49. dÉjeuner sur l'herbe. Édouard manet

49. Déjeuner sur l’herbe

Édouard Manet

Història de l’art IES Ramon Llull (Palma)

Professora: Assumpció Granero Cueves

FITXA TÈCNICA (documentació general),

1v (2011, setembre)

Catalogació i anàlisi formal Títol Le déjeuner sur l’herbe (El dinar campestre o

L’esmorzar sobre l’herba)

Pintor Édouard Manet (1832-83)

Cronologia 1863

Estil Impressionisme

Localització Museu d’Orsay (París)

Tècnica i suport Oli sobre tela

Dimensions 2’08 m x 2’64 m

Tema Entre naturalesa, un rierol i una natura morta, el

quadre, que va provocar l’escàndol, no

reprodueix, com indica el seu títol, cap menjar

sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella

època era normal i coneguda al “Bois de

Boulogne”, de París.

IMPRESSIONISME IMPRESSIONISME (2a meitat segle XIX)

49.- Édouard Manet: El dinar campestre. 1 (2011, setembre).

50.- Claude-Oscar Monet: Catedral de Rouen

49 LE DÉJEUNER SUR L’HERBE. EL DINAR CAMPESTRE O

L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET

(1832-1883). MUSEU D’ORSAY. PARÍS . IMPRESSIONISTA

1v

50 SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-

94). OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926)

MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)

50 SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-

94). OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926)

MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)

Fig. 4.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1894.

Nova York, Metropolitan Museum of Art.

Fig. 5.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1893.

Paris, Museu d'Orsay.

Fig. 6.- Claude Monet: La Catedral de Rouen i la torre d'Albane a ple sol, harmonia en blau i or.

1894. Washington, National Gallery of Art.

POST-IMPRESSIONISME POST-IMPRESSIONISME (2a meitat segle XIX)

51.- Paul Cézanne: Els jugadors de cartes

52.- Vincent (Willem) van Gogh: Nit estelada. 1 (2004, juny).

52 NIT ESTELADA (1889)

VINCENT (WILLEM) VAN GOGH (1853-1890)

MUSEU D’ART MODERN DE NOVA YORK (MOMA)

1v

51 EL S JUGADORS DE CARTES (1890-1892)

PAUL CÉZANNE (1839-1906)

MUSEU D’ORSAY. PARÍS

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).

Reconeixement visual i descripció

(general i detallada de l’obra)

1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS

1.2.- COMPOSICIÓ

En “L’esmorzar sobre l’herba”, els

verds predominen amb moltes

tonalitats.

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p). 1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS

És un oli sobre tela de 2’08 m x 2’64

m, que es pot visionar en el Museu

d’Orsay (París).

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p). 1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS

Édouard Manet representa una

sensació de transparència al rierol.

No utilitza clarobscur, perquè la

llum es fon en els colors i les

ombres són taques de color.

Crea zones de colors plans que es

juxtaposen en les figures. Zones planes

de color, sense ombres (influència del món

japonès). Pel que fa a la tècnica pictòrica

és revolucionària: Pinzellades breus i

soltes, juxtaposades unes amb les altres

(base de l’impressionisme).

Estampes japoneses

Sota la gran ona de Kanagawa. Hokusaki

La gran onada de Kanagawa (1823-1829) de Hokusai

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p).

Reconeixement visual i descripció

(general i detallada de l’obra)

1.1.- ELEMENTS PLÀSTICS

1.2.- COMPOSICIÓ

1.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p). 1.2.- COMPOSICIÓ

En el quadre es representen tres figures

en l’espai central: Una dona nua i dos

homes vestits que, juntament amb el

personatge del fons, s’emmarquen en una

estructura piramidal de figures humanes.

Una piràmide grossa (perspectiva lineal)

emmarca tots els personatges i es poden formar

tres piràmides petites a l’interior de la gran.

La composició és com un pícnic a l’aire lliure = a mena de pastoral, que

introdueix la natura morta (restes del dinar) en primer pla.



És una composició que trenca amb la perspectiva tradicional i presenta una

clariana de tonalitats blavoses al fons.


Crea un espai que s’eleva a la part superior del quadre per mitjà dels efectes atmosfèrics i

cromàtics. Manet ha utilitzat diverses tonalitats de verd en el paisatge, així com violents

contrastos cromàtics, el to clar de la noia rentant-se en el rierol o el blanc de la dona de

primer pla amb l’imponent peu blanc, contrasta fortament amb la bota negra de l’home de

primer pla o amb les robes obscures dels dos homes.

