Eleccions europees de 2019: Normes nacionals

4%ITSE

AT

3%EL

1.8%CY

5%

HR

CZFR

LVLT

HUPLRO

CapBEBGDKDEEE

FI

PTSI

LUMTNL

ESIE

SK

Llindar electoral

BE BG CZ EE IELV LT PL SK

21

RORO

23EL IT

CY

25

18DK DE ES FR HRLU HU MT NL ATPT SI FI SE

Edat mínima dels candidats

=+5+3+5+1+1+3

=====

+1+1

=+1+1+1+2+1

===

+1===

DEFRITESPLRONLBECZELHUPTSEATBGDKSKFIIEHRLTLVSIEECYLUMT

9679

7659

523329

2121212121211917141414131211887666

Canvi del mandat actual

Nombre de diputats

7512014 - 2019

7052019 - 2024

Sistema de votació

Vot preferencialLlistes tancadesVUT (Vot únic transferible)

Múltiples circumscripcions

Nombre d’eurodiputats i sistema de votació

Vot des de l’estranger

Àustria

Letònia

Luxemburg

Portugal

Alemanya

Malta NO ÉS POSSIBLE

Eslovàquia NO ÉS POSSIBLE

Bulgària

Xipre

Croàcia

Estònia Vote

Finlàndia

Grècia

Hongria

Itàlia

Lituània

Polònia

RomaniaEslovènia

Espanya

Suècia

Països Baixos

França

Irlanda NO ÉS POSSIBLE

República Txeca NO ÉS POSSIBLE

Bèlgica

Dinamarca

*

*

Vote

Per correu

Ambaixada

Proxy

Vot electrònic

* Votar des de l’estranger només és possible per als residents en un altre país de la UE

Maig25

LetòniaMalta

Eslovàquia

Maig23Països Baixos

Votació obligatòria

26Maig

Jornada electoral prevista

Maig24

Rep. Txeca

Irlanda ÀustriaBèlgicaBulgàriaCroàciaXipreDinamarcaEstònia

FinlàndiaFrançaAlemanyaGrèciaHongriaItàliaLituània

LuxemburgPolòniaPortugalRomaniaEslovèniaEspanyaSuècia

Jornada electoral segons els costums nacionalsNota: En alguns països la data no es con�rmarà formalment �ns més a prop de les eleccions.

Nota: Aquesta infografia mostra la situació a partir de la informació facilitada als autors per fonts nacionals fins l’1 d’octubre de 2018. S’actualitzarà periòdicament, quan es confirmen les normes en cada estat membre en el període previ a les eleccions de 2019.

EPRS | Servei de Recerca del Parlament Europeu Autors: Giulio Sabbati i Gianluca Sgueo

Servei de Recerca dels membresPE 623.556 - Octubre de 2018

D’UNA ULLADAInfografia

Codis de país

Bèlgica (BE), Bulgària (BG), República Txeca (CZ), Dinamarca (DK), Alemanya (DE), Estònia (EE), Irlanda (IE), Grècia (EL), Espanya (ES), França (FR), Croàcia (HR), Itàlia (IT), Xipre (CY), Letònia (LV), Lituània (LT), Luxemburg (LU), Hongria (HU), Malta (MT), Països Baixos (NL), Àustria (AT), Polònia (PL), Portugal (PT), Romania (RO), Eslovènia (SI), Eslovàquia (SK), Finlàndia (FI) i Suècia (SE).

Més informacióÍtem Font de dades

Jornada electoral Les eleccions al Parlament Europeu (PE) se celebraran en tots els estats membres de la UE entre el 23 i el 26 de maig de 2019. La data exacta de les eleccions l'estableixen els estats membres; en alguns casos, encara no s'ha confirmat formalment per al 2019. Els resultats de les eleccions no es podran publicar fins després del tancament dels col·legis electorals de l'estat membre els votants del qual siguin els últims en votar el diumenge 26 de maig de 2019.

Vot obligatori El vot és obligatòria només en cinc estats membres - BE, BG, LU, CY i EL, on l’obligació legal de votar s’aplica als ciutadans nacionals i no-nacionals registrats de la UE.

Nombre de diputats del Parlament Europeu

Actualment, el PE té 751 diputats (el màxim permès d’acord amb l’Article 14(2) del TUE). Arran de la retirada del Regne Unit de la UE, alguns dels escons que ara pertanyen a membres elegits al Regne Unit es redistribuiran entre els estats membres, i el nombre total general es reduirà a 705.

Sistema de votació Els diputats al Parlament Europeu s’elegeixen d’acord amb els sistemes electorals nacionals, tanmateix han d’observar determinades disposicions comunes establertes per la legislació de la UE com ara la representació proporcional. Com a norma general, els votants poden escollir entre partits polítics, candidats individuals, o ambdós. Mentre que en determinats estats membres, els votants només poden votar una llista, sense la possibilitat de canviar l’ordre dels candidats de la llista (llista tancada), en d’altres estats membres, els votants poden expressar les seves preferències per un o més candidats (vot preferencial). Segons el grau de llibertat que tinguin els votants quan emeten el seu vot preferencial, es pot distingir entre llistes semiobertes, quan els votants poden canviar la posició d’un o de tots els candidats d’una llista única escollida, i llistes obertes, quan els votants poden votar candidats de llistes diferents. Alguns estats membres, en comptes d’un sistema de llistes, utilitzen el vot únic transferible (VUT). Amb aquest sistema, el votant té un vot, però pot ordenar els candidats segons el seu ordre de preferència. Per ser elegit, un candidat ha de rebre un nombre mínim de vots.

