"í1-S TA DE LES ARTS15 AGOST 1925 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Auy II. — Nuin. 31

Els antipendisd'orfebreria

Eis primitius cristianscongregant-se en els

àgapes no tenien neces-sitat d'aras i aixís ésque els pagans els acu-sen d'ateus perque notenen altar, mes potser la falta d'aquest eraperquè Crist no tinguéara a l'hostal de Simóa l'instituir l'Eucaristiaon la víctima és Déu,mes Sant Pau ja con-demna el que l'àgapeno és el sopar de Déui així és que Sant Ci-prià diu: ara diaboli ialiare Dei, i la mateixadistinció fa MinutiosFèlix. Prudenci al se-gle iv diu: altaris ararefunditis pessurn dare,donant el nom d'ara alcipus de l'altar i sem-pre els cristians donanel nom d'ajtar al lloc dela Consagració de lesEspecies i així San Ce-sari d'Arlés diu: Sacrisaltaribus imponunlur.

La representació mésantiga del Sopar Euca-rístic, és el fresc de laCapella Grega (segle ir)conegut per Fractio Pa-nis, on en una taula esveuen les Espècies isabem que a Africa enel segle ir els àgapescomençaven per unaoració: s'asseien els con-vidats, després el soparamb conversa piadosa,fabulatur ut qui sciantDeum audire, lavabo opurificació, il•luminacióde la sala, cants deissalms o himnes, oraciófinal, no fent-se mencióde la Sagrada.Eucaris-tia que es desprèn re-bien al matí en lesdues Espècies; mes espot afirmar que l'altarera una taula comunade fusta, sense cap con-sagració. Després tin-guts els màrtirs com víc-times ofertes a Déu, sonsepulcre esdevé altarper a la Consagració ies celebra la festa de laseva mort com la denaixement a nova vidai així a Smyrna sabemque els fidels es reu

-neixen en el cementiril'any 155 com escriu elmàrtir Policarp i queallí rebien la Sagrada Eucaristia.Debien subsistir els altars portàtilscom es desprèn de les catacumbesde Sant Calixte a Roma, mes despréses feren fixos de marbre davant dela seu que era ja fixa. Respecte aésser la tomba dels màrtirs prop deisaltars, diu Prudenci:

Talibus Htppolyti corpus mandaturopertis Propier ubi artposita esl aradicala Deo Illa sacramenta donatrixminsa eadem que Gustos Pida sui mar-igris ad posita. Servant ad aeternispem vindicis ossa sepulcro Pascilifem san cus Tibricolas dapibus.

(En el secret d'aquest lloc apartatreposa el cos d'I-Iipòlit, en el llocprop on s'aixeca l'altar consagrat aDéu. La mateixa llosa on es dónal'Aliment Sacramentat és la quecobreix els ossos del mlrtir; ella es-totja les santes relíquies mentreesperen el Jutge Sobirà _i mantenen

-del Pa del Cel als riverenys -delTíber.)

En temps de Sant Agustí ja s'un-gien les pedres deis altars aprofitant-se molts cops ares paganes i es donàel nom de Confessio, martyrurn, me-/noria, a l'altar aixecat en la basí-

lica sobre el cubiculurn que guardabala tomba d'un màrtir i d'aquí el quetotes les esglésies procuressin el tenirrelíquies al dedicar-les i en defected'elles buscaben teixits que havientocat cossos sants o bé recondien laSanta Eucaristia.

• Del segle v són nombrosos els al-tars -que han arribat a nosaltres itenen forma de sepulcre amb unacavitat al davant per a recondir lesrelíquies i tenia eixa cavitat una ricareixa per a poder-les tancar, mes demanera que els fidels poguessinveure-les. Aqueixa reixa era sempre

una obra d'orfebreria,que unit a la decoraciópolicroina amb que esdecoraba el marbre ola pedra, donava unamanera de façana ar-quitectònica de gran ri-quesa i d'aquí nasquél'antipendi.

De la fi del segle irio començaments del ivés la dita <4Càtedra deSant Pere» de la basí-lica vaticana, i ella potésser norma de l'altarportàtil de fusta deco-rada que degué fer jocamb dita càtedra, quinaltar devia tenir ricadecoració en la part en-front dels fidels. El ma-teix pot dir-se de la cà-tedra ubú nea de SantMaximià.a.Sant Vitalde^Ràvena, la que segu-rament tingué per com

-plement l'altar rica-ment decorat corres-ponent dita càtedra alsegle vi.

Moltes són les novesque tenint d'antipendisi altars de, metalls pre-ciosos en tot l'Orienti d'allí passà l'us a Bi-sanci i Occident, mesconserven les tradicionsde l'Asia cristiana compot veure's cotejant elsexemplars que han arri

-vat a nosaltres i en par-ticular les miniaturesdeis llibres siriacs i enla manera de la repre-sentació del Crist i samagestat en ric soli,amb càtedra i escam-bell. L'església conservala tradició oriental i enparticular grega i quasitots els noies deis ob-jectes del culte i els pe-culiars de l'església sóngrecs.

Les guerres i les ne-cessitats han fet des-

apareixer quasi tots elsaltars àuries, mes en-cara podrem citar-nealguns existents i altresdesaparescuts a Cata-lunya, deis que's con-serven noves certes.

La basílica de SantAmbròs a la ciutat deMilà té un altar que féufer l'arquebisbe Angil-bert per mà de Volvi-nus, segons les inscrip-cions al peu dels dos

(CI. Alas.) círcols en què's repre-senten la imatge de Vol-vinus coronat per Sant

Ambròs i l'arquebisbe Angilbert fentofrena de l'altar al dit Sant.

L'altar té forma de sepulcre, ja quetenia que estotjar les relíquies deSant Ambròs i les de Sant Gervasii Protasi, màrtirs als que. dedicarenla basílica milanesa, així és que lacaixa té forma rectangular amb elfrontal davanter d'or puríssim, divi-dit per l'artista en tres grans recua-dres, major el central, que té formade Creu anib el Crist regnant, ocu-pant el nus i circumscrit dins uncercle, tenint en els braços de la Creuels quatre Evangelistes simbolitzats

Detall del frontal d'orfebreria de Linioges procedent de Silos. (Museu de Burgos. Segle XII - XIII.)

á 0

o^yoüv0'

Detall ele] frontal d'orfebreria (le Limoges procedent de Silos. (Museu de Burgos.)Segle xis - xiii. (CI. Mas.)

