1 presocratics

04/06/2014ORIGENS DE LA TRADICIÓ

FILOSÒFICA I CIENTÍFICA 1

FILOSOFIA ANTIGA

ELS FILÒSOFS

PRESOCRÀTICS



DEL MITE AL LOGOS

On i quan apareix la filosofia?

Circumstàncies històriques que afavoreixen

l'aparició de la filosofia

Límits en el nostre coneixement dels primers

filòsofs

Què en sabem, en general, de tots ells?

Què en sabem de cada un d’ells?

../../Sagan. Presocràtics 34min.27'.avi

../../Sagan.%20Presocràtics%2034min.27'.avi

../../Sagan.%20Presocràtics%2034min.27'.avi



ON I QUAN?

A les pròspers ports - ciutats comercials

de la Jònia (costa occidental de la

península d’Anatòlia i illes pròximes), i de

la Magna Grècia (sud de la península

italiana i Sicília)

A partir de la finals del segle VII i al llarg

del segle VI a.C.

../../img002.jpg

../../img002.jpg



PER QUÈ?

FACTORS

RELIGIOSOS

PENSAMENT RACIONAL

FACTORS

CULTURALS

FACTORS

ECONÒMICS

FACTORS

GEOPOLÍTICS



FACTORS ECONÒMICS

Nascudes com a colònies amb una base

agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el

comerç passa a ser l’activitat econòmica

més rellevant.

L’intercanvi es produeix tant envers altres

ciutats gregues com envers pobles de

parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis,

perses…)



FACTORS GEOPOLÍTICS

La filosofia neix a ciutats establertes als marges

oriental i occidental del món grec.

Són, ciutats – frontera amb un estret contacte amb

cultures no gregues.

Són estats independents, no part d’un imperi.

L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió

de la terra) és substituïda per nous governants

que basen el seu poder en la riquesa acumulada a

partir del comerç.



FACTORS RELIGIOSOS

La religiositat d’un poble agricultor i ramader no encaixa en les necessitats explicatives d’una societat comercial

Les formes de la religiositat grega es basen en una tradició oral: no hi ha llibres sagrats

Els encarregats del culte són el cap de família o el cap de l’estat: no hi ha una classe sacerdotal



FACTORS CULTURALS

Poc abans dels primers filòsofs apareixen les

primeres grans manifestacions de la Literatura

Grega: Homer i Hesíode.

En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i

Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi

ha un esforç per donar unitat, racionalitat i lògica

a la diversitat i atomització de la mitologia grega.

Són, doncs, precedents dels primers filòsofs.



LÍMITS EN EL QUE SABEM DELS

PRIMERS FILÒSOFS

Dels anomenats presocràtics en

conservem referències molt fragmentàries

en textos d’autors posteriors.

No podem pretendre reconstruir la seva

manera de pensar.

És més el que desconeixem d’ells que el

que en sabem.

Què en sabem?...



QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS?

Volien comprendre els fenòmens naturals

No els satisfeien les explicacions que tenien a mà

Veien problemes on les persones “normals” no n’hi veien, i hi buscaven respostes

Enlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven explicacions racionals

Inventaven maneres d’entendre les coses diferents de les creences tradicionals

Confiaven més en la raó que no pas en la tradició

Inauguraren el costum de criticar les idees dels altres

La tradició que fundaren donà lloc a la filosofia i a la ciència actuals



EL NAIXEMENT DE LA FÍSICALa recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants sobre la natura (φύσις)

De la natura, en cerquen el principi (αρ̉χή)

Tres significats bàsics d’α̉ρχή:– Origen, inici, començament

– Fonament, base, element

– Poder, autoritat, govern

En cercar un principi, volen saber:– Quina és la realitat material que ha generat tota la natura?

– Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals?

– Quina és la llei que governa la natura?

No estan d’acord sobre quina és la naturalesa o la quantitat d’aquest principi



QUÈ SABEM DE CADA UN?

Els milesis– Tales

– Anaximandre

– Anaxímenes

L’escola pitagòrica

Heràclit d'Efes

Parmènides d'Elea

Els pluralistes– Empèdocles d’Agrigent

– Anaxàgores de Clazòmenes

– Els atomistes: Demòcrit d’Abdera i Leucip de Milet



MILESIS

Són Tales (624-546 aC.), Anaximandre

(610-545 aC.) i Anaxímenes (585-524 aC.)

La matèria no és inert sinó activa, viva

(hilozoïsme).

L'arkhé és, per Tales, l'aigua.

Segons Anaximandre és un substrat

indeterminat (apeiron)

Segons Anaxímenes és l'aire.



L’ESCOLA

PITAGÒRICA (1)

Pitàgores de Samos (572-496 aC):

personatge entre la història i la llegenda

Corrent filosòfic mescla d’escola filosòfica,

secta mística i partit polític

Entre les seves idees podem diferenciar

– Elements místics

– Elements filosòfico-racionals



L’ESCOLA PITAGÒRICA (2)

Elements místics:

– L’ésser humà, ànima presonera en un cos. L'ànima és immortal i es reencarna (metempsícosi)

– La purificació - katharsis (καθάρσις) del cos i de l'ànima, mecanisme de salvació de l'ànima. (fi del cicle de les reencarnacions)

– La saviesa, la filosofia (coneixement de la llei que regula la natura), mitjà de purificació -salvació



L’ESCOLA PITAGÒRICA (3)

Elements filosòfico – racionals

– L'arkhé són els nombres

– L’univers és anomenat κόσμος (cosmos):

Ordenat, organitzat

Bell, Harmònic

– La realitat està numèricament (aritmètica-

geomètricament) ordenada. La natura,

l'univers és la combinació harmònica dels

nombres. Les coses mateixes són nombres



HERÀCLIT D’EFÉS (544-484 a.C.)

Una llei-raó oculta (logos - λόγος) governa la φύσις : Tot és devenir, atès que la φύσις és confrontació constant dels contraris

Unitat = diversitat i Harmonia = guerra. Identitat dels contraris

La raó humana és un moment del Logos universal

El foc, element inestable i transformador, és l'α̉ρ̉χή. “La φύσις és foc” significa que la natura és generació i destrucció constant

Tot flueix (panta rei - πάντα ρε̃ι), res és estable ni permanent



PARMÈNIDES D’ELEA (VI-V) (1)

Poema:– Estil èpic / Veritat revelada

– Introducció / Via de la veritat / Via de l’opinió

Via de la Veritat:– Identificació del ser i el pensar

– Punts de partida (Principis presents en la lògica posterior):

El ser és, el no ser no és (principi d’identitat)

No és possible que el Ser no sigui o que el No ser sigui (principi de no contradicció)

O Ser o No ser (principi de terç exclòs)



PARMÈNIDES D’ELEA (VI-V) (2)

El Canvi implicaria trànsit de Ser a No Ser (destrucció) o a la inversa (generació). Per tant, és il·lògic i irreal.

El Moviment i la Pluralitat pressuposen l’existència del buit (=No ser). Per tant són impossibles.

Conclusió: Negació del Canvi, el Moviment i la Pluralitat. El Ser és necessàriament Un, Immutable i Etern

Contraposició radical de la lògica amb l’experiència sensible: resulten incompatibles. La natura no tan sols no és com sembla sinó que és el contrari.



ELS PLURALISTES (1)

Elements comuns:

– Intenten fer compatibles la lògica amb

l’experiència sensible, el ser i el devenir, a partir

de principis diversos.

– Aquests principis són en constant moviment: En

mesclar-se, es generen les coses i es

destrueixen en separar-se.

– La pluralitat de les coses existents no prové

d’una unitat originària sinó d’una pluralitat

originària



ELS PLURALISTES (2)

Empèdocles d’Agrigent (V aC)– Quatre principis materials: aigua, aire, terra i foc.

– Dues forces externes que els fan unir-se i separar-se: Amor i Discòrdia

Anaxàgores de Clazòmenes (V aC)– En totes les coses hi ha llavors de totes les coses

(homeomeríes).

– Les homeomeríes són el principi. Es diferencien qualitativament

– L'univers és governat per la raó (Nous). El Nous no és barrejat

Atomistes (V aC): Leucip de Milet i Demòcrit d’Abdera



ATOMISME (1)La realitat és el ple -àtoms (α̉τομός – no divisible)- i el buit (ser i no ser)

Característiques dels àtoms– Petites partícules indivisibles

– Imperceptibles

– Eternes

– En constant moviment en el buit

– Qualitativament homogenis

– Quantitativament heterogenis: tenen formes diferents

Els cossos es generen en unir-se els àtoms, i es destrueixen en separar-se

Les qualitats que percebem en les coses poden ser objectives (si són mesurables) o subjectives (si no ho són). Gustos, colors o olors no són reals sinó aparents



ATOMISME (2)

Semblances i diferències amb d’altres pensadors:

– Com en Parmènides, no hi ha generació ni destrucció

– Com en Heràclit, la realitat és devenir constant (moviment)

– Com en Pitàgores, el que no és quantificable no és real.

– Com en Empèdocles i Anaxàgores, el canvi és resultat del

moviment dels elements

– Com en els monistes (i contra Empèdocles i Anaxàgores), el

principi és qualitativament homogeni.

– Contra Empèdocles i Anaxàgores, no hi ha un principi o

causa del moviment

1 presocratics

Education