7/29/2019 37 -gener- 2010

1/25

1

nm. 37 -gener- 2010

Editorial

Emporion fa noranta-cinc anys

ui els havia de dir, als esforats creadors dEmporion, que al cap de noranta-cinc anys la seva revista encara viuria! Ells, que varen passar pels tres trngols

terribles de la dictadura, de la guerra civil i del franquisme: Viver, Blasi, Vias,

7/29/2019 37 -gener- 2010

2/25

2

Castells... Uns noms inoblidables a Torroella.

I qui ens havia de dir, sin la nostra gosadia, que al cap de tres anys de la tercerapoca, des de gener del 2007, Emporion aniria sortint cada primer dia de mes, senseun sol retard, en aquest carrer sense lmits que es diu Internet, a travs del qual ens

anem trobant amb els nostres lectors, onsevulla que siguin, en el moment que ellstrin, a casa seva mateix, per la pantalla de lordinador i a punt per ser imprs. O a laseva disposici a la biblioteca, que porta precisament el nom dun dels fundadorsdEmporion, o potser tamb al Recer, o en alguna altra de les entitats i associacionsde les quals la nostra vila s tan rica.

Aquest s el nmero 37 de la tercera poca. En els trenta-sis mesos que ens separendaquell primer nmero zero de desembre del 2006 han passat moltes coses, perens hem mantingut sempre fidels a lesperit que aleshores proposvem: Ensconsiderem compromesos amb lideari de les dues poques precedents, s a dir,units en la catalanitat i lestimaci a la nostra vila; respectuosos amb la tradici ioberts a la modernitat; conscients de la dignitat de totes les persones i pobles;defensors de la pau, enemics de la violncia; arrelats al passat, vivint el present,intentant pensar en futur; tolerants en tot menys amb la intolerncia; crtics amb elque va malament i disposats a millorar-ho; idealistes, fins i tot utpics, per tocant depeus a terra.

Pel cam, hem anat adaptant el format a les possibilitats del periodisme digitalmodern, facilitant la lectura i la impressi; hem aplegat les notcies de cada mes enreculls que daltra manera segurament no serien recordades; hem denunciat all queno ens feia el pes de la vila i del Baix Ter, per hem lloat les actituds i les obres alnostre entendre meritries; hem fet un gest simblic que volem que ens defineixi,com s plantar el xifrer de lEmporion, germ del den Navarro, vctima de lincendidel 2004; hem rebut de lAjuntament la Medalla del Montgr, un guard que enshonora, atorgat sens dubte pels mrits dels nostres antecessors ms que pelsnostres...

Finalment, voldrem destacar tres fets demostratius de la nostra voluntat de futur:hem obert les nostres pgines als joves escolars, que van collaborant amb inters iencert; hem renovat el Consell de Redacci amb la incorporaci den Xavier Ferrer,que ja era collaborador fix des del primer dia, comentarista de temes europeus,mentre ens deixaven, com havien proposat tamb des del primer dia, en Vicen Fiol ien Joan Surroca; i hem constitut lAssociaci Emporion, oberta a tothom, el senyalms clar de la nostra voluntat de permanncia. A ms, lassociaci permetr als

7/29/2019 37 -gener- 2010

3/25

3

nostres lectors i amics dacostar-se amb les seves idees o inquietuds i fer sentir laseva veu.

Esperem poder estar amb els nostres lectors molts anys ms, per nosaltres noquedar.

Consell de redacci

Taula rodona sobre la consulta del 13de desembreAl Cine Petit va tenir lloc la taula rodonasobre la consulta per la independnciafeta a Torroella de Montgr i organitzada

per la coordinadora local.Hi intervingueren Carles Mora, JosepManel Ximenis, Jordi Bilbeny, PepCruanyes, Uriel Bertran, Jordi Fbrega,Elisenda Paluzie i Enric Canela, els quals,finalitzades les seves intervencions,donaren resposta a les preguntesformulades pel pblic.

Consulta sobre la independnciaDels 36 municipis que hi ha al BaixEmpord, el 13D estaven cridats a laconsulta popular 10.939 electors deTorroella de Montgr, Verges i Jafre.Als tres municipis el s va ser l'opcimajoritria de llarg.Torroella, el municipi ms gran de lacomarca, va registrar la participaci ms

baixa dels tres municipis (Torroella22,76%, Verges 48,16, Jafre 62,02) .A l'Estartit, nucli essencialment turstic,va votar el 10,81%, amb una majoria

clara del s. (dinou estartidencs vanemetre vots nuls per afegir-hi L'Estartitindependent). A Torroella senselEstartit- la participaci va pujar fins al28,18%. En el conjunt del municipi laparticipaci va ser del 22,76%, amb un

94,61% en favor de laindependncia.Lescrutini a Torroella,

amb 9.543 habitantsempadronats que

reunien les condicions per exercir el dreta vot, va reflectir els segents resultats:

Padr 9.543

Vots 2.172 (22,76%)

Nuls 19 (0,87%)

Blancs 32 (1,47%)

S 2.055 (94,61%)

No 66 (3,04%)

Cicle de cinema i medi ambient LaLengua de las mariposas

La pellcula va ser presentada per JordiBellapart. Est dirigida per Jos Luis

http://localhost/emporionou/images/num37/02-13D.jpg

7/29/2019 37 -gener- 2010

4/25

4

Cuerda i el gui parteix dun relat deManuel Ribas.Fernando Fernn Gmez i Manuel

Lozano protagonitzen unfilm daire costumista,

per amb un importantcontingut poltic. Laccise situa a les viglies de la

Guerra Civil, amb un mestre rural i unnen de set anys que descobreix unanatura meravellosa i les lluites fratricidesentre els homes; com en la poesia que elmestre li fa recitar: Es la clase. En uncartel se representa a Can fugitivo y

muerto Abel...

Recordant Salvador DabauA Can Quintana tingu lloc un acte enmemria del mestre i msic SalvadorDabau amb motiu del centenari del seunaixement.

Joan Surroca va

desgranar la seva vida,marcada per la guerrafratricida del 36. Antoni

Roviras va parlar del Dabau msic i JordiPlaja sobre el mestre i la seva mpliadedicaci a lensenyament. Lactefinalitz amb lactuaci de PepitaBruguera, que de molt jove fou membredun grup de msica dirigit per Salvador

Dabau. Acompanyada per Frederic Coll,va interpretar un recull de canonstradicionals catalanes que foren moltaplaudides.

Homenatge a Isaac

Albniz. Concert demsica clssica al CinePetit.

Organitzat per Joventuts Musicals, elpianista Daniel Ligorio va presentarHomenatge a Isaac Albniz, en lacommemoraci del centenari de la sevamort i el 150 aniversari del seu

naixement.Va interpretar els Valsos potics dEnricGranados, la Suite del amor brujo deManuel de Falla i els Cants dEspanya i laSuite Ibrica del propi Albniz.

