2015 introducció 1 institut municipal de serveis personals
TRANSCRIPT
Introducció
1
2015
Institut Municipal de Serveis Personals Centre Delta / BIM
[MEMÒRIA D’ACTIVITAT ]
............
’any 2015 ha estat un any d’aniversari. El Centre Delta ha complert 30 anys
i ho hem celebrat amb altres centres de Salut Mental de l’Institut Municipal
de Serveis Personals (IMSP) ,que també complien anys. L’acte de celebració
va tenir lloc el 10 de desembre i va estar presentat per l’Alcaldessa de Badalona i presidenta de
l’IMSP, la Sra. Dolors Sabaté Puig, la Sra. Aurora Dueñas, directora del Sector Sanitari
Barcelonès Nord i Maresme i Vallès Oriental de CatSalut i la gerent de l’IMSP, la Sra. Anna
Soler Morales. Ens van acompanyar moltes persones de l’ajuntament, entitats i representants
d’associacions de pacients, professionals de l’àmbit de la salut i serveis socials, així com companys
de l’IMSP. Els mitjans de difusió de la zona també se’n van fer ressò.
Tots el professionals d’addiccions vam treballar en la preparació d’ “Un Tomb pel CAS
Delta”, una presentació que parlava dels inicis i les diferents etapes del CAS, que han anat en
paral·lel amb l’evolució i la repercussió del problemes relacionats amb el consum de drogues al
nostre país, així com de les previsions de futur. A la jornada, el Dr. Jaume Roig va ser la veu de
la presentació.
Des del CAS Delta/BIM volem agrair a tots els pacients, així com a els professionals dels
diferents serveis i entitats amb els quals hem treballat durant tots aquests anys, tota la
col·laboració que ens han ofert bo i esperant que, plegats, puguem continuar fent la nostra
aportació per a millorar la vida de les persones que pateixen addiccions.
Inmaculada Rivas
Directora del CAS Delta
L
Mural que recull les aportacions dels pacients en motiu de la celebració del trentè aniversari.
............
Pàgina
1. Introducció 3
2. Relació dels Professionals 5
3. Activitat Assistencial 6
3.1 Activitat Assistencial General 6
3.2 Inicis de Tractament 14
3.3 Derivacions 19
3.4 Pacients Atesos per Problemes Judicials 21
4. Tractament amb agonistes opiacis 22
4.1 Programa de Manteniment amb Metadona 22
4.2 Buprenorfina / Naloxona 29
5. Programa de Reducció de Riscos 30
6. Programa de Prevenció 33
7. Participació Territorial i Activitat Comunitària 35
8. Formació i Recerca 40
8.1 Formació 40
8.2 Recerca 44
9. Conclusió 50
ÍNDEX
Introducció
3
Els serveis de drogodependències de l´Institut Municipal de Serveis Personals
(IMSP), CAS Delta i la unitat mòbil de dispensació de metadona (BIM), són serveis
d’atenció a les drogodependències integrats en la xarxa pública del Departament de
Salut de la Generalitat de Catalunya, (Subdirecció General de Drogodependències).
Actuen com a unitats d’atenció i seguiment de referència de la zona geogràfica de
Badalona, Santa Coloma de Gramenet, part de Sant Adrià de Besòs -Nord del riu -,
Montgat i Tiana.
La missió del CAS Delta i el BIM és atendre a les persones que tenen problemes
relacionats amb l’ús de substàncies i posar, a disposició d’aquestes, un ventall d’eines
per a què puguin prevenir el consum i, més específicament, les conseqüències
associades o derivades del consum de les mateixes.
Per garantir alhora la continuïtat i qualitat assistencial, es fa necessària la
cooperació amb d’altres dispositius i en especial els de prevenció, els d’assistència
primària social i els de salut, tant de les àrees bàsiques com dels hospitals. Les
col·laboracions es fan en funció dels problemes socials, orgànics o psiquiàtrics que
puguin presentar les persones ateses.
L’atenció als pacients s’organitza al voltant dels objectius del Pla Terapèutic
Individual (PTI) acordat i compartit amb tots els que participen en la consecució dels
mateixos.
Les millores a assolir durant el 2015 en relació a l’atenció que es presta al CAS
Delta i el BIM, es reflecteixen en el Pla Anual que es dissenya amb l’acord dels
professionals, i que segueix les línies marcades per el Pla General de l’IMSP.
Tal i com estableix el Pla Anual, la tasca desenvolupada durant l’any 2015, a part
de mantenir l’activitat assistencial d’anys anteriors i consolidar actuacions iniciades el
2014, s’ha basat en:
1. Revisar el programa de manteniment amb metadona tenint en compte a tots el
serveis implicats.
1. INTRODUCCIÓ
Introducció
............
4
2. Consolidar els circuits creats entre Centres de Salut Mental (de Badalona i Santa
Coloma de Gramenet) i els serveis de drogodependències, establint línies de
treball conjuntes per millorar l’atenció dels pacients amb patologia dual.
3. Mantenir el programa de treball conjunt amb l’assistència primària però adaptant-
nos als recursos humans disponibles.
4. Tenir present la importància de la difusió externa de les nostres activitats.
5. Implantar els protocols elaborats l’any anterior i fer un seguiment del seu
funcionament, així com elaborar-ne dos de nous.
El CAS Delta/BIM manté una cartera de serveis inherent a aquest tipus de recurs
assistencial, i que segons el llistat de serveis que valora oferir la Subdirecció General de
Drogodependències i la Regió Sanitària és la següent:
PROGRAMES ASSISTENCIALS
Programa d’alcoholisme (POH) Si
Programa de cocaïna i altres psicoestimulants (PC) Si
Programa orientat a l’abstinència d’opiacis (PO) Si
Programa de cànnabis (PCA) Si
Programa d’altres substàncies (PA) Si
Programa de comorbiditat psiquiàtrica (PCP) Si
Programa de trastorn addictiu sever (TAS) (1)
Programa d’intercanvi de xeringues Si
Programa de manteniment amb metadona Si
Programa de detecció precoç de malalties infecto contagioses Si
Programa d’atenció als adolescents amb trastorn per ús de substàncies
psicoactives (PAD)
Si
Programa Beveu Menys (BM) Si
Programa per a l’abordatge de la violència contra la parella a la XAD (2)
Actuacions preventives amb joves/adolescents als centres,escoles i comunitat (3)
Programa de Col·laboració amb la Primària Si
1 Respecte al TAS entenent com a tal el policonsum associat a trastorn mental sever i/o comorbiditat somàtica més problemàtica social, atenem als pacients sense protocol ni recursos específics. 2 En relació al Programa per a l’abordatge de la violència contra la parella a la XAD, els pacients han estat atesos i derivats a recursos específics del municipi i a partir del 2016 ens incorporem al programa de la XAD. 3 A la nostra àrea d’actuació són els tècnics d’ASAUPAM qui, en coordinació amb el CAS i per indicació de l’IMSP a Badalona i els tècnics del Pla de drogues de l’ Ajuntament de Santa Coloma, realitzen aquesta tasca.
Activitat Assistencial
............
5
El CAS Delta i BIM disposen d’un conjunt de professionals que de forma
coordinada treballen per donar servei als usuaris i per al bon funcionament dels
diferents dispositius i recursos disponibles. En concret, el personal es conforma per:
Nombre d’hores mensuals totals
1 Director 140
1 Psiquiatra 140
4 Metges d’altres especialitats 1 520
3 Psicòlegs 2 280
4 Diplomats Infermeria 560
1 Treballadora Social 140
1 Auxiliar de Clínica 140
2 Auxiliars Administratius 280
També es compta amb una psicòloga de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa
Coloma de Gramenet, que forma part de l’equip assistencial del Centre i que realitza 64
hores mensuals.
1 Un d’ells treballant un 25% de la jornada per prejubilació 2 Un d’ells amb el 75% de la jornada; un altre amb 25% de la jornada per prejubilació
2. RELACIÓ DELS PROFESSIONALS
Activitat Assistencial
............
6
El 2015 s’han
atès 1.839 persones diferents
3.1 ACTIVITAT ASSISTENCIAL GENERAL
L’activitat assistencial es basa en atendre i donar suport a les persones
relacionades directa o indirectament amb els problemes generats per l'abús i/o
dependència de substàncies. Per fer-ho, s’organitzen els recursos disponibles
mitjançant l'actuació dels diferents dispositius de l’IMSP i la col·laboració d'altres
institucions del territori.
Durant l’any 2015 s’han atès un total de 1.839
persones diferents . L’edat mitjana d’aquests pacients
va ser de 44 anys (Rang:18-87 anys). Un total de
1.434 (78%) eren homes i 405 (22%) dones.
Els pacients atesos eren principalment de
Badalona (54%) i Santa Coloma de Gramenet (36%).
En la següent figura (Figura 1), es pot veure la distribució
dels pacients atesos durant el 2015 en funció de la ciutat de residència.
Figura 1.Distribució dels pacients atesos seg ons ciutat de residència, 2015.
La Taula 1 mostra la distribució de pacients en funció del Centre d’Atenció
Primària on pertanyen els pacients de Badalona (Taula 1a) i de Santa Coloma de
Gramenet (Taula 1b). Sant Adrià de Besòs compta amb dos Centres d’Atenció Primària
3. ACTIVITAT ASSISTENCIAL
Activitat Assistencial
............
7
però el Centre Delta només atén pacients d’un d’ells (Dr. Barraquer). La resta de
municipis d’on provenien els pacients atesos tenen un únic centre de referència.
