RECULL DE PREMSA 56. Els terratrèmols del Castor

L'ACM demana desmantellar la plataforma Castor 24/10/13 j.t. - Lleida El Consell Nacional de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) va aprovar ahir a Lleida reclamar la fi del projecte Castor i desmantellar la plataforma marina que hauria generat activitat sísmica a les Terres de l'Ebre. També va acordar, a petició de municipis lleidatans, donar suport a l'enduriment del Codi Penal per lluitar contra els robatoris al món rural. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dijous, 24 d'octubre del 2013.

PROJECTE CASTOR

Detectat un petit sisme de 1,8 graus al sud de Tarragona EUROPA PRESS - TARRAGONA - 2013.10.19 L'Institut Geològic de Catalunya (IGC) ha informat aquest dissabte d'un nou sisme de 1,8 graus de magnitud en l'escala de Richter que s'ha detectat a les 2.37 hores davant de les costes del sud de Tarragona, encara que no ha estat percebut per la població, ja que no s'ha produït cap trucada al telèfon d'emergències. En un comunicat, Protecció Civil de la Generalitat ha recordat que el Pla Sismicat es manté en alerta des del passat 3 d'octubre per fer un "seguiment exhaustiu" dels terratrèmols registrats a Terres de l'Ebre i nord de Castelló. Des de fa 15 dies, no obstant això, no s'ha registrat cap tremolor per sobre dels 2,5 graus i la "activitat ha disminuït" , tot i que no es pot descartar nous terratrèmols, ha afegit el comunicat. En total s'han registrat més de 500 petits sismes des del 8 de setembre - dels que s'han percebut 08:00 -, tot i que "no s'han registrat danys ni en habitatges ni en infraestructures ", un episodi relacionat amb l'activitat del projecte Castor, un magatzem de gas submarí ubicat a la zona. Protecció Civil ha precisat que es manté en "contacte permanent" amb els ajuntaments de la zona i que s'està fent un inventari amb les construccions més susceptibles de patir o provocar danys. Informació publicada al diari La Vanguardia. Dissabte, 19 d´octubre del 2013.

La Guàrdia Civil es va endur la passada setmana una còpia del projecte Castor a instàncies de la Fiscalia de Castelló L'acció s'emmarca en les investigacions iniciades arran de la gran quantitat de sismes a la zona on s'ubica la plataforma 18/10/13 - valència - ACN La Guàrdia Civil es va endur la setmana passada del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient una còpia de l'expedient i de la declaració d'impacte ambiental del projecte de magatzem de gas submarí Castor, segons han confirmat fonts del ministeri. Els agents, pertanyents al Seprona, i la fiscal de medi ambient de Castelló van sol·licitar aquesta còpia en el marc de les investigacions iniciades per la Fiscalia de Castelló arran de la gran quantitat de sismes a la zona on s'ubica la

plataforma. Aquesta és la segona actuació que es desprén d'aquesta investigació, després que un helicòpter de la Guàrdia Civil va visitar la plataforma per verificar-ne l'estat. El fiscal degà de Castelló, Francisco Sanahuja, va acordar el passat 4 d'octubre incoar diligències d'investigació penal per a “esclarir el que ha ocorregut en relació amb els múltiples sismes patits durant les darreres nits”. La decisió va ser presa d'ofici i sense denúncia prèvia després de la junta de coordinació, que integren el fiscal en cap, el tinent fiscal i el fiscal degà. El govern espanyol està a l'espera dels dos informes que s'han demanat, a l'Institut Geològic Miner i a l'Institut Geogràfic, sobre l'origen del nombre de sismes que s'ha produït a la zona els darrers dies i si aquests tenen alguna relació amb la injecció de gas al subsòl marí efectuat per l'empresa Escal UGS al magatzem Castor. Segons va assenyalar el ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, en una visita a València, el magatzem de gas submarí no tenia cap condicionament relatiu amb problemes sísmics. El ministre va aclarir que el magatzem compta amb una declaració d'impacte ambiental aprovada l'any 2008 o 2009 i amb sismògrafs específics que treballen en la Confederació de l'Ebre. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, també a València i després de visitar el Castor amb el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, va assenyalar que l'empresa els va traslladar que els sismes inferiors a 3 graus de magnitud eren responsabilitat de la injecció de gas però que els de magnitud superior es devien als moviments d'una falla que no correspon a la falla d'Amposta, situada on hi ha el Castor. La Diputació de Castelló, de la seua banda, va anunciar que iniciarà accions legals contra els exministres que varen tramitar i adjudicar el Castor en cas que es desprenga alguna negligència de les investigacions sobre els sismes. El seu president, Javier Moliner, va dir que si es determina que no hi havia garanties suficients ni condicions per a autoritzar, “exigirà les responsabilitats penals que es puguen derivar de la mala gestió d'aquesta concessió”. El projecte es va iniciar en 2007 amb Joan Clos i Cristina Narbona com a ministres d'Indústria i Medi Ambient, respectivament; i va obtindre les primeres concessions amb Miguel Sebastián (Indústria) i Elena Espinosa (Medi Ambient). Informació publicada al diari El Punt Avui. Divendres, 18 d'octubre del 2013.

L'operador del Castor té dret a indemnització El Suprem resol que se li ha de pagar si tanca encara que hagi estat negligent 18/10/13 - ALCANAR - L. Moreso L'activitat a la plataforma està aturada des del 26 de setembre pels sismes. Foto: AFP.

L'Estat haurà d'indemnitzar l'empresa concessionària del magatzem de gas submarí Castor, Escal UGS, si no li permet continuar l'activitat, fins i tot en cas que aquesta hagi actuat de manera negligent. Així ho recull una sentència del Tribunal Suprem, que ha desestimat el recurs presentat per l'Estat contra la clàusula de concessió de l'explotació del Castor perquè la considerava “abusiva”. L'Estat va presentar el contenciós el juliol del 2012 i va argumentar que la clàusula era contrària al principi general de gratuïtat, perquè establia una compensació a l'empresa equivalent al valor residual de

les instal·lacions en cas de negligència de la mateixa, mentre que l'empresa sosté que sense aquesta clàusula l'obra no s'hauria executat i que es produiria un enriquiment injust per part de l'Estat. I en el mateix sentit s'ha pronunciat el Suprem, que no considera la clàusula contrària a la llei d'hidrocarburs i sosté que el principi de reversió gratuïta no s'ha d'entendre de manera absoluta. Amb tot, el Suprem no quantifica la indemnització que s'hauria de pagar a Escal UGS i indica que dependrà de les causes que porten a l'extinció de la concessió. Una indemnització que el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va xifrar en 1.700 milions d'euros. Informació publicada al diari El Punt Avui. Divendres, 18 d'octubre del 2013.

El futur de la instal·lació gasística El conseller Vila fa una crida a treballar perquè «costi el mínim» Fracassa el recurs del Govern per no indemnitzar el Castor El Suprem sentencia que l'empresa Escal UGS cobrarà en cas de tancar-se el magatzem La clàusula de rescissió ronda els 1.700 milions, segons càlculs del ministeri Divendres, 18 d'octubre del 2013 MARGARITA BATALLAS / MADRID ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Alberto Fabra (segon per l'esquerra) i els ministres Soria (centre) i García-Margallo (tercer per la dreta), durant una visita recent al Castor. EFE / GENERALITAT VALENCIANA Escal UGS, propietària de la plataforma Castor, podria cobrar fins a 1.700 milions d'euros en cas que el Ministeri d'Indústria decideixi clausurar la instal·lació, fins i tot en el cas que hi hagués hagut negligència per part de l'empresa, segons ha dictaminat una sentència del Tribunal Suprem que rebutja un recurs presentat pel Govern espanyol l'any 2012. L'activitat de la plataforma, que està ubicada al mar, a uns 22 quilòmetres de la costa de Vinaròs (Castelló), està paralitzada des del 26 de