Bicampiona de sopesCada any, per la Fira de Sant Andreu, esfa a Torroella un concurs de sopes.

LAnna Cams ha estat la guanyadora endues ocasions.En la primera, vapresentar una sopa depobre, una recepta tanantiga com gustosa. En

la segona, una sopa que sorg del menjarque li prepara al seu net, La sopa de la

padrina, que, a parer del jurat, t lesmillors essncies de les sopes msantigues. Detallem seguidamentingredients i preparaci:

Sopa de la padrina4 litres d'aigua

kg de cebes kg de patates

1 porro2 pastanagues

100 gr mongetes1 col petita pollastre de pags25 gr sag blanc no ranci20 gr de farina100 gr botifarra del perol

http://localhost/emporionou/images/num37/06-concurs-de-sopes.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/05-D.Ligorio-Homenatge%20Albeniz.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/04-Pepita%20i%20Frederic-Recordant%20Dabau.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/03-Lengua-mariposa.jpg

7/29/2019 37 -gener- 2010

5/25

5

100 gr botifarra negreSal

Tallar tots els ingredients a trossospetits, excepte les botifarres. Fer-los

bullir a foc viu fins a reduir casi a lameitat. Treure el pollastre i la bola desagTriturar la resta d'ingredients. Passarper la paella les dues botifarres perdesfer-les i afegir-les a la sopa.Anna Cams

Pessebre i concert de Nadal

El Museu de la Mediterrnia vaorganitzar un acte molt especial: la

inauguraci del pessebrerealitzat per Josep Mir,de grans dimensions,amb el naixement, un riuamb aigua, cases de suro

i, fins i tot, una reproducci del castell

del Montgr, i de linfern!Seguidament elgrup vocal Estudi XX-COR va oferir unmagnfic concert de Nadal, amb obres deJ. Rutter, F. Poulenc i G. Holst. Concertque varen concloure interpretant quatrenadales El desembre congelat, El rusticVillance, El bon Jesuset i Santa nit,

corejades pel pblic assistent.

Cantada de Nadales pels carrers deTorroellaEl Cor Anselm Viola, com es tradicionalde cada any, va interpretar un seguit denadales pels carrers de la nostra vila.I, com tamb s tradicional, els seuscomponents forenobsequiats pelscomerciants de la vila

amb els seus presents. En aquesta ocasivaren estrenar una nadala de J. L. OrtegaMonasteio, amb arranjament de RamnManent, titulada Nadala marinera.

Concert de msica clssica al Cine PetitOrganitzat per Joventuts Musicals, vaactuar el QuintetFrontela, jove agrupacique dedica unaparticular atenci a lamsica del classicisme,especialment del segle XX, i ha obtingutuna srie de premis recentment.

Lintegren P. Sans, flauta travessera, V.Salvador, obo, J. Casadell, fagot, M.Moragues, trompa, i A. Villanueva,clarinet. Interpretaren obres de G. Faur,G. Briccialdi, J. Franaix i S. Brotons.

Un reguitzell dactes tingueren lloc perles diades de Nadal a Torroella.

LAgrupaci Sardanista Continutat hacelebrat un any ms la seva diada,ballant una sardana a linterior delesglsia de SantGens, on escommemoraren lesnoces dor i dargentdel torroellencs que havien arribat aaquestes fites en el seu matrimoni. I en

la mateixa esglsia es va inaugurar unpessebre que aquest any ha realitzat elpessebrista Josep Mir.Organitzaren tamb, davant delesglsia, una ballada de sardanes acrrec de la cobla Foment del Montgr.Una cantada de Nadales interpretadapels ms menuts a la plaa de la Vila,que va resultar petita per acollir infants i

http://localhost/emporionou/images/num37/10-PessebreEsglesia-2009.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/10-PessebreEsglesia-2009.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/09-QuintetFrontela-CinaPetit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/09-QuintetFrontela-CinaPetit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/09-QuintetFrontela-CinaPetit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/09-QuintetFrontela-CinaPetit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/12-ConcertNadal-AnselmViola%20i%20Orq.CambraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/12-ConcertNadal-AnselmViola%20i%20Orq.CambraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/12-ConcertNadal-AnselmViola%20i%20Orq.CambraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/12-ConcertNadal-AnselmViola%20i%20Orq.CambraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/12-ConcertNadal-AnselmViola%20i%20Orq.CambraTorroella.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/09-QuintetFrontela-CinaPetit.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/10-PessebreEsglesia-2009.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/07-Concert%20Nadal-EstudiXX-COR.jpg

7/29/2019 37 -gener- 2010

6/25

6

familiars.Un cagati organitzat per Indiketes delMontgr i lrea de Cultura, Joventut iFestes, per a tots els nens i nenes, ambOriol Canals. El cagati fou acompanyat

per una xocolatada popular per a tota laquitxalla.I hem de fer referncia especial alConcert de Nadal del Cor Anselm Viola ilOrquestra de Cambra de Torroella,dirigits per RamnManent i Jordi Molina,respectivament, que esva fer a lesglsia de

Sant Gens, que somplide pblic i daplaudiments.En la primera part, el cor cant aCappella i a vries veus, canonstradicionals catalanes, occitanes,valencianes i franceses. En la segonapart, ja amb lorquestra de cambra,peces de Haendel, Wade, Bach, Hume,

dues tradicionals catalanes El noi de lamare i Fum, fum, fum- i acab el concertamb Santa Nit.

La Festa de lHome dels nassosI va acabar el mes i lany2009 amb la Festa delHome dels nassos.Amb cercavila i final de

festa amb pica-pica a laplaa de la Vila, plenadinfants que gaudien amblhome que tenia tants

nassos com dies li restaven a lany 2009.

Actes a lEstartit La Festa Major deSanta LlciaLEstartit va celebrar la seva Festa Majordhivern en honor de Santa Llcia, ambuna srie dactes que comenaren amb

una missa cantada per la CoralVergelitana, a lesglsia de Santa Anna,seguida dun concert de cantradicional catalana i nadales, a crrecde la mateixa coral.Com a obertura oficial, a la salad'exposicions del Consell Municipal del'Estartit es va presentar la tercera edicidel Llibre de la festa major de Santa

Llcia, es va inaugurar la VIII Mostradart local, en qu es va rendirhomenatge a Consol Parera. I, organitzatper la Colla Gegantera Xiscu i Remei, espresentaren els Caganers dels gegantsestartidencs, obra d'Anna Maria Pla.Prosseguiren els actes amb lespectaclede titelles El receptari, dedicat

especialment al pblic infantil, i a la saladexposicions es va presentarlAssociaci Mans Solidries Vora Mar, ies va fer entrega de la recaptaci anual ala Fundaci Oncolliga; desprs es va ferun homenatge a la vellesa i el dinar degermanor. Va concloure la diada un ballde tarda amb el conjunt Blue Moon.I el diumenge 13 de desembre, missa

solemne de Santa Llcia, amblOrquestra Selvatana; Preg a crrec deToms Molina; aperitiu popular isardanes amb la Selvatana; a la tarda,concert de msica clssica i catalana, i alvespre ball de festa amb la mateixacobla orquestra.La festa dhivern va concloure el cap desetmana segent amb Contes de Nadal a

http://localhost/emporionou/images/num37/11-Nadales-Infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/11-Nadales-Infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/11-Nadales-Infants.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/13-Home%20dels%20Nassos.jpghttp://localhost/emporionou/images/num37/11-Nadales-Infants.jpg

7/29/2019 37 -gener- 2010

7/25

7

la Biblioteca Municipal, Concert de Nadalamb la coral Els Passarells i funciteatral amb lestrena de Flying Flying, acrrec dels Penjats pel Teatre.