GASETA DE LES ARTS -- N.O 31

amb els animais..apocaliptics, i en elsbuits els Sants Apòstols agrupatsde tres en tres. Els altres dos gransrecuadres tenen en sis compartimentshistòries de la vida de Jesús. El tre-ball és fet a la pega amb mà de mes-tre, i els llistons que fan de divisiósón enriquits per bells esmalts, gem-mas i perlas. Els costats són baixun gra d'ordi ámb una Creu al migi amb figures de relleu, omplint totsels espais i gemmes i esmalts en elsllistons que marquen el dibuix. Lapart'posterior es divideix com la delfrontal en tres grans recuadres, essentel del mig fet per dues portes quepermeten veure el Sant, i que tenenper adorno cercles amb els arcàngelsMiquel i Gabriel, i en els cercles infe-riors els citats relleus de donació.Els altres dos recuadres tenen cadaun d'ells sis històries amb la vida deSant Ambrós. Tant els costats comla part posterior és d'argent dauratal foc. L'obra pot datar-se de l'any835 . per la donació que féu d'aquestaltar el dit arquebisbe Angilbert al'abat Gaudenci i als seus canonges.Aquest altar, de Sant Ambròs foufet amb ganes de sobrepujar al queTomàs havia donat a Sant Calimero.

El Museu Cluny de París té l'anti-pendi que l'emperador Enric II donàa la catedral de Basilea, quin templehavia fet construir. ^Aquest antipen-di té d'alt' 0'95 metrés per 1'78 dellarg i és de planxa d'or rellevata la pega, i fou fet pocs anys abansdel 1019 ja que's tenen noves certesque per dit temps existia. El dibuixés un marc rectangular amb cincarcs de migpunt sostinguts per co-lumnes, servint de compartiment acinc figures d'alt relleu, dretes, re-presentant la del mig al Salvadoramb el món a la mà esquerra i be-neint amb la dreta, als peus duesfigures que deuen ésser els donadors.A la dreta del Salvador l'arcàngelSant Miquel i Sant Benet, a l'es-querra els arcàngels Sant Gabriel iSant Rafel.

La Basílica de Sant itiIarc de Venè-cia conserva un , antipendi d'or queha arribat a nosaltres tant sabia-rnenl restaurat i enriquit que millorfóra estès, desmontat i a peces, per-què ara no es pot formar conceptede res. Fou l'altar de la Basílica deSanta Sofia ele Constantinoble dut aVenècia pels creuats que capitane-jaba el dux Dandalus, i que entrarena sac dita ciutat l'any 1204. El qued'ell resta, a mcn veure, són unasèrie de plaques d'or esmaltat ambprofusió d'assumptes, destacant elCrist que .figurà en el centre de l'an-tipendi i els àngels que adornavendit centre. Les plaques de la vidadel Crist, els Evange-listes i una munió desants i àngels tenenmolt bell dibuix, mesdonat lo molt estilitzatde l'escola, no pot re-putar-se anterior al se-gle xli. Les llegendesde bells caràcters grecsentrellaçats donen unacaracterística peculiarresaltada pels brillantscolors i el niellat de l'orque transparenta i re-talla les figures.

La catedral d'Aix-la-Chapelle tingué un al-tar d'or.

L'església de Città diCastello, té un altard'argent amb el Cristal mig i els símbols deisEvangelistes, i als' cos-tats uns recuadres anibla vida de la SantaVerge.

manera de caixa de la que l'ara erala coberta i els costats i part pos-terior eren d'argent daurat ambrelleus, corresponent al tester del'Epístola l'imátge del Crist amb elmón en una mà i l'altra beneint elssímbols deis Evangelistes, i als cos-tats els Apòstols, essent els llistonsde divisió plens de pedres. El testerde la part de l'Evangeli tenia quatrerelleus amb les històries de la niortde la Santa Verge, l'enterro, l'As-sumpció i la Coronació. La part delcontrafrontal tenia al bell mig lesimatges del Crist i la Santa Vergesentats en càtedres, les efigies deisquatre Evangelistes i als costats endoble rengle els setze profetes ambmolta pedreria en els llistons delscompartiments i tot bellament obrat.El frontal era d'or de vint -i-quatrequilats, tenia el gruix d'una doblade quatre, essent tot ell una mera-vella. Al mig es destacava la VergeMaria amb el Jesuset a la falda, jaque la imatge es representava sen-tada en rica càtedra, essent el res-tant una sèrie de recuadres ambhistòries de la Verge i tot ell pie depedreria, tant, que sois 1'imatge cen-tral en tenia encastades cinquantasis. Tenia dit frontal gran nombrede cornalines amb cavalls i figures,una anib lletres hebraiques i unacelidònia amb el nom de Ermesindisque és'el nom de la muller de RamonBorrell, comte de Barcelona. Aquestfrontal o antipendi degué ésser donatper Guisla, segona muller del comteBerenguer Borrell, ja que sota laVerge es veia un esmalt vert ambuna efígie de dona i l'inscripció:Iussil Guisla Comilissa fieri, pel quepot datar-se aquesta obra pels anys1038 en qué es consagrà la Seu giro-fina amb assistència deis dits comtes.

A mon veure era un altar més ricque el de Sant 'Am-bròs de Milà.

La Cambra Santa d'Oviedo téun bell altar combinat amb frag-ments d'altra, i probablement refeten el segle xvi, al registrar-se lesrelíquies pel bisbe Ambròs de Mo-rales, mes aquest altar serà objected'altra article, com també deis anti-pendis metàl • lics esmaltats.

MACARI GoLFERICS.

L'ai quiteetura delssegles IX al XII aCatalunya

(Continuació del número anterior.)

E smença a Catalunya la construc-cap a l'any 1020-1040 que co-

ció de les grans esglésiesde Santa Maria de Ri-poll i de Sant Vicentsele Cardona, i és en lesgrans construccions ones fan les grans imlo-vacions, que són tot se-guit reproduïdes en elsmonuments secundaris.Es Santa Maria de Ri-p011, la quarta esglésiabastida pel gran mo-nestir català, que fouconsagrada en 1032.Ella fou construïda entemps de l'abat Oliva,home de relacions in-ternacionals, amic delfamós abat de Fleuryi en comunicació ambels monestirs de Saint

-Germain de París i deCluny. L'abat Oliva és,segons els documentsde l'època, «el gran pro-pulsor de les coses cele-

L'abadia de Sant Dionís, prop dela ciutat de París, tingué un altar d'orque degué desapareixeramb la Revo-lució i es ven reproduït en una tauladel segle xv que publicà M. Cook.