setembre passat mentre es comprova si la injecció de gas en l'emmagatzematge és del tot segura o, en canvi, es repetiran els centenars de sismes que s'han registrat fins ara a la zona. El maig del 2012, una vegada concedida la llicència d'explotació a Escal UGS però més d'un any abans que comencessin els terratrèmols, Indústria va decidir recórrer una clàusula del contracte, firmat anys enrere, que establia «una indemnització pel valor residual de l'actiu en cas de negligència o dol per part de l'empresa». La clàusula recorreguda, recollida en un reial decret del 2008 sobre la concessió d'explotació del Castor, era segons el parer del Govern «abusiva», com ha indicat reiteradament el ministre d'Indústria, José Manuel Soria. REVERSIÓ GRATUÏTA / No obstant, la Sala Tercera Contenciosadministrativa del Suprem desmunta els arguments de l'Advocat de l'Estat al considerar que el principi de «reversió gratuïta» a l'Estat utilitzat pel Govern per anul·lar-la està subjecte a «modulació», perquè la mateixa llei estableix també la possibilitat de fixar indemnitzacions. El principi de reversió gratuïta apareix recollit a la llei d'hidrocarburs, però no pot ser interpretat «de forma absoluta» perquè llavors es convertiria en contrari a dret, al procurar un possible enriquiment «injust» de l'Estat, assenyala la sentència. A més a més, el Suprem recorda que al mateix decret es puntualitza que el dret a una indemnització pel valor residual de l'actiu es produeix «sense perjudici d'altres responsabilitats de l'empresa concessionària», de manera que una hipotètica negligència no queda exempta de possibles penalitzacions. AL·LEGACIONS DE L'EMPRESA / En les seves al·legacions, Escal UGS va argumentar que la denúncia del Govern central es va presentar «després d'un llarg temps des que es va atorgar la concessió. Això suposa una actuació contrària a la bona fe i a la confiança legítima». De fet, va indicar l'empresa, durant tots els anys d'inversió i de construcció de la instal·lació en cap moment l'Administració va posar en dubte la «completa legalitat» del reial decret posteriorment impugnat. El Govern central assumeix que el valor total de la indemnització en cas de tancament podria rondar els 1.700 milions d'euros. Segons Escal UGS, aquesta quantitat s'obté sumant els 36 milions que van costar els estudis previs d'investigació, els 1.260 milions de la construcció, els 165 milions d'interessos acumulats i els 154 milions de l'hipotètic desmantellament. En qualsevol cas, el Ministeri ha encarregat una auditoria externa per determinar per què l'obra, que havia estat pressupostada en 700 milions d'euros, n'ha acabat costant 1.260. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, va fer una crida ahir a treballar perquè el contenciós de l'emmagatzematge Castor «costi el mínim» a les administracions. Vila va insistir que el Govern català va advertir «des del primer moment» sobre aspectes ambientals que havien de tenir-se en compte en el moment d'atorgar la llicència per al projecte. «I ara estem gestionant aquestes circumstàncies», va lamentar. Per la seva part, el responsable de la Campanya d'Energia de Greenpeace, Julio Barea, va manifestar que la decisió del Suprem és una prova més de la «decisió errònia» que va suposar autoritzar la infraestructura. En declaracions a Servimedia, Barea es va preguntar: «¿Necessitem realment aquest dipòsit de gas quan les centrals tèrmiques de gas que tenim a Espanya pràcticament només s'encenen unes poquíssimes hores al dia?». Informació publicada al diari El Periódico. Divendres, 18 d'octubre del 2013.

El Suprem dictamina que el Govern haurà de pagar si tanca Castor L'alt tribunal desestima el recurs de l'Advocacia de l'Estat sobre la clàusula d'indemnització del contracte Dijous, 17 d'octubre del 2013 MARGARITA BATALLAS / Madrid

La plataforma que acull el magatzem de gas Castor. JOAN REVILLAS El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs presentat pel Govern que buscava anul·lar l'obligació de compensar l'empresa gasista Escal UGS propietària del magatzem de gas Castor en cas de tancament, encara que aquest hagi estat provocat per una mala actuació de l'empresa. L'alt tribunal considera que aquesta clàusula és legal i imposa les costes d'aquest procés, que no podran ser superiors als 4.000 euros, a l'Estat. Aquest litigi es va iniciar el juliol del 2012 quan l'advocat de l'Estat va recórrer un decret aprovat el

2008 en què s'imposa aquesta obligació després que l'empresa Escal UGS, integrada en el grup ACS, adquirís la plataforma gasista Castor. Les activitats d'aquesta empresa estan paralitzades des de mitjans de setembre al registrar-se nombrosos moviments sísmics. Els jutges rebutgen la pretensió de l'administració a l'assumir els arguments d'aquesta societat, que va al·legar que si no percebia una compensació pel tancament "es produiria un enriquiment injust de l'Estat, que adquiriria gratuïtament unes instal·lacions caríssimes que no hauria construït". Informació publicada al diari El Periódico. Dijous, 17 d'octubre del 2013.

La Guàrdia Civil s'endú una còpia del projecte Castor del ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient L'actuació es va fer la setmana passada a instàncies de la fiscal de Medi Ambient de Castelló, que porta les diligències sobre el magatzem subterrani de gas El ministeri va fer el 2009 una declaració d'impacte ambiental favorable en la qual no es preveia el risc sísmic 17/10/13 18:24 - Madrid - Agències

La plataforma de gas Castor, vista des de la costa d'Alcanar Foto: REUTERS. Agents de la Guàrdia Civil (Seprona) i la fiscal de Medi Ambient de Castelló es van emportar fa una setmana del ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient una còpia del document del projecte Castor, segons han confirmat aquest dijous fonts d'aquest departament. Aquesta és la segona actuació en el marc d'aquesta investigació, després que un helicòpter de la Guàrdia Civil visités la plataforma per comprovar verificar el seu estat ara fa dues setmanes. La fiscal de Castelló, que porta les diligències sobre la plataforma de gas va tenir accés a tot l'expedient del projecte i a la seva declaració d'impacte ambiental. El

magatzem subterrani de gas natural situat davant la costa de Vinaròs va obtenir la declaració d'impacte ambiental favorable d'aquest ministeri en l'any 2009. En aquesta document no constava cap condicionament relatiu a problemes sísmics.

La Fiscalia de Castelló va acordar el passat 4 d'octubre incoar diligències d'investigació penal per “esclarir el que ha ocorregut en relació amb els múltiples sismes patits durant les darreres nits”. La decisió va ser presa d'ofici i sense denúncia prèvia després de la junta de coordinació, que integren el fiscal en cap, el tinent fiscal i el fiscal degà, Francisco Sanahuja. El projecte Castor, amb una inversió de 1.200 milions d'euros, intenta aprofitar un antic pou petrolífer a 1.750 metres de profunditat sota el nivell del mar per emmagatzemar-hi fins a un terç de la demanda de gas del sistema durant 50 dies. El projecte es va iniciar el 2007 amb Joan Clos i Cristina Narbona com a ministres d'Indústria i Medi Ambient, respectivament; i va obtenir les primeres concessions amb Miguel Sebastián (Indústria) i Elena Espinosa (Medi Ambient). Però l'inici de la injecció de gas ha provocat suposadament des del passat 13 de setembre uns tres-cents sismes, la majoria de baixa intensitat però alguns dels quals han superat el nivell 4 en l'escala de Richter. El ministeri d'Indústria va ordenar el passat 26 de setembre el cessament temporal de l'activitat a la planta per investigar les causes de l'augment de l'activitat sísmica a la zona. L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) estan elaborant informes per determinar les circumstàncies que concorren en aquests fets. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dijous, 17 d'octubre del 2013.

El Suprem dictamina que l'Estat haurà de compensar la concessionària de Castor si es tanca el projecte El tribunal desestima el recurs del govern espanyol per anul·lar una clàusula del reial decret que va concedir l'explotació a Escal UGS El ministeri d'Indústria considera aquesta clàusula és “abusiva” 17/10/13 - MADRID - ACN

La plataforma marina del projecte Castor, amb la costa de les Cases d'Alcanar al fons Foto: ACN. El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat el juliol del 2012 pel govern espanyol contra la clàusula del contracte amb l'empresa Escal UGS segons la qual l'Estat haurà de compensar l'empresa en cas de caducitat o extinció de la concessió encara que aquesta hagi actuat amb “dol o negligència”. El ministeri d'Indústria considera que aquesta clàusula és “abusiva”, però el Suprem no li ha donat la raó. La clàusula estableix que la compensació es limitaria al “valor residual de les instal·lacions”. En una compareixença al Congrés dels Diputats, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va xifra al voltant dels

1.700 milions d'euros el cost aproximat d'aquest projecte, ubicat davant la costa de Castelló. L'Estat va presentar un recurs l'any 2012 contra un incís del reial decret aprovat l'any 2008 pel govern espanyol del PSOE pel qual es concedia l'explotació de Castor a l'empresa Escal UGS. En aquest incís, s'estableix que, en cas de caducitat o extinció de la concessió, l'Estat haurà de compensar l'empresa amb el “valor residual de les instal·lacions” encara que aquesta hagi actuat amb “dol o negligència”. En el recurs, el govern espanyol considera que la clàusula recorreguda seria contrària al “principi general de gratuïtat” perquè preveu una compensació a l'empresa equivalent al valor residual de les instal·lacions en cas de dol o negligència de la mateixa. Per contra, l'empresa va al·legar que, sense la clàusula, es podria produir “un enriquiment injust de l'Estat, que adquiriria gratuïtament unes instal·lacions caríssimes que mai s'haurien construït sense la clàusula que es debat”, i assegura que el recurs s'ha presentat després de molt de temps d'atorgar la concessió, fet que suposa “una actuació contrària a la bona fe”. En la seva sentència, la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem dóna la raó a l'empresa perquè no veu la clàusula contrària a la Llei del sector d'hidrocarburs i considera que el principi de reversió gratuïta no ha d'entendre's de “forma absoluta”, sinó amb “modulació”, ja que sinó seria contrària a dret qualsevol tipus de compensació. L'activitat a la planta Castor està paralitzada des de finals de setembre després dels nombrosos terratrèmols que s'han registrat en les últimes setmanes a les costes de les Terres de l'Ebre i Castelló. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dijous, 17 d'octubre del 2013.

