i ha moltes espècies d’ani-mals que no gaudeixen de lasimpatia de molta gent i quefins i tot els causen repulsió. I

les aranyes potser són de les que agradenmenys, tot i que a algunes persones elscausen una certa fascinació, però a d’altressón capaces, fins i tot, de provocar-los untrastorn anomenat aracnofòbia (por indis-criminada a la seva presència). Molta culpad’això potser la té la indústria cinemato-gràfica, que moltes vegades ha utilitzataquests animals per infondre por. La reali-tat és, però, que no n’hi ha per a tant, i quesón unes aliades nostres, ja que consumei-xen grans quantitats d’insectes que ens po-den ser molestos.

Les aranyes són artròpodes (tenen un es-quelet extern), com els insectes, els crusta-cis i els miriàpodes; i pertanyen a la famíliadels aràcnids, com els grups dels escorpinsi els àcars, entre d’altres. Es caracteritzen pertenir quatre parells de potes, el cos format perdues regions (cefalotòrax i abdomen), perdisposar d’uns apèndixs bucals anomenatsquelícers, que segreguen verí amb el qual pa-ralitzen les preses, i perquè produeixen seda,que els serveix per fabricar les teranyines, perconstruir el niu, per desplaçar-se, etc.

De les espècies que utilitzen la seda percaçar, n’hi ha que es col.loquen al mig dela teranyina i esperen que l’animal hi caigui,i d’altres que paren la teranyina i s’amaguen,connectades amb un fil a la teranyina, quedetectarà qualsevol moviment en tot el seuperímetre. Hi ha altres tipus d’aranyes queper caçar no utilitzen les teranyines. És el casde les saltadores, com la Marpisa Muscosa,que gaudeixen d’una excel.lent vista que elspermet assetjar les preses i saltar sobre seu.També hi ha les aranyes cranc, per la formaque tenen i per la manera de capturar les pre-ses amb les pinces del davant, que posseei-xen una gran facilitat per camuflar-se entreles flors i plantes, i algunes fins i tot canviende color per passar desapercebudes a les se-ves víctimes. D’altres cacen les seves pre-ses corrent pel terra. Com que no tenen man-díbules, un cop han paralitzat la presa, li in-jecten uns sucs digestius que produeixen unadigestió externa de l’animal i, tot seguit, ensuccionen el líquid resultant.

La manera com fan el niu és diferent pera moltes espècies. N’hi ha que viuen en co-ves, d’altres fan caus a terra, n’hi ha que niena sota de pedres, d’altres fan els nius dalt delsarbres, i n’hi ha que viuen sobre les flors openjades de les teranyines. Cal destacarl’escassa Eresus cinnaberinus, conegudacom a aranya marieta, amb presència en al-guns indrets de la Catalunya central, que esconsidera l’aranya més acolorida d’Europai també de les més boniques. Aquesta es-pècie, que està protegida en molts països perla seva raresa, fa el niu en un forat tubular fol-rat de seda.

Una de les més espectaculars i molt co-muna a les nostres comarques és l’Argiopebruennichi, coneguda com a aranya tigre,que destaca no només per la mida i els co-lors que té, sinó per fabricar unes teranyinesde grans dimensions, unes autèntiquesobres d’enginyeria, amb les quals caça les se-ves preses, que posteriorment embolicaamb un capoll de seda.

En el que coincideixen pràcticament to-tes és que necessiten menjar animals viusper sobreviure.

H

ARÀCNIDS

LES ARANYES (ARANEAE) per regla general no gaudeixen de gaire bona fama, tot i que, en ser unesgrans caçadores d'insectes, ens mantenen la casa i els jardins nets d’altres animalons que ens podenser més molestos que l’aranya, que acostuma a ser molt discreta i amb l’única preocupació de tenir unabona jornada de caça. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 50REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE JORDI COMELLAS

6 7

4

2

3

Argiopetrifasciata. iFemella d’aranyatigre (Argiopebruennichi), a laprimera foto,embolicant una presa

Aranya cranc(Misumena vatia),que té la propietat decanviar de color,assetjant unapossible presa

Aranya saltadora(Marpissa muscosa)en ple procésalimentari Unmascle de l’estranyaaranya marieta(Eresus cinnaberinus)

Aranya globosadevorant un insectemolt més gros que nopas ella

7

6

5

4

3

1

2

�

1

14DISSABTE, 19 DE SETEMBRE DEL 2009 | Regió7REVISTA�FAUNA

5