Barcelona també tingué en laseva Seu un antipendi àuric, ja queconsta que en l'any 1082 el comteRamon Berenguer II i la seva mullerMahalta feren donació de tres milmancusos d'or finíssim al bisbe icanonges de la Seu barcelonina per aun antipendi, el que cree degué des

-apareixer al fer-se el temple gótic iconsagrar-se la nova ara.

El cenobi de Santa María de P.ípolltingué un antipendi àuríc donat pelbisbe Oliva, de quina rica joia soissabem que tenia en relleu els goígsde la Verge María fets í que pesabaseixanta unces d'or. Aquest antí-pendi desaparegué com botí deguerraen temps de Joan 1I, essent robatvandàlicament pel capità del par-

tit del rei en Pere de Rocaberti, quisaquejaba monestirs i pobles, el quefa notar el P. Villanueva en son Viajeliterario, Vol. VIII, Cartas LII, co-piant la nota d'un anònim que diu:«La casa de 11Iicer Pere de Rocabertijatsie sia fama que en aqueixa tem

-pestat de la guerra, essent capitàde la força de Girona se's fet granríe perque ha disipat e robat totl'Empordà empero sanet morí.»

L'altar de la Seu gironina es con-servà fins l'any 1809 en què l'anti-pendí fou entregat com Notí de guerraal mariscal francés Augerau.

L'ara encara es conserva. Es unapega de marbre blanc, llarga de 12pams, per 6 i Ynïg d'ampla, tota tre-bailada com un marc, sostinguda perun pla can deu haver-hi les relíquies,mes per la descripció que de dit altarfa Fra Joan Gaspar Roig i Jalpí enel llibre de les Grandezas de la ciudadde Gerona, es veu que formava una a

Detall del frontal de Burgos. Limoges. Segle xii - xiii. (Cl. Alas.)

Detall d'un frontal de Limoges a Sant Miquel in Excelsis. (Burgos.) (CI. Mas,)

Composició de frontal repujat en la caixa de les relíquies de la CambraSanta d'Oviedo. (CI lilas.)

així mateix en qualques esglésieslombardes. La trobem dins la ma-teixa extensió geogràfica, aplicadaal tipus de transició de la basílicavoltada en les naus laterals i que haconservat la nau central coberta enfusta, tal com a Borgonya, a laItàlia. (Catedral d'Acquí, en cons-

trucció l'any 1042 i consagradaen 1067. Sant Paregono de Noli).

Es retroba la cúpula en diversostipus de basílica coberta en voltaa migpunt, i en volta d'aresta,que han conservat els pilars cilíu-drics (esglésies del Maçonnais i de]Jura). (Seguirá.) .

La Col•lecciÓ Amatiler i el Catàlegdels sens vidres

N.° 31 — GASETA DE LES ARTS 3

siàstiques, i d'edificis d'admirableestructura ».

Tenim una idea suficientment pre-cisa de la seva església, i bé quemalmesa per terratrèmols i restau-rada en temps moderns, tenim foto-grafies i descripcions deis seus res-tauradors, fetes amb anterioritat alstreba lis.

Es una gran basílica de cinc naus,amb un gran transcepte, en el quals'obren set àbsis. L'àbsis principali els murs del transcepte i de lanau`són 5rnàts de nínxols ceps, iels àbsis menors ho són a basede petits ares i faixes lombardes.

Entre les innovacions s'han con-servat els pilars rectangulars i lesvoltes sense ares torais de les esglé-sies primitives. Ella dóna la impres-sió de l'obra mestra del vell sistema,en contrast amb Sant Vicents deCardona, que sembla ésser el prototi-pus d'altres innovacions interes-sants. Sant Vicents de Cardona haestat construïda mentre encara aRipoll es feien obres. La seva cons

-trucció «non parva» s'inicia cap al1019. Oliva i Sant Armengol d'Ur-gell, el bisbe constructor, mort enl'obra d'un pont, caigut de la bas-tida, són els consellers i els íntimsde Vicents de Cardona, Bremond,el seu constructor. L'obra acabadaés consagra en 1040.

La basílica de Cardona, a l'exte-rior, és ornada amb el mateix sis-tema que Ripoll; mes el seu pla téun equilibri extraordinari i les sevesproporcions, en relació a les demésesglésies catalanes, són més perfec-tes; els seus ares tenen seccions ambentrants i sortints i tota aquestacomplicació de perfils és prevista enles seccions dels pilars. Les voltesde les naus laterals són en aresta,el seu àbsis és decorat interior-ment amb nínxols. Al centre deltranscepte, la cúpula amb trompesfa la seva aparició.

Altra gran església — la de SantSadorní de Tabèrnoles — és cons-truïda, durant el pontificat delBisbe d'Urgell, Eribald (1036-1040).D'ella se n'ha conservat, a més del'ornamentació, l'àbsis triconqueamb tres petits nínxols en el cen-tral. Altres àbsis clouen les creueresdel transcepte.

Les innovacions més visibles enaquestes grans esglésies són, a mésde l'ornamentació deis murs a l'in-ter ior, l'aparició del transcepte i dela cúpula.

Es veu en les esglésies catalanessecundàries que tenen transcepte icúpula, com es reflexa el conjuntdeis caràcters que venim d'observaren els grans monuments catalans.Algunes tenen llurs pilars en formade creu, amb reentrants, altres tenennínxols en l'àbis principal, com aCardona; l'ornamentació exterior es-devé més acurada i més perfecta.La cúpula, formada de vuit panyscilíndrics damunt trompes, corona elcentre del transcepte. La sèrie deles basíliques romàniques es pro-longa fins al segle xii. Cap al1040-1060 s'escau l'època en quéla cúpula es propaga en les esglésiessecundàries de Catalunya.

Hem dit que les diverses formesarquitectòniques creades són sub-jectes a una Llei de permanència.Les formes creades duren efectiva-ment tot el segle xi i penetren finsal segon període romànic del se-gle xii.

Sembla com si la cúpula fes laseva aparició, sobreposant -se a totesles variants existents de la basílica.Tenim així la cúpula sobreposadaa la basílica coberta en fusta, enel Maçonnais i a la Borgonya, i

retre un homenatge senzill, com ellasois pot fer-lo, a la memòria d'aquellqui formà a Barcelona una col•lecciód'art antic de les inés belles i valuo-ses, alhora que de les més bentria des.

La mort de N'Antoni Amatllerposà a mans de la seva filla Teresaels tresors reunits pel seu pare. Ellaque l'acompanyava sempre en elsseus viatges i excursions; ella, quifou l'entusiasta instigadora de pian-tes adquisicions, ha estat una suc

-cessora digna del col• leccionista fun-dador que ha continuatiha engranditla col-lecció paterna, fent-ne una deles millors de la ciutat.

