6. colosseu o amfiteatre flavi

6. COLOSSEU AMFITEATRE FLAVI

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: M Lluc Borràs (2n A)

Curs 2014-15

Professora: M Assumpció Granero

FITXA TÈCNICA (documentació general)

Catalogació i anàlisi formal Títol Amfiteatre Flavi o Colosseu: 1v (2004, juny); 2v (2008, juny)

Arquitecte autor Desconegut

Comitent Flavis: Vespasià, Tit i Domicià (emperadors romans)

Cronologia Anys 70- 80 dC (segle I dC)

Estil Romà imperial (gens flàvia).Alt Imperi

Localització Roma, a la vall del Colosseu, Itàlia

Tipologia Arquitectura civil

Sistema constructiu Arquitravat i voltat

Material Morter romà (formigó) cobert de maó i recobert de marbre

travertí, tova i pedra

Dimensions 188 m (llarg) x 155 m (ample) x 48 (alt); i 525 m (perímetre

de l’oval). L’arena fa 74 m per 46 m (aproximadament 80 m

x 50 m). Aforament de 50.000 – 55.000 espectadors.

Tema Edifici per a espectacles, recreatiu (diversió, oci, esbarjo

públic)

6. AMFITEATRE FLAVI O COLOSSEU

ROMA

5.- Panteó d’Agripa, possiblement Apol·lodor de Damasc. 1

(2008, juny); 2 (2012, juny); 3 (2014, juny).

6.- Colosseu o Amfiteatre Flavi. 1 (2004, juny); 2 (2008, juny).

7.- Ara Pacis Augustae, comitent el Senat

8.- August de Prima Porta

ÍNDEX

5

EL PANTEÓ (27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià, i després el comitent i

inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138 dC)

DESCONEGUT (possiblement Apol·lodor de Damasc). ROMA. ITÀLIA

3v

6 AMFITEATRE FLAVI o

COLOSSEU (72-80 dC)

DESCONEGUT

ROMA (a la vall del

Colosseu). ITÀLIA

2v

3. Context històric (0’5 pt)

Després de la dinastia Júlio-Clàudia i

de les extravagàncies de Neró, ve la

gens Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià),

que serà seguida per l’Antonina.

1. CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)

L’Amfiteatre Flavi o Colosseu va ser començat per

Vespasià (69-79), l’any 70 dC (segle I), ...,


L’Amfiteatre Flavi o Colosseu va ser començat per

Vespasià (69-79), l’any 70 dC, i acabat per Tit Flavi

(79-81), l’any 80 dC.


Domicià (81-96) aportarà la decoració

i construirà el soterrani.


Posteriorment, Dioclesià construirà

el quart pis.


Edifici de l’arquitectura civil de l’Alt Imperi

romà, és l’amfiteatre més gran i conegut i va ser

un generós regal de l’emperador Vespasià al

poble, en un intent d’allunyar-se de les

extravagàncies del seu antecessor Neró.


El nom no fa referència a la seva

qualitat de colossal, sinó que

l’Amfiteatre Flavi és anomenat,

popularment, Colosseu perquè es va

construir a prop d’una estàtua

colossal de l’emperador Neró (36 m).


http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRw&url=http://terraeantiqvae.com/profiles/blogs/neron-a-debate&ei=VOpkVKLjDZXuaI2ageAD&psig=AFQjCNFCJtxn8p1Ysawcg49Wpmeeqn34TQ&ust=1415986090524634


Abans de la construcció del

Colosseu, Neró s’havia construït un

luxós palau privat, en la vall

ubicada entre les colines del Palatí,

Celio i Esquilí (Casa Àurea de

Neró), front a una estàtua seva de

36 metres en un llac artificial.

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRw&url=http://rincondelcurri.blogspot.com/2010_02_01_archive.html&ei=TepkVJ2XE83taMCqgaAF&psig=AFQjCNFCJtxn8p1Ysawcg49Wpmeeqn34TQ&ust=1415986090524634

Roma imperial, amb el Colosseu o Amfiteatre Flavi i els fòrums construïts


Situació geogràfica del Colosseu en la Roma actual


El Colosseu, situat al llac privat

que fou dessecat de l’antiga casa

de Neró, és probablement l’edifici

més gran de l’antiguitat.


1.

C

O

N

T

E

X

T

H

I

S

T

Ò

R

I

C

(0’5 pt)

Destruït per un incendi, el va

inaugurar el fill de Vespasià,

l’emperador Tito, l’any 80 aC.


