mi

ANY II

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T

Palamós 28 dè Juliol de 1928. NÚM. 38

P R E U S D E S U S C R I P C I Q

P a l a m ó s , t r i m e s t r e

F o r a , t r i m e s t r e

E s t r a n g e r , un a n y

2-00

2'25

15'00

ptes.

id. Id,

O O O O

O O O O

^ ^ A Q P ' Ó I A D M I N I S T R A C I Ó MAURI I VILAR. 2, SEfsoN.

A n u n c i s , c o m u n i c a t s i r e c l e m s a p r e u s s e g ó n s t a r i f a .

P c g a m e n t s a la bestreta .

1 a u n a b e u t a t

A c í i i e s a m i S U Í

• No voldríem pas començar aquest, elogi sense refe-rir-nos primer a aquest dissortat «Cavaller de la Soli-tut» que des d'aquestes maleixes planes ens ha blasmat per aquests mateixos elogis, aixís com a vos-altres, gentils damisel·les palamosines, de qui té for-mat tan injustificat concepte .No us encaparréssiu per aixó ni tampoc volguéssim esbrinar la causa del se'i odi envers vosaltres. Segurament que la seva vida ós trista de la tristesa de l'enyor, ignorant que precisa-ment vosaltres, les seves odiades enemigues, (tals us considera) sou les qui podeu fer d 'una vida Irlsta com la seva un compendi de felicitat. Que hi farem que eU no us comprengui? Prou que ho sabem que el vostre cor és net de la maldat que vos atribueix i també que está en vosaltres tota la virtut de que feren gala les nostres àvies i esteu exentes de tots els pecats que sols comentant una grossa injustícia us en fa culpables.

' I *

Forçosament que aquest elogi haurà de distingir-se dels que el precediren; podríem dir íjue es extraordi-nari, ég doble per ésser adress í t a dugués amigues entranyables i a les que ni tan sols en aquest afer hem volgut separar; aniran juntes com sempre van a tot arreu. Ademés que si no ho féssim aixís un dubte se'ns hauria presentat: a quina elogiar primer? •

Ja hem dit que sempre van juntes formant una pa-rella armónica per el bell conjunt de llurs vostres; íón altes 1 ben formades i sobressurten d'entre les demés

per la seva figura arrogant i distingida. Una d'elles té el cabell castany clar i l'altra també, cosa de la que al contrari del de la «Solitut^» no hem de fer -n'hi cap retret, ja que ens plavia quan el seu cabell era negi enc i ara que s'és tornat ros ens agrada igual-ment.

Ens agrada veure-les juntes arreu ostentant la seva bellesa jovenívola i el seu posat de regines a les que segurament no cá negai'ia de retre homenatge ni tam-poc el Cavaller que tant hem hagut d'esmentar.

JOAN MIQUEL HISPEIRU

C : a r n e t cl u n e x c a r s i o n i s l r a

AjikÍ; ( M . - j n t s e n y )

La flora de la -¡"pida de les Agudes va marcant esca, lonadament, amb els seus tons, les diferentes altituts de la muntanj-a, fins a arr ibar al cim de roca pelat i sense una herba.

Al peu de la vessant de Sta. Fé un gran bosc de castanyers alts i ben arrenglerats, semblen més que un bosc, un jardí, amb un rierol de corrent suau amb fulles seques que hi neden i que la corrent s 'emporta a poc a poc. Aquest bosc, a mida que va pujant-se la muntanya, va áclarint-se, deixant clapes on només hí ha ginebrons i a r ç o s i cscardots, per entre mig dels quals es belluguen les sargantanes de color xacolala i algun lluert i-serpeta roents del sol.

També es. barre jen amb els castanyers alguns abets,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 COSTA B R A V A

d'í ful lam vert-negre, que ressalta damunt del vert cinr dels castanyers.

Però al últim arr iba que aquests abets s 'acaben i només entre el pedruscall negre i rodoladís, hi creixen unes herbes petitones i arrapades i unes altres, que al oap-de-munt d 'una tija verda f an una floreta blanca rom un lliri, amb una coroneta de color d 'assafrá i or iil mig de les fulles. E.̂ el «edelweiss (blanc noble) com ("1 diium a Suissa, que a l 'hivern, quan encara la neu cobreix els pics més alts, ja hi floreix i conf(5n la seva l)i.-i!i:'.or amb el blanc do la neu.

D'aqiiesla ílor lii lia troyos que n'están completa-iii". ii. coverts i al costat do la negror de les pedi'es i

ví!rt castanyers i abets fa un conjunt beliíssim. í.i cin fi'acabea les darreres plantes, el terreny está

ní'inés coll·lirt de les roques, que la nsu, a l 'hivern i el Sol, a l 'esliu, esberleu i rodolen pendent avall , i en un re.:() d'un penyal , arredos^at, hi ha ua avet corpulent, ve.] i solitari que sembla q a e s 'hi hagi perdut.

Del pic més alt de Les Agudes, sembla que hom Tiiigui als seus peus estés, un mapa en relleu do Cata-lunya. Les carreteres que serpejen pels flancs de les iuu:i ianyoles de la plana, s'hi destaquen com una cin-l.n groguenca, i els r ius com unes cintes blavisses i lluentes.