Taula 1a. Distribució de pacients de Badalona segon s centre d’atenció primària d’origen.
Badalona
N = 990
n (%)
BADALONA-1 MARTÍ-JULIÀ 29 (2,9) BADALONA-2 CENTRE 49 (4,9) BADALONA-3 PROGRES 56 (5,7) BADALONA-4 GORG 26 (2,6) BADALONA-5 SANT ROC 142 (14,3) BADALONA-6 LLEFIÀ 145 (14,6) BADALONA-7A GRAN SOL 21 (2,2) BADALONA-7B LA SALUT 126 (12,7) BADALONA-8 NOVA LLOREDA 70 (7,1) BADALONA-9 APENINS 81 (8,2) BADALONA-10 NOVA LLOREDA 53 (5,3) BADALONA-11 BUFALÀ 99 (10) BADALONA-12 POMAR-MORERA 63 (6,5) NO CONSTA 30 (3)
Taula 1b. Distribució de pacients de Santa Coloma d e Gramenet segons centre d’atenció
primària d’origen.
Santa Coloma de Gramenet
N = 669
n (%)
SANTA COLOMA GRAMENET 1 CENTRE-CAN MARINER 202 (30,2) SANTA COLOMA GRAMENET 2 LLATÍ 70 (10,5) SANTA COLOMA GRAMENET 3 SINGUERLIN 101 (15,1) SANTA COLOMA GRAMENET 4 RIU NORD RIU SUD 33 (4,9) SANTA COLOMA GRAMENET 5 SANTA ROSA 146 (21,8) SANTA COLOMA GRAMENET 6 FONDO 93 (13,9) NO CONSTA 24 (3,6)
Per altra banda, i en relació a la principal substància de consum, els pacients
atesos van venir principalment per problemes relacionats amb l’alcohol (52% dels
pacients), seguit dels pacients amb problemes per consum d’opiacis (26%).
La Figura 2, mostra la distribució dels diferents pacients atesos en funció de la
substancia d’abús que motiva la visita.
Activitat Assistencial
............
8
El 2015 s’han
realitzat 12.649 visites a persones
historiades
Figura 2. Distribució dels pacients atesos en funci ó de la substància de consum, 2015.
NOMBRE DE VISITES REALITZADES
El nombre de visites realitzades a persones
historiades l’any 2015 han estat de 12.649, entre les
quals no s’inclouen les assistències del Programa de
Manteniment amb Metadona. El nombre de visites dels
darrers 6 anys es poden veure a la Taula 2.
Taula 2. Evolució del nombre de visites, 2009-2015.
2009 2010 2011 2012 2013 2014 20151
11.894 12.414 12.550 13.576 15.512 14.972 12.649
Del total de visites realitzades el 2015, 8.070 (63,8%) han estat visites
programades, 3.647 (28,8%) visites han estat forçades i la resta (932 visites; 7,4%) han
estat visites imprevistes. Seguint la tendència dels darrers anys, s’ha pogut observar
una disminució del nombre de visites imprevistes. A la Taula 3 es poden veure el total
de visites realitzades el 2015, així com per trimestre, en funció del tipus de visita.
1 A diferència dels altres anys, el total de visites realitzades el 2015 no inclou les visites d’assessorament (persones no historiades).
Activitat Assistencial
............
9
Taula 3. Distribució trimestral del nombre de visit es realitzades el 2015 segons tipus de visita.
Activitat 1º
trimestre
2º
trimestre
3º
trimestre
4º
trimestre
Total
Visites mèdiques, primera visita 190 226 161 168 745
Visites mèdiques, seguiment 1.611 1.548 1.289 1.376 5.824
Visites de psicoteràpia 634 572 494 506 2.206
Visites de treball social 154 157 120 131 562
Visites i intervencions d'infermeria 874 913 802 723 3.312
Total 3.463 3.416 2.866 2.904 12.649
Durant l’any 2015 s’han continuat fent visites d’atenció directa a les 10 Àrees
Bàsiques de Salut (ABS) i han estat 2.688, un 21,2% del total de visites realitzades.
Aquestes visites han estat visites mèdiques en la majoria de les ocasions (1.685 visites;
62,7%), 741 (27,6%) visites de psicoteràpia i 262 (9,7%) d’infermeria. La Taula 4 mostra
la distribució d’aquestes visites en funció de l’àrea bàsica on s’han dut a terme1.
Taula 4. Centres d’Atenció Primària on s’han realit zat visites durant el 2015. Visites ateses a Centre s d’Atenció P rimària
N=2.688 n (%)
Badalona Gorg / Sant Roc Llefià La Salut Lloreda Apenins
913 (34,0) 306 236 224 53 94
Santa Coloma de Gramenet Centre / Can Mariner Singuerlin Santa Rosa Fondo
1.775 (66,0) 1.279
41 420 35
A més, val a dir que també s’han realitzat 71 visites d’assessorament a persones
sense historia clínica al centre.
1 Cal tenir en compte que el nombre d’hores i professionals és diferent per a cada àrea bàsica. Les dades es poden consultar a la pàgina 38 d’aquesta mateixa memòria.
Activitat Assistencial
............
10
El treball en grup ha generat 1.383
assistències a 45 pacients i
151 a 9 familiars
ALTRES ACTIVITATS 1 - Treball en grup
Durant el 2015 s’han continuat realitzant sessions de
treball en grup que inclouen teràpies de grup i cursos de
Mindfulness. Els psicòlegs han realitzat un total de 1383
assistències a 45 pacients en grup distribuïdes en 154
sessions. També s’han fet 151 assistències a 9 familiars
de pacients en grup.
Teràpies de grup
S’han realitzat sessions de teràpies en tres grups diferents dirigits a pacients
alcohòlics i als seus familiars.
• Un grup està dirigit a pacients joves, que a més de l’ alcohol han fet altres
consums de drogues.
• Un altre grup dirigit a dones que fan el consum principalment a casa.
• Un tercer grup d’homes bevedors socials.
A les sessions poden participar els familiars. La durada de la sessió és d’una
hora, un cop a la setmana. Les teràpies tenen lloc al Centre d’Assistència Primària
Santa Coloma - Can Mariner.
S’han realitzat 1.324 assistències distribuïdes en 127 sessions de teràpia de
grup, en les quals hi han participat 39 pacients i 9 familiars de pacients.
També es fa un suport a l’Associació d’ Alcohòlics Rehabilitats de Santa Rosa, a
Santa Coloma de Gramenet.
Mindfulness
Per altra banda, al 2015 s’han continuat realitzant els cursos de mindfulness
(Consciència plena) iniciats l’any anterior. El mindfulness aporta, de forma
complementària a la resta d’intervencions terapèutiques, una pràctica per reforçar
aquells recursos personals necessaris per afrontar una situació perllongada de malestar.
En la mesura que el mindfulness, mitjançant la seva pràctica, és prestar atenció al que
s’està sentint en el moment present, amb la intenció particular de fer-ho, conscientment i
Activitat Assistencial
............
11
sense judicis, es pot convertir en una eina personal per respondre en lloc de reaccionar
automàticament en moments d’ estrés i/o malestar.
El curs té una durada de 9 setmanes i es distribueix en 1 sessió setmanal de
2,5h i una de 8h. Els cursos s’organitzen conjuntament entre 1 professional del CSM1 i
1 professional del CAS Delta. Els grups de cada curs tenen la següent composició
aproximada:
• un 40% de persones amb una orientació diagnòstica de trastorn adaptatiu mixt
d’ansietat i depressió.
• un 10% de persones amb un trastorn mental sever amb els diagnòstics de
trastorn depressiu major o trastorns d’ansietat (trastorn d’estrés post-traumàtic,
trastorn d’ansietat generalitzada ...).
• un 30% de persones amb un trastorn mental sever amb el diagnòstic de trastorn
límit de la personalitat.
• un 20% de persones amb patologia dual o trastorn addictiu.
En el cas del mindfulness s’han realitzat 59 assistències de pacients en grup
distribuïdes en 27 sessions. Sis persones del CAS han participat en els cursos que
s’han organitzat al llarg de l’any, conjuntament amb altres pacients del CSMA.
2 - Atenció als adolescents
Seguint les recomanacions del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, les
persones menors de 18 anys amb consum de substàncies s’han d’atendre, en el marc
dels Centres de Salut Mental Infanto-Juvenils (CSMIJ), per professionals d’addiccions.
El Centre Delta, des de l’any 2012, segueix aquesta directriu i el desembre de 2014 es
van posar en marxa reunions trimestrals d’equip per al seguiment actiu dels adolescents
atesos.
Durant el 2015, s’han atès un total de 13 adolescents al CSMIJ Joan Obiols, tots
ells per consum de cànem. Al CSMIJ Creu Verda no hi ha hagut demandes d’atenció a
joves amb problemes derivats pel consum de substàncies. El resum de l’activitat
relacionada amb aquests joves està en la Taula 5.
Activitat Assistencial
............
12
Taula 5. Resum sobre l’atenció a l’adolescent, 2015 .
CSMIJ Joan Obiols
Adolescents atesos 13 Adolescents nous durant l’any Derivats des de l’ABS Derivats des de CAS Delta Atesos en el propi CSMIJ Hospital Clínic
9 1 2 5 1
Altes Derivacions Altes terapèutiques Alta voluntària Abandonament
8 2 4 1 1
Durada del tractament Entre 0 i 3 mesos Entre 4 i 6 mesos Entre 7 i 9 mesos Entre 10 i 12 mesos Superior als 12 mesos
13 5 3 3 1 1
3 - Mostres d’orina En paral·lel a l’activitat assistencial, i derivada de la mateixa, durant l’any motiu
de la memòria s’han enviat a analitzar 3.377 mostres d’orina per cribatge de substàncies
d’abús. El nombre de mostres enviades mensualment es poden veure a la Figura 3.