Les conseqüències de la crisi sísmica Els científics alerten del risc d'una catàstrofe al Castor Un estudi conclou que el magatzem es pot trencar si s'hi injecta més gas Els ecologistes volen que la Fiscalia de Tarragona actuï i cancel·li el projecte Dimarts, 15 d'octubre del 2013 RAFAEL MORALES / TARRAGONA

La plataforma marítima del projecte Castor. JOAN REVILLAS El recel contra el magatzem de gas submarí del projecte Castor, ubicat davant les costes del nord de Castelló i el sud Tarragona, no para d'augmentar. A l'episodi de terratrèmols que es va iniciar el mes passat, que va alertar la població i finalment va causar la paralització de l'activitat, s'hi ha sumat ara un informe científic que alerta que si se seguís injectant gas es podrien provocar nous terratrèmols i una catàstrofe per la fuga massiva de gas cap a la superfície, amb el risc que s'incendiés per qualsevol motiu. Un informe científic de l'Institut de Geociències (Igeo), un

organisme lligat al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM), assegura que si se segueix omplint de gas l'immens dipòsit submarí -que té 1.750 metres de profunditat-, es podrien induir nous terratrèmols, obrir-s'hi fissures, trencar el sostre del magatzem i provocar una fuga de gas de forma violenta. L'estudi Riscos potencials derivats de la injecció de gas natural a la plataforma Castor és obra de Miguel de las Doblas, de l'Igeo (CSIC-UCM), i d'Antonio Jesús Galindo, un expert en navegació marítima. S'hi explica que els treballs portats a terme al subsòl d'aquesta zona situada a una distància d'uns 23 quilòmetres de la costa de Vinaròs (extracció de petroli als anys 80, omplert posteriorment per l'aigua de mar que va ocupar el buit deixat pel cru i buidat de nou per injectar-hi després gas) «poden ajudar a l'existència de fractures i fissures». Hi ajudarien els moviments sísmics que es continuen produint, encara que de molta menys intensitat que el màxim que es va registrar, de 4,2 graus en l'escala de Richter, durant el mes de setembre. ALERTA A LA FISCALIA / L'estudi ha estat inclòs a la documentació que l'entitat Ecologistes en Acció va entregar ahir a la Fiscalia de Tarragona «perquè actuï d'ofici i cancel·li definitivament l'activitat del magatzem Castor», segons va explicar el seu portaveu, Eloi Nolla. «Les fugues naturals de metà en zones marítimes on hi ha plataformes són conegudes per generar volcans de fang i desplaçaments submarins de gran escala», va argumentar ahir l'entitat ecologista de Tarragona. I va recordar que el gas metà que s'està emmagatzemant al Castor és molt més lleuger que l'aire i que, en cas que es produís un trencament del magatzem, la seva tendència seria pujar ràpidament cap a la superfície terrestre. Des que a principis del mes de setembre es va iniciar la crisi sísmica en el projecte que explota l'empresa Escal UGS -paralitzat pel Govern fins que hi hagi «una seguretat total»-, s'han detectat més de 500 sismes. La Fiscalia de Castelló va obrir a començaments d'aquest mes una investigació per determinar possibles responsabilitats penals. Informació publicada al diari El Periódico. Dimarts, 15 d'octubre del 2013.

Nou terratrèmol de 2,2 graus a la costa del sud de les Terres de l'Ebre i Castelló El sisme, que ha estat imperceptible per la població, és el primer des del passat diumenge a les 7 del matí Des de l'inici de l'episodi, el 8 de setembre, s'han registrats més de 500 simes sismes a la zona 15/10/13 - BARCELONA - ACN

La plataforma Castor Foto: ACN. La costa del sud de les Terres de l'Ebre i de Castelló ha registrat aquest dimarts al matí un nou sisme, de 2,2 graus, que ha estat imperceptible per la població, segons l'Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Foment. Protecció Civil ha informat que no ha rebut cap avís relacionat amb el sisme, que s'ha produït a un quart de nou del matí a la mateixa zona on hi ha el magatzem de gas Castor. Des de diumenge passat a les 7 del matí, no s'havia produït cap altre sisme. En aquesta ocasió, va ser de 1,9 graus i tampoc va ser percebut. Mentrestant, el Pla Sismicat continua activat en fase d'alerta des del passat 3 d'octubre.

Pel que fa els terratrèmols superiors a 2,5 graus, no se n'ha registrat cap des del 4 d'octubre. La tendència ha anat clarament a la baixa, tot i que no es pot descartar que se'n segueixin produint. Des de l'inici de l'episodi, el 8 de setembre, i dels més de 500 petits simes registrats, es té constància que s'han percebut vuit terratrèmols amb trucades al telèfon d'emergències 112 o les policies locals de la zona. Fins ara, no s'han registrat danys ni en habitatges ni en infraestructures. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimarts, 15 d'octubre del 2013.

La costa de Vinaròs registra un nou sisme xicotet L'Institut Geogràfic Nacional informa d'un terratrèmol d'1,6 graus a les 6.56 hores Els ministres d'Afers Exteriors i d'Indústria visiten el magatzem Castor junt al president Alberto Fabra 08/10/13 11:10 - castelló de la plana - Europa Press

Plataforma marítima del projecte Castor. Foto: ACN. La costa de Castelló ha registrat a les 6.56 hores d'aquest dimarts un xicotet sisme de magnitud 1,6 graus, segons ha informat l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) a la seua pàgina web. Protecció Civil de la Generalitat manté preventivament en alerta el Pla Sismicat per fer un seguiment més exhaustiu dels fenòmens sísmics que han estat percebuts els últims dies a les Terres de l'Ebre. Els ministres d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, i d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, visitaran aquest dimarts amb el president valencià, Alberto Fabra, les instal·lacions del magatzem subterrani de gas natural Castor.

García-Margallo i Soria viatjaran a Castelló per conèixer de primera mà les instal·lacions del magatzem subterrani de gas natural Castor, davant de la costa de Vinaròs, segons figura a l'agenda oficial de Moncloa. La visita es produeix després que el Ministeri d'Indústria ordenara el cessament d'activitat a la planta fins a determinar si el gas té relació amb els sismes registrats a la zona. Després està previst que facen declaracions als mitjans de comunicació al centre d'Emergències de la Generalitat Valenciana. De moment el Pla Sísmic Fase 0 Seguiment-Informació segueix actiu per part de la Conselleria de Governació a Vinaròs, Benicarló i Peníscola, i comporta la comunicació constant entre els consistoris implicats amb el Consorci de Bombers, subdelegació del Govern central, CICU i policia catalana. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimarts, 8 d'octubre del 2013.