La carena de Les Agudos s 'a l larga amb els seus pics fins al Turó de l ' i íome i ai Coll del Vent. A poneni la sorra de Matagalls, negre i fosca, que el sol ponent tenye ix de vermelló. Evota mateix d'aquest pic do Les Agu.log i en la Vall que f a amb el M:;lygaUs hi ha Sant Marçal, amb la seva ermita, que per baixar-la s 'ha de l)aasar per un camí que només de veure ' l f a ro-Ita- el cap.

A l 'altre vessant, la de migjorn, la vall de Sta. Fé . Düs d'ací dalt l 'Hotel sembla una caseta minúscula, de íira, i els dos llacs de los rescl0's:!s, dos espills, on s'tímmiralla el sol abans de pondre's.

Més enllà la plana, fins al Montnegre i ñns a mar cap allá a Ulanes i ios Gabarres , de darrera los quals s 'aixeca, al lunyat, el Pireneu, una mica envolcallat de calitja. I anant donant la vol ia les Guilleries, que s 'a-maguen darrera dé Matagalls per Tin cap i més enllá Sant L lorenç de Munt i Montserrat amb les seves pun-xes com una serra; i més baixa la muntanya del Tibi-dabo que ens tapa la ciutat de Barcelona.

Des d'ací dalt totes les poblacions que es veuen en-cerclades per aquestes muntanyes són iguals. No tenen altra dif«rencia que el nombre de cases, però pel de-més totes són iguals i s 'assemblen. í al mirar-les, hom es diu seguidament, perqué hi ha d 'haver r ival itats entre aquestes poblacions que són germanes? I hom pot arr ibar a entendre menys perqué moltes vegades

els fills d 'una mateixa població poden arr ibar a renyii* i esdevenir enemics irreconciliables, pel sol fet de que uns vag in a bal lar a la sala de dalt i els demés a la sala de baix .

F . J U A N A L S r DAGAS

O 5 a r i s e t m a n a

Quan ens pensàvem que la carretera de Palamós a L a Fosca estava ja totalment enllestida heu-vos ací quo un jorn la veiem embellida amb uns pals que si-mulen una pared a ñ i efecte que els nombrosos veícl«s que ,a tothora hi passen no es vegin en perill de des-penyar-se.

No sabem íins a quin punt poden aguantar aquests pals. No interessa pero. E l cas, el més xocant d'aitala pals és que eslan curosament pintats amb llistes ver-melles i b lanques i que de l luny es confonen fàcilment amb una qundj-illa de presidiaris.

Si a ixó no és originalitat

-Gem que era fesl:^ Major, de Pala frugel l i perqué els asos locals poguessin aprendre i al ensems reposar, la junta del Palamós S. C. decidí xjue els seus jugadors fessin festa. Per aquest motiu diumenge van dir-los-hi:

«Nois, avui no es juga. Aqui teniu una entrada i cap a Palafrugel l falta gent. A aprendre com juguen els de Sans, a diver-tir-se i a descansar, que la calor apre-ta i s 'apropen partits dífíci^s».

J ois asos fei-en via vers Palafi-ugell. N'hi hagueren dos, esportius enciclopèdics, que no estaven per des-cansar i s'en anaren a boxar a una vetl lada que dona-v a la novella entitat C. E. i E . Després de l luir el tipet i emb les barres ben madures tornaren a Pa lamós amb unes quantes dents de menys peró amb una honora-l>le TÍcloria.

Si la junta no els diu que descansin no sabem el que haurien fet.

E l s del «Port» continuen amb aquella contancia l 'organització de verbenes. Diumenge hi hav ia molt poca gent, malgrat que el ball es de «gorra>.

E s el que diu l 'adagi: «De desagraïts l ' infern n'és plé.

Hem tingut ocasió de comprovar que les noies pa-

A Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVÀ

lamosines porten ela vestits un poc mes llargs que fins ara. No ho estranyem gens. Tanmateix esperàvem qua es donarien compte de l 'error que representaven els vestits massa curts.

Més a més de futbolista^ en Rosalench és un bon bo-xador. El séu darrer contrincant, en Ros de Girona, tingué ocasió de comprovar-ho en la prop-passada íüsia Major de Palafrugell.

Ah! De bon boxador també ho és en Madriles que iguiú que ei seu company de equip, també va saber triomfar.

Ara que el triomf d'en Rosalench fou aconseguit per oli sol i el de l'altre, en comandita amb una segona persona. Una noia que es passà el dia resant.

—Encara vas als banys? - S i . —Hi ha molta gent? —Ja ho crec. —De noies, com está? —Blolt rebé. I que van a la «fresca^! .

Miss PALAMÓS

r i t ica t ea t ra

S'alça el teló. Apareix el pierrot i comença a plànyer la poca serietat del públic. Els tracte a ells de papa-gais garladors i insubstancial!, i a elles de superficials, de nines de cartró, pepes de cel·luloide, dametes de llautó, flors artificials, etc. etc. Els dia qu'ho són tot, menys homes, prodigant-els-hi un sens nombre d'elo-gis poc envejables. Mentres va parlant ell mateix s'exaita, i apar unes voltes trist i enyoradís en la so-litut en que viu, i altres majestàtic i greu, com jutge inexorable qu'els tira en cara llur apartament de la serietat i dignitat que deu tenir un home; tantost riu escandalosament burlant-se d'ells, o bé es lamenta d'ésser ell.l 'únic HOME d 'enire tots els allí congregats, plorant do la trisioi- que aquella soletat li dóna.