Un conseller savi en coses d'ar-queologia i d'art antic, Mn. JosepGudiol, féu costat al Sr. Amatilerdes de que aquestt iniciava la col . lec-ció. Mn. Gudiol, íntim amic delcol • lecciouista, era enviat a les ven-des, a fer adquisicions, era cridata l'examen de les peces bones queapareixien al mercat, i no cal dircom amb ulls tant experts i ambpaladars tan exigents la col•lecciósortí el que és: una de les més se-lectes.

Fer una col • lecció d'art és, per aun home ric, quelcom inés que pro-curar-se una font de plaer estètica l'abast deis seus ulls: és ajudar al'obra de conservació del patrimoniartístic de la terra, és augmentaraquest amb aportacions de fora, ésdonar a la ciutat aquella finesa decontorns que la molsa dóna a lespedres que eren nues; és posar saóespiritual a la terra eixuta i erma,i fer que les arrels del passat tro-bin la terra pròpia al desenrotlla

-ment de les noves florides i deis fruitsde l'avenir. Fer col • lecció és, dones,feina de benefici públic, de col-laboració ciutadana, d'ajut valuo-síssim a l'obra de les corporacionspúbliques que sostenen les funda-cions de cultura i els museus, iaquesta posició de benefactors dela col • lectivitat, que ha determinaten els col • leccionistes el fet deposseir una col • lecció, els adornaamb la dignitat de la responsabilitatenfront al poble al qui afavoreixen,car el poble té viu el sentit de la pro-pietat moral de tot el seu tresorartístic, i tal com estima i enalteixels qui li reuneixen i li guarden,execraria, si el cas vingués, els quiel malbaratessin.

Gentilíssim i ple de discreta ele-gància és, doncs, el gest de laSrta. Amatller, al donar-nos uncatàleg de la seva col • lecció devidres, fet per un arqueòleg docte,que els ha estudiat amb amor. Esafegir, al fruit de la possessió deis ob-jectes, el fruit del llur estudi i deisconeixements que per a tots els altress'en deriven. Es doncs, això, exercirel col •leccionisme patrici amb totala seva extensió i de cara a totes lesconseqüències que s'en deriven, iaquest fet bé és digne de lloança.Per això la GASETA, en homenatgeal fundador de la Col • lecció i enhomenatge a la continuadora, a quies deu l'edició del catàleg, publiquemel retrat de N'Antoni Amatller,aturant-nos el límit que la modèstiade la Srta. Amatller ens exigeix.

Mn. Josep Gudiol ha fet un catàlegexemplar, modest, objectiu i sensebombolles científiques. La precisió,la concisió que exigeix un rètol declassificació implica sovint . estudisllargs i investigacions profundes.Mn. Gudiol ens en dóna el resultatnet, sense esment. ni tant sols deltreball que li costa. Un pròleg afee-

Mi>. Josep Gudiol, el nostre emi-uent arqueòleg, ens acaba de do-

nar un nou fruit de la seva ciència,amb el «Catàleg deis Vidres de laCol • lecció Amatller», que bellamenteditat per la impremta d'en FidelGiró i profusament il • lustrat, ha estatposat a les mans dels anialeurs i delsarqueòlegs per la propietària de laCol•lecció, la Srta. Teresa Amatller.

La Col • lecció Amatiler és una deles més famoses de Barcelona. Fouiniciada pel senyor pare de l'actualpropietària, N'Antoni Amatller, ho-

me de viatges i de llibres, amic deles coses d'art, figura amable iarrogant que en vida era present atotes les conferències que sobre cosesd'art, excursions i viatges es dona-ven a Barcelona, esperit despert atotes les sensacions de la bellesa,tipus perfecte, en fi, d'una socie-tat industrial barcelonina que, fentla riquesa i el poder econòmic de laciutat, curaven de les coses de l'es-perit. Amb el d'ell altres noms s'hiagermanen; i ara que ve a tomb, lanostra. GASETA DE LES Ai rs vol

119

tubs explica com la col • lecció s'ésformada, ja seguit comença la classi-ficació dels exemplars, establint unadivisió entre els vidres d'excavació

1 anteriors al segle xv i els vidres de

Col lecció Amatller. - Patera de vidre - ur.

4 GASETA DE LES ARTS N.e 31

Parador datats del segle xv ençà.Vidres d'excavació són aquells del'èpcca romana i deis temps mitjansque per miracle s'han guardat sotaterra, dintre de sepultures, en lesares d'altar o en llocs recòndits ioblidats que casualment o adreta-ment han sigut descoberts. Els vi-dres de Parador són els que s'hantrobat encara al lloc del seu anticservei, en el recó oblidat de la casasenyorial on serviren, en el tinell dela casa pagesa, d'on sortien per aguarnir la taula els dies de gran se-lemnitat. La classificació és justa inova entre nosaltres. Per primeravegada s'estableixen d'una maneracientífica aquestes dues sèries qued'instint, però amb límits impreci-sos, els col • leccionistes, els antiqua-ris i els museus solien acceptar.

Mn. Gudiol ha seguit un per unels exemplars i ens ha donat en pri-mer lloc la imatge acompanyadade totes les dades d'ordre materia];mesures i tècniques. Després ve laindicació ele precedència, de classi-ficació d'època i, finalment, el camíd'ingrés a la cel • lecció. Distincionsdelicades d'establir entre els vidresd'època romana; els que vénen del'Egipte, terra on les velles tradicionstècniques de l'època faraònica re-viuen amb 1'hel • lenisme i la roma-nització; els de fabricació gala oitálica, els més rars de prodnnceiófranco-renana, etc.; l'ull expert dis-tingeix formes i tècniques, entrel'encís de les iritzacions meravello-ses que la terra ha donat a aques-tes petites i fragilíssimes relíquies delpassat. L'amor a la cosa ha exigitun estudi minuciós i atent d'aquestabranca de producció, que es fa obs-cura dins el passat llunyà; i el sabiarqueòleg, que ha portat a capaquest estudi per ell sol s'acreditad'ésser un dels. escassos tractadistesd'Europa verament entesos en aques-.ta rara especialitat. La seva ciènciaés la que toca l'objecte i el coneixen el més lleu deis seus matisos fmsa poder-lo distingir del consemblant.El seu saber és d'aquell que es fapalpant les coses, mirant-les i re-

D. ANTONI AMATLLER, fundador de laCol • lecció Amatller de Barcelona.

mirant-les, estenent-les damunt unataula de disseccions que ha d'ésser,perquè l'examen tingui èxit, forradadoblement d'una cultura històricaprofunda i d'un coneixement ar-queològic poc usual.

