3. taxa d’interès i banc central -...
TRANSCRIPT
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 1
3. Taxa d’interès i banc central
1. “La” taxa d’interès d’una economia
Definició 1.1. La taxa de rendibilitat d’un actiu financer és la taxa nominal d’interès de l’actiu.
En una economia hi ha gairebé tantes taxes dʹinterès com actius financers. Atès que totes elles es
mouen en paral∙lel, sembla justificat adoptar la ficció que només hi ha una taxa dʹinterès en
l’economia. Aquesta taxa única pot considerar‐se com la taxa dʹinterès d’un préstec, que és ella
mateixa una taxa dʹinterès de referència.
Definició 1.2. La taxa d’interès d’una economia s’assumirà que representa la mitjana de les taxes
dʹinterès d’un préstec d’efectiu típic.
2. Significat de la taxa dʹinterès
Interpretació 2.1. Recompensa de l’estalvi. Per a un prestador, la taxa d’interès significa que rep
al venciment del préstec 1 per unitat prestada: per a un prestador, mesura el benefici de
prestar una unitat d’efectiu.
Des de la perspectiva d’un prestador, gràcies a la taxa d’interès, 1 unitat monetària en esdevé 1
unitats monetàries en 1. Per al prestador, és el premi de l’estalvi: renunciant a 1 avui, obté 1
en el futur. Així, representa el guany d’enviar diner cap al futur. Aquesta interpretació
suggereix una redefinició del concepte de taxa d’interès.
Definició 2.2. La taxa d’interès (nominal) entre els períodes i 1 expressa el valor en el període
1 d’una unitat monetària del període .
Interpretació 2.3. Cost d’un préstec. Per a un prestatari, la taxa d’interès vol dir que ha de pagar
1 per unitat manllevada: per a ell, mesura el cost de rebre en préstec una unitat d’efectiu.
Des de la perspectiva d’un prestatari, la taxa d’interès fa que 1 unitats monetàries de 1 es
transformin en una unitat monetàriaen . Per al prestatari, és el cost d’un préstec: si es rebrà 1
en el futur,1 unitat pot ser obtinguda avui. Per consegüent, també representa el cost de portar
diner des del futur.
Interpretació 2.4. Mesura de paciència. Com més gran , més està disposat a pagar un prestatari
per a tenir una unitat d’efectiu avui en comptes de demà i així menys pacient serà el prestatari.
Que sigui positiu expresa preferència pel present: millor tenir diner avui que demà.
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 2
3. El factor de descompte
Definició 3.1. El factor de descompte entre els períodes i 1 expresa el valor en el període
d’una unitat monetària del període 1.
La taxa d’interès transforma el diner d’avui en diner de demà: 1 avui esdevé 1 demà. El factor
de descompte fa el contrari: transforma el diner de demà en diner d’avui. La Figura 1 mostra com
el factor de descompte genera valors presents a partir de valors futurs.
1 El factor de descompte fa que 1 sigui . Aquest és el valor del període que,
quan la taxa d’interès entre i 1 és , es transforma en 1 en el període 1.
1 1 Per la regla de tres, 1 1/ 1 1/ 1 és el factor de descompte, que
1 depèn de la taxa d’interès . Això condueix a una definició més precisa de .
Definició 3.2. El factor de descompte entre els períodes i 1, quan és la taxa d’interès entre
i 1, és
δ1
1.
4. Taxa d’interès i preus dels actius
Proposició 4.1. El preu d’un actiu financer i el preu del diner ( la taxa dʹinterès nominal, el cost o
preu d’un préstec) es mouen en sentits oposats.
Exemple 4.2. La Proposició 4.1 s’il∙lustrarà quan l’actiu financer considerat són Lletres del Tresor.
Les lletres s’emeten en el període amb venciment en 1. El preu d’una lletra en , en ser emesa,
és . El valor nominal d’una lletra és , això és, en 1 la lletra paga al posseïdor de la lletra.
Sigui la taxa d’interès entre i 1. D’aquesta manera, és el benefici de fer un préstec amb el
mateix venciment que la lletra. Un inversor amb unitats monetàries té almenys dues opcions.
Opció 1: prestar . Al venciment del préstec, en 1, l’inversor rep 1 .
Opció 2: comprar una lletra. Al venciment de la lletra, en 1, l’inversor rep .
Per a què ambdues opcions siguin igualment atractives el resultats han der coincidir: 1
. Aïlant ,
1. 1
Atès que és un valor fix, se segueix d’ 1 que com més gran sigui , més petit serà .
5. Arbitratge financer
Definició 5.1. L’arbitratge consisteix a fer compres i vendes que garanteixen un benefici segur.
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 3
Quan es fa arbitratge financer, un arbitratgista compra i ven actius financers per a obtenir un
benefici cert (segur). S’argumenta a continuació que l’arbitratge financer és un mecanisme que
justifica la relació inversa entre preu d’una lletra i la taxa d’interès, tal com estableix 1 .
Que l’arbitratge financer porta a 1 es demostrarà emprant la tècnica de la demostració per
contradicció. Aquesta tècnica es fonamenta en la idea que una afirmació certa no pot conduir a
una contradicció: com que qualsevol cosa se segueix d’una contradicció, una afirmació vertadera
que portés a una contradicció provaria la seva falsedat, una conclusió falsa. A tal fi, suposem que
1 no es compleix: és a dir, 1 o 1 . Només es considerarà la primera
possibilitat, deixant‐se l’anàlisi de la segona com a exercici.
La intuïtició econòmica de la demostració es basa en la idea que les oportunitats d’arbitratge (la
possibilitat d’obtenir un benefici segur) no poden durar. A resultes d’això, situacions que creen
oportunitats d’arbitratge no seran estables i, en conseqüència, no poden ser considerades bones
prediccions econòmiques.En concret, la prova pretén demostrar que:
(i) 1 crea oportunitats d’arbitratge; i que
(ii) l’aprofitament de les oportunitats d’arbitratge fan desaparèixer aquestes oportunitats.
En definitiva, suposem que 1 . Un arbitratgista podria aleshores aconseguir un
benefici segur de la següent manera, fins i tot sense tenir ni un cèntim.
Pas 1: l’arbitratgista manlleva unitats monetàries en el període i, com a resultat, ha de pagar
1 unitats monetàries en 1.
Pas 2: l’arbitratgista compra en una lletra amb les unitats monetàries manllevades.
Pas 3: assolit el període 1, la lletra paga unitats monetàries i, atès que 1 ,
l’arbitratgista paga el deute i s’embutxaca un benefici de 1 0 unitats monetàries.
Exemple 5.2. Si 1.000, 800 i 10%, cada lletra finançada a préstec dóna 120 de benefici.
A ben segur més arbitratgistes es veuran atrets per l’expectativa de guanys segurs. Així doncs, un
volum important de diner és previsible que es manllevi en el pas 1. Assumint que els mercats de
préstecs i de lletres són competitius (hipòtesi plausible per als mercats financers), el pas 1
desplaçarà la funció de demanda de prétecs a la dreta. Tal com s’indica a la Figura 2 (costat
esquerre), el desplaçament de la funció de demanda provoca un augment de la taxa d’interès .
D’altra banda, la compra de lletres duta a terme en el pas 2 desplaça a la dreta la funció de
demanda de lletres (costat dret de la Figura 2). Aquest desplaçament fa apujar el preu de les
lletres. Amb i incrementant‐se, 1 també s’incrementa. El resultat és que 1
es redueix. Els arbitratgistes manllevaran diner i compraran lletres fins que l’escletxa entre i 1
es tanqui, això és, fins que 1 i les oportunitats d’arbitratge desapareguin.
6. P
El c
en
valo
on
d’u
7. Ig
Una
acti
fina
la m
La t
Rep
o, e
L’aï
Preus dels
concepte d
1 (el va
or descomp
és el
na lletra co
gualtat de
a tercera ju
ius finance
ancers amb
mesura que
taxa d’inte
presentant
equivalentm
ïllament de
Intro
actius com
de valor pr
alor futur)
ptat presen
factor des
oincideix a
les taxes d
ustificació
ers. Una ra
b menor ta
e hi ha mol
erès i
la taxa d’
ment,
e condue
oducció a la Macro
Figura 2.
m a valors p
resent prop
d’una lletr
nt) és
s descompt
amb el valo
de rendibi
d’ 1 provaó que ava
axa de rend
lts actius fi
implícita en
’interès d’u
eix a l’equa
oeconomia ǀ 3. Ta
. Efectes de
presents
porciona u
ra . Amb
te entre i
or descomp
ilitat
vé de la p
alaria aque
dibilitat no
inancers, le
n (associad
un préstec
ació 1 .
axa d’interès i ban
l’arbitratge
una segona
taxa d’inte
11
i 1. Pe
ptat presen
presumpció
esta presum
o serien dem
es seves ta
da amb o c
s, la condic
1
nc central ǀ 11 de m
e quan
a justificaci
erès entre
er aquesta
nt del seu v
ó d’igualta
mpció és q
mandats i,
axes de ren
correspone
.
ció d’igual
1
.
març de 2015 08.4
1
ió de l’equ
e i 1,
raó, l’equa
valor nomi
at de les ta
que, si no h
consegüen
dibilitat ha
nt a) una l
ltat
45 ǀ 4
uació 1 . D
el valor de
ació 1 di
inal (futur)
axes d’inte
hi ha igua
ntment, no
aurien de s
lletra és
compor
De fet, el v
e en (el
iu que el p
).
rès de tots
altat, els ac
o existirien
ser iguals.
rta que
valor
l seu
preu
s els
ctius
n. En
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 5
8. El banc central BC
Definició 8.1. El banc central és l’autoritat monetària d’una economia. És l’organisme públic que,
típicament,
proveeix i regula l’estoc monetari (M1, M2, M3);
emet moneda (vegeu les lletres “BCE” en els bitllets d’euro);
controla (o pretén controlar) les taxes d’interès i/o la taxa d’inflació;
supervisa el sistema bancari i el sistema de pagaments d’una economia;
fa de prestador d’últim recurs al sistema bancari (el BC és banquer de bancs);
estableix les reserves legals (reserves obligatòries) i executa la política monetària;
és independent del govern (malgrat que el BC pot ser banquer del govern).