I ells, els espectadors de sang d'horxata, que fan? Llireu-los enfonsats en líurs seients, boca-badats. Es-colten. Mireu-los bé. l 'ins més amimt del cabell, molt més amunt, veureu que a cada costat de cap se'ls hi aixeca un òrgan molt semblant a fulles de blat de moro: les orelles, per cert molt llargues, semblants a les de certs animals nolables en aquest concepte.

Escolten. Peró res més. Jo crec que no senten al pieiToi, o si el senten no sabon ço que sentón; s'els hisuha, s'(!ls bescanta, i . . . . res. Ni un mot de pro-testa, lli una doinostració d'indignació, ni una mani-f<-!Siació, . . . . res! Sols se sent, el bi-ugit de llurs ore-lles en lluita conti-a qualque mosca impertinent. Es dii'á que no saben ni proferir una exclamació? Peró al menys, ja que no fan res més, bramessin!

Tvi.urs íiAY

E x p o s i c i ó No ós el valor estètic de l 'obra lo que ens ha induït

a fer aquest comentari, ni la celebritat ni el treball dels actors, que en aquest cas es redueixen a un sim-ple bromista, el tan gastat i ja vulgar clown, pierrot 0 pallasso, quina missió és la de inventar nous proce-diments, nous «trucos» per a excitar la hilaritat dels espectadors. Són precisament aquosts tiltims, per la sera actitut singular, inusitada,, què ens han cridat l 'atenció.'Voldríem parlar únicament d'ells, peró a fi de que nostre comentari sigui més complert, el farem extensiu fins a l 'autor relacionant aquests dos ele-, monts, actor i públic, que, en aquesta ocasió, han in-terpretat conjuntament la comedia original per demés 1 singularment rara, que s'ha desenrotllat t inguent per teatre a Palamós i per escenari «Costa Brava». Ha es-tat el clown «El Cavaller de la Solitut»; i el públic, l'element jove d'aqueéta localitat.

Jratanws. s. c. o Granollers, S . C. 5

Dimecres, diada de Sant Jaume, fou jugat aquest partit. Bon públic, bon sol i joc dolent foren les seves' característiques.

Després del brillantíssim partit dels locals contra Í1 reserva de la «U. S. de Sans», no esperàvem una ac-tuació tan incolora i insubstancial. Es clar que man-caven Aliu i Ventura i que Rosalench, que segons diuen havia sortit a jugar indisposat, hagué de retirar-se a la mitja part . Peró l'onze que arrenglerà el Pala-mós podia fer-ho millor, molt millor.

La grossa rentat je amb que els forans sapigueren (?)

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA B R A Y A

af^nbar la partida no és fidel reflexe dej desenrrotlla-]jient de la mateixa. Sí bé en }es seves arrencades hom hi vesDumava una intel·ligència qu« no tenien els lo-cals en a/ribar a la porta tan dolents eren uns com ois aiíras. Podien ben bé donar-se la mà. Més clar. No creiem possible que la davantera granollerina encolo-mi tres gols al Palamós en condicions normals. En aquest partit els varen marcar, és veritat, perd, de (|'.iina manera!

R1 primer vingué d'un batibull davant el marc de Mayor i l'entrà, creiem que Pvibas, en complicitat amb Ü.1 'líayor. El segon fou culpa de I)ima,s i Mayor puix <|Uo (ú primer eníregú malament la pilota al segon i Mayo:' es qiiedd tranípiilet veient com la pilota enlra-Yii mansament a la seva xarxa. Garí aconseguí el ter-cer i úhim que tampoc fou gairo vistós.

Resumint: el Palamóa; es comportà malament i el (5ranollers tampoc va saber satisfer-nos. Ens pensà-vem que era un equip més porillós del qu® ho fou, di-rn ocres. Es destacaren Garí i Martí, els més troba lia-flor.-; i bons dominadors de la pilota encara que els. manca decisió en el xut.

D'ols locals Dispés fou el més encertat i a la segona })art també Molla, que fou l'aulor do totes les arren-cades palamosines malgrat no jugar en el seu lloc habitual. Gou el més sincer i treballador do tots i en-tusiasta, peró no pas encertat. Company, Ribas i Ro-sal en ch sense convèncer com tampoc ens cojivencé I^arti que a la segona part suplí a Rosalench. Regulars Ribera i Bosacoma i poc actiu Roger.

\AI partida fou arbitrada per Eallell i »ls oquips eren:

(Jranollers S. CK- Zapata, Saló, Faig, Ortunyo, Castro, Ventura, Pei, Martí, Garí, Escrits, Duran.

' Palamós S. C»:- Mayor, Dimas, Dispés, Gou, Com-pany, Bosacoma, Molla, Ril)6ra, Ros ilench, (a la sego-na part ÍJarti), Ribas, Rogor.