Figura 3. Nombre de mostres d’orina recollides mens ualment per anàlisi de substàncies d’abús .
Activitat Assistencial
............
13
Un 83% de les prescripcions s’han fet amb
recepta electrònica
4 - Activitat administrativa
Durant el 2015, l’activitat administrativa generada pel centre ha contemplat les
següents tasques:
� Atenció de les trucades telefòniques
� Programació telefònica
� Programació presencial
� Gestió del material; comandes
� Gestió de l’arxiu d’històries clíniques.
� Control del calendari / gestió d’agendes
5 - Prescripció
Des de 2014, el Centre Delta utilitza la
prescripció electrònica. De fet, durant l’any 2015, la
utilització de la prescripció electrònica en relació al
total de receptes dispensades ha estat del 83%.
6 - Revisió/creació de protocols
En relació a la revisió o creació de protocols de treball, aquesta anualitat s’ha
revisat el protocol d’acollida i s’han elaborat dos protocols nous: el protocol de gestió de
la llista d’espera i el d’atenció a las famílies. També s’ha estat revisant el protocol del
programa de manteniment amb metadona i està previst tenir-lo acabat durant el 2016.
Activitat Assistencial
14
3.2 INICIS DE TRACTAMENT
Durant el 2015 han sol·licitat tractament 737 persones diferents que han generat
745 inicis de tractament. Es considera inici de tractament tant el fet d’anar al centre per
primera vegada com les reobertures d’històries, que s’esdevenen quan un pacient està
més de 6 mesos sense realitzar visites al centre o bé quan un pacient ha estat traslladat
a un altre centre i retorna, independentment del temps que hagi romàs sense visitar-se
al Delta.
La majoria d’inicis de tractament del 2015 (56%) corresponien a persones que ja
havien realitzat tractament prèviament per la seva dependència, ja fos en aquest o en
un altre centre. La resta d’inicis de tractament, 328 (44%) persones, era la primera
vegada que sol·licitaven tractament per trastorn per ús de substàncies. L’evolució en el
nombre de primeres visites/inicis de tractament dels darrers 7 anys es pot veure a la
Taula 6 i el nombre mensual d’inicis de tractament aquest any 2015 queda reflectit a la
Figura 4.
Taula 6. Evolució d’inicis de tractament, 2009-2015 .
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
866 803 856 817 924 862 745
Figura 4. Nombre mensual d’inicis de tractament, 20 15.
Activitat Assistencial
............
15
15
L’edat mitjana dels 737 pacients diferents que inicien tractament el 2015 ha estat
de 42 anys (Rang:17-88 anys). Un total de 582 (79%) eren homes i 155 (21%) dones.
La distribució del nombre de pacients segons lloc de residència queda reflectida a la
Figura 5. Aquestes dades, junt amb la resta de característiques socio-demogràfiques
dels pacients que inicien tractament l’any 2015 es poden observar a la Taula 7.
Figura 5. Distribució dels pacients que inicien tra ctament segons lloc de residència, 2015.
Taula 7. Característiques socio-demogràfiques dels 737 pacients que inicien tractament durant 2015
Pacients que inicien tractament N=737 n (%)
Homes 585 (79,0) Edat (mitja;rang) 42 ; 17-88 Lloc d’origen Nadiu Amèrica del sud Amèrica Central – Carib Amèrica del Nord Nord d’Àfrica Àfrica subsahariana Europa de l’est Europa occidental Àsia
646 (87,7) 21 (2,8) 12 (1,6) 1 (0,1) 13 (1,8) 4 (0,5) 20 (2,7) 11 (1,6) 9 (1,2)
Activitat Assistencial
............
16
16
737 pacients
inicien tractament el
2015
Taula 7 (cont.). Característiques socio-demogràfiqu es dels 737 pacients que inicien tractament durant 2015
Pacients que inicien tractament N=737 n (%)
Tipus de residencia Casa, pis o apartament Centre penitenciari / Centre de menors Altres institucions Allotjament inestable Pensions/Hostals Altres situacions
648 (87,9) 17 (2,3) 23 (3,1) 24 (3,3) 18 (2,4) 7 (0,9)
Situació laboral Parats Treballant Pensionistes / Invalidesa Treballant per la família sense sou Estudiant Altres situacions
335 (45,5) 230 (31,2) 96 (13,0) 8 (1,1) 7 (0,9) 61 (8,3)
En relació al consum de drogues, els 737 pacients
que inicien tractament el 2015 ho fan majoritàriament
per consum d’alcohol (59%). Més de la meitat dels
pacients (58,1%) consumien més d’una substància
durant els 30 dies previs a l’inici de tractament, un
18,6% si no es té en compte el tabac. Un 35% dels inicis
de tractament venien derivats des de l’atenció primària i un
26,2% dels pacients van iniciar tractament per iniciativa pròpia. Un 10,3% dels pacients
eren o havien estat consumidors de drogues per via intravenosa, 22 dels quals (29%)
havien consumit en la darrera setmana, un 51% si es contempla consum en el darrer
any; la gran majoria eren consumidors d’heroïna. Aquestes dades es poden veure
detallades i ampliades a la Taula 8.
Activitat Assistencial
............
17
17
Taula 8. Característiques relacionades amb el consu m de substàncies dels 737 pacients que inicien tractament durant 2015
Pacients que inicien tractament N=737 n (%)
Procedència Iniciativa pròpia Atenció primària de Salut Familiars o amics Centre de tractament de drogodependències Hospitals Serveis socials Serveis legals o policials Centres penitenciaris Altres
193 (26,2) 258 (35,0)
52 (7,1) 51 (6,9)
95 (12,9) 28 (3,8) 36 (4,9) 18 (2,4) 6 (0,8)
Droga principal motiu de tractament Alcohol Cocaïna Cànnabis Opiacis Benzodiazepines Amfetamines / psicoestimulants
434 (59,0) 110 (14,9) 74 (10,1) 103 (14,0)
11 (1,5) 5 (0,7)
Policonsum 1 137 (18,6) Consum per via intravenosa Fa menys d’una setmana Fa menys d’un mes Fa menys de 6 mesos Fa menys d’un any Entre 1 any i 2 anys Fa més de 2 anys
76 (10,3) 22 8 4 5 3 34
L’evolució durant els darrers 7 anys de les principals substàncies que han
motivat els inicis de tractament es pot veure a la següent figura (Figura 6).
Figura 6. Evolució de la substància d’abús que moti va l’inici de tractament, 2009-2015.
1 Consum en els 30 dies previs a l’inici de tractament; no inclou el tabac.
Activitat Assistencial
............
18
18
Les visites d’inicis de tractament realitzats durant el 2015 s’han atès tant al
Centre Delta (516 visites; 69,2%), com als Centres d’Atenció Primària (229 visites
30,8%) on els professionals del Centre Delta visiten de forma periòdica. Els Centres
d’Atenció Primària on s’han fet aquestes visites, així com el nombre de pacients atesos
es poden veure a la Taula 9.
Taula 9. Centres d’Atenció Primària on s’han realit zat visites d’inici de tractament durant el 2015. Visites d’inici de tractament ateses a
Centres d’Atenció Primària N=229 n (%)
Badalona Gorg / Sant Roc Llefià La Salut Lloreda Apenins
79 (34,5) 26 22 10 10 11
Santa Coloma de Gramenet Centre / Can Mariner Singuerlin Santa Rosa Fondo
150 (65,5) 77 9 57 7
Finalment, en relació al temps d’espera entre la sol·licitud d’inici de tractament i
la primera visita al Centre Delta ha estat de 25 dies de mitja, variable en funció del mes,
i augmentat respecte a l’any anterior . El temps d’espera mig per cada mes es pot veure
a la Figura 7.
Figura 7. Promig mensual de dies d’espera per inici ar tractament, 2015.
Activitat Assistencial
19
3.3. DERIVACIONS
Durant el 2015, s’han realitzat un total de 120 derivacions a altres centres
assistencials amb unitats especialitzades i 9 a comunitats terapèutiques. En la Figura 8
es poden veure el nombre de derivacions a cadascuna de les diferents destinacions.
Figura 8. Nombre de derivacions realitzades al 2015 en funció del centre de destinació.
La majoria de les derivacions realitzades durant el 2015 (57,4%) han estat a
Unitats de Desintoxicació Hospitalària (Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital de
Terrassa, Hospital de Sant Pau, Hospital del Mar i Vall d’Hebrón). Un total de 23
derivacions (17,8%) han estat a Unitats de Patologia Dual (Hospital Benito Menni,
Hospital de Martorell i Hospital Emili Mira) donat que la necessitat dels pacients no era
únicament la desintoxicació de la substància, si no que alhora calia una estabilització de
la seva patologia mental. Finalment, 23 pacients (17,8%) s’han derivat a la Unitat de
crisis Alba per poder fer una contenció urgent del consum.
Per tal de dur a terme aquestes derivacions és necessària una coordinació
entre centres. En aquest sentit, es realitzen reunions de coordinació periòdiques amb
Activitat assistencial
............
20
els 2 centres de l’àrea territorial, tant per parlar dels processos de derivació com per fer
un seguiment dels pacients durant l’ ingrés als centres hospitalaris i també a l’alta.