El 125 aniversari de la fundaci de lacobla Els MontgrinsLa cobla orquestra Els Montgrins, de

Torroella de Montgr, va celebrar el 125aniversari de la seva fundaci, la msantiga de Catalunya, encara en plenaactivitat.

La jornada va comenaral Museu de laMediterrnia, ambparlaments de Josep M.Ruf, Eduart Font i

Mart Cams. I una xerrada de JoanRadressa sobre els msics de Torroella idels Montgrins en particular.Seguidament, a la plaa de la Vila, elsMontgrins van tocar Torroella vila vellade Vicen Bou.Un dinar de germanor i un concert i ballde fi de festa a l'envelat de la Fira deSant Andreu culminaren els actesdaquesta celebraci. El bar, al recintefiral, va anar a benefici de la Marat deTV3.

Pere de Torroella, esquinatper les dones - Llegendestorroellenques

rran dun escrit meu sobre Perede Torroella al Llibre de la FestaMajor del 2009, el bon amic JoanRadresa mha donat la pista i

bona part de la informaci sobreaquesta llegenda. Potser cal dir de bellantuvi que Pere, de la famlia delssenyors de la nostra vila, no va viure aTorroella. Bernat de Torroella, el seu

pare, es preocup per donar-li una bonaeducaci i aconsegu denviar-lo, desdels quinze anys, a la cort navarresa.Desprs va residir a Npols, a la cort delrei Alfons el Magnnim, i entr encontacte amb escriptors italians. A lamort del rei, torn a Catalunya, on vaactuar dambaixador reial en diversesmissions. Grcies als contactes de la corti als desplaaments, va esdevenirescriptor de gran cultura, molt divers,important en catal i en castell, enprosa o poesia, bon coneixedor dePetrarca i dAusis March. Lany 1458,quan tenia uns trenta-vuit anys, es vacasar amb Violant de Llabi, pubilla ricaque vivia a la Bisbal, i Pere es va

traslladar a casa seva, de la qual encara

A

http://localhost/emporionou/images/num37/15-125%20Anys%20Montgrins-Torroella.jpg

7/29/2019 37 -gener- 2010

8/25

8

es conserva part de la planta i algunafinestra.

Pere de Torroella t el mrit dhaverescrit el primer sonet que sha fet en

llengua catalana, per va ser moltclebre tamb en castell, dentre altresmotius, per ser lautor de Maldezir demujeres, un llibre de poesia que es va ferfams, de vers curt i rima fcil, gil illeuger, que va provocar una polmicamolt violenta i rpliques airades depoetes importants. Tot plegat el va ferfams com a enemic del sexe femen.

Fins aqu la histria, ara ve la llegenda,que es basa en un llibre del castell Juande Flores, que explica el segent.

Vigilaven la reina i les seves dames aPere de Torroella, i el varen atrapar illigar de peus i mans. El varen despullar,

li taparen la boca perqu no poguscridar, i el varen lligar nu a un pilar. Apartir daquest moment, cadascunainvent maneres de turmentar-lo, i elvaren anar esquinant amb rbia, unesamb estenalles roents, daltres ambungles i dents. Ja estava mig mort, perper fer-li ms mal sobre el mal, no elremataren, deixant-li refredar les nafrescrues i fent-nhi de noves. I quan jaestaven cansades de turmentar-lo, lareina i les dames es varen posar a soparal seu costat perqu les veis, xerrantsobre les seves maldats, fent memriade les seves obres malicioses, cadascunadeia a la reina quantes vegades es podriamatar aquell home... I aix va sofrir tanta

pena de les paraules com de les obres; i

desprs que salcessin de taula, totesvaren donar sopar amarg a Torrellas; itant va ser servit amb escudella i aus imestre sala, que no sabria escriure lesdiferncies de les injries i ofenses que

se li feien. I aix va durar fins que vaaclarir el dia. I un cop varen deixar elossos sense carn, els cremaren; i de lescendres, cadascuna en va guardar unacapseta per relquies del seu enemic, inhi hagu alguna que la portava al coll,perqu portant ms a la memria la sevavenjana, ms plaer nhaurien. Aix quela gran malcia de Torrellas don a les

dames victria, i a ell la pagamerescuda.

Difcil de creure que fos aquesta la mortautntica de Pere de Torroella (quelautor aomena Torrellas), que segur quedevia morir al seu llit de la Bisbal, per jasabem que les llegendes ajuden a

explicar una histria real, totdistorsionant-la.

Andalusia

e passat una setmana aAndalusia convidat a donar unesconferncies. (Ara en diuen

xerrades, per no magraden elsH

7/29/2019 37 -gener- 2010

9/25

9

eufemismes, xerrar vol dir parlarmalament, molt i sense substncia.) (Siels resultats sn aquests, com a mnimno els anunciem daquesta manera!) Heparlat davant auditoris tan variats com

universitaris, sindicalistes i comunitatscristianes populars dAndalusia, Cadis,Jerez i Mlaga. Arreu mhe trobat com acasa perqu Andalusia s un pobleacollidor per excellncia.

He tingut activitats mat i tarda isolament vaig tenir temps per lliurar-meal turisme una tarda a Cadis. El privilegiva ser comptar amb la companyia dunsavi professor universitari que em vaoferir la millor visita guiada de la mevavida. A la reial capella de Nostra Senyoradel Popolo, on lany 1596 les tropesangloholandeses van afusellar la imatgemariana ubicada en el lloc ms transitatde la ciutat, explica molt sobre lactual

devoci popular. Per all on realmentem vaig emocionar va ser a loratori dela Santa Cova, amb dues capelles, lapenitencial i leucarstica. La capellapenitencial est ubicada en unsubterrani sense cap tipusdornamentaci i la seva histria estvinculada a una confraria que shi reuniatots els dijous per meditar la Passi. El

marqus de Mritos i el marqusdUrea, que eren msics, van posar-seen contacte amb el msic austracJoseph Haydn per encarregar-li una peamusical que acompanys la predicacidel Divendres Sant. Aix va nixer Lesset darreres paraules de NostreRedemptor a la Creu, una de les pecescabdals del repertori de Haydn. El meu

cicerone em va fer les explicacions dinsde la capella penitencial amb els llumsapagats per aconseguir lambient msproper a loriginal de quan es va estrenarlobra el Divendres Sant de 1783. Una

suau msica de fons anava desgranantles notes de laustrac. Sublim.