Tremolors que fan por La injecció de gas al magatzem de gas submarí Castor, situat a pocs quilòmetres de Vinaròs, desencadena una crisi sísmica al sud de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat Indústria fa aturar l'activitat a la planta marina de gas fins conèixer la relació entre els terratrèmols i el projecte Els pescadors de Sant Carles de la Ràpita han detectat desplaçaments de les moles de peix, sobretot dels molls La promotora del Castor estudia les causes de la sismicitat i recorda que ha instal·lat dos sismògrafs a la zona Preocupació entre els productors de musclos per si hi ha una filtració de gas a la badia i fa malbé la producció Els terratrèmols de més intensitat han tingut lloc després d'aturar-se la injecció de gas a l'antic pou petrolier La Generalitat reclama que Escal UGS ature totalment l'activitat i no descarta emprendre la via jurídica 06/10/13 - LURDES MORESO

La plataforma marina és visible des de la costa. Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN . Molts veïns del Montsià i el Baix Maestrat han notat directament els darrers dies els moviments sísmics provocats a pocs quilòmetres de la costa, a l'entorn del magatzem de gas submarí, conegut com Castor. “M'he despertat a la matinada pel moviment, les copes de l'armariet dringaven”, comenta una veïna d'Alcanar, mentre un altre de la Ràpita assegura que els gossos del carrer bordaven mentre la tauleta de nit tremolava. A Vinaròs és on més s'han percebut els terratrèmols, el més fort al tancament d'aquesta edició dimarts a la matinada, de 4,2 graus a l'escala Richter. Però la intranquil·litat s'ha apoderat no només dels que han viscut directament els

moviments de la terra, sinó que aquells que tenen un son més profund i no han percebut els sismes estan indignats i pateixen per les conseqüències que poden provocar els moviments sísmics. En aquest sentit, els productors de musclos del delta de l'Ebre pateixen per si es produeix una filtració de gas a la badia. “Si hi ha una fuita al magatzem de gas submarí i arriba a la badia ja podem donar per perduda la nostra activitat: s'hauran acabat els musclos i les ostres”, així de contundent és l'aqüicultor Miquel Carles. De moment no han detectat res estrany però la mala maror és entre el sector. “No ens han informat de res, però això ja és habitual, a pescadors i agricultors poc ens tenen en compte”, afegeix Carles. Els pescadors de Sant Carles de la Ràpita han detectat desplaçaments de les moles de peix, sobretot de molls, i estan estudiant si pot tenir alguna relació amb la crisi sísmica. “Habitualment a garbí es capturen molls de talla gran i, en canvi, aquests dies no en trobem; mentre que a llevant s'han capturat molls de més quilos”, explica el president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita, Eusebi Rosales, que directament no ha notat cap dels terratrèmols, però sí que ho han fet molts dels seus companys pescadors. També el responsable del sector dels cítrics d'Unió de Pagesos (UP), Carles Roig, lamenta que s'hagi tingut poc en compte el territori a l'hora de permetre la instal·lació del magatzem de gas submarí a la costa de l'Ebre. “Estem molt nerviosos i cremats, hem de suportar aquesta cadena de sismes com a conseqüència dels interessos econòmics, que prevalen per sobre dels socials”, lamenta Roig. I és que tot i que el magatzem Castor no està a les Terres de l'Ebre, la plataforma terrestre és al límit del nucli urbà d'Alcanar, mentre que el magatzem submarí és a pocs quilòmetres també de la Ràpita, Vinaròs, Benicarló i Peníscola. Però el moviment social contra el projecte Castor només havia arrelat a Alcanar fins la crisi sísmica, que també ha tingut l'Ajuntament més bel·ligerant. “Ens havien acusat de ser alarmistes, de predir coses impensables quan alertàvem dels riscos sísmics i de la proximitat d'una falla”, comenta el portaveu de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando. En tres setmanes s'han produït més de 300 sismes a la zona, per bé que la majoria han estat imperceptibles per la població. L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, assegura que rep moltes consultes de veïns alarmats pels moviments de l'escorça terrestre. “No entenc com és possible que l'estudi d'impacte ambiental no inclogués el risc sísmic”, diu Montserrat. Exigeix transparència i celeritat per conèixer la relació entre els terratrèmols i la injecció de gas al subsòl. El rebuig al magatzem submarí va en augment i en només una setmana s'han convocat dues protestes a Vinaròs (a través de les xarxes socials), una cassolada i una assemblea a Alcanar per preparar una gran mobilització. També la Generalitat s'ha posat en peu de guerra i ha alertat que una possible negligència per part d'Escal UGS pot ser la causa dels terratrèmols. L'empresa que va deixar d'injectar gas matalàs a l'antic pou petrolier el passat 16 de setembre, té prohibit pel ministeri d'Indústria continuar l'activitat a la planta marina. Però precisament els sismes de més intensitat han tingut lloc una vegada finalitzada la injecció de gas. “El dia 24 va tenir lloc un sisme de 3,6 graus per compressió, perquè s'havia injectat gas; però els moviments dels dies 29 i 30 van ser per dilatació i això vol dir que o bé s'ha extret gas o hi ha una fuita, un porus per on s'escapa el gas”, sosté el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, en base als informes elaborats per l'Institut Geològic de Catalunya. El govern vol saber quina ha estat l'activitat d'Escal UGS des del 26 de setembre, a la vegada que reclama a l'Estat que es facin els estudis pertinents per determinar si el Castor compleix els requisits de seguretat necessaris. I en el cas que no sigui així podria obrir la via jurídica contra el projecte. No tothom coincideix que la relació entre els sismes i la injecció de gas sigui tan directa. Malgrat que el ministeri d'Indústria va paralitzar l'activitat del Castor i que dimecres passat va enviar un grup d'experts al magatzem submarí per analitzar la relació entre la planta i els terratrèmols, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va demanar prudència. “No disposem de cap evidència científica que relacione directament els sismes amb el projecte Castor, hem d'estudiar-ho”, diu el ministre. I també es refereix a la necessitat d'analitzar el que ha succeït l'empresa Escal UGS. “Hem estat els primers a difondre aquesta alteració i estem treballant conjuntament amb el ministeri per conèixer les causes de la sismicitat”, explica el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro en una nota de premsa. La promotora del Castor recorda que l'activitat sísmica de la zona és monitoritzada per dos sismògrafs de l'Observatori de l'Ebre, que van ser patrocinats per l'empresa. Insisteix que ha comunicat tots els terratrèmols a les autoritats locals, provincials i nacionals, però aquí no hi entra ni la Generalitat, ni els ajuntaments ebrencs, perquè el magatzem no està a Catalunya i no en té competència. Escal UGS insisteix que l'emmagatzematge de gas natural Castor forma part de la planificació estratègica dels sectors d'electricitat i gas del ministeri d'Indústria (2008-2016) i que ha aconseguit un total de 42 autoritzacions per part de les administracions, entre les quals la declaració d'impacte ambiental favorable per part de la secretaria d'Estat de canvi climàtic (2009). Més tous són els ajuntaments del Baix Maestrat i la Generalitat Valenciana, tot i que dimarts passat va activar el pla de risc sísmic en situació 0, la qual cosa implica mantenir la comunicació entre Bombers, subdelegació del govern i els ajuntaments. Sí que exigeixen la paralització temporal de l'activitat del magatzem de gas submarí però no apunten cap possible negligència. “Exigim que els tècnics resolguen amb celeritat i eficiència aquesta situació perquè el més important és garantir la seguretat per als nostres municipis”, ha assenyalat l'alcalde de Vinaròs, Juan Bautista Juan. RESERVA DE GAS El magatzem de gas submarí Castor té una capacitat d'emmagatzematge de 1.900 metres cúbics de gas natural. Fins ara s'ha injectat als antics pous petroliers l'anomenat gas matalàs, és a dir, el gas que ha de quedar immobilitzat a l'interior del jaciment per omplir espais de difícil drenatge i fer d'aïllament entre el gas útil i l'aqüífer. No s'ha injectat encara tot el gas matalàs, que ha d'arribar a un volum de 600 milions de metres cúbics, un procés que Escal UGS preveia continuar a final de