Concretament, amb l’hospital Emili Mira hi ha una reunió presencial de
coordinació el 3er dijous de cada mes (excepte en períodes de vacances, juliol-
setembre i festes de Nadal). Pel que fa a la coordinació amb l’Hospital Germans Trias i
Pujol, aquesta és contínua però sense una periodicitat establerta. Amb la resta de
centres s’estableix la coordinació per via telefònica.
Comunitats Terapèutiques
Com ja s’ha dit, 9 pacients van ser derivats a Comunitats Terapèutiques per tal
de completar el seu procés de deshabituació. Les derivacions a Comunitats
Terapèutiques les gestiona la treballadora social del Centre Delta. En concret, el nombre
de pacients derivats a les diferents comunitats és el següent:
� Can Serra 2
� Reto 1
� Atra 6
Activitat assistencial
............
21
3.4. PACIENTS ATESOS PER PROBLEMES JUDICIALS
El programa de seguiment judicial atén a pacients que tenen problemes judicials
de diferents tipus.
Aquest programa inclou l’atenció a pacients que han de complir Mesures Penals
Alternatives (MPA) i Treballs en benefici de la Comunitat (TBC). De forma trimestral es
realitzen reunions amb els delegats judicials de zona per tal de coordinar els casos.
L’atenció a aquests pacients es coordina just a l’inici del compliment de la mesura
moment en el qual s’acorda, de forma conjunta amb el pacient, un Pla Terapèutic
Individual (PTI). El PTI s’avalua periòdicament i es pot modificar en cas de necessitat.
Durant el 2015 s’han atès 47 persones que estaven en règim de MPA o TBC.
Per altra banda, amb els pacients que estan en centres penitenciaris i
consumeixen substàncies, es realitza un treball de vinculació al Centre Delta durant els
períodes en els que disposen de règim obert.
Tractament amb agonistes opiacis
............
22
4.1 PROGRAMA DE MANTENIMENT AMB METADONA
L’objectiu del programa de manteniment amb metadona (PMM) és, tal com el
seu nom indica, mantenir i potenciar el Programa d’Atenció a les persones amb
dependència a opiacis mitjançant un tractament substitutiu amb metadona. El temps per
a ingressar en aquest programa és el mínim imprescindible per a tramitar la incorporació
del pacient, és a dir que no hi ha llista d’espera.
Habitualment, la dispensació del tractament amb metadona pot tenir lloc a
diferents unitats dispensadores:
1. Centre Delta
2. Bus Intermunicipal de Metadona (BIM)
3. Farmàcies de la comunitat: 3 farmàcies situades a Badalona i 2 a Santa Coloma
de Gramenet. Durant el 2015 també s’ha treballat amb una farmàcia de
Barcelona i una de Pineda de Mar.
La metadona està disponible en forma líquida (xarop), en comprimits i algunes
farmàcies la preparen també en càpsules. La dosi diària de metadona es
individualitzada; es comença amb dosis baixes fins a obtenir la dosi òptima. Els pacients
poden prendre’s la dosi al mateix centre dispensador de forma directament observada o
bé recollir-la per endur-se-la a casa.
Segons la necessitat i evolució de cada persona, al llarg de l’estada al PMM, la
unitat o la forma de dispensació pot anar canviant. De fet, existeix una coordinació
contínua entre els metges que prescriuen la metadona, el treballador social, els
psicòlegs i l’equip d’infermera de les unitats dispensadores. Un únic equip d’infermeria
és el responsable de la dispensació de metadona al Centre Delta i al BIM que, alhora,
participa en els circuits establerts amb les oficines de farmàcia comunitàries incloses en
el PMM.
A més, en l’entorn del PMM i com es pot veure al llarg d’aquesta memòria, es
realitzen activitats de reducció de danys per als pacients en funció de les seves
necessitats, existeix una coordinació contínua amb altres centres dispensadors,
4. TRACTAMENT AMB AGONISTES OPIACIS
Tractament amb agonistes opiacis
............
23
23
Durant el 2015,
459 pacients han estat en PMM
hospitals, serveis socials o altres serveis sanitaris, es treballa en protocols específics
per al programa i es participa activament en el grup de la coordinadora de CAS sobre
tractament amb agonistes opiacis, tot plegat per tal de garantir la millor atenció dels
pacients que estan inclosos al PMM.
Durant el 2015, 459 pacients diferents han passat per el
PMM, 49 dels quals es van incorporar al programa durant
el 2015 i 32 pacients van utilitzar diferents unitats
dispensadores. La majoria dels pacients eren homes
(391 pacients, 85,2%) amb una mitjana d’edat de 45
anys per als homes i 42 per a les dones. La distribució
d’aquests pacients segons lloc de residència es pot veure a
la Figura 9.
Figura 9. Distribució de pacients del PMM atesos du rant 2015 en funció del lloc de residència.
L’activitat de cadascuna de les unitats es presenta a continuació.
CENTRE DELTA L’activitat al Centre Delta en relació a la dispensació de metadona ha representat
l’atenció a 287 pacients diferents durant el 2015. D’aquests pacients, 244 (85,5%) eren
homes i 43 (14,5%) dones. La mitjana d’edat global ha estat de 44 anys (44 anys en
homes i 40 anys en dones). La majoria de pacients eren de Badalona (193 pacients,
67,2%) i de Santa Coloma de Gramenet (76 pacients, 26,5%). El promig mensual de
Tractament amb agonistes opiacis
............
24
24
68.251 dosis de
metadona dispensades al Centre Delta
El PMM al Centre Delta ha generat 7.520 assistències el
2015
pacients atesos ha estat de 201, i en la Figura 10 es pot veure la descripció del nombre
de pacients atesos cada mes durant el 2015.
Figura 10. Nombre de pacients del PMM atesos mensua lment al Centre Delta, 2015.
Els 287 pacients diferents atesos han generat al
llarg del 2015 un total de 7.520 assistències durant les
quals s’han repartit 68.251 dosis de metadona. Aquestes
dosis s’han administrat tant en comprimits (55.882 dosis;
80,7%) com en xarop (12.369 dosis; 19,3%). Un 7,6% de
les dosis de metadona dispensades es prenen en el mateix
centre dispensador i la resta es tracta de dosis per emportar-se a casa. La dosi mitja de
metadona subministrada al Centre Delta ha estat de 46,2 mg/dia.
Durant l’any hi ha hagut un total de 123 inclusions a la dispensació de metadona
al Centre Delta. El principal motiu d’inclusió ha estat per trasllat des d’altres centres
dispensadors (48%), un 17% han estat per recaigudes, és a
dir, inclusions de pacients que ja havien estat en PMM, un
12% a petició del propi pacient, un 21% corresponien a
pacients traslladats des de centre penitenciari. Així
mateix hi ha hagut 135 sortides, a destacar un 47% de
les quals per trasllat a d’altres centres, un 21% per
abandonament del programa i un 18% per trasllat a la un
centre penitenciari. En 15 (11,1%) casos l’alta va ser programada. La Figura 11 mostra
la distribució mensual d’entrades i sortides de pacients en metadona del Centre Delta.
Tractament amb agonistes opiacis
............
25
25
Figura 11. Nombre mensual d’altes i baixes de pacie nts del PMM al Centre Delta, 2015
BUS INTERMUNICIPAL DE METADONA
Durant el 2015 s’han atès 111 persones diferents al BIM, 97 (87,4%) homes i 14
(12,6%) dones. La mitjana d’edat dels pacients atesos ha estat de 45,3 anys (45,5 anys
pels homes i 43,3 anys per les dones). Un 45% dels pacients atesos eren de Badalona i
un 54% de Santa Coloma de Gramenet
El nombre de pacients actius que han passat per les 5 parades que realitza el
BIM s’ha mantingut estable, en una forquilla d’entre 85-97 pacients per mes. La Figura
12 representa els usuaris atesos per parada i mes al llarg de l’any que ens ocupa.
Tractament amb agonistes opiacis
............
26
26
El PMM al BIM
ha generat 4.340
assistències
Figura 12. Nombre mensual d’usuaris actius del BIM segons parada del bus, 2015
Els 111 pacients diferents atesos han generat al
llarg del 2015 un total de 4.340 assistències durant les
quals s’han repartit 32.030 dosis de metadona. Aquestes
dosis s’han administrat tant en comprimits (13.279 dosis,
41,5%) com en xarop (18.751 dosis, 58,5%). Un 5,8% de
les dosis de metadona dispensades es prenen en el mateix
BIM i la resta es tracta de dosis per emportar-se a casa. La dosi mitja de metadona
subministrada al BIM ha estat de 67 mg/dia.
Durant l’any hi ha hagut un total de 42 entrades a la dispensació en el BIM, la
majoria de les quals per trasllat des d’altres centres dispensadors (59,5%). Així mateix hi
ha hagut 44 sortides, a destacar un 40,9% de les quals per trasllat a d’altres centres, un
22,7% per abandonament del programa i un 22,7% per trasllat a la presó. La Figura 13
mostra la distribució mensual d’entrades i sortides de pacients del BIM.
Tractament amb agonistes opiacis
............
27
27
Figura 13. Nombre mensual d’altes i baixes de pacie nts del PMM al BIM, 2015
Val a dir, que gràcies a determinades millores dels serveis d’informació, aquest
2015 el personal del BIM ja ha pogut accedir a la història clínica dels pacients des del
mateix autobús i durant el desplaçament. Això ha suposat una millora en l’atenció dels
pacients, ja que anteriorment només es podia accedir a la informació disponible del
propi programa de metadona i en cas de necessitat no es podien consultar certes dades
clíniques dels pacients. A banda, també ha millorat la comunicació amb els pacients
mitjançant la incorporació de l’ús de noves tecnologies com ara el servei de WhatsApp.