LAndalusia cultssima representada perprofessors que macompanyaren al llargduna tertlia radiofnica i tants altresamb els quals he mantingut llarguesconverses (i alguna discussi amical queens hem proms continuarproperament), s compatible amblAndalusia bohmia i alegre que tantsbons records en tinc de visitesprecedents. Nacho Dueas s uncantautor que em va venir a esperar apeu de tren i hem compartit cerveses ivi, ell, aigua mineral, jo; per parlvem elmateix llenguatge. Una de les seves

canons, Somos, s una afirmaci quecomparteixo: Somos un rosal en elasfalto, somos la chinita en el zapato,quijotes ms realistas que don Sancho. Sila vida es corta el mundo ancho. Somosel pasado del futuro. Mentreconvertem, a altes hores de la nit, leslletres de les seves canons en somnisactualitzats en una taverna, un artista,

ben torrat, dissimuladament vaimmortalitzar el moment en un esbsesplndid que guardar amb afectementre visqui. Vaig abraar-lo ambagrament i correspongu estrenyentencara ms fort en saber que parlavaamb un catal, perqu va resultar sergendre dun exjugador del Bara.Desprs de compartir amb ell all que

7/29/2019 37 -gener- 2010

10/25

10

lhora i el seu estat permetia, ens vamacomiadar com si ens conegussim detota la vida. Una forta abraada a Nacho,sense paraules, va ser un adu dels queporten crrega deternitat.

Festes de Nadal - Sersolidaris

questes festes de Nadal mhanportat a reflexionar la lectura deun article de opini que vaig

llegir a La Vanguardia del dia 21d0ctubre denguany de la periodistaPilar Rahola i tamb a alguna tertliaradiofnica amb persones de les qualsmagrada escoltar el seu parer.Larticle de la Pilar porta per ttol Unaempanada de laicidad. En copio unfragment que crec molt interessant.

La nueva religin, impuesta a golpes de

una alarmante empanada ideolgica,

quiere borrar de un plumazo la tradicin

de siglos e imponer un libro de

estilo,cuyos parmetros no son ni

histricos, ni identitarios, sino

estrictamente ideolgicos. Tenemos queser multiculturales por decreto, no fuera

caso que millones de personas

vinculadas a una histria de siglos

molestaran a los ciudadanos que vienen

de fuera. Que somos culturalmente

catlicos? Pues a borrarlo del mapa,

para ser un poco musulmanes,judos,

budistas o seguidores de la bruja Lola y

as no siendo nada somos de todo el

mundo

El ltimo ejemplo de esta tendencia a

capar nuestra identidad cultural lo ha

protagonizado el Concell Escolar de

Catalunya, que acaba de aprobar una

propuesta para cambiar el nombre de las

vacaciones de Semana Santa y Navidad,

por las de invierno i primavera. Para irhaciendo boca, algunas escuelas pblicas

ya han eliminado los pessebres y Els

pastorets , y no s si hacen el Ramadn

para acabar de ser solidarios.

Hay una enorme diferencia entre dejarse

seducir por mundos nuevos,y no saber de

que mundo venimos. Y si Catalua tiene

mil aos,su tradicin catlica los

acompaa.

Jo en el meu diccionari personal, i a lameva edat, ja tinc assolit que entenc perser solidari, per com que, mai s tardper aprendre ,vaig consultar alsdiccionaris que tinc a casa en els qualsllegeixo Solidari lligat a altres peruna comunitat dinteressos i

A

7/29/2019 37 -gener- 2010

11/25

11

responsabilitats--. Aquestes poquesparaules donen molt de s, per jodeixar les diferents interpretacions quepoden tenir, per socilegs o estudiosos,que s ells els qui en poden parlar-ne

amb ms coneixement. No ho puc ferjo. No vull sentir-me, de cap manera,lligada, ni vull res que se m imposi enqestions efectives o religioses a lanostre cultura cristiana millenria i alsseus valors.Sc molt respectuosa, i crec que ho hemde ser amb altres cultures, altresreligions, altres costums. Acollir i

escoltar a tot aquell que ens ho demanio que ho necessiti, per demano elmateix per a mi, cosa que ho he trobaten contades ocasions.Magrada celebrar el Nadal, fa moltsanys que ho puc fer. Celebrem elnaixement daquest Jess que haestimat tant i que ens ha deixat valors de

una gran riquesa, i aix s motiudalegria.El Cap DAny ...Ens convida a pensar. s

com comenar una llibreta nova,mirarem de no fer-hi els esborralls quehgim pogut fer lany que acabem dedeixar.I Els Reis! Festa de illusions, (decepcionstamb), Per , quin ser el millor regal?

Per a mi: amor, estimaci, amistat icompanyia per totes aquelles personesque tot aix les pugui fer feli i quesegurament en tenim ms de les que ensmereixem.

Consultes sobiranistes: fetsi no paraules.

xercici democrticamentimpecable i sense precedents en lanostra histria el que es va viure el

dia 13 de desembre en 167 municipiscatalans. Es preguntava si sest dacordque Catalunya esdevingui un Estat dedret independent, democrtic i social,integrat a la Uni Europea. El que vapassar va ser excepcional. Es va viure unexercici de civisme en una jornada

electoral sense incidents.

Daproximadament set-centes milpersones cridades a votar, hi van anar193.232 (27,54%) amb un percentatgepel s del 94,92%. A Osona laparticipaci va ser del 41,7% , amb uns del 97,1%.

Aquesta respectable xifra de participacisha aconseguit grcies a lesforincreble de mobilitzar 15.000 voluntarisals 167 municipis i 252 collegiselectorals.Sevidenciava entusiasme,voluntarisme, altruisme i ganesdexpressar democrticament lexignciadun horitz nou de llibertat per a

Catalunya.

E

7/29/2019 37 -gener- 2010

12/25

12

Aquest 27.5% de participaci en lavotaci ha acaparat bona part de lescrtiques i de les paraulesintencionades rebudes.

Ara b, cal ponderar uns quants fets:

1) La consulta -recordem que no t valorjurdic- estava organitzada per la societatcivil i no comptava amb cap campanyade propaganda institucional de suportcom les que tenen les eleccions normalsper afavorir la participaci. Tampoc teniala propaganda dels partits poltics quetants diners sol costar.

2) Va ser molt remarcable el silencidurant tota la campanya de la majoria demitjans de comunicaci -s especialmenten aquests moments quan solen fer msreportatges i donar ms notcies delspartits i dels diferents candidats-, amb la

dificultat que aix comporta perpenetrar en tots els sectors socialsconvocats.