La mirada directa i insolent del nu femení, adreçada a l’espectador, l’implica i el

fa còmplice i protagonista de l’escena.


Els dos homes els representa així: l’un, col·locat rere la dona nua, amb aspecte

distret i no mira a l’espectador, i l’altre és retratat amb el braç dret tensat i en el

seu gest o moviment de la mà indica que ha pres la paraula.


2.- INTERPRETACIÓ DELS ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)


Referent als personatges representats,

l’home de l’esquerre d’aspecte distret

sembla ser Ferdinand Leenhoff (escultor

holandès); la noia de darrere que es renta

en el rierol sembla ser Suzanne (germana

de Leenhoff i esposa de Manet).

El senyor de la dreta amb el braç

atansat i que parla és Eugène Manet,

germà del mateix pintor Édouard

Manet i la dona nua és Victorine

Meurent, la model preferida de Manet.

El seu escandalós quadre no reprodueix, com indica el seu títol, cap menjar

sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella època era normal al “Bois de

Boulogne”. Era un fet conegut a París, però no es parlava del tema i molt

menys es pensava que fos digne de ser representat en l’art.


Les idees noves propugnaven

que la pintura havia de

compaginar els temes dels

nous temps amb formes

tradicionals de la història de

l’art.

Segons la definició del poeta

de l’època i crític de l’art,

Charles Baudelaire, Manet

fou el prototipus de pintor

“modern”.

La distribució de les figures en el quadre també és molt estranya, ja que més

aviat sembla un “collage”, enganxant artificialment totes les parts sobre

l’escenari del paisatge (un bosc), amb picnic i natura morta inclosa.



No és una escena observada pel pintor, sinó un muntatge inspirat en obres del

passat, que es pot relacionar amb obres d’altres pintors anteriors (“El concert

campestre” de Ticià / Giorgione, 1508, Escola renaixentista de Venècia).

Giorgione/Ticià - Concert campestre (1508)


Així, els personatges de Manet són burgesos encaixats en les figures

mitològiques, tot i que aconsegueix desproveir-los d’aquest significat històric o

mitològic. També es podria interpretar a l’inrevés, és a dir, donar a un tema

profà un relleu històric o mitològic (més importància).

El rebuig del públic causà sofriment a

Manet, perquè ell sempre buscava el

reconeixement oficial, al contrari que

els seus amics impressionistes, que

volien ser renovadors.


Ell però, aconseguí plasmar

l’ambient modern del seu

temps amb formes d’expressió

clàssiques (diria Baudelaire).

3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

3.1.- HISTÒRIA

3.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p) 3.1.- HISTÒRIA

Aquesta obra,“Déjeuner sur l’herbe”, fou

presentada per Manet en el Saló de París

de 1863, celebrat al Palau de la Indústria.

El jurat la rebutjà, junt amb 2000 obres

de diferents artistes. Aquest rebuig va

significar un gran escàndol en l’ambient

artístic de París, principalment entre els

joves artistes d’avantguarda, que tenien a

Manet com a l’artista més gran de la

seva generació.


El jurat va considerar guanyadora “El Naixement de Venus” d’Alexandre

Cabanel. En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres

desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per què el públic pogués

donar fe de la “seva poca qualitat pictòrica”.

Del “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel (1863, mateixa data de

realització que “Déjeuner sur l’herbe”), diria Émile Zola: “La deessa ofegada en

un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de carn i ossos, sinó d’una

espècie de massapà blanc i rosa”.


Sobre “Déjeuner sur l’herbe” es diria:

“... és d’un gust molt atrevit, la persona

nua no té cap bellesa de formes i no

podem imaginar un senyor tan lleig al

seu costat. No comprenc el que motiva

un artista, tan intel·ligent i distingit, a fer

una composició tan absurda”.

4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)

4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)

4.2.- OBRES O MODELS EN QUÈ S’INSPIRÀ I INFLUÈNCIES

4.2.a.- MODELS

4.2.b.- INFLUÈNCIES

4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p) 4.1.- VIDA DE L’AUTOR: Édouard Manet (1832-1883)

Nascut en una família acomodada, Manet

abandonà la carrera naval aviat per

dedicar-se a pintar.

Va estudiar amb el pintor Couture i va

començar a copiar quadres del Louvre:

Tiziano, Rembrandt, Veláquez, Goya,

Delacroix...