Quan soni de cara als vidres deistemps moderns, l'experiència deMn. Gudiol no és menys ` segura.En mig la confusió deis tipus, entreles dades disperses de les vàriesfabricacions hispanes, ell distingeix;ell distingeix entre formes que latradició repeteix invariable gairebéa través de tres centúries d'activitatdeis forns, i la seva reserva documen-tada en unspunts,veureu que s'aven-tura en altres discretament senya

-lant centres poc coneguts encara.La gloriosa tradició industrial de

la nostra vidriería no. havia encara

Col • lecció Amatller.—Ampolla de pro-ducció oriental. Segle I - ji.

Col•lecció Amatller.—Gerricó de vidrearàbigo-espanyol. Segle xin-xiv. Col•lecció Amatller. — Ampolla de fa-

bricació siriaca. Segle Iu - ni. .

Col • lecció AmaUler.—Ampolla de vidreromana, trobada en excavacions fetes

a València. Segle nr.

.r1

E

Col • lecció Amataler. — Confitera, vidre catal.l.

_N.° 31 GASETA DE LES ARTS 5

Col lecció Amatiler. — Amforeta romano-renana. Col•lecció Amatller. — Perfumador aràbigo-oriental.Segle ni- rv. Segle x - xiv.

Col • lecció Amatiler. — Llantió esmaltat, vidre català.Segle xvr.

trobat a Catalunya un coneixedorprofund. Havia tingut els seus can-tors més o menys lírics i els pacientsrebusca dors que treien a la llum les

proves documentals de la -seva exis-tència. Ara ja l'ha trobat; ara, sotala guia del sabi arqueòleg vigatà,podrem classificar i datar els nostres

vidres; ara serp l'horad'anar a la publicacióde la vidrieria catala-na que Mn. Gudiol té-escrita, i acumular enaquest llibre la repro-ducció d'exemplars,tendint a fer un cor-pus de les formes i lestècniques, deixant es-tablertes, en fi, les ba-ses de classificació i deconeixement de totauna branca importan-tíssima de la produc-ció artística del nostrepassat. Coronen el granesforç d'aquest «Ca-

tàleg dels Vidres de la Col'leccióAmatller» unes taules interessantís-simes que representen un dels es-forços científics amés assenyalats enl'estudi dels vidres an-tics que s'hagi fet finsara, dins la reduïdabibliografia que hi haa Europa. Una prime-ra, es refereix als pro-cediments tècnics delsvidres dits d'excava-ció: així, la sèrie delsaglutinats en sos diver-sos aspectes, i la delsbufats. Altra segona,és la dels llocs de fa-bricació i época delsvidres.

Llistes de xifres, no-tes de procediment, in-dicacions breus d'ori-

gen de fabricació, són el fruit breud'un enorme treball pel qual sónindispensables la ciència i la pa-ciència ardida de Mn. Josep Gudiol.

■

Collecció Amatller. — Copa de fabricació romana

Col. AmatIIer.-Copa de fatricació catalana. Segle xvii.

MARIAN ESPINAL. , — Interior (Col • lecció Josep Barbey). (Cl. Serra.)

^jya

GASETA DE LES ARTS N.° 31

MARIAN ESPINAL. — Roses i Marguerides. (Cl. Serra.)

Saludem, una vegada més, al nos-tre home d'estudi en rebre aquestcatàleg, aportació 'gentil i afectuosade la noble col •leccionista a la biblio-grafia artística i a la cultura nostra.

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

El pintor Dlarian Es-piiial

Entre els records inoblidables de lanostra joventut hi contem aque-

lla febre de il • lusions que va ésser peralguns pintors de Catalunya 1'«Agru-pació Courbet». Tan curta com in-tensa sigué la seva vida, desenrot-llacla al volt del crític Josep Llorensi Artigues, amic íntim i ménager, enaquells dies, del pintor Francesc Do-mingo. Fou en temps de la «Courbet»que Francesc Domingo, com JoanMiró, com Enric C. Ricart, com RafelSala acabaven de debutar. Les bar-bes de Josep Dalmau havien acullitles obres llurs en aquelles galeries se-lectament casolanes del carrer de laPortaferrissa. Recordem el moslruaride Ricart on, al costat deis seuspaisatges amb voraviu, eren benatractives unes natures mortes

—que havien resistit les teories i elssistemes de l'Escola Superior deisBells Oficis —, animades de la vidaque, de llavors ençà, aquest artistaha sabut infundir a- les coses quepinta. Recordem també la nodridaexposició primerenca d'aquell solda-det de plom» que Junoy anomenavaa Joan Miró aleshores en peu deguerra; i la de Domingo a la saletasubterrània de La Publicital, polidacom un camarot de transatlàntic.Foren ells, amb Rafel Sala — queara és a Mèxic i allí lla decorat panysde paret d'escoles públiques sotsel patronatje del famós Vasconcel-los —, els iniciadors de la «Courbet»i els que amb ella pensaven poderconstituir la tendència pictòricaimmediata, en ordre cronològic, ala que representa »»Les Arts i elsArtistes ». Era #Les Arts i eis Ar-tistes» la implantació declarada de1' Impressionisme a Catalunya, arri- .

vant fins a la influèn-cia de Cézanne en pin-tors tan altament es-tudiosos com FrancescVayreda. La «Cour-bet» va aportar a nos-tra pàtria el Fauvisme,i encara que la sevadurada signé efímera,

honorablement en la sinade «Les Arts », segueixen represen-tant els que n'havien estat membresuna mena de subdivisió dintre lacomplexitat de tendències existents.:

Fou massa reduit el grup «Courtet»en un principi per a ésser consideratdins nostre moviment artístic; peraixò van cercar els iniciadors altresartistes que, amb més o menys afini-tat, se'ls hi aliessin. Joaquim TorresGarcia, Josep de Togores, JosepObiols, Rafel Benet i Marian Espinalvaren ésser els escollits; i Espinalprimer que cap altre va fe'is-hicompanyia.