Tenia caràcter públic i d’edifici civil, on s’oferien espectacles gratuïts de lluita entre

gladiadors i feres salvatges, s’hi escenificaven batalles mitològiques o històriques i...,


, ... i, fins i tot, segons el poeta Marcial i

l’historiador Suetonius, en ocasiones

s’inundava l’arena del Colosseu i s’hi

representaven simulacres de batalles

navals (naumàquies).



Al Colosseu s’hi representaven simulacres de

batalles navals (naumàquies), tot i que alguns

historiadors posen en dubte que, a partir de la

construcció del soterrani, es poguessin realitzar.


SOTERRANI construït per Domicià.

Eren espectacles diürns a l’aire lliure i per això calia el gegantí tendal protector.


La distribució dels espectadors a l’amfiteatre era un reflex de la societat romana i de

la seva jerarquia, segons la categoria s’ocupava l’espai, a dalt del tot estava reservat per

esclaus, estrangers i dones.


És monumental i donava cabuda a moltes persones.


L’aforament va arribar a 50.000-55.000

espectadors i es va utilitzar durant 500

anys (fins el segle VI).


Més tard, va tenir diversos usos:

com a refugi,

seu cristiana,

fàbrica...,

i ha perviscut a varis terratrèmols.



A partir del segle IV, els amfiteatres

es van deixar de construir a causa

de la implantació del cristianisme

com a religió oficial (Teodosi, 380

dC, Edicte de Tessalònica), que va

prohibir els sacrificis humans.

am

Actualment, l’edifici es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.



Durant l’edat mitjana va servir de

cantera i...,

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRw&url=http://www.tarraconensis.com/roma%20antigua/anfiteatro_roma.html&ei=KdhkVOaaJsf7auiKgIAF&bvm=bv.79189006,d.d2s&psig=AFQjCNFI9DbGBLNTNjbPOelN7fEc8BC2-Q&ust=1415981007354033

,... i, especialment, durant el Renaixement els papes van utilitzar el marbre del Colosseu

de pedrera per fer les seves construccions.


2. Anàlisi formal (3 pt)

2. Anàlisi formal (3 pt) 2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)

– A. Forma

– B. Estructura

– C. Parts

2.2. Qüestions funcionals i simbòliques (1p)

– A. Estil, funció i finalitat

– B. Temàtica iconogràfica


2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)

– A. Forma

– B. Estructura

– C. Parts




2.1. QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (2 pt)

A. FORMA El Colosseu té planta el·líptica fruit, com

el nom indica, de la unió de dos teatres

per la part de l’escena o del diàmetre de

l’orquestra.

A. FORMA: PLANTA EL·LÍPTICA

Les seves mides són

enormes:

188 m de longitud,

155 m d’amplada,

48 m d’alçada i

525 m de perímetre

el·líptic.

155m

525m

188m

48m


A. FORMA


A. FORMA

La superfície ovalada de l’arena fa

74 m per 46 m (aproximadament 80 m x 50 m).

50m 80m


Tenia un aforament per a 50.000 espectadors, del quals 45.000 podien estar

asseguts, mentre que la resta romanien drets a la galeria del darrer pis, reservada a

esclaus, estrangers i dones.

A. FORMA

Àtic amb

pilastres

3

p

i

s

o

s

Arcades de mig punt

48 metres


L’EXTERIOR apareix distribuït en TRES PISOS i UN ÀTIC.

B. ESTRUCTURA


L’amfiteatre Flavi és un edifici de notable complexitat estructural, combina el sistema

constructiu arquitravat amb el voltat als tres primers pisos, dels quatre que el

conformen.

B. ESTRUCTURA Sistema voltat Sistema arquitravat


B. ESTRUCTURA

La FAÇANA correguda s’erigeix sobre un estilòbat (una espècie de podi), damunt del

qual s’aixequen els quatre pisos, així evitaven que l’aigua de pluja inundés el pòrtic.


Així, els tres primers pisos presenten grans buits o vans amb arcs de mig punt separats

i recolzats sobre uns pilars gruixuts que també sostenen, axialment, semicolumnes

adossades (columnes encastades) amb funció decorativa i de diferents ordres, que

suporten l’entaulament corresponent.

Des de l’exterior

s’hi observa, a la

façana dels TRES

PISOS

INFERIORS, la

utilització de

l’arquitectura de

voltes pròpia dels

romans.