FARMÀCIES
Durant el 2015 les farmàcies integrades al PMM han atès a 93 pacients diferents,
79 (84,9%) dels quals eren homes. La mitjana d’edat ha estat de 45,3 anys (45 anys en
el cas dels homes i 46,9 en les dones). Durant l’any hi ha hagut 16 entrades a la
dispensació farmacèutica i 17 sortides. La majoria dels pacients atesos eren de Santa
Coloma de Gramenet (51,6%) i de Badalona (43%). El nombre de pacients atesos
segons farmàcia va estar la següent:
Nombre de pacients atesos
Eduard Condon (Badalona) 2
Pal (Badalona) 11
Vives Padros (Badalona) 19
Puigcarbó (Santa Coloma de Gramenet) 39
Porta Serra (Santa Coloma de Gramenet) 18
Altres (1 Barcelona i 1 Pineda de Mar) 4
Tractament amb agonistes opiacis
............
28
28
La dispensació de metadona es va fer majoritàriament en xarop, en 48,7% dels
casos. Un total de 41,6% dels pacients recollien càpsules preparades a les mateixes
oficines de farmàcia i els 14,4% recollien comprimits de Metasedin. El nombre d’usuaris
actius per mes, així com la dosi mitja de metadona dispensada es pot veure a la Figura
14.
Figura 14: Distribució mensual dels pacients atesos a les farmàcies i de la dosi mitja de metadona dispensada.
Tractament amb agonistes opiacis
............
29
29
4.2 BUPRENORFINA/NALOXONA
Des de que al 2013 es va iniciar la prescripció farmacològica de
Buprenorfina/Naloxona per a la dependència a opiacis, un total de 48 pacients s’han
beneficiat d’aquest tractament en el nostre centre, 30 dels quals ho han fet durant el
2015. Les característiques d’aquests 30 pacients són les següents:
� 24 (80%) homes
� Mitjana d’edat 44 anys els homes i 43 les dones
� Els pacients eren majoritàriament de Badalona (43%) i Santa Coloma de
Gramenet (43%)
� 16 (53,3%) van iniciar el tractament el 2015 i 14 (46,7%) ja estaven al programa
des de 2014
Dels 16 pacients que van iniciar el tractament el 2015, 11 (36,7%) provenien del
tractament amb metadona i 5 (16,7 %) consumien heroïna activament i van fer inducció
directament a Buprenorfina/Naloxona. Val a dir, que la inducció es dur a terme en el
centre i està supervisada per infermeria. Una vegada establida la dosi necessària, i a
diferencia del tractament amb metadona, es realitza la prescripció mitjançant recepta
electrònica que el pacient pot recollir a una oficina de farmàcia comunitària.
Programa de Reducció de Riscos
30
S’han repartit 3.350 kits de
xeringues i 9.415 preservatius
L’objectiu principal del Programa de Reducció de Riscos és limitar els riscos
associats al consum de substàncies. Aquest programa es desenvolupa mitjançant
diferents actuacions que es detallen a continuació.
1- DISPENSACIÓ DE MATERIAL DE REDUCCIÓ DE RISCOS
Durant aquest any s’ha continuat el Programa d’Intercanvi de Xeringues i
Preservatius, gestionat per l’equip d’infermeria.
Es reparteixen kits de xeringues nacionals i americanes, tant al Centre Delta com
al BIM. Durant aquest any 2015 s’han repartit
aproximadament 3.350 kits (2.020 de xeringues
espanyoles i 1.330 d’americanes), una xifra que
duplica la de l’any anterior.
Per altra banda, al Centre Delta, al BIM i
també a la consulta d’infermeria de Santa Coloma de
Gramenet es reparteixen preservatius. Al llarg de l’any
s’han repartit 9.415 unitats.
Tant les xeringues com els preservatius estan a l’abast dels usuaris sense
necessitat de demanar-los prèviament.
2- PREVENCIÓ I DETECCIÓ PRECOÇ DE MALALTIES INFECTO -CONTAGIOSES
Els professionals de Centre Delta i BIM realitzen de forma continuada tasques de
sensibilització i informació sobre els riscos als que estan exposats els pacients amb
drogodependència, així com del ventall de mesures preventives disponibles. De fet,
En aquest mateix sentit, s’incideix especialment en la prevenció d’infeccions i en
el règim de vacunacions cal senyalar que el protocol de tractament inclou la realització
de serologies de VIH i Hepatitis així com la valoració de la necessitat de realitzar la
prova de Mantoux. . De fet, durant el 2015, s’han realitzat 34 proves de Mantoux per
5. PROGRAMA DE REDUCCIÓ DE RISCOS
Programa de Reducció de Riscos
............
31
31
detecció de contacte amb tuberculosi i s’han administrat 37 vacunes contra el virus de
l’hepatitis B.
A més, l’any 2015 s’ha posat en marxa un projecte de recerca per avaluar l’
hepatitis C en els pacients en programa de manteniment amb agonistes opiacis i en
aquells amb serologia positiva valorar el dany hepàtic i determinar si són candidats a
tractament.
3- PROGRAMA D’ATENCIÓ A LA SOBREDOSI
El programa d’atenció a la sobredosi és un programa impulsat per la Subdirecció
General de Drogodependències amb la finalitat d’evitar i reduir el nombre de morts per
aquesta causa.
En general, la població diana d’aquest programa són els pacients consumidors
d’opiacis i/o cocaïna, independentment de la via d’administració de la substància però
en especial, aquells que consumeixen per via intravenosa. Així mateix, es valora les
conductes de risc del pacient, els coneixements que tenen per prevenir i disminuir riscos
així com els coneixements sobre la sobredosi i el seu tractament.
Durant el 2015, com es ve fent en els darrers anys, el Centre Delta i BIM s’han
centrat de forma prioritària en dos grups de pacients:
� Els pacients en PMM a qualsevol de les unitats dispensadores.
� El pacients que inicien o reinicien tractament per qualsevol substància i
que estan realitzant o han realitzat consums per via intravenosa.
Des del Centre Delta, les actuacions que es fan en relació a aquest programa
són les següents:
� Incloure una avaluació del risc de sobredosi, així com missatges
preventius durant les primeres visites, les visites d’ infermeria i durant la
dispensació de metadona al BIM.
� Oferir tallers formatius que realitza ASAUPAM o visites individuals
formatives amb infermeria al mateix centre sobre com actuar davant
d’una sobredosi, poder portar naloxona i saber utilitzar-la.
� Prescriure naloxona als pacients formats.
Durant el 2015, al Centre Delta s’han ofert activitats de formació a un total de 78
pacients, 14 dels quals han fet sessions de formació individual sobre com actuar davant
d’una sobredosi, 2 ja havien rebut formació en d’altres centres i 1 es deriva als tallers
Programa de Reducció de Riscos
............
32
32
d’ASAUPAM. La resta no van acudir a les sessions de formació individual però si que es
van poder beneficiar dels consells breus i missatges preventius en les visites. Per altra
banda, s’han repartit 14 kits de Naloxona, 4 d’ells de reposició per caducitat o per
pèrdua. Al BIM s’ha proporcionat Consell Breu a 33 pacients.
4- ACCÉS I CONTACTE AMB USUARIS DE DROGUES QUE NO V AN AL CAS
Per a establir accés o contacte amb aquells pacients que no van al CAS, es
treballa de forma coordinada tant amb entitats que atenen usuaris de drogues en medis
oberts i en zones de consum, com per exemple ASAUPAM, així com amb l’espai de
venopunció assistida, associacions d’usuaris com ADARBYC, centres d’atenció primària
de salut i serveis socials, ja que tots ells tenen contacte amb el pacient i poden afavorir
la vinculació amb el Centre Delta.
5- PROTOCOL D’ATENCIÓ A LA DONA EMBARASSADA
El protocol d’atenció a la dona embarassada inclou tot un seguit de mesures
dirigides a atendre les pacients consumidores de substàncies durant el període de
gestació. En aquests casos, es fa una revisió i ajustament del tractament farmacològic
en cas de que la pacient n’estigui prenent, es programen visites periòdiques amb
infermeria per tal de tenir cura tan de la mare com del seu fill alhora que s’incideix en la
importància d’aturar el consum de tòxics i de realitzar els controls obstètrics
convenients. Aquest protocol també inclou oferir suport psicològic i valoració de la
situació social de la pacient.
Programa de Prevenció
33
S’han realitzat
71 visites d’assessorament
familiar
Durant el 2015 l’objectiu del CAS Delta ha estat mantenir els programes
preventius participant activament en el desenvolupament del Programa Salut i Escola,
així com assessorant, en la mesura del possible, a familiars i/o afectats i col·laborant en
el programa d’atenció primària Beveu Menys. A continuació s’expliquen de forma més
concreta les diferents actuacions realitzades.
1-SALUT I ESCOLA
Durant el 2015 hem continuat la participació en el Programa Salut i Escola
desenvolupat a Sant Adrià de Besòs i a Badalona. La funció del personal del Centre
Delta és la d’atendre als joves derivats, així com fer tasques d’assessorament a familiars
dels joves, als docents i als equips d’infermeria dels diferents centres. Aquestes tasques
es realitzen mitjançant l’assignació d’un dels psicòlegs com a persona de referència.
2-PREVENCIÓ FAMILIAR
La prevenció familiar es fa mitjançant l’assessorament directe a les famílies
afectades. Actualment s’atén a persones, preferentment familiars directes de
consumidors de drogues que no volen tractament, així com a persones consumidores i
professionals d’altres àmbits que demanen informació i
assessorament. Aquestes actuacions es fan sense obrir
història clínica als serveis de drogodependències.
