226906 _ 0001-0005.indd 1226906 _ 0001-0005.indd 1 11/02/10 11:4911/02/10 11:49

226906 _ 0001-0005.indd 2226906 _ 0001-0005.indd 2 11/02/10 11:4911/02/10 11:49

3

Aquest estiu passarem algunes estones junts i espere que ens fem amics.En aquest quadern trobaràs textos fantàstics amb preguntes que t’ajudaran a comprendre el que has llegit. El meu treball serà acompanyar-te en les activitats perquè les faces molt bé. A vegades sóc bo i col·laborador, i altres vegades, un poc malvat.Ara vull donar-te alguns consellets perquè treballes millor:

• Dedica cada dia una estona a fer els exercicis; no et costarà massa temps i et permetrà repassar el que ja saps i preparar-te per al nou curs.

• Llig els textos dues vegades abans de fer els exercicis.I atén bé les indicacions que jo et done, perquè t’ajudaran molt.

• Fes les activitats amb cura; escriu amb llapis per si t’equivoques i has d’esborrar.

• Si necessites ajuda per a fer algun exercici, pots mirar el solucionari que hi ha al final del quadern, però és millor que intentes resoldre’l sense consultar les solucions.

• Quan acabes el quadern, comprova les solucions.

T’espere en la pàgina 6!

!Com m’alegre de vore’t!

226906 _ 0001-0005.indd 3226906 _ 0001-0005.indd 3 11/02/10 11:4911/02/10 11:49

4

Presentació .......................................................................................... 3

Índex / Programació ............................................................................ 4

1 Pànic a la ciutat...................................................................... 6 Seqüència temporal. / Precisió lèxica.

2 Un joc savi: els escacs .......................................................... 9 El marc d’una història. / Comprensió de dades.

3 Vent del nord ....................................................................... 12 Estructura dels poemes. / Paraules sinònimes.

4 L’amo del Sol ........................................................................ 14 Descripció de personatges.

5 El fantasma ............................................................................ 17 Velocitat lectora.

6 La família Guirigall ............................................................ 18

Caracterització dels personatges. / Vocabulari relacionat amb els sons. / Paraules polisèmiques.

7 Test d’animals ...................................................................... 21 Comprensió de dades.

8 Una d’indis ............................................................................ 22 Descripció de costums i formes de vida d’altres cultures.

9 Una vegada eren tres .......................................................... 24 Memòria. / Gentilicis.

10 La princesa i el pèsol .......................................................... 26 Velocitat lectora. / Memòria recent de dades.

11 Els duels de Navarra .......................................................... 28 El context de la història. / Frases fetes.

12 La vacuna ............................................................................... 31 Estructura de la narració. / Frases fetes.

ÍndexÍndex

226906 _ 0001-0005.indd 4226906 _ 0001-0005.indd 4 11/02/10 11:4911/02/10 11:49

5

13 Les malifetes d’Agnés ......................................................... 34 Identificació de les funcions dels personatges. / Memòria recent de dades.

14 Darrere les petjades de l’ós .............................................. 36 Vocabulari sobre el relleu. / Instruccions.

15 El carrer dels oficis ............................................................. 38 Vocabulari sobre els oficis. / Rimes. / Sufixos.

16 Menja’t el coco! ................................................................... 40 Estructura del text. / Seqüència temporal.

17 El mercader de gratitud .................................................... 42 Sinònims i antònims. / Comprensió de dades.

18 La veu ronca de la cornella .............................................. 45 Velocitat lectora.

19 L’holandés errant ................................................................ 46 Estructura temàtica de la història. / Formació d’adjectius.

20 Citius, altius, fortius ......................................................... 50 Vocabulari relacionat amb els esports.

21 El carrer estret ..................................................................... 52 Descripció de personatges. / Camp semàntic.

22 Esborratí, esborratot .......................................................... 55 Velocitat lectora.

23 Entrevista a un lleopard .................................................... 56 Estructura d’una entrevista. / Antònims.

24 Digues que no! ..................................................................... 58 Vocabulari relacionat amb els animals. / Famílies de paraules.

Solucionari ................................................................................. 61

226906 _ 0001-0005.indd 5226906 _ 0001-0005.indd 5 11/02/10 11:4911/02/10 11:49

6

Pànic a la ciutat1• Seqüència temporal.• Precisió lèxica.

Quan aquella vesprada el jove Orson Welles anava cap a la ràdio, no podia imaginar el que passaria unes hores després. I tot per la lectura d’una novel-la de ciència-ficció en la qual un exèrcit de marcians envaïa el planeta Terra!

–Hola, Ted! –saluda Orson a un membre de l’equip–. Com va? Està tot a punt?

–Per descomptat. Els locutors ja estan preparats. Hem assajat la lectura de l’obra i tenim la música preparada. Tal com vas dir, mesclarem la música amb la lectura, perquè semble més real.

Una hora després comença l’espai radio-fònic dirigit pel jove Welles. Un locutor explica als oients en què consistirà el programa i comença la música…

–Vinga Ted, ara…, talla!