3) El fet indit de reconixer per primeravegada el dret de vot dels immigrantsper ajudar a cohesionar socialment elpas, i que va rebaixar, per, lndex de

participaci. A Vic, per exemple, nomsvan votar dos de cada deu nouvinguts,mentre que el 49.85% de la resta delelectorat va passar per les urnes.

4) Lincrement del cens, incloent-hitamb els joves de 16 a 18 anys, que vafer baixar lndex de participaci.

I amb tot aix, es va aconseguirmobilitzar gaireb 200.000 electors, enuns moments de desencs, crisi idesafecci poltica. Cal remarcar que a lacapital dOsona, per exemple, va votar

ms gent a la consulta sobiranista(14.084 vigatans) que per la Constitucieuropea (13.871 electors) o lEstatut(11.156 electors).

Aix mateix, no shauria doblidar que elpercentatge del cens que va obtenir elPSC per poder governar a Catalunya vaser exactament del 15,21%, ja que el PSCva treure un 26,8% dels vots emesossobre una participaci dun 56,77%. Eltripartit (PSC+ERC+ICV) van sumar el2006 el 28,54%. Per tant, aquestpercentatge del 27,54% obtingut el dia13 de desembre es prcticament eldoble del cens total que va votarsocialista a les darreres eleccions i tal

com assenyala Josep Comas en una cartapublicada al diari Avui: Qualsevol opcipoltica catalana que hagus aconseguitque la vots un 30% del cens hauriaassolit la majoria al Parlament deCatalunya.

s una evidencia que els poltics i elsgovernants es neguitegen amb el xim-

xim que senten caure pacficament ipertot a favor de la independncia. Elgovern de Catalunya, per exemple, no hatingut res a dir i va triar paradoxalmentel dia de la consulta per inaugurar untram de la lnia 9 del metro i atendretelfons a la marat de TV3. La classepoltica espanyola tamb sha atrevit a

menysprear i insultar la iniciativa. Els uns

7/29/2019 37 -gener- 2010

13/25

13

i altres han fet veure que s unaancdota o un divertimento. s, per, unfenomen nou que no passadesapercebut i que representa unavertadera sacsejada ciutadana. Una

experincia nica i capdavantera aEuropa, en la qual la societat civil va perdavant de la classe poltica. Una classepoltica impregnada de relativisme i queno sol complir els compromisos que haproms, amb impunitat i sense recana,oblidant-se de la mxima de Sneca quedeia que s deshonrant de dir una cosai sentir-ne una altra, i molt ms encara

escriure una cosa i sentir-ne una altra!,fet que ocasiona que la dignitatdaquests poltics sigui cada vegada msqestionable.

Un altre fet sense precedents s elress que nha fet la premsa estrangeraen diaris de prestigi com Le Figaro,

Financial Times, Le Monde, CorriereDella Sera, ANSA, AFP, The Times, BBC,Al-Jazira, Reuters, o The New York Times.

Cal recordar, tamb que la Uni Europeareconeix com a vlids els resultats dereferndums dautodeterminaci quansuperen el 50% de participaci i quan elspartidaris del s sobrepassen el llist

del 55%. I aix sembla estar, i no pas allarg termini, raonablement a labast dela ciutadania. Patrcia Gabancho,periodista i escriptora, recomana -malgrat les disputes anecdtiques ipersonalistes viscudes el dia desprs deles consultes- mantenir la corda tibadade la illusi i lesfor, perqu fent

equilibris sobre aquesta corda es pot

arribar a la riba promesa. En Joan Sol,filleg i Premi dHonor de les LletresCatalanes diu que ens trobem en unmoment dol desperana i que nomsreaccionant, noms tirant endavant de

cara el futur, noms engrescant lajoventut i tots els immigrants en unprojecte progressiu i clarament catal,noms aix els ciutadans de Catalunyadeixarem de sentir-nos subordinats aning, inferiors a ning, escarnits perning. Com diu lassagista i escriptorValent Puig, quan fa referncia a moltescoses de la vida ara ms que mai s

necessria la militncia de laintelligncia i el comproms de lalucidesa.

BibliografiaValent Puig. Porta Incgnita, 2002,pgina 94.Sneca. Lletres a Lucili. Volum I-IV.

Fundaci Bernat Metge, 1928.Josep Comas. El 15,.21% de Montilla.Avui(15 de desembre)

Un jersei per Critas

n mat de finals doctubredenguany, de casualitat, vaigsentir un programa de rdio que

U

7/29/2019 37 -gener- 2010

14/25

14

em va semblar habitual de cadasetmana. El tema que tocaven en elmoment que el vaig sentir era lenrenouque provoca el canvi de la roba destiu,en arribar la tardor, als armaris ds

habitual, per posar-hi la de tardor-hivern. Tema transcendental, nomscaldria! Conduen aquest programa duesconspcues dames de la societatcatalana: luna, esposa dun conegutpoltic, i laltra, un famosa model. Totesdues manifestaven la feinada quesuposava aquest canvi. I una delles vadeixar anar aquesta reflexi: Quan es fa

el canvi, sha de saber llenar roba que jano portem i que anem posant dun lloc alaltre repetidament a cada canvi detemporada. Aquell jersei blau que faquatre anys que no portem, el deixemde costat per portar-lo a Critas.Aquesta darrera frase em va colpirperqu expressa una concepci de la

vida i de la societat.

Dues senyoresburgeses amonadesper la feina i lenrenouque porta el canvi delloc de la roba cadatemporada. s normalque la societat

benestant es preocupiper aquestes foteses.

En la societat del benestar sperfectament comprensible queaquestes siguin les seves preocupacions.s absolutament normal una societat derics i pobres, de burgesos i necessitats,dobrers i senyors... I com que sombones persones, ja portarem el jersei

que ens sobra a Critas. Encara quesembli caricatura del que passa, sacostamolt a la realitat.

Ben segur que no vull fer cap judici

dintencions de les dues contertulianes,Du men guard! Per s que ens calposar en relleu el que significalexpressi que comentem. La societatque representen les conspcues damess la duna societat que ja els est b,sempre ha sigut aix i cal que continuaix. No cal parlar duna societat nova, nocal parlar de reforma de les estructures,no cal parlar digualtat, no cal que ensomplim la boca afirmant solemnementque una altra societat s possible. Aixs revolucionari i no ens cal caprevoluci. Que tot continu igual, depobres sempre nhi haur i de rics quetenen un jersei blau que els sobra perportar-lo a Critas, tamb. Amb una

rentada de cara que li doni un aspectemillor a la societat i donant el que enssobra ja nhi ha prou. Amb petits retocstot ha de continuar igual in saeculasaeculorum. Amn.

La mentalitat imperant s que amb unarefundaci del capitalisme ja en faremprou. Un sistema que perpetua que hi

continu havent pobres i rics, dominantsi dominadors, benestants i miserables,oprimits i opressors. Portant el nostrejersei blau que ens sobra a Critas jatranquillitzem la conscincia. (Ai!, comns de perills emprar aquestaterminologia i quina por que fa!)