mes, però que la crisi sísmica ha aturat. Si el projecte continua endavant el magatzem tindrà 1.300 milions de metres cúbics de gas net. Quant a la capacitat de producció de la planta serà de 25 milions de metres cúbics per dia, una quarta part del consum mitjà diari de gas. No és l'únic magatzem de gas subterrani a l'Estat. N'hi ha un a Osca, Serrablo i un altre a Biscaia, Gaviota, en aquest últim cas també sota el mar. El de la costa de Vinaròs, però, és l'únic del Mediterrani. El projecte inclou una plataforma marina, un gasoducte i una planta d'operacions terrestre. En aquesta darrera planta és on es comprimeix el gas per injectar-lo a l'antic jaciment i està connectada tant a la xarxa gasista com a la plataforma marina. Aquesta darrera és sobre l'estructura geològica de l'antic jaciment petrolier d'Amposta (que es va desmantellar el 1989) i on s'han perforat tretze pous, distribuïts de manera uniforme a la part superior per facilitar les operacions d'emmagatzematge, injecció i extracció de gas. Cinc d'aquests pous s'ha previst utilitzar-los de forma exclusiva al control continu de les pressions i els moviments d'aigua i gas a l'interior del jaciment, mentre que la resta són reversibles. Pel que fa al gasoducte té una longitud de 30 quilòmetres, 22 dels quals sota el mar. Cronologia De pou petrolier a magatzem de gas submarí L'antic pou petrolier situat a uns 20 quilòmetres de la costa de l'Ebre s'ha convertit en un magatzem submarí de gas. 1973 L'empresa Shell descobreix el jaciment. 1989 Després d'extreure 56 milions de barrils de petroli es tapen els pous i es desmantella la plataforma marina. 2004 Escal UGS fa els primers sondejos per convertir el jaciment de petroli en un magatzem de gas. 2008 El consell de ministres dóna a Escal UGS la concessió del projecte Castor i l'inclou en la planificació estratègica. 2012 Acaben les obres d'un projecte que ha costat 1.300 milions d'euros. 09-09-2013 Comença la cadena de sismes per la injecció de gas natural. Més de 400 sismes en tres setmanes L'Observatori de l'Ebre ha detectat més de 400 terratrèmols a l'entorn del magatzem de gas submarí des del passat 5 de setembre, quan la concessionària del magatzem de gas submarí va començar la injecció de gas a l'antic jaciment petrolier. Tot i que majoritàriament han estat imperceptibles per la població, n'hi ha hagut que han arribat fins a 4,2 graus a l'escala Richter i que s'han notat no només al Montsià i el Baix Maestrat sinó que també al Baix Ebre, la Terra Alta i el Matarranya. No han provocat danys però mai no s'havia registrat un terratrèmol de tal intensitat a la zona. L'octubre del 2009 l'Observatori de l'Ebre va dissenyar una xarxa de sensors sísmics per monitoritzar l'activitat sísmica a l'entorn del Castor. Mobilitzacions La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha encapçalat els darrers anys la lluita contra el magatzem de gas submarí, amb manifestacions, denúncies a la Unió Europea per incompliment de la normativa mediambiental i de participació ciutadana i múltiples recursos administratius. Ara valoren positivament que l'Estat hagi aturat temporalment el magatzem Castor i ja preparen mobilitzacions per evitar que l'empresa reprengui l'activitat. Informació publicada a Presència, suplement del diari El Punt Avui. Diumenge, 6 d'octubre del 2013.

La petroliera que va explotar el pou del Castor ja va advertir del risc sísmic Els informes elaborats per Shell quan va deixar la planta el 1989 desmenteixen els arguments d'Escal UGS, gestora de Castor, que negaven qualsevol perill en l'explotació del dipòsit submarí La Plataforma del Sénia convoca una gran mobilització per diumenge a les Cases d'Alcanar 05/10/13 11:14 - alcanar - ACN

Obres a la planta Castor. Foto: ACN. La petroliera Shell, que va explotar el pou entre 1973 i 1989 on actualment s'ha injectat el gas del Castor, ja va advertir de la perillositat per moviments sísmics en l'aprofitament de la cavitat submarina. Segons dades de l'Observatori de l'Ebre es van registrar 30 terratrèmols des de l'inici de l'explotació fins a l'any 1998, molt lluny dels més de 400 de l'última setmana. La Plataforma en Defensa del Sénia ha denunciat en l'assemblea d'aquest divendres que Escal UGS, gestora del Castor, i el govern espanyol no tinguessin en compte aquestes advertències. Per

diumenge han convocat una gran mobilització a les Cases d'Alcanar (Montsià) per promoure el desmantellament de la planta. Els informes sobre beneficis i perjudicis que va elaborar la petroliera Shell després d'explotar el pou on actualment s'ha injectat el gas del magatzem Castor, i que està en disposició de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, desmenteixen els arguments d'Escal UGS que negaven qualsevol perill en l'explotació del dipòsit submarí, entenen que la cavitat que havia deixat lliure el petroli extret havia estat reomplert per l'aigua del mar i no es podien produir modificacions en el jaciment d'Amposta i les falles marines de la zona. Els informes de Shell i les dades recollides per l'Observatori de l'Ebre entre els anys 1973, quan es va començar l'extracció de petroli, fins a l'any 1998, confirmen que hi havia hagut moviments sísmics a la zona i advertien que una explotació futura del dipòsit podria, no només despertar de nou l'activitat sísmica, sinó augmentar-ne la freqüència i la intensitat. Durant aquests 25 anys es van registrar un total de 30 sismes, la majoria de baixa intensitat i amb alguns episodis, sobretot l'any 1995, amb terratrèmols de magnituds entre 4 i 5 a l'escala de Richter, que també llavors van ser percebuts per la població. Els més de 400 terratrèmols registrats durant l'última setmana confirmarien les advertències que es feien llavors. Durant la redacció de l'estudi d'impacte ambiental del projecte Castor, a més, el Ministeri de Medi Ambient va consultar a l'Observatori de l'Ebre sobre la necessitat de fer controls sísmics. L'entitat va recomanar la monotorització de l'activitat sísmica durant la injecció “per poder prendre decisions sobre l'activitat en el futur”, demanava “proves” que asseguressin “que les pressions de la injecció no fracturarien les roques” i reconeixia que aquesta activitat industrial era potencialment inductora de terratrèmols. Assembla de la PDTS La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS) han aportat aquesta informació en l'assemblea celebrada aquets divendres a la nit al Centre Cívic d'Alcanar on hi ha participat unes 1.500 persones. Des de l'associació han qüestionat per què Escal UGS no va tenir en compte tota aquesta informació, per què l'haurien “amagat” al govern espanyol, i per què l'administració de l'Estat va considerar “apte” el dipòsit submarí per a la injecció de gas sense que en l'estudi d'impacte ambiental s'anomeni la possibilitat de risc sísmic. La plataforma compta amb altres documents, com la tesi del geòleg Hector Perea o un diagènesis del pou d'Amposta de l'empresa Geofluids on també es parla de l'activitat sísmica de la zona. Malgrat que el terratrèmol més important hauria provocat una gran esllavissada marina a la fossa d'Amposta fa 11.000 anys, la PDTS ha alertat dels efectes que pot tenir la intervenció de l'activitat humana en el desenvolupament natural geològic de les falles de la zona. Denúncies a la justícia europea i espanyola En l'assemblea d'aquest divendres també s'ha acordat presentar una denúncia davant la fiscalia de Castelló, que es començarà a preparar els propers dies, sobre el malestar i els danys que ja han causat els terratrèmols als veïns i els perjudicis que els pugui causar l'activitat sísmica si continua. Entre els assistents a l'assemblea s'han repartit models d'al·legacions que es faran arribar al govern espanyol on es demana la paralització definitiva del magatzem de gas i el desmantellament de les instal·lacions marítimes i terrestres. També s'ha facilitat als veïns un tríptic amb informació i consells sobre com actuar en cas de terratrèmols. Paral·lelament, la PDST farà diverses denúncies a les institucions europees per un presumpte delicte mediambiental. Per una banda es demanarà al Banc Europeu d'Inversions que deixi de finançar el projecte Castor. També es farà arribar una queixa al Defensor del Poble Europeu pel malestar generat i s'enviarà una denúncia a la Comissió Europea i una petició al Parlament Europeu. Manifestació per diumenge La primera i més immediata de les accions que s'han consensuat en l'assemblea és la celebració d'una gran mobilització aquest proper diumenge a les Cases d'Alcanar. Com ha apuntat Joan Ferrando, membre de la PDTS, es confia que la mobilització aglutini el màxim nombre de població de les Terres de l'Ebre i del Baix Maestrat per fer notar el malestar i indignació de la ciutadania i per reclamar el tancament del projecte Castor. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dissabte, 5 d'octubre del 2013.

Castor descarta que hi pugui haver "terratrèmols grans" a les Terres de l'Ebre El president de la companyia responsable del projecte assegura que la falla d'Amposta, la més gran, no s'ha mogut ARA - Barcelona | 05/10/2013 El president de l'empresa Escal UGS −responsable del Projecte Castor−, Recaredo del Potro, ha assegurat aquest dissabte al matí en una entrevista a Catalunya Ràdio que els terratrèmols que s'estan produint a les Terres de l'Ebre "són naturals", tot i que ha admès que és "probable que la injecció de gas els hagi accelerat". Ha descartat, però, que hi pugui

haver un "terratrèmol gran", perquè, diu, han comprovat que la falla d'Amposta, la més gran i la que aquests dies està sent objecte de totes les mirades, "no s'ha mogut". Del Porto ha puntualitzat, en aquest sentit, que els sismes els deu provocar "una falla col·lateral i desconeguda fins ara". Ha concretat, també, que els treballs de la planta que el ministeri d'Indústria va ordenar aturar per la successió de terratrèmols continuen en suspensió 'sine die'. El magatzem de gas Castor, a les Terres de l'Ebre, vist des de l'aire / TJERK VAN DER MEULEN

Informació publicada al diari Ara. Divendres, 5 d´octubre del 2013.

