2unitat revolbur 09
TRANSCRIPT
Filmografia
La Il·lustració i la França de l’Antic Règim
Índex general
A PARTIR DE 1789
L’època de les revolucions
1
1- L’Antic Règim
2- La revolució americana
3- La revolució francesa
4- L’època napoleònica
A PARTIR DE LA DERROTA DE NAPOLEÓ (1815)
La Restauració Absolutista
5- La Restauració i les revolucions liberals
6- Els nacionalismes (Itàlia i Alemanya)
Fins el segle XVIII va dominar el sistema de l’Antic Règim
Economia estancada
-Creixement lent de la població-Agricultura tradicional-Tallers artesanals i manufactures-Comerç colonial
Es caracteritzava per
1.- L’Antic Règim
El segle XVIIIva aparèixer la Per influència de la Il·lustració
es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat
2
Societatestamental
-Privilegiats (noblesa, clergues)-No privilegiats -Tercer Estat-(burgesia, classes populars)
Estat absolutista
-Sobirania reial (llei divina)-Exèrcit,burocràcia,diplomàcia
Il·lustració
La raó, el “segle de les llums”Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, NaturaL’Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert)
Es caracteritza
Dóna lloc al
Pensament polític il·lustrat
John Locke -L’Estat garantia de les llibertats individuals
Cal destacar
1.- L’Antic Règim
3
Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa
Montesquieu-Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748.
Crea les bases del liberalisme políticEl pensament il·lustrat
Rousseau-”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre)
Montesquieu VoltaireRousseau
Locke
- 1783
Llibertat d’expressió, de premsa, de religió...
Divisió de podersRepública
Federació d’Estats
Constitució
Els principals fets
- 4 juliol de 1776
Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord
Insurrecció colonial
Declaració de la Independència
L’absolutisme de Jordi III
provoquen
A causa de
4
Revolució liberal
Que esconverteix
L’abús dels impostos anglesos
Poca llibertat política
2.- La Revolució Americana
Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)
- 1787, construcció d’un Estat liberal
Declaració de drets
Declaració de la Independència
G. Washington
La revolta del Tercer Estat
El 1789 comença la transformació de les estructures de l’Antic Règim
Reforma fiscal
La Monarquia vol fer pagar impostos a l’aristocràcia
5
3.- La Revolució Francesa
A causa de
Crisi de subsistència
Descontentament de la burgesia
Difusió de les idees liberals
Crisi econòmica de l’Estat
Provoca una
Lluís XVI
Provoca una tensió amb estament privilegiatsaquests demanen
Convocatòria dels ESTATS GENERALS
-Vot per estament-Deliberació per separat
Aquesta situació permet
Amb el Jurament de la Pilota es crea la
L’Assemblea Nacional ConstituentJurament del joc de la Pilota
Pàg. 8
6
3.- La Revolució Francesa
A partir de l’Assemblea Nacional Constituent podem dividir l’època de la revolució francesa en les següents etapes
Assemblea Nacional 1789 - 1792
república democràticaConvenció Jacobina 1792 - 1794
república moderadaConvenció Termidoriana 1794-1799
L’època NAPOLEÒNICA 1799-1814
Consolat (1799-1804)
Imperi (1804-1814)
Robespierre
Reformes econòmiques i socials
Constitució de1791
Abolició delsdrets feudals
Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà
Construcció de l’Estat LiberalL’Assemblea elabora els següents documents:
Abolició duanes interiors, gremis, unificació mesures...
7
3.- La Revolució Francesa
La Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)
L’Època de l’Assemblea Nacional 1789 - 1792
Comença la
Divisió de podersDrets individualsSobirania nacional
Monarquia Constitucional (Lluís XVI)
Llibertat, igualtat, propietat...