En l'Escola de Francesc Galí, alcarrer de la Cucurulla, donà MarianEspinal les primeres passes pel camíde la pintura. I en el recull d'obretesque al presentar-se en públic exposàa Can Dalmau, les lliçons del pre-ceptor clarament s'hi manifestaren.Per a trobar-se a sí mateix anàafanyant-se cada dia, i a força d'es-

tudis i treballs arribà aconseguir-ho. Avui Ma-rian Espinal es el pintorque té el deix de distin-ció més deliberadamenttreballat entre tots elspintors de Catalunya. MARIANEn ses teles nosaltres hihavem vist una profusióde influències que potser neutralit-zant-se han posat en relleu el seuart ben personal. Espinal és el pintorformat de les aules d'una escola deles arts decoratives — l'Escola delsBells Oficis dirigida per Galí —, elqual sempre les bones produccionsde procedència industrial li hanrobat el cor. En elseu aprenentatgea l'esmentada Escola l'ajuden lesrealitzacions —la tapiceria, la vidrieria — al desenrotllo del seu alatenginy hi palesa en els mobles queprojecta eis seus coneixements deles necessitats estructurals de lafusteria. Perque Marian Espinal ésun artista d'extensa• formació, amo-rós dels oficis i de la naturalesa, queestima totes les caritats, així d'unesgaltes femenines, com d'un prat, comd'una cretona. M'instava el blanc dellet de la bateta emmidonada queduia la seva germaneta en el retratd'un Saló de Primavera del tempsde la «Courbet» a demanar als seus

ESPINAL. — Flors vermelles. (CL Serra.)

membres la immediata entrada d'Es-pinal dins el grup reduït: aquestblanc de llet que'ns entra dins elsnervis perque és una manifestacióde vida moderna, que és el mateixblanc intens d'aquelles margaridesentremig de roses-rosa d'un pom deflors que resalta sobre el fons blaud'una rescent pintura seva.

El seu amor a les caritats de lesrobes l'expressava ja Espinal quanera deixeble d'aquella Escola avuidisolta. Fruïa son esperit selecte enageure un desnú carnós d'adolescen-ta damunt un optimisme de teixitprojectat per André Mare. I quanla experiéncia li lla damnat més granciència, quan les visites atentes alsmuseus de quasi tota Europa li hanpermès endinçar-se en els secretsdels grans artistes, tia conseguitavenços prodigiosos en la pintura deles carns, en la composició i en eltractat de les llums i de les ombres;però el que és el seu estil de inter-pretar els encisos de les robes —franc i superfí com ja signé de bellantuvi — ha estat repetit obstina-dament per mica que el motiu hocomporti.

La vibració de l'esperit de MarianEspinal és en aquests temes deretrats, de interiors, d'escenes méso menys delicuescents de la vidamoderna, on amb major claretat esmanifesta. Coneixedor del viure deParís, ha portat la gràcia del viurede París al viure nostre, i encaraque el motiu de la noia llegidora que,acompanyant aquestes ratlles, ensés grat reproduir sigui per completmatissià, Espinal hi posa la grácia il'esperit de Barcelona, lli posa unaplacidesa catalana i casolana forta

-ment allunyada de l'accentuació ide la •taca de Matisse.

En molts dibuixos d'Espinal,l'amor que ell sent per aquest mestrevol expresar-se en forma de imitacióservil; Espinal, però, no pot aconse-guir-ho. I aquesta pastositat tantseva, aquesta tranquila mancançade profunditat verdadera apareixfins en les línies que voldrien éssersintètiques. Nosaltres l'estimem talcom és l'obra artística de MarianEspinal; no lii cerquem cap altracosa que tot ço que aquest pintor

MARIAN ESPINAL. — Retrat. (Ci. Serra.)

absorvida

NJ.e 31

GASETA DE LES A RTS 7

GASETA 1)E LES ARTSPetritxol, S EDITORIAL POLÍGLOTA Apareix quinzenalment

Barcelona............ 2 ptes. al mes ]•imero solt:Subscripció: Peninsula i Amèrica 30 » I'nuy I Do l'any torrent Ptes. 1'25Altres països........ 3G » » l a anterior •^

está en disposició de posar-hi: cer-quem com una alta qualitat, i pot-ser la Inés gran, que's transllueixila llarga formació d'un gust alta-ment distingit, graciosament depu-rat. I això ens ho sap donar ambesplendidesa. Es l'aire de París elque ha parlat a Espinal i li ha donatels secrets de la elegància. Sense el-bés d'aquest aire no tindria el nostreartista els atrevits recursos de tallatde ses pintures ni la fina intuició perl'armomc veïnatge de les robes flore-jades, les catifes, les flors i les donze-lles d'avui dia, amb sedes de colorde pell i pell de finor de seda. Gases,perfums i sedalina, roses i margari-des, puntes i camèlies xisclant alcontrallum; tal és l'obra del pintorEspinal, tota ella delicadament apa-cible i amb algun exepcional atac denervis.

Els camps que pinta són unscamps tous de verdor. Ell l'estimala calitat d'aquesta verdor perageure-hi i revolcar-lli panteïstica-ment el seu esperit; l'estima com labata blanca rabiosa de la seva ger-maneta o les lleugeres robes d'unesnoies confidentes immergides dintrela boirina d'una sala de confiança.

Espinal en certs paisatges, en elquadre que titula «Flors vermelles»i en el quadre inacabat, de noietasentada es' •próposa dar fortitut a sipintura. Arriba a alcançar -ho peròen el ben entès que aquesta fortitutno és altra cosa que una acusació,que una intensificació justa del seudo tan estimable de gustador de lesfineses d'aquest món.

JOSEP F. RAFOI.. s.

NOTICIARI

En Pasqual Monturiol

El pintor Pasqual Monturiol, resi-dent usualment a Nova York, es

troba entre nosaltres, passant ullatemporada, per a retornar a l'Amè

-rica.

La restauració de la talla de MestreAlfonso

La famosa taula de Mestre Alfonsodel nostre Museu, es corca i la Juntaha decidit la seva restauració, deli-cadíssima, per tractar-se d'una obraculminant de la nostra producciómedieval i de l'obra mestra del nostreMuseu.

La restauració exigia d'altra part,una bona mà, i el cost de la feinacorresponia a les exigències de l'obra.Informat del projecte de la Junta,el col • leccionista barceloní En LluisPlandiura, oferí costejar el treball,confiant-lo al seu restaurador, l'emi-nent artífex italià Arturo Cividini.

La Junta de Museus, acceptaagraidíssinia la generosa oferta delsenyor Plaudiura.

En Iu Pasqual

El pintor lo Pascua] es troba ales terres del Priorat pintant. Llar-gues campanyes en aquell paisatge,ens ha donat obres d'aquest paisat-gista, meritíssimes. Esperem bonsfruits d'aquesta nova estada a lesterres vermelles de Tarragona.

Dues notes d'en Berga al AcuseuModern

El col • leccionista barceloní EnRòmul Bosch i Catarineu, ha fetdonació de dues notes del pintorolotí Berga, per a el Museu d'ArtModern.