Per als propòsits del curs, el BC és qui determina i executa la política monetària.
9. Instruments de política monetària
Hi ha tres eines estàndards per mitjà de les quals un banc central incideix sobre l’estoc monetari.
L’eina quantitativa: canvis en l’oferta de reserves al sistema bancari a través de les operacions
de mercat obert o préstecs directes mitjançant les facilitats permanents.
L’eina preu: canvis en la taxa d’interès a què el BC presta (la taxa d’interès objectiu del BC).
L’eina formal reguladora: canvis en les reserves obligatòries.
10. Operacions de mercat obert OMOs
Definició 10.1. Les operacions de mercat obert d’un banc central són compres o vendes d’actius
financers (normalment, títols de deute públic, com les lletres, i certificats del banc central) amb,
típcament, certes entitats de contrapartida (generalment, els principals bancs de l’economia).
L’objectiu immediat de les OMOs és el control de l’estoc monetari: una OMO modifica M0 i, a través
del multiplicador monetari, el canvi en M0 modifica M1 en la direcció pretesa.
Definició 10.2. Una OMO expansiva incrementa la basa monetària (i, per extensió, l’estoc
monetària) mitjançant la compra d’actius financers: el BC obté actius financers a canvi d’efectiu,
fent que hi hagi més fons a l’economia (alternativament, el BC pot pagar els actius financers
augmentant les reserves que els bancs que van vendre els actius tenen al BC).
Definició 10.3. Una OMO contractiva redueix la base monetària (i, subsegüentment, l’estoc
monetari) mitjançan la venda d’actius financers: el BCinjecta actius financers en l’economia i drena
efectiu d’ella (o rebaixa les reserves que els bancs que compraren els actius tenen en el BC).
Les Figures 3 i 4 esbossen una OMO expansiva i una de contractiva, respectivament.
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 6
Figura 3. OMOexpansiva Figura 4. OMO contractiva
Segons la naturalesa de la transacció, les OMOs es poden classificar en dues categories: operacions
temporals (repo i reverse‐repo) i operacions simples (outright transactions).
Definició 10.4. Una operació simple és una OMO en què els drets que representa l’actiu financer
comprar o venut es transfereixen permanentment al comprador.
Definició 10.5. Una operació temporal (o cessió temporal) és una OMO en què els drets que
representa l’actiu financer comprar o venut es transfereixen transitòriament al comprador.
En una operació temporal que pren la forma d’un pacte de recompra (repurchase agreement o repo)
el venedor d’un actiu financer es compromet a recomprar‐lo en una data futura a un preu
predeterminat. Quan l’operació temporal pren la forma d’un pacte de revenda (reverse repurchase
agreement o reverse‐repo, repo invers) el comprador d’un actiu financer es compromet a vendre’l en
una data futura a un preu predeterminat.
En una operació amb pacte de recompra el BCretira (absorbeix) liquiditat temporalment: el BCven
actius financers amb el compromís de recomprar‐los en el futur. En una operació amb pacte de
revenda el BC injecta liquiditat temporalment: el BC compra ctius financers amb l’obligació de
vendre’ls en el futur. La Figura 5 mostra l’estructura d’un pacte de revenda.
període període 1
Figura 5. Un pacte de revenda (repo inversa) d’un banc central
11. Facilitats permanents
Definició 11.1. Una facilitat permanent és un procediment per mitjà del qual els bancs poden
manllevar/prestar fons directament del/al banc central.
Amb una OMO el BC intervé directament en el mercats financers. Amb les facilitats, el BC tracta
directament amb certes entitats (els bancs principals) i després deixa els mercat determinar com es
distribueixen els fons entre els participants. Les facilitats són eines passives per a neutralitzar
l’excessiva volatilitat dels mercats, fent que les taxes de mercats estiguin en consonància amb (no
s’allunyin gaire de) la taxa d’interès objectiu del BC.
banccentral bancsdiner
lletres
lletres
diner
banccentral bancs
banccentral bancsdiner
lletres
lletres
diner
banccentral bancs
Def
tigu
dip
Def
no
dire
12.
Def
el b
En f
se a
OM
En
pre
tem
pod
del
man
Si e
(per
reso
Def
faci
mer
finició 11.2
uin un exc
ositar l’exc
finició 11.3
poden ob
ectament d
La taxa d’i
finició 12.1
banc centra
fer pública
a la taxa ob
Os i facilita
circumstàn
sten i ma
mporal pod
den empra
BCa inter
nllevar i pr
el BC troba
rquè la int
oldre els pr
finició 12.2
ilitats perm
rcat dins d
Intro
2. Una faci
cés de liq
cés en el ba
3. Una fac
btenir liqu
del BC, norm
interès obj
1. La taxa d
al empra pe
a la taxa d’
bjectiu. Me
ats són ein
ncies norm
anlleven en
den allunya
r‐se per a r
rvenir per
restar a la
a més con
tervenció s
roblemes d
2. “Passadí
manents i d
d’un passad
oducció a la Macro
ilitat de di
uiditat (de
anc central
cilitat de cr
uiditat a c
malment a
jectiu i el p
d’interès o
er a deixar
interès obj
entre la tax
nes per a ar
mals la com
ntre ells n
ar massa le
reconduir
a ajustar
taxa object
nvenient re
seria mass
de liquidita
ís de la tax
de la taxa d
dís (banda
oeconomia ǀ 3. Ta
ipòsit és un
e fons) qu
l a canvi d’
rèdit és un
curt termin
a una taxa d
passadís d
objectiu (po
r constànci
jectiu, el BC
xa objectiu
rrenglerar l
mpetència e
no siguin
es taxes de
les taxes d
les taxes d
tiu establer
egular les
sa freqüent
at (per exc
xa d’interès
d’interès ob
de fluctua
axa d’interès i ban
na facilitat
ue no ting
’una remu
na facilitat
ni en els
d’interès s
de la taxa d
olicy interes
a del seu o
Cintenta fo
u vol assen
les taxes d
entre banc
gaire dife
e mercat de
de mercat c
de mercat
rta pel BC.
condicions
t o volumi
és o defect
s” (interest
bjectiu amb
ació) al vol
nc central ǀ 11 de m
t permanen
gui sortida
neració no
permanen
mercats l
superior a l
d’interès
t rate) és la
objectiu de
orçar les ta
nyalar la po
e mercat a
cs tendeix
erents. Exc
e la taxa ob
cap a la tax
a l’objectiu
s de merca
inosa), ale
te) fent ser
rate corrido
b l’objectiu
tant de la t
març de 2015 08.4
nt que con
a en el me
ormalment
nt que conc
la possibil
les taxes de
a taxa d’int
política m
axes d’inter
osició de p
prop de la
a assegura
cessos o m
bjectiu. En
xa objectiu
u, els banc
at sense in
shores els
vir les faci
or) fa refer
u de mante
taxa object
Figu
El p
rès
Tha
Cen
45 ǀ 7
ncedeix a ce
ercats la p
t inferior a
cedeix a ce
litat de m
e mercat.
terès de cu
monetària.
rès de mer
política mo
a taxa obje
ar que les
mancances
n aquests ca
u. Sabent la
cs normalm
ntervenir‐h
bancs pod
ilitats perm
rència a l’ú
enir les taxe
tiu (Figura
ura 6.
passadís de
(interest rat
ammarak M
ntral banking
erts bancs
possibilitat
la de merc
erts bancs
manllevar f
urt termini
rcat a apro
onetària de
ctiu.
taxes a qu
s de liquid
asos, les OM
a predispos
ment accep
hi directam
den tractar
manents.
ús pel BC de
es d’interè
6).
e la taxa d’i
te corridor)
Moenjak (20
g, p. 128
que
t de
cat.
que
fons
que
par‐
el BC
uè es
ditat
MOs
sició
pten
ment
r de
e les
ès de
inte‐
014):
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 8
“… many central banks in advanced and emerging‐market economies have decided to use an
interest rate corridor system, with standing facilities that help put a ceiling and a floor on
how far the rates that market participants charge among themselves can diverge from the
policy interest rate. Central banks that have adopted an interest rate corridor system include
the Federal Reserve, the Bank of England, the ECB, the Reserve Bank of Australia, the
Reserve Bank of New Zealand, the Bank of Korea, the Bank Negara Malaysia, the Bangko
Sentral ng Pilipinas, and the Bank of Thailand, among others”.
Thammarak Moenjak (2014): Central banking, p. 128
La taxa d’interès que el BC carrega per l’ús de la faciltat de crèdit és superior a la taxa d’interès
objectiu per a induir els bancs a buscar primer en els mercats la solució als seus problemes de
liquiditat. Això fa que la taxa d’interès de la facilitat de crèdit sigui un sostre de les taxes d’interès
de curt termini de mercat. Simètricament, la taxa d’interès de la facilitat de dipòsit és un sòl per a
les taxes de mercat per a encoratjar els bancs amb excés de liquiditat a trobar prestataris en els
mercats i fer que els bancs dipositin els fons en el banc central com a darrera opció.
13. Reserves obligatòries (mínimes o legals)
Definició 13.1. Les reserves obligatòries són el volum mínim de reserves que els bancs han de
dipositar al banc central.
Es calculen habitualment com una fracció (el coeficient de reserves) dels dipòsits (a la vista). Les
reserves ajuden a controlar l’estoc monetari alterant la part de tot dipòsit que s’ha de retenir: sense
reserves obligatòries els bancs no tindrien cap restricció per a fer préstecs.
Banc central
Reserves de bancs
Banc X Banc Y
Reserves en el Dipòsits de Reserves en el Dipòsits de
banc central l’agent A banc central l’agent B
Figura 7. El banc central i el sistema de pagaments de l’economia
(per a saber més d’aquest sistema, vegeu Sergio Rossi (2007): Money and payments in theory and practice)
AgentAcomprador
dipòsits unitatsAgentBvenedor
béns
Aug
men
Una
pro
Les
sist
mec
sufi
de c
14.