B. ESTRUCTURA

A la PLANTA BAIXA O PRIMER PIS, format per 80 arcades, les columnes encastades són d’ordre

toscà i reflecteixen les característiques de robustesa i virilitat.

Al SEGON PIS són d’ordre jònic i presenten base, fust més esvelt que el dòric - toscà i un capitell

de volutes, cosa que li confereix un aire més delicat.

El TERCER PIS és d’ordre corinti, el més elaborat de tots tres, que destaca pel capitell en fulles

d’acant. Els pilars, sobre els qual estan adossades les semicolumnes, aguanten els arquitraus, els

frisos i les cornises que fixen els límits de cadascun dels tres primers pisos.

1

2

3

B. ESTRUCTURA


B. ESTRUCTURA

L’EXTERIOR estava recobert de

travertí i, situades en les llums de les

arcades, és a dir, entre les obertures

(vans o buits) dels muntants dels arcs

del SEGON I TERCER PIS,

originàriament, se situaven escultures

de mecenes, dignataris i emperadors

per ornamentar la façana.


B. ESTRUCTURA Al SEGON I TERCER PIS: escultures de mecenes,

dignataris i emperadors per ornamentar la façana.


B. ESTRUCTURA Al SEGON I TERCER PIS: escultures per

ornamentar en les llums de les arcades.

L’INTERIOR ERA UNA VERITABLE

FESTA DE LUXE, UNA OBRA DE

L’ART, perquè a més de les escultures

de les graderies, també als passadissos,

sota la càvea, es podien trobar relleus

de marbre i d’estuc (material amb rica

presència), etc.

L’EXTERIOR estava recobert

de travertí.


B. ESTRUCTURA


B. ESTRUCTURA

Part Externa

Part Interna


B. ESTRUCTURA

AVUI DIA ÉS UNA CARCASSA BUIDA.

1

4

5

2

3

6

El QUART I DARRER PIS, probablement addició posterior, construït en temps de

l’emperador Dioclecià, és d’aspecte més massís (arquitravat, sense voltes).

Presenta un alt àtic (1) amb

petites finestres quadrades i

llindades (2), situades entre cada

tres mòduls (3) o amb alternança

d’un mòdul sí i un altre no;

finestres emmarcades o

flanquejades per decoratives

lesenes (4) corínties (5), que són

pilastres, una mena de faixes

verticals estretes i de poc gruix.

La part superior és coronada per

cossos-àtics rectangulars (6)

de petita altura.

1

1 2

3 4

5 6

2

B. ESTRUCTURA


B. ESTRUCTURA

L’ÀTIC no té arcades i,

EXTERIORMENT, menysprea el

conjunt, però funcionalment era

necessari i tenia diverses funcions:

b) aixecava els murs per tal de proporcionar més ombra a l’interior de l’edifici, la part interna del qual era

una galeria porticada; i

a) contribuïa a augmentar-ne la cabuda (+5.000 persones

d’aforament, 45.000 asseguts, 5.000 dempeus, +5.000 àtic = 55.000);

c) en tercer lloc, aquesta planta era complement indispensable per a l’efecte estètic del conjunt, ja que

proporcionava l’element de cohesió entre l’alçaria de l’edifici i la massa de la part inferior

alleugerida pels arcs, és a dir, millorava l’efecte visual d’una planta tan gran respecte a l’alçada.


, ..., és a dir, els pals de fusta enormes que sostenien la vela de lona, que cobria la graderia, destinada a

protegir els 50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps.

En aquest QUART PIS, entre les pilastres corínties

apareixen 240 mènsules (7), que servien per aguantar les

astes a les quals es fixava l’immens tendal (velarium), ...,

7

B. ESTRUCTURA

QUART PIS: entre les pilastres corínties apareixen 240 mènsules (7), per aguantar els pals de

fusta enormes, on es fixava l’immens tendal (velarium), que cobria la graderia, per protegir els

50.000-55.000 espectadors de les inclemències dels temps,


B. ESTRUCTURA

7


B. ESTRUCTURA

A l’INTERIOR de l’edifici hi ha el gran tresor del Colosseu,

allí la construcció constitueix una exhibició tècnica.

Els murs són de formigó

recobert de maó.

Aquest murs van reforçats per 560 pilars de travertí

ben fonamentats. 3 2 1


C. PARTS

1.- CÀVEA

2.- ARENA

3.- SOTERRANI (fossat)

PASSADISSOS SOTA

LES GRADES

1.- La CÀVEA; 2.- L’ARENA; i 3.- El SOTERRANI (fossat).