Nou terratrèmol de 3,7 graus a la costa de Castelló Aquesta nit s'ha produït tres sismes més, que han no ha superat l'1,7 graus de l'escala de Richter El conseller d'Interior admet un “excés de zel” en activar el pla Sismicat Espadaler insisteix en reclamar la “màxima informació” sobre l'activitat de l'últim mes al magatzem Castor 04/10/13 - Barcelona - Agències

La plataforma del projecte Castor Foto: EFE. La costa de Castelló i de les Terres de l'Ebre ha registrat aquest divendres al matí, quan passaven quatre minuts de tres quarts d'onze del matí, un nou terratrèmol de 3,7 graus a l'escala de Richter. Aquest és el sisme més important de les darreres hores després d'una nit tranquil·la amb només tres terratrèmols, que han oscil·lat entre els 1,6 graus i els 1,7 graus, entre la mitjanit i dos quarts de sis del matí. El 112 ha rebut tres trucades relacionades amb el sisme des d'Alcanar. Aquest dijous a la nit, el departament d'Interior va activar la fase d'alerta del pla Sismicat per l'episodi

de terratrèmols a les Terres de l'Ebre i davant de la costa de Vinaròs. El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha admès un “excés de zel” en activar el pla d'emergències per terratrèmols Sismicat i ha justificat la decisió per “transmetre seguretat i serenitat” a la població. En declaracions a TV3, Ramon Espadaler ha dit que encara no s'han donat les condicions per activar la fase d'alerta del Sismicat, però que el govern ha preferit prevenir i tenir a punt els mecanismes d'actuació que dicta el pla. La Generalitat va decidir activar ahir a les 21.00 hores el pla d'emergències Sismicat arran dels reiterats sismes que s'estan produint a les Terres de l'Ebre, suposadament per l'activitat del magatzem de gas Castor. D'altra banda, en declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller Espadaler ha reclamat al govern i a l'empresa més “informació estratègica rellevant” per poder gestionar l'episodi, i ha declarat estar disposat a “recórrer a la via judicial” si no fos així. “Ens falta molta informació per part de la mateixa empresa i per part del govern central, el ministeri d'Indústria. Això ens dificulta molt poder assumir la nostra responsabilitat en aquest cas com Protecció Civil”, segons ha explicat Espadaler. Una de les conseqüències directes de l'activació d'aquest pla serà la creació d'un comitè tècnic de seguiment integrat per Protecció Civil, experts de l'Institut Geològic, cossos de seguretat, autoritats locals i també empreses subministradores de serveis bàsics, que es reunia amb periodicitat setmanal a la seu de la delegació del departament d'Interior de la Generalitat a Tortosa (Baix Ebre). Informació publicada al diari El Punt Avui. Divendres, 4 d'octubre del 2013.

Indústria culpa el Castor L'Estat no autoritzarà més injeccions de gas al magatzem submarí de la costa de l'Ebre fins que siguin totalment segures per a la població Els tècnics assenyalen una relació directa entre els sismes i la planta 04/10/13 - ALCANAR - Lurdes Moreso

Un vaixell, al costat de la plataforma marina Castor Foto: LLUÍS GENÉ / AFP. L'empresa manté 45 persones dia i nit a la planta per seguretat La causa dels terratrèmols a la costa de l'Ebre es comença a esclarir i, tal com es

preveia, tot assenyala el magatzem de gas submarí Castor. Si fins ara el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, s'havia mostrat prudent i assegurava que no tenia constància científica de la relació entre la crisi sísmica i la injecció de gas a l'antic jaciment petrolier, ahir en va fer responsable el magatzem de gas. “Tot fa pensar en una relació directa entre la injecció de gas i els microsismes que han tingut lloc els últims dies”, va dir el ministre basant-se en els informes de l'Instituto Geográfico Nacional i del Colegio Nacional de Geólogos. Amb tot, Soria va dir que caldrà esperar a tenir les conclusions finals dels experts per determinar per què s'han produït sismes de fins a 4,2 graus a l'escala de Richter. Mentrestant, assegura que l'activitat a la planta marina del Castor continuarà aturada. “Si no hi ha garanties totals per a la seguretat de la població que no es produiran aquest tipus de moviments, no autoritzarem la injecció de més gas”, va assenyalar el ministre, que el 26 de setembre passat va prohibir la injecció i l'extracció de gas de la planta. Fins llavors, la concessionària del Castor, Escal UGS, havia operat amb un permís provisional. També el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, va admetre ahir, en declaracions a la Cadena SER, que s'esperaven que es produïssin sismes a la zona, però no de tanta intensitat. “Moltes d'aquestes operacions provoquen microsismes i això és el que esperàvem, com en moltes altres instal·lacions”, va dir Del Potro. Fonts d'Escal UGS van assegurar a aquest diari que l'empresa no preveia en cap cas un augment de la sismicitat a la zona i van precisar que la instal·lació dels sismògrafs es va fer “per anar més enllà dels requisits legals quant a vigilància i seguretat de les instal·lacions”. Fins ara, Escal UGS ha injectat 100 milions de metres cúbics de gas al magatzem de gas, que té una capacitat total de 1.900 milions de metres cúbics. Tot i que l'activitat a la planta marina està aturada, hi continuen treballant 45 persones (dia i nit) per fer tasques de manteniment i garantir la seguretat. Pel que fa a la possibilitat que l'Estat hagi d'indemnitzar la companyia per la paralització definitiva de l'activitat, Soria va assenyalar que el govern espanyol no preveu la “hipòtesi” que no es pugui injectar més gas al magatzem. Va recordar també que el finançament d'aquest tipus d'infraestructures, igual que les elèctriques, “va a càrrec de tot el sistema gasista un cop comencin a funcionar”, i “mentre no sigui operatiu lògicament no es financen”. L'obra de la costa de l'Ebre ha suposat una inversió de 1.300 milions d'euros per part d'Escal UGS, una unió temporal d'empreses amb la participació majoritària de la constructora ACS, que presideix Florentino Pérez. Quant a possibles negligències a l'hora de concedir els permisos a Escal UGS, el titular d'Indústria va recordar que el 2009 el Ministeri de Medi Ambient (del govern socialista) va fer una declaració d'impacte ambiental en què “no hi havia cap consideració en relació amb el possible risc sísmic”. Amb tot, el ministre d'Indústria va llançar un missatge de tranquil·litat als veïns de l'Ebre i el Baix Maestrat. “A parer dels tècnics, la situació no és preocupant”, va dir. Indústria ha activat una actuació conjunta entre diversos ministeris coordinada per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. D'altra banda, el secretari d'estat d'Energia, Alberto Nadal, es va reunir ahir al vespre amb el subdelegat del govern a Tarragona, Jorge Ramón Sierra; el subdelegat a Castelló, David Barelles, i la delegada a València, Paula Sánchez de León, per coordinar les accions en relació amb els sismes provocats pel magatzem Castor i informar-los dels estudis que ha encarregat. 100 milions de metres cúbics de gas ha injectat al magatzem submarí Escal UGS. 23 terratrèmols es van registrar ahir entre les 12 de la nit i les 7 del matí a la costa de l'Ebre. Més de 4 graus una altra vegada La crisi sísmica a l'Ebre i el Baix Maestrat no remet. Ahir a la matinada es van repetir terratrèmols significatius a la zona, el de més intensitat, de 4,1 graus a l'escala de Richter, poc després de la una de la matinada, precedit d'un altre de 3,9. Sismes que van provocar una allau de trucades al 112, moltes de les quals del Baix Camp, el Garraf i el Barcelonès, i és que aquest cop el terratrèmol, a més dels veïns de Vinaròs, Peníscola, Benicarló, Alcanar i la Ràpita, també el van notar en municipis més allunyats de l'epicentre com ara Tarragona i Sitges. A la Ràpita, minuts després del sisme, a tres quarts de

dues de la matinada, es va trencar una canonada d'aigua. “Els serveis tècnics estan estudiant si té relació amb el sisme; no ho podem descartar, per la coincidència horària”, ha explicat l'alcalde de la Ràpita, Joan Martín. La Plataforma Ciutadana de les Terres del Sénia ha convocat una manifestació diumenge al migdia a les Cases d'Alcanar. Informació publicada al diari El Punt Avui. Divendres, 4 d'octubre del 2013.