Durant l’any 2015 s’han realitzat 71 visites
d’assessorament, ja incloses en l’activitat assistencial
general presentada anteriorment.
6. PROGRAMA DE PREVENCIÓ
Programa de Prevenció
............
34
34
3- BEVEU MENYS
El Programa BEVEU MENYS és
un programa desenvolupat pel
Departament de Salut de la Generalitat
de Catalunya conjuntament amb dues
Associacions relacionades amb
l’Assistència Primària (CAMFIC i
AIFICC) que té por objectiu millorar i
sistematitzar les activitats preventives i
d'abordatge dels problemes d'alcohol
atesos a l'assistència primària. El CAS
Delta ha mantingut el suport a aquest
programa al llarg de l’any 2015.
El mes de març, un metge del
Centre Delta va fer una sessió sobre
aquest programa a l’ABS Can Mariner.
El mes de juny d’aquest mateix
any, varem participar en la Jornada de
Formació i Actualització del Beveu
Menys, en la que es va explicar la
situació actual del programa, i es va
analitzar la situació de col·laboració amb
la primària amb la idea d’elaborar un
model de coordinació que la pugui
millorar.
Durant la setmana del Cribatge
de l’Alcohol, un psicòleg del Centre va
participar, junt amb altres professionals
de l’assistència primària, en una sessió
sobre els problemes del consum d’
alcohol, que va tenir lloc a l’ABS 6
Fondo de Santa Coloma de Gramenet.
Presència en el Territori i Activitat Comunitària
35
Acords Si No
Signatura del Pacte Territorial X
La col·laboració amb els diferents dispositius de l’IMSP i altres recursos
disponibles al territori és
essencial i forma part del
treball del CAS Delta per tal
de millorar l’atenció a les
persones afectades pel
problema del consum de
substàncies. Aquestes
col·laboracions són
continuades i es fan
mitjançant la participació
dels diferents professionals
en activitats de coordinació i
reunions que es resumeixen
a continuació.
SERVEIS DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONAL S 1. Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAI A). Continuïtat de les reunions
de la treballadora social del CAS Delta amb els professionals del EAIA per a la
coordinació de casos de les persones que assisteixen als dos serveis. Durant el 2015
s’han realitzat 6 reunions per a l’atenció i seguiment de 28 casos.
2. Centres de Salut Mental de Badalona (CSM). Amb l’objectiu de millorar els circuits
de derivació entre els CSM i addiccions i la coordinació en l’atenció als pacients que
atenem conjuntament, els equips del CAS Delta i del CSM2 fem reunions conjuntes
de forma periòdica. Així mateix, s’ha continuat amb la col·laboració mitjançant la
7. PARTICIPACIÓ TERRITORIAL I ACTIVITAT COMUNITÀRIA
Presència en el Territori i Activitat Comunitària
............
36
36
participació d’un professional del centre de drogodependències, a les reunions
periòdiques dels circuit propis de salut mental.
3. Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). Aquest any s’ha
realitzat una sessió sobre com es pot intervenir des del CDIAP quan es donen casos
de dones gestants consumidores de substàncies que presenten dificultats en
l’evolució de la gestació.
4. Centres de Salud Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ). Durant el 2015, hem continuat
treballant segons el protocol per a l’atenció a adolescents amb consum de
substàncies. L’Equip Funcional d’Atenció als Problemes de Consum en
l’Adolescència, integrat per un psicòleg del CAS i el psicòleg i/o el psiquiatra de cada
CSMIJ que són referents de cada jove o de l’ABS de referència, alhora que altres
professionals d’ambdós serveis hi poden participar en funció de les necessitats de
l’adolescent. El seguiment d’aquest protocol ens permet donar un servei més
accessible, integrat i eficient a aquells adolescents que acudeixen a nosaltres per
presentar trastorns deguts al consum de substàncies.
SERVEIS SOCIALS
1- Serveis Socials de Primària. Continuïtat de les reunions periòdiques i/o
coordinació telefònica de la treballadora social d’addiccions amb treballadores
socials de primària. En concret, durant el 2015 s’ha participat en 4 reunions
amb les zones de Morera Pomar i La Salut, en 6 reunions amb serveis socials de
primària i el treballador social del centre de salut mental i en 1 reunió en la que
participaven els serveis d’infància i l’escola.
Per altra banda, també aquest any s’ha participat en el Grup d’Acció Comunitària
(GAC). Aquest grup es va posar en marxa a Badalona el passat 2013. Es tracta
d’una iniciativa engegada per diversos professionals socials de diferents
dispositius de la zona centre de Badalona que neix de copsar la necessitat de
transcendir el treball de gestió de casos i la parcialització dels serveis i amb la
finalitat de sumar esforços que finalment reverteixin en la difusió de bones
pràctiques professionals i millora de l’atenció dels usuaris. És doncs, un grup
d’intercanvi professional orientat a implantar iniciatives de treball comunitari.
Presència en el Territori i Activitat Comunitària
............
37
37
PARC DE SALUT MAR
1- Centre de Salut mental Marti Julià de Santa Coloma de Gramenet.
Participació d’un metge de drogodependències a les reunions bimensuals del
circuit entre CSM Martí Julià, Hospital i Drogodependències. A més, s’ha dut a
terme una reunió amb la finalitat de revisar i millorar el circuit de derivació.
2- Unitat de patologia dual dels centres assistencials Dr. Emili Mira. Es realitza
una reunió presencial de coordinació el 3er dijous de cada mes (excepte en
períodes de vacances (juliol-setembre i festes de Nadal), que en aquest cas es
realitzen via telefònica.
UNITAT DE DESINTOXICACIÓ DEL HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL
La coordinació amb la Unitat de Desintoxicació és continuada, tant per via
telefònica com presencial, preferentment durant els 6 períodes d’obertura de la Unitat.
Així mateix, la col·laboració amb aquesta Unitat es contínua, especialment en
temes de recerca tal i com es pot veure més endavant en l’apartat corresponent
d’aquesta memòria. En concret, el 2015 s’ha treballat activament en el disseny i
desenvolupament de dos projectes de recerca que es lideren des del Centre Delta:
l’estudi dels pacients que estan en tractament amb agonistes opiacis i l’avaluació de
l’hepatitis crònica C en pacients en tractament amb agonistes opiacis.
ASAUPAM
La treballadora social d’ASAUPAM, amb una dedicació horària setmanal de 22
hores, intervé a les parades del BIM de Badalona i Santa Coloma de Gramenet,
realitzant diferents tasques i activitats amb l’objectiu de fer el seguiment i
l’acompanyament en el procés de millora social i sanitària dels usuaris del servei.
L’abordatge es realitza en equip, amb l´ajut d’altres professionals:
• Terapeutes de referència del CAS Delta
• Educadors Socials municipals que actuen com a referents a les diferents
parades del BIM
Presència en el Territori i Activitat Comunitària
............
38
38
• Resta de professionals d’ASAUPAM
• Altres recursos de la comunitat
Per altra banda, i per tal de sumar esforços i evitar duplicitats, el programa de
formació en sobredosis es dur a terme de forma coordinada entre l’organització
ASAUPAM i el CAS Delta.
ÁREES BASIQUES DE SALUT (ABS)
1- Àrees Bàsiques de Salut de Badalona
ABS Professional/s
Periodicitat (hores/setmana)
Activitat
ABS 4-5 Gorg- Sant Roc
1 Metge, 7 h/s
Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Gorg Sant Roc
ABS 6 Llefià
1 Metge, 7 h/2s 1 Psicòleg, 7h/2s
Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Llefià
ABS 7 La Salut
1 Metge, 7 h/s 1 Psicòleg, 4h/s
Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de La Salut
ABS 9 Apenins-Montigalà
1 Metge, 7 h/s Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Apenins Montigalà
ABS 8-10 Nova Lloreda
1 Metge, 7 h/2s Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Nova Lloreda
2- Àrees Bàsiques de Salut de Santa Coloma de Gramenet ABS Professional/s
Periodicitat (hores/setmana)
Activitat
ABS 1 Centre-Can Mariner
1 Metge, 7 h/s 1 Infermer, 14 h/s 1 Psicòleg, 12 h/s
Visites programades, primeres i seguiments. Teràpia de grup
Coordinació amb l’equip de Centre Can Mariner ABS 3 Singuerlin
1 Metge, 7 h/ 4s Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Singuerlin
ABS 5 Santa Rosa
1 Metge, 7 h/s
Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Santa Rosa
ABS 6 Fondo
1 Metge, 7 h/4s Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Fondo
El CAS Delta també participa en reunions mensuals de centres de salut mental
tant d’adults com infanto-juvenil de l´IMSP i ABS del Nord i Sud de Badalona.
Presència en el Territori i Activitat Comunitària
............
39
39
ALTRES
1- Coordinadora de CAS . La treballadora social participa en el grup de treball de
Treball Social de la Coordinadora de CAS. Aquest grup de treball revisa i
actualitza les Funcions del Treball Social en drogodependències. Aquest any
també s’han reunit amb la Subdirecció General de Drogodependències per
tractar sobre la funció dels CAS davant la demanda d’intervenció per part de la
Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) o el EIA segons
la Llei de Protecció a la Infància així com sobre les modificacions en la targeta
sanitària.
Per altra banda, els infermers també formen part dels grups de treball de la
coordinadora de CAS. Finalment, la directora del Centre Delta participa a les
reunions generals de la coordinadora.