K 3 E P E R

Suscrivius-se, anuncieu a «•COSTA BRAVA»

Raó: S. PLAJA Munt 34 Palamós

A Q U E S T N Ú M E R O H A E S T A T R E V I S A T P E R L A

C E N S U R A G O V E R N A T I V A -

u a n i L t u p e r s e m p r e

11 J ] e m v u l l p e r d í e !

( L I c t r e t a )

A tu aml j to t l ' a f e c t e .

J a cjiie uji j o r n ami) SOÍ J e j t e l l s ,

lo Lell sol d i i iÉn j ta t ,

. . . io sol cle fel ic i tat

el f ret gel per íi va fon<3re

dels rcncors l l u n y a n s i vell»,

v i n a j a , a j u n t a t a m t mi

qui dl f, er ani b tu /

l» ti't el CJ Qu ami) tu pev sempre em vull perdre.

P e r f a r l i t r m ó s nostre a m o r

alliimal-, p e r els teua ulls,

«eguirem de j o i a curulls

dc la Vida cl c a m í tendre ,

jnipulsat» p e r nostre c o r .

N o ' m d c i x i í , no, ami) desconsol

I c r la v ia j o tot «oi.

QH amh tu per sempre em vull perJre

E l s j o r n s ve iem ami) d o l o r

c o m auccl ls de no í t r cs mans

s e s m u n y e n , COJU dels ainiants

vo"lgues5in p r e n d r e ia jo ia ,

d e j x a n t - l i s tan sols l ' e n y o r , . . .

jScguim, seguim als aucel ls ,

a n e m cs t in iada .aml ) ells,

Q» ami tu per sempre em vull perdre

I quan j a f e t lo c a m í

la m o r t del cor cl t a e i g

par i , sens l lur remore ig

nos t re cos, r o m a n d r e fassi

er t i f re t , v i n a [ai ! a n i t mí .

í E s c o l t a ml . . . Q u ' e n lo fossar

tamlié a m l j tu vul l reposar .

llQuamJy tu per sempi-e em vull perdreW

E L JOVINCEL SOLITARI

ÍÈÈÈÈ mmem

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

* ^ w

o t i c i a r i El dimecres tingué lloc un ball de verbena en el

jardí del Centre R. Federal que malgrat llur clasicis-me, dones era amb raanubri, no assolí gaire éxit.

S'está treballant activament en l'adoquinat del car-rer d® Cervantes. Probablement en la próxima setma-na quedaran les obres enllestides.

Com en anys anteriors hem d'ésser especladors de focs iraposants que es produeixen en els boscos. dimecres veiérem aixecar-^'se una immensa eolumna de fum per la part de Calonge que anà prenent propor-cions alarmants en les hores de la nit, éssent bastants els palamosins que s'hi traslladaren. Sembla que una masia hagué de demanar auxili per tal d'evitar que el foc hi fes presa, acudint-hi uns centenars de calongins que pogueren allunyar el perill.

El Casino L'Unió celebra el seu primer ball estiuenc amb l'orquestrina Bevisí^uis amb forga éxit.

Aprofitant la di^da de St. Jaume el Centre xVgrup^-ció Republicana del veí poble de St. Joan, orgaiüizá una excursió colectiva a Olot i Banyoles.

Amb éxit sempre creixent el Casino «El Port» se-gueix organitzant verbenes. La dol dimecres passat, per la gran gentada que s'hi congregà, assolí el carac-íer de vertader esdeveniment.

Aquesta nit l'Associació de música celebrai-á un concert que tindrà lloc en el Teatre Carmen a càrrec del renomenat Trio de Barcelona.

Durant aquesta setmana la calor s'ha fet sentir de debò per lo que ja no cal dir com ha estat concorre-guda la nostra platja en l'hora del bany.

Entre les projeccions cinematogràfiques darrera-ment exhibides en aquesta localitat cal esmentar «El negre que tenia l'ànima blanca» i «La Cabanya del oncle Tom» ambdues projectades a L'Economic Cine.

J O U i E i n I m u

Aparejador i constructor d'obres P L À N O L S , P R O J E C T E S I P R E S S U P O S T O S

Muní, 54 P A L A M Ó S

R e s e r v a t p e r a a

fi

Jll m }

f f í f í í i n L L

M

Pla a Villena Centre Genera! de Suscripcíons

T^enJa i suscrlpció a tota mena pei·ioJ-ics i

r-^ijT.ííes nacionals i estranya ccL/.

(corresponsal de lau principals editorials de

l^arcelona i -Afaí/rit...

«»• "««oooooo® OO"

o y a l - S p o r t B a r

•«•••«ooo******

B e

Cervantes, 38 i ^o

e g u d e s J e m a r c a - s e rve i

a c u r a t - L l o c d e r e u n i ó

de l s a i m a n t s de l s s p o r t s

•**°**>«,,«a«oeooooa«ooao°oeo»oieo«oo*s»ea«sae»*«>o**ss,,•*•>«*••

Trv. «MPORIUM'̂ AI-AM^a

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

MARIA ARTIACH la exquisita galleta, dulce y sabrosa

• amiga de paladares refinados:

Desayuno ideal, postre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

M A R Í A A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.

Gdrlbn Tea B¡5CU¡t

y£xce£e/Ue para eí ¿é MARIA A R T i A C H

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

liEE I T i

5 CÉiilints

A N Y II

S E T M A N A R I P O P U L A R I N D E P E N D E N T

Palamós 28 de Juliol de 1928. N U M . 38

P R E U S D E S U S C R I P C I O

Pa lamós , t r imes i ra 2'QO pt«s.

