2 evolució de la llengua japonesa (2)
DESCRIPTION
EAO Ling 2TRANSCRIPT
LINGÜÍSTICA DE LES LLENGÜES DE L’ÀSIA ORIENTAL - JAPÓ -
INTRODUCCIÓ (2)
Evolució de la llengua japonesa
Universitat Autònoma de Barcelona
Grau d’Estudis de l’Àsia Oriental
(Curs 2014-15)
L’origen i l’evolució de la llengua japonesa
Fins al segle XX:
Japonès pertany a la família altaica / llengua aïllada
Teoria més acceptada sobre l’origen del japonès
Últimament:
Llengua mixta de llengües altaiques i les austronèsies
Llengua X -----------------------------------------J. arcaic----------------J.contemporani
Llengua Y
Llengua Z
Ll.altaiques
Ll.austronèsies
Xinès (lèxic, sistema d’escriptura)
llengües occidentals
(Font: Katô, 2001: 44)
Ruta de Sakhalín
Les 4 rutes principals
Ruta de Corea
Ruta de Ryûkyû
Ruta de Jiang nan
(Saito, 2010)
L’evolució de la llengua japonesa
古代 Kodai: B.C.13000-A.D. 600 (Jômon, Yayoi, Kofun)
上代 Jôdai: 600-784 (Asuka, Nara)
中古 Chûko: 784-1184 (Heyan, Insei)
中世 Chûsê: 1184-1603 Kamakura, Muromachi
近世 Kinsê: 1603-1867 Edo
近代 Kindai: 1868-1945 Meiji, Taishô, Shôwa (primera meitat)
現代 Gendai: 1946-1989 Shôwa (segona meitat)
KODAI: A.C.13000-D.C. 600 (Jômon, Yayoi, Kofun)
L’era paleolítica
Algunes interjeccions, demostratius, o onomatopeies...
Jômon
Algunes interjeccions, demostratius, substantius formats per un o dos sons
La primera presència del Japó en el nom de Wakoku 倭国 en Gishi wajinden (finals del segle III)
Yayoi
S’hi troben els trets lingüístics més antics de la llengua japonesa
Kofun
Documents escrits en japonès Ex.) els 115 caràcters incrusturats en espasa
d’Inariyama Kofun, els 60 caràcters d’Etafunayama Kofun
JÔDAI: 600-784 (Asuka, Nara)
• Molta influència de les cultures de Silla (新羅 Shiragi), dinastia Sui (隋 Zui), dinastia Tang (唐 Tô)
• Aparició de la llengua japonesa clàssica a les
obres literàries
• Bona quantitat d’inscripcions i bon nombre de
textos escrits dins del Japó
JÔDAI
Aparició de fonts bàsiques del japonès antic
Kojiki 古事記 (712): la crònica més antiga del Japó
Fudoki 風土記 (713): la descripció històrica i geogràfica
local;
Nihonshoki 日本書紀 (720): la segona crònica més antiga
del Japó
Manyôshû 万葉集 (cap al 759): col·lecció de poema
japonesa més antiga
Trobada amb els kanji
Entrada dels 漢字 Kanji (caràcters xinesos) al Japó
→Període Nara
Introducció de budisme (l’any 538)
Impuls per als japonesos per a aprendre el sistema de
l’escriptura xinesa
Al segle VI els kanji van començar a penetrar amb intensitat
al Japó juntament amb budisme
JÔDAI
Quatre tipus d’escriptura
1. Man’yôgana 万葉仮名
2. Senmyôgaki 宣命書き
3. Kanbun 漢文
4. Hentai Kanbun/Kanshiki wabun
変体漢文/漢式和文
+ Jôdai tokushu kanadukai 上代特殊仮名遣い
Man’yô-gana 万葉仮名
Ús de nombrosos caràcters xinesos segons el seu valor
fonètic per representar cada síl·laba del japonès
Man’yôgana
Senmyô-gaki 宣命書き
- Escriure grossos la part d’arrel
i els noms;
- Escriure petits les desinències,
les partícules, i els verbs
auxiliars
Kanbun, hentaikanbun/kanshikiwabun
漢文、変体漢文/漢式和文
Kanbun… Text xinès escrit en caràcters xinesos
Hentaikanbun/kanshikiwabun… Text japonès escrits en
caràcters xinesos Ex.) Kojiki (712)
CHÛKO: 784-1184 (Heian)
Desenvolupament i evolució de Kokufû-bunka (lit.