2- Participació a 2 reunions anuals amb l’Associació d ’usuaris AUPAM / Regió
Sanitària/ Ajuntament de Santa Coloma. Aquestes reunions es desenvolupen
amb l’objectiu d’establir actuacions que millorin l’atenció a les persones amb
addiccions de Santa Coloma de Gramenet.
3- Participació bimensual en les reunions de la Comiss ió de Salut Mental del
Territori Nord
4- Participació en la Taula de Salut Mental i Addiccio ns de Santa Coloma de
Gramenet així com a les 4 comissions tècniques:
� Coordinació de casos
� Protocols i circuits
� Activitat comunitària
� Cartera de serveis
Formació i Recerca
40
8.1 FORMACIÓ
Els objectius formatius del CAS Delta es basen en dos eixos fonamentals: 1)
Formació continuada en addiccions, malalties associades, psiquiatria, patologia dual i
programes de reducció de danys dirigides als propis professionals i 2) la participació en
la formació d’altres professionals i persones interessades, així com d’alumnes en
pràctiques de diferents disciplines relacionades amb les addiccions.
Les diferents activitats formatives realitzades el 2015 es presenten a continuació:
Formació continuada dels professionals del Centre D elta/BIM
1. En relació al programa de violència
No es realitza cap activitat de formació durant el 2015; ha estat el febrer de 2016
que la treballadora social va assistir a la formació específica realitzada per la
Subdirecció General de Drogodependències per tal de poder-nos incorporar al
programa.
2. En relació al programa Beveu menys
Tal i com s’ha assenyalat anteriorment en aquesta memòria, s’han realitzat
diverses activitats de formació en relació a aquest programa, com la realització
d’una sessió, la participació en la Jornada de Formació i Actualització del Beveu
Menys i les organitzades durant la setmana del Cribatge de l’Alcohol.
3. En relació al programa de prevenció i atenció en sobredosi
Actualment, una infermera del centre és referent per a aquest programa. A
banda i amb anterioritat al 2015, quatre professionals van realitzar els cursos de
formació en relació a aquest programa i posteriorment, un d’ells va fer sessions
de formació interna a la resta de l’equip.
4. Altres activitats
8. FORMACIÓ I RECERCA
Formació i Recerca
............
41
41
4.1 Assistència a cursos, jornades i congressos pre vistos al Pla de formació
4.2 Altres activitats no previstes al Pla de formac ió
Assistència a Congressos, Cursos i Jornades
Tipus d’activitat : Congrés
Títol : NIDA International Forum i CPDD
Lloc i Data : Phoenix Arizona, 12 a 18 de juny 2015
Assistent : Inmaculada Rivas
Tipus d’activitat : Jornada
Títol : Jornada Noves Tecnologies en Salut Mental
Lloc i Data : Barcelona, 17 de setembre de 2015
Assistent : Néstor Espinach
Tipus d’activitat : Jornada
Títol : Perspectiva de gènere i drogues
Lloc i Data : Barcelona, 22 de setembre de 2015
Assistent : Carmen Martínez
Objectius (Pla Anual)
Accions formatives
Tipus activitat Professionals Formador Dates
Informàtica: Millorar coneixement OMI/ EXCEL, EINES TIC, Recerca bibliogràfica
La Infermeria Virtual en la práctica infermera
Curs Manoli Rubio COIB: Col.legi Oficial Infermeria Barcelona
13 i 20 de gener, 3 de febrer de 2015
Patologia Dual: adquirir habilitats i coneixements diversos
Jornadas Nacionales de Socidrogalcohol. Logroño
Jornada Inmaculada Rivas Societat Científica: Socidrogalcohol
12-14 de març de 2015
Reunió n Nacional de Medicina de la Adicción. Barcelona
Jornada Montserrat Roquer, Jaume Roig
Societat Científica: Societat Española de Patologia Dual
26 de març de 2015
IV Congrés Internacional de Patologia Dual. Barcelona
Congrés Montserrat Roquer, Jaume Roig
Societat Científica: Societat Española de Patologia Dual
17-20 d’abril de 2015
Formació i Recerca
............
42
42
Tipus d’activitat : Jornada
Títol : Jornada sobre el Pla de Prevenció de Drogues de l’Ajuntament de Badalona:
Tenim un pla, t’apuntes?
Lloc i Data : Badalona, 26 de novembre de 2015
Assistents : Francesc Giol, Montserrat Roquer, Inmaculada Rivas
Tipus d’activitat : Curso Interno
Títol : Mindfulness
Lloc : Residència de Sant Roc, Badalona
Assistent : Jaume Roig, Carmen Martínez, Nuria Gabañach
Xerrades al centre
Tipus d’activitat : Xerrada
Títol : Actualització sobre cànnabis
Ponent : Dr. Daniel Fuster, Hospital U. Germans Trias i Pujol
Lloc i Data : Badalona, 28 de setembre de 2015
Assistents : professionals del centre
Participació de professionals del servei com a pone nts en cursos, jornades,
congressos, xerrades
1-Ponencies
1- Intel·ligència Espiritual en pacients amb Patologia Dual. Presentació oral
Ponent: Jaume Roig.
IV Congrés Internacional de Patologia Dual.
Barcelona, 17-20 d’abril 2015
2- L’atenció a adolescents amb problemes derivats del consum de substàncies per
un equip funcional de professionals del CAS i dels CSMIJ de Badalona.
Ponent: Francesc Giol.
Jornada de la presentació del Pla de prevenció de Drogues per a Badalona.
Badalona, 26 de novembre de 2015
Formació i Recerca
............
43
43
2-Xerrades
1. Tractament amb antidepressius
Ponent: Jaume Roig
ABS 5 Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, 16 de març i 28 de maig de
2015
2. Socioaddiccions
Ponent: Jaume Roig
ABS Progrés Raval Badalona, 14 de maig de 2015
4.3 Participació en la formació d’altres profession als
El CAS Delta col·labora amb diferents institucions docents, els alumnes de les
quals poden realitzar pràctiques professionals tant al Centre Delta com al BIM. Durant
l’any 2015 hem acollit una resident de família de l’Hospital de BSA que va realitzar una
rotació de l’1 al 15 de setembre. Així mateix, una estudiant del darrer curs de Psicologia
de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la
Universitat Ramon Llull ha estat treballant en el seu projecte de final de grau sobre
“Intel·ligència emocional i estils d’afrontament en persones consumidores de
cocaïna.” Aquest projecte tenia com a objectiu principal estudiar la relació entre la
intel·ligència emocional i les estratègies d’afrontament a l’estrés, així com les diferències
atribuïbles al consum de substàncies, concretament al consum de cocaïna.
A més, també hem atès a un alumne de treball social de la Universitat de Barcelona i un
alumne d’un institut de Badalona que requerien informació sobre drogodependències.
Formació i Recerca
............
44
44
8.2 RECERCA
Durant el 2015 s’han realitzat diverses activitats relacionades amb la recerca
enfocada per una part a les conseqüències mèdiques associades al consum de
substàncies i per altra part a la utilització de psicofàrmacs fora d’ indicació.
1. Conseqüències mèdiques associades al consum de s ubstàncies
Una part important de la recerca que es desenvolupa al Centre Delta/BIM en
aquesta línia de recerca es fa en estreta col·laboració amb el grup d’investigació de la
Unitat d’Addiccions de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Fruit d’aquesta
col·laboració, des de fa anys que el Centre Delta/BIM té presencia en congressos tant
d’àmbit nacional com internacional, participa en publicacions científiques de revistes
indexades per el Journal Citation Report i treballa en projectes de recerca competitius
d’àmbit nacional. A més, aquest any 2015 el Centre Delta/BIM ha obtingut finançament
en la Primera Convocatòria de Projectes de Recerca de l’Institut Municipal de Serveis
Personals dirigida a Centres de Salut Mental, Addiccions, CDIAP i EAIA.
Els resultats en termes de projectes, publicacions i comunicacions a congressos
en relació a les conseqüències mèdiques associades al consum de substàncies es
detallen a continuació.
Projectes de recerca
Com ja s’ha esmentat, el Centre Delta/BIM ha guanyat, amb un projecte propi, la
Primera Convocatòria de Projectes de Recerca de l’Institut Municipal de Serveis
Personals. Aquest projecte, que té per objectiu avaluar l’hepatitis crònica C en pacients
del programa de manteniment amb agonistes opiacis té una durada de 4 anys i ha estat
finançat amb una quantitat de 2.000 €.
Títol del projecte Avaluació de l’hepatitis crònica C en pacients del programa
de manteniment amb agonistes opiacis a l’àrea d’inf luència
del CAS Delta.
Investigador principal Inmaculada Rivas
Centres participants i
equip investigador
CAS Delta: E. Faure, N. Espinach, T. Muñoz, M. Rubio
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol: R. Muga, A. Sanvisens
Període 2015-2018
Finançament Institut Municipal de Serveis Personals
Formació i Recerca
............
45
45
A més, el Centre Delta participa com a grup propi a l’estudi CohRTA. L’objectiu
de l’estudi CohRTA és crear una cohort de pacients amb trastorn per ús d’alcohol que
serveixi com a plataforma de recerca clínica per a respondre preguntes d’investigació en
relació a aquesta malaltia. L’estudi CohRTA està finançat mitjançant dos projectes de
recerca competitius que són els següents:
Títol del projecte Red de Trastornos Adictivos
Investigador principal Robert Muga
Centres participants Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
CAS Delta
Hospital Universitari de Bellvitge
Període 2013-2016
Finançament Ministerio de Economía y Competitividad, Redes Temáticas de
Investigación Cooperativa en Salud (RD12/0028/0006).