Les PARTS INTERIORS són:

Sota l’arena hi havia

les dependències de

servei i les cel·les per

a les feres.

PODI


C. PARTS

1.- CÀVEA

PASSADISSOS SOTA

LES GRADES



PODI

1.- CÀVEA 1.- La CÀVEA és la GRADERIA, que envolta l’arena i comença a 4 metres de l’arena.


C. PARTS

La CÀVEA no aprofita els desnivells del terreny, sinó que està construïda generalment mitjançant un sistema de galeries amb volta que comunicaven amb uns passadissos interiors que s’utilitzaven com a passeig o aixopluc. Aquesta part és el cor de l’edifici, gràcies a això, el Colosseu és ple de quilometres i quilometres de passadissos amb voltes de canó i d’aresta, i d’escales (factura amb opus quadratum i caementicium o, també, mixt).

El pes de la CÀVEA i el de les persones assistents descarregava sobre una plataforma o podium, un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l’arena.

1 2

3

1. CÀVEA

2. ARENA

1. CÀVEA

PODI GALERIES AMB VOLTA PASSADISSOS SOTA LES GRADES


C. PARTS


C. PARTS Així, de les 80 arcades, que formaven la PLANTA BAIXA del Colosseu, arrencaven les escalinates que conduïen el públic als diversos sectors de la càvea a través d’accessos, o “vomitoris”, perquè l’allotjament i l’evacuació dels espectadors fos ràpida, de tal manera que es pogués realitzar només en tres minuts.

Al damunt de cada arc, s’indicava el número que corresponia al número d’entrada, que tenia cada espectador. Un atri d’honor conduïa a la tribuna

imperial.

VOMITORIUM


C. PARTS VOMITORIUM

Un atri d’honor conduïa

a la tribuna imperial.


C. PARTS

Un atri d’honor conduïa a la tribuna imperial.


Cinc passadissos coberts amb volta de canó i recolzats en pilars de travertí aguantaven el primer pis de la càvea. Graderia reservada als espectadors, formada per cinc sectors,

dels quals el quart, la summa càvea tenia seients de fusta.

Domicià és qui va decorar l’edifici i, a més, va fer

construir un SOTERRANI.

C. PARTS

1 El passadís més alt és arquitravat. 2 3


C. PARTS

VELARIS

SUMA CÀVEA

MITJA CÀVEA

IMMA CAVEA

PORTES D'ACCÉS

2. ARENA

PODI

1. CÀVEA

LLOTJES

HIPOGEU VOMITORIUM

3. SOTERRANI

2 3

1


C. PARTS

2.- ARENA



PODI


C. PARTS 2.- ARENA

3.- L’ARENA: és l’espai on feien els espectacles. Al seu voltant hi havia una reixa metàl·lica per a protegir el públic de les feres.

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRw&url=http://truttafario.com/category/anecdotas-de-roma/gladiadores/&ei=3edkVLjpNsPmaOTCgsgP&psig=AFQjCNFG_qBwsK3e7eIiYO9yI9Frri-YeQ&ust=1415985404885257

http://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0CAcQjRw&url=http://clio.rediris.es/fichas/Gladiator/GLADIATORL.htm&ei=TthkVKLALY29aeeqgsgH&bvm=bv.79189006,d.d2s&psig=AFQjCNFI9DbGBLNTNjbPOelN7fEc8BC2-Q&ust=1415981007354033


C. PARTS 2.- ARENA



A. FORMA: PLANTA EL·LÍPTICA

2.- ARENA


C. PARTS

2.- ARENA




Sota l’arena hi havia

les dependències de

servei i les cel·les per

a les feres.

PODI


C. PARTS 3.- SOTERRANI (fossat)

A sota l’arena es troben nombrosos corredors i dependències en relació amb els espectacles que es representaven.


Un subsòl amb construccions per als serveis, dissenyat per agilitzar l’espectacle (és la segona obra d’enginyeria que creà escola), allí es disposava la maquinària escènica (els decorats), les gàbies de les bèsties, i enginyosos muntacàrregues per transportar les feres al nivell de l’arena (tiratges manuals mitjançant una politja), hi havia enginyosos passadissos i escales o corredors voltats i, també, una estudiada distribució d’habitacions i cambres.


