-'1""*

L'HORA SOCIALISTA/PSC/16 t

a Montevideo i en ella s'intercanviarenopinions sobre la millor forma de comba-tre lã lluita que lluïren els sectors revolu-cionaris dels pobles del Con Sud sotme-sos a la seva ferula imperial: Argentina,Bolivia, Brasil, ^Xile, Paraguai i Uruguai.En aquesta reunió —segons confessionsde les pròpies cadenes j mitjans comuni-catius control·lats per les classes domi-nants d'aquests països t l'imperialisme—s'evaluen informacions i experiènciessortides dels enfrontaments sociopolítics,A ,concertant-se acords que condueixen auna major eficàcia en la lluita anti-guerri-llera i la lluita de classes que li serveix de.recolçament. . - í

A partir d'aquest nusos cada cop mésforts amb les forces armades de l'impe-rialisme yanqui, els mètodes de repressióciutadana es multipliquen i s'afinen. A lahabrkial repressió què consisteix en lesdetencions amb les consegüents torturesmitjançant els procediments ja clàssics dela pica'na elèctrica,-la violació de dones,'crema'dures de les parts més vitals i sen-sibles del cos amb cigarretes, àcids, etc.,se li/afegeixen altres .d'un refinament enla ,seva crueltat que produeix esgarrifan-ces en esmentar-ho —alguns d'ells vanser denunciats per la secció .mexicanad'Amnistia Internacional—. - Entreaquests destaquen: violació d'homes idones amb grossos alsacians, torturesamb rates infectades col·locades a les fe-rides i òrgans genitals, rotura de vaginaamb baionetes i bastons: introducció derates à la vagina obturant-se la sortida,trituració de tormells i canells mitjançatnpremsas de fusta, etc.. i (

CARTER O LA FARSADELS DRETS HUMANS - • • "

L'actual president del Estats Units s'haaixecat en el paladí dels drets humans,,però... mirant contra el camp,socialista'.Poc importa que mentre en aquesta àreageopolítica els anomants disidents publi-quen llibres i documents arlíOccident, vi-siten les embaíxades estrangeres de na-cions capitalistes per a formular denún-cies de'suposades violacions a aquestsdrets —quejes mateixes s'encarreguende .difondre profusament—, reclamen la.solidaritat internacional;!.es desplacen,!¿fan sentirulàrsèva veu de protestat amb•absoluta llibertat, tot això-amb la,intenció ,d'erosionar el sistema; poc sembla^im- ,portarV'doncs, 'qjue mentre allò sXicceeíx,, |es produeixen també ïaljsUde fi fAmèrica 3Llatina dels^yaTÍquis>^egrestaments*de ¡personesrdesaparicipns, brutals tortures1,

assessinats traidorencs a mans d'esca-mots militars i policiais tant de guerrillerscom de ciutadans sense conexió amb ells,amparáis per la dictadura .castrense quesintonitza la mateixa ona que els «se-nyors» del Nord i aquests fets gairebé notenen cap importància per en Carter jaque els hi dedica una simple advertència.Advertència que consisteix en amenaçaren negar-li uns crèdits que després, en lapràctica, segueix mantenint. El que éscert és que es tracta de promoure unacampanya de seprestigi del socialisme engeneral, deteriorar la seva imatge com aforça alliberadora i desalianant per la qualcosa s'utilitzen .com a pretextes alguns

; episodis,, intencionalment magnificats,que es produeixen en països d'aquest osenblant signe. El joc imperialista'és fà-cilment descobert fins i tot pels política-ment menys espabilats. I per si algún noho entengués així hi haurà prou en recor-dar-li al recentment promocionat repor-tatge televisiu amb el president Nixon.Quan el periodista li diu que «Allende nointentà mai introduir la represió política aXile» i que «Allende llueix com un santen comparar-lo amb la represió del règimdel president Augusto Pinochet», l'en-trevistat contesta: «No estic aquí per adefendre la represió de cap govern, siguiamic o enemic del Estats Units. Tanma-teix, en termes de seguretat nacional, ladictadura de dretes, si no exporta revo-lucions, si no interfereix amb els seusveïns, si no pren mesures contra els Es-tats Units, no és un problema per anosaltres... Una dictadura d'esquerres esdedica a l'exportació de revolució i aixòafecta als nostres interessos nacionals».

Aquesta és la regla d'or que condicionai orienta la conducta de tots els gober-

-nants que.es eccesixen a la direcció polí-tica dels Estats Units en el seu tracte ambels països subdesenvolupats i sota la sevadependència de l'Amèrica Llatina, Xilesota el govern d'Àllendeno^ exportà laseva experiència, però com ara un procésun trànsit al socialisme afectava» la se-guretat nacional» i els —interessos delsEstats .Units» perja qual cosa s'imposavael seu enderrocament... ' ,-^, - ' "„

Però no tot, el.'què ocurreix en aquestdramàtic í àmbítífés espesaments obscur.S'adverteixen, alguns símptomes promi-

,soris. Els,grups,patriotes,.secundats per.sectors cada.çop.més arnplís.de la classe.obrera^lliuren; urja lluita sense descans,contra.-las.¿dictadures mi.lita,nts que ofe-<guen elsvse,us/pobles,,etì0rintent de larCpncreció.dels seusjdeaís socialistes. I enaquesta lluita triomfaran.

:f?y»f«-.. . J^RÄ-^ . •• a.r--" N,;r." -jimpreso en INGEMES A-Cardenal Reig, s/n.Tel. 3342000 Depósito legal: B. 32491 -1977