La Fiscalia de Castelló investigarà per la via penal els sismes L'últim terratrémol de 3,7 graus en l'escala Richter s'ha registrat a les 10.49 h, segons ha informat l'Institut Geològic de Catalunya 04/10/13 12:26 - castelló de la plana - Europa Press

Protestes anit a Vinarós per aturar l'activitat del projecte Castor. Foto: ACN. La Fiscalia de Castelló ha acordat incoar diligències d'investigació penal amb l'objecte d'esclarir les causes dels moviments sísmics que s'estan produint en la zona nord de la costa de la demarcació en l'entorn del magatzem subterrani de gas natural Castor. La decisió ha sigut adoptada després de reunir-se aquest divendres la junta de coordinació de la Fiscalia de Castelló. La zona ha registrat deu sismes entre les 9 h del dijous i les 3.45 h d'aquest divendres, un d'aquests de 2 graus i un altre de 2,4 graus en l'escala de Richter, segons ha informat l'Institut Geogràfic Nacional en la seua pàgina web.

A les 10.49 ho d'aquest divendres, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya ha rebut un avís de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC) d'un sisme de 3,7 graus en l'escala de Richter. De moment, segueix activat, per part de la Conselleria de Governació, el Pla Sísmic Fase 0 Seguiment-Informació a Vinaròs, Benicarló i Peníscola, que implica la comunicació constant entre els consistoris implicats amb el Consorci Provincial de Bombers, Subdelegació del Govern, CICU i Policia Autonòmica. El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, José Manuel Soria, va assegurar ahir dijous que “encara que científicament, en aquests moments no està contrastat, hi ha una probabilitat molt alta” que hi haja una relació de causa-efecte entre la injecció del gas i els terratrémols registrats, segons les dades aportades per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i l'Institut Geològic i Miner (IGME), l'informe del qual s'espera per als pròxims dies. El president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, va anunciar així mateix que la corporació provincial emprendrà accions legals “contra els exministres responsables de la tramitació i l'adjudicació de la concessió d'emmagatzematge subterrani del projecte Castor en cas que hi haja indicis de negligència en el procés portat a terme pel govern d'Espanya entre 2008 i 2010”. Moliner va apuntar Cristina Narbona, Elena Espinosa, Miguel Sebastián i Joan Clos per les seues diferents responsabilitats en el projecte. Informació publicada al diari El Punt Avui. Divendres, 4 d'octubre del 2013.

Un helicòpter de la Guàrdia Civil aterra al magatzem Castor per comprovar si s'ha aturat l'activitat L'aterratge coincideix amb l'anunci per part de la Fiscalia de Castelló de l'inici de les investigacions penals sobre els terratrèmols 04/10/13 - vinaròs - ACN Un helicòpter de la comandància de Guàrdia Civil de Castelló ha aterrat aquest divendres a la plataforma marina Castor, situada a uns 20 quilòmetres de la costa de Vinaròs (Baix Maestrat), segons que han confirmat fonts de la Guàrdia Civil i de l'empresa Escal-UGS. Els agents pertanyen a la Guàrdia Civil i a la unitat del Servei de protecció a la natura (SEPRONA) del cos, segons fonts pròximes, i han aterrat a la plataforma per fer comprovacions sobre el seu estat i verificar que la planta

no es trobava operativa . L'aterratge d'aquest helicòpter coincideix amb l'anunci per part de la Fiscalia de Castelló de l'inici de les investigacions penals sobre els terratrèmols. El fiscal degà de Castelló, Francisco Sanahuja, ha informat aquest divendres a través d'un comunicat que el ministeri fiscal ha acordat incoar diligències d'investigació penal per “esclarir el que ha ocorregut en relació amb els múltiples sismes patits durant les darreres nits”. La decisió ha estat presa després de la junta de coordinació, que integren pel fiscal en cap, el tinent fiscal i el fiscal degà. S'ha pres d'ofici i sense que existís cap denúncia prèvia. Aquest divendres al matí s'han registrat terratrèmols de 3,7 i 3,6 graus a l'escala de Richter, el més importants de les darreres hores, després d'una nit amb sismes d'entre els 1,6 i els 1,7 graus. La costa de Castelló i les Terres de l'Ebre ha registrat aquest divendres a la tarda, pocs minuts abans de les tres, el tercer terratrèmol proper als tres graus a l'escala de Richter, en aquest cas de 2,9 graus, segons Protecció Civil i l'Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Foment.D'altra banda, ja són gairebé 5.000 les persones que

demanen al ministeri d'Indústria el tancament definitiu del magatzem de gas subterrani Castor, situat davant les costes de Vinaròs (Baix Maestrat). La iniciativa, impulsada per una veïna de Benicarló a través de la plataforma 'Change.org' ha crescut a gran velocitat. La convocant denuncia que els sismes “no són naturals” i que els veïns porten nits sense dormir amb la por que el terra torni a tremolar. “Estem molt a prop d'una central nuclear i no vull ni imaginar-me el que podria passar”, relata. La plataforma Castor. Foto: ACN.

Informació publicada al diari El Punt Avui. Divendres, 4 d'octubre del 2013.

Una vintena de terratrèmols més a les Terres de l'Ebre augmenten la preocupació sobre la planta de gas Els més importants han estat de 4,1 i 3,9 graus, i la població els ha pogut notar, fins i tot al Barcelonès. L'estat del projecte Castor davant la costa del golf de València, observat amb lupa ARA - Barcelona - 03/10/2013

El magatzem de gas Castor, a les Terres de l'Ebre, vist des de l'aire / TJERK VAN DER MEULEN

Un total de 23 terratrèmols han tornat a sacsejar aquesta matinada la costa de Castelló i han fet augmentar encara més la preocupació sobre la planta de gas submarí. Hi ha hagut quatre sismes que han superat els 2,9 graus, segons informa Protecció Civil. El més fort ha estat de 4,1 graus a la 1.29 h de la matinada. A la 1.06 h n'hi havia hagut un altre de 3,9 graus. A les 5.13 h n'hi ha

hagut un de 3,3, i cap a les 6, un altre de 2,9. A les 7.06 encara n'hi ha hagut un altre, de magnitud per determinar. Els de 4,1 i 3,9 graus a l'escala de Richter s'han pogut notar. En total, Protecció Civil ha rebut 129 trucades de ciutadans al telèfon 112: 69 fetes des del Tarragonès , 28 des del Montsià i 13 des del Baix Ebre. També s'han rebut trucades des del Baix Camp, el Garraf, l'Alt Camp, l'Alt Penedès i, fins i tot, del Baix Llobregat i el Barcelonès. Alguns lectors de l'ARA de la costa de Tarragona i del Baix Camp s'han posat en contacte amb el diari via Facebook per explicar que havien notat les tremolors. També ho han fet veïns de Tortosa, Ulldecona, Mas de Barberans, Vilanova i la Geltrú o Sitges a TV3 i Catalunya Ràdio. La preocupació augmenta entre el territori mentre les administracions observen amb lupa el projecte Castor i el magatzem de gas submarí davant la costa del golf de València, després de l'alarma generada amb els més de quatre-cents terratrèmols dels últims dies. Encara no hi ha causes oficials de la crisi sísmica. Per què passen de matinada? En declaracions a Catalunya Ràdio, Xavier Goula, cap de l'Àrea de Sismologia de l'Institut Geològic de Catalunya, ha explicat que la majoria dels 23 sismes d'aquesta matinada han estat de baixa intensitat, i que el més preocupant és el de 4,1 graus. Fa dos dies n'hi va haver un de 4,2, el més important fins ara. L'epicentre sempre és el mateix, a l'interior del mar, a poques milles de la costa de Vinaròs. Goula diu que la relació dels terratrèmols amb el projecte Castor "és pràcticament acceptada per tothom". El que no queda clar és per què es continuen produint els moviments sísmics, si teòricament l'empresa va aturar l'activitat el dia 16 de setembre. Tampoc s'expliquen per què els sismes passen de matinada i no a cap altra hora del dia. [12 preguntes claus sobre els terratrèmols d'Alcanar]. Aquest és el mapa de risc sísmic de Catalunya. I aquí hi ha un recull de consells a seguir en cas de terratrèmol.