Però... Els problemes socials (crisi), polítics (Lluís XVI), militars (guerra)
Provoquen la radicalització de la Revolució
Lluís XVI
1789
L’intent del rei d’acabar amb l’Assemblea provoca la revolta popular
Execució de Lluís XVI (guerra)
Grans reformes socials
Exèrcit nacional
Aplicació del TERROR
Sufragi universal masculí
Constitució de 1793
Comitè de Salvació Pública
8
3.- La Revolució Francesa
L’Època republicana democràticaCONVENCIÓ JACOBINA (1792 - 1794)
La radicalització
Sota la direcció de Robespierre
Sota la direcció d’un DIRECTORI
Provoca l’aparició
Dirigida pel
La burgesia moderada recuperarà el poder amb
Època republicana moderadaCONVENCIÓ TERMIDORIANA (1794-1799)
Cop d’Estat Termidor
L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814)
Sufragi universal indirecte
La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme
9
4.- L’època Napoleònica
El 18 de Brumari es dóna el cop d’Estat de Napoleó
-Continua la guerra i la crisi econòmica-Una part de la burgesia vol més ordre i control
CONSOLAT (1799-1804)
Provoca
Nova constitució
Dóna lloc a Es divideix en dues etapes
IMPERI (1804-1814)
Codi CivilConcordatSistema educatiu centralitzat
Reformes
Expansió territorial Difusió del ideals liberals
mapa
Pàg. 19
RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814-1848
G.B, Prússia, Rússia, Àustria
La Santa Aliança
10
La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes
Defensa del legitimisme
característiques
Es decideixen al
Per tal de defensar aquests principis es crea la
5.- La Restauració i les Revolucions Liberals
Defensa de l’absolutisme
Equilibri territorial
Congrés de Viena
Pàg. 23
Però la Restauració fou un període inestable
Època de cicles revolucionaris
Amb uns trets generals
Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques)
Les revolucions liberals
Dirigides per la burgesia (moderada)
Contingut nacionalista
11
els cicles revolucionaris contra la Restauració
5.- La Restauració i les Revolucions Liberals
Poca participació masses (Trienni Liberal a Espanya)
Les revolucions liberals
Dirigides per la burgesia (moderada)
La Santa Aliança imposa l’ordre
1820
Comença la guerra d’independència de Grècia i de les colònies llatinoamericanes
Participació de les masses (crisi econòmica i social)1830
Comença a França_ revolta contra Carles X Les Tres Jornades GloriosesLluís Felip d’Orleans
Independència i liberalisme a Bèlgica
S’imposa un nou rei
S’independitza d’Holanda
12
5.- La Restauració i les Revolucions Liberals
Participació masses i burgesia mitjana
Comença a França
1848
Revoltes nacionalistes i liberals a l’Imperi austríac i als Estats alemanys (fracassen)
No només hi ha reivindicacions liberals i nacionalistes, també sobre la igualtat social i el sufragi universal
l’Imperi de Napoleó III
Però ja s’han despertat molts moviments nacionalistes
“La primavera dels pobles”
República democràtica
La revolta provoca l’aparició d’una Que donarà lloc a
Al mateix temps es donen
6.- Els moviments nacionalistes
L’aparició del nacionalisme es veu influenciat per
L’imperialisme napoleònic
Ideals liberals (drets del ciutadà)
Romanticisme
Durant la Restauració Absolutista
El nacionalisme es converteix en corrent ideològic
Dret a constituir Estats que s’identifiquin amb nacions
Llengua, història, territori, arrels ètniques...
13
El nacionalismedóna lloc nous Estats
6.- Els moviments nacionalistes
procés de la unificació
Piemont-Sardenya, Estats Pontificis, El Regne de les Dues Sicílies, Vèneto, Llombardia, Parma, Mòdena i la Toscana
protagonistesSuport de la burgesia del nord d’Itàlia
La unificació d’Itàlia (1859 - 1870)
Existien 8 Estats italians
El Regne de Piemont
L’Estat unificador serà
Amb uns
Víctor Manuel II de Savoia
Cavour, el primer ministre
Garibaldi
1859, Piemont crea una aliança amb frança (Napoleó III). Guerra contra Àustria
Annexió de la LlombardiaRevolta i annexió de Parma, Mòdena i Toscana
1860, campanya de Garibaldi (“expedició dels mil”)
Annexió de Sicília i Nàpols (passen a Piemont) Víctor Manuel Rei d’Itàlia.
141866, annexió de Vèneto, 1870, annexió de Roma (capital)
Cavour Garibaldi
Existien 38 Estats que formaven la
6.- Els moviments nacionalistes
procés de la unificació
Confederació Germànica
protagonistes
Suport de la burgesia del nord
d’Alemanya, els junkers...
La unificació d’Alemanya (1860 - 1870)
El Regne de Prússia
L’Estat unificador serà
Amb uns
precedents
Guillem I Hohenzollern
Otto von Bismarck (“canceller de ferro”)
Guerra contra Dinamarca Annexió de Holstein, Lauenburg i Schelesvig
1870, guerra contra FrançaSedan. Creació del II Reich, annexió d’Alsàcia i Lorena, Pau de Versalles.