El pintor Antoni Fabrés

L'eminent pintor català AntoniFabrés, que d'anys viu a Roma, onaconseguí un nom universal i desd'on les seves obres passaven alsprincipals Museus d'Europa, acaba

de fer donació al Museu de BellesArts, de les produccions que té enpoder seu i que son en numero decinquanta.

La Junta de Museus ha acceptátagraïda l'oferta de 1'il • lustre artista,que al final d'una carrera gloriosa vea retre un cordial homenatge a laseva ciutat nadiva.

L'Anuari de les Arts de Sabadell

Hem rebut l'Anuari de les Artsde Sabadell, bella edició de la Lli

-.breria Sallarés. Parlare ni d'aquestapublicació, resum de la vida aTtts-tica de la ciutat de Sabadell, ambl'extensió que mereix.

L'escultura polieronia a Espanya

Don Joan Antoni Güell, coliite deGüell i marqués de Ruiseñada, hapublicat un estudi interessantíssimsobre 1'escultur-a• policroma a Es-panya. Ens ocuparem d'aquesta pu-blicació, obra d'ull entés col . leccio-nista d'escultura policroma, ambl'extensió que mereix.

Santa Maria de la Mar

L'arquitecte D. Bonaventura Bas-segoda, historiador notable dels nos-

tres bells monuments medievals, hapublicat, editada per l'Associaciód'Arquitectes, el primer vollun d'unaextensa monografia sobre el templede Santa Maria de la Mar, de la qualparlarein més endavant.

GIJIA DE LES AIITS I DELS ARTISTESPintors

BAIXERAS, DIONIS ..... CASP, 46.Projectistes de ,jardins

RIGOL, ARTUR........... PL. TETUÁN, 18, TENDA.Galeries d'eXposicions

ARENASBENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2̀.on, 1.°BIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310. Acadèmies de dibuix i pintura

CORTS, 670.CAMAR IN, EL............ CORRÍBrA 7.

CAMINS, JOSEP .......... MALLORCA, 282. BAILAS ............... PI, 1, l.cr GALERIES DALMAU . .. P. GRÀCIA, 62.CANALS, RICARD ....... PL. URQUINAONA, 9, 3.erCAPMANY, RAMON

Llibreries d'art GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMEDÉ, L. ........ P. GRÀCIA, 68....... I SCUDLLLERS, 8, TALLER.

CARLES, D. ............ CASP, 56. EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8. PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.ENRIC ......... LLÚRIA, 53.

COLOMCENAC, LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAFERRISSA, 14.

MARTÍNEZ PÉREZ, C... DR. Dou, 11, 2.on.joiers

, JOAN........... CLARÍS, 99. SUNYER, R. • • • • ....... CORTS, Gt3.ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362. Editors de llibres d'art LilwpatresFERRATER, ANTONI DE . TRAVESSERA, 120, S. G.JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.

EDITORIAL MUNTAN0-LA, S. A. ............ PL. CATALUNYA, 9.

BIOSCA i BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.LLIMONA, JOAN ........ LLúRIA, 42, 2.onLLIMONA 1 BENET, RAFEL BALMES, 19, 2. on, 2.°

Reportatgew d'art lUares i motllure,ESTEVA i G.", S. EN C. . P. GTIÀCIA, 18.

MALLOL, IGNASI......... P. CLARA. -OLOT. SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.on Yletall s dsantMAS I FONDEVILA, A. CLARís, 30. 3.er Efectes de dibuix 1 pintura BIOSCA T BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.MEIFREN, ELISEU....... BALMES, 67, 3.er, 2 .° TEXIDOR, MODEST .....RBLA. CATALUNYA, 89. CORBERÓ, PEnE ....... ARIBAU, 103.MESTRES, FÈLIX .......DIPUTACIÓ, 289, ter TEYIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 1G. 1 Eobles modernsMONENY, ENRIC........ TRAFALGAR, 36, 4.rt.OLIVER, MAGÍ.......... CAPELLANS, 4, 3.er, 1.°

AntiquarisCOSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).PERADE.7ORDI, JOAN .. ARIRAU, 57, 3.er, 1.°RADI: ICH • : NICOLAU .... BARCELONA, 24 SARRIÀ

)ESCLASANS, MARIA ....PIETAT, 10 (DAR. » CAT.)

Paper de 111GUARRO VIA LAIETANA, 7.

RINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14.VAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA. 4. -OLOT

VALE FARRÉS, FR.° ... PALLA, A,VALENCIANO, J. ...... CoRRíRIn • 2 • • i • • • P^Pa Iors rotats

GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICFI, 8.Pintors (le retalles

SABATÉ

Catifes (A[anufactura)AYMAT, TOMÀS ......... Rius I TAULET, 21 (SANT

'SALVIA, FILLS DE . PORTAL DE L'/^NGF.L, •i

PASTOR, BON. » E. GRANADOS, 70 CUGAT DEL VALLÉS).

tretsParQlletB (fíl,brigncs)

Dibuixants il •lnstradors GALÍ, F. (Agont do A. Trono. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.° BASTOS, QUERALTó 1 C.° SANTA ELENA, 4 1 6.CAM-INS, JOSEP .......... MALLORCA, 282.JUNGEDA. JOAN G.......

Construcció i decoració CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIó, 119-121.MALLORCA, 259, 2.on, 1.°

MIRET, RAMON.......... CÓRCEGA, 333, ENT. BASTOS, QUERALTÓ I C.°. STA. ELENA, 4 16. Pedra artificial

Dibuixants-pintors Constrnetors d'obres MINGUELL JOAN ......PARIS, 209.'CA RDUNETS,ALEYANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1•°PERADEJORDI, JOAN... ARIBnu, 57, 3.er,1.°

ALBESA, CARLES........ BORRELL, 292.OLIVA OL .. RDA. S. PERE, 48,2. en, 2.°

UMALLCCION

Pintora IICCROGER DCASALS PEYPOGH, J .... ROGER FLOR, 164.

Diltuixants-decoradora CONSTR TEKTON VIA LAIETANA, 40, ENT.° COROMINAS, MANUF.i.... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIn).TOLOSA, AURELI........ PL. LRTAMENDI, 29.ALEMANY, RAFEL .......SANT DOMINGO, 4, (SANT EbenistesI^ TRUJOLS BLEY, JOAN ..SANT GERVASI, 14 (S. G.)

EFCn1tOPB CUGAT DEL VALLÉS.) BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4. Plateries d'art

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226. JENSEN, GEORG......... PASSEIG DE GRÀCIA, 90,I FRANCESC (SARRIÀ).