7/29/2019 37 -gener- 2010

15/25

15

Una pregunta ingnua: en lideari delspartits desquerra hi consta la lluita perla igualtat i la llibertat, per una societatsense classes i per la fraternitatuniversal? O els que parlem daix estem

antiquats, anem a remolc de la histria,estem fora de context.

No creieu que potser vrem desar massaaviat les expressions i el que voliensignificar: classe obrera i classe burgesa,canvi social, classes dominants i classesdominades, paternalisme o justcia,etc.?

Sacosta Nadal. Ens continuarem creantbona conscincia portant el nostrejersei blau a Critas

La nova Europa

l dia 1 de desembre va entrar en

vigor el Tractat de Lisboa ambimportants novetats, com sn

lestrena del nou president estable delConsell Europeu per dos anys i mig,renovable una vegada, i tamb laltarepresentat per a la poltica exterior quea ms s vicepresidenta de la ComissiEuropea, a ms daltres novetatssignificatives com que la Uni Europea t

personalitat jurdica o que saplicar, toti que ms endavant, el sistema devotaci de doble majoria dacord amb elnombre destats i ciutadans, o quesestableixi la iniciativa legislativa

popular a partit dun mili de vots deciutadans europeus, novetats que, enconjunt, poden donar un impulssignificatiu a la construcci europea, sisen fa una lectura i aplicaci en claueuropea del Tractat de Lisboa.

A ms, tal com estava previst, elpresident de la Comissi Europea, el

portugus Jos Manuel Duro Barroso,ha anunciat per al seu segon mandat decinc anys la nova composici delsmembres del seu govern, perentendrens dels nous comissaris quecompondran la comissi. Duna anlisirpida, en surt que nhan sortitbeneficiats els estats grans. Anem a

pams, duna banda el Regne Unit hiaporta Catherine Ashton, la flamant altarepresentant de la poltica exterior queper imperatiu del Tractat de Lisboatamb s vicepresidenta de la ComissiEuropea. Daltra banda, lespanyolJoaqun Almunia canvia la carteradEconomia per la de Competncia, quet una important acci dintre de la

comissi, de la qual a ms servicepresident. Tamb Alemanya, amblassignaci de la cartera dEnergia, obtun ampliat poder i, per acabar, Frana,en la figura de Michel Barnier,acostumat a mil batalles europeistes,obt la cartera de Mercat Interior iServeis, molt important dintre de la UE.Com veiem, doncs, les carteres amb ms

E

7/29/2019 37 -gener- 2010

16/25

16

pes especfic estaran en mans depersones amb nacionalitat dels estatsgrans.

El que cal ara s que, tant internament

com sobretot pel que fa a la polticaexterior i de seguretat, la Uni Europeaspiga estar a lalada delsesdeveniments internacionals i estableixiuna poltica que permeti la defensa de lallibertat i seguretat dels ciutadanseuropeus i al mateix temps doni unimpuls a lEuropa poltica, pertransmetre al mn un missatge clar de

voluntat de ser un actor important iinfluent, tot plegat pel benestar delsciutadans europeus i tamb perlequilibri mundial. Aix les coses, el quecal s que la nova comissi i el nouConsell Europeu treballin en claueuropea i deixin de banda els interessosestatals i entenguin la seva feina amb la

idea de linters general europeu.

Mart Batlle Viader, escultor

art Batlle Viader sestdonant a conixer com aescultor de les nostres

contrades. Va nixer a Ull ara fa 40anys ,per est totalment vinculat a

Torroella on actualment t la sevaresidncia. Ell s escultor per amb laparticularitat de que les seves obresms conegudes sn de gransdimensions. Noms heu danar en

direcci cap a lEstartit i a la rotonda dela sortida del nucli de Torroella entrobareu un exemple ben significatiu.Una espectacular, estudiada i inspiradaescultura de cinc metres dalada que jadona identitat a aquesta entrada. sLluna plena sobre la Foradada.

Per en Mart s pags. Ell ens concreta:fructicultor especialitzat en la poma.

E.- Don tha sortit aquesta teva venaescultrica, essent tu treballador de laterra?

MB.- B, en realitat, la meva carreraprofessional s molt variada. Jo he estat

professor de formaci professional deTecnologia i Prctica de lAutomocidurant cinc anys.

He treballar durant cinc anys ms alempresa privada, en disseny de matriusper a estampaci, com a dibuixanttcnic, fins que lany 2000 vaig afegir-me

a lempresa familiar. Ens dediquem alconreu de la poma . Per la mevaformaci en la tcnica i la mevainclinaci cap a la creativitat artstica emvan marcar i conduir cap a la composiciescultrica basada en formesgeomtriques, molt properes alarquitectura.

M

7/29/2019 37 -gener- 2010

17/25

17

E.- La teva vocaci artstica no ha estatnoms lescultura

MB.- Efectivament . Amb altrescompanys ens vrem dedicar al teatre

daficionats i vrem constituir la segonageneraci de la Carota, desde lany 1988al 1995. Des del 1991 fins avui, tamb heestat tocant la bateria en diversos grupslocals.

Fou a partir del 1993 quan vaigcomenar a fer petites obresescultriques, regals per als collegues,amb materials aleatoris inconnexesentre ells.

E.- Per exactament el salt cap a lobraque et caracteritza quan i com va ser?

MB.-Fou lany 2005. Un arquitecte deBarcelona, el Sr. Patric Genard, que t

una casa a Ull, em va preguntar si voliafer una escultura per a un hotel quesestava construint a Bilbao, del qual elln'era lautor del projecte. Aquest hotel,de la cadena NH, est al Parc Tecnolgicde Bilbao a Baracaldo. Seria unaescultura per posar al hall de lhotel.Noms hi posava una condici, que

lhavia de fer en 10 dies. No s com mhovaig muntar per vaig acceptar i en 48hores tenia fet un esbs i dins dels 10dies previstos havia fet lobra. Em vaiginspirar en la histria de Baracaldo, laseva siderrgia i la ria. LesculturaBurdingintza (Siderrgia) dna labenvinguda als clients de lhotel i pesa350 kg.

E.- Un atreviment i gran seguretat en tumateix a lacceptar una proposta tanatrevida.

MB.- Efectivament. Desprs em van

sortir diversos encrrecs i em vaigdecantar per treballar lhacer corten. Sctotalment autodidacte. Aleshores emvan sortir propostes i noves ideesespecialment sobre temes locals. Dunaproposta de set paisatges del Montgr envaig fer tres que es van exposar a CanQuintana: la Foradada. el Cau del Duc iles Medes.

E.- Aix doncs la teva obra s sempreper encrrec?