Va fer una original síntesi de l’art del

passat, dels gravats japonesos i del

realisme del seu temps.

Buscava fer composicions lliures,

malgrat la perfecta organització que es

veu als seus llenços.

Del 1853 al 1856 es dedicà a viatjar

(Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Àustria)

i a copiar als grans mestres.

Estampes japoneses



El 1859 presentà per primer cop al Saló el “Bevedor d’absenta”,

que fou rebutjat, provocant moltes crítiques.

En la dècada dels ’60, la seva pintura de tema espanyol, molt de

moda a França, tingué èxit. D’aquest moment és “Lola de Valencia”

i el Saló acceptà per primer cop un quadre seu, “Guitarrista

espanyol” (1860), obra amb la qual Manet guanya una menció

d’honor en el Saló de 1861.


En 1862, pintarà “Música a les Tulleries”.

L’obra d’Édouard Manet és transcendental en al

formació de l’impressionisme, i és considerat

banderer i inspirador del moviment. Malgrat les

analogies que s’han establert entre la seva pintura i la

pintura impressionista, Manet no va adoptar-ne

totalment els principis de l’impressionisme, mai no es

va comprometre amb el moviment, ni va participar en

les seves exposicions.

Manet mai es considerà un

impressionista, no exposà amb el

grup, sempre acudia als Salons

oficials, malgrat que el rebutgessin.

Ell observa i reprodueix allò que

l’envolta, de manera refinada i

elegant.

Édouard Manet,

Música a les Tulleries, 1862


El 1863 va acabar el seu quadre més escandalós i polèmic, rebutjat en el Saló

de 1863 i exposat al Saló dels Rebutjats: “L’esmorzar sobre l'herba”.

Fou rebutjat unànimement per crítics i públic, només acceptat pels joves

pintors del moment, que proposaven l’observació directa de la vida contemporània

i la seva innovació tècnica.

“El dinar campestre” està basada en “El

concert campestre” de Ticià / Giorgione (1508).


Fou durant la seva època molt criticada por

traslladar a l’actualitat un tema que pertany a

la tradició: els personatges semblen trets de la

mitologia i han esdevingut contemporanis del

pintor. Però, el que més desagradà fou

l’absència del clarobscur i el fet de retratar a

una dona nua i sense idealitzar (compareu

amb el quadre guanyador, “Naixement de

Venus” d’Alexandre Cabanel).

Sense voler-ho, Édouard Manet es

convertí en el personatge principal

del grup dels impressionistes,

molts joves pintors el consideraven el

seu líder, encara que ell rebutjà el

càrrec (insistir en què Manet mai es

considerà un impressionista).


Claude Monet Auguste Renoir

Camille Pissarro

Paul Cézanne

Edgar Degas

Berthe Morisot

La història de l’Impressionisme comença a

París, el 15 d’abril de 1874 quan una

colla de joves pintors rebutjats del Saló

Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot,

exposar llurs creacions en la galeria-saló

del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35

del Boulevard des Capucines

«Société Anonyme des artistes»

Alfred Sisley


Els impressionistes es

van apropiar de...

la importància que Manet

donava a la llum,

de l’intent de transmetre la

sensació,

dels temes de l’actualitat

quotidiana,

dels colors clars

i de l’arbitrarietat de la

perspectiva.

Però, a diferència d’ells, Manet no va suprimir de la seva paleta el blanc, el negre i el

gris, i la seva pinzellada no es fragmentava en petites comes, practicava amb

reticència la pintura a l’aire lliure i treballava el paisatge però introduint-hi figures.


Més polèmica i escàndol provocà la seva “Olympia” (1863), presentada en el Saló de

1865, que seguia els paràmetres de la “Maja nua” de Goya. Fou molt més criticada que

“Déjeuner sur l’herbe” per la falta de sensibilitat de l’artista en haver representat amb

audàcia una dona de la vida (que rep el regal d’un amant, que li du la seva criada negra),

nua i sense idealitzar, a més, la representa de forma vulgar i amb la mirada dirigida cap a

l’espectador com si el reptés a gaudir del seu nu. Utilitza els tons clars sobre clars i els

obscurs sobre obscurs, cosa que li confereix harmonia.

Édouard Manet,

Olympia, 1863,

Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm,

Musée d´Orsay, París

Édouard Manet,

Olympia, 1863,



Francisco de Goya y Lucientes

Maja nua,

Museu del Prado, Madrid

Édouard Manet,

Olympia, 1863,



Ticià,

Venus d’urbino

L’academicisme i la inspiració de Manet en els grans mestres és evident.