Es descarten terratrèmols de gran magnitud Protecció Civil està fent un seguiment "constant" de l'activitat sísmica, però deixa clar que la intensitat registrada fins ara no posa en perill edificis ni infraestructures. "Analitzada la situació", Protecció Civil ha decidit no activar el pla especial d'emergències sísmiques, ha informat la Generalitat en un tuit. Dimarts també va assegurar que es descarta "un sisme de gran magnitud". El conseller de Territori, Santi Vila, ha advertit, però, aquest dijous que un terratrèmol de 4,5 pot produir esquerdes a les cases. Vila ha assegurat que la crisi sísmica a l'Ebre "no és per riure, és greu". Observant amb lupa la planta de gas El ministre d'Indústria ha vinculat aquest dijous els sismes amb el projecte Castor. José Manuel Soria ha dit des de Madrid que "sembla" que hi ha una "relació directa" entre la injecció de gas i els "microsismes" a la zona. La vicepresidenta espanyola, Soraya Saénz de Santamaría, va abordar ahir la situació amb el ministre d'Indústria. Un grup de tècnics del ministeri d'Indústria es van desplaçar ahir a Vinaròs per examinar l'estat del projecte Castor. Segons l'empresa responsable, Escal UGS, l'objectiu era determinar si els sismes dels últims dies estan relacionats amb les injeccions de gas de principis de setembre. En canvi, fonts ministerials van afirmar que la missió dels tècnics era "verificar que s'està complint la resolució d'Indústria", emesa el 26 de setembre, que obligava Escal UGS a aturar l'activitat després del sisme de dos dies abans, que va superar els 3 graus en l'escala de Richter. Precisament, dimarts, el delegat de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, insinuava que els sismes dels dies 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre es devien al fet que la planta podia estar extraient gas. Aquesta insinuació va molestar molt Escal UGS, que assegura que no s'han saltat mai cap ordre d'Indústria, i ahir fins i tot es van plantejar denunciar Pallarès legalment, però ho van descartar. Els resultats de la visita d'ahir dels tècnics i dels estudis sismològics encarregats a l'Institut Geològic Nacional es faran públics aviat. Magatzems de gas "necessaris" De magatzems de gas com el de Vinaròs n'hi ha tres més a l'Estat, encara que tots els tècnics afirmen que no és bo posar-los tots sota la lupa després del que sembla que ha passat amb el Castor, ja que tots tenen característiques diferents. Per exemple, el Gaviota, a Bermeo, és l'altre magatzem submarí, i mai ha tingut problemes sísmics. Fonts de l'àrea d'energia del departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat asseguren que aquest tipus de magatzems són "necessaris" per assegurar el servei de gas a la població. Al món hi ha 627 magatzems com aquests, i el de Berlín, per exemple, està situat sota el nucli urbà. Expliquen que Espanya té el proveïment de gas molt diversificat per si mai falla alguna font, però que tot i així la regulació europea obliga els estats a tenir reserves de 20 dies de subministrament per a moments de crisi. Per aquest motiu, el ministeri obliga a construir aquests magatzems repartits pel territori. El magatzem Castor té capacitat per abastir el sistema espanyol de gas durant 50 dies. A Catalunya no n'hi ha cap, però Gas Natural Fenosa en construirà un els pròxims anys a Balsareny, en una cavitat salina. Enagás va estudiar fer-ne un altre en un aqüífer de Reus, però ho va descartar. Gas Natural en té un altre al Parc de Doñana en fase de tramitació administrativa, però molt més avançat, i aviat es posarà en marxa. Informació publicada al diari Ara. Dimecres, 3 d´octubre del 2013.

ELS CIENTÍFICS NO DESCARTEN NOUS SISMES AL DELTA DE L'EBRE El Castor podria causar terratrèmols encara més intensos La Generalitat dubta que l'empresa hagi cessat realment la seva activitat La zona va registrar ahir el sisme més fort de tota la llarga sèrie, amb una magnitud de 4,2 Dimecres, 2 d'octubre del 2013 ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA - SÍLVIA BERBÍS / ALCANAR

La plataforma marina del projecte Castor, ahir. JOAN REVILLAS Els experts en geologia consideren que el risc de nous terratrèmols a la rodalia del dipòsit Castor, situat sota el llit marí davant les costes de Vinaròs, no desapareixerà fins que el terreny recuperi l'equilibri que ha alterat -gairebé amb absoluta seguretat- la injecció de gas realitzada dies enrere per l'empresa propietària. I no hi ha manera de saber quant temps passarà perquè el terreny no dóna

pistes. «Amb les eines actuals, és impossible saber si la crisi ha tocat sostre o prosseguirà uns quants dies més», reconeix Juan Rueda, cap del Servei de Detecció Sísmica de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN). En el mateix sentit es va pronunciar Protecció Civil de Catalunya: «No es pot descartar una tendència creixent en la magnitud dels sismes». De fet, la zona va registrar ahir a la matinada el terratrèmol més intens des que a principis del mes de setembre, coincidint amb l'inici dels treballs d'injecció de gas, va començar la sèrie de terratrèmols: va tenir una magnitud 4,2 en l'escala de Richter, el més fort des dels anys 30 del segle passat, i va ser percebut per molts veïns dels municipis més pròxims, com Vinaròs i Alcanar. Dinou sismes més van rondar o van superar la magnitud 2. La Generalitat valenciana va activar el pla de risc sísmic en fase de «seguiment». Rueda explica que els terratrèmols tenen lloc perquè a la zona hi ha una falla inestable i es trenca el seu equilibri al sorgir un punt de pressió. «L'activitat antròpica pot ocasionar variacions en les condicions elàstiques», admet, i dóna per fet que no hi ha cap altra hipòtesi plausible per explicar per què una zona amb una sismicitat relativament baixa ha patit de sobte més de 300 terratrèmols. DUES POSSIBILITATS / El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, es va mostrar ahir molt crític, i va arribar a comentar que els últims terratrèmols tenien dues possibles explicacions: la primera és que l'empresa ha seguit injectant gas malgrat la prohibició del Ministeri d'Indústria, mentre que la segona és que el dipòsit pateixi algun problema en la impermeabilització i això estigui provocant fuites de gas. «Hi pot haver una negligència o simplement que la pressió de les roques no ha aguantat tot el gas que es va injectar», va dir Pallarès, que va assegurar que les seves conclusions es basaven en informes de l'Institut Geològic de Catalunya (IGC). En aquest sentit, Xavier Goula, cap de Sismologia de l'IGC, va afirmar: «Tenim dubtes raonables que l'empresa hagi cessat la seva activitat». L'empresa propietària, Escal UGS, va insistir que ha cessat l'activitat d'injecció i extracció al Castor. Goula va recordar els riscos: «Si hi hagués més sismes i la magnitud augmentés tan sols mig grau, començaríem a estar en el límit del que pot ser delicat per a les construccions». En qualsevol cas, Protecció Civil de Catalunya va tranquil·litzar ahir la població a l'assegurar que «l'activitat sísmica a la zona es produeix en una falla a l'interior del mar, fet que evitaria un terratrèmol de gran magnitud». Mariano Marzo, catedràtic d'Estratigrafia de la Universitat de Barcelona (UB), atribueix la sismicitat a canvis de pressió ocasionats per la injecció de gas en un lloc ocupat per aigua i que abans va contenir petroli. «Les fractures en el terreny ja hi devien ser, però ara se'ls afegeix una pressió extra», subratlla. Encara que no la seva magnitud, que ha superat qualsevol previsió, Marzo considera que petits terratrèmols vinculats a ajustos de pressió són esperables en activitats d'aquest tipus. Pablo González, investigador de la Western Ontario University (Canadà), prossegueix: «Les pressions s'equilibren deformant les roques o per la migració dels fluids, que és el que genera els terratrèmols». ¿DIES DESPRÉS? / I realment ¿hi pot haver sismes dies després de la fi de l'activitat? El procés de relaxació, el nou equilibri, «no es produeix instantàniament, de manera que és possible esperar que la sismicitat induïda o disparada per la injecció de gas tingui lloc durant un període més llarg que el de la injecció pròpiament dita», prossegueix González, autor d'un estudi que va atribuir la gravetat del terratrèmol de Llorca a la sobreexplotació de l'aqüífer. «No obstant -lamenta-, no es disposa de models precisos del comportament d'aquest tipus de sismicitat». Això sí, una vegada finalitzi el període de prova amb el denominat gas matalàs, que es fa servir per omplir els espais morts i mantenir la pressió, Marzo creu que la futura activitat del dipòsit -guardant gas i extraient-lo a poc a poc- «no necessàriament hauria de causar nous sismes perquè ja s'haurien equilibrat les pressions». Guardant les distàncies, el catedràtic de la UB sosté que el que ha passat és similar al que passa amb els fonaments en la construcció d'algunes cases, és a dir, que al cap d'uns mesos pateixen un assentament sobtat. Informació publicada al diari El Periódico. Dimarts, 2 d´octubre del 2013.  

Recull de premsa

Novembre del 2013

56. Els terratrèmols del Castor