cultura nacional del Japó)
L’invent d’un sistema d’escriptura pròpiament
japonès
= Kana 仮名
CHÛKO
Hiragana
Es va desenvolupar a partir de
l’estil cursiu (sôsho) dels
caràcters escrits en Man’yôgana
Man’yôgana
… s’escrivien en kaisho o
en gyôsho
Gyôsho
安 Kaisho
安
CHÛKO
Ise Monogatari 伊勢物語(Conte d’Ise, 950)
Kagerô nikki 蜻蛉日記(Diari de Kagerô, 970)
Genji Monogatari 源氏物語(Conte/Relat de Genji,
1000)
Konjaku Monogatari今昔物語(Antologia de contes
del passat, 1100)
Obres literàries escrites en kana
CHÛKO
Gojûonzu
...un sistema d’ordenació dels sil·labaris (kana)
W R Y M H N T S K Conso
nant
ん わ ら や ま は な た さ か あ A
Vocals
(ゐ) り み ひ に ち し き い I
う る ゆ む ふ ぬ つ す く う U
(ゑ) れ め へ ね て せ け え E
を ろ よ も ほ の と そ こ お O
46 kana d’ús habitual
CHÛSEI: 1184-1603 (Kamakura, Muromachi)
• Contacte amb la cultura occidental
Introducció de cristianisme (mitjans del segle XVI)
Es va introduir també rômaji (les lletres romàniques) al
Japó
Sanctos no Gosagvoeo no uchi Naqigaqi
(1591) 諸聖徒の御作業の内抜書
• Difusió dels caràcters i textos xinesos a la classe
popular
Augment de la diferència entre llenguatge parlat i l’escrit
Diversitat lèxica (dialectes regionals, sociolectes…)
KINSÊ: 1603-1867 (Edo)
• Primera meitat
• Segona meitat
- L’inici de Kokugaku (lit. “Estudis nacionals”del Japó)
- Difusió del llenguatge parlat a Edo per tot el país
- L’ús de llenguatge diferent segons la classe social
- Gran influència dels caràcters xinesos com a llenguatge escrit;
L’ús de hiragana va estendre fins i tot a la classe popular
- Desenvolupament de recerques sobre gramàtica o l’ús de
kana amb la renaixement de literatura derivada d’estudis
de les literatures clàssiques
KINSÊ
• Llenguatge escrit
• Llenguatge parlat
Tot i el desenvolupament de dialectes regionals com a
conseqüència de divisió en Han, es va adoptar un
sistema igual del llenguatge escrit
Bastantes diferències segons regió o classe social, i
difícilment va haver-hi una mena de llengua comuna
que s’entenia per tot el país
KINSÊ
Encara no existia “la llengua japonesa” unificada
Perquè…
1. Aleshores els mitjans de transport no estaven ben
desenvolupats
2. No hi havia gaire contacte entre les diferents classes
socials
3. Encara no existia un estat anomenat “Japó”, sinó el
concepte del país, per a la molta gent, era Han
• Trasllat de la capital de Kioto a Edo
→ Expansió del llenguatge parlat a Edo
KINDAI: 1868-1945 Meiji, Taishô, Shôwa (primera meitat)
Restauració de Meiji – final de la Segona Guerra Mundial
→ Modernització del Japó
• Edo-go (llenguatge parlat a Edo) va convertir-se en Tôkyô-go
(lleguatge parlat a Tòquio)
• Sorgiment de la consciència del “centre” davant les regions
• L’ensenyament nacional, desenvolupament dels mitjans de
comunicació
Discussió sobre la llengua estàndard
KINDAI
• 1900 Reforma de hentaikana
→ l’establiment de l’estil estàndard de kana
Rekishiteki kanadukai (regla ortogràfica)
• Difusió de transcripció del japonès en
rômaji
Hentaigana
• Moviment de genbun icchi 言文一致
• Influència de traducció
GENDAI: 1946-1989 Shôwa (segona meitat)
De final de la Segona Guerra Mundial a la mort de l’emperador
Hirohito
Canvis importants a la llengua japonesa
1. Canvi del llibre de text: l’ús del llibre de text aprovat pel
Ministeri d’Educació
Regla d’ortografia tradicional → la contemporània,
Limitació de l’ús dels caràcters xinesos
当用漢字 (1.850 caràcters, l’any 1946)
常用漢字(1.945 caràcters, l’any 1981)
2. “Declaració d’humanitat” de l’emperador
→ Abolició/simplificació de les expressions honorífiques de
la casa imperial
GENDAI
3. Participació de les dones a la societat
4. Aprenentatge de les llengües occidentals
5. Intensifiació de les relacions internacionals i la
difusió de mitjans de comunicació (recursos
audiovisuals)
Kotobano mukokuseki (llengua sense nacionalitat)
Nihongo no midare (desordre de la llengua japonesa)
Preguntes de repàs 1. En quin segle es va observar per primer cop la presència
del Japó? En quin document?
2. Què implica el descobriment dels caràcters incrustats
en l’espasa trobada en Inariyama-kofun?
3. Quan i de quina manera es van entrar els caràcters
xinesos al Japó?
4. Què és Kana?
Als finals del segle III, Gishiwajinden
Ja s’havia establert el sistema d’escriptura en japonès
llogant els caràcters xinesos
Al període Nara, juntament amb el budisme en forma de
nombrosos textos sagrats
Sistema d’escriptura pròpia japonesa, són dos sil·labaris,
hiragana i katakana
Pregunts de repàs
5. Al període Chûsei, què es va introduir mitjançant el
contacte amb la cultura occidental a més de cristianisme?
6. Al període Kindai (l’edat moderna), per què la gent va
adonar-se de la diversitat lingüística del japonès?
7. Per què el període Gendai es va anomenar “l’era de la
llengua sense nacionalitat” o “de desordre”?
Rômaji (lletres romàniques)
Va sorgir consciència del “centre” del país davant les regions, per una
banda, i la difusió de l’ensenyament nacional i el desenvolupament
dels mitjans de comunicació, per l’altra
Perquè hi ha menys diferència entre el llenguatge masculí i el
femení, van incorporar-se paraules estrangeres i abreviatures
Lectures recomanades
Backhouse, A.E. (1993): The Japanese Language: An
introduction. New York: Oxford University.
López i Vidal, Ll. (2008) L’escriptura japonesa. Barcelona:
UOC
Martin, S.E. (1987): The Japanese Language Through Time
(Yale Language Series). New Haven: Yale University Press.
Miller, R.A. (1980): Japanese Language (History & Structure
of Language). Chicago: University of Chicago Press.
Frellesvig, B. (2010): A History of the Japanese Language.
Oxford: Oxford University Press.