D’influència de “Majas en el balcó”

(1810 -1812) de Goya, és el quadre

de Manet titulat “El balcó” (1869).

Édouard Manet,

El balcó, 1869 Francisco de Goya y Lucientes,

Majas en el balcón, 1810-12


Édouard Manet,

Retrat d’Émile Zola, 1868

El 1867, Manet muntà la seva pròpia

exposició, cansat de ser rebutjat. El

catàleg li va escriure el seu amic,

l’escriptor Émile Zola, a qui també va

pintar en el “Retrat d’Émile Zola” (1868).

Édouard Manet,


Édouard Manet,

Retrat de Madam Zola


Édouard Manet,


Édouard Manet,

L’estació, 1873, oli sobre tela, 94 x 115 cm,

The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units

Édouard Manet,

Natura morta: fruita i meló en un aparador, 1866,

oli sobre tela, 60 x 92 cm,

The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units


Altres obres són: “El pífan” (1866).

Édouard Manet,

Pífano, 1866,

oli sobre llenç, 160 x 98 cm,


Velázquez,

Pablo de Valladolid


En 1867, com a crítica a la política

de Napoleó III pintà, “L’execució

de Maximilià”, inspirat clarament en

els “Afusellaments del 3 de maig

de 1808”, de Goya.


També pintà: “Nana” (1877); “Jeanne de Marsy, Primavera”

(1881); “El bar del Folies Bergere” (1882).

Édouard Manet,

Bar del Folies-Bergère,

1882

Édouard Manet,

Nana, 1877

Édouard Manet,

Jeanne de Marsy, Primavera, 1881

Édouard Manet, Bar del Folies-Bergère, 1882


“En la playa” és el seu quadre més impressionista, ja que està pintat a l’aire lliure i és fruit

de la seva amistat amb els impressionistes. Utilitza una tècnica més solta.

Édouard Manet, A la platja

Édouard Manet, Pintant al seu estudi flotant




4.2.a.- MODELS


4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p) 4.2.- OBRES O MODELS EN QUÈ S’INSPIRÀ I INFLUÈNCIES

4.2.a.- MODELS “L’esmorzar sobre l’herba” s’inspirà en obres com:

- “El concert campestre” de Ticià / Giorgione, 1508.

- Divinitats fluvials del gravat de Marcantonio Raimondi, 1520.

Gravat que es basava en la pintura del “Judici de Paris” de Rafael,

actualment desapareguda.

- En el seu gust per l’art japonès, en obres com “Kitagawa

Utamaro” (1754-1806), “Hiroshige” (1797-1858), i “L’onada”

(1823-1829) de Hokusai. I això perquè a partir de 1854 es produeix

l’obertura del mercat japonès i, així, arriben a França les primeres

estampes japoneses. El 1867, Japó participa a l’Exposició

Universal, on s’hi podia veure una mostra de l’art de l’Extrem Orient.

Estampes japoneses


Judici de Paris (Gravat de Raimondi a partir de Rafael)

James Tissot, La partie de carrée, 1870, realisme, oli sobre llenç, 144’5 x 119’5 cm, col·lecció privada




4.2.a.- MODELS


4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p) 4.2.b.- INFLUÈNCIES

Influirà, directament, en els impressionistes (Monet, Renoir, Degas,

Pissarro, Sisley, Berta Morissot, Mary Cassat, etc).

Claude Monet Auguste Renoir Camille Pissarro

Edgar Degas Berthe Morisot Alfred Sisley

Paul Cézanne

Mary Cassat


L’impressionisme és l’estil

artístic, fonamentalment pictòric,

encara que també escultòric (“El

Pensador” de Rodin), nascut a

França en l’últim quart del

segle XIX, caracteritzat per

pinzellades soltes de taques de

colors purs, juxtaposades, amb

la qual cosa intenta captar la

llum reflectida en els objectes.

L’exhibició de l’obra de Monet, “Impressió: sol naixent”,

va donar nom al moviment.

Claude Monet, Déjeuner sur l’herbe

Picasso, Déjeuner sur l’herbe

Així mateix, Manet influirà en altres artistes posteriors, que també han representat

el mateix tema “Déjeuner sur l’herbe” en variades ocasions, com Picasso.


49. dÉjeuner sur l'herbe. Édouard manet

Education