C. PARTS



A més, s’hi va instal·lar un sistema impermeabilitzat de conducció d’aigua per transformar l’arena en una gran piscina (d’1’5 m de profunditat) per a les batalles navals (naumàquies).



Aquest magnífic subterrani era cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable.

SOTERRANI: conjunt de passadissos i masmorres on s’allotjaven gladiadors i feres.

HIPOGEU a l’aire lliure.


2.1. Qüestions constructives i tècniques (2p)

– A. Forma

– B. Estructura

– C. Parts




2.2. QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)

A. ESTIL, FUNCIÓ I FINALITAT

L’AMFITEATRE va ser una invenció

genuïnament romana, a partir de la unió

de dues estructures de teatre pel

diàmetre de l’orquestra, ja que els grecs

únicament disposaven de teatres.

En la seva configuració es va utilitzar com a constant,

l’arc, la volta de canó i la més complexa volta d’aresta,

que substitueixen o complementen els elements

arquitectònics de l’arquitectura arquitravada de l’art grec.

És una gran obra mestra d’enginyeria pensada per garantir el moviment fluid de molta de gent.

Tenia com a FUNCIÓ acollir els espectadors de

les lluites de gladiadors, feres, jocs, etc., que

entre els etruscs i els antics romans formaven

part dels ritus funeraris i, més tard, en

popularitzar-se, van perdre els seu primitiu

caràcter i va esdevenir espectacle de masses,

responent a la política de l’Imperi de “Pa i Circ”.

1

2 3

4

2.2. QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1 pt)

B. TEMÀTICA I ICONOGRAFIA El Colosseu SIMBOLITZA i glorifica l’emperador Vespasià

i és una manifestació del seu poder i de les seves gestes,

perquè aquests jocs s’oferien per divertir al poble i

l’Amfiteatre Flavi fou creat per donar-ne una imatge

benefactora del poder i amb una clara intenció

propagandística.

Titus, fill de Vespasià

Emperador Vespasià

La seva inauguració, sota el regnat del

seu fill Titus, es va convertir en una festa

que durà 100 dies.

5

6

3. Estil, models i influències (0,5 pt)

3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt) Roma conquereix Grècia, a meitat del

segle II aC, i en rep gran influència,

però també l’art romà recull altres

influències, com l’etrusca del nord

d’Itàlia i la provinent de la part oriental

del Mediterrani. Aquest cúmul

d’influències, dóna a l’art romà unes

característiques peculiars, que

evolucionen al llarg del temps.

L’arquitectura té com a objectiu la creació

d’espais interiors, cada vegada més amplis, que

cal condicionar a les seves funcions i que, tot

sovint, obliguen a cercar solucions pràctiques

als diversos problemes tècnics i constructius,

d’aquí la introducció de l’arquitectura amb arc i

volta d’herència oriental (Mesopotàmia).

Toscà

Jònic

Corinti

Aquests ordres no sostenen res. Són decoratius. La seva importància era:

Al·lusió a l’arquitectura grega. Una mena de peristil grec en un edifici romà per fer-lo més elegant.

Fa la impressió que l’aplicació dels ordres redueix l’escala de l’edifici, perquè ja no cal posar-se en relació amb tot

l’edifici, sinó amb una sola planta. El ciutadà romà podia sentir-se significatiu en un immens edifici i en un immens imperi.

S’hi va assolir un equilibri esplèndid i magistral entre línies rectes i corbes.

La superposició d’ordres, toscà, jònic i corinti, que hi ha als tres cossos inferiors va ser un esquema

que va fer fortuna, no sols a l’antiguitat, sinó també al Renaixement i al Barroc.

O

R

D

R

E

S

3. ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (0’5 pt)

1

PARTENÓ (447-438//432 aC, s. V aC, Pèricles).

ICTINOS (actiu 2ª ½ s. V aC) i CAL·LÍCRATES

(actiu s. V) / FÍDIES (supervisió i escultures).

ACRÒPOLI ATENES

5v


Bé que és IMPRESSIONANT, la façana del Colosseu no deixa de ser conservadora,

perquè la superposició d’ordres ja s’havia utilitzat abans


L’alçat exterior combinant arcs,

arquitraus i distints tipus de

columnes, s’inspira en alçats

d’antics teatres, com el teatre de

Marcel, Roma (23-11 aC), sobretot,

i d’altres avui perduts,...,


Teatre de Marcel, Roma (23-11 aC).