Interrompem l’emissió musical amb un butlletí especial de notícies. Pel que sembla, un objecte estrany ha caigut sobre una granja de Nova Jersey. De moment es desconeix l’origen d’aquest artefacte misteriós.

Mentre torna a sonar la música, Orson continua donant ordres en l’emissora.

–Jove –diu a un locutor–, has de posar-hi més emoció quan lliges el text. Has de despertar la curiositat de la gent. Bé, seguim…, tres minuts més de música i tornem a entrar.

Poc després, la música torna a parar i s’anuncia una nova connexió amb la granja.

Senyors i senyores, és increïble el que vivim ací –diu el locutor amb veu dra-màtica–. L’artefacte s’ha obert i ha eixit alguna cosa de dins. És una criatu-ra molt estranya; no és un ésser humà. Déu meu! Té un aspecte molt…, és terrible! Ara comencen a eixir de la nau molts éssers iguals. Nooo!

S’escolten crits i gent corrent. La connexió sembla interrompre’s i deixa pas a la música.

–Molt bé –diu Orson al locutor–. Veus? Ara sí que has posat emoció al tema.

PER QUÈ CREUS QUE DEUEN SENTIR PÀNIC ELS HABITANTS DE LA

CIUTAT?

1

5

10

15

20

25

30

35

226906 _ 0006-0059.indd 6226906 _ 0006-0059.indd 6 11/02/10 11:5011/02/10 11:50

7

Durant els minuts següents, el programa conti-nua més o menys igual. La música s’interromp amb les falses connexions amb la granja de No-va Jersey i amb entrevistes falses a científics.

–Professor Pierson, és cert –pregunta espantat un locutor– que aquests éssers estan envaint l’estat de Nova Jersey?

–De moment només podem dir que no són és-sers d’aquest planeta i que tenen un gran po-der destructor.

No acaben de sonar les últimes paraules quan una bona colla de policies envaeix l’estudi. Pel que es veu, el pànic s’està estenent per la ciutat i la gent s’ha llançat al carrer en un intent qua-si desesperat d’escapar de la terrible invasió.

–Però si només estem llegint una novel·la! –ex-plica Welles als policies.

–Jove, hi ha molta gent aterrida –respon un po-licia–. Pensen que és cert el que escolten per la ràdio i es llancen al carrer. Molts hospitals ja han començat a rebre ferits: gent amb cames i braços trencats, atacs d’histèria…, de manera que faça el favor de tallar l’emissió ara mateix.

Malgrat tot, Orson Welles va continuar l’emissió i va aconseguir que, per a milers de persones, aquella fóra la nit més terrible de la seua vida. Així, Welles va augmentar la seua fama de forma espectacular i va demostrar al món sencer quin era l’autèntic poder dels mitjans de comunicació.

1 Subratlla en el text. De quines maneres anomena l’autor la nau espacial?

2 Marca. Per a què s’ha utilitzat la lletra cursiva?

Per a distingir el text que es llig en el programa de la resta de la història.

Per a distingir la intervenció del policia de les intervencions d’Orson Welles.

3 Numera segons l’ordre en què ocorre en el text.

Es fingeix una connexió amb una granja de Nova Jersey.

Comença l’emissió radiofònica.

Es llig un butlletí de notícies fals.

El programa no se suspén i provoca el pànic.

La policia demana la suspensió del programa.

40

45

50

55

60

65

226906 _ 0006-0059.indd 7226906 _ 0006-0059.indd 7 11/02/10 11:5011/02/10 11:50

8

4 Contesta.

On treballava Orson Welles?

Quina funció hi desenvolupava?

Què van creure els oients del programa de Welles aquell dia?

Què estaven fent en la ràdio en realitat?

Què va demostrar el jove Welles amb aquell programa?

5 Escriu davall cada bafarada el nom del personatge que ho diu.

6 Completa aquesta entrevista substituint les paraules entre parèntesis per altres de significat més precís. Utilitza les paraules que ixen en el requadre.

L’ARTEFACTE S’HA OBERT.

HAS DE POSAR-HI MÉS EMOCIÓ QUAN LLIGES EL TEXT.

JOVE, HI HA MOLTA GENT ATERRIDA.

aterrar nau exclamar

encendre extraterrestres planta

–Ahir, dia 3 d’agost, va passar una cosa increïble. Ens trobem al lloc dels fets amb el principal

testimoni. Explique’ns, per favor, el que va vore.

–Jo vaig vore una (cosa) que volava. De sobte, va (baixar a terra)

i es van obrir les portes. Van eixir-ne uns (éssers) que portaven unes bosses.

En van traure unes pedres i hi van (fer) un foc. Després, van (dir) :

«Brrubrrutirr!». I les pedres es van transformar en una (cosa) semblant a un bolet.

Aleshores vaig cridar: «Buruutiirru!», i se’n van anar espantats. M’agradaria saber què els vaig dir.

226906 _ 0006-0059.indd 8226906 _ 0006-0059.indd 8 11/02/10 11:5011/02/10 11:50

9

Un joc savi: els escacs2• El marc d’una història.• Comprensió de dades.