Els
volu
per
Aqu
tam
de
créd
15.
Ima
com
els b
aug
D’a
A la
des
ren
La
asso
de l
gmentant
nys despes
a reducció
océs de crea
reserves d
ema de res
canisme d
icients rese
clients de r
Una eina i
BCs poden
um de crèd
íode. L’inc
uesta no n
mbé en els m
préstecs”,
dit”…
El dilema
aginem qu
mprar lletre
bancs no e
gmentar la
aquí que ès
a inversa,
plaçarà a l
dibilitat de
Figura 8 il
olir dos ob
lletres pret
Intro
el coeficie
sa, menys
ó del coefi
ació de din
del bancs
serves és p
de compen
erves per a
retirada d’e
informal d
n també em
dit bancari
complimen
només ha
més avança
“pla de
del BC: i
ue el BC pr
es, el BC h
estarien dis
seva taxa
s pugui con
si el BC vo
la dreta pro
e les lletres
l∙lustra la
bjetius (red
tén apujar
oducció a la Macro
ent de rese
dipòsits, m
icient de r
ner.
al CB són permetre la
nsació a tr
a facilitar l
efectiu.
de política
mprar un i
i. El BC inf
nt del límit
estat una
ats (de 194
crèdit”, “w
M1 no es p
etén dismi
ha de rebaix
sposats a c
de rendibi
ncloure qu
ol increme
ovocant un
s. Per tant,
impossibil
duir i M1)
, la pèrdu
Figura 8.
oeconomia ǀ 3. Ta
erves el Bmenys M1. reserves té
merament
a compensa
ravés del
la compen
monetària
nstrument
forma els b
t es penalit
pràctica g
45als 1980
window g
poden con
inuir l’esto
xar apropi
comprar lle
ilitat, de m
e M1 imp
entar l’esto
n caiguda
M1 impl
litat d’emp
. L’intent d
ua de contr
Efectes d’u
axa d’interès i ban
C detrau f Això redu
é un efecte
t números
ació dels p
banc cent
nsació inter
a
t regulador
bancs de l’i
tza.
generalitza
0s). Batejad
guidance”,
ntrolar sim
oc monetar
iadament e
etres al BC
manera que
plica .
oc monetar
del seu pre
lica .
prar una e
de controla
rol és d’M1
una OMO con
nc central ǀ 11 de m
fons presta
ueix el mu
e expansiu
, com els d
pagaments
tral). Els b
rbancària i
r no oficial
increment
ada en els
da com “co
“Kredit‐P
multàniame
ri venent l
el preu cor
C. Però una
la taxa d’i
ri compran
eu. Això co
eina de pol
ar M1 fa pe
(en el sent
ntractiva so
març de 2015 08.4
ables dels
ltiplicador
u sobre M1
dipòsits. U
entre banc
bancs han
també pe
l (extralega
permès de
països en
ontrols cred
Plafondieru
ent
letres. Per
rrent de le
a reducció
interès mitj
nt lletres, l
omporta u
lítica (una
erdre el con
tit que M1
obre iM1
45 ǀ 9
bancs: m
r monetari
1: més llen
Una funció
cs (la Figu
n de mant
er a atendr
al): el cont
e préstecs d
n desenvol
diticis”, “c
ung”, “enc
r a encoratj
es lletres: e
del preu d
tjana de l’e
la demand
una caigud
OMO cont
ntrol sobre
no es pot r
enys prést
: nya al foc
ó adicional
ra 7 il∙lustr
tenir cada
e les petici
trol directe
durant un
lupament
corset”, “so
cadrement
jar els ban
n cas cont
de les lletre
economia p
da de lletre
a de la tax
tractiva) p
e . Si la ve
reduir).
tecs,
.
del
l del
ra el
dia
ions
e del
cert
sinó
ostre
t du
ncs a
rari,
es fa
puja.
es es
a de
per a
enda
16.
Def
deix
des
Def
ban
pre
dar
17.
En
gran
obje
Per
feie
l’ob
acti
con
NIB
Els
(Fig
la d
les
Diner end
finició 16.1
xant que l
itjat d’M1.
finició 16.2
ncs necessit
u dels prés
rrere la dem
Regular o
teoria, fixa
n mesura
ectius mon
a allibera
en les mat
bjectiu mon
ius. Els ban
ntrol mone
BM1, M1, M
BCs evengura 8): el
demanda d
seves pròp
Figu
Intro
dogen i din
1. M1 és e
la taxa d’in
2. M1 és en
tin per a ac
stecs banca
manda de p
o regular M
ant el volu
(donat
netaris asso
ar fons reg
eixes func
netari, el B
ncs replica
etari del BC
M2, M3, M3
tualment v
BCproveeidetermina
pies taxes d
ura 8. Evidè
Richa
oducció a la Macro
ner exogen
xogen (fix
nterès pre
ndogen (fix
conseguir
aris) i M1 é
préstecs de
M1?
um de res
, contro
olibles cont
gulats (rese
cions que
BC havia de
aven aplica
C. Al Regn
c, PSL1, PS
van claud
ix reserves
préstecs i
d’interès. E
ència de l’en
ard A. Wern
oeconomia ǀ 3. Tax
n
at i contro
engui el va
xat per la
el valor de
és a contin
e la gent i l
erves a m
olar M0 im
trolant alg
erves oblig
els actius
e redefinir
ant més cr
ne Unit, la
SL2, M4, M
icar i en l
s a petició
M1. AquelEn resum, e
ndogeneïtat
ner (2005): N
xa d’interès i banc
olat pel BC
alor necess
demanda)
esitjat de la
nuació dete
les empres
mantenir al
mplica con
gun agrega
gatòries), e
regulats p
l’agregat m
reativitat, l
a llista d’ag
4c, M3H, M
l’actualitat
però fixa e
ll preu tam
els BCs ara
t del diner:
New Paradig
c central ǀ 11 de m
) quan el B
sari per a
quan el B
a taxa d’int
erminat pe
ses).
BC, l’esto
ntrolar M1
t monetari
els bancs c
però no so
monetari s
la qual cos
gregats mo
M5…
t l’evidènc
el seu preu
mbé orient
a tendeixen
creació de c
gm in Macro
arç de 2015 08.45
BC exerceix
què els pr
C ofereix t
terès. El BC
er “l’econom
c monetar
1). Temps
i.
creaven no
otmesos a
sota contro
sa increme
onetaris va
cia suggere
u (la taxa d
a els bancs
n a controla
crèdit i activ
oeconomics, p
5 ǀ 10
x un contr
réstecs gen
totes les re
C tria la tax
mia” (això
ri podria c
enrere el
ous actius
regulació.
ol per a inc
entava les
a arribar a
eix que Md’interès). A
s a l’hora
ar .
vitat econòm
p. 315
rol rígid d’
nerin el ni
eserves que
xa d’interè
ò és, els fac
ontrolar‐se
ls BCs tria
financers
. Per a ass
cloure els n
dificultats
a incloure
M1 és endoA aquest p
de determ
mica
’M0,
ivell
e els
s (el
ctors
e en
aven
que
solir
nous
s del
M0,
ogen
preu,
minar
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 11
18. La feina de banquer central en poques paraules
“Pràcticament tot economista monetari creu que el pot controlar la base monetària… Gairebé
tots aquells que han treballat en un creuen que aquesta visió és completament errònia.”
Charles Goodhart
“A què es dediquen les autoritats monetàries i com s’ho fan? Dit ras i curt, un banquer
central belluga les taxes d’interès amb l’objectiu de mantenir un creixement sostingut de
l’economia i assegurar l’estabilitat dels preus.” Stephen Cecchetti
19. Ullada a quatre escoles monetàries
Escola del diner endogen. Manté que la causalitat va des de l’activitat econòmica cap al diner.
Escola monetarista. El diner es considera exogen, de manera que la causalitat funciona a la
inversa: des del diner cap a l’activitat econòmica.
Escola creditícia. Hi ha tres versions.
La visió dels préstecs. Diu que el diner també afecta l’economia a través dels passius (deutes i
crèdits). La reducció de les reserves bancàries també redueix l’accés del bancs als fons prestables,
fet que afecta negativament l’oferta de préstecs bancaris.
L’argument del racionament del crèdit. La taxa d’interès no captura completament els lligams
entre sector real i financer. Important és la disponibilitat de crèdit, que depèn de la voluntat dels
bancs d’atorgar‐lo. Els prestataris poden patir racionament si els préstecs requereixen garanties.
El canal dels balanços. Canvis en les taxes d’interès afecten el valor dels actius financers, el
qual influencia l’accés a (i la demanda de) préstecs.
Escola de la neutralitat del diner. Afirma que el diner és neutral: no influeix (si més no a mitjà
termini) sobre les variables reals (activitat econòmica).
20. Eurosistema
Definició 20.1. L’Eurosistema és l’autoritat monetària de l’eurozona, els 19 members de la Unió
Europea UE que han adoptat l’euro com a moneda oficial. L’Eurosistema està format pel BCE
(Banc Central Europeu) i els bancs centrals dels membres de l’eurozona (els bancs centrals
nacionals apliquen la política monetària decidida pel BCE).
L’objectiu principal de l’Eurosistema és l’estabilitat de preus. Objectius secundaris són la
integració i l’estabilitat financeres. L’Eurosistema és diferent del Sistema Europeu de Bancs
Centrals SEBC , que està format pel BCE i els bancs centrals de tots els membres de la UE.
http://en.wikipedia.org/wiki/Eurosystem http://en.wikipedia.org/wiki/Eurozone
21.
http
22.