MB.- El meu treball necessita espai,maquinria auxiliar, pons grua i moltaprimera matria. A casa tinc un tallerduns 100 m2, per quan haig de fer el

muntatge i necessito un pont grua vaig aBanyoles on un amic t un gran tallermagatzem i majuda. En alguna obramhan ajudat quatre treballadors seus.Pensa que parlem dobres, algunes dems de 3000 Kg.

E.- I el futur, qu?

MB.- Jo no em guanyo la vida fentescultures i menys daquesta grandria.La meva feina est en la poma. Mhaigde racionalitzar. Lescultura de granformat t molts condicionants i s moltdifcil tirar-la endavant. Requereix molttemps, espai, diners, mitjans s feixuc.Continuo fent escultura per ms petita.

7/29/2019 37 -gener- 2010

18/25

18

Si em surten nous encrrecs iminteressen mhi puc involucrar. Detota manera, magrada molt lesculturade grans dimensions. Magrada lart engeneral.

Mart Batlle actualment t obres aTorroella, Baracaldo, Ull, Jafre,Bellcaire, Gualta, Castellol, Moll iVilafranca del Peneds. Podeu consultarla seva obra a:www.viaderescultura.com

El problema catal dos-

uines han estat les reaccionsdavant la consulta del 13 dedesembre?

Limitar aquest article, en cert sentitcontinuador del publicat recentmentamb el mateix ttol, a un extracte-resumde les declaracions recents del presidentde la Generalitat Jos Montilla, de

l'expresident Jordi Pujol, del cap del'oposici Artur Mas idel Centre d'Economia,com a entitat dereferncia de la societatcivil catalana.

El president de laGeneralitat, Jos Montilla (el 128 de lahistria daquesta instituci), vaassegurar, durant l'acte solemne decelebraci del 650 aniversari de lainstituci, que Catalunya s una naci,s definir una realitat" i no un "desigconstitucional", i que aquesta institucide govern -la Generalitat catalana- no sun "accident de la histria", sin el fruit

d'un "esperit tossut" d'anhel per la pau,la justcia i la llibertat, ja que "aCatalunya, democrcia equival aautogovern". Citant Joan Manel Serrat,va recordar que s una "ptria disposadaa revoltar-se quan es nega" i que lanacionalitat no es reivindica noms perun desig de "reconeixementinstitucional". Va subratllar que la

nacionalitat de Catalunya s possible perla "continutat histrica de laGeneralitat, tot i dictadures i guerres","suma de sentiments i fets". "A l'afirmarque Catalunya s una naci, simplementvolem expressar lliurement el que som iel que volem seguir sent". Va insistir queaquesta afirmaci es pot fer des de la"lleialtat" a la resta de "pobles vens"

http://www.viaderescultura.com/http://www.viaderescultura.com/

7/29/2019 37 -gener- 2010

19/25

19

amb els quals es comparteix una realitatpoltica, en referncia a la resta de lescomunitats autnomes d'Espanya.

En el mateix acte, Jordi Pujol, 126

president de la Generalitat, que desprsdel president de l'exili, Josep Tarradelles,ha estat el que ms temps va exercir elcrrec, va reafirmar la idea queCatalunya s una naci;malgrat els diferentsmoments histrics en quva ser "atacada,suprimida i perseguida",sempre va mantenir una"vocaci poltica" i aix,juntament amb la histria contrastada,justifiquen un "present ambicis" i queno sigui vista "com una autonomia ms".

Artur Mas, en unesdeclaracions recents, ha

manifestat que peraplicar una polticaeconmica que enstregui de la crisi"Catalunya t un poder

limitat, per sempre s'ha caracteritzatper la seva gran capacitat d'influncia enla poltica econmica espanyola". "Unpartit que defensa l'autodeterminaci de

Catalunya pot no ser sobiranista?Sobiranista vol dir apostar perquCatalunya tingui el mxim nivelld'autogovern possible en cada moment.I a aquest mxim possible jo afegeixoque no hem de posar cap lmit concret.Sobiranisme s un eufemismed'independncia ", "el problema de

Catalunya s pujar com ms gent millor a

un tren que ha de portar unadeterminada direcci, no cap a Madrid,sin cap a Europa i el mn ". Cal que"voti bona part dels que van votar en lesconsultes sobiranistes i bona part dels

que es van quedar a casa. Aix s lamajoria social. I els pasos avancen ambmajories socials grans ". Sobre l'editorialconjunta "vrem dir que la subscriviacompletament, perqu sintetitza el quecrec s en aquest moment un sentimentmajoritari". "No s normal des del'ptica democrtica que un TribunalConstitucional dividit i mediatitzat pels

partits poltics d'mbit espanyol hagi dejutjar la voluntat del poble de Catalunyaexpressada en les urnes". Si el veredictes contrari a l'Estatut es podrien donar"tres coses: reacci del Parlament,consulta al poble de Catalunya i definicide les prioritats bsiques de futur del'autogovern ms enll de l'Estatut", "si

l'Estatut mor al Tribunal Constitucional,la via estatutria tradicional no tindriafutur".

La societat civil exigeix respecte al'autogovern catal: el Cercled'Economia, entitat de referncia de lasocietat civil catalana, ha confeccionatun informe que va presentar Miquel

Roca, que sost que Catalunya es trobaen una situaci de "desconcert,inseguretat i desconfiana", amb lasentncia del Tribunal Constitucionalsobre l'Estatut i la crisi econmica com aespasa de Damocles. I demana que estingui en compte que s una lleiaprovada per dos parlaments i ratificadapel poble de Catalunya i afirma que

7/29/2019 37 -gener- 2010

20/25

20

Catalunya "no pot viure de formaprecria en la seva ambicid'autogovern" i per aix la societat"cerca camins per exigir" respecte.L'editorial conjunt dels diaris catalans i la

mobilitzaci ciutadana per les consultessobiranistes sn considerats com amostres que la societat catalana no sinsensible a l'expressi d'unitat que hade permetre remuntar la situaci. Unitatque ha de liderar el mn poltic sobre labase de propostes "a llarg i mig terminique comprometin una acci de governplural i cohesionat, ms enll de

calendaris electorals", i adverteix de"l'amenaa de crisi institucional" quesuposa l'eventualitat dun veredicte delTribunal Constitucional contra l'Estatutde Catalunya, i fa una crida als partitsper evitar una sentncia d'efectesdesestabilitzadors, que augmenti lasensaci que "la sortida de la crisi

econmica pot ser ms incerta i potallunyar-se en el temps", i subratlla la"confusi i crispaci en la polticaespanyola difcilment acceptable" queexplica "la creixent desafecci per lapoltica i la desconfiana cap als dirigentsprecisament en els moments en qu sms necessria". Un missatge desprsd'una setmana en qu el Govern

(tripartit) de la Generalitat ha hagut defer malabarismes en temes de calat comla reforma de l'impost de successions.Catalunya necessita ms respecte per alseu autogovern davant la "trista itossuda voluntat de la resta de l'Estat denegar a Catalunya la seva voluntat de sercom a pas i naci".