,..., però VA SER L’AMFITEATRE FLAVI QUE VA CONSAGRAR EL MODEL I EL VA

DIFONDRE PER PROVÍNCIES.

6. Amfiteatre Flavi o Colosseu


Influirà en èpoques posterior,

per exemple, aquesta serà la

solució que Leon Battista

Alberti, durant el Renaixement

italià (Quatrocentto), posarà en

pràctica al Palazzo Rucellai i

que, també, tingué força

influència en edificis posteriors.

23

PALAZZO RUCELLAI

(1446-1451). FLORÈNCIA.

LEON BATTISTA ALBERTI.

QUATTROCENTO


Diuen que l’amfiteatre constitueix un precedent de l’hispànica plaça de bous.

TEATRE MARCIAL

COLOSSEU

PLAÇA DE BOUS PALAZZO RUCELLAI

4. Altres amfiteatres

4. ALTRES AMFITEATRES

Exemples:

1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC).

2) Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).

3) Amfiteatre d’Arles (França).

4) Amfiteatre de Nimes (França).

5) Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia).

6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).

7) Amfiteatre de Mérida.

8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).

9) Amfiteatre de Tarragona.

1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia.

El més antic conegut és l’amfiteatre de Pompeia, del segle III aC. Però, el més destacat, per les

dimensions que té, és el de Roma.


1) Amfiteatre de Pompeia ( s. III aC). Itàlia.



3) Amfiteatre d’Arles (França).

4) Amfiteatre de Nimes

(França).



5) Amfiteatre o Arena de Verona

(Itàlia).


6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis).

4. ALTRES AMFITEATRES 6) Amfiteatre o Colosseu d’El Djem

(Tunis).


7) Amfiteatre de Mérida. Badajoz.

4. ALTRES AMFITEATRES 7) Amfiteatre de Mérida. Badajoz.


8) Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla).


9) Amfiteatre de Tarragona.

5. Resum CONTEXT El Colosseu (nom que prové perquè estava a prop de l'estàtua colossal de Neró) va ser començat per Vespasià i acabat per Tit Flavi. Domicià va fer la decoració i el soterrani, i Dioclesià va construir el quart pis.

4 pisos

1r pis ●Ordre toscà ●Grans buits amb arcs de mig punt. ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades

●Ordre jònic ●Grans buits amb arcs de mig punt. ●Escultures que adornaven la façana ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades

●Ordre corinti ●Grans buits amb arcs de mig punt ●Escultures que adornaven la façana ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades

2n pis

3r pis

4t pis

●Aspecte massís ●Petites finestres llindades entre pilastres corínties (lesenes) ●Àtics de petita altura ●Recobert de travertí

ELEMENTS FORMALS

A l'interior: ●Els murs són de formigó recobert de maó. ●Reforçat per 560 pilars de travertí ben fonamentats. ●El pes de la graderia descarregava sobre un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l'arena. ●Passadissos coberts per voltes de canó. ●A sota de l'arena hi havia nombrosos corredors i dependències en relació amb els espectacles que es representaven.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

•La finalitat era acollir els espectadors de lluites de gladiadors, feres, jocs,

etc., responent a la política de l’Imperi de “Pa i Circ”.

•Aquest jocs s’oferien per divertir al poble i es donava una imatge

benefactora del poder amb intenció propagandística.

●Ordre toscà ●Grans buits amb arcs de mig punt ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades

●Ordre jònic ●Grans buits amb arcs de mig punt. ●Escultures que adornaven la façana ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades

●Ordre corinti ●Grans buits amb arcs de mig punt ●Escultures que adornaven la façana ●Pilars gruixuts combinats amb columnes adossades

A l'interior:

●Aspecte massis ●Petites finestres llindades entre pilastres corínties (lesenes) ●Àtics de petita altura ●Recobert de travertí

A l'interior: ●Els murs són de formigó recobert de maó. ●Reforçat per 560 pilars de travertí ben fonamentats ●El pes de la graderia descarregava sobre un sòcol gruixut de travertí que rodejava tota l'arena. ●Passadissos coberts per voltes de canó. ●A sota de l'arena hi havia nombrosos corredors i dependències en relació amb els espectacles que es representaven.

FI

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Ma Lluc Borràs (2n A)

Curs 2014-15

Professora: M Assumpció Granero

6. colosseu o amfiteatre flavi

Education

context histric

pt abans

ma i recobert

colosseu en

pt soterrani construt

colosseu o amfiteatre

s monumental i donava

c o n t e x t h i s