Títol del projecte Investigación clínica en la Red de Trastornos Adictivos,
Programa Alcohol. Estudio multicéntrico de personas
adultas con trastorno por uso de alcohol que solic itan
tratamiento por primera vez (Estudio CohRTA).
Investigador principal Robert Muga
Centres participants Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
CAS Delta
Hospital Universitari de Bellvitge
Hospital Lucus Augusti
Hospital Universitari Son Espases
Instituto de Salut Carlos III
Període 2015-2017
Finançament Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, Plan Nacional
sobre Drogas (PNSD 2014/042).
Més informació sobre aquest estudi i la resta de centres que hi participen, es pot
consultar en els seus informes anuals.
Formació i Recerca
............
46
46
FI=5.723 D1
FI=1.154 Q4
FI=3.909 Q1
Publicacions
Markers of inflammation and mortality in a cohort of patients with alcohol dependence.
Fuster D, Sanvisens A, Bolao F, Zuluaga P, Rivas I, Tor J, Muga R.
Medicine (Baltimore). 2015 Mar;94(10):e607.
Hepatitis C associated to substance abuse: ever closer to a treatment without Interferon.
Muga R, Zuluaga P, Sanvisens A, Rivas I, Fuster D, Bolao F, Tor J; Red de Trastornos
Adictivos-RTA.
Adicciones. 2015 Jun 17;27(2):141-9.
Impact of hepatitis C virus infection on the risk of death of alcohol-dependent patients.
Fuster D, Sanvisens A, Bolao F, Serra I, Rivas I, Tor J, Muga R.
J Viral Hepat. 2015 Jan;22(1):18-24.
Durant el 2015, també s’ha treballat en els següents articles:
Long-term outcomes of Wernicke-Korsakoff syndrome diagnosed in a tertiary hospital.
Sanvisens A, Zuluaga P, Rivas I, Fuster D, Tor J, Marcos M, Chamorro AJ, Muga R.
Addiction 2016; enviat.
Cannabis use in patients with opiate, cocaine or alcohol dependence is not associated
with a greater risk of death.
Fuster D, Sanvisens A, Bolao F, Zuluaga P, Rivas I, Farre M, Tor J, Muga R.
Journal of Addiction Medicine 2016; enviat.
Pacientes con trastorno por uso de alcohol: resultados iniciales de un registro
multicéntrico en la Red de Trastornos Adictivos-RTA. Estudio CohRTA.
Sanvisens A, Zuluaga P, Rivas I, Rubio G, Gual A, Torrens M, Short A, Álvarez FJ, Tor
J, Farré M, Rodríguez de Fonseca F, Muga R y CohRTA.
Adicciones, 2016; enviat.
Formació i Recerca
............
47
47
Comunicacions a jornades i congressos
Características de pacientes con trastorno por uso de cannabis admitidos a tratamiento, 2010-
2013.
Rivas I, Sanvisens A, Faure E, Espinach N, Muñoz T, Rubio M, Muga R.
Comunicación oral.
XLII Jornadas Nacionales Socidrogalcohol
Logroño, 12-14 Març 2015
Early mortality after entering a methadone treatment program in Badalona
Rivas I, Sanvisens A, Faure E, Fuster D, Muñoz T, Rubio M, Muga R
2015 NIDA International Forum
Arizona, 12-17 Juny 2015
Mortality and cannabis detection in a cohort of patients with opiate, cocaine, and alcohol
dependence
Fuster D, Sanvisens A, Zuluaga P, Tor J, Rivas I, Muga R
2015 NIDA International Forum
Arizona, 12-17 Juny 2015
Sex-specific disease outcomes of HIV-positive patients in a methadone treatment program with
access to cART
Muga R, Rivas I, Faure E, Fuster D, Zuluaga P, García-Medina JL, Tor J, Sanvisens A
2015 NIDA International Forum
Arizona, 12-17 Juny 2015
Markers of inflammation and mortality in a cohort of alcohol-ddependent patients.
Fuster D, Sanvisens A, Bolao F, Zuluaga P, Rivas I, Tor J, Muga R
CPDD 77th Annual Scientific Meeting
Arizona, 13-18 Juny 2015
Early mortality after entering a methadone treatment program in Badalona
Rivas I, Sanvisens A, Faure E, Fuster D, Muñoz T, Rubio M, Muga R
CPDD 77th Annual Scientific Meeting
Arizona, 13-18 Juny 2015
Advanced liver fibrosis and mortality of HIV/HCV co-infected patients with alcohol use disorders
Formació i Recerca
............
48
48
Zuluaga P, Fuster D, Bolao F, Sanvisens A, Rivas I, Torrens M, Tor J, Muga R
8th IAS Conference on HIV and Pathogenesis, Treatment and Prevention, IAS 2015
Vancouver, 19-22 Juliol 2015
Marcadores de activación linfocitaria en pacientes con alcoholismo crónico
Zuluaga P, Teniente A, Sanvisens A, Fuster D, Rivas I, Bolao F, Martínez-Cáceres E, Tor J,
Muga R
Reunión científica 2015, Red de Trastornos Adictivos
Granada, 22-23 setembre 2015
Hipofolatemia eritrocitaria en pacientes con trastorno por uso de alcohol
Zuluaga P, Sanvisens A, Bolao F, Fuster D, Rivas I, Tor J, Muga R
Reunión científica 2015, Red de Trastornos Adictivos
Granada, 22-23 setembre 2015
Hipofolatemia eritrocitaria en pacientes con trastorno por uso de alcohol.
Zuluaga P, Sanvisens A, Bolao F, Fuster D, Rivas I, Tor J, Muga R
XXXVI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna
Sevilla, 11-13 Novembre 2015
2. Utilització de psicofàrmacs fora d’ indicació
En relació a aquesta línia de recerca, participem en el Grup de treball de
tractaments off label amb d’altres metges i farmacòlegs del territori (Regió Sanitària,
IMSP, BSA, Parc de Salut Mar). Durant aquesta anualitat, a més de presentar
comunicacions a congressos i una publicació, que es detallen tot seguit, també s’ha
finalitzat el document que porta per títol: “Utilització de fàrmacs en salut mental i
Addiccions en condicions diferents a les actualitzades” i que a dia d’avui s’ha lliurat a la
Regió Sanitària i està en fase de revisió, prèvia a fer-ne difusió
Publicacions
Sobreús d’antipsicòtics i medicalització dels trastorns mentals
Rodriguez M, Blanca M, Burguete T, Campillo MT,Ollés V, Hurtado G, Pascual B, Ribera
R, Rivas I.
Editorial en E-Farma. Servei Català de La Salut. Regió Sanitària de Barcelona Nº 23,
Març de 2015.
Formació i Recerca
............
49
49
Comunicacions a jornades i congressos
Experiència Col·laborativa en Salut Mental i Addiccions. Grup de Treball “OFF LABEL”
Pascual B, Blanca M, Burguete T, Campillo MT, Hurtado G, Ollés V, Ribera R, Rivas I,
Rodríguez M.
V Jornada del Pla De Salut de Catalunya
Sitges, 27 de Novembre de 2015
3. Altres activitats de recerca
� Recerca amb l’Hospital Vall d’Hebron referent a Intel·ligència Espiritual en
pacients amb Patologia Dual.
� Participació en la comissió del projectes d’innovació.
� Manteniment, actualització i anàlisi de la cohort de pacients amb PMM
(Col·laboració amb Hospital Germans Trias i Pujol).
� Anàlisis del tractament farmacològic prescrit als pacients que demanen
tractament per cànnabis.
� Acceptació per part del Comitè d’Ètica de referència (Fundació Institut
d’Investigació Germans Trias i Pujol).
.
Conclusió
50
L’any 2015 ha estat un any en el qual no s’ha mantingut la tendència dels
darrers anys en l’ augment del nombre de pacients atesos en el Centre Delta/BIM, ni
en el nombre de visites realitzades; ens hem situat en xifres similars als anys 2010-
2011. En relació al nombre d’inicis de tractament, han estat menys que en anys
anteriors. L’any 2015 ha estat un any amb dificultats degut a la disminució de
recursos humans molt patents en diversos períodes. Val a dir, que amb un esforç
comú, hem procurat que aquests canvis, afectessin el mínim possible a la qualitat de
l’atenció. Tot i això probablement ha repercutit en la disminució de pacients atesos.
Respecte a les substàncies que motiven la demanda de tractament, l’alcohol
continua sent la substància més prevalent; també continuem observant un augment
lent però continuat de les demandes de tractament per cànnabis.
Enguany, ha continuat la disminució del número de persones que acudeixen a
visita de forma imprevista, i s’ha fet en favor de les visites programades, aquesta es
una mesura que ens permet millorar la qualitat de l’atenció.
Durant tot l’any han tingut una presència important les actuacions destinades
a millorar el cribatge i diagnòstic de patologies associades al trastorn per consum de
substàncies.
Per l’any 2016, tenint present les línies i indicacions del Pla Anual General de
l’IMSP i la Subdirecció General de Drogodependències (SGD) ens proposem
incorporar el programa per a l’abordatge de la violència contra la parella de la Xarxa
d’Atenció a les Drogodependències (XAD), tenir una major presència en el programa
Beveu Menys i considerar les actuacions respecte a l’hepatitis C en pacients
consumidors de drogues indicades des de la SGD. També pretenem continuar les
línies ja iniciades d’integració entre Salut Mental i addiccions en l’entorn de l’atenció
primària i treball en xarxa amb enfocament comunitari.
9. CONCLUSIÓ