Def
mon
liqu
l’Eu
sub
http
Def
par
Des
sete
http
La c
de
Gov
mitj
les
tem
http
Banc Cent
p://www.ecb
Operacion
finició 22.
netària del
uiditat; (ii)
urosistema
bhastes amb
p://www.ecb
finició 22.
ticipants li
s d’octubre
embre de 2
p://www.ecb
crisi financ
grans enti
vern de 15
tjançant su
operacions
mps que cal
p://www.ecb
Intro
tral Europe
b.int/ecb/ht
ns principa
1. Les ope
l BCE. Ten
executade
a; (iii) norm
b taxa d’in
b.int/pub/p
2. En una
iciten desp
e de 2008
2014, la tax
b.europa.eu
cera de 200
itats finan
5/10/2008
ubhastes am
s principal
lgui i, com
b.europa.eu
oducció a la Macro
eu
tml/index.en
als de fina
eracions p
nen les segü
es regular
malment te
nterès fixa (
df/other/ge
subhasta
prés el volu
, les OPFs
xa fixa esta
u/stats/mon
08‐12 va se
ceres als E
decidí dur
mb taxa fix
ls, les espe
a mínim, f
u/mopo/imp
oeconomia ǀ 3. Tax
El BCE v
de l’Euro
terme la
L’Eurosi
tenen els
ConseFormula
liquidita
tasques a
Comit
monetàri
Govern.
Conseltots els m
membres
n.html
ançament
rincipals d
üents cara
ment cada
enen un ve
(subhasta d
endoc2006es
amb taxa
um de liqu
s’execute
ablerta és 0
netary/rates/
er engegad
EUA. Per a
r a terme t
xa i adjudic
ecials i les
fins al julio
plement/om
xa d’interès i banc
va ser creat
osistema i
a política
istema es
s mateixos
ell de Gov
a la polític
at i taxes
assignades
tè Executi
ia seguint
Gestiona e
ll General
membres
s de l’euro
OPFs i su
de finança
cterístique
a setmana
enciment d
de volum)
s.pdf
fixa el BC
iditat que
en mitjança
0,05%, la m
/html/index
da per una
a incremen
totes les op
cació plena
de llarg m
ol de 2015
mo/html/ind
c central ǀ 11 de m
t pel Tract
de l’SEBC
monetària
pot identi
òrgans de
vern. Prin
a monetàr
dʹinterès).
s a l’Eurosi
iu (sis me
t les indica
els assump
. És un òr
de la ado
ozona amb
ubhastes es
ment cons
es: (i) són o
descentra
d’una setm
o variable
E estableix
volen adqu
ant subhas
més baixa e
x.en.html
a manca de
ntar la pro
peracions d
a. El 07/11
mitjançant
.
dex.en.html
març de 2015 08.45
at d’Amste
C. El BCE é
a des de
ficar amb
govern, re
cipal òrga
ria de l’eu
Assegura
istema.
embres). I
acions i d
ptes ordina
rgan trans
ptin l’euro
la resta de
stàndards
stitueixen
operacions
alitzadamen
mana; (iv) d
e (subhasta
x la taxa d
uirir a la ta
stes amb t
en la històr
liquiditat
ovisió de l
de finançam
1/2013el C
subhastes
5 ǀ 12
erdam el 1
és respons
l’1 de ge
l’SEBC, ja
elacionats
an de dec
urozona (d
a el comp
Implemen
decisions d
aris del BCE
sitori: es d
o. Ajuda a
e membres
l’eina bàsi
s temporal
nt pels BC
dutes a term
a de taxa d
dʹinterès in
axa dʹinterè
taxa fixa. D
ria del BCE
que provo
liquiditat,
ment a mé
Consell de
amb taxa
1998. És el
sable de du
ener de 19
a que amb
a continua
cisió del B
ecisions so
pliment de
nta la polí
del Consell
E.
dissoldrà q
a coordina
s de la UE.
ica de polí
s d’injecció
C nacionals
me mitjanç
’interès).
nicialment.
ès del BCE
Des del 10
.
ocà el col∙la
el Consel
és llarg term
ecidí contin
fixa duran
l cor
ur a
999.
bdós
ació.
BCE.
obre
e les
ítica
l de
quan
ar el
ítica
ó de
s de
çant
. Els
.
0 de
apse
l de
mini
nuar
nt el
http
http
Exe
d’E
1
d’ad
75
Def
de l
23.
Exe
licit
imp
colu
mos
T
Al 3
30/
al 3
Def
més
En
acu
p://www.ecb
p://en.wikip
emple 22.3
UR a una t
160, B2
djudicació
5%; B2 obté
finició 22.4
liquiditat d
Exemple d
emple 23.1
ten, B1 i B
ports dema
umn 4 ind
stra les lici
Taula 10. Li
3% els ban
/50 60%
3%. En resu
finició 23.
s petita a la
l’Exemple
umulada su
Intro
b.europa.eu
pedia.org/w
3. Exemple
taxa d’inte
80, B3
és 300/40
é 60 80
4. En una s
desitjat i ta
d’una OPF
1. El BCE v
B2.La licit
andats a ca
dica les lici
itacions acu
icitacions i a
ncs sol∙licite
. Com en le
um, B1rep
2. La taxa
a qual se sa
e 23.1, la
uperior al v
oducció a la Macro
u/press/gov
iki/Late‐200
e d’una OP
rès fixa . Q
100 i B
00 0,75
75%; B3 a
subhasta a
axes dʹinter
amb taxa v
vol provei
ació (mos
ada taxa. P
itacions to
umulades:
assignació e
en 50. Atè
es subhast
p 29i B2ac
marginal
atisfà (pots
taxa mar
volum que
oeconomia ǀ 3. Tax
cdec/otherd
00s_financia
PF amb tax
Quatre ent
B4 60 m
75%. Cad
aconseguei
amb taxa va
rès a què es
variable
r liquidita
trada a la
Per exempl
otals: 10al
: fins al 5%
en una OPF
s que nom
tes amb tax
consegueix
dʹinterès
ser parcialm
ginal dʹin
e el BCE vol
xa d’interès i banc
dec/2013/htm
al_crisis
xa fixa. El
titats de co
milions d’e
da banc rep
ix 75 100
ariable els
stan dispo
at per valo
Taula 10)
le, al 5%, B
l 5%; 30a
%, 10; fins a
F amb taxa f
més hi ha 30
xa fixa, aqu
x 41.
d’una sub
ment) algu
nterès és l
l injectar: l
c central ǀ 11 de m
ml/gc13112
BCE decid
ontrapartid
euros. Dem
p el 75% d
0 75%; i B
participan
sats a fer t
or de 70 m
) consisteix
B1demand
al 4%; 50a
al 4%, 40; f
El
EC
l’a
ta
pl
no
A
de
re
no
30
fixa
0disponib
uest percen
bhasta amb
una petició
a taxa ass
la licitació
març de 2015 08.45
2.en.html
deix injecta
da (bancs)
manda tot
de la seva li
B4 és assign
nts present
ransaccion
milions d’e
x en un lli
da 7 milion
al 3%; i 11
fins al 3%,
ls bancs s
CB només
assignació,
axa més
lenament l
omés en re
A la següen
emanen 30
epartir, els
omés reste
0.
les, el perc
ntatge s’ap
b taxa vari
ó.
sociada am
acumulada
5 ǀ 13
ar liquidita
presenten
tal: 400. E
icitaci: B1
nat 45 6
ten licitacio
ns amb els
euros. Nom
istat de ta
ns i B2en
10al 2%.
90; i fins a
sol∙liciten
ofereix 70
, el BCE co
alta 5%
les licitaci
esten 60 pe
nt taxa 4
0. Com qu
s bancs re
en penden
centatge d’
plica a les li
iable és la
mb la pri
a és 90 i la
at: 300mili
licitacions
El percenta
rep 120
0 75%.
ons de volu
BC naciona
més dos ba
xes dʹinter
sol∙licita 3
La column
al 2%, 200
200, però
. Per a esta
omença pe
% i adju
ons 10 .
er a assigna
4% , els ba
ue hi ha 6
eben 30 i
nts d’assig
adjudicaci
icitacions f
taxa dʹint
imera licit
taxa és 3%
ions
s: B1
atge
160
ums
als.
ancs
rès i
3. La
na 5
.
ò el
ablir
er la
dica
Ara
ar.
ancs
60 a
ara
gnar
ió és
fetes
terès
tació
%.
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 14
Per a valors superiors a la taxa marginal, l’adjudicació és plena: tots els bancs reben el que
demanen. Per a valors inferiors, no s’atén cap licitació. Hi ha dos procediments bàsics per a
determinar la taxa dʹinterès a aplicar a les adjudicacions.
• Si el procediment d’adjudicació és a taxa d’interès múltiple (subhasta americana), B1 rep 7 al
5% 10 al 4% 12 al 3% 29 i B2obté 3 al 5% 20 al 4% 18 al 3% 41.
• Si el procediment d’adjudicació és a taxa d’interès única (subhasta holandesa), totes les
adjudicacions es fa a la taxa marginal 3% : B1rep 29al 3% i B2obté 41també al3%.
24. Reserves mínimes (obligatòries)
http://www.ecb.europa.eu/mopo/implement/mr/html/calc.en.htmlhttp://www.ecb.int/mopo/implement/mr/html/calc.en.html
El sistema de reserves mínimes pretén estabilitzar les taxes dʹinterès als mercats i regular la
liquiditat.
El coeficient de reserves està al voltant del 2% (1% des de 18 de gener de 2012). El compliment es
determina sobre la base de la mitjana de reserves mantingudes durant el període corresponent.
Les reserves es remuneren segons la mitjana de les taxes de les OPF (0,05%). No es remuneren les
que superen el mínim. Es penalitza l’incompliment. Algunes estadístiques: des de 13/02/08 a 11/03/08 la mitjana de les reserves requerides fou 200 miliards d’euros, la
taxa de remuneració del 4,1% i la taxa de penalització per deficiències del 7,5%;
des de21/01/09 a10/02/09: €221 miliards, 2%, 5,5%;
des de08/12/09 a19/01/10, €210 miliards, 1%, 4,25%;
des de15/02/12 a13/03/12, €104,2 miliards, 1%, 4,25%;
des de08/10/14 a11/11/14: €105,7 miliards, 0,05%, 2,80%.
http://www.ecb.europa.eu/mopo/implement/mr/html/index.en.html
25. Facilitats permanents
http://en.wikipedia.org/wiki/Overnight_market http://www.ecb.europa.eu/mopo/implement/sf/html/index.en.html
Definició 25.1. L’Eurosistema permet que les entitats de contrapartida (bancs), a iniciativa de les
pròpies entitats , fer ús de dues facilitats permanents:
la facilitat marginal de crèdit per a obtenir liquiditat a un dia dels BCs nacionals contra certs
actius de garantia; i
la facilitat de dipòsit per a fer dipòsits a un dia als BCs nacionals.