Fora, t r imestre 2'2S id.

Estranger, un anu 15'00 id,

O O O O

O O O O

R E D A C C I Ó í A D M I N I S T R A C I Ó

MAURI I VILAR, 2. S E G O N .

A n u n c i s , c omun i ca t s I rec lams a preus segóns tar i fa.

Pagaments a la bestreta.

O a una Leutat

A Jt fgueí

No voldríem pas coMiençar aquest, elogi sense refe-

rir-nos primer a aquest dissortat «Cavaller de la Soli-

tut» que des d'aquestes mateixes planes ens ha

blasmat per aquests mateixos elogis, aixís com a vos-

altres, gentils damisel·les palamofïines, de qui té f(̂ r-

mat tan injustificat concepte .No us en';apari'essia per

alxó ni tampoc volguéssim esbrinar la causa ciel se i

odi envers vosaltres. Segurament que la seva vida és

trista de la tristesa de l'enyor, ignorant que precisa-

ment vosaltres, les seves odiades enemigues, (lals us

considera) sou les qui podeu f^r d'una vida 1rista co;n

la seva un compendi de felicitat. Qué hi farem quo e!l

no us comprengui? Prou que ho sabom que el vosíre

cor és net de la maldat que vos atribueix i també que

está en vosaltres tota la virlut de que feren gala ies

nostres àvies i esteu exentes de tots els pecats que

sols comentent una grossa injustícia us en fa culpables.

! !»: !i:

' Forçosament que aquest elogi haurà de distingir-so

dels que el j^recediren; podríem dir que es extraordi-

nari, és doble per ésser adres5t-fc a dagues amigues

entranyables i a les que ni tan so)s en aquest afer hem

volgut separar; aniran juntes com sempre van a tot

arreu. Ademes que si no ho féssim aixís un dubte se'ns

hauria presentat: a quina elogiar primer?

Ja hem dit que sempre van juntes formant una pa-

rella armónica per el bell conjunt de llurs vostres; són

altes i ben formades i sobressurten d'entre les demés

per la seva figura arrogant i distingida. Una d'elles

té el cabell castany clar i l'altra també, cosa de

la que al contra.'i del de la «Solitut» no hem de for-

n'hi cap retret, ja que ens plavia quan el seu cabell

era negi enc i ara que s'és tornat ros ens agrada igual-

ment.

Ens agrada veure-les juntes arreu OBlentnnt la seva

bellesa Jovenívola i el seu posat de rcgines a les ({ue

segurament no G.Í negaria de retre homenatge ni tam-

poc el Cavaller que tant hem hagut d'esmentar.

JOAN MIQUEL JÍISPEIRU

C . arnet d un excursionista

L e i A j u J ï s ( J M . - J t i t ï c n y )

l a flora de la ^plda de les Agudes va marcant esca.

lonadament, amb els seus tons, les diferentes altiluts

de la muntanya, fins a arribar al cim de roca pelat i

sense una herba.

Al peu de la vessant de Sta. Fé un gran ])osc de

castanyers alts i bon arrenglerats, semblen més quo

un bosc, un jardí, amb un rierol de corrent suau amb

fulles seques que hi neden i que la corrent s'emporta

a poc a poc. Aquest bosc, a mida que va pujant-se la

muntanya, va aclarint-se, deixant clapes on només lii

ha ginebrons i arços i escardots, per entre mig dol.s

quals es belluguen les sargantanes de color xacolata

i algun lluert i serpeta roents del sol.

També es barrejen amb els castanyers alguns abets,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

de fullam vert-negre, que ressalta damunt del vert

c]ar deis castanyers.

Pero al últim arriba que aquests abets s'acaben i

només entre el pedrusnall negre i rodoladís, Iii creixen

ihies herbes petitones i arrapades i unes altres, que al

cap-de-nuint d'un a tija verda fan una floreta blanca

nom un lliri, amb una coronela de color d'assafrá i or

u! inigde los falles. el «edehveis'^ (blanc noble) com

diuon a Suissa, que a l'hivern, quan encara la neu

í'obroix oís pies més alts, ja hi floreix i confón la seva

l»ian<'or amb el blanc de la neu.

í)'at[iiosta ílor h.i ha tronos que n'eslán completa-

jii'ffit covorls i al costat de la negror de les pedrea i

(lol vort delH castanyers i abets fa un conjunt bellíssim.

'¿lian R'acabeu les darreres plantes, el terreny eslá

noniés coburt de Ies roques, que la neu, a I'hivern i el

So!, a l'estiu, esberlen i rodolen pendent avali, i en un

re '.6 d'un penyal, arredos^al, hi ha uu avet corpulent,

vOij i soiilari que sembla que s'iii iiagi perdut.

Dol pic més alt de Les Agudes, sembla que hom

liiigui als sous peus estés, un mapa en relleu du Cata-

lunya. Les carreteres que serpejen pols flancs de les

luiiaiHnyolos de la plana, s'hi destaqueu com una cin-

ia groguenca, i ela rius com unes ciates blavisses i

lluoiiles.