FUXÁ, MANUELREIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21. Reproduecions artístiques

.......... ARAGÓ, 329.LLIMONA, JOSEP DIAGONAL, 410.

VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111 BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.DEKOR

MARÉS, FREDERIC ...... MALLORCA, 184, INTERIORNOGUÉS, ANSELM. PASSATGE

Enquadernadors^IIQUEL-RRIUS ......... MALLORCA, 207.

................ PL. ANTONI LOPEZ, 15.PRIU, TOMAS ........... CONSELL DE CENT 368....... MERCÉ, 3.

OTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329. Escultors decoradors RENART, J. ........... , .DIPUTACI CI 271TENAS, JOSEP .......... CARRER NÚM.16, ENTRE CAMPANA, JOAQUIM ....NÀPOLS, 307. BLANCO BAÑERES, H... CALL, 2Í

S, H... e CALL,DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ. SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU • 224 INTERIOR. .F.

GALÍ, F. (AgJUt d9 A. Trono. Pflris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.°DecoradorsBADRINAS, A. NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).D'IVORI ].°

Escultura religiosaCAMPS ARNAU, J. M.°.... MONTSENY, 77 (GRActA).

T.i... RBGILABERT I MAÑA ..... RRL.^. CATALUNYA, 68... RDA. S. PERE, 3, PRAL.,

L LONGUERAS, JAUME .. ALT ST. PERE, 18, 1.er, 2.aHOMS, JERONI ...........FRANC. GINER, 23, PRAL. LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.MALLORCA, 313.

Fotografies d'artMASANA ...... .....RDA. S. PExE,3,PRAL., 1.°

Ta i (^Iannfactura)P BBOBAY^fAT, TOMÁS ......... RIt s I TAULET,21 (SANT

PARCERISAS I CP ...... E. GRANADOS • 9^ Fusteries artístiques CUGAT DEL VALLÈS).RIGOI., RAMON .........ROSSELLÓ 168. CASAS, VíDUA DE F.. ... DIPUTACIÓ, 119-121. Vidres d'art

Decoradors en zuix RUI7, JOAN ............. ROGER DE FLOR, 141. GRANELL i C.° .. ENRIC GRANADOS, 46.ÁVILA, JACINTO.......... PASSEIG DE ST. JonN. 73. TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283. RIGALT, BUI.BENA i C.° CASANOVA, 32.

8 GASETA DE LES ARTS N.Q 31

RRIBRERIA MITIGA 1 MODEIII1ACANUDA, 45

Història de la Pintura Antiga [atalaia

Cinc volums

EN PREPARACIÓ: Rnt. J. GUDIOL

Pintura Romànica a Catalunya

Fons de la llibreria "AVENÇ"

G. HorcarMobles

Len paresDecoració

Antiguitats

Cànudà, 4 BARCELONA

LA CIUTAT I LA CASAREVISTA D'ARQUITECTURA,

ARQUEOLOGIA 1 BELLS OFICIS

Rbla. Catalunya, 125 BARCELONA

ANTIGA CASA A. OLIVA

QasI 1 E3f11T) 5

LA PINACOTECAT. Príu Maríné

Taller de daurats • Altars • Imatges.r .r MARCS 1 GRAVATS .r sDecoració i reproducció en pastaEXPOSICIONS PERMANENTS d'objectes dart antic i modernCasa especial per a la restauracióCort; 644 (.,r,, P. G.xo 1 a...). Tdrío,, 5045 A. de retaules antics

BARCELONA

Consell de Cent, 368 Barcelona(entre 13ruch i Girona)

lit. ávj\,y F R¡

JOIER

TEL. 813-S. P. GRANVIA, 643

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY 1835

Cogstrucciops • I'jobilizari

DECORACIÓ

Parcerisas i C... a-- Fusteria mecànica

Fàbrica de parquet-duela

Enric Granados, go Telèf. 5201 A

CARLES ALBESA

SUCCESSOR DE JOSEP ALBESA

CONSTRUCTOR D'OBRES

GRANS OBRES

EN FORMIGÓ

ARMAT

DESPATX: Borrell, 29Z - Teléfnn 683 H.

EXPOSICIÓ

Compra. i Venda d'Anfiguitats

J. V&1cnci&12o

I ; .nmuwluununnnuunminlnunnuuuul^uwuuuuulluuununl luuuuuuwiuunununnm

Corribia, 2, pral. (Caní. Pl. Nova)

BARCELONA

El més gran assortit

erg

Llibres d'Art

LLIBRERIA

SUB1RA14A

Porta-ferri-ssa, 14 Barcelona

Enric r +, - «rnnndosumerol^G • ^^ ' r ilèl. A.

• 7 L tiY

0 0 0 0 0 0 O O

11iohles Artístics

de Roten (Jonc)

F:t.brica:

Vasseig.t:de Gracia, 115.

BARCELONA

LLIBRES

ENQUADERNACIONS

IMPRESSIONS

Editorial Pollílota

Pttritxo1, 8 BARCELONA

REVESTIMENTSDECORATIUS

■ II1111111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111IIIIO

DEKOR=inllii nHl 11111 11111 111111 nlllll HH nlnn1111u u

Novíssima aplicacióde la URALITA a les

Arts DecorativesREPRODUCCIÓ EN RESPATLLERS I

ARTESONATS DE LES TALLES ANTIGUESDE FUSTA EN LLURS TONS NATURALS

URALITA, S. A.BARCELONA. PL. ANTONI LÓPEZ, i;

TELÈFONS 1644 A.-848 A.

LLOC D'EXPOSICIÓ 1 VENDA:

PASSEIG DE GRÀCIA, 90 — SUCUR SAI,

TELÈFON 53 G.

ANTIGUITATS

D'ART

Ca11 28

PRAL.

I 111IIII11111111111111

CARRER FERNANDO

\PLAÇA ST. JAUME)II

BARCELONA

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona

Pintura: Paper: Decoració

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

Compraria un exemplar

dels TOS 1, 4 i 7 de la

GASETA DE LES ARTS

per a completar col•lecció

1 Petritcul,M: ];diloriul l'oi iglula 1

GUIM C19Tr9L 1Ni9

DE FERROCFIRRILS

SISTEMA PRÀCTIC D'ITINERARIS DEFERROCARRILS '• ENLLAÇOS AMBAUTOMNIBUS, TARTANES, ETC.HOTELS 1 FONDES DE CATALUNYALLISTA DE RECADERS • MERCATS

1 FIRES • MAIA

LA MES PRÁCTICA • LA QUE CIRCULA MÉS

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HENRICII 1 C!—BARCELONA