Els trens, cara al futur -Reflexions-

assa sovint que la gent daquestpas ho vegi tot fosc. Es posa adubtar sobre la capacitat dels

nostres poltics, de les nostresinstitucions, de les nostres forces, i holliga rpidament amb un futurnecessriament negre que ens espera. sel discurs del pessimisme: que si notenim poltics dalada, que si laGeneralitat no t un discurs potent

davant el govern central, que si noserem mai res... Val a dir que de motiusno en falten, per no hi seria de ms quefssim de tant en tant comparacionsamb els poltics i institucions de pasosque tenim ben a prop: les trifulguesmadrilenyes, el safareig itali, lacorrupci a tort i a dret a Europa i foradEuropa. Tampoc no hem doblidar que

Catalunya moltes vegades corre la cursaamb les cames lligades o amb el plom ales sabates amb qu ens ha obsequiat elmateix Estat espanyol. Us recordeu delsenyor Aznar, de la senyora Magdalenalvarez... o del que ha fet Iberia amblabandonament de laeroport deBarcelona per enfortir el de Madrid?

P

7/29/2019 37 -gener- 2010

21/25

21

Avui volia fer, per, una altra mena dereflexi sobre el nostre futur. Ja vaig diren ocasi anterior que no ens aniriamalament una mica doptimisme,imprescindible per tirar endavant sense

complexos, i vaig parlar de lexcellnciadalgun dels nostres centres universitaris

i de recerca. Ara voldria remarcar el fruit

que podem treure de les condicionsexcepcionals de la nostra situaciterritorial, al nord del sud dEuropa,enmig del corredor del Mediterrani. Jas que no dic res de nou, per val lapena de posar al dia la nostraconscincia al respecte.

A finals de novembre passat ms de cent

trenta entitats i empreses dels principalsestats de la Uni Europea varenpresentar un estudi sobre els avantatgeseconmics, energtics i ecolgics dunaruta ferroviria que ha de travessar perles principals regions econmiqueseuropees, des dEstocolm fins aAlgesires, i que passaria per Catalunya,

pel corredor del Mediterrani. Lestudi va

ser presentat per Ferrmed, lentitat queagrupa les empreses interessades(Promoci del Gran Eix Ferroviari deMercaderies Escandinvia-Rin-Roine-Mediterrani Occidental), i ser posat en

consideraci al Parlament Europeuaquest 2010.

El recorregut preveu el tram deferrocarril des de Li cap a Barcelona perMontpeller i Perpiny, seguint desprsper Valncia i Almeria a Algesires. Comde costum, el nostre rival ser Madrid,que estaria situada en un eix alternatiuLi, Irun, Madrid, Algesires. Lesdiferncies, per, sn clares: Li-Algesires per Barcelona 1.700 km, perMadrid 2.200 km. El preu de transportar1000 tones seria: passant per Barcelona70.000 euros, per Madrid 94.000 euros.Esperem que aquesta vegada guanyi laracionalitat, i suposem que ho garantir

el fet que el projecte s europeu, noespanyol. Que no ens torns a passarall del Tren de Gran Velocitat,altrament dit AVE, que surt de Madriden totes direccions i oblida que el mximmoviment econmic s entre Barcelona iValncia.

Han realitzat lestudi dotze empreses

consultores de gran prestigi de totEuropa, ha comptat amb el suportfinancer i logstic de la Comissi Europeai de governs estatals i regionals, entreells naturalment Catalunya, nha fet elseguiment el govern federal de Blgica,hi han participat les cambres de comerde Catalunya, Valncia i Mrcia... Per

cert, Espanya s lnic estat de lEuropa

7/29/2019 37 -gener- 2010

22/25

22

occidental que no ha donat suport alassociaci Ferrmed. Lnic.

Per als que ens fem un tip de veurecaravanes de camions i ms camions que

transporten mercaderies amunt i avallper lautopista AP-7, els avantatgeseconmics, energtics i ecolgics de lasoluci ferroviria salta a la vista. Ja erahora de pensar altre cop en el tren.

Rac de poesia

La cigale

Le soleil fendille la terre,Aucun bruit ne trouble les champs;On n'entend plus les joyeux chantsdes oiseaux qui chantaient nagure.Tous par la chaleur assoupissous les buissons se sont tapis.Seule une cigale est sur l'aire.Son ventre sonore se meut;

Sur une gerbe elle est pose;Seule elle n'est point puisepar l'astre l'haleine de feu.Et la chanteuse infatigablejette dans l'air brlant et bleusa ritournelle interminable.

La

El solcap sorollno se sentdels ocellsTots persota el mSola unaLa seva

Sobre unasola noper l'astreI latira a l'

Recita:Christine VidalAutor:Marcel Pagno

La cigala

El sol esberla la terra,cap soroll pertorba els camps;no se sent ms els felios cantsdels ocells que cantaven antany.Tots per la calor adormitssota el matoll es van arronsant.Sola una cigala s damunt l'era.

La seva panxa sorollosa mou;

Sobre una garba est posada;sola no est gens cansada,per l'astre a l'al de foc.I la cantora infatigabletira a l'aire cremant i blauel seu refrany que no acaba.

7/29/2019 37 -gener- 2010

23/25

23

La cuina de la Catrina

Perdiu amb col

Ingredients:

4 perdius 1 col 3 grans dall 1 ceba 2 tomquets petits 1 ramet de julivert 1 cullerada de farina oli sal aigua

Preparaci:

Per fer els farcellets de col, poseu a bulliramb aigua i sal bastants fulles de colsense tronxos. Les escorreu i, posadessobre la taula, les enrotlleu amb lajudade farina i formeu els farcellets llargs iestrets, que els haureu de passar perfarina i els haureu de fregir ben rossets.

A part, en una cassola, prepareu un

sofregit amb ceba i tomquet i, quanestigui al punt, hi incorporeu les perdius,rossejades prviament en una paella finsque quedin dun color daurat. Hi tireuaigua bullent i ho deixeu courelentament fins que la carn sigui tendra.Quan falti poc per acabar la cocci de lacarn, hi feu una picada de julivert i hiafegiu els farcellets que ja teniu

reservats, i ho deixeu acabar de coure apoc a poc.

Garoines de xocolata

Ingredients:

500 g de xocolata de cobertura 200 g dametlles 250 g de taronja confitada

Preparaci:

Poseu la xocolata a desfer al microones ien una paella adherent, sense oli,rossegeu molt suau les ametlles. Talleula taronja molt petita, gaireb picada, iajunteu-ho tot ben remenat.

Amb una cullereta petita de Moca,

formeu petits pilonets i colloqueu-lossobre una safata plana amb un plstic, jaque aix ser ms fcil de treure lesgaroines. Poseu la plata unes 3 hores a lanevera.

Cinema i espectacles

7/29/2019 37 -gener- 2010

24/25

24

7/29/2019 37 -gener- 2010

25/25

25

Fet i Fumut...!