El joc dels escacs es va inventar fa milers d’anys a l’Índia, tot i que allí es va anomenar xaturanga i era una mica diferent del joc actual.

Conta una antiga llegenda índia que hi havia una vegada un rei que tractava molt malament els seus soldats i el seu poble. Cansat del seu comportament, un savi de la cort, que havia sigut mestre del sobirà, va inven-tar un joc, que va anomenar xaturanga o joc de l’exèrcit, amb el fi d’ensenyar el monarca a respectar i a tractar bé els seus súbdits.

El joc constava d’un tauler dividit en 64 ca-selles i de 32 peces, i hi podien jugar quatre persones.

En aquest joc, com en el joc actual dels escacs, el rei, tot i ser la peça més important, no po-dia fer res sense l’ajuda de les peces del seu exèrcit, que eren les que el defensaven dels atacs i, alhora, les que atacaven l’exèrcit ene-mic. Això era el que el savi volia demostrar al monarca: que sense l’ajuda de l’exèrcit i del poble, el rei no era ningú, és a dir, no tenia cap poder.

El savi va portar el joc davant el monarca indi i li va explicar les regles. El rei es va en-tusiasmar amb el xaturanga i, de seguida, va comprendre el que el seu antic mestre volia dir-li. Sorprés per l’enginy del savi, el mo-narca es va comprometre a canviar la seua actitud i a ser més amable amb el seu poble. I com a recompensa va prometre al savi que li concediria el que demanara.

Aleshores, el savi va voler donar una altra lli-çó al sobirà i li va demanar com a recompensa el blat que poguera col·locar sobre el tauler del xaturanga o escacs, però seguint aquesta regla: el sobirà havia de col·locar un gra de blat en la primera casella del tauler; dos grans, en la segona casella; quatre, en la tercera; huit, en la quarta… i així, fins arribar a la casella número 64, última casella del tauler. És a dir, que cada casella havia de tindre el doble de grans de blat que la casella anterior. La suma total dels grans de blat que hi haguera en el tauler seria la quantitat de blat que el savi s’emporta-ria com a recompensa.

JUGUEM UNA PARTIDA?

11

15

10

15

20

25

30

35

40

226906 _ 0006-0059.indd 9226906 _ 0006-0059.indd 9 11/02/10 11:5011/02/10 11:50

10

El sobirà es va posar a riure, perquè pensava que el seu mestre demanava una recompensa molt insignificant, i va manar que li portaren un sac de blat. Estava segur que amb un sac tindria prou blat per a pagar al savi, ja que el tauler només tenia 64 caselles.

Però el sobirà indi estava molt equivocat perquè, després de fer els càl-culs, va resultar que tot el blat de l’Índia no era suficient per a recompen-sar el savi!

Aleshores, el rei va comprendre que el seu mestre li acabava de demostrar que oferir recompenses sense pensar-ho dues vegades pot ser molt arris-cat. I així va ser com el savi va donar una altra lliçó inoblidable al sobirà.

1 Subratlla dels colors que s’indiquen, els fragments del text que responen a les preguntes següents.

2 Escriu els dos noms amb què va anomenar el savi el joc que va inventar.

De quin joc parla el text? (De roig) Quan es va inventar? (De blau)

On es va inventar? (De verd) Quins personatges ixen en la història? (De groc)

45

50

226906 _ 0006-0059.indd 10226906 _ 0006-0059.indd 10 11/02/10 11:5011/02/10 11:50

11

4 Escriu V (verdader) o F (fals) al costat de cada afirmació.

5 Llig el text i endevina de quin joc es tracta.

6 Marca el paràgraf que podria formar part del text Un joc savi: els escacs. Després, copia’l amb bona lletra.

El sobirà va acceptar la recompensa proposada pel savi sense pensar les condicions.

L’origen dels escacs es remunta a cent anys enrere.

El savi va donar dues lliçons al sobirà.

El tauler del xaturanga estava dividit en 32 caselles.

El savi va demostrar que un rei no és ningú sense el suport del seu poble.

Hi ha moltes teories sobre l’origen d’aquest joc. Sembla que el van inventar els soldats grecs per passar l’estona durant les llargues batalles.

Alguns historiadors pensen que es va introduir a Espanya al segle XII i que reprodueix el Camí de Sant Jaume. Consta d’un tauler dividit en 63 caselles distribuïdes en forma de caragol. Les caselles de la posada, el pou, la presó, el laberint o la mort són punts del camí. El joc és

Les peces del joc del xaturanga simbolitzaven les forces militars índies: un rei, un conseller, els carros de combat, la infanteria, la cavalleria i els elefants.

Aquella vesprada, el sobirà es va sentir molt trist. El seu poble no el volia. Es va recolzar en un arbre i va contemplar el cel: les estrelles semblaven observar-lo.

3 Observa aquestes caselles de taulers d’escacs i encercla la sèrie que representa la recompensa que va proposar el savi al sobirà. Afig-hi una xifra en cada cas seguint la sèrie.

3 6 9 12 15 18 1 2 4 8 16 32 64

226906 _ 0006-0059.indd 11226906 _ 0006-0059.indd 11 11/02/10 11:5011/02/10 11:50