Circumscripcions electorals

Mentre que en la major part dels estats membres, el territori nacional té una única circumscripció electoral per a les eleccions europees, alguns estats membres han dividit el seu territori en diferents circumscripcions territorials. Aquests països són: BE, IE, IT i PL.

Votació des de l’estranger

Gairebé tots els estats membres ofereixen la possibilitat de votar des de l’estranger a les eleccions del PE. Alguns estats membres requereixen que els votants es preregistrin a les seves autoritats electorals nacionals per poder votar des de l’estranger per correu o en un ambaixada/consolat. En alguns estats membres, el dret de votar des de l’estranger només s’aplica a aquells ciutadans que viuen en un altre estat membre de la UE (com BG o IT). Així mateix, la major part dels estats membres adopten mesures especials per al personal diplomàtic i militar destinat a l’estranger. En alguns estats membres (p. ex. Dinamarca), el vot a les ambaixades es du a terme abans de la jornada electoral.Les noves esmenes de la Llei Electoral de 1976, aprovades pel Parlament en sessió plenària el 4 de juliol de 2018, estipulen que els estats membres poden oferir la possibilitat de vot anticipat, vot per correu i vot electrònic i per Internet, a les eleccions al Parlament Europeu. En aquest cas, han d’adoptar mesures suficients per garantir especialment la fiabilitat del resultat, el vot secret i la protecció de les dades personals d’acord amb la legislació aplicable de la Unió. Els estats membres han d’adoptar les mesures necessàries per tal de garantir que el vot doble a les eleccions del Parlament Europeu estigui subjecte a sancions efectives, proporcionades i dissuassòries. A l’últim, els estats membres han d’adoptar les mesures necessàries per permetre que els ciutadans que resideixen en països tercers puguin votar a les eleccions al Parlament Europeu.El sufragi i la participació electoral de ciutadans de països tercers residents a la Unió Europea i de ciutadans de la UE residents en països tercers, Departament de Política del Parlament Europeu per als Drets dels Ciutadans i Assumptes Constitucionals, PE 474.441, 2013.

Llindar electoral L’11 de novembre de 2015, el Parlament Europeu va adoptar una resolució a partir d’un informe d’iniciativa legislativa sobre la reforma de la llei electoral de la UE. Entre els canvis, hi havia una mesura sobre llindars. Sobre la base de la iniciativa del Parlament, el Consell va fer una proposta a decisió modificada, la qual va aprovar el Parlament el 4 de juliol de 2018. Arran de l’aprovació del Parlament, el Consell va adoptar la decisió el 13 de juliol de 2018. Les noves normes estableixen un llindar obligatori en determinats casos per a l’assignació dels escons. Al nivell nacional, aquest llindar no pot excedir el 5 % dels vots vàlids emesos. Així mateix, els estats membres on s’utilitza el sistema de llistes, estableixen un llindar mínim per a l’assignació d’escons en les circumscripcions electorals de més de 35 escons. Aquest llindar no pot ser inferior al 2 % ni superior al 5 % dels vots vàlids emesos en la circumscripció electoral en qüestió, fins i tot en estats membres de circumscripció única. En la pràctica, aquesta disposició només afecta els estats membres més grans. Els estats membres han de complir amb aquesta obligació com a màxim en les eleccions al Parlament del 2024.Nota: Actualment no hi ha llindar electoral a Alemanya. Això es deu a una decisió del Tribunal Constitucional federal alemany de 2014 que va declarar inconstitucional el llinar electoral del 3 %.Reforma de la Llei Electoral de la Unió Europea: Avaluació del Valor Afegit europeu que acompanya l’informe d’iniciativa legislativa, SEPE*, 2015.Reforma de la Llei Electoral de la UE, Legislative Train Schedule, Parlament Europeu, 2018.

Edat mínima dels candidats

L’edat mínima per poder votar i presentar-se com a candidat a les eleccions europees s’estableix a la legislació nacional. Mentre que l’edat per poder votar és de 18 anys en tots els estats membres, excepte Àustria i Malta on l’edat electoral és de 16 anys, l’edat mínima necessària per presentar-se com a candidat a les eleccions europees varia considerablement, de 18 a 25 anys.

Aquest document s’ha preparat i està adreçat als membres i el personal del Parlament Europeu com a documentació de referència d’ajuda el seu treball parlamentari. El contingut d’aquest document és responsabilitat única de l’autor(s) i les opinions que s’hi expressen no representen necessàriament la posició oficial del Parlament Europeu. La reproducció i traducció amb finalitat no comercial estan autoritzades, sempre que es reconegui la font i es demani el previ consentiment del Parlament Europeu i se n’envïi una còpia. © Unió Europea, 2018.

eprs@ep.europa.eu (mail) http://www.eprs.ep.parl.union.eu (intranet) http://www.europarl.europa.eu/thinktank (internet) http://epthinktank.eu (blog)

Eleccions europees de 2019: Normes nacionalsEPRS