La carena de Les Agudes s'allargaamb els seuf? ¡ncs

flns al Turó de l'Ilomo i al Coll del Vent. A ponent la

sorra de Matagalls, negre i fosca, que el sol ponent

leiiyoix de vermelló. Sola mateix d'aquest pic do Les

Agudes i en la Vall que fa amb ei M;it;',galis hi ha Sant

Marçal, amb la" seva ermita, que per baixar-la s ha de

pussar per un camí que només de veure'l fa ro^lar el

cap.

A l'altre vessant, la de migjorn, la vall de Sta. Fé.

JJüs d'ací dalt l'IIotel sembla una caseta minúscula,

de fira, i els dos llacs de les rescloses, dos espills, on

s'.mimiralla el sol abans de pondre's.

Més enllà la plani, fin^ al Montnegre i fins a mar

cap allá a lílanes i les Gabarres, de darrera les quajs

s'aixeca, allunyat, el Fireneu, una mica envolcallat de

calitja. I anant donant la volia les Guilleries, que s'a-

maguen darrera de Matagalls per un cap i més enllà

Sant Llorenç de Munt i Montserrat amb les seves pun-

xes com iina serra; i més baixa la muntanya del Tibi-

dabo que ens tapa la ciutat de Barcelona.

Des d'ací dalt totes les poblacións que es veuen en-

cerclades per aquestes muntanyes són iguals. No tenen

altra diferencia que el nombre de cases, peró pel de-

més totes són iguals i s'assemblen. I al mirar-les, hom

es diu seguidament, perqué hi ha d'haver rivalitats

entre aquestes poblacións que són germanes? I hom

pot arribar a entendre menys perqué moltes vegades

els fills d'una mateixa població poden arribar a renyir

i esdevenir enemics irreconciliables, pel sol fet de que

uns vagin a ballar a la sala de dalt i els domés a la

sala de baix.

F. JuANALS / DAGAS

1 o s a n s e t m a n a

Quan ens pensàvem que la carretera de Palamós a

La Fosca estava ja totalment enllestida heu-vos ací

que un jorn la veiem embellida àmb uns pals que si-

mulftii una pared a fi i efecte que els nombrosos veícles

que a lothora hi passen no es vegin en perill de des-

penyar-se.

No sabem flus a quin punt poden aguantar aquests

pals. No interes.sa peró. El cas, el més xocant d'aitals

pa's és que estan curosament pintats amb llistes ver-

melles i blanques i que de lluny es confonen fàcilment

amb una quadi-üla de presidiaris.

Si aixó no és originalitat

Com que era festa Major^ de Palafrugell i perqué els

asos locals poguessin aprendre i al ensems reposar, la

junta del Palamós S. C. decidí que els seus jugadors

fessin festa. Per aquest motiu diumenge van dir-los-hi:

«Nois, avui no es juga. Aqui teniu una entrada i cap

a Palafrugell falta gent. A aprendre com juguen els,

de Sans, a divertir-se i a descansar, que la calor apre-

ta i s'apropc-n pnríits difíci.'s».

I els asos feren via vers Palafrugell. N'.hi hagueren

dos, esportius enciclopèdics, que no estaven per des-

cansar i s'en anaren a boxar a una vetllada que dona-

va la novella entitat C. E. i E. Després de lluir el tipet

i emb les barres ben madures tornaren a I^alamós amb

unes quantes dents de menys peró amb una honora-

ble victoria.

Sí la junta no els diu que descansin no sabem el que

haurien fet.

Els del «Ports continuen amb aquella contancia

l'organització de verbenes. Diumenge hi havia molt

poca gent, malgrat que el ball es de «gorra>.

Es el que diu l'adagi: «De desagraïts l'infern n'és

plé.

Hem tingut ocasió de comprovat' que les noies pa-

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

lamosines porten els vestits un poc mes llargs que fins

ara. No ho estranyem gens. Tanmateix esperàvem que

es donarien compte de l'error que representaven els

vestits massa curts.

ilés a més de futbolista en Rosalench és un bon bo-

xiïdor. El seu darrer contrincant, en Ros de Girona,

liügné ocasió de comprovar-ho en la prop-passada

íosia Major de Palafrugell.

Ah! De bon boxador també ho és en Madriles que

igual que el seu company de equip, també va saber

li'ionifar.

Ara que el triornf d'en Rosalench fou aconseguit per

ell sol i el de l'altre, en comandita amb una segona

persona. Una noia qu© es passà el dia resant.

—Encara vas als banys?

-S i .

—Hi ha molia gent?

—Ja ho crec.

—De noies, com está?

—Molt rebé. I que van a la «fresca^!

j\Iiss PALAMÓS

ritica teatra

S'alça el teló. Apareix el pierrot i comença a pjányer

la poca serietat del públic. Els tracte a ells de papa-

gais garladors i insubstancial!, i a elles de superficials,

de nines de cartró, pepes de cel·luloide, dametes de

llautó, flors artificials, etc. etc. Els diu (julio són tot,

menys homes, prodigant-els-hi un sens nombre d'elo-

gis poc envejables. Mentres va parlant ell mateix

s'exalta, i apar unes voltes trist i enyoradís en la so-

litut en que viu, i altres majestàtic i greu, com jutge

inexorable qu'els tira en cara llur apartament de la

serietat i dignitat que deu tenir un home; tantost riu

escandalosament burlant-se d'ells, o bé es lamenta

d'ésser ell l'únic HOME d'enlre tots els allí congregats,

plorant de la tristor que aquella soletat li dóna.