15
Revolucions liberals dels 20, 30 i 481834, creació del Zollverein
Guerra contra Àustria Sadowa. Creació Confederació d’Alemanya del Nord
mapa
Bismarck
Pàg. 35
Amb inestabilitat política i territorial
6.- Els moviments nacionalistes
De la desintegració i debilitat de l’Imperi Otomà
Interessos de Rússia, Àustria i Anglaterra
Nous Estats
Balcans
Apareixen nous Estats als
Grècia, 1830Romania i Sèrbia, 1878Bulgària i Albània, 1913
16
1853, EUA obre el mercat japonès
En el Japó del segle XIX
Apareixen canvis La Revolució Meiji (1868)
1868, del Shogunat a la Monarquia constitucional
-Supressió del règim feudal-Constitució-Monarquia autoritària-Modernització i occidentalització
mapa
País tancat i feudal
Mapa època napoleònica
17
Mapa Itàlia
18
REGNE DE
LES
DUES SICÍLIES
PIEMONT
LLOMBARDIA
PARMA
MÒDENA
TOSCANA
ROMA
Estats Pontificis
VENETO
Mapa Itàlia
19
1ª Guerra contra Àustria, 1859
Pau de Zúrich
Annexió de la Llombardia,
Parma, Mòdena i Toscana
2ª La guerra contra Nàpols,
Expedició dels mil (Garibaldi),
1860
Annexió de les Dues Sicílies
3ª Annexió de Venècia (durant
la guerra austro-prussiana,
1866)
4ª Annexió dels Estats
Pontificis (durant la guerra
franco-prussiana, 1871)
Etapes
de la unificació
Mapa unificació d’Alemanya
20
Etapes
3ª La guerra contra
França
2ª La guerra contra
Àustria
1ª La qüestió dels
ducats
Mapa Balcans
21
textos Il·lustració
22
"En cada Estat hi ha tres classes de poders: pel primer, el príncep o el
magistrat fan les lleis per un cert temps o per sempre, i corregeix o deroga
les que estan fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra, envia o rep
ambaixadors, estableix la seguretat i prevé les invasions; i pel tercer,
castiga els crims o decideix sobre les conteses dels particulars. (...)
Quan els poders legislatius i executius estan reunits en una mateixa
persona o corporació, aleshores no hi ha llibertat, perquè és de témer que
el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa
manera.
(...) En l'Estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers, o de
nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer
les lleis, d'executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i
conteses dels particulars, tot es perdria completament."
Montesquieu, "L'esperit de les lleis"
textos Il·lustració
23
"El primer llenguatge de l'home, el llenguatge més universal, el més
enèrgic i l'únic que li va caldre abans que necessités persuadir uns
homes reunits, és el crit de la natura (...)"
Rousseau, J.J., "Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat
entre els homes"
Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment
del conjunt d'homes lliures que han de formar part d'aquesta societat.
Això i només això és el que ha de donar origen a qualsevol govern
legítim del món."
John Locke, "Assaig sobre el govern civil"
textos Revolució Americana
24
"Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats en la igualtat, i dotats pel Creador de certs drets inalienables entre els quals hi ha la vida, la llibertat i el dret a la felicitat. Que, per assegurar aquests drets, els homes creen governs els justos poders dels quals deriven del consentiment dels governats. Que qualsevol altra forma de govern que atempti contra aquests fins el poble pot alterar-la per instituir un altre govern, que es fonamenti en aquests principis i organitzi els seus poders de tal forma que sembli més segur d'assolir amb ella la seguretat i la felicitat. (...) Però quan un llarg seguit d'abusos i usurpacions, perseguint invariablement el mateix objectiu, palesa un designi de reduir-la sota el despotisme más absolut, és el seu dret, és el seu deure, deslliurar-se de tal govern i proporcionar-se noves lleis per a la seva seguretat futura. Tal ha estat el sofriment pacient d'aquestes colònies, i tal és ara la necessitat que les obliga a alterar els seus vells sistemes de govern."
Thomas Jefferson. Declaració d'Independència dels Estats Units. 1776.
textos Revolució Francesa
25
La Declaració dels Drets de l'home i el ciutadà.
Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions
socials només poden fundar-se en la utilitat comuna.
Article 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets
naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la
propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
Article 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació.
Cap individu ni corporació no pot exercitar autoritat que no emani
expressament d'ella.
Article 4t. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica
d'altri (...).
Article 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans
tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per
representants.
Article 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara
que siguin religioses...
Article 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és
un dret dels més preuats de l'home.
textos: Restauració
26
“l’obediència al legítim sobirà és un deure
religiós... Les constitucions són obra dels homes,
que han gosat rectificar els designis de Déu...Mai
no s’ha pogut imaginar que l’home pugui crear un
arbre; com s’ha pogut imaginar ,doncs, que
l’home tingués poder per a crear una
constitució?”.
J. de Maistre
textos: Restauració
27
"No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la
força i la potència de Prússia on Alemanya té els ulls
posats. Baviera, Wüttemberg i Baden poden lliurar-
se al liberalisme; però ningú no els assignarà el
paper de Prússia; Prússia ha de reunir les seves
forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que
el Congrés de Viena ens va donar no són correctes.
Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per
buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del
nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang."
Bismarck, Pensaments i records, 1899.
Cinema: Revolucions liberals
El patriota. Roland Emmerich, 2000. · Revolución. H. Hudson, 1985.
· La Marsellesa. Jean Renoir, 1937. · Historia de dos ciudades. Ralph Thomas, 1958.
· Marat-Sade. Peter Brook, 1967. · La nit de Varennes. Ettore Scola, 1981.
· Napoleó. Abel Gance, 1927.· ¡Viva Itàlia!. R. Rossellini, 1960.
Il Gatopardo. Lucino Visconti.