0m-03annexe calculs justificatius 0504 12-oct07€¦ · la rigola serà amb peça prefabricada de...

Ajuntament d’Esparreguera

T e x t R e f ó s d e l Pla Parcial Urbanístic del Sector SURd02 “Sector de l’Olana” U r b a n i t z a c i ó : A n n e x e s a M e m ò r i a Redacció: J.Mª SERVENT I VIDAL DR. ENGINYER INDUSTRIAL SEBASTIÀ GRAU I ÀVILA ADVOCAT I TÈCNIC URBANISTA DIPLOMAT Promotor: JUNTA DE COMPENSACIÓ L’OLANA Octubre del 2.007

Càlculs Justificatius

Text Refós del Pla Parcial Urbanístic sector SURd02

- U R B A N I T Z A C I Ó -

A n n e x e s d e C à l c u l s J u s t i f i c a t i u s

Càlculs Justificatius

ANNEXES DE CÀLCULS JUSTIFICATIUS

ANNEX 1.- JUSTIFICACIÓ DE LES SECCIONS DE FERM I VIALITAT

ANNEX 2.- XARXA DE CLAVEGUERAM I DRENATGE I

PROPOSTA DE CONNEXIÓ DE LA XARXA

ANNEX 3.- XARXA D’ENLLUMENAT PÚBLIC

ANNEX 4.- XARXA D’AIGUA POTABLE I HIDRANTS

ANNEX 5.- XARXA DE DISTRIBUCIÓ DE GAS NATURAL

ANNEX I. Càlculs Justificatius – Ferm i vialitat

A N N E X I

J U S T I F I C A C I Ó D E L A

S E C C I Ó D E F E R M

I V I A L I T A T


1

DISSENY DE LA SECCIÓ ESTRUCTURAL DEL FERM El disseny de la secció del ferm es basa en els paràmetres tant del terreny com de la futura utilització.

En quant al terreny, l’esplanada resultant la classifiquem amb el tipus E2, de situació mitja, tant en els camins existents com en els trams en els quals es realitza l’esplanada (en aquests últims es compactarà de tal forma que s’obtingui aquest resultat).

En quant a la utilització dels vials en funció del trànsit que es preveu, podem optar per una classificació de via urbana tipus V2• (corresponent al pas entre 50 i 270 vehicles pesats diaris, en sector industrial superior a 15 hectàrees).

Amb aquests dos paràmetres es realitza el disseny de la secció estructural del ferm, en funció de l’acabat a obtenir Amb això, es considera una secció adaptada del tipus AB2, (2AB2), corresponent a la següent tipologia:

- Subbase de TOT-U artificial compactat al 97% del PM, de 20 cm de gruix. - Base de TOT-U artificial compactat al 100% del PM, de 20 cm de gruix. - Reg d’emprimació amb emulsió bituminosa catiònica tipus ECI (dotació

1kg/m2). - Capa de suport amb mescla bituminosa en calent S20 de 10 cm de gruix. - Reg d’adherència amb emulsió bituminosa aniònica tipus EAR-1 (dotació

1,5kg/m2). - Capa de rodadura amb mescla bituminosa en calent D12 de 6 cm de gruix.

La secció escollida és assimilable a la secció estructural 3121 de la instrucció de carreteres, corresponent a un tipus T31. ENDERROCS En l’actualitat existeix un tram pavimentat del camí que dóna accés a les indústries consolidades. Aquesta pavimentació és un simple acabat superficial d’aglomerat asfàltic. Tant aquesta pavimentació com l’alineació són incompatibles amb les característiques definides del nou vial, pel que es procedeix al seu enderroc. TRAÇAT DELS VIALS Al tractar-se de vials inexistents (tan sols hi ha camins de terra oberts al llarg del temps pels propis propietaris), el traçat dels vials vé definit exclusivament per allò que el planejament disposa. La rasant del vial A està condicionada a la topografia del terreny en gran part del seu traçat, pel que s’intenta que la incidència sobre el terreny sigui mínima.

• Classificació i definició de seccions de ferm realitzats segons el llibre d’Eduard Alabern i Carles Guilemany: “Secciones Estructurales de Firmes Urbanos en Sectores de Nueva Construcción”


2

La rasant dels carrers B i C, pel contrari, donada la seva ubicació propera a la llera de la pròpia confluència amb dues de les tres rieres col·lindants a l’actuació, no es pot adaptar a la pròpia topografia de la zona, ja que superaríem el màxim de pendent, pel que s’han d’adequar uns talussos per a la sustentació d’aquests vials.

Els accessos a parcel·les s’adequaran als vials proposats, habilitant, però, vorada remuntable en tot el llarg de façana per a facilitar la ubicació de les futures construccions.

Per tal de donar compliment al Codi d’Accessibilitat de Catalunya en els recorreguts de vianants, el màxim permès és el següent:

Per a pendents transversals, un 2% Per a pendents longitudinals, un 8%

Pel que fa a les connexions dels vials a les actuacions veïnes, cal a dir que en quant a la connexió amb el polígon industrial del sud, aquesta connexió s’efectuarà creuant el torrent del Mal a través d’un pont -l’estudi del qual vé reflexat en l’annex corresponent-, tot mantenint els paràmetres de pendent màxim; en quant a la connexió amb el poble, aquesta s’efectuarà pel mateix accés, però en una doble vessant, ja que una serà pel pont per sobre de l’autovia (actual accés) i l’altre a través de la rotonda que enllaça amb la B-231 (rotonda pendent d’ampliació, segons el POUM aprovat definitivament per la CTUB el 17 de novembre del 2004). Aquest darrer tram que connecta amb la rotonda, s’executarà en una segona fase, prevista en el moment de l’execució d’aquesta infraestructura. CARACTERÍSTIQUES DELS VIALS

Els vials tindran vorera pavimentada a base de panot de nou pastilles i calçada pavimentada a base de paviment asfàltic.

Hi ha tres amplades tipus en conjunt: 16, 12 i 10 m. En tots aquests la vorada serà de tipus remuntable, excepte en els trams on no hi ha parcel·la (carrer A en el seu tram de 10 m d’amplada), a on la vorada és de tancament. La rigola per a la recollida d’aigües hi és en tot el recorregut.

El carrer A és la via principal del polígon. Gran part del seu recorregut és amb amplada de 16m, excepte el tram de connexió al polígon industrial del sud, el qual serà amb 10m d’amplada. El carrer B té una amplada de 10m, màxima amplada que pot assolir degut a la consolidació de les edificacions existents que ens marquen l’alineació, mentre que el carrer C serà de 12 m d’amplada, amplada suficient per a l’accés de vehicles pesats.

En conjunt, les tipologies de vial seran les següents Vial de 16 m d’amplada, amb 11.26 m per a calçada i 2.37 m per a vorera a

cada costat. Vorada remuntable i rigola. Vial de 12 m d’amplada, amb 9 m per a calçada i 1.50 m per a vorera a cada

costat. Vorada remuntable i rigola. Vial de 10 m d’amplada, amb 6.86 m per a calçada i 1.57 m per a vorera a

cada banda. Vorada remuntable i rigola. Vial de 10 m d’amplada, amb 7.30 m per a calçada i 1.35 m per a vorera a

cada banda. Vorada contínua i rigola.


3

Els finals dels carrers B i C acaben amb rotonda, de 30 metres de diàmetre. Havent efectuat consulta prèvia a la comissió Territorial d’Urbanisme, aquests consideren amplada suficient per al gir dels camions que hi puguin accedir al polígon.

CARACTERÍSTIQUES DE LES VORERES

Les voreres seran de 2,37 m d’amplada en els vials de 16 m amb accés a parcel·la, de 1,50 m d’amplada en els vials de 12 m, de 1,57 m d’amplada en els vials de 10 m i de 1,35 m d’amplada en els vials de 16 m sense accés a parcel·la. L’encintat de vorera en els trams amb parcel·les es realitza amb peça prefabricada de vorada remuntable, model ICSN de la casa ICA o similar, de mides 10/37x9/24x60 cm, rejuntada amb morter de ciment dosificació 1:8 i col·locada sobre base de formigó HM-20/P/40 de 25 cm de gruix. L’encintat de vorera als trams sense parcel·les es realitzarà amb vorada prefabricada tipus T3 de la mateixa casa que l’anterior, de mides 14/17x13/28x100 cm, amb les mateixes característiques de col·locació que en l’anterior paràgraf. La rigola serà amb peça prefabricada de morter de ciment color blanc, de mides 20x20x8 cm, rejuntada amb morter de ciment dosificació 1:4 i col·locada sobre base de formigó de 25 cm de gruix. La pròpia vorera es tracta com si fos un paviment de formigó, ja que es preveu l’accés dels vehicles pesants a l’interior de parcel·la. Aquesta, doncs, és assimilable a un tipus T42, segons la instrucció de carreteres, pel que s’estableix un gruix de 18 cm de formigó. Per tal d’absorbir les possibles deformacions, es reforça amb una base de tot-u de 20 cm de gruix. Sobre l’esplanada resultant -a la zona de vorera- es realitzarà una primera base granular de 20 cm de tot-u compactat al 98% del PM i a sobre d’aquesta primera base es realitzarà el planxé de formigó HM-20/P/20/I de 18 cm de gruix i el paviment amb peça de panot gris de mides 20x20x4 cm, de classe 1A i tipus 2, col·locades sobre un llit de sorra de 2 cm i rejuntades amb morter mixt 1:0,5:4. La beurada serà amb ciment pòrtland. En els trams de vorera no transitable per vehicles pesats (separació amb vorada T3), no es col·locarà la base granular. Es considerarà un pendent transversal en les voreres màxim d’un 2% per facilitar l’evacuació d’aigües que incideixin en la vorera cap a la rigola, d’on es conduiran cap els punts de recollida (embornals). Els passos de vianants es realitzaran amb peça especial per a gual de vianants (T3 ICS peatonal de la casa ICA o similar), excepte en els carrers de 10 m, on l’amplada de la vorera no és suficient. En aquests casos la vorada es deprimeix (vorada enfonsada) per tal d’enrasar la cota de vorera amb la de calçada.


4

Les peces de vorada tipus ICSN no admeten una col·locació deprimida, pel que en els carrers on el pas de vianants es fa amb vorada enfonsada, es farà una transició amb vorada T3 que sí que es pot col·locar d’aquesta manera. Aquestes transicions es realitzen amb una peça especial de gual tipus T3 ICSN (veure detall al plànol corresponent).

Als passos de vianants, es col·locarà paviment especial de textura diferenciada de la resta de vorera com a mesura d’avís d’un pas de calçada per a vianants. CARACTERÍSTIQUES DE LA CALÇADA Al tractar-se d’un polígon industrial, el pas de vehicles pesants es suposa força insistent, pel que es preveu un reforç de la secció del ferm de calçada. Així, la secció del ferm queda composta per una capa base i una de rodadura. La capa de base serà de tipus S20 de 10 cm de gruix, i la capa de rodadura de tipus D12 amb 6 cm de gruix.

Es considera en tot moment un pendent longitudinal màxim del 8%, i es força un pendent d’un 4% aproximadament en sentit transversal, per facilitar l’evacuació de les aigües pluvials cap a la zona de recollida (rigola) i d’aquí cap als punts de recollida (embornals).

Als passos de vianants, a la calçada, es realitzaran les marques vials indicades al plànol corresponent. ZONES D’APARCAMENT El planejament disposa d’un sistema qualificat com a sistema viari d’aparcament. Aquest s’ubica en dues parcel·les que es troben una al carrer A (just a davant de l’embocament del carrer C), i l’altre al mateix carrer A, en la cruïlla amb el carrer C.

Sobre aquests espais es procedirà a la formació d’una esplanada, amb el moviment de terres necessari per assolir la cota necessària. Sobre aquesta esplanada compactada es preveu la formació d’un paviment a base de Tot-u compactat (base) i un acabat amb paviment asfàltic igual que el de calçada (10 cm de capa base + 6 cm de capa de rodadura). La base de tot-u serà de 20 cm, mentre que la capa asfàltica de 10+6 cm de gruix.

Es donarà un lleuger pendent per a poder facilitar l’evacuació d’aigües pluvials de tota la superfície. SENYALITZACIÓ

Com a complement de l’apartat de Pavimentació, s’inclou la senyalització viària a la urbanització. Aquesta compren senyalització horitzontal (marques vials pintades al terra, incloent els passos de vianants), i senyalització vertical (senyals de trànsit). La senyalització vertical ha estat elaborada amb l’assessorament de la Policia Local d’Esparreguera.


5

FRANJA DE PROTECCIÓ Es defineix un espai de protecció de 5m d’amplada vora el tall dels talussos resultants al límit de la pròpia actuació. S’adequarà l’accés a aquesta zona tot estenent una capa de base granular. A la zona sud oest, per això, es podrà utilitzar com a zona de protecció el camí existent de la Casanova (fora d’àmbit). ACCÉS ALS SERVEIS TÈCNICS I SORTIDA PEL CAMÍ DE LA CASANOVA El camí de la Casanova, que comença en el carrer B i finalitza a la riera de Magarola, encara trobant-se fora d’àmbit té la consideració en el present planejament de “Sortida d’emergència”. Es considera, per tant, la seva adequació amb una amplada fixa de 3m i posterior pavimentació amb una base de tot-u de 20cm i un acabat asfàltic de tipus D12 de 10cm. L’accés als serveis tècnics de l’aigua es realitza a través d’aquest camí, al qual es realitzarà el mateix acabat, però amb una amplada de 5m. CONNEXIÓ AMB LA FUTURA ROTONDA DE LA AUTOVIA A2 Degut a la impossibilitat de definir l’accés a la futura rotonda que s’ubicarà a l’Accés Nord, es preveu exclusivament la seva valoració econòmica, i la previsió de traçat d’aquesta connexió, sense que es pugui detallar amb precisió, ja que la rotonda encara no s’ha executat i no hi ha projecte de referència. Tal i com s’especifica a la memòria, part del vial es sustenta sobre un fort barranc, pel que s’hauran d’habilitar pilastres de formigó en aquest tram com a suport del propi carrer. Per la valoració d’aquest accés nord, es tindrà en compte els tres paràmetres següents:

- Repercussió per m2 de vial de moviment de terres generals i pavimentació (tota la superfície de l’accés nord).

- Repercussió per m2 de vial de formació de pont (tram en barranc representa aproximadament la meitat de la longitud, i sobre la meitat en amplada).

- Repercussió per m2 de vial de l’execució dels serveis (els serveis a implantar són drenatge i enllumenat públic, en tota la superfície de l’accés nord).


6

MESURES CONTRA LA SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES En quant a les mesures adoptades per a l’adequació de la urbanització en l’acompliment de la normativa de supressió de barreres arquitectòniques, es detallen a continuació les mesures garantides:

El pas mínim queda garantit (0,90 m de pas), ja que les voreres fan com a mínim 1,35 m d’amplada, i amb els elements previstos queda un espai suficient per a garantir aquest pas mínim.

L’alçada mínima lliure d’obstacles serà de 2,10 m (arbres, llums,...).

El pendent màxim transversal serà del 2%; el pendent longitudinal (rampes)

no supera el 8%. No hi ha cap escala en el recorregut.

Passos en calçada per al recorregut dels vianants, amb paviment de textura

diferenciada per detectar aquests passos (a la zona de vorera). Reixes i registres enrasats amb el paviment i amb obertures inferiors a 3 cm

de diàmetre. Es disposarà d’aparcaments adaptats amb les dimensions i ubicacions

prescrites pel decret (a l’haver menys de 200 places previstes, es preveu una plaça adaptada cada 40 places o fracció, pel que en aquest cas es preveuen 5 places adaptades).

A banda de la urbanització un cop acabada, en el moment de l’execució de

les obres es facilitaran recorreguts aptes per a la circulació de vianants, i amb les mesures protectores i senyalització adients per acomplir les condicions de la normativa.

PARCEL·LES SENSE EDIFICAR Al tractar-se d’un sector consolidat en part i de parcel·les de futura construcció, aquestes no tenen protecció front al nou vial, no hi ha cap barrera física. Un dels problemes incidents en els vials, tant en els de nova construcció com en les reformes, és el dels despreniments de terres cap aquests. Donat el caràcter muntanyós de la zona, aquest problema pot arribar a veure’s incrementat en quant les parcel·les estan sense edificar. Per això, per evitar mínimament aquesta situació, en el moment de l’execució de les obres es realitzarà una esbrossada i neteja parcial de la zona col·lindant als vials.

ANNEX II. Càlculs Justificatius – Clavegueram i drenatge

A N N E X I I

X A R X A D E C L A V E G U E R A M

I D R E N A T G E


INDEX

1. OBJECTE

2. BIBLIOGRAFIA

3. CONSIDERACIONS GENERALS

4. RECOPILACIÓ DE LES DADES PER TRAMS.

DETERMINACIÓ DE LES DADES DE CÀLCUL

5. CÀLCUL DE SECCIONS

6. RESULTATS CÀLCULS

6.1 INTERPRETACIÓ DELS CÀLCULS

6.2 RESUM RESULTATS PER TRAMS

6.3 INTENSITAT DE PLUJA I ESCORRENTIA

6.4 TAULES DE CABALS OBITNGUTS

6.5 TAULES DE VELOCITATS I CABALS EN FUNCIÓ DE TIPOLOGIA DE

TUB I PENDENT

7. PROPOSTA DE CONNEXIÓ DE LA XARXA


1

1. OBJECTE

L'objecte d'aquest annex es definir les característiques dels elements que conformen la xarxa de clavegueram i drenatge i presentar el càlcul de seccions de les conduccions, tant per aigües residuals com pluvials. 2. BIBLIOGRAFIA

La bibliografia utilitzada per al càlcul de la xarxa de clavegueram i drenatge és bàsicament la següent:

• Recomanacions sobre Mètodes d’Estimació d’Avingudes Màximes, publicació de la Junta d’aigües del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, edició de setembre de 1.994

• Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local, publicació de l’Agència Catalana de l’Aigua del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, edició de març del 2003.

• Redes de Saneamiento y Abastecimiento Público, vol. 1, publicació de la Biblioteca Atrium de la Construcción

• Instrucción 5.2-IC, Instrucció de carreteres en relació als drenatges del Ministeri de Foment

• Catàlegs productes comercials, Resiplast, Polieco (Ecopal-Tubosider), Uponor, Steinzug, Aiqsa

3. CONSIDERACIONS GENERALS

3.1 CONSIDERACIONS TÈCNIQUES El sistema de recollida és separatiu, pel que es disposaran dos col·lectors en calçada (un per a cada servei).

La xarxa de clavegueram recollirà les aigües residuals provinents de les escomeses de les parcel·les (aigües residuals tractades). La xarxa de drenatge recollirà les aigües pluvials, per una banda les incidents als vials (tant les pluvials directes com les que s’escolen pel terreny), i per una altra banda recollirà les pluvials que es recullen a les parcel·les a través de les escomeses particulars. Les aigües pluvials es recullen als vials, i es retornen al terreny per una banda a la riera de Magarola, i per una altra al torrent del Mal. Aquestes aigües poden considerar-se “netes” per tractar-se d’aigua provinent de pluja. La baixada al torrent de Mal es realitza amb pous de caiguda, reforçats a tal efecte per la cota que s’ha de salvar. Prèvi a la sortida de les aigües al torrent, s’ubica un pou decantador, que per una banda frenarà la velocitat que les aigües puguin assolir pel col·lector aigües amunt, i per una altra banda retindrà els possibles sediments que es puguin anar arrossegant en tot el recorregut.


2

A la sortida de les aigües pluvials de la zona d’aparcaments s’incorporarà un element “separador d’hidrocarburs” per a evitar el vessament de les possibles fuites produïdes pels camions. Aquests pericons retenen la part contaminant a través dels filtres que incorporen, deixant passar la resta de l’aigua neta. Pel que fa a les aigües residuals, propers al sector hi ha dos col·lectors en alta de l’Agència Catalana de l’Aigua, un per la riera de Magarola i l’altre pel torrent del Mal. Per alleugerir el cabal desguassat a aquests col·lectors que ja de per sí van prou saturats, es defineixen dues zones de recollida. Una primera zona recull part del carrer principal (carrer A), i els carrers secundaris (carrers B i C). Aquesta recollida es concentra en el punt S1 (connexió sud al final del camí de la Casanova, al col·lector de la riera de Magarola). El segon sector recull la resta del carrer principal (carrer A). Aquesta es concentra en el punt S2 (connexió oest, a la zona del pont, al col·lector del torrent del Mal). Un punt a comentar és la necessitat de fer ús del camí de la Casanova, ja que si bé és fora d’àmbit, es contempla la seva adequació i pavimentació. Es realitzarà una cuneta contínua per recollir les aigües pluvials incidents en aquest. Els col·lectors des dels carrers B i C, baixaran per aquest camí, ja que al trobar-se els finals de les rotondes en punts de cota baixa, no hi ha altra possibilitat. Per a la sortida (de les dues xarxes) des del final del carrer C, ja que el vial no continua fins a baix, s’habilita un pas de serveis que connectarà amb els col·lectors provinents del camí de la Casanova.

Dades genèriques de la instal·lació

L’execució del conjunt de les obres avarca tant la realització dels trams de col·lectors soterrats (a una profunditat mitja de 2,9 m la xarxa pluvial i de 2,2 m la xarxa de residuals) com la connexió dels elements que seran els embornals i les escomeses.

El disseny general de la xarxa es basa en dues limitacions en quant al cabal a desguassar en el tram de càlcul.

La primera ens limita la velocitat.- Donat que es tracta de tubs de Polietilè corrugat, l’erosió és mínima (aquesta erosió ve en funció de la velocitat), podem desestimar la limitació per velocitat (es fixaria en 7 m/s per donar una petit coeficient de seguretat, proporcionalment molt superior als 5-6 m/s que normalment es fixa). Encara així, en el càlcul es desestimen els trams que donen velocitats superiors a 6,5 m/s (excepte algun tram puntual de connexió fora de l’àmbit dels vials). En quant a velocitat mínima per evitar la sedimentació en els col·lectors de residuals, es fixa el mínim en 0,5 m/s, velocitat a partir de la qual es pot considerar prou moviment com per evitar la sedimentació dins del tub. La segona limitació serà la del cabal d’omplert del tub.- Aquesta limitació afecta gairebé en la totalitat a la xarxa de pluvials, ja que condueixen més cabal. El màxim cabal que admet el tub és el que s’anomena secció plena, corresponent a les ¾ parts de la secció màxima interior del tub. En previsió de pluges puntuals que superen el nivell de pluviometria establert a la zona, fixem un segon coeficient de seguretat, limitant al 75% d’aquesta secció plena el màxim cabal admès. Prenent com a base aquesta limitació es realitzaran els càlculs corresponents per poder


3

determinar els cabals obtinguts i conduïts pels trams estudiats. (veure Nota secció “càlcul de seccions”)

Ambdues recollides tenen en comú la col·locació de pous de caiguda, semblants als pous de ressalt per a salvar diferències de cota, però amb una gran caiguda (superior als 4 metres d’alçada), pel que s’haurà de reforçar la solera inferior per amorteïr la caiguda i frenar així la velocitat del cabal recollit. Elements de la instal·lació

Escomeses Totes les parcel·les disposaran d’escomesa, una per a residuals i una altre per a pluvials.

Aquestes escomeses es connectaran al col·lector del carrer (un per a cada servei), sempre intentant connectar en la cota més baixa de la parcel·la per facilitar el desguàs, i en la mesura del possible a un pou (cas de no haver-hi registre proper, la connexió es farà amb els elements especials especificats). Es marcarà la seva ubicació prèvia execució per garantir que totes les parcel·les tindran servei. Les escomeses seran del mateix material que els col·lectors, de ∅250 mm. Aquesta connexió anirà formigonada. Embornals Els embornals es situaran estratègicament de tal forma que cadascun d’ells no recullin més de 200 m2 de superfície de vial. Aquests embornals seran de mides 70x30x85cm (interiors). Les connexions d’aquest elements a la xarxa seran amb polietilè de ∅ 200 mm, connexió que anirà formigonada. La connexió de la xarxa de clavegueram es farà en el col·lector de l’Agència Catalana de l’Aigua, i s’intentarà efectuar en el pou més proper. En cas contrari, aquesta connexió es realitzarà en càrrega, sense deixar d’aturar el servei.

Pous Els pous de registre es realitzaran amb peces prefabricades de formigó, i la distància entre registres no superarà els 80 m. Aquests pous poden actuar com a pous de ressalt, per salvar la diferència de cota entre els diferents trams. En aquests casos es protegirà la zona del salt per evitar erosió. A banda d’aquests, es col·locaran pous especials retenidors de sòlids a les sortides al torrent. Aquests pous tindran la doble funció de frenar la velocitat de l’aigua recollida (ja que s’habilita un salt per arribar a la cota de sortida) i de retenir els sòlids arrossegats dins dels col·lectors (sòlids d’origen vegetal com ara petites branques, brossa del terreny,...). Seran de secció rectangular -a diferència de la resta de pous de registre-, i amb doble accés superior. Sortides a torrent de la xarxa de drenatge Les aigües pluvials recollides en tot el sector es conduiran cap als torrents i rieres propers al polígon. Hi haurà dues zones de vessament d’aigües pluvials: al final del camí que baixa cap a la Riera de Magarola, i a la cota baixa del pont del torrent del Mal (per ambdós costats).


4

El sistema de protecció emprat serà mitjançant els pous especificats al punt anterior, pous retenidors de sòlids o pous decantadors (que alhora frenen la velocitat de les aigües). Amb aquest sistema de protecció s’intenta tenir controlada l’aportació d’aigua al curs natural de la riera. Protecció de zones inundables L’actuació urbanística es basa en limitar l’àmbit d’actuació a la zona de no inundabilitat, pel què no es fa necessària cap mena de protecció de zona inundable, doncs la zona d’inundabilitat es deixa en el seu estat actual. Malgrat no s’actua dins de zona inundable, s’escau realitzar un talús (fóra de l’àmbit d’inundabilitat) entre el pas cap als serveis tècnics d’Aigües d’Esparreguera Vidal i la zona de no actuació, amb plantació d’hidrosembra per tal de protegir visualment aquest límit físic entre aquests dos espais. Pendents modificades en l’execució de les obres En el cas que per necessitat o per la pròpia execució de l’obra s’hagués de modificar el pendent previst pels col·lectors i aquest superés el màxim admissible recomanat pel fabricant o el pendent màxim absolut previst als càlculs, s’escau la substitució del material dels col·lectors per tubs de formigó de tipus campana, sempre i quan, per això, no es pugui justificar el contrari amb els càlculs corresponents en la pròpia obra. Procés de verificació de conducte

El procés de verificació de conductes i resta de càlculs és el següent: • Es tracta el càlcul per cada tram de carrer amb el mateix conducte, per tal

d’aconseguir un càlcul més exacte. • Determinació per cada tram de les dades necessàries:

• Determinar les aigües residuals que afegim al tub.

• Determinar intensitat de pluja aplicant el coeficient d’escorrentiu (determinats

pel càlcul, en funció de la topografia del tram i del terreny natural). • Obtenir cabal màxim aigües residuals i pluvials.

• Determinar un diàmetre amb els pendents inicials, i comprovar cabals màxims.

• Comprovació aigües residuals per la velocitat mínima en el tram més

desfavorable de la urbanització (tram amb pendent mínim i amb menys connexions).

Els criteris de disseny estan d’acord amb les pautes marcades pels tècnics de l’Ajuntament, i estan d’acord amb les especificacions que els tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua han realitzat a tal efecte.


5

3.2 CONSIDERACIONS DE MUNTATGE Col·locació del tub El tub anirà sobre un llit de sorra sense material amb arestes que puguin fer malbé el material. S’especifica un mínim de 10 cm de llit que a la vegada faci la funció d'anivellament de la superfície inferior de la rasa. Es cobrirà el tub amb formigó, amb una cota mínima de 20 cm per sobre la generatriu superior del tub per a una major resistència mecànica dels conductes. L’omplert de la rasa es realitzarà amb material procedent de la pròpia excavació, en tongades successives i ben compactades (mínim del 90% del PM). Unions entre trams La unió entre els diferents trams de tub haurà de realitzar-se amb maniguets. Les unions aniran encolades i amb la col·locació a cada banda del maniguet d’un junt d’estanqueïtat. Unions amb pous Es rematarà amb formigó l’entrega entre el pou prefabricat i el tub, col·locant-hi un junt d’estanqueïtat a entrada i sortida del pou. És possible realitzar l’obertura en l’anella de formigó del pou si es considera aquest remat de formigó. El tub passa sencer travessant l’anell inferior del pou de registre, i posteriorment es realitza un tall a la part superior. Això es fa per evitar la formació de junts en la unió amb un altre material. Donat que el tub passa sencer, la única zona susceptible és per les parets del pou (a on es col·loca un junt d’estanqueïtat).. Trams formigonats El formigó a emprar en les connexions que han de portar un recobriment mecànic (seran les que per les condicions d’execució han d’anar a una cota superior que el col·lector principal), serà del següent tipus: HM-20/P/20 (o en el seu cas suficient per poder recobrir el tub dins de la rasa efectuada). En qualsevol cas, es seguiran les recomanacions que marqui el fabricant.


6

4. RECOPILACIÓ DE LES DADES DELS TRAMS. DETERMINACIÓ DE LES DADES DE CÀLCUL

El procés a realitzar serà el següent:

a) Determinació d’aigües residuals:

Es considera una aportació de 0,5 l/s per Ha. Així doncs, es té en compte la superfície de cada zona per al càlcul. Els trams on no hi ha parcel·la no hi ha aportació en el tram de càlcul considerat.

b) Determinació del cabal de pluja

La pluja recollida correspon al sumatori de tres factors: l’aigua provinent del terreny, l’aigua de les edificacions i l’aigua recollida als vials:

Qp = (∑ ci Si Ii) On: ci = Coeficient escorrentiu de cada zona

Si = Superfície d’incidència de cada zona Ii = Intensitat pluviometria de cada zona La superfície d’incidència dels vials és la que pròpiament indica (superfície de vial). La superfície d’incidència de terreny, vé determinat per les conques vessants en funció de la topografia del terreny. Donat que el càlcul que es realitza és acumulatiu (es calcula per trams tenint en compte les diferents connexions en el tram de càlcul), l’abast de la incidència ve determinat pel tram calculat. b.1.- Determinació de la intensitat mitjana de pluja Per al càlcul de la intensitat de pluja mitjana en un espai de temps (t) utilitzarem la fórmula següent:

On: ID = I = Intensitat mitjana màxima de pluja en t hores P’d = Precipitació diària (en mm/dia) I1/Id = Relació intensitat de pluja-freqüència D = Durada de la pluja, es considera el temps de concentració (en hores)

Els paràmetres de la formula són:

- Precipitació diària (P’D) - Relació intensitat de pluja-freqüència (I1/Id) - Temps de concentració (Tc)

La precipitació diària (PD) vé determinada pels mapes d’isomàximes corresponents als períodes de retorn de 10, 25, 50, 100, 200 i 500 anys. A aquest valor s’ha d’aplicar un coeficient de simultaneïtat (KA) determinat per la superfície de la conca d’estudi:

S < 1 km2 KA = 1 P’D = PD

S > 1 km2 15

)log(1 SK A −= P’D = KA*PD

4,028

1'

1,01,0

24

D

d

DD I

IPI

−

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛=


7

La precipitació diària s’ha d’expressar en precipitació en 1 hora, pel què es divideix per 24 hores:

Precipitació = PD / 24 Pd.- El valor de la pluja màxima en un dia el podem extreure dels mapes

d’isolínies publicats (segons les estadístiques dels darrers anys). Municipi: Esparreguera Segons els mapes d’isolínies correspon a Pd = 103,2 mm/dia

La relació entre la intensitat màxima de la pluja en una hora i la intensitat mitjana horària és coneguda geogràficament, igual al següent valor: 11

Temps de concentració.-

El temps de concentració és el temps que transcorre entre la finalització de la precipitació i la sortida de la darrera gota d’escorrentiu superficial.

Aquest és la suma dels temps que triga l’aigua per dins del col·lector a dissenyar (fórmula següent) i el que triga la filtrada pel terreny en funció de la topografia i orografia d’aquest terreny.

t = Tc + ti

Tc

Per al càlcul d’aquest temps de concentració, s’utilitza la formula de J.R. Témez, a la qual s’aplica un coeficient reductor que distingeix les conques urbanes de les rurals i de les urbanitzades.

Amb això, s’obtenen tres situacions:

a) conques rurals. Grau urbanització < 4% de l’àrea de la conca

b) conques urbanitzades. Grau urbanització > 4% de l’àrea de la conca Amb urbanitzacions independents Tenen un clavegueram de pluvials no unificat Curs principal no revestit material impermeable, petita rugositat

c) conques urbanes. Grau urbanització > 4% de l’àrea de la conca

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

dII1

76,0

25,03,0 ⎟⎠⎞

⎜⎝⎛=

JLTc

76,0

25,03,0)2(1

1⎟⎠⎞

⎜⎝⎛

−+=

JLTc μμ


8

Tenen un clavegueram complet Curs principal canalitzat, impermeable i de petita rugositat

On: L = Longitud del curs principal (en km) J = Pendent mitjà del curs principal (en mm) μ = Grau d’urbanització (en tant per u km2/km2)

ti

El valor del temps que triga l’aigua que es filtra pel terreny en arribar al punt d’estudi, ve donat per la taula següent (inclosa en la instrucció de carreteres 5.2-IC)

b.2.- Determinació dels coeficients d’escorrentiu El coeficient d’escorrentiu es dedueix a partir de la formula de J.R. Témez:

2)'11'()'23'()''(

oD

oDoD

PPPPPP

C+

+∗−=

Els diversos factors que influeixen a la formula són: - Precipitació diària (P’D) (calculada ja al punt anterior) - Llindar d’escorrentiu (P’o)

Llindar d’escorrentiu

Llindar d’escorrentiu (Po) és el paràmetre que permet calcular la pluja neta a partir d’una determinada precipitació, ja que vé determinat per l’orografia del terreny (vegetació, emmagatzematge de petites depressions de la superfície del terreny i la infiltració). El valor de càlcul d’aquesta dada, per això, es modifica amb un factor regional (r) que reflecteix la variació regional d’humitat habitual en el sòl. El valor d’aquest factor a Catalunya és igual a 1,3, pel que el valor de càlcul de Po correspon a la formula: P’o = r * Po = 1,3*Po

c) Determinació del cabal màxim

El cabal màxim és l’obtingut de la suma dels cabals de les aigües que s’ajunten al tram estudiat.

76,0

25,03,0)2(31

1⎟⎠⎞

⎜⎝⎛

−+=

JLTc μμ


9

5. CÀLCUL DE SECCIONS Per determinar la secció necessària de conducte, s'utilitza la correlació, de Strickler on a partir de la pendent del tub, les seves característiques i el radi hidràulic, s'obté la velocitat i a partir d'aquesta, el cabal que desguassa el tub. Les fórmules utilitzades són : Q = S x V Q = cabal

S = secció mullada

V = velocitat Es poden utilitzar per a tal efecte, les formules de Bazin i Strickler (la primera, més adequada per a tubs de formigó, mentre que la segona és més adient per materials plàstics).

FÒRMULA DE BAZIN FÒRMULA DE STRICKLER Rh = Radi hidràulic J = Pendent K = constant corresponent al material que depèn de la rugositat del tub. Per tub de material plàstic K = 115

Per tub de formigó K = 68 A partir de la correlació es determina amb full de càlcul els cabals i velocitats corresponents a la pendent i el diàmetre predimensionats. Es comprova que el cabal a ¾ de secció és més gran que el cabal d'aigües pluvials i que la velocitat pel cabal d'aigües residuals és superior a 0,5 m/s. El resultat de les seccions es poden veure a les taules i als plànols.

K R

J R 87 = V+h

‰h ∗∗ JRKV h ∗∗= 3 2


10

6. R E S U L T A T D E L S C À L C U L S


11

6.1 INTERPRETACIÓ DELS CÀLCULS

En primer lloc, s’escau la realització del càlcul de la intensitat de pluja caiguda,

en funció de l’índex de pluja caigut a la zona i el temps que triga aquesta en arribar al tram de l’estudi (veure apartat nº 4 del present annex) En primer lloc, dividirem els carrers per trams (en funció de les conques vessants). Posteriorment, en funció dels resultats obtinguts s’escau una agrupació per assimilació de resultats. Amb aquesta darrera classificació obtenim els següents trams: Carrer A (trams 2-3 des de l’accés nord fins a inici del pont torrent Mal) Carrer A (trams 4-5 des del pont fins a accés pol. ind. del sud) Carrer B (tram 1 del carrer A fins a meitat del carrer on hi ha canvi de rasant) Carrer B (tram 2 fins a rotonda) Carrer C (tram únic) Per a cada tram es calcularà el temps de concentració específic, i la intensitat final de pluja mitja. Els càlculs d’aquestes intensitats es poden trobar a l’apartat corresponent.

Un cop realitzat el càlcul de la intensitat de pluja que es recollirà en els col·lectors, es calcula el col·lector per a cada tram específic. En funció del cabal que ha de desguassar (dada ja coneguda) comprovarem el diàmetre de col·lector més adequat (en funció de la capacitat de desguàs que tingui el tub). Per això, s’inclouen els següents tipus de taules de càlcul:

• Cabals i velocitats possibles en les tuberies (en funció dels diàmetres i del pendent)

• Cabals de les conduccions per trams (específic per a cada tram, amb un diàmetre escollit i amb la comprovació de la capacitat d’aquest en funció del cabal acumulat que recull d’altres trams que hi aboquen).

[ Interpretació de les taules de cabals i velocitats ]

a) Taules de cabals i velocitats Aquestes taules són genèriques, en les quals es determina la capacitat de cada tub (classificats per diàmetres) i en funció del pendent del tram què es calcula.

b) Taules de cabals acumulats (trams de càlcul) Aquestes taules ens mostren els resultats dels trams què es calculen, tenint en compte tots els factors que intervenen. Ens mostra el cabal del propi tram i l’acumulat en la xarxa, en funció de la seva distribució. El resultat que obtenim, és el màxim que pot admetre el tram (velocitat màxima i cabal màxim que s’aconseguirà en el tram).


12

6.2 RESUM RESULTATS PER TRAMS

Amb les taules de càlcul s’obtenen els valors de cabal, i amb aquests es realitza un predimensionat que ha de comprovar-se amb els criteris acceptables.

Criteris màxims i mínims

Valor màx./mín. de partida

Valor adoptat (criteri de disseny en el projecte)

Velocitat màxima 7 m/s 6.5 m/s Velocitat mínima 0.5 m/s 0.6 m/s

Calat mínim Relacionat amb velocitat mínima Calat màxim 75 % 70 %

Pendent mínim 1 % Pendent màxim Relacionat amb velocitat màxima

Comprovació dels trams més desfavorables:

Xarxa de recollida aigües pluvials Cabal

obtingut

Calat del tub obtingu

t

Velocitat obtingud

a

Dades col·lect

or

Valor de comparac

ió Criteri Tram

Velocitat màxima 1.948 l/s 8.6 % 6.89

m/s ∅800 3.0% 6.50 m/s

Lleugerament superior al límit, però inferior al límit absolut; es tracta d’una sortida a torrent

S1 Pmàx camí

Calat màxim 678 l/s 75.2 % 5.87 m/s ∅500

4.0% 70 % Lleugerament superior al límit, però velocitat obtinguda inferior a la màxima.

Tram 3 Pmin

carrer A

Pendent màxim 242 l/s 30.8 % 6.44 m/s ∅500

10% --

Pendent màxim fixat però sense arribar a ser molt agressiu, i valors obtinguts acceptables

Tram 2 Pmàx

Carrer A

En general el comportament de la xarxa compleix i es troba dins dels àmbits descrits de funcionament. No es troba cap situació extrema de funcionament. Per destacar algun tram en situació més desfavorable, es pot destacar la sortida S1 del camí que volta l’àmbit (connexió carrers B i C). Malgrat la velocitat màxima és de 6.89 m/s (superior al màxim admès com a criteri), no superem el límit absolut dels 7 m/s, pel què es pot acceptar aquesta situació (tenint en compte que es tracta d’una de les sortides a la riera de Magarola). Per tant, donem com a vàlid el predimensionat establert per a la xarxa de drenatge.


13

Xarxa de recollida aigües residuals Cabal

obtingut

Calat del tub obtingu

t

Velocitat obtingud

a

Dades col·lect

or

Valor de comparac

ió Criteri Tram

Velocitat mínima 0.47 l/s 7.4 % 1.07m/s ∅315

2.9% 0.60 m/s Superior a la velocitat mínima 0.60 m/s

Tram 2 Pmincarrer A

Calat mínim 0.80 l/s 4.4 % 0.80m/s ∅315

3.1% --

Amb calat mínim s’ha de comprovar que la velocitat sigui superior a la mínima per evitar sedimentacions. Superior a 0.60 m/s

Carrer C i connexió del

carrer C a camí

Casanova

Pendent mínim

3.54 l/s 11.9 % 0.90 m/s ∅315

1.1% 1 %

Pendent superior al mínim (per la quantitat de cabal de recollida s’assoleix una velocitat que supera la mínima per sedimentació)

Tram 4 Carrer A i la connexió del

carrer A

En conjunt a la xarxa de residuals -fins i tot en els trams de poc cabal-, s’aconsegueixen unes velocitats superiors als límits crítics (0,6 m/s). El perill de sedimentació que suposa una velocitat massa baixa amb poc cabal queda, doncs, descartat. Per tant, donem com a vàlid el predimensionat establert per a la xarxa de clavegueram.


14

6.3 I N T E N S I T A T D E P L U J A

I E S C O R R E N T I A


15

Taula de càlcul de la Intensitat de Pluja i valors d’escorrentiu per a cada zona (diferents subconques de recollida)

esco

rrent

iu

0,83

0,81

0,69

0,41

0,41

0,81

0,81

0,59

I 93

84

87

76

71

98

95

74

Resu

ltats

Tem

ps

conc

ent.

0,36

3

0,44

1

0,41

3

0,52

6

0,59

3

0,33

3

0,34

8

0,55

4

P’o

(1,3*

P o)

18,2

18,2

28,6

40,3

40,3

18,2

18,2

28,6

P o

14

14

22

31

31

14

14

22

T e

(hrs)

0,28

0,30

0,30

0,40

0,49

2

0,26

7

0,28

3

0,41

7

T i

(hrs)

0,08

3

0,14

1

0,11

3

0,12

6

0,10

1

0,06

7

0,06

5

0,13

7

S con

ca

1.95

0

21.5

25

18.5

25

15.5

00

22.5

75

14.4

00

8.25

0

58.3

00

J (mm)

0,07

0,01

0,08

0,05

0,07

0,02

5

0,05

5

0,07

6

Valor

s par

ticula

rs d

e ca

da tr

am

L (km)

0,19

5

0,20

5

0,28

5

0,31

0

0,21

5

0,08

0

0,11

0

0,26

5

I d

(Pd/2

4)

4,3

4,3

4,3

4,3

4,3

4,3

4,3

4,3

I 1 / I d

11

11

11

11

11

11

11

11

P'd

(KA*P

d)

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

Valor

s Gen

erals

P d

(mm/

dia)

(T-1

0 any

s)

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

103,

2

Tram

Car

rer A

tra

m A

1-A

2 C

arre

r A

tram

A2-

A3

Car

rer A

tra

m A

3-A

4 C

arre

r A

tram

A4-

A5

Car

rer A

tra

m A

5-A

6

Car

rer B

Tr

am B

1-B

2 C

arre

r B

Tram

B2-

B3

Car

rer C

Tr

am C

1-C

2


16

6.4 T A U L E S D E

C A B A L S O B T I N G U T S

Est

imac

ió d

e ca

bals

per

cad

a tra

m a

mb

el m

ètod

e ra

cion

al.

Ref.

0504

/12

CÀ

LCU

L C

OL·

LEC

TO

RS

DE

PLU

VIA

LSIN

TEN

SITA

T PL

UJA

(seg

ons

càlc

uls)

CO

EFIC

IEN

TS D

'ESC

OR

REN

TIA

(seg

ons

càlc

uls)

Polie

tilè

- PEA

DC

AR

RE

R A

CA

RR

ER

BC

AR

RE

R A

CA

RR

ER

Btra

m 1

9398

tram

1tra

m 1

0,83

0,81

tram

1tra

m 2

8495

tram

2tra

m 2

0,81

0,81

tram

2tra

m 3

87C

AR

RE

R C

tram

30,

69C

AR

RE

R C

4,4

tram

476

74tra

m ú

nic

tram

40,

410,

59tra

m ú

nic

COEF

ICIE

NT E

SCOR

RENT

IA Z

ONA

PAVI

MEN

TADA

0,85

tram

571

tram

50,

41

Q D

IFER

ENCI

ALS

Q A

PORT

ATS

PARC

IAL

+ APO

RTAT

S

TRAM

PARC

EL.L

ESL(

m)

Ar V

EGET

,(m2)

Ar P

AVIM

.(m2)

Qplu

v(l/s

)Qp

luv(

l/s)

Qplu

v(l/s

)

CARR

ER A

tram

1T1

Pm

in18

50,

000

Seg

ona

fase

0,00

00,

000

T1 P

max

018

50,

000

Seg

ona

fase

0,00

00,

000

tram

2T2

Pm

in5

190

8.42

03.

040

241,

756

Sen

se a

porta

cion

s24

1,75

624

1,75

650

01,0

2,76

58,9%

T2 P

max

519

08.

420

3.04

024

1,75

6S

ense

apo

rtaci

ons

241,

756

241,

756

500

10,0

6,44

30,8%

tram

3T3

Pm

in15

400

28.6

956.

400

677,

749

Sen

se a

porta

cion

s67

7,74

967

7,74

950

04,0

5,87

75,2%

T3 P

max

1540

028

.695

6.40

067

7,74

9S

ense

apo

rtaci

ons

677,

749

677,

749

500

5,16,5

168

,3%tra

m 4

T4 P

min

1631

531

.850

5.04

043

4,69

1S

ense

apo

rtaci

ons

434,

691

434,

691

400

5,55,9

374

,0%T4

Pm

ax16

315

31.8

505.

040

434,

691

Sen

se a

porta

cion

s43

4,69

143

4,69

140

06,8

6,49

68,1%

tram

5T5

Pm

in4

195

7.62

51.

950

111,

559

Sen

se a

porta

cion

s11

1,55

911

1,55

940

01,0

2,28

52,3%

T5 P

max

419

57.

625

1.95

011

1,55

9S

ense

apo

rtaci

ons

111,

559

111,

559

400

10,0

5,28

27,9%

CARR

ER B

tram

1T1

Pm

in2

185

3.04

51.

850

118,

661

Del

tram

2 ca

rrer

A36

0,41

836

0,41

850

01,3

3,31

71,0%

T1 P

max

218

53.

045

1.85

011

8,66

1D

el tr

am2

carr

er A

360,

418

360,

418

500

7,56,4

841

,2%tra

m 2

T2 P

min

875

14.6

4575

036

7,78

4C

ont.

Tram

1 ca

rrer

B72

8,20

272

8,20

263

01,1

3,59

8,5%

T2 P

max

875

14.6

4575

036

7,78

4C

ont.

Tram

1 ca

rrer

B72

8,20

272

8,20

263

04,6

6,46

5,0%

Con.

S2 E

ST P

ont

car.

C P

min

1911

536

.115

1.38

054

2,87

4D

el tr

am 3

car

rer A

1.22

0,62

31.

220,

623

630

3,16,0

38,4

%ca

r. C

Pm

ax19

115

36.1

151.

380

542,

874

Del

tram

3 c

arre

r A1.

220,

623

1.22

0,62

363

03,6

6,49

7,8%

CONN

EXIO

carre

r B-c

amí

con.

Cam

í B P

min

210

Del

tram

2 ca

rrer

B72

8,20

272

8,20

263

01,1

3,59

8,5%

con.

Cam

í B P

max

210

Del

tram

2 ca

rrer

B72

8,20

272

8,20

263

04,6

6,46

5,0%

CONN

EXIO

carre

r C-c

amí

con.

C-C

amí P

min

105

Del

car

rer C

1.22

0,62

31.

220,

623

630

3,16,0

38,4

%co

n. C

-Cam

í Pm

ax10

5D

el c

arre

r C1.

220,

623

1.22

0,62

363

03,6

6,49

7,8%

S1 (c

amí)

S1 c

amí P

max

65C

onn.

Sor

t.Cre

rs.B

i C

1.94

8,82

51.

948,

825

800

3,06,8

98,6

%S2

(tr.4

cr. A

)S2

tr4

Pmax

60D

el tr

am4

carr

er A

434,

691

434,

691

400

6,86,4

968

,1%S3

(tr.5

cr.A

)S3

tr5

Pmax

60D

el tr

am5

carr

er A

111,

559

111,

559

400

10,0

5,28

27,9%

138

TOTA

L P

AR

CE

L.LE

S A

MB

ES

CO

ME

SA

Veloc

itat m

àxim

a6,

89Tr

amS1

cam

í Pm

axso

rtid

a 1

MIN

.40

01,0

2,28

5,0%

Calat

màx

im75

%Tr

amT3

Pm

inca

rrer

AM

ÀX

.80

010

,06,8

975

,2%Ve

locita

t míni

ma2,

28Tr

amT5

Pm

inca

rrer

AM

itja

4,65,5

34,8%

TEXT REFÓS DEL PLA PARCIAL URBANÍSTIC SECTOR SURd02 "SECTOR DE L'OLANA"

Xarxa de clavegueram i drenatge

17

POLI

GO

N IN

DU

STR

IAL

L'O

LAN

A

VA

LOR

S

FIN

ALS

PRO

JEC

TE

MA

TER

IAL

Espa

rreg

uera

PAR

ÀMET

RES

EXTR

EMS

(CRI

TERI

S MÀ

XIMS

ADM

ISSI

BLES

)

CABA

L TO

TAL

OMPL

ERT

DEL

TUB

PEND

ENT

DEL

TRAM

PLU

VIO

MET

RIA

(l/m

2h)

VELO

CITA

T DE

L TR

AMCO

L.LE

CTOR

PR

EVIS

T

Dota

ció d

e plu

vials

cobe

rtes(

l/s p

ar.)

Est

imac

ió d

e ca

bals

per

cad

a tra

m a

mb

el m

ètod

e ra

cion

al.

Ref.

0504

/12

CÀ

LCU

L C

OL·

LEC

TO

RS

DE

RE

SID

UA

LSEs

parr

egue

raPo

lietil

è - P

EAD

0,5

CABA

LS D

IFER

ENCI

ALS

CABA

LS A

PORT

ATS

PARC

IAL

+ APO

RTAT

S

TRA

ML

(m)

Sup.

Inc.

(Ha)

Qres

(l/s)

Qres

(l/s)

Qres

(l/s)

CARR

ER A

tram

1T1

Pm

in0,

000

--0,

000

0,00

031

5tra

m 2

T2 P

min

190

0,94

0,46

9T1

CA

RR

ER A

T1 C

AR

RER

B0,

469

0,46

931

52,9

1,07

7,4%

tram

3T3

Pm

in40

03,

101,

548

--T3

CA

RR

ER A

1,54

81,

548

315

1,60,8

07,4

%

tram

4 T4

Pm

in31

53,

981,

989

1,54

8T3

CA

RR

ER A

S2

C/ A

(pon

t)3,

538

3,53

831

51,1

0,90

11,9%

tram

5T5

Pm

in --

--

CARR

ER B

tram

1T1

Pm

in18

50,

980,

491

0,46

9T2

CA

RR

ER A

T2 C

AR

RER

B0,

960

0,96

031

52,8

0,81

4,9%

tram

2T2

Pm

in75

1,81

0,90

60,

960

T1 C

AR

RER

BC

amí C

asan

ova

1,86

61,

866

315

1,50,8

28,1

%CA

RRER

Ctra

m ú

nic

Tu P

min

115

1,59

0,79

7 --

cone

x. C

asan

ova

0,79

70,

797

315

3,20,8

04,4

%CO

NNEX

IONS

del c

ol.le

ctor

c/ A

(S1)

Tu P

min

100

0,00

0,00

03,

538

T4 C

AR

RER

AS

2 T.

del

Mal

3,53

83,

538

315

1,10,9

011

,9%Ca

sano

va B

-> C

Tu P

min

215

0,00

0,00

01,

866

T2 C

AR

RER

BC

amí C

asan

ova

1,86

61,

866

315

1,50,8

28,1

%co

n. C

-Cas

anov

aTu

Pm

in95

0,00

0,00

00,

797

CA

RR

ER C

cone

x. C

asan

ova

0,79

70,

797

315

3,10,8

04,4

%Ca

sano

va C

-> (S

2)Tu

Pm

in64

50,

000,

000

2,66

3co

nex.

Cas

anov

aS

1 R

. Mag

arol

a2,

663

2,66

340

01,2

0,82

7,5%

SORT

IDES

Con.

S1 S

UD C

asan

ova

Tu P

min

2,66

32,

663

400

1,20,8

27,5

%Co

n. S

2 EST

Pon

tTu

Pm

in3,

538

3,53

840

01,2

0,90

8,7%

MIN

315

1,10,8

04,4

%M

ÀX

400

3,21,0

711

,9%M

ITJA

1,90,9

8%

Veloc

itat m

ínima

0,80

Tram

Tu P

min

carr

er C

Calat

míni

m4,

4%Tr

amTu

Pm

inca

rrer

C

PEND

ENT

min

TRA

MPr

ové d

eEs

conn

ecta

aCA

BAL

TOTA

L

PLU

VIO

MET

RIA

(l/m

2h)

COL.

LECT

OR

PREV

IST

TEXT REFÓS DEL PLA PARCIAL URBANÍSTIC SECTOR SURd02 "SECTOR DE L'OLANA"

VELO

CITA

T DE

L TR

AMOM

PLER

T DE

L TU

B

18

Xarxa de clavegueram i drenatge

POLÍ

GO

N IN

DU

STR

IAL

L'O

LAN

A

Dot

ació

de

resi

dual

s in

dust

rials

(l/s

Ha)

PAR

ÀMET

RES

EXTR

EMS

(CRI

TERI

S MÀ

XIMS

ADM

ISSI

BLES

)

PRO

JEC

TE

MA

TER

IAL

VA

LOR

S F

INA

LS


19

6.5 R E S U M D E L S

C A B A L S D ‘ A P O R T A C I Ó


20

RESUM DE CABALS APORTATS

Cabals aigües pluvials

Les aigües procedents de l’aigua de pluja recollides i reconduïdes en el conjunt de la xarxa es vessaran a riera/torrent en tres punts: Dels carrers A-B-C sortida 1 (Riera de Magarola)

Del carrer A sortida 2 (Torrent del Mal) Del carrer A sortida 3 (Torrent del Mal)

A continuació es defineix el volum de cabal a desguassar en cada zona, segons les recollides.

Recollida sortida 1 1.948,83 l/s Cabal recollit camí c/A-B: 728,20 l/s Cabal recollit carrer C: 1.220,63 l/s

Recollida sortida 2 434,69 l/s

Cabal recollit carrer A (de C fins al Pont): 434,69 l/s

Recollida sortida 3 111,56 l/s Cabal recollit carrer A (de pol.ind. sud al pont): 114,92 l/s

Total a desguassar a Riera de Magarola: 1.948,8 l/s

Total a desguassar a Torrent del Mal: 546,3 l/s

Cabals recollit d’aigües residuals

Hi ha dues connexions a realitzar al col·lector de l’ACA, una per la banda sud que recull els l’inici del carrer A, i els carrers B i C (col·lector que discorre pel camí i voreja la riera de Magarola), i una segona connexió provinent per l’Oest (baixa per la zona del pont havent recollit les escomeses del carrer A)

Cabal en l/s m3/h cabal PUNTA (m3/h)

Connexió sud (S1) 2,663 9,585 13,42

Connexió oest (S2) 3,538 12,736 17,83

Total aportació ............................................................................... 22,32 m3/h

Total aportació en m3/dia ............................................................... 749,98 m3/dia

Total aportació en m3/any ....................................................... 273.743,52 m3/any ORIGEN DE LES AIGÜES

Les aigües pluvials són aigües netes, ja que es recullen únicament les aigües de pluja incidents a vial i al terreny del sector (s’habiliten escomeses pluvials per a la recollida d’aigües de pluja dins de parcel·la privada).

Les aigües residuals són d’origen industrial. Cada propietari, però, tindrà l’obligació de tractar qualsevol tipus de residu potencialment perillós o nociu.


21

7 . P R O P O S T A D E

C O N N E X I Ó D E L A X A R X A


22

ESTAT ACTUAL I CONNEXIÓ DE LA XARXA DEL POLÍGON

Actualment existeixen dos col·lectors en alta propers al sector, un al Torrent del Mal i l’altre a la Riera de Magarola. En el Modificat nº1 del Pla Parcial Urbanístic del sector SURd02 (l’Olana), amb data de febrer del 2007, es proposa la distribució de les xarxes de clavegueram i drenatge (modificades respecte a la versió de juliol del 2005). Segons aquesta proposta, la recollida d’aigües residuals del sector es condueix cap a dos punts, un a la riera de Magarola, i l’altre al Torrent del Mal, en els quals es preveu la seva connexió als col·lectors en alta de l’Agència Catalana de l’Aigua, tal i com s’especifica en l’annex de càlcul corresponent. Aquests dos punts de connexió corresponen als S1 (connexió sud) i S2 (connexió est) especificats als plànols i als càlculs corresponents. Dades de cabal aportat S1. Connexió al col·lector en alta de la riera de Magarola Total cabal aportació 2,663 l/s 9,585 m3/h Aportació diària i anual 322,056 m3/dia 117.550,44 m3/anuals S2. Connexió al col·lector en alta del torrent del Mal Total cabal aportació 3,538 l/s 12,736 m3/h Aportació diària i anual 427,926 m3/dia 156.193,08 m3/anuals Proposta de connexió Degut a uns aiguats recents, en els quals hi va haver un desplaçament de la canonada, les dades que ens ha facilitat la pròpia Agència Catalana de l’Aigua no estan actualitzades, ja que la reparació d’urgència que es va fer el seu dia encara no ha estat digitalitzada. Per tant, la proposta de connexió que es realitza és orientativa, i s’haurà de replantejar en obra amb la situació real dels col·lectors i dels pous de registre de la xarxa.

ANNEX III. Càlculs Justificatius – Enllumenat Públic

A N N E X I I I

I N S T A L . L A C I Ó

D ’ E N L L U M E N A T P Ú B L I C


ÍNDEX 1. OBJECTE I ANTECEDENTS. 2. ABAST. 3. CARACTERÍSTIQUES I DADES GENERALS. 4. REGLAMENTACIÓ. 5. EMPLAÇAMENT DE LA INSTAL·LACIÓ. CONDICIONS D'IMPLANTACIÓ. 6. DESCRIPCIÓ GENERAL DE L'OBRA. 6.1 Descripció obra civil.

6.2 Instal·lació enllumenat exterior.

6.3 Xarxa exterior de distribució d'electricitat.

6.4 Descripció funcionament. Criteris.

7. POTÈNCIA INSTAL·LADA I CONTRACTADA. 7.1 Potències nominals instal·lades.

7.2 Potències simultànies i de contractació.

8. CONDICIONS MÍNIMES DE LA INSTAL·LACIÓ PER A COMPLIMENT DE LA REGLAMENTACIÓ DE SEGURETAT I PROTECCIÓ DEL MEDI 9. JUSTIFICACIÓ I DIMENSIONAT DE LA INSTAL·LACIÓ. CÀLCULS ELECTROTÈCNICS I LUMINOTÈCNICS.

9.1 Fórmules de dimensionat. Criteris.

9.2 Fulls de càlculs electrotècnics.

9.3 Fulls de càlculs luminotècnics.


1

1. OBJECTE I ANTECEDENTS Mitjançant aquest annex es pretenen definir les especificacions tècniques sobre la instal·lació d'enllumenat dels carrers que abarquen el present projecte al terme municipal d’Esparreguera. També es defineix el conjunt d'obra a realitzar i el dimensionat de la instal·lació, amb la descripció dels seus components, l'especificació dels criteris del dimensionat de la instal·lació i els càlculs justificatius de la mateixa.


2

2. ABAST L'àmbit d'aquesta actuació se situa als límits d’actuació definits per l’Ajuntament sobre la Urbanització. Amb la documentació presentada es desenvolupa la definició, descripció i justificació de l'obra a executar. Obra civil - Excavacions de rases i pous (a executar amb les obres d'urbanització) - Preparació de canalitzacions (a executar amb les obres d'urbanització) - Reompliments de rases (a executar amb les obres d'urbanització) - Fonaments columnes (a executar amb les obres d'urbanització) Instal·lació elèctrica i enllumenat - Escomesa CGP - Quadre protecció, mesura, comandament i distribució - Línies en canalització soterrada - Definició i distribució punts de llum : lluminàries i columnes


3

3. CARACTERÍSTIQUES I DADES GENERALS Activitat : Enllumenat públic Tipus instal·lació : Nova instal·lació Titular : Ajuntament d’Esparreguera Emplaçament : Polígon Industrial l’Olana Localitat : Esparreguera (Baix Llobregat) Companyia subministradora : FECSA - ENDESA Instal·ladors autoritzats : - Característiques Subministrament : 380/220 V, 50 Hz

QUADRE

Potència Existent Potència a contractar

QM – 1

6.2 kW

8 kW (trifàsic)


4

4. REGLAMENTACIÓ Es relaciona a continuació el conjunt de Disposicions Legals, Reglamentacions i Normatives Tècniques que són d'obligat compliment o d'ús recomanat per a la instal·lació projectada, amb redundància o complementàriament, a allò que està especificat en el PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES. Aquestes són : - Reial Decret 842/2002 del 2 d’Agost pel qual s’aprova el “Reglament

Electrotècnic de Baixa Tensió”, i les corresponents I.T.C., concretament i com aplicables de forma més directa:

ITC-BT-06 “Xarxes aèries per a distribució en baixa tensió”

ITC-BT-07 “Xarxes subterrànies per a distribució en baixa tensió”

ITC-BT-09 "Instal·lacions d'Enllumenat Exterior"

ITC-BT-18 "Instal·lacions de posta a terra"

ITC-BT-21 “Tubs i canals protectors”

ITC-BT-24 “Protecció contra contactes directes i indirectes”

ITC-BT-44 "Receptors per a Enllumenat"

ITC-BT-48 "Receptors, Transformadors i Autotransformadors, Reactàncies, Rectificadors i Condensadors"

- Instrucció 7/2003 del 9 de setembre sobre el procediment administratiu per a

l’aplicació del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, de la Direcció General d’Energia i Mines.

- Normes NTE: . Enllumenat Exterior IEE . Postes a terra IEP . Xarxa exterior IER . Enderrocs ADD . Rases i pous ADZ

- Normes UNE: . Números: 20.324 – 20.460 – 21.022 – 21.123 - Normes Tècniques Municipals per a instal·lacions d’enllumenat públic - Llei 6/2001 del 31 de maig d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la

protecció del medi nocturn.


5

5. EMPLAÇAMENT DE LA INSTAL·LACIÓ. CONDICIONS D'IMPLANTACIÓ Tal i com s'ha referenciat, la present instal·lació es situa en els vials que es pretenen

urbanitzar.

Les dimensions característiques del carrers a executar són les especificades al

capítol de vialitat de la memòria, concretades en les seccions definides.

Mitjançant aquesta classificació es possible fixar els paràmetres de disseny de la

instal·lació en el seu aspecte luminotècnic.

Això configura la implantació de la tipologia d’il·luminació que constarà de columnes

de 9 m en disposició al portell, amb làmpades de 100 W/T.

Per al vial de 16m, la disposició serà cada 40 m, al vial de 12m de 50 m

d’interdistància i als trams de 10 m d’amplada la interdistància serà de 60 m.

El tipus de lluminària serà de tipus estàndard per a urbanitzacions, en concret es

col·locarà el model STR-154/CC-V de Carandini (o model similar)


6

6. DESCRIPCIÓ GENERAL DE L'EXECUCIÓ DE L'OBRA En el present capítol es descriu el conjunt d'obra a realitzar per a l'execució del projecte, tant a nivell d'obra civil, com a instal·lacions d'enllumenat i xarxa exterior de subministrament i distribució de fluid elèctric.

A continuació, en els diferents apartats, s'efectua l'esmentada descripció.

Independentment de la documentació preparada, haurà d'efectuar-se el replanteig general de l'obra per tal de poder iniciar els treballs d'execució. 6.1 Descripció obra civil El conjunt d'obra civil necessària comprèn bàsicament la realització de les canalitzacions soterrades de línies elèctriques, els fonaments de les columnes, pericons de registre, derivacions i bases de quadres.

A) TIPOLOGIA CONSTRUCTIVA

A.1 Canalitzacions

Per a l'estesa de línies es realitzaran els següents tipus de canalització:

Zones sota vorera :

Es practicarà una rasa de 0,6 m de fondària i 0,4 m d'ample, com a mínim.

Llit de sorra o terra garbellada de 10 cm.

Estesa de tubs de P.V.C. corrugats flexibles doble capa de Ø 90 mm per a les diferents línies.

Capa de reompliment amb terra garbellada o sorra de gruix 10 cm per sobre el tub.

Reompliment i compactació (95% PM) amb terres fins a nivell base de pavimentació.

Zones sota calçades :

En aquest cas, la fondària mínima d'implantació de l'estesa de cable serà de 0,8 m, la qual cosa implica una fondària mínima de rasa d'1 m.

El llit i reompliment de la zona del tub passacables s'efectuarà amb formigó en massa tipus HM-20.

A continuació es disposarà una capa de terres el reompliment i compactació de les quals s'efectuarà fins al nivell de la Subbase del paviment de la calçada.

El tub protector en pas de carrer estarà doblat, i serà de PVC ∅ 160 mm


7

A.2 Fonaments bàculs i columnes

Per al suport de bàculs i columnes s'efectuaran els fonaments de tipus aïllat, formats por daus de formigó en massa amb dimensions en funció de l'altura del suport de la lluminària. Inclou la col·locació dels perns d'ancoratge per l'encastament de la columna i també els tubs d'entrada i sortida de línies. La mides seran : amplada (m) alçada (m)

Columnes 9 m 0,65 0,80 A.3 Pericons i registres

Els pericons seran registrables, de dimensions 40x40x60 cm, prefabricats de formigó, amb bastiment d’acer entregat amb morter i amb tapa de fosa. Al fons hi haurà un forat de drenatge de 5 cm mínim i llit de grava sota solera de formigó per evitar acumulacions d'aigua.

B) EXECUCIÓ DELS TREBALLS

L'execució dels treballs definits es realitzarà d'acord amb el que especifica aquest pla parcial en l’execució de les obres d’urbanització, amb els medis humans i materials adequats que el contractista haurà de disposar, sempre sota la supervisió de la Direcció Facultativa. En els plànols adjuntats es representen els detalls constructius per l'execució dels elements d'obra civil a realitzar.


8

6.2 Instal·lació d'enllumenat exterior Atenent a les condicions d'implantació exposades a l'apartat anterior s'arriba a la classificació de la via i, per tant, a establir els criteris per a fixar els nivells d’il·luminació i d'altres paràmetres luminotècnics necessaris per a establir les bases d'un disseny i dimensionat òptim de la instal·lació d'enllumenat. A) NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ. CRITERIS

A continuació es fixen els valors mitjos i mínims del nivell d’il·luminació i uniformitat a considerar. Valors de disseny Atenent als criteris fixats per als nivells d’il·luminació i, en base a les diferents recomanacions per a il·luminàncies i uniformitats i tenint en compte els nivells d'explotació de la instal·lació, amb la instal·lació projectada s’obtenen els següents valors:

VIALS

IL·LUMINACIÓ MITJANA EN SERVEI

(lux) IL·LUMINACIÓ MÍNIMA (lux) UNIFORMITAT

Vial de 16 m, separació 40 m 12 4 0.34

Vial de 12 m, separació 50 m 12 4 0,36

Vial de 10 m, separació 60 m 12 4 0.34

B) DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ADOPTADA. TIPOLOGIA.

Prenent com a base els valors de disseny establerts i la classificació de vials s'adopta la següent tipologia instal·lació d'enllumenat :

S'estableix una classe d’il·luminació tipus vial-urbanització. Làmpades

٠ Vapor de sodi d'alta pressió (VSAP) VSAP-100 W/T ٠ Potència 100 W ٠ Flux lluminós : 9.500 lm Llumeneres

Lluminària amb cos de fundició injectada d’alumini i tapa superior de polipropilè injectat, conjunt reflector d’alumini anoditzat d’una peça, cubeta de tancament amb vidre pla termoresistent segellat amb silicona. Amb grau de protecció IP-66 i acabat exterior de l’armadura de color gris RAL 7039, i la tapa superior de color blanc RAL 9010. Amb capacitat per el equip auxiliar, amb acoblament a columna de ∅ 60 x 110 mm (orientació entre 0º i 10º que asseguren la no contaminació lumínica). ٠ Marca : CARANDINI o similar ٠ Model : STR-154/CC-V


9

Suports llumeneres

Els recolzaments per al suport de les lluminàries seran del columnes troncocòniques de 9m d'alçada de xapa d’acer galvanitzat. Els materials emprats per a la instal·lació d'enllumenat compliran a més de les disposicions legals vigents també les especificacions explicitades en el Plec de Condicions Tècniques i les normes tecnològiques municipals corresponents. C) DIMENSIONAT INSTAL·LACIÓ ENLLUMENAT. CÀLCULS Amb la finalitat de fixar els nivells d’il·luminació i/o la interdistància entre punts de llum amb la tipologia de components adoptada a cada cas, cal fixar per càlcul els esmentats paràmetres. Per tal d'establir les condicions de disseny de la implantació, es fa el dimensionat, mitjançant full de càlcul luminotècnic, i es determinen els valors d’il·luminació en els diferents punts de les àrees d'estudi. 6.3 Xarxa exterior de distribució d'electricitat A partir de l'estudi d’il·luminació, s'ha projectat la xarxa de distribució elèctrica que es realitzarà en sistema soterrat monofàsic/trifàsic (segons la línia), allotjat sota tubs soterrats a la vorera, de característiques convenients. En tot moment s'ha tingut en compte la vigent Reglamentació sobre Enllumenat Públic i Xarxes de Baixa Tensió. A) DESCRIPCIÓ INSTAL·LACIÓ A - 1 Instal·lació d’enllaç Caixa General de Protecció

La caixa general de protecció serà la que prescrigui la Cia. Subministradora d’electricitat, i se situarà en lloc adequat d’acord amb ella. Comptadors

L’equip d’amidament estarà compost per comptador d’energia activa i fusibles de seguretat. S’ubicarà en armari de doble aïllament, amb grau de protecció IP55, amb ventilació i precintable. Aquest es col·locarà a l’intempèrie, en el lloc que s’indica als plànols de projecte. La forma i col·locació s’ajustarà a les prescripcions de la Cia. Subministradora d’electricitat.


10

Quadre General de Distribució de l’abonat

En el mateix quadre general de protecció es col·locarà el quadre general de distribució de les línies. La caixa envoltant serà de doble aïllament, i en el seu interior quedaran allotjats els dispositius privats de comandament i protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits i un interruptor diferencial (com a mínim) per a la protecció contra contactes indirectes. Se situarà a una alçada entre 1.15 i 1.80 m. A - 2 Instal·lacions elèctriques Subdivisió de la línia

La subdivisió de la línia es realitzarà per sectors de la via o per parts de la instal·lació, de manera que les pertorbacions originades per avaries que es puguin produir en qualsevol punt d'elles, afecti a un mínim de la instal·lació. Resistència d'aïllament dialèctic

L'ús de conductors de garantia i d'aparells d'utilització que la resistència a l'aïllament sigui, al menys, igual al valor senyalat per la norma UNE, assegura la resistència d'aïllament de la instal·lació Sistemes instal·lació

* Xarxes

La xarxa per a la instal·lació de distribució subterrània i, per tant, s’utilitzaran els sistemes i materials normals per a aquest tipus de xarxes de distribució. * Xarxa de terra

Per l'interior de la rasa i exteriorment a la canalització de plàstic que allotja els conductors d'alimentació, es disposarà el conductor de terra, que serà un cable de coure de 35 mm2 de secció que, unirà totes columnes i elements metàl·lics de la instal·lació per formar un sistema equipotencial (la unió d’aquesta xarxa equipotencial amb cable de 35 mm2 amb cada punt de llum es fa amb un cable de 1x2,5 mm2). Cada cinc columnes i al principi i al final de línia es disposarà d’una pica de 2 m de longitud mínima connectada amb el suport corresponent mitjançant una línia primària de terra de cable de coure nu de 35 mm2 de secció. * Entroncaments i connexions

Els entroncaments i connexions dels conductors soterranis s'efectuaran seguint sistemes que assegurin una perfecta continuïtat dels conductors i del seu aïllament.

Per a la connexió de les columnes a la xarxa, s'utilitzaran conductors de Cu de, com a mínim 2,5 mm2 de secció.

Aquesta connexió s'efectuarà en cada caixa situada a la base de la columna, convenientment protegida del efectes de la intempèrie.


11

Dins d'aquest es disposaran els elements de connexió, protecció i compensació de la lluminària.

En general se seguiran els preceptes i indicacions donats en la instrucció ICT-BT-09. * Instal·lació del conductors

Els conductors que hagin d'anar soterrats se situaran dins d'un tub de PVC, de parets corrugades, no propagador de la flama, estancs i estables fins a una temperatura de 60ºC, de manera que tingui una resistència a l'aixafament elevada (grau de protecció 7 ó 9), a la vegada que una bona flexibilitat axial. El diàmetre nominal del tub serà, al menys, un 50% més del necessari. Els tubs s’instal·laran en el fons d'una rasa, a una profunditat mínima de 0,4 m. Es rodejaran de sorra o terra crivada i s’instal·laran de manera que no els puguin perjudicar la pressió o assentaments del terreny. A uns 25 cm per damunt del conductors (i com a mínim a 10 cm de la cota del carrer) es col·locarà una cinta de senyalització per a canalitzacions subterrànies, a l'efecte d'evitar cops en ells en futures excavacions * Conductors

Els conductors que s'empraran en la xarxa subterrània seran de Cu armats, aïllats amb PVC, per a una tensió nominal de 1.000 V, tipus RV-0,6/1 kV. A més a més estaran protegits contra la corrosió que pugui provocar el terreny. La secció mínima serà de 6 mm2 de coure per als conductors en fase. * Creuaments

Els conductors soterranis hauran de complir les prescripcions senyalades en la instrucció ITC-BT-06. * Pericons i registres

Els pericons i registres utilitzats en aquestes instal·lacions seran prefabricats de 0,4 x 0,4 m de superfície i d'una fondària mínima de 0,8 m. En el fons del registre s'efectuarà un forat de drenatge de, com a mínim, de 5 cm de diàmetre. Es col·locarà un pericó en els canvis de direcció o creuament de calçada, així com a les derivacions de línia. En el fons del registre es col·locarà un llit de grava que impedeixi la producció d'acumulacions d'aigua estancada mentre s’efectua el drenatge.


12

Dispositius privats de comandament i protecció.

* Protecció de la instal·lació

Els dispositius de protecció contra sobrecàrregues i curt circuits dels circuits, tindran els pols protegits que corresponen al nombre de fases del circuit que protegeixen i les seves característiques d'interrupció estaran d'acord amb les intensitats admissibles en els conductors del circuit que protegeixen.

* Protecció contra contactes directes

Per a la protecció contra contactes directes, el recobriment de les parts actives serà amb un aïllament capaç de suportar les seves propietats amb el pas del temps i que limitin la corrent de contacte a un valor no superior a 1 mA. Les parts actives de la instal·lació s'allunyaran a una distancia tal del lloc on les persones habitualment es trobin o circulin, sigui impossible un contacte fortuït amb les mans o per la manipulació d'objectes conductors, quan aquests s'utilitzin a la vora de la instal·lació. Es considerarà zona abastadora amb la mà la que, amidada a partir del punt on la persona pugui estar situada, estigui a una distància límit de 2,50 m cap amunt, 1,25 m cap als laterals i cap a baix.

En qualsevol cas s'acomplirà la Instrucció Tècnica ICT-BT-24. * Protecció contra contactes indirectes

Per a la protecció contra contactes indirectes s'utilitzaran interruptors diferencials capaços de resistir les corrents de curt circuit que puguin presentar en el punt de la seva instal·lació.

El valor mínim del corrent de defecte, a partir de la qual l'interruptor diferencial haurà de protegir, determina la sensibilitat de funcionament de l'aparell.

L'elecció de la sensibilitat de l'interruptor diferencial que s'ha d'utilitzar en cada cas està determinada per la condició de que el valor de la resistència a terra de les masses, mesurada en cada punt de connexió de la mateixa, hagi d'acomplir la relació :

En locals secs R < = 50 / Is En locals humits R < = 24 / Is

Essent :

Is = Valor de la sensibilitat, donada en ampers, de l'interruptor a utilitzar.

Prenent el cas més desfavorable i, considerant la resistència a terra de 37 Ω segons ICT-BT-19, serà :

I = 24 / 37 = 650 mA

Tot i això, adoptarem el de mitja sensibilitat de 300 mA, valors molt per sota del valor mínim de la sensibilitat de l'interruptor diferencial per a la protecció contra contactes indirectes.


13

6.4 Descripció del funcionament. Criteris. Es precisen aquí els sistemes de funcionament adoptats a la instal·lació per al seu control i gestió. El sistema d'encesa i apagada es fa mitjançant cèl·lula i interruptor crepuscular, que en funció del grau d’il·luminació natural activarà els circuits d'enllumenat de la instal·lació. Pel que fa referència a les mesures d'estalvi energètic previstes en la instal·lació, cal dir que en l'actualitat hi han tres sistemes fiables d'aconseguir-ho: * Doble fluxe * Doble encesa i interruptor horari * Control de fluxe en capçalera mitjançant regulador de tensió Degut al tipus instal·lació i els nivells d’il·luminació es preveu la instal·lació d’un sistema de regulació controlat des del quadre, corresponent al control de fluxe en capçalera que regula la potència a determinades hores nocturnes. Aquest, conjuntament amb l’activació de la instal·lació mitjançant l’interruptor crepuscular, són el sistema emprat per a l’estalvi energètic en l’enllumenat.


14

7. POTÈNCIA INSTAL·LADA I DE CONTRACTACIÓ Aquest capítol estableix per a cada línia les potències nominals en funció dels punts de llum previstos determinants pels càlculs luminotècnics en base al paràmetre de disseny de la instal·lació fixats.

Fixada la potència nominal es determina la potència absorbida en base al coeficient de majoració establert per a lluminàries de descàrrega (1,8).

7.1 Potències nominals instal·lades La potència nominal total per ampliació a cada línia a la instal·lació és:

QUADRE (QMPC) POTÈNCIA (W) Línia 1 3.200

Sublínia A 11 x 100 w 1.100

Sublínia B 2 x 100 w 200

Sublínia C 16 x 100 w 1.600

Sublínia D 3 x 100 w 300

Línia 2 3.000

Sublínia A 1 x 100 w 100

Sublínia B 11 x 100 w 1.100

Sublínia C 15 x 100 w 1.500

Sublínia D 3 x 100 w 300

TOTAL QUADRES 6.200 W 7.2 Potències simultànies i de contractació QUADRE QM 1 (trifàsic)

Potència nominal : 6,20 kW Potència de càlcul : 11,16 KVA

Potència absorbida : 7,44 kW

Potència contractació : 10 kW (trifàsic) ICPM : 20 A (potència màxima ampliació quadre = 31,5 kW)


15

8. CONDICIONS MÍNIMES DE LA INSTAL·LACIÓ PER ACOMPLIMENT DE LA REGLAMENTACIÓ DE SEGURETAT I PROTECCIÓ DEL MEDI

Aquest capítol resumeix el conjunt de prescripcions bàsiques reglamentàries a considerar en l'execució de la instal·lació : Xarxa soterrada: Profunditat conductors de 0,4m mínim i secció mínima de 6

mm2. Capacitat xarxes: Per a làmpades de descàrrega, la càrrega mínima en volt

ampers d'1,8 vegades la potència nominal en Watts. Dispositius de protecció: ICT-BT-24 Interruptor manual d'accionament amb independència d'interruptors horaris o crepusculars. Instal·lació :

Conductors aïllats de tensió nominal 1.000 V com a mínim No hi haurà entroncaments a l'interior de columnes

Posada a terra: Les columnes i suports accessibles metàl·lics, estaran connectats a terra mitjançant plaques connectades als suports amb cable de coure nu de 35mm2 i línia equipotencial de connexió entre els elements metàl·lics de la instal·lació amb conducte de coure nu de 35mm2 de secció.

Protecció lluminàries: Es defineixen grups de lluminàries protegits contra curtcircuit.

Proteccions Línies: Es col·locaran interruptors magnetotèrmics adients i diferencials de 300 mA si es té resistència al terra de 10 a 50 ohms, per a superiors 30 mA i inferiors, si està justificat es podrà suprimir la protecció diferencial.

Connexió a terra d'elements metàl·lics: Totes les parts metàl·liques alienes a la instal·lació a distàncies inferiors a 2,5 m (part superior) ó 1,25 m (part inferior) de parts metàl·liques connectades a la xarxa de terres s'hauran de connectar a fi i efectes de formar una connexió equipotencial.


16

Protecció del medi nocturn En acompliment d’allò que especifica la Llei 6/2001 de 31 de maig, els paràmetres

bàsics que s’acompleixen són els següents:

• Les condicions d’execució de les lluminàries influeix sensiblement en la possible

contaminació a l’hemisferi superior, doncs els aparells escollits disposen

d’homologació d’anticontaminació lumínica que no supera el 3% amb una bona

col·locació.

• L’horari de funcionament del conjunt de la xarxa es limita a la fotosensibilitat del

sensor que s’hi instal·la al quadre de comandament.

• Tanmateix, s’inclou un reductor de fluxe que redueix el consum en horari nocturn.

• S’utilitzarà tipus de làmpada de vapor de sodi d’alta pressió, de baix consum

energètic i bona relació lluminositat/consum.

• L’administració Local que rep la instal·lació haurà d’encarregar el manteniment

periòdic d’aquesta a personal especialitzat, per tal de conservar la durabilitat

prevista de la instal·lació.

• El càlcul apropiat de la instal·lació i de la lluminositat necessària ajuden a

minimitzar la instal·lació, amb la utilització de la potència lumínica necessària per

tal de cobrir les necessitats de l’ús a què es destina.


17

9. JUSTIFICACIÓ I DIMENSIONAT DE LA INSTAL·LACIÓ. CÀLCULS ELECTROTÈCNICS I LUMINOTÈCNICS

Es fixen els criteris de càlcul pel dimensionat de línies en base a la potència absorbida establerta. També es justifica el dimensionat luminotècnic de la mateixa en base als paràmetres d’il·luminació fixats Finalment, s'adjunten els fulls de càlcul luminotècnic obtinguts amb programa de càlcul. 9.1 Fórmules de dimensionat. Criteris

Càlcul de línies A les taules adjuntades es donen les caigudes de tensió, intensitats i seccions necessàries per a cada línia, tot d'acord a les ICT-BT. Les fórmules emprades per a llur determinació són les següents : INTENSITATS Trifàsica Monofàsica

Essent : P = potència en kW U = tensió CAIGUDA DE TENSIÓ

Essent e = caiguda

de tensió (%) l = longitud de la línia en m. P = potència en W S = secció en mm2.

ϕcos3 UP 1000 = I

∗

ϕcos UP 1000 = I

100 = SU 56

P l = e 2 100 = S U 56

P l 2 = e 2 ′


18

Per a la determinació de la secció mínima de les línies, a més del criteri de la caiguda màxima de tensió per línia (ICT-BT-09), s'han comprovat les taules d'intensitats màximes admissibles de la MIE-BT-06, donada la tensió nominal del cable adoptada de VV 0,6/1 kV, amb els coeficients de reducció especificats per a cada cas. Per al dimensionat de les línies de la xarxa exterior, al tractar-se d'una instal·lació

d'enllumenat, el criteri que es fa valer per a aquest dimensionat és la caiguda de

tensió, deguda a la gran longitud dels trams sigui sempre inferior a 3%.


9.2 F U L L S D E C À L C U L S

E L E C T R O T È C N I C S

CÀ

LC

UL

S E

LÈ

CT

RIC

SL

ínia

1P

OL

IGO

N IN

DU

ST

RIA

L L

'OL

AN

A

(Càl

cul d

el tr

am m

és d

esfa

vora

ble)

Caigu

da de

tens

ió fin

al1,

98%

Esp

arre

guer

a

Sorti

da q

uadr

ecr

uïlla

C

LIN

EA

QM

1 - 1

1 - 3

3 - 4

4 - 5

5 - 6

6 - 7

7 - 8

8 - 9

9 - 1

010

- 11

Pot

enci

a (k

W)

5,40

3,96

3,06

2,88

2,70

2,52

2,34

2,16

1,98

1,80

F.p

.0,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

9

Ten

sión

(V

)38

038

038

038

038

038

038

038

038

038

0

Tip

oIII

IIIIII

IIIIII

IIIIII

IIIIII

III

c.d.

t. M

áx (

%)

3,00

2,98

2,76

2,62

2,39

2,16

1,96

1,76

1,59

1,42

Long

. (m

)2

2721

4040

4040

4041

9

Inte

nsid

ad (

A)

9,12

6,69

5,17

4,86

4,56

4,25

3,95

3,65

3,34

3,04

S m

ín.

(m

m2 )

0,04

0,44

0,29

0,54

0,56

0,58

0,59

0,61

0,63

0,14

S a

dap.

(m

m2 )

66

66

66

66

66

c.d.

t. R

eal (

%)

0,02

0,22

0,13

0,24

0,22

0,21

0,19

0,18

0,17

0,03

c.d.

t Acu

m (

%)

0,02

0,24

0,38

0,61

0,84

1,04

1,24

1,41

1,58

1,61

1 de

4

CÀ

LC

UL

S E

LÈ

CT

RIC

SL

ínia

1(C

ontin

uació

)P

OL

IGO

N IN

DU

ST

RIA

L L

'OL

AN

A

(Càl

cul d

el tr

am m

és d

esfa

vora

ble)

Caigu

da de

tens

ió fin

al1,

98%

Esp

arre

guer

a

cruï

lla B

LIN

EA

11 -

1212

- 13

13 -

1414

- 15

15 -

1616

- 17

17 -

18

Pot

enci

a (k

W)

1,26

1,08

0,90

0,72

0,54

0,36

0,18

F.p

.0,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

9

Ten

sión

(V

)38

038

038

038

038

038

038

0

Tip

oIII

IIIIII

IIIIII

IIIIII

c.d.

t. M

áx (

%)

3,00

1,33

1,24

1,17

1,11

1,07

1,04

Long

. (m

)20

4040

4040

4040

Inte

nsid

ad (

A)

2,13

1,82

1,52

1,22

0,91

0,61

0,30

S m

ín.

(m

m2 )

0,10

0,40

0,36

0,30

0,24

0,17

0,09

S a

dap.

(m

m2 )

66

66

66

6

c.d.

t. R

eal (

%)

0,05

0,09

0,07

0,06

0,04

0,03

0,01

c.d.

t Acu

m (

%)

1,67

1,76

1,83

1,89

1,93

1,96

1,98

2 de

4

CÀ

LC

UL

S E

LÈ

CT

RIC

SL

ínia

2P

OL

IGO

N IN

DU

ST

RIA

L L

'OL

AN

A

(Càl

cul d

el tr

am m

és d

esfa

vora

ble)

Caigu

da de

tens

ió fin

al1,

86%

Esp

arre

guer

a

Sorti

da q

uadr

ecr

uïlla

Ccr

uïlla

B

LIN

EA

QM

1 - 1

1 - 2

2 - C

1C1

- C2

C2 -

C3C3

- C4

C4 -

C5C6

- C7

C7 -

33

- C8

Pot

enci

a (k

W)

5,22

4,5

3,06

2,88

2,70

2,52

2,34

2,16

1,98

1,44

F.p

.0,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

90,

9

Ten

sión

(V

)38

038

038

038

038

038

038

038

038

038

0

Tip

oIII

IIIIII

IIIIII

IIIIII

IIIIII

III

c.d.

t. M

áx (

%)

3,00

2,98

2,75

2,65

2,41

2,19

1,98

1,78

1,61

1,49

Long

. (m

)2

2516

4040

4040

4029

11

Inte

nsid

ad (

A)

8,81

7,60

5,17

4,86

4,56

4,25

3,95

3,65

3,34

2,43

S m

ín.

(m

m2 )

0,04

0,47

0,22

0,54

0,55

0,57

0,59

0,60

0,44

0,13

S a

dap.

(m

m2 )

66

66

66

66

66

c.d.

t. R

eal (

%)

0,02

0,23

0,10

0,24

0,22

0,21

0,19

0,18

0,12

0,03

c.d.

t Acu

m (

%)

0,02

0,25

0,35

0,59

0,81

1,02

1,22

1,39

1,51

1,54

3 de

4

CÀ

LC

UL

S E

LÈ

CT

RIC

SL

ínia

2(C

ontin

uació

)P

OL

IGO

N IN

DU

ST

RIA

L L

'OL

AN

A

(Càl

cul d

el tr

am m

és d

esfa

vora

ble)

Caigu

da de

tens

ió fin

al1,

86%

Esp

arre

guer

a

LIN

EA

C8 -

C9C9

- C1

0C1

0 - C

11C1

1 - C

12C1

2 - C

13C1

3 - C

14

Pot

enci

a (k

W)

1,08

0,90

0,72

0,54

0,36

0,18

F.p

.0,

90,

90,

90,

90,

90,

9

Ten

sión

(V

)38

038

038

038

038

038

0

Tip

oIII

IIIIII

IIIIII

III

c.d.

t. M

áx (

%)

3,00

1,37

1,29

1,23

1,19

1,16

Long

. (m

)40

4040

4040

40

Inte

nsid

ad (

A)

1,82

1,52

1,22

0,91

0,61

0,30

S m

ín.

(m

m2 )

0,18

0,33

0,28

0,22

0,15

0,08

S a

dap.

(m

m2 )

66

66

66

c.d.

t. R

eal (

%)

0,09

0,07

0,06

0,04

0,03

0,01

c.d.

t Acu

m (

%)

1,63

1,71

1,77

1,81

1,84

1,86

4 de

4


9.3 F U L L S D E C À L C U L S

L U M I N O T È C N I C S

(els càlculs s’han realitzat amb programa de càlcul de la casa Carandini)

L'OLANA ESPARREGUERAC. & G. CARANDINI S.A.

005-04-10MRonda Universidad 31 - 08007 Barcelona E

16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890

1.1 Información Área

Superficie Dimensiones Ángulo[°] Color Coeficiente Ilum.Medio Luminancia Media [m] Reflexión [lux] [cd/m²]

Acera A 60.00x2.00 Plano RGB=168,168,168 55% 9 1.5Calzada A 60.00x6.00 Plano RGB=126,126,126 R3 7.01% 14 0.9Acera B 60.00x2.00 Plano RGB=168,168,168 55% 8 1.4

Dimensiones Paralelepípedo que incluye el Área [m]: 60.00x10.00x0.00

Datos del Vial

Nombre del Tramo Ancho Tramo y1 y2 Pt.Cálc.Y h Tramo Color TablaR Coef.Refl. Observador x Observador y[m] (W) [m] [m] [m] (HC) Factor q0 [m](OSX) [m](OSY)

Acera A 2.00 0.00 2.00 1 0.00 RGB=168,168,168 55.00Calzada A 6.00 2.00 8.00 6 0.00 RGB=126,126,126 R3 7.01 -60.00 1.50Acera B 2.00 8.00 10.00 1 0.00 RGB=168,168,168 55.00

Datos de la Instalación (Archivo de Luminarias)

Nombre Fila X 1er Poste Y 1er Poste h Poste Núm. Interd. Dim.Brazo Incl.Lum. Rot.Brazo Incl.Lat. Fact.Cons. Cod Flujo Ref.[m] (XP) [m] (YP) [m] (H) Postes [m] (D) [m] (L) [°] (RY) [°] (RZ) [°] (RX) [%] Lum. [lm]

Fila A 0.00 2.00 9.00 --- 60.00 0.00 0 90 0 80.00 163.031 9500 AFila B 30.00 8.00 9.00 --- 60.00 0.00 0 270 0 80.00 163.031 9500 A

LUMCAL-WIN V.01 C. & G. CARANDINI S.A. Página 1


005-04-16Ronda Universidad 31 - 08007 Barcelona E

16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890

1.1 Valores de Iluminancia Horizontal sobre Plano de Trabajo

O (x:0.00 y:0.00 z:0.00) Resultados Medio Mínimo Máximo Mín/Medio Mín/Máx Medio/Máx

DX:2.35 DY:0.89 Iluminancia Horizontal (E) 12 lux 4 lux 31 lux 0.34 0.13 0.39

Tipo Cálculo Sólo Dir. + Equipo

Escala 1/300

0.00 3.00 6.00 9.00 12.00 15.00 18.00 21.00 24.00 27.00 30.00 33.00 36.00 39.00 42.00

0.00

3.00

6.00

9.00

12.00

15.00

18.00

16 14 11 8 6 6 5 5 4 4 5 5 6 6 8 11 14 16

24 21 16 12 9 8 7 7 6 6 7 7 8 9 12 16 21 24

30 30 21 15 12 10 9 8 8 8 8 9 10 12 15 21 30 31

22 21 16 13 11 10 10 9 9 9 9 10 10 11 13 16 21 22

13 13 11 10 9 9 10 11 11 11 11 10 9 9 10 11 13 13

10 10 10 9 10 11 12 15 16 16 15 12 11 10 9 10 10 10

8 9 9 10 11 13 17 23 27 27 23 17 13 11 10 9 9 8

7 7 8 9 10 12 16 24 29 29 24 16 12 10 9 8 7 7

5 5 6 6 7 8 11 15 19 19 15 11 8 7 6 6 5 5

No todos los puntos de medida son visibles




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890

1.2 Valores de Iluminancia sobre:Valors lux





X

Y

0.00 3.00 6.00 9.00 12.00 15.00 18.00 21.00 24.00 27.00 30.00 33.00 36.00 39.00

0.00

3.00

6.00

9.00

12.00

15.00

xy

z

16 14 11 8 6 6 5 5 4 4 5 5 6 6 8 11 14 16

24 21 16 12 9 8 7 7 6 6 7 7 8 9 12 16 21 24

30 30 21 15 12 10 9 8 8 8 8 9 10 12 15 21 30 31

22 21 16 13 11 10 10 9 9 9 9 10 10 11 13 16 21 22

13 13 11 10 9 9 10 11 11 11 11 10 9 9 10 11 13 13

10 10 10 9 10 11 12 15 16 16 15 12 11 10 9 10 10 10

8 9 9 10 11 13 17 23 27 27 23 17 13 11 10 9 9 8

7 7 8 9 10 12 16 24 29 29 24 16 12 10 9 8 7 7

5 5 6 6 7 8 11 15 19 19 15 11 8 7 6 6 5 5

1 2

Escala 1/300 Total Partes: 2




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890


Escala 1/245 Parte 1 de 2

Y

0.00 2.45 4.91 7.36 9.82 12.27 14.73 17.18 19.63 22.09 24.54 27.00 29.45 31.90 34.36 36.81

0.00

2.45

4.91

7.36

9.82

12.27

14.73

17.18

19.63

22.09

24.54

27.00

29.45

31.90

34.36

36.81

xy

z

16 14 11 8 6 6 5 5 4 4 5 5 6 6 8 1120 17 13 9 8 7 6 6 5 5 6 6 7 8 9 1324 21 16 12 9 8 7 7 6 6 7 7 8 9 12 1629 27 20 14 11 9 8 7 7 7 7 8 9 11 14 2030 30 21 15 12 10 9 8 8 8 8 9 10 12 15 2127 27 19 14 12 10 9 9 8 8 9 9 10 12 14 1922 21 16 13 11 10 10 9 9 9 9 10 10 11 13 1617 16 13 11 10 9 10 10 10 10 10 10 9 10 11 1313 13 11 10 9 9 10 11 11 11 11 10 9 9 10 1111 11 10 9 9 9 11 12 13 13 12 11 9 9 9 1010 10 10 9 10 11 12 15 16 16 15 12 11 10 9 109 9 9 10 10 12 14 19 21 21 19 14 12 10 10 98 9 9 10 11 13 17 23 27 27 23 17 13 11 10 98 8 8 9 10 13 17 26 31 31 26 17 13 11 9 87 7 8 9 10 12 16 24 29 29 24 16 12 10 9 86 6 7 7 9 10 13 19 23 23 19 13 10 9 7 75 5 6 6 7 8 11 15 19 19 15 11 8 7 6 64 4 5 5 6 7 9 13 16 16 13 9 7 6 5 5




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890



X

35.00 37.45 39.91 42.36 44.82 47.27 49.73 52.18 54.63 57.09 59.54 62.00 64.45 66.90 69.36 71.81

0.00

2.45

4.91

7.36

9.82

12.27

14.73

17.18

19.63

22.09

24.54

27.00

29.45

31.90

34.36

36.81

xy

z

11 14 1613 17 2016 21 2420 27 2921 30 3119 27 2716 21 2213 16 1711 13 1310 11 1110 10 109 9 99 9 88 8 88 7 77 6 66 5 55 4 4




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890

1.3 Curvas Isolux sobre:Valors línies Isolux




X

Y

0.00 3.00 6.00 9.00 12.00 15.00 18.00 21.00 24.00 27.00 30.00 33.00 36.00 39.00

0.00

3.00

6.00

9.00

12.00

15.00

xy

z

7

7 7

10

10

10

10

10

13

13

13

16

16

1616

19

19

19

22

22

22

2528

Escala 1/300




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890

1.4 Diagrama de Iluminancia Spot sobre:Spot




X

Y

0.00 3.00 6.00 9.00 12.00 15.00 18.00 21.00 24.00 27.00 30.00 33.00 36.00 39.00

0.00

3.00

6.00

9.00

12.00

15.00

xy

z

0 3 7 10 14 17 21 24 27 31

Escala 1/300




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890





Datos del Vial





Fila A 0.00 2.00 9.00 --- 50.00 0.00 0 90 0 80.00 163.031 9500 AFila B 25.00 10.00 9.00 --- 50.00 0.00 0 270 0 80.00 163.031 9500 A




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890






X

Y

0.00 4.00 8.00 12.00 16.00 20.00 24.00 28.00 32.00 36.00 40.00 44.00 48.00

0.00

4.00

8.00

12.00

xy

z

17 14 9 7 6 5 5 4 5 5 4 5 5 6 7 9 14 17

26 22 15 11 9 7 7 7 7 7 7 7 7 9 11 15 22 26

29 27 17 13 11 10 10 11 12 12 11 10 10 11 13 17 27 29

17 15 12 11 11 12 14 18 23 23 18 14 12 11 11 13 15 17

10 9 8 8 9 11 15 22 31 31 22 15 11 9 8 8 9 10

6 6 5 6 6 8 10 14 19 19 14 10 8 7 6 5 6 6

1 2





16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890



Y

0.00 2.75 5.51 8.26 11.01 13.77 16.52 19.27 22.03 24.78 27.54 30.29 33.04 35.80 38.55 41.30

0.00

2.75

5.51

8.26

11.01

13.77

16.52

19.27

22.03

24.78

27.54

30.29

33.04

35.80

38.55

41.30

xy

z

17 14 9 7 6 5 5 4 5 5 4 5 5 6 721 17 11 8 7 6 6 5 6 6 5 6 6 7 826 22 15 11 9 7 7 7 7 7 7 7 7 9 1130 28 17 13 10 9 8 8 9 9 8 8 9 10 1329 27 17 13 11 10 10 11 12 12 11 10 10 11 1324 21 15 13 11 11 12 14 16 16 14 12 11 11 1317 15 12 11 11 12 14 18 23 23 18 14 12 11 1113 11 10 10 10 12 15 22 30 30 22 15 12 10 1010 9 8 8 9 11 15 22 31 31 22 15 11 9 88 7 7 7 8 9 12 18 25 25 18 12 9 8 76 6 5 6 6 8 10 14 19 19 14 10 8 7 65 4 4 5 5 6 8 11 16 16 11 8 6 5 5




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890



X

39.00 41.75 44.51 47.26 50.01 52.77 55.52 58.27 61.03 63.78 66.54 69.29 72.04 74.80 77.55 80.30

0.00

2.75

5.51

8.26

11.01

13.77

16.52

19.27

22.03

24.78

27.54

30.29

33.04

35.80

38.55

41.30

xy

z

7 9 14 178 11 17 2111 15 22 2613 17 28 3113 17 27 2913 16 22 2411 13 15 1710 10 12 138 8 9 107 7 7 86 5 6 65 4 4 5




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890

1.2 Curvas Isolux sobre:Valors línies isolux




X

Y

0.00 4.00 8.00 12.00 16.00 20.00 24.00 28.00 32.00 36.00 40.00 44.00 48.00

0.00

4.00

8.00

12.00

xy

z

7 7

1010

10

13

13

16

16

1619

19

1922

2528

Escala 1/400




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890





X

Y

0.00 4.00 8.00 12.00 16.00 20.00 24.00 28.00 32.00 36.00 40.00 44.00 48.00

0.00

4.00

8.00

12.00

xy

z

0 3 7 10 14 17 21 24 27 31

Escala 1/400




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890





Datos del Vial





Fila A 0.00 2.00 9.00 --- 40.00 0.00 0 90 0 80.00 163.031 9500 AFila B 20.00 14.00 9.00 --- 40.00 0.00 0 270 0 80.00 163.031 9500 A




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890

1.1 Valores de Iluminancia Horizontal sobre Plano de Trabajo




Escala 1/500

0.00 5.00 10.00 15.00 20.00 25.00 30.00 35.00 40.00 45.00 50.00 55.00 60.00

0.00

5.00

10.00

16 12 8 6 5 4 4 5 6 6 5 4 4 5 6 8 12 1623 18 11 8 7 6 6 8 10 10 8 6 6 7 8 11 18 2330 25 15 10 9 9 10 12 16 16 12 10 9 9 10 15 25 3023 19 13 10 9 10 12 18 29 29 18 12 10 9 10 13 19 2313 11 9 7 8 9 11 17 27 27 17 11 9 8 7 9 11 138 7 5 5 6 7 8 11 18 18 11 8 7 6 5 5 7 8

No todos los puntos de medida son visibles




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890






X

Y

0.00 5.00 10.00 15.00 20.00 25.00 30.00 35.00 40.00 45.00 50.00 55.00 60.00

0.00

5.00

10.00

xy

z

16 12 8 6 5 4 4 5 6 6 5 4 4 5 6 8 12 16

28 22 13 10 8 7 8 9 12 12 9 8 7 8 10 13 22 28

23 19 13 10 9 10 12 18 29 29 18 12 10 9 10 13 19 23

10 9 7 6 7 8 9 14 21 21 14 9 8 7 6 7 9 10

1 2





16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890



Y

0.00 2.30 4.60 6.90 9.20 11.50 13.80 16.11 18.41 20.71 23.01 25.31 27.61 29.91 32.21 34.51

0.00

2.30

4.60

6.90

9.20

11.50

13.80

16.11

18.41

20.71

23.01

25.31

27.61

29.91

32.21

34.51

xy

z

16 12 8 6 5 4 4 5 6 619 15 9 7 6 5 5 6 7 723 18 11 8 7 6 6 8 10 1028 22 13 10 8 7 8 9 12 1230 25 15 10 9 9 10 12 16 1628 24 14 10 9 9 11 15 23 2323 19 13 10 9 10 12 18 29 2917 14 11 9 9 9 12 18 30 3013 11 9 7 8 9 11 17 27 2710 9 7 6 7 8 9 14 21 218 7 5 5 6 7 8 11 18 186 5 4 4 5 5 7 10 15 15




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890



X

32.00 34.30 36.60 38.90 41.20 43.50 45.80 48.11 50.41 52.71 55.01 57.31 59.61 61.91 64.21 66.51

0.00

2.30

4.60

6.90

9.20

11.50

13.80

16.11

18.41

20.71

23.01

25.31

27.61

29.91

32.21

34.51

xy

z

5 4 4 5 6 8 12 166 5 5 6 7 9 15 198 6 6 7 8 11 18 239 8 7 8 10 13 22 2812 10 9 9 10 15 25 3015 11 9 9 10 14 24 2818 12 10 9 10 13 19 2318 12 9 9 9 11 14 1717 11 9 8 7 9 11 1314 9 8 7 6 7 9 1011 8 7 6 5 5 7 810 7 5 5 4 4 5 6




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890

1.3 Curvas Isolux sobre:Valors Isolínies




X

Y

0.00 5.00 10.00 15.00 20.00 25.00 30.00 35.00 40.00 45.00 50.00 55.00 60.00

0.00

5.00

10.00

xy

z

6 69

9 9

12

12

1515

1518

2124

Escala 1/500




16/07/2004Tel.+34/93/3174008 Fax +34/93/3171890





X

Y

0.00 5.00 10.00 15.00 20.00 25.00 30.00 35.00 40.00 45.00 50.00 55.00 60.00

0.00

5.00

10.00

xy

z

0 3 7 10 13 17 20 24 27 30

Escala 1/500


ANNEX IV. Càlculs Justificatius – Xarxa d’aigua potable i hidrants

A N N E X I V

X A R X A D ’ A I G U A P O T A B L E I

D ’ H I D R A N T S


INDEX

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ

2.- JUSTIFICACIÓ DELS CÀLCULS HIDRÀULICS

3.- CÀLCULS HIDRÀULICS


1

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ El present annex descriu una xarxa d’abastament d’aigua potable ubicada en un nucli industrial amb les següents característiques: Població : Esparreguera Coeficient d’hores punta: 3 Data: Desembre 2004; revisat maig 2006 S’utilitzaran tuberies de PVC i de Polietilè. Les de PVC seran PN10 i de rugositat equivalent 0,0025 mm. Les de Polietilè seran PN10 i de rugositat equivalent 0,0020 mm. S’empraran limitacions en el disseny en quant a pressió i velocitat, essent l’àmbit de velocitat entre els 0,5 i els 2 m/s, i la pressió màxima de 50 m.c.a. (el disseny es realitzarà de manera que qualsevol punt de la xarxa pugui suportar la pressió màxima). La velocitat de la instal·lació haurà de quedar per sobre del mínim establert, per tal d’evitar sedimentació, incrustacions i estancament, així com per sota del màxim per evitar erosió. La xarxa es distribueix uniformement en tots els carrers, i es fa de forma bilateral en aquells on hi ha edificació prevista o existent. D’aquesta manera s’intenta sectoritzar al màxim per evitar falta de subministre general en avaries en zones puntuals. Les escomeses seran del mateix material que les conduccions principals, de diàmetre 20 mm. Es col·locarà una banda de plàstic senyalitzadora del servei per sobre del tub, i es senyalitzaran tots els elements d’extinció d’incendis (hidrants).


2

2.- JUSTIFICACIÓ DELS CÀLCULS HIDRÀULICS Càlculs Hidràulics

Els càlculs han estat realitzats amb suport informàtic, amb el programa d’Abastament d’Aigua (v.2003.2.g), de Cype Ingenieros. Paràmetres generals instal·lació

1. Descripció de la xarxa hidràulica.-

- Viscositat del fluid: 1.15000000 x10-6 m2/s - Nº de Reynolds de transició: 2500.0 - Coeficient de simultaneïtat: 0.75

2. Descripció dels materials emprats.-

Els materials utilitzats per a aquesta instal·lació són:

Polietilè - Rugositat: 0.00200 mm

Descripció DiàmetresMm

DN110 90 DN125 102.2 DN140 114.6 DN160 130.8 DN200 163.6 DN250 204.4

El diàmetre a utilitzar es calcularà de forma que la velocitat en la conducció no superi la velocitat màxima i superi la velocitat mínima establertes pel càlcul.


3

3. Formulació.-

La formulació utilitzada es basa en la formula de Darcy i el factor de fricció segons Colebrook-White:

8·L·Q2 h = f· —————

π2·g·D5

v·D Re= ———

vs

64 fl= ————

Re

1 K 2.51 ———— = - 2·log ( ———— + ———— )

(ft)½ 3.7·D Re·(ft)½ on: • h és la pèrdua d'altura de pressió en m.c.a. • f és el factor de fricció • L és la longitud resistent en m • Q és el cabal en m3/s • g és l'acceleració de la gravetat • D és el diàmetre de la conducció en m • Re és el nombre de Reynolds, que determina el grau de turbulència en el

fluix • v és la velocitat del fluid en m/s • vs és la viscositat cinemàtica del fluid en m2/s • fl és el factor de fricció en règim laminar (Re < 2500.0) • ft és el factor de fricció en règim turbulent (Re >= 2500.0) • k és la rugositat absoluta de la conducció en m

En cada conducció es determina el factor de fricció en funció del règim del fluid en aquesta conducció, adoptant fl o ft segons calgui per a calcular la caiguda de pressió. S'utilitza com a llindar de turbulència un nº de Reynolds igual a 2500.0.


4

Resultats de cada zona calculada

Amb la distribució de carrers existents, es suposen dos càlculs independents, un que suposa la connexió del dipòsit existent amb el nou dipòsit projectat, i l’altre càlcul el de la instal·lació pròpiament dita, tenint en compte el subministre a través del nou dipòsit i les connexions amb la zona del barri Font (ja existents).

En tots els casos, es parteix d’una pressió de subministre de 30 m.c.a. (3 kg/cm2).

Es mostra, a continuació, els valors obtinguts en els càlculs amb la simulació de la combinació amb tot connectat, ja que és el cas més desfavorable.

Connexió entre dipòsits

Inici Final Longitud m

Diàmetres mm

Cabal l/s

Pèrdues m.c.a.

Velocitat m/s

N2 NC36 121.43 DN32 0.45 5.48 0.85

N2 NC50 134.40 DN63 -0.45 -0.15 -0.18

NC34 NC35 84.35 DN32 -0.45 -3.81 -0.85

NC34 SG1 11.34 DN32 0.45 0.51 0.85

NC35 NC36 59.86 DN32 -0.45 -2.70 -0.85

NC42 NC43 112.84 DN32 0.45 5.09 0.85

NC42 SG2 34.66 DN32 -0.45 -1.56 -0.85

NC43 NC44 81.25 DN32 0.45 3.67 0.85

NC44 NC45 28.32 DN32 0.45 1.28 0.85

NC45 NC46 82.05 DN32 0.45 3.70 0.85

NC46 NC47 171.76 DN32 0.45 7.75 0.85

NC47 NC48 113.06 DN32 0.45 5.10 0.85

NC48 NC49 129.38 DN32 0.45 5.84 0.85

NC49 NC50 18.68 DN32 0.45 0.84 0.85


5

Instal·lació interior polígon industrial


Diàmetres mm

Cabal l/s

Pèrdues m.c.a.

Velocitat m/s

NC1 NC2 53.72DN110 0.00 -0.00 0.00NC2 NC3 15.28DN200 -38.07 -0.28 -1.81NC2 NC5 111.90DN200 38.07 2.06 1.81NC3 NC4 111.50DN140 17.00 2.65 1.65NC3 Nou DIP 11.64DN250 -55.08 -0.14 -1.68NC4 NC8 97.60DN140 16.90 2.29 1.64NC5 NC6 82.62DN200 37.87 1.51 1.80NC6 NC9 23.46DN160 26.29 0.65 1.96NC6 NC41 79.23DN110 11.48 2.97 1.81NC8 NC9 15.83DN110 -9.85 -0.45 -1.55NC8 NC17 91.12DN160 26.65 2.58 1.98NC9 NC11 29.58DN110 5.52 0.30 0.87NC9 NC16 85.81DN110 10.92 2.94 1.72

NC11 NC12 126.25DN110 5.52 1.27 0.87NC12 NC13 8.65DN110 5.42 0.08 0.85NC13 NC41 71.38DN110 5.32 0.67 0.84NC16 NC24 175.58DN110 10.82 5.91 1.70NC17 NC26 178.70DN160 26.65 5.07 1.98NC22 NC23 10.95DN110 1.89 0.02 0.30NC22 NC24 113.25DN110 -2.19 -0.22 -0.34NC23 NC25 106.56DN110 1.59 0.12 0.25NC24 NC25 14.20DN160 24.83 0.35 1.85NC24 NC26 19.70DN125 -16.19 -0.74 -1.97NC25 NC27 115.19DN110 9.62 3.13 1.51NC26 NC28 132.50DN110 9.86 3.77 1.55NC27 NC29 109.47DN110 9.62 2.98 1.51NC28 NC30 106.26DN110 9.76 2.97 1.53NC29 NC30 17.02DN110 -9.76 -0.48 -1.53NC29 NC32 84.60DN140 19.38 2.55 1.88NC32 NC33 125.79DN140 19.38 3.79 1.88NC33 Pol.Sud 81.44DN110 2.68 0.23 0.42

ANNEX V. Càlculs Justificatius – Xarxa de gas natural

A N N E X V

X A R X A D E S U B M I N I S T R E D E

G A S N A T U R A L


INDEX

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ

2.- JUSTIFICACIÓ DELS CÀLCULS HIDRÀULICS

3.- RESULTAT DELS CÀLCULS


1

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ El present annex descriu una xarxa d’abastament de gas natural ubicada en un nucli industrial amb les següents característiques: Població : Esparreguera

Tipologia: Polígon Industrial

Data: Abril 2005; revisat maig 2006

Nombre d’abonats: 27 (estimació)

S’utilitzaran tuberies de Polietilè. Seran de tipus SDR 11 2/4 TUB HDPE S’empraran limitacions en el disseny en quant a pressió i velocitat, essent la màxima velocitat de 20 m/s i la pressió mínima de 0,10 bar. La xarxa es distribueix uniformement en tots els carrers, i es fa de forma bilateral en aquells on hi ha edificació prevista o existent. D’aquesta manera s’intenta sectoritzar al màxim per evitar falta de subministre general en avaries en zones puntuals.


2

2.- JUSTIFICACIÓ DELS CÀLCULS HIDRÀULICS Càlculs Hidràulics

Els càlculs han estat realitzats amb suport informàtic, amb el programa Gas (v.2004.1.a), de Cype Ingenieros. Paràmetres generals instal·lació

1. Descripció de la xarxa hidràulica.-

Potència unitària: 40 Te/ h Cabal unitari punta: 2,30 m3/h Cabal unitari simultani: 1,73 m3/h Pressió de servei: 1,70 bar Densitat relativa del gas: 0,54 Coeficient Renouard quadràtic: 48,60

2. Descripció dels materials emprats.-

Els materials utilitzat per a aquesta instal·lació és el Polietilè del tipus:

SDR 11 2/4 TUB HDPE

Descripció Diàmetresmm

DN40 33.3 DN63 52.2 DN75 61.2

El diàmetre a utilitzar es calcularà de forma que la velocitat en la conducció no superi la velocitat màxima i superi la velocitat mínima establertes pel càlcul.

3. Formulació.-

Per a la formula de Renouard quadràtica (pressió de servei major a 0.10 bar):

P12 – P2

2 = CRc * dr * Le * Q 1.82 * D -4.82

354 * Q V = ------------- * z Ps * D2

on: P1 y P2 són les pressions absolutes en l'origen i extrem en bar. CRc és el coeficient de Renouard quadràtic, igual a 48.60 dr és la densitat relativa del gas Le és la longitud equivalent del tram en m Q és el cabal en Nm3/h D és el diàmetre interior de la conducció en mm v és la velocitat del gas en la conducció en m/s Ps és la pressió de servei en bar Z és el coeficient de compressibilitat


3

3.- RESULTATS DELS CÀLCULS

Es mostra, a continuació, els valors obtinguts en els càlculs amb la simulació de la combinació amb tot connectat.


Diàmetres mm

Cabal m3/h

Velocitat m/s

Pèrdues bar/100 m

N1 N10 14.41 DN63 -9.47 -0.49 0.0003N1 N14 55.00 DN40 1.88 0.24 0.0002N1 NC3 10.99 DN40 7.59 0.96 0.0019N2 N3 99.83 DN75[+] 34.03 1.28 0.0016N2 SG1 88.98 DN75[+] -34.03 -1.28 0.0016N3 N30 14.65 DN63 21.72 1.12 0.0015N3 NC15 54.40 DN40 12.31 1.56 0.0046N4 N5 46.29 DN40 10.41 1.32 0.0034N4 NC15 48.90 DN40 -10.41 -1.32 0.0034N5 N7 95.50 DN40 10.41 1.32 0.0034N6 N7 65.94 DN63 -22.80 -1.18 0.0016N6 N8 25.40 DN40 5.70 0.72 0.0011N6 N11 46.94 DN63 17.10 0.88 0.0010N7 NC13 14.29 DN40 -12.39 -1.57 0.0047N8 N31 7.57 DN40 3.80 0.48 0.0005N8 NC19 88.17 DN40 1.90 0.24 0.0002

N10 N12 11.39 DN63 -9.47 -0.49 0.0003N11 N26 13.18 DN63 12.63 0.65 0.0006N11 NC8 150.58 DN40 4.47 0.57 0.0007N12 N13 59.43 DN40 -5.72 -0.73 0.0012N12 N23 13.92 DN40 -3.75 -0.48 0.0005N13 NC4 12.50 DN40 -3.14 -0.40 0.0004N13 NC8 71.01 DN40 -2.57 -0.33 0.0003N14 N15 23.75 DN20 1.88 0.82 0.0030N15 NC7 55.21 DN20 1.88 0.82 0.0030N20 N21 14.42 DN40 -1.93 -0.25 0.0002N20 NC1 84.72 DN40 1.93 0.25 0.0002N21 N22 80.30 DN40 -1.93 -0.25 0.0002


4

(continuació)


Diàmetres mm

Cabal m3/h

Velocitat m/s

Pèrdues bar/100 m

N22 N37 49.69DN40 -1.93 -0.25 0.0002N23 N37 51.71DN40 1.93 0.25 0.0002N23 NC4 57.84DN40 -5.68 -0.72 0.0011N26 NC9 159.44DN63 12.63 0.65 0.0006N30 NC14 50.30DN63 21.72 1.12 0.0015N31 NC10 86.72DN40 3.80 0.48 0.0005N34 NC3 33.72DN40 -3.82 -0.49 0.0006N34 NC5 34.23DN40 3.82 0.49 0.0006NC1 NC2 58.49DN40 0.03 0.00 0.0000NC2 NC3 51.66DN40 -1.87 -0.24 0.0002NC4 NC9 69.76DN63 -10.73 -0.55 0.0004NC5 NC6 59.82DN20 1.92 0.83 0.0031NC6 NC7 10.20DN20 0.02 0.01 0.0000

NC13 NC18 50.49DN40 -14.29 -1.82 0.0061NC14 NC16 39.59DN63 19.82 1.02 0.0013NC16 NC17 42.32DN63 17.92 0.93 0.0010NC17 NC18 45.22DN40 16.02 2.03 0.0075

(El valor negatiu de la velocitat i cabal indica sentit contrari del tram)

Annexes Complementaris

Text Refós del Pla Parcial Urbanístic sector SURd02

- U R B A N I T Z A C I Ó -

A n n e x e s C o m p l e m e n t a r i s

Annexes Complementaris

ANNEXES COMPLEMENTARIS

ANNEX 6.- NORMATIVA CONSIDERADA

ANNEX 7.- SOTERRAMENT D’INSTAL·LACIONS

ANNEX 8.- RESUM DE CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

ANNEX 9.- AFECTACIONS DE PARCEL·LES

ANNEX 10.- GESTIÓ DE RESIDUS GENERATS

ANNEX 11.- MOBILITAT SOSTENIBLE

ANNEX 12.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PER A L’EXECUCIÓ DE

LES OBRES

ANNEX 13.- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX VI. Annexes Complementaris – Normativa considerada

A N N E X V I

N O R M A T I V A

C O N S I D E R A D A


1

NORMATIVA CONSIDERADA Les bases tècniques del present projecte i de les solucions adoptades els següents documents:

PG-3 “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y

puentes”. PG-3/75 de 6 de febrer de 1.976 i les seves modificacions posteriors.

- Actualització en relació a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles per Ordre de 28 de desembre de 1.999.

- Actualització de determinats articles relatius a conglomerants hidràulics i lligants hidrocarbonatats, aprovada per Ordre de 27 de desembre de 1.999.

- Geotècnia vial en relació a materials per a la construcció d’explanacions i drenatges. Aprovada per Ordre circular 326/00.

PCS “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de

Saneamiento de Poblaciones”, aprovat per Ordre Ministerial de 15 de setembre de 1986 (BOE núm 228 de 23 de setembre de 1986 i correcció d’errades BOE núm. 51 de 28 de febrer de 1987)

PCA “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de

Suministro de Agua”, aprovat per Ordre Ministerial de 28 de juliol de 1974 (BOE de 2 i 3 d’octubre i correcció d’errates al BOE de 30 d’octubre)

RB-90 “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para la recepción de

bloques de hormigón en las obras de construcción (RB-90)” aprovat per Ordre Ministerial de 4 de juliol de 1990 (BOE 11 de juliol de 1990).

RC-93 “Instrucción para la recepción de cementos RC-93”, aprovada per “Real

Decreto 823/1993” de 28 de maig (B.O.E. núm.148 de 22 de juny de 1.993 i correcció d’errates BOE núm 183 de 2 d’agost).

RY-85 Pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en

las obras de construcción (RB-90) aprovat per Ordre Ministerial de 4 de juliol de 1990 (BOE 11 de juliol de 1990).

RL-88 Pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos

(RL-88), aprovat per Ordre de 27 de juliol de 1988 (BOE de 3 d’agost de 1988).

RCA-92 “Instrucción para la recepción de cales en obras de estabilización de

suelos (RCA-92)” aprovada per Ordre Ministerial de 18 de desembre de 1992 (BOE de 26 de desembre de 1992).

EHE-99 “Instrucción del Hormigón Estructural aprovada per Real Decreto

2661/1998 d’11 de desembre


2

NBE FL-90 “Norma Básica NBE FL-90: Muros resistentes de fábrica de ladrillo”, aprovada per “Real Decreto 11723/1990” del MOPU, de 20 de desembre (BOE de 4 de gener de 1991).

EF-96 “Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado y pretensado (EF-96)

NBE EA-95 Norma básica de la edificación NBE EA-95: Estructuras de acero en

edificaciones, aprovada per Real Decret 1829/1995 de 10 de novembre (BOE de 18 de gener de 1996)

I.F.FF. Instrucción 6.1.I.C. 1975 sobre firmes flexibles (O.M. de 12 de març de

1976)

I.F.R. Instrucción 6.2.I.C. 1975 sobre firmes rígidos (O.M. de 12 de març de 1976)

3.1. - I.C. Instrucción 3.1. – I.C. de la Direcció General de Carreteres sobre

traçat, aprovada per Ordre del Ministeri de Foment de 27 de desembre de 1999, amb una Instrucció complementària sobre traçat d’autopistes aprovada per Ordre de 12 de Març de 1976.

5.1. - I.C. Instrucción 5.1. – I-C. de la Direcció General de Carreteres sobre

drenatge, aprovada el 21 de juny de 1965 (BOE de 17 de setembre de 1965), vigent en la part no modificada per la Instrucción 5.2 – I.C. sobre drenaje superficial, aprovada per Ordre Ministerial de 14 de maig de 1990 (BOE de 23 de maig de 1990).

6.1-IC Instrucción 6.1. i 2 I.C. de la Direcció General de Carreteres sobre i 6.2-IC seccions de ferm, aprovada per Ordre Ministerial de 23 de maig de

1989 (BOE de 30 de juny de 1989). 6.3. – I.C. Instrucción 6.3.- I.C. de la Direcció General de Carreteres sobre reforç

de ferms, aprovada per Ordre Ministerial de 26 de març de 1980 (BOE de 31 de maig de 1980).

8.1. - I.C. Senyalització Vertical. Norma 8.1. - I.C. aprovada per Orden de 28 de

desembre de 1.999.

8.2. - I.C. Marques vials. Aprovada per Ordre Ministerial de 16 de juliol de 1987 (BOE de 4 d’agost i 29 de setembre de 1987),

8.3.–I. C. Instrucción 8.3 IC de la Direcció General de Carreteres sobre

senyalització, abalissament i defensa d’obres, aprovada per Ordre Ministerial de 31 d’agost de 1987 sobre senyalització, abalisament, defensa, neteja i acabaments d’obres fixes en vies fora de poblacions (BOE de 18 de setembre)

Recomanacions per al control de qualitat en obres de carreteres de la Direcció General de Carreteres (1978)


3

OC 301/89T Ordre Circular 301/89T sobre senyalització de les obres editada per la Direcció General de Carreteres a l’abril de 1.989

OM 23-01 Ordre de 23 de juliol del 2.001 per la qual es regula l’entrega als

ajuntaments de trams urbans de la xarxa de carreteres de l’estat.

Catàleg Oficial de Senyals de Circulació i Marques Vials del Reglament General de Circulació.

D130/2003 Decret 130/2003 del 13 de maig de 2003 pel qual s’aprova el

Reglament dels serveis públics de sanejament, en acompliment al que preveu l’article 9.1 de la Llei 6/1999 d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua

P.A.A. “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para tuberías de

suministro de agua”. R.A.T. “Reglamento para líneas de Alta Tensión.” Decret 3151/1968 de 28 de

novembre (B.O.E. del 27 de desembre de 1968). R.E.T.T. “Reglamento Electrotécnico de Estaciones Transformadoras” del 23

de febrer de 1949.

R.E.B.T. “Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión” i les seves instruccions complementaries, aprovat per Reial Decret 842/2002 del 2 d’agost, publicat en el B.O.E. nº 224 del 18 de setembre del 2002.

MB-91 Norma bàsica de la Edificación aprovada per Real Decret 279/91 d’1

de març. NCSE-94 Norma de la Construcción Sismorresistente: Parte General de

Edificación, aprovada per Real Decret 2534/94 de 29 de desembre (BOE de 8 de febrer de 1995)

NBE-CPI-96 Condiciones de Protección Contra Incendios en los Edificios

Conjunt de normes UNE aplicables a vorades i als complements d’urbanització

UNE 127.001 Defineix els coeficients d’absorció d’aigua en rajoles (hidràuliques,

monocapa i terratzo) ; Defineix característiques i toleràncies màximes admeses per

dimensions, espessors, angles i rectitud d’arestes, ... Defineix tensions de rotura a flexió per a cada tipus de rajola. UNE 127.002 Estableix mètode d’assaig per determinar coeficient d’absorció

d’aigua (definit a UNE 127.001). UNE 127.006 Estableix mètode d’assaig per determinar resistència a flexió

(definit a UNE 127.001).


4

UNE 127.010 D’aplicació a les tuberies de formigó prefabricat (veure referència normes ASTM).

UNE 127.025 Defineix i limita les toleràncies admissibles en les mides de les

peces així com conicitat,... i defectes d’aspecte (esquerdes,...) UNE 127.026 Estableix mètodes d’assaig per a la comprovació dimensional,

guerxesa i conicitat. UNE 127.025 Límit màxim d’absorció d’aigua de CA = 9% ; Valors mínims de resistència a la flexió (en N/mm2) depenent del

tipus i classe de la peça a assajar.

UNE 127.028 Estableix mètodes d’assaig per a determinar la resistència a flexió de vorades i rigoles (peces rectes).

UNE 83.302 Estableix els procediments per a l’extracció i conservació de

provetes de testimoni obtingudes de peces de formigó endurit. UNE 83.303 Estableix els procediments de refrentat de les provetes destinades

a assaig de rotura per compressió. UNE 83.304 Indica mitjans i procediments que s’han d’emprar en la rotura per

compressió de provetes de formigó.

Conjunt de normes europees i específiques

prEN 1338 (European Standard), d’aplicació als “Concrete Paving Blocks”, i que mesura la resistència al desgast (metòde d’assaig i forma de mesurar la prova), així com les dimensions i l’aspecte.

En quant als tubs de sanejament de formigó

ASTM C-14M Característiques que han de complir tubs de formigó prefabricat sense armat (dimensions, toleràncies, absorció d’aigua, estanqueïtat i resistència a l’aplastament).

ASTM C-76M Les mateixes característiques que l’anterior però en tubs de

formigó prefabricat armat. ASTM C-497M Mètodes d’assaig per la determinació de les característiques de

les dues normes anteriors. ASTM C-443M Estableix les característiques físiques, de disseny i toleràncies

dels junts de gomes pel muntatge de tubs, així com els mètodes d’assaig per la seva determinació.

Així com totes aquelles normes vigents a les Companyies subministradores dels serveis que puguin resultar afectats (aigua, electricitat, telèfons i gas).


5

A l’execució de les obres es respectarà el disposat al Decret 201/1994 de 26 de juliol de la Generalitat de Catalunya, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. També es respectarà el disposat per la Generalitat de Catalunya en matèria d’accessibilitat, concretament per:

- Llei 20/1991 de 25 de novembre de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de “Promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques”, modificada pel Decret Legislatiu 6/1994 de 13 de juliol.

- Decret 135/1995 de 24 de març del Departament de Benestar Social de la

Generalitat de Catalunya de “Desplegament de la Llei 20/91 de 25 de novembre de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques”, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat (DOGC núm 2043 de 28 d’abril de 1995).

Serà també d’aplicació la legislació que substitueix, modifiqui o complimenti les disposicions esmentades i la nova legislació aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del contracte.

En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes es tindran en compte en tot moment les condicions més restrictives.

Pel que respecta a la Seguretat i Salut els serà d’aplicació el que es disposa al Document corresponent. Tanmateix, en els annexes corresponents es relaciona la normativa específica.

ANNEX VII. Annexes Complementaris – Soterrament d’Instal·lacions

A N N E X V I I

S O T E R R A M E N T

D ’ I N S T A L · L A C I O N S

ANNEX VII. Annexes Complementaris – Soterrament d’instal·lacions

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA


INDEX

1.- OBJECTE I ANTECEDENTS

2.- NORMATIVA CONSIDERADA

3.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ


1

1.- OBJECTE I ANTECEDENTS Tal i com s’ha descrit a la memòria descriptiva, en el present projecte s’establiran els criteris bàsics per a tenir una referència de la instal·lació que es durà a terme, ja que el projecte definitiu l’ha d’elaborar la companyia subministradora del servei. La instal·lació existent principalment comunica la distribució de mitja tensió aèria entre el polígon industrial del sud, la zona sud (riera de Magarola) i el poble. La zona central del polígon, amb indústria consolidada en l’actualitat, rep subministre d’aquestes línies de distribució en mitja (mitjançant centres de transformació ja existents). Trobem també distribució de baixa tensió en la zona sud, que correspon al subministre del dipòsit d’aigua potable existent al costat de la riera de Magarola. Degut a la gran demanda de potència, i aprofitant la distribució ja existent en mitja tensió, es modificarà el traçat de línies en mitja per poder alimentar els nous centres de transformació, distribució que es farà soterrada, i alhora connectar aquestes línies amb els punts d’enllaç de les altres actuacions. Tambés es preveu la distribució en tots els vials de línia de baixa tensió, per garantir subministre a totes les parcel·les. Degut a que tota la nova distribució es realitza de forma soterrada, es preveu la interconnexió amb els punts d’enllaç de soterrat a aeri i a l’inrevès.


2

2.- NORMATIVA CONSIDERADA

La present instal·lació es farà seguint les normes del vigent REBT, en vigor pel Reial Decret 842/2002 de data 2/08/02. A més, haurà de complir:

- Reglament de Verificacions Elèctriques i regularitat en el subministrament d’energia. Decret 12/05/54

- R.D. 7/1988 sobre exigències de seguretat de materials i O.M. 6/6/89 que el

desenvolupa - Prescripcions i Normes de la Companyia subministradora d’energia elèctrica

- Normes UNE i Recomanacions UNESA que siguin d’aplicació - Normes NTE, VDE i DIN, en tot allò especificat en les Reglamentacions

citades i sempre que no s’oposin a elles - Disposicions de la Generalitat de Catalunya


3


Descripció General

Per tractar-se d’un polígon industrial, l’ús predominant de maquinària fa necessària una gran demanda de potència, pel que s’ubicaran diverses estacions transformadores en tot l’àmbit d’actuació. El subministre en baixa tensió, per a petites demandes de potència, també haurà de quedar garantit, pel que es distribuirà per tot el recorregut de voreres dins del sector. Per a tenir una petita valoració global del conjunt de potència necessària en el sector, s’escau un petit càlcul especificat a continuació: Demanda de potència prevista (equipaments i vialitat)

Concepte Sostre (m2) kW x unitat Total kW en Baixa tensió

Equipaments 12.388 0,125 1.549

Vialitat 20.386 0,002 41

TOTAL 1.590 Demanda de potència del sòl industrial

Concepte Parcel·les kW x parcel·la Total kW en Baixa tensió

Sòl Industrial 86 (previsió) 100 8.600

TOTAL 8.600

(El nombre de parcel·les es concretarà quan s’elabori el projecte de reparcel·lació). Els 1.590 kW de vialitat i equipaments més els 8.600 kW de sòl industrial fan una demanda total de potència (estimada) de 10.190 kW (10.700 KVA). El subministre es realitza en baixa tensió, amb la necessitat de 10 estacions transformadores. La distribució en mitja tensió es preveu per a la interconnexió amb els subministres i entre els centres de transformació.

Estacions Transformadores

Es projecta la instal·lació de 5 centres de transformació, ja que existeixen 5 ET en el sector actualment. D’aquests, dos d’ells seran dobles, amb capacitat màxima per a 2000 KVA, i la resta seran simples de capacitat màxima 1000 KVA. Línies de Distribució

La distribució en mitja tensió serà únicament per a connectar els centres de transformació (tant els de nova implantació com els existents), creant una xarxa que s’interconnectarà amb els subministres actuals.


4

La distribució en baixa tensió es realitzarà en tot l’àmbit d’actuació, per tal que qualsevol parcel·la tingui accés al subministre. Les línies de baixa es connectaran a les estacions transformadores, creant també, com el cas de la mitja tensió, un anell tancat.

Totes les línies es distribuiran de forma soterrada per sota de la vorera, segons els plànols de detall i distribució, sense cap pericó en el seu recorregut.

S’agruparan els passos de carrer i s’habilitaran passatubs en aquests, com a mesura de protecció mecànica del cablejat.

Es modificarà, a més, el traçat d’una de les línies de subministre (propera a la zona del nou pont al torrent del Mal), col·locant una nova torreta metàl·lica de 12 m d’alçada al costat del vial. Aquesta modificació de traçat suposa un retensat del vànol existent. Interconnexió de línies

Per a interconnectar les línies interiors de distribució del sector amb els subministres, que es distribueixen de forma aèria, es fan necessàries conversions aèria-soterrada, que es faran en el capdamunt de les torretes metàl·liques de distribució aèria. Elements de la instal·lació

Baixa tensió. No es preveu la col·locació d’armaris de distribució, ja que les línies es connecten a les ET, ubicades de tal forma que ja ens fan la pròpia distribució de línies. Considerem l’actuació a nivell d’urbanització en aquest capítol d’electricitat com una primera fase, ja que no s’ha realitzat encara la parcel·lació, i no es coneixen les potències de cada parcel·la (no es poden preveure CGP si no es coneix la potència, ja que no es podrien valorar). Les línies es distribueixen en rasa per vorera, amb cablejat de tipus 0,6/1kV, amb cables d’alumini de secció 3x240+150 mm2. Mitja tensió. No es preveuen armaris ni pericons en tot el recorregut de les línies. Les línies es distribueixen en rasa per vorera, amb cablejat de tipus 18/30kV, amb cables d’alumini de secció 3x240 mm2.


INSTAL·LACIÓ DE TELECOMUNICACIONS

(TELEFONIA)


INDEX

1.- OBJECTE I ANTECEDENTS



5

1.- OBJECTE I ANTECEDENTS Tal i com s’ha descrit a la memòria descriptiva, en el present projecte s’establiran els criteris bàsics per a tenir una referència de la instal·lació que es durà a terme, ja que el projecte definitiu l’ha d’elaborar la companyia subministradora del servei. La instal·lació actual no subministre a totes les parcel·les, per la qual cosa la nova xarxa prevista es tracta en part d’una ampliació. La instal·lació existent és de distribució aèria, amb postes ubicats en el camí actual. En el present projecte es projecta el traçat de la línia distribuïda soterrada, amb els elements necessaris per a les derivacions proposades.


6

2.- DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ La instal·lació preveu la canalització de tubs protectors rígids de PVC (que oscil·len entre 2Ø63 i els 4Ø110). Aquests tubs actuen com a camisa de protecció del cablejat necessari per a telefonia i altres companyies de telecomunicacions (previsió). Posteriorment, i d’acord amb les prescripcions de la companyia subministradora del servei, aquesta cablejarà per l’interior de la preinstal·lació ja col·locada. A tal efecte es deixa un fil d’espera a l’interior de cada canonada, conegut també com a “fiador”. Es disposarà un pericó des d’on es farà l’escomesa particular, ubicat a la voravia. Aquests s’intentaran col·locar sempre que es pugui per subministrar dues parcel·les (en cas contrari subministre d’una parcel·la, segons la distribució prevista). Aquests pericons són prefabricats i normalitzats d’acord amb les prescripcions tècniques de la companyia de serveis (veure plànols de detall amb elements normalitzats per la companyia distribuïdora). Donat que no està realitzada la parcel·lació, no es pot preveure la distribució d’esomeses, únicament es preveuen les connexions de les escomeses dels espais de Serveis Tècnics, ja que aquests espais no es modificaran amb la parcel·lació que es realitzi. S’ubicarà un armari de distribució a la zona oest del sector, i diversos pericons tipus DF-II a on es realitzaran les derivacions necessàries. Els canvis de direcció i les derivacions cap a escomeses seran a dins de pericons tipus MF. Tots els elements seran normalitzats segons companyia. En total es contemplen 5.625 ml de canalització (distribució telefonia i previsió telecomunicacions), 14+6 tronetes i 1 armari amb pedestal per a distribució.

ANNEX VIII. Annexes Complementaris – Resum de característiques tècniques

A N N E X V I I I

R E S U M D E

C A R A C T E R Í S T I Q U E S

T È C N I Q U E S

RESUM DE LES CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LA URBANITZACIÓ

Dades Genèriques Superfície urbanització: 24,8 Ha.

Vialitat: 18.555 m2

Acces nord 3.852 m2

Acces sud 2.091 m2

Longitud total de carrers: 1.445 ml.

Dades Quantitatives de l’obra

Col·lectors generals: 4.085 ml.

Tub per a escomeses i embornals: 1.164 ml.

Pous de registre: 78 uts.

Embornals a carrer: 59 uts.

Reixes interceptores: 183 ml.

Punts de llum: 62 uts.

Voreres vianants: 4.830 m2

Calçada vials: 15.180 m2

Trams asfaltats fora vial: 7.330 m2

Senyals de trànsit: 34 uts.

Hidrants protecció incendis: 7 uts.

Dades Econòmiques de l’obra 1. Cost de les obres d’urbanització del sector.

7.105.883,96 €

2. Cost afegit del vial de connexió a la nova rotonda prevista al POUM (Accés Nord).

1.475.347,64 €

COST TOTAL DE LES OBRES ......................................... 8.581.231,61 €

Aportació econòmica per a l’ampliació de l’EDAR d’Abrera 1.245.913,00 €

ANNEX IX. Annexes Complementaris – Afectacions de parcel·les

A N N E X I X

A F E C T A C I O N S D E

P A R C E L · L E S

ANNEX IX. Annexes Complementaris – Afectacions de parcel·les

ELEMENTS AFECTATS

Podem observar en l’actualitat que part del carrer A i el carrer C són els únics vials existents, oberts per a l’accés dels propis propietaris i fins i tot adaptats per al trànsit continuat de vehicles. La resta del carrer A i el carrer C dins l’àmbit d’actuació s’han d’obrir nous. Ens trobem en el cas, doncs de diverses petites construccions que s’han anat aixecant al llarg del temps, de les quals es contempla el seu enderroc. Tanmateix trobem un tram de mur emmig de la nova rotonda al carrer B. Es contempla el seu enderroc i la seva reconstrucció a límit d’alineació.

carrer Parcel·la M2

afectació Elements existents Comentaris

Carrer B 1-1 9 Mur de fàbrica La porta i part de mur estroben fora de l’àmbit de vial

En el pressupost es valoraran econòmicament les obres d’enderroc i reconstrucció d’aquests elements (detallats a l’apartat de comentaris a la taula). PAS DE SERVEIS

En algun dels serveis previstos es fa necessari el traçat per fora de l’àmbit d’actuació. El primer cas el trobem en el camí que baixa des del final del carrer B fins a la riera de Magarola (camí de la Casanova). Per aquest camí es fan passar els col·lectors de clavegueram i drenatge, així com una canonada d’aigua potable (ja existent en l’actualitat). Aquest tram, a més, també funciona en quant a “sortida” en cas d’emergència del mencionat vial B. Per protegir tant la infraestructura viària prevista de sortida com els propis serveis, es pavimenta tot el traçat del camí fins a la cota baixa de riera, amb una base de tot-u i un pavimentat asfàltic de rodadura, habilitant, a més, una cuneta en tota la seva longitud per recollir les aigües pluvials. El segon cas es troba en la sortida de la xarxa de recollida d’aigües pluvials del carrer A, en el seu tram entre el pont i el polígon industrial del sud. La baixada des de la cota de carrer fins al torrent del Mal es realitza amb pous de caiguda (pous de ressalt). Aquest traçat fins arribar a la cota baixa del torrent es realitza fóra d’àmbit, en terreny qualificat com a zona verda.

ANNEX X. Annexes Complementaris – Gestió de residus generats

A N N E X X

G E S T I Ó D E R E S I D U S

G E N E R A T S

Memòria.DOCUMENTACIÓ PER EL COMPLIMENT DEL DECRET 161/2001, REGULADOR DELS ENDERROCS I ALTRESRESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ.

PROJECTE TÈCNIC D'OBRES DE CONSTRUCCIÓ

Avaluació i característiques dels residus.

Residus d'excavació

Material Densitat residu aparent

(Tones/m3)

Volum aparent.

(M3)

Pes residus

(Tones)

Terres d'excavació

Residus de construcció

M2 Construïts:

Volum Aparent(m3/m2)

Pes(Tones/m2)

Volum aparent(m3)

Pes(Tones)

Sobrants d'execucióObra de fàbricaFormigóPetrisAltres

EmbalatgesFustesPlàsticsPaper i cartróMetalls

Suma total

Gestió de residus.

Hi haurà residus que es reutilitzaran o reciclaran en la pròpia obra: SII NO

Hi haurà residus d'excavació que es reutilitzaran o reciclaran en la pròpia obrao en una altra autoritzada: SI NO

S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidors o espaisespecíficament reservats per a residus:Petris, obra de fàbrica i formigó SI NOMetalls SI NOFustes SI NOPlàstics SI NOVidre SI NOPotencialment perillosos SI NOAltres no perillosos SI NO

Els residus es gestionaran fora de l'obra en:-Instal.lacions de reciclatge:-Dipòsit autoritzat de terres, enderrocs i runes de construcció:

Nom i adreça de les instal.lacions de dipòsit on es gestionaran els residus:

Als efectes de l'establiment de l'import de la fiança prevista en l'article 12 del Decret:-Pes total dels residus que es gestionaran en instal.lacions de reciclatge o dipòsit autoritzat: Tones

ANNEX XI. Annexes Complementaris – Mobilitat sostenible

A N N E X X I

M O B I L I T A T S O S T E N I B L E

ANNEX XI. Annexes Complementaris – Mobilitat sostenible

JUSTIFICACIÓ DE LES DETERMINACIONS EN MATERIA DE MOBILITAT SOSTENIBLE.

El planejament vigent del municipi (aprovat a finals de l’any passat), fa referència a

la necessitat d’incloure la mobilitat sostenible en l’àmbit urbanístic.

En la redacció d’aquest Pla parcial s’han tingut en compte les mesures en el traçat i

dimensionat de la xarxa viària amb la finalitat de facilitar la mobilitat dins de l’àmbit i

envers el municipi. Tot i tractar-se d’un nucli industrial, es pot compaginar la pròpia

funció de l’ús amb la mobilitat, adaptant en la mesura de lo possible tota la

infraestructura en funció dels criteris bàsics establerts, tal i com s’especifica en

l’annex de vialitat.

Criteris adoptats :

a.- La vialitat tindrà una amplària suficient per permetre la simultaneïtat de circulació

en ambdós sentits, inclòs el pas de busos de serveis urbans si s’escau.

b.- Els pendents son com a màxim del 8%, lo qual permet el trànsit de ciclistes i

sájusta a la normativa de barreres arquitectòniques en matèria dúrbanització.

c.- La xarxa viària prevista permet solucionar la viabilitat de la trama urbana i

aparcament.

d.- La xarxa viària dáquest Pla parcial permet obrir el nucli industrial, connectant el

nucli urbà amb la trama industrial de l’Olana i el Polígon Industrial del Sud. La nova

infraestructura entre el polígon industrial del sud i la carretera de Piera obre la

comunicació entre el poble i el sector industrial sud d’Esparreguera.

En resum la xarxa viària projectada soluciona la mobilitat, no solament dins de

l´àmbit de nova creació, sinó igualment de les actuacions col·lindants, tancant la

xarxa viària en aquesta zona del municipi i estableix una bona comunicació amb el

centre urbà de la població.

ANNEX XII. Annexes Complementaris – Plec de condicions tècniques

A N N E X X I I

P L E C D E C O N D I C I O N S

D E L ‘ E X E C U C I Ó

D E L E S O B R E S


ÍNDEX Cap 1. Prescripcions Tècniques Generals

1.01 Relació entre l'Administració i el Contractista 1.02 Obligacions Socials, Laborals i Econòmiques del Contractista 1.03 Documents del Projecte 1.04 Treballs preparatoris per a l'execució de les obres 1.05 Desenvolupament i control de les obres 1.06 Senyalització i tràfic durant les obres 1.07 Instal·lació de grues-torre 1.08 Unitats d'obra no incloses en el present Plec 1.09 Medició i abonament de les obres 1.10 Plaç de garantia 1.11 Conservació de l'obra 1.12 Disposicions aplicables

Cap 2. Prescripcions addicionals 2.01 Reglaments i normativa aplicable 2.02 Condicions particulars instal·lacions de conduccions elèctriques

Cap 3. Unitats d’obra 3.01 Reglaments i normativa aplicable 3.02 Condicions particulars instal·lacions de conduccions elèctriques

Cap 3. Materials bàsics

3.01 Condicions generals dels materials 3.02 Aigua 3.03 Morters 3.04 Formigons i acers 3.05 Àrid fi a emprar en formigons 3.06 Àrid gruixut a emprar en formigons 3.07 Maons massissos 3.08 Rajola hidràulica 3.09 Rigoles prefabricades per a contenció de paviments 3.10 Vorades prefabricades de formigó 3.11 Vorades de pedra natural 3.12 Llambordins prefabricats de formigó 3.14 Llambordins i rigoles de pedra natural 3.15 Llambordins mosaics de pedra natural 3.16 Tub prefabricat de formigó

3.17 Tubular per a canalització subterrània 3.18 Tubular per a canalització subterrània en creuaments 3.19 Betums asfàltics 3.20 Emulsions asfàltiques catiòniques 3.21 Filler per a mescles bituminoses en calent 3.22 Material granular per a sub-base en paviments 3.23 Tot-u artificial per a base en paviments 3.24 Foneria en peces emmotllables 3.25 Fusta a utilitzar en medis auxiliars i fusteria grossa 3.26 Acer a utilitzar en armadures de formigó armat 3.27 Pintures 3.28 Materials no especificats en aquest Plec


Cap 4. Unitats d'obra

Part A.- FONAMENTS I OBRA CIVIL AUXILIAR 4.01 Esbrossada 4.02 Enderrocs 4.03 Excavació en fonaments 4.04 Excavació de rases i pous 4.05 Terraplens i reblerts de terres 4.06 Encofrats 4.07 Canonades de polietilè d’alta densitat 4.08 Pericons i pous de registre 4.09 Embornals i buneres 4.10 Reixetes i tapes 4.11 Cunetes de formigó 4.12 Vorades 4.13 Rigoles 4.14 Vorera de rajola hidràulica 4.15 Reomplerts localitzats 4.16 Hidrants contra incendis 4.17 Vàlvules de comporta 4.18 Junts de goma Part B.- FERMS 4.19 Sub-bases i bases tractades amb productes bituminosos Part C.- ENLLUMENAT 4.20 Punts de llum 4.21 Cables elèctrics 4.22 Connexions i derivacions 4.23 Centres de comandament


1

CAPÍTOL 1

PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS


2

1.01 RELACIÓ ENTRE L'ADMINISTRACIÓ I EL CONTRACTISTA

1. DIRECCIÓ La direcció i control de les obres seran encarregades al facultatiu/s, Director/s de l'obra, el qual tindrà per a aquesta obra, pel que fa a les seves relacions amb el Contractista, les següents funcions :

• Fer que les obres s'executin ajustades al projecte aprovat, o a les modificacions degudament autoritzades, i

en el plaç fixat en el Contracte i plaços parcials fixats posteriorment, exigint al Contractista el compliment de totes les condicions contractuals.

• Definir aquelles prescripcions tècniques que el present plec deixa a la seva decisió. • Resoldre totes les qüestions tècniques que sorgeixin pel que fa a: interpretació dels Plànols o del present

Plec de Condicions; característiques dels materials; forma d'execució d'unitats d'obra; medició i abonament, etc., sempre que no es modifiquin les condicions del Contracte.

• Estudiar les incidències o problemes plantejats a les obres que impedeixin el normal compliment del

Contracte o aconsellin la seva modificació, tramitant, en cas necessari, les propostes corresponents. • Obtenir dels Organismes interessats els permisos necessaris per a l'execució de les obres i resoldre els

problemes plantejats pels serveis i servituds afectats per elles. • Assumir personalment i sota la seva responsabilitat, en casos d'urgència o gravetat, la direcció immediata de

determinades operacions o treballs en curs, per a la qual cosa el Contractista haurà de ficar a la seva disposició el personal i material de l'obra.

• Acreditar al Contractista les obres realitzades segons es disposa en el Contracte i legislació vigent. • Participar en la Comprovació i replanteig, proves de les estructures, recepcions provisionals i definitives, així

com redactar les propostes de modificació del Projecte si de cas, i redactar la Liquidació de les obres. Tot això segons les normes vigents.

El Director de l'obra podrà comptar amb col·laboradors sota les seves ordres que integraran la "Direcció de l'obra", tal com estableix la clàusula 4 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", aprovat per Decret 3854/1970 de 31 de Desembre. Aquestos col·laboradors podran assumir també les funcions que en ells delegui el Director de l'obra.

2. INSPECCIÓ

S’estarà a lo disposat en la clàusula 21 de l'esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals". 3. CONTRACTISTA

El Contractista designarà el seu "Delegat d'obra", en les condicions que determinen les clàusules 5 i 6 de l'esmentat Plec, i pot l'Administració exigir per a aquesta obra, que aquest "Delegat" tingui Títol mig o superior.

En relació a l'"Oficina d'obra", "Llibre d'ordres" i "Llibre d'incidències de l'obra", es seguirà segons el que està disposat en les clàusules 7, 8 i 9 de l'esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals".

El Contractista està obligat a dedicar a les obres el personal tècnic a que se va comprometre a la licitació. El personal del Contractista presentarà la seva col·laboració al Director i a la Direcció, per al normal compliment de llurs funcions.

L'administració tindrà respecte al personal del Contractista, segons les facultats fixades en la clàusula 10 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", i pot el Director prohibir la participació en l'obra d'aquell personal del Contractista que incompleixi les instruccions donades per la Direcció, cometi faltes de respecte o incideixi en actes o omissions que pertorbin la bona marxa de les obres.

1.02 OBLIGACIONS SOCIALS, LABORALS I ECONÒMIQUES DEL CONTRACTISTA

1. COMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS

S'estarà a allò estipulat en les clàusules 11, 16, 17 i 19 del "Plec de Clàusules Administratives Generals ". Tanmateix, complirà els requisits vigents per a emmagatzematge i utilització de carburants, prevenció d'incendis, etc. i s'ajustarà a l'indicat en el Codi de Circulació, Reglament de policia i quantes disposicions vigents siguin d'aplicació als treballs que directa o indirectament siguin necessaris per al compliment del Contracte.

2. INDEMNITZACIONS A CÀRREC DEL CONTRACTISTA

S'estarà a lo disposat en l'Article 134 del Reglament General de Contractació de l'Estat i en la clàusula 12 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".


3

En particular, el Contractista haurà de reparar al seu càrrec els serveis públics o privats malmesos, indemnitzant a les persones o propietats que resultin perjudicades. El Contractista adoptarà les mesures necessàries per tal d'evitar la contaminació de rius, llacs, dipòsits d'aigua, així com del medi ambient, per l'efecte de combustibles, olis, lligants, fums, etc., essent responsable dels danys o perjudicis causats a l'efecte.

El Contractista haurà de mantenir mentre duri l'execució de l'obra i reposar a la finalització, les servituds afectades, segons estableix la clàusula 20 de l'esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals", són a compte del Contractista els treballs necessaris a tal fi.

3. DESPESES A COMPTE DEL CONTRACTISTA

A més de les despeses i taxes que s'esmenten a les clàusules 13 i 38 del " Plec de Clàusules Administratives Generals ", seran a compte del Contractista, sempre que en el Capítol 2 d'aquest Plec o en el Contracte no es prevegi explícitament el contrari, les següents despeses:

• Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària.

• Despeses de construcció i enretirada de tota classe de construccions auxiliars, instal·lacions, eines, etc.

• Despeses de lloguer o adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària i materials.

• Despeses de protecció d'aplecs i de la pròpia obra contra qualsevol deteriorament.

• Despeses de muntatge, conservació i enretirada instal·lacions per al subministrament d'aigua i energia

elèctrica, necessaris per a l'execució de les obres, així com els drets, taxes o imports d'escomesa, comptadors, etc.

• Despeses i indemnitzacions que esdevinguin de les ocupacions temporals; despeses d'explotació i utilització

de préstecs, pedreres, lleres i abocadors.

• Despeses d'enretirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l'obra i zones veïnes afectades por les obres, etc.

• Despeses de permisos o llicències necessaris per a l'execució de les obres, excepte els corresponents a

Expropiacions i Serveis afectats. 1.03 DOCUMENTS DEL PROJECTE

1. DOCUMENTS QUE CONTÉ EL PROJECTE

El present Pla Parcial conté l’estudi d’obres d’urbanització, dins del qual podem trobar els següents documents integrats en ell: Memòria, Annexos de càlcul, Annexos complementaris (a on s’inclouen el Plec de Copndicions i l’Estudi de Seguretat), Amidaments i Pressupost i plànols. El contingut d'aquests documents s'haurà detallat en la Memòria.

S'entén per documents contractuals aquells que queden incorporats al Contracte i són d'obligat compliment, excepte modificacions degudament autoritzades. Aquestos documents, en cas de licitació sota pressupost, són: Plànols, Plec de Condicions (amb els dos Capítols de Prescripcions Tècniques Generals i Prescripcions Tècniques particulars), Quadre de Preus Unitaris i Pressupost Total.

Si la licitació fos sota preus unitaris, es fixarien en el "Plec de Clàusules Administratives Particulars", els documents tindrien caràcter de contractuals.

La resta dels documents o dades del Projecte són documents informatius i estan constituïts per la Memòria amb tots els seus Annexos, les Medicions i els Pressupostos parcials. Aquestos documents informatius representen únicament una opinió fonamentada de l'Administració, sense que això suposi que se'n responsabilitzi de la certesa de les dades que es subministren. Aquestes dades han de considerar-se només com a complement d'informació que el Contractista ha d'adquirir directament i amb els seus propis medis.

2. DOCUMENTS APLICABLES AL CONTRACTE

Només els documents contractuals, definits en l'apartat anterior, constitueixen la base del Contracte; així doncs, el Contractista no podrà al·legar cap modificació de les condicions de Contracte en base a les dades contingudes en els documents informatius ( per exemple, preus base de personal, maquinària i materials, fixació de pedreres, préstecs o abocadors, distàncies de transport, característiques dels materials de l’explanació, justificació de preus, etc.), excepte que aquestes dades apareguin en cap document contractual.

El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directa que rectifiqui o ratifiqui la que està als documents informatius del Projecte.


4

3. CONTRADICCIONS, OMISIONS O ERRADES EN ELS DOCUMENTS

En cas de contradicció entre els Plànols y les Prescripcions Tècniques particulars del capítol 2 del present Plec de Condicions, prevaleix allò prescrit en aquestes últimes. En qualsevol cas, ambdós documents prevaleixen sobre les Prescripcions Tècniques generals contingudes en el capítol 1 del present Plec. En el cas de dades tècniques particulars de l’obra, prevaleix l’especificat en els plànols; i en cas de dades contradictòries en aquests, prevaleixen els textes sobre el grafisme.

L'esmentat en el Plec de Condicions i omès en els Plànols o a l'inrevés, haurà de ser executat com si estigués exposat en ambdós documents, sempre que a judici