í ells, els espectadors de sang d'iiorxata, qué fanV

Mireu-ios enfonsats en llurs seients, bOca-badats. Es-

collen. Mireu-los bé. l'ins més amunt del ca])fíll, molt

més amunl, veureu que a cada costat de cap se'ls hi

aixeca un òrgan molt semblant a fulles de blat de

moro: les orelles, per cert molt llargues, semblants a

les de certs animals notables en aquest concepte.

Ks^toiten. Peró ros més. Jo crec que no senten al

pieiTOl, o si el senten no saben ço que senten; s'els

insulta, s'els boscanta, i . . . . res. Ni un mot do pro-

testa, ni una demostració d'indignació, ni una mani-

festació, . . . . ros! Bols se sent.el In'ugit de llurs ore-

lles en lluita contra qualque mosca impc-rtinent. Es

dirá que no saben ni proferir una exclamació? Peró

al menys, ja que no fan res més, bramessin!

L·LUIS G A Y

E x p o s i c i ó No és el valor estètic de l'obra lo que ens ha induït

a fer aquest comentari, ni la celebritat ni el treball

dels actors, que en aquesL cas es redueixen a un sim-

ple bromista, el tan gasiat i ja vulgar clown, pierrot

0 pallasso, quina missió és la de inventar nous proce-

diments, nous «trucos» per a excitar la hilaritat dels

espectadors. Són precisament aqu últims, per la

seva actitut singular, inusitada, que ens han cridat

l'atenció. Voldríem parlar únicament d'ells, peró a fl

de que nostre comentari sigui més complert, el farem

extensiu fins a l'autor relacionant aquests dos ele-

ments, acior i públic, que, en aquesta ocasió, han in-

terpretat conjuntament la comedia original per demés

1 singularment rara, que s'ha desenrotllat tinguentper

teatre a Palamós i per escenari «Costa Brava>. Ha es-

tat el clown «El Cavaller de la Solitut»; i el públic,

l'element jove d'aqueeta localitat.

n

JPcilai s. c. Grannllers, S . C.

Dimecres, diada de Sant Jaume, fou jugat aquest

partit. Bon públic, bon sol i joc dolent foren les seves

caracVerístiques.

Després del brillantíssim partit dels locals contra el

reserva de la ^U. S. de Sans», no esperàvem una ac-

tuació tan incolora i insubstancial. Es clar que man-

caven Aliu i Ventura i que Rosalench, qtie segons

diuen havia sortit a jugar indisposat, hagué de retirar-

se a la mitja part. Peró l'onze que arrenglerà el Pala-

mós podia fer-ho millor, molt millor.

La grossa ventatje amb que els forans sapigueren (?)

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA B R A Y A

acabar la partida no és fidel reflexe del desenrrotlla-

jiient de la mateixa. Si be en Jes seves arrencades hom

hi vGslIumava una intel·ligència que no tenien els lo-

cals en arribar a la porta tan dolents eren uns com ©Is

a-itrès. Podien ben bé donar-se la mà. Més clar. No

creiem possible que la davantera granollerína encolo-

mi tres gols al Palamós en condicions normals. En

aquest partit els varen marcar, es veritat, però, de

quina manera!

El primer vingué d'un batibull davant el marc de

Àlayor i l'entrà, CT'eiem que Kibas, en complicitat amb

(311 -Mayor. El segon fon culpa de Dimas i Mayor puix

íjiie ol primer entrega malament la pilota al segon i

Mayoi' es quedà tranquilet veient com la pilota enira-

va mansament a la seva xarxa. Garí aconseguí el ter-

cer i últim que tampoc fou gaire vistós.

Ptesumint: el Palamó:^ es comportà malament i el

(Jranollers tampoc va saber satisfer-nos. Ens pensa-

rem que era un equip més perillós del que ho fou di-

mecres. Es destacaren Garí i Martí, els més treballa-

dors i bons dominadors de la pilota encara que els

manca decisió en el xut.

D'els locals Dispós fou el més encertat i a la segona

part també Molla, quie fou l'autor do totes les arren-

cades palamosines malgrat no jugar en el seu lloo

habitual. Gon el més sincer i treballador dó totà i en-

tusiasta, jjeró no pas encertat. Company, Ribas i Ro-

salench sense convèncer com tampoc ens convencé

l>arti que a la segona part suplí a Rosalench. Regulars

Ribera i liosacoma i poc actiu Rog<'r.

La partida fou arbitrada per Ballell i ©Is oquips

oren:

• 'Granollers S. 0»:- Zapata, Saló, Faig, Orlunyo,

Castro, Ventiii-a, Pei, Mai'tí, Garí, Escrits, Durán.

«Palamós S. G»;- Mayor, Dimas, Dispés, Gou, Com-

pany, Rosacoma, Molla, Ribera, Ros ilench, (a la sego-

na part Harti), Ribas, Roger.

K Ï E P E R

Su3crivius-se, anuncieu a «COSTA B R A V A »

Raó: S. P L A J A Munt 34 Palamós

AQUEST NÚMERO HA ESTAT REVISAT PER" LA

CENSURA GOVERNATIVA-

Q u amo tu per sempre

em vu l i perdre!