L’objectiu de les facilitats permanents ofertes per l’Eurosistema és triple: atorgar i absorbir liquiditat a un dia;
assenyalar l’orientació de la política monetària; i
afitar les taxes dʹinterès de mercat diàries.
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 15
Definició 25.2. El mercat diari (overnight market) és el mercat monetari per a préstecs de més curt
venciment. En aquest mercat els fons manllevats (més els interessos) han de ser retornats a l’inici
del dia següent (la liquiditat és proveeix a un dia).
Les taxes diàries faciliten informació sobre les condicions de liquiditat de l’economia. La pèrdua
de confiança entre bancs (tenen por de prestar‐se entre ells) o la dificultat d’obtenir liquiditat en
bones condicions poden disparar les taxes diàries. La Figura 11 mostra l’evolució de l’Euribor
(Euro Interbank Offered Rate). Les taxes a una setmana aproximen les taxes diàries.
Les taxes d’interès corresponents a les dues facilitats permanents defineixen el passadís del BCE de
taxes d’interès diàries, atès que la taxa d’interès de la facilitat marginal de crèdit és un sostre per a
les taxes diàries i la taxa d’interès de la facilitat de dipòsit és normalment és un llindar inferior.
26. Taxes d’interès fixades pel BCE
http://www.ecb.int/home/html/index.en.html http://www.ecb.europa.eu/stats/monetary/rates/html/index.en.html
Taxa d’interès de les OPFs. De les tres taxes determinades pel BCE, aquesta és la principal: és la
taxa a què els bancs poden regularment manllevar del BCE. Des del 10/09/2014, la taxa de les
subhastes amb taxa fixa de les OPFs, el procediment vigent, és 0,05%. Quan el procediment canvià
a l’octubre de 2008, 4,25% era la taxa mínima de licitació de les subhastes amb taxa variable.
• La taxa dʹinterès de la facilitat marginal de crèdit. Representa el que els bancs paguen per
préstecs a un dia. En l’actualitat (26/02/2015) i des del 10/09/2014, és 0,3%.
• La taxa dʹinterès de la facilitat de dipòsit. Estableix el que els bancs obtenen per aparcar fons a
un dia als BCs nacionals). Des del 10/09/2014 ha quedat fixat al 0,2%. El valor previ, 0,1%,
constituí el primer precedent d’una taxa d’interès negativa establerta pel BCE (11/06/2014).
Per què fixar taxes negatives? Des de la perspectiva del sector real, com més baixa la taxa
d’interès, més estímul a la despesa. Així, una taxa d’interès negativa sembla un missatge
desesperat del banc central demanant la gent que gasti diner sense dilació.
Des de la perspectiva del sector financer, la taxa d’interès de la facilitat de dipòsit s’ha reduït fins a
valors negatius per a mantenir el passadís de la taxa d’interès: atès que la taxa de les OPFs es va
reduir, l’11/06/2014, de 0,25% a 0,15% i atès que la taxa de la facilitat de dipòsit ja estava al 0%,
es van considerar necessari reduir també la taxa de la facilitat de dipòsit.
La justificació de la necessitat de preservar el passadís deriva del fet que, si les taxes del BCE es
mantinguessin massa properes unes de les altres, seria més difícil mantenir un mercat de liquiditat
on els bancs es presten entre ells. La Figura 11 mostra el passadís derivat de les decisions del BCE.
https://www.ecb.europa.eu/home/html/faqinterestrates.en.html
F
27.
Def
pre
Es t
taxa
pré
liqu
Pot
dos
l’inf
apr
28.
Def
emp
Def
pag
Com
en l
d’u
reve
Figura 11. Eu
El model e
finició 27.
stables) és
tracta d’un
a d’interès
tecs, de cr
uiditat (de
ser seria m
s nivells, o
ferior incl
oximació,
L’oferta de
finició 28.
preses i alt
finició 28.
guin intere
mprar un a
la pràctica
n banc no
endre (un
Intro
uribor, 2ge
estàndard
.1. El mod
un model
n model sim
s nominal.
rèdit) de l’
prétecs, de
més raonab
on el nivel
lou tothom
tots els age
e liquidita
.1. L’oferta
tres bancs)
.2. L’oferta
ssos).
actiu finan
a, el vened
o es comp
prestador
oducció a la Macro
ener2007–
del merca
del (standa
per a dete
milar al m
Una func
’economia.
e crèdit) de
ble modeli
ll superior
m excepte
ents (peixo
at
a directa d
i del banc
a indirecta
ncer signifi
dor de l’ac
ren ni es
pot fàcilm
oeconomia ǀ 3. Tax
24febrer20
at de liquid
ard) del m
erminar la
odel d’un
ió de dem
. Una men
e l’econom
itzar el me
r involucra
e el banc
os grossos
de liquidit
c central (qu
a de liquid
ica oferir l
tiu rep un
venen, me
ment conver
xa d’interès i banc
015 Figu
ditat
mercat de
taxa d’inte
mercat com
manda mer
na de func
mia.
ercat de liq
a els peixo
central.
i petits) se
tat prové
ue ofereix
ditat prov
liquiditat p
n préstec. L
entre que
rtir‐se en p
c central ǀ 11 de m
ura 12. Taxe
liquiditat
erès nomin
mpetitiu o
rcat represe
ció d’oferta
quiditat alm
os grossos
Però per
eran aplega
dels bancs
liquiditat
vé dels com
perquè el c
La diferèn
els actius
prestatari).
març de 2015 08.45
es d’interès
(de préste
nal.
on l’equilib
enta la dem
a de merca
menys com
(banc cen
a simplif
ats en un ú
s (que l’of
a bancs).
mpradors
comprador
ncia és que
que pagu
5 ǀ 16
del BCE 26
ecs, de crè
bri de merc
manda de
at represen
m un merc
ntrali banc
ficar, i co
únic mercat
fereixen a
d’actius f
r de l’actiu
e en gener
uen interes
6 febrer 201
èdit o de f
cat establei
e liquiditat
nta l’oferta
cat doble, o
s principa
om a prim
t.
consumid
financers (
u dóna din
al els prés
ssos es po
15
fons
ix la
t (de
a de
o de
als) i
mera
dors,
(que
ners:
stecs
oden
29.
Def
ofer
La
que
fina
Man
un
recl
disp
atès
Es p
pro
pro
inte
la ta
seri
El m
taxa
taxa
forc
Hip
liqu
La funció
finició 29.
rt amb la ta
funció d’o
e generen l
ancers i el b
Figura
ntenint el v
punt com
lamen és e
posats a re
s que en aq
podria pro
opers a ′ l
op d’ la
ermedi, com
axa d’inter
ia un punt
mateix exe
a d’interès
a prou alta
ces s’equili
pòtesi 29.2
uiditat, els
Intro
d’oferta d
1. La func
axa d’inter
oferta de li
l’oferta de
banc centr
13. Funció
volum de
m ′′. En aq
excessiva (
eduir‐la. P
quest punt
ocedir de m
la tendènc
tendència
m l’ , les d
rès “correc
de la func
ercici es po
s prou baix
a es consi
ibrarien i s
2. La funci
prestadors
oducció a la Macro
de liquidita
ció d’oferta
rès nomina
quiditat re
e préstecs s
al.
d’oferta de
liquiditat
quest cas
(fet que in
Per tant, pu
la taxa d’i
manera sim
cia de la ta
seria a re
dues tendè
cta” a carre
ció d’oferta
odria dur
xa es consid
deraria ex
s’hauria tro
ió d’oferta
s exigeixen
oeconomia ǀ 3. Tax
at de merc
a de liquid
al a què s’o
epresenta l
són els ban
liquiditat
, conside
els prestad
ncrementar
unts com
interès tend
milar consid
axa d’inter
duir‐se. És
ències es ne
egar per p
a de liquidi
a terme pe
deraria ins
xcessiva (i
obat un altr
a de liquid
n una taxa
axa d’interès i banc
at
ditat de m
ofereix aqu
les decisio
ancs i inter
La fu
d’ofe
gene
d’int
La F
volu
sufic
com
repre
els p
Així
taxa
erem una t
dors proba
ria el risc
′′ no serie
diria a cau
derant pun
rès seria in
s per cons
eutralitzin,
proveir el v
itat de mer
er a qualse
suficient pe
seria reba
re punt de
ditat de m
d’interès s
c central ǀ 11 de m
mercat rela
uest volum
ons dels pr
rmediaris f
unció d’ofe
erta comp
eren l’ofer
terès a què
igura 13 il
um de liqu
cientment
ara ′. L
esentar un
prestadors
doncs, a
d’interès é
taxa d’inte
ablement c
d’impagam
en punts d
ure.
nts entre ′
ncrementar
següent rao
, en el sent
volum de l
rcat.
evol altre
er a oferir
aixada). En
e la funció d
mercat s’ass
superior.
març de 2015 08.45
ciona el v
.
estadors (e
financers,
erta de liqu
petitiva p
rta s’assum
è estan disp
∙lustra aqu
uiditat ofer
baixa per
La presum
n punt de l
s reclamar
punts com
és a increm
erès prou a
creuran qu
ment) i, en
de la funci
i ′′: per a
r‐se; i per
onable esp
tit que els p
liquiditat
volum de
(i la tax
n algun pu
d’oferta de
sumeix cre
45 ǀ 17
volum tota
estalviado
els compr
quiditat no
perquè els
meix que
posats a of
uesta idea.
rta, com
r a determ
mpció és q
la funció d
rien una t
m ′, la te
mentar‐se.
alta, resulta
ue la taxa
n conseqü
ió d’oferta
a punts per
a punts p
perar que e
prestadors
és . El
liquiditat,
xa tendiria
unt, com a
e liquiditat
eixent: per
l de liquid
rs). Els ag
adors d’ac
és una fun
s agents
fixen la
ferir liquid
Prenguem
, i una
minar un p
que ′ no
d’oferta per
taxa super
endència d
ant seleccio
d’interès
üència, esta
a de liquid
r damunt p
er sota pe
en algun p
s perceben
l parell
, com . U
a pujar) i
ara , les d
t de mercat
r a oferir
ditat
ents
ctius
nció
que
taxa
ditat.
m un
taxa
punt
pot
rquè
rior.
de la
onat
que
aran
ditat,
però
rò a
punt
que
,
Una
una
dues
t.
més
30.
Def
típi
Def
fina
No
sol∙
31.
Def
d’in
La f
que
com
Es p
dem
a re
es n
dem
dem
El m
dem
La deman
finició 30.
cament ad
finició 30.2
ancers (que
hi ha una
licitud de
La funció
finició 31.1
nterès nom
funció de d
e creen de
mprar habit
Figura 14
podria pro
manda de l
eduir‐se. É
neutralitzin
mandar és
manda de l
mateix exe
manda de l
Intro
da de liqu
.1. La dem
dreçades al
2. La dem
e paguin in
a diferència
préstec és
de deman
1. La func
minal, el vo
demanda d
emanda (n
tatges), em
4. Funció de
ocedir de m
liquiditat t
s així plau
n, en el se
quan
liquiditat d
rcici es po
liquiditat e
oducció a la Macro
uiditat
manda dir
s bancs; pe
anda indir
nteressos),
a substanc
com si el s
nda de liqu
ió de dem
lum total d
de liquidit
eta) de liq
mpreses (cr
e demanda
manera sim
tendiria a i
usible conc
entit que e
la taxa d
de mercat.
odria dur a
es consider
oeconomia ǀ 3. Tax
recta de li
er exemple
recta de liq
com lletre
cial entre d
sol∙licitant
uiditat de m
manda de li
de liquidita
at represen
quiditat só
rèdit comer
de liquidita
milar consi
incrementa
cloure que
els prestata
’interès és
a terme per
raria insuf
xa d’interès i banc
iquiditat v
e, la deman
quiditat es
es, bons pú
demanda d
del préstec
mercat
iquiditat d
at que es d
nta les dec
ón els cons
rcial, emiss
Tot
s’inte
justif
(Figu
. P
prou
vulg
com
de li
dem
és p
dem
at
iderant pu
ar‐se; i per
en algun p
aris perceb
s . El pa
r a qualsev
ficient amb
c central ǀ 11 de m
ve donada
nda préstec
s correspon
úblics, bons
directa i in
c vengués
de mercat i
demanda a
cisions dels
sumidors
sió de bons
i que la f
erpreta com
ficada de m
ura 14). Pr
Per a un v
u petit és
guin deman
′, hi hau
iquiditat a
anda prou
lausible qu
anda (a ′′
unts entre
r a punts al
punt interm
ben que el
arell ,
vol altra ta
b taxa d’in
arç de 2015 08.45
a per les
cs per a com
n amb la v
s d’empres
ndirecta. Q
al banc un
indica, per
aquella ta
s prestatari
(crèdit al
s d’empres
funció de
m a deman
manera sim
renguem u
volum d
versembl
ndar més
urà una ten
a créixer.
u gran (com
ue, donat
′ s’ha manl
′ i ′′: per
l voltant d
medi, com
l volum de
seria un
axa d’interè
terès (fe
5 ǀ 18
sol∙licitud
mprar hab
venda o em
sa…
Quan un ba
n actiu fina
r a cada va
axa.
ris (inverso
consum, p
sa) i el gov
demanda
nda compe
milar a la f
una taxa d
de liquidita
lant que e
liquiditat.
endència d
En paral∙l
m la corre
, es vul
llevat en ex
r a punts p
d’ la dem
m l’ , les du
e liquidita
n punt de
ès, com .
ent apujar
ds de prés
bitatge.
missió d’ac
anc accept
ncer: el pré
alor de la t
ors). Els ag
préstecs p
vern (lletres
a de liquid
etitiva, pot
funció d’of
d’interès, c
at demand
els prestat
Així, a pu
de la dema
lel, per a
esponent a
lgui retalla
xcés).
propers a
manda tend
ues tendèn
at “correcte
e la funció
. Un volum
la demand
stecs
ctius
a una
éstec.
taxa
ents
er a
s).
ditat
t ser
ferta
com
dada
taris
unts
anda
una
a ′′)
ar la
′ la
diria
ncies
e” a
ó de
m de
da) i
un
s’eq
Hip
d’in
32.
La F
rate
defi
cha
Figu
dem
fun
tend
La
liqu
qua
(pu
La c
La
con
inte
a la
volum pro
quilibrarien
pòtesi 31.2
nterès (el p
Equilibri d
Figura 15 m
e outside th
ined as th
arge the int
Figura 15
ura 16 sho
mand for l
nction can b
dency for t
Figura 17,
uiditat. Les
atre region
unt en la F
combinaci
Figura 18
nvergeix a
ersecció de
a funció d’o
Intro
ou alt es ti
n i s’hauria
2. La funci
preu d’obte
del mercat
mostra la f
he function
he set of pa
terest rate
5. Dinàmica
ows the de
liquiditat o
be defined
the deman
, que reun
s fletxes in
ns del pla.
Figura 18)
ó d’aquest
dibuixa el
l’únic pun
e les dues f
oferta i no
oducció a la Macro
ndria per
a trobat un
ó de dema
enir liquidi
t de liquid
funció d’of
n. This rep
airs ,
, there is n
a rere la fun
emand for
outside th
d as the set
nd for liqui
neix les Fi
ndiquen la
Per exem
, la tendèn
tes dues te
l procés di
nt sobre
funccions.
hi ha press
oeconomia ǀ 3. Tax
excessiu (i
n altre punt
anda de li
itat), més p
ditat
ferta de liq
presentation
such that,
no tendenc
ció d’oferta
r liquiditat
he function
t of pairs
ditat to c
igures 15
a dinàmica
mple, en la
ncia de la ta
endències e
inàmic que
el pla on n
En el punt
sió per a qu
xa d’interès i banc
i seria reba
t de la fun
iquiditat s’
petit el volu
quiditat
n suggests
when len
cy for to c
a Fi
t function
n. The gra
, such
change.
i 16, repre
a de merc
regió form
axa d’inter
es mostra p
e arrenca
no hi ha te
t no hi ha
uè canviï
c central ǀ 11 de m
aixat). En a
ció de dem
’assumeix
um de liqu
and the a
s that the s
nders supp
change.
igura 16. Di
and th
ph sugges
h that, at th
esenta grà
cat corresp
mada pels
rès i de la d
per mitjà d
en . Aqu
endència a
a pressió p
ï atès que
març de 2015 08.45
algun pun
manda de li
decreixent
uiditat dem
ssociated t
upply of li
ply the vol
inàmica rer
e correspo
sts that the
he given in
àficament e
ponent a c
punts per
demanda d
de la fletxa
est procés
al canvi. El
per a què
és sobre l
5 ǀ 19
nt, com , l
iquiditat d
t: com mé
mandat.
tendency f
iquiditat fu
lume of
re la funció
onding ten
e demand
nterest rate
el model d
cada parel
r sota les
de liquidit
a que apun
s dinàmic s
l punt ve
canviï per
la funció d
es dues fo
de mercat.
és gran la t
for the inte
unction can
liquiditat
de demand
ndency for
d for liquid
e , there is
del mercat
ll , en
dues func
at és a créi
nta al nord
se suposa
e donat pe
rquè pert
de demand
orces
taxa
erest
n be
and
da
r the
ditat
s no
t de
n les
ions
ixer.
‐est.
que
er la
tany
da.
Def
• • l
Rem
fun
Hip
d’of
La
amu
exe
per
pre
Def
29.2
Pro
Dem
la fu
31.2
s’en
d’of
l’es
Figura 17.
finició 32.1
quan la tax
la taxa d’in
marca 32.2
ncions d’ofe
pòtesi 32.3
ferta de liq
Hipòtesi 3
unt a part
mple, això
a algun v
stadors rec
finició 32.4
2, 31.2 i 32.
oposició 32
mostració.
unció d’of
2, és de
nfila i creix
ferta a l’e
querra d’
Intro
Dinàmica r
1. Un equil
xa d’interè
nterès a la
2. Cada equ
erta i dema
3. Hi ha pu
quiditat tal
32.3 signif
tir del val
ò succeeix e
volum de l
clamen. Pe
4. S’anome
.3.
2.5. El mod
. Per la Hip
ferta tals
ecreixent, q
x. Anàlogam
esquerra d
′. Ara, atè
oducció a la Macro
rere l’equilib
libri de(l) m
ès és *, el v
qual els of
uilibri de
anda de liq
unts , s
ls que
fica que, p
lor trav
en la Figur
liquiditat
er tant, el m
enarà “està
del estànda
pòtesi 32.3
s que ′
quan se se
ment, com
el punt ,
ès que
oeconomia ǀ 3. Tax
bri de merc
mercat (de
volum tota
ferents vole
mercat qu
quiditat s’in
sobre la fu
′.
per a algun
essa la fu
ra 17 per a
, els pres
mercat pot
àndard” el
ard del mer
3 hi ha pun
′′. Això es
egueix la f
m que és
, la funció
decreix i
xa d’interès i banc
cat Fig
e liquiditat)
al de liquid
en oferir ex
ueda repres
ntersecten
unció de de
n volum d
unció d’ofe
a valors
stataris est
existir: la d
model del
rcat de liqu
nts ′, ′ s
s represen
funció de
creixent p
ó decreix.
creix, le
c central ǀ 11 de m
gura 18. Con
) és un par
ditat deman
xactament
sentat gràf
n.
emanda de
de liquidit
erta abans
*. Intuït
an disposa
demand po
l mercat de
uiditat té u
sobre a fun
nta en la Fi
demanda
per la Hipò
Per conse
es dues fun
arç de 2015 08.45
nvergència c
rell *, *
ndada és
el volum
ficament p
e liquidita
tat , la lín
que la fu
tivament, l
ats a paga
ot permetr
e liquiditat
un únic equ
nció de dem
igura 19. A
a l’esquer
tesi 29.2, q
egüent,
ncions s’h
5 ǀ 20
cap a l’equi
tal que:
*; i
* és *.
per un pun
at i ′, s
nia vertica
unció de d
la Hipòtes
ar per m
re’s ser pro
t que satisf
uilibri de m
manda
Atès que, p
rra del pun
quan se seg
no es cre
ha d’interse
ilibri de me
nt , on
sobre la fun
al traçada
demanda.
i 32.3 diu q
més del que
oveïda.
fà les hipòt
mercat.
i ′′, ′ so
per la Hipò
nt , la fun
gueix la fun
eua amb
ectar en al
ercat
n les
nció
cap
Per
que,
e els
tesis
obre
òtesi
nció
nció
a
lgun
pun
hi h
33.
Rem
que
fun
Exe
que
d’in
la r
con
Figu
La
liqu
taxa
nt a la dr
ha cap altra
Desplaçam
marca 33.1
e, per a una
nció de dem
emple 33.2
e hi hagi m
nflació sup
renda o els
ntrari tendi
ura 20. Efec
Figura 20
uiditat: un
a d’interès
Intro
reta d’ ′. A
a intersecci
ments de la
. Regla bà
a taxa dʹin
manda de l
. Esdeveni
més consum
perior, mill
s beneficis
irà a despla
ctes de desp
represent
desplaçam
d’equilibr
oducció a la Macro
A més, un c
ió.
a funció d
àsica de de
terès dona
iquiditat c
iments que
midors, m
ora en els
s (probable
açar la fun
plaçar la dem
ta l’efecte
ment cap a
ri comdel v
oeconomia ǀ 3. Tax
cop s’assole
e demand
esplaçamen
ada, estimu
ap a la dre
e presumib
és empres
índexs de
e), augmen
nció de dem
manda a la d
sobre l’eq
la dreta de
volum de li
xa d’interès i banc
eix , ro
Rem
traje
func
con
del
Figu
da de liquid
nt de la fu
ula [desinc
eta [esquer
blement de
ses, augme
confiança
nt en la d
manda cap
dreta Fi
quilibri de
e la funció
iquiditat (l
c central ǀ 11 de m
omandrà p
marca 32.6
ectòries q
cions d’of
vergència
model està
ura 19. Dem
ditat
unció de d
centiva] la d
rra].
esplacen la
ent del dèf
d’empresa
emanda ex
a l’esquerr
gura 21. Efe
mercat d’
de deman
l’equilbiri
març de 2015 08.45
er damunt
6. Com re
que es p
ferta i de
cap a l’ú
àndard.
mostració de
demanda. Q
demanda d
funció de
icit públic,
aris o de co
xterior de
ra.
ectes de des
’una expan
nda provoc
de mercat
5 ǀ 21
t d’ , raó
evela la F
presumeix
emanda g
únic equilib
e la Proposic
Qualsevol
de liquidit
demanda
c, expectati
onsumidor
préstecs d
splaçar l’ofe
nsió de la
ca un augm
passa d’
per la qua
Figura 18,
xen rere
garanteixen
bri de me
ció 32.5
esdevenim
tat, desplaç
cap a la dr
iva d’una
rs, augmen
domèstics.
erta a l’esqu
a demanda
ment tant d
a ).
al no
les
les
n la
ercat
ment
ça la
reta:
taxa
nt de
.. El
uerra
a de
de la
34.
Rem
per
d’of
Exe
teni
fam
com
La
un
d’eq
35.
La
l’es
con
Figu
dism
taxa
dism
pre
l’im
d’of
pas
d’in
Figu
Desplaçam
marca 34.1
a una tax
ferta de liq
emple 34.2
ir més ban
mílies o em
mpradors d
Figura 21
desplaçam
quilibri i u
Desplaçam
Figura 22
querra de
nvenient co
ura 22, no
minuirien.
a d’interès
minueix pe
ssió a la ba
mpacte net
ferta es de
ssa d’ a
nterès puja
ura 22. Desp
Intro
ments de la
. Regla bà
xa dʹinterès
quiditat cap
2. Esdeven
ncs, l’expe
mpreses, o
d’actius fin
mostra l’e
ment cap a
una reducci
ments simu
2 analitza
e les dues
onsiderar c
més es pro
Si només
augmenta
erò l’efecte
aixa, mentr
sobre la ta
esplaça d’
′); si la fu
a (l’equilibr
plaçament d
oducció a la Macro
a funció d
àsica de de
s donada,
p a la dreta
niments qu
ectativa d’
operacions
nancers… E
efecte sobre
l’esquerra
ió del volu
ultanis de
l’efecte so
s funcions
cada desp
oduís el ca
es produís
aria. Així d
e sobre la
re que el ca
axa d’inter
a ′, el c
unció d’ofe
ri es mou d
d’oferta i de
oeconomia ǀ 3. Tax
’oferta de
esplaçamen
estimula [
a [esquerra
ue presum
’una taxa
de merca
El contrari
e l’equilibr
a de la fun
um de liqui
les funcio
obre l’equ
s. Per a
laçament p
anvi de de
s el canvi d
doncs, quan
taxa d’inte
anvi d’ofer
rès és ince
canvi de la
erta es desp
d’ a ′′).
emanda a l’
xa d’interès i banc
liquiditat
nt de la fu
[desincenti
a].
miblement d
superior d
at obert e
tendirà a d
ri de merc
nció d’ofer
iditat (en t
ons d’ofert
ilibri de m
determina
per separa
emanda, en
d’oferta, lla
n tots dos
erès queda
rta crea pre
ert. La Figu
a demanda
plaça d’
esquerra F
c central ǀ 11 de m
unció d’ofe
iva] l’ofert
desplacen
d’inflació,
expansives,
desplaçar l
cat d’una c
rta provoca
ant que l’e
ta i deman
mercat de
ar el resu
at i despré
n equilibri,
avors, en e
canvis tene
a indeterm
essió a l’al
ura 22 mos
a domina i
a ′′, el
Figura 23. O
arç de 2015 08.45
erta. Quals
ta de liquid
la funció
augment
, avantatg
la funció d
contracció
a un augm
equilbiri de
da de liqu
desplaçam
ultat d’aqu
és combina
, tant liqui
quilibri, la
en lloc, es
minat: el ca
ça. Sense s
stra dues p
la taxa d’i
canvi de l
Oferta a l’esq
5 ǀ 22
sevol esdev
ditat, desp
d’oferta c
de la tax
ges fiscals
d’oferta cap
de l’oferta
ment de la
e mercat pa
uiditat
ments sim
uests desp
ar els resu
iditat com
a liquiditat
conclou qu
anvi de la
saber quin
possibilita
interès min
l’oferta do
querra, dem
veniment q
plaça la fun
cap a la dr
a d’estalvi
concedits
p a l’esquer
a de liquid
taxa d’int
assa d’ a
multanis ca
plaçaments
ultats. Si, e
taxa d’int
cauria per
ue la liquid
demanda
efecte dom
ts: si la fun
nva (l’equi
mina i la
manda a la d
que,
nció
reta:
i de
s als
rra.
ditat:
terès
).
ap a
s és
en la
terès
rò la
ditat
crea
mina
nció
libri
taxa
dreta
La
per
com
incr
d’eq
36.
Def
de l
Que
mon
Que
bén
la q
Exe
de l
la ta
és
és
info
taxa
Ara
es r
el p
mes
lots
37.
Def
que
Figura 23
separat,
mbinen, pr
rementa la
quilibri po
La taxa d’i
finició 36.1
la taxa d’in
e la taxa d’
netària en
e la taxa d
ns en , es r
quantitat de
emple 36.2
l’IPC. Hi h
axa d’inter
10%. E
204EU
2 és
ormació, m
a d’inflació
a suposem
reben en
poder de c
sura el can
s. Com a co
L’equació
finició 37.1
e la taxa d’i
Intro
considera
causa un
rovoquen
a liquiditat,
odria augm
interès rea
1 (informa
nterès nom
’interès no
, es reben
d’interès re
reben 1
e béns obti
2. Represen
ha dos perí
rès nomina
El cost de lo
UR.El cost
220 EU
mostrada a
ó de l’IPC é
2202
que 612E
2. En
compra de
nvi en el p
onseqüènci
de Fisher
1. L’equac
interès rea
oducció a la Macro
el cas d’u
increment
una pujad
, però la co
mentar (qua
al
al). La taxa
minal de l’
ominal entr
n 1 + unita
al entre el
unitats d
inguts per
ntem “béns
íodes,
al entre
ot de l’IPC
t de lot de l
UR. Amb
a la Figur
és
204204
7
EUR es pres
1 el pode
e 673,2 EU
poder de co
ia, satisfà
ió de Fishe
al és la dife
oeconomia ǀ 3. Tax
una expans
t de la tax
da de la ta
ontracció d
an l’equilib
a d’interès
economia:
re el períod
ats monetà
període
de béns en
unitat de b
s” pel lot
1 i 2.
1 i 2
en 1
l’IPC en
aquesta
ra 24, la
,84%.
sten en
er de comp
UR és 673,2
ompra del
à 3 1
er 2 , que
rència entr
xa d’interès i banc
sió de dem
xa d’interè
axa d’inte
de l’oferta
bri de merc
real d’u
: és la taxa
de i el pe
àries en
i el períod
1. D’aq
bé prestad
1. Llavors
pra de 612
2/ 67
diner pre
3,06 i,
e és una ap
re la taxa d
c central ǀ 11 de m
manda i un
ès d’equili
rès. D’altr
la redueix
cat passa d
na econom
nominal
eríode
1.
de 1 és
questa ma
da.
Figura 24
s 612 1
EUR és 61
3,2/220
stat. En co
per tant,
proximació
d’interès no
arç de 2015 08.45
na contracc
ibri; per ta
ra banda,
. L’efecte n
d’ a ′′) o c
mia represe
expresada
1 és vol d
vol dir q
nera, exp
4. Calculant
612
12/ 61
3.06 lots.
oncret, tra
0,02 2%
ó de la rela
ominal i la
5 ǀ 23
ció d’oferta
ant, quan
l’expansió
net és incer
caure (d’
enta el pod
a en termes
dir que, pr
que, presta
pressa pod
t la taxa d’in
1 0.10
2/204 3
. la taxa d
ansforma
% .
ació entre
a taxa d’inf
a. Cada ca
els canvi
ó de dema
rt: la liquid
a ′).
der de com
s de béns.
estant 1 un
ant 1 unita
der de com
nterès real
0 673,2
lots. En
d’interès re
3 lots en
and , ma
flació.
anvi,
s es
anda
ditat
mpra
nitat
at de
mpra:
EUR
2,
eal
3.06
anté
2
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 24
Definició 37.2. La taxa d’interès real d’una economia queda definida per l’equació 2 .
Exemple 37.3. En l’Exemple 36.2, 10% i 7,84% (atès que passa de 204to 220). Segons
l’equació de Fisher, − 10–7,84 2,16%, que és proper al valor correcte de 2%.
Irving Fisher postulà l’any 1907 que la taxa d’interès nominal eventualment, en el llarg termini,
reflecteix la taxa d’inflació. Segons aquesta visió, : un prestador expectant guanyar una
taxa d’interès real i una taxa d’inflació com a mínim carregarà una taxa d’interès nominal
. En algunes circumstàncies, el prestador podria també afegir a una prima de risc com a
compensació al prestador per assumir un risc d’impagament excessiu en prestar a un prestatari
sense prous garanties. Aquesta possibilitat suggereix que les taxes d’interès nominals es podrien
descompondre en almenys tres components, tal com indica 3 .
3
38. Taxes d’interès real negatives i taxes d’interès nominal negatives
Taxes d’interès real negatives són possibles: n’hi ha prou amb tenir > . En l’Exemple 37.2, si el
nivell de preus pugés a, posem,269,28 en comptes de 220, llavors 673,2EUR només comprarien
2,5 lots. Així, després de tornar‐se el préstec, poden comprar‐se menys dels 3 lots inicials. En
aquest cas, − = 10% 32% 22% (la pèrdua exacta en passar de 3 a 2,5 és 16,6%).
Malgrat que una taxa dʹinterès nominal negativa pot resultar inversemblant, vegeu a tall
d’exemple http://uk.reuters.com/article/2012/07/05/denmark‐ratesidUKL6E8I5A8520120705, on se
suggereix que inversors acceptaren un interès negatiu per a refugiar el seu diner. També podria
observar‐se una taxa d’interès nominal negativa si s’expecta deflació.
Exemple 38.1. Sigui la taxa d’interès nominal 1% i la taxa d’inflació 0,25%. La taxa d’interès real
(calculada emprant l’equació de Fisher) és 0,75%. Ara imaginem que la taxa d’inflació s’espera
que sigui 1%. Amb aquesta expectativa, una taxa d’interès nominal negativa de 0,25% seria capaç de mantenir la taxa d’interès real en 0,75%. L’exemple suggereix que la variable rellevant
per als prestadors és la taxa d’interès real no la nominal: la nominal és instrumental, no un fi.
39. L’efecte Fisher
Definició 39.1. La hipòtesi de Fisher manté que la taxa d’interès real és aproximadament constant.
Definició 39.2. L’efecte Fisher (una implicació de la hipòtesi de Fisher) afirma que hi ha una
relació u a u entre and : cada punt addicional de la taxa d’inflació esdevé un punt addicional de
la taxa dʹinterès nominal.
L’efecte Fisher és consistent amb l’evidència empírica (Figura 25): les economies amb elevada taxa
d’inflació tendeixen a ser economies amb elevada taxa dʹinterès nominal.
Figu
Seg
una
puj
Exe
5%
que
altr
Fish
Ass
valo
132
l’eq
Fig
ura 25. Evid
gons 3 , é
a taxa d’in
ada de pre
emple 39.3
: del períod
e per cada
ra manera,
her, la taxa
sumint la h
or del lot e
2, el poder
quació de F
5% 2
gura 26. L’e
Intro
dència de l’e
és natural e
rerès nom
eus. L’Exem
. Amb
de 0 a
equivalen
si es prest
a nominal
hipòtesi de
en 1) e
r de compr
Fisher, l’
20% 25%
efecte Fisher
oducció a la Macro
efecte Fishe
expectar q
minal més g
mple 39.3 i
100,
1 els p
t a 1 lot pr
ten 100EU
que asse
e Fisher,
en 2 es
ra de 126,5
que cal pe
%: de 1
r en el mod
oeconomia ǀ 3. Tax
r, RG Hubb
que, quan
gran per a
l∙lustra aqu
110 i
prestadors i
restat en
UR en 0
egura que
5
s rebrien 1
5 EUR és 0
er a preserv
1a 2,
el del merc
xa d’interès i banc
bard, AP O’
la taxa d’i
recuperar
uesta presu
132, resu
increment
0, l’equ
0, 115,5EU
5% qu
5%. Si e
110 1
0,958 lots:
var el pode
augmenta
cat de liquid
c central ǀ 11 de m
’Brien, M Ra
inflació s’i
r el poder d
umpció nu
ulta 1
en el pode
uivalent a 1
R es rebran
uan 10
es manting
110
hi ha una
er de comp
a 10 punts
La Figu
Fisher
liquidit
plans
previsib
liquidit
D’altra
d’inflac
carrega
ditat
arç de 2015 08.45
afferty (201
incrementa
de compra
umèricame
10% i
er de comp
1,05 lots es
n en 1.
0% és
gués al 15%
1 0,15
a pèrdua d
pra d’un pr
i també a
ura 26 ind
en el m
tat. D’una
de con
blement
tat (aques
banda, u
ció encor
ar una taxa
5 ǀ 25
2), Macroeco
a, el presta
a perdut p
ent.
20%. Sup
pra un 5%.
s rep en
. Fent serv
%, prestan
126,5EU
de poder d
réstec de d
augmenta 1
dica com o
model de
banda, pe
nsum, els
demand
sta reacció
un increme
ratja els
a d’interès
onomics, p. 2
adors exig
per causa d
osem que
Això signi
1. Dit d’
ir l’equació
15%.
nt 110EUR
UR. Amb
e compra.
diner és
10 punts.
obtenir l’ef
el mercat
er a finança
s prestat
daran
ó és ince
ent de la t
prestadors
superior.
204
giran
de la
ifica
’una
ó de
R (el
Per
fecte
de
ar el
taris
més
rta).
taxa
s a
Introducció a la Macroeconomia ǀ 3. Taxa d’interès i banc central ǀ 11 de març de 2015 08.45 ǀ 26
40. La paradoxa de Lucas
Definició 40.1. La teoria macroeconòmica ortodoxa prediu que hi hauria de produir‐se un flux de
capital (de préstecs) de les economies riques a les pobres. La paradoxa de Lucas és la constatació
que aquest flux no ha tingut lloc.
En un article de 1990, el premi Nobel d’Economia Robert Lucas, Jr. va estimar que, si la teoria
macroeconòmica ortodoxa és certa, la rendibilitat de la inversió a l’Índia en 1988 hauria de ser al
voltant de 58 vegades superior a la dels Estats Units. Aquest diferencial de rendibilitat tan gran
hauria de provocar un flux de capital des dels Estats Units cap a l’Índia. Amb tot, aquest flux no
s’ha observat ni sembla que es vagi a produir.
De fet, és d’esperar que la taxa d’interès real sigui substancialment diferent entre economies riques
i pobres. En una economia pobre, per definició, el PIB per càpita és baix i, per tant, l’estalvi és baix.
A més, la manca de capital productiu (que està al darrer d’un baix nivel del PIB per càpita) implica
que la rendibilitat del capital tendirà a ser alta. Escassa oferta d’estalvi combinat amb alta
demanda de capital portarà a elevades taxes d’interès real. El contrari presumiblement tindrà lloc
en una economia rica. Com a resultat, donat que el capital és mòbil internacionalment, és raonable
predir un flux de fons des d’economies riques a economies pobres. Una raó del fet que aquest flux
no s’hagi observat és que la inversió en (prestar a) economies pobres té risc.
Els invesors poden no tenir informació relevant: les economies pobres típicament són menys
transparent que les riques.
Hi ha també un risc canviari, això és, que la moneda de l’economia pobre que rep la inversió
perdrà valor en relació amb la moneda de l’economia domèstica de l’inversor. Si la pèrdua es
produeix, l’inversor perdrà part del benefici obtingut en l’economia pobre quan el converteixi en
moneda domèstica.
Els invesors poden creure que el risc d’impagament és més gran en una economia pobre
(economies menys coneguda) que en una rica (més ben coneguda). Aquesta creença pot ser
justificada pel fet que les economies pobres són agents febles en els mercats internacionals de
capital (és més difícil per a elles aconseguir fons estrangers) i històricament han estat políticament
i social més inestables que les economies riques.
En general, l’entorn que envolta una economia pobre tendeix a ser més inestables i impredictible.
A tall d’exemple, els governs tenen menys credibilitat en la mesura en què són més proclius a
canviar més freqüentment lleis, imposts i polítiques, i d’aquesta manera actuar més erràticament.
En aquestes circumstàncies, no seria estrany veure com els fons prestables flueixen d’economies
pobres a economies riques, on la inversió, malgrat que sigui probablement menys profitosa, és
més segura. Aquests trets faran que les diferències de les taxes d’interès reals entre economies
riques i pobres s’eixamplin més que no pas es redueixin.