( L l e t r c t a )

A tu 'aiuL t o t l 'a fecte . M .

Ja . cjiie Ull jor i i a m t SOÍ cleitellá,

l o t e l i sol d ' i n í j u i t a t ,

. . , lo 5ol de fe l ic i ta t

el í re t gel pe r fi va fondre

dels reiicors l l u n y a n s i vella,

v i n a j a , a j u n t a t a m t m i

q u e v u í l ler aniL tii el c am í ,

Qu ami) tu per sempre em vull perdre.

P e r far l iurinós nostre amor

a l l u i na t , per els teu í ul ls,

leg iurc in de j o i a curul ls -

de la v j da el camí tendre,

impulsata "os l re cor .

N o n i de i x i j , no , ami» desconsol

fer la v i a j o tot sol.

Ç» amlf tu per sempre em vull perdre

Els i< iL» dolc

com aucel ls d

jorns ve iem a m b do l o r

e nostres mans

.% e smunyen , com dels amian ts

volguessin p rendre la j o i a ,

deixant-i ïs t an sols l ^enyor . . . .

. jSeguim, seguim als aucells,

a nem estj inada am L e l l s ,

Qii amh tu per sempre em vull perdre

X q u a n j a f e t l o camí

l a mo r t de l cor el t ae i g

p a n , sens l l u r remoreig

nostre cos, r omand re fassi

ert 1 fret , v m a [ai! a m t m í .

i E s c o l t a m ! . . . Q u ' c n lo fossar

t aml j é aml> t u vu l l reposar.

// Q u amL tu per sempre em vull perdreV.

E L JOV INCEL SOL ITAR I

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

^ ^ w

o t i c i a r i

El dimecres tingué Jloc un ball de verbena en el

jardí del Centre R. Federal que maJgrat llur olasícis-

me, dones era amb manubri , no assolí gaire éxit.

S'p.stá tréballant activament en l'adoquinat del car-

rer de Cervantes. Probablement en la pj'óxiina setma-

na quedaran les obres enllestides.

Com en anys anteriors hem d'ésser espectadors de

focs imposants que es ])rodueixen en els boscos. El

dimecres veiérem aixecar-se una immensa columna de

fum per la part de Calonge que anà prenent propor-

cions alarmants en les liores de la nit, essent bastants

els palamosins que s'iii traslladaren. Sembla que una

masia liagué de demanar auxili i)ei' tal d'evitar quo el

foc hi fes presa, acudint-hi uns centenars de calongins

que pogueren allunyar el perill.

El Casino L'Unió celebra el seu 2:>rimür ball estiuenc

amb l'orquestrina Bevisquis amb forga éxit.

Aprofitant la diada de St. Jaume ol Centre Agnip i-

ció Republicana del veí poble de St. -loan, organitzà

una excursió colectiva a Olot i J>anyoles.

Amb éxit sempre creixent el Casino ¿El Port» se-

gueix organitzant verbenea. L¿>. dol dijiiecres passat,

per la gran gentada que s'hi congregà, assolí el carac-

ter de vertader esdeveniment.

Aquesta nit l'Associació de nuísica celebrai-ú un

concert que tijidrá lloo en el Teatre Carmen a càrrec

del renoraenat Trio de Barcelona.

Durant aquesta setmana la calor s'ha fet sentir de

debo per lo (lue ja no cal dir com ha estat concorre-

guda la nostra platja en l'hora del bany.

Entre les projeccions cinematogràfiques darrera-

ment exhibides en aquesta localitat cal esmentar «El

negre que tenia l 'ànima blanca» i •-La Cabanya del

oncle Tom» ambdues projectades a L'Economic Cine.

JOlll lElG 1 ILBÍIH Aparejador i constructor d'obres

P L À N O L S . P R O J E C T E S I P R E S S U P O S T O S

Muní, 54 P A L A M Ó S

R e s e r v a t p e r a l a

fT

iíL EIlLIlílEr

S . P l a j a V i l l e n a

Centre 6eneral de Suscripcions

VcnJa i snscnjpció à tota mena. iho peridcltcs l

ffiii <;it>s naciojiaís i estraiiírcreíLf.

(corresponsal de lecu principals eJilurials de

l^arcelona i

^oyal Oport J j a r

v " » "^' -.i

Cervantes-, 58 i 40

B e g u d e s (Je marca - servei

a c u r a t - L l o c de reunió

s aimants dels sports

a··*°****·Oeae«·«oooooi«oeee^oee·oa·oeoseoo··o··e··e·e»·ftoao""̂

TIP. CMRORIUk'̂ALAhlAa

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

COSTA BRAVA

es... MARÍA ARTIACH

la exquisita galleta, dulce y sabrosa

amiga de paladares refinados.

Qdñton Ted

Bibcuit

Desayuno ideal, postre exquisito, complemento indispensable de una buena comida, la auténtica

MARÍA A R T I A C H la galleta por excelencia, está en todas las mesas, a todas horas.

P I D A VD. S IEMPRE GALLETAS

HAKIÁ

^'^/Ir^kKPálica y^xazíizníe pa/=a eí ¿é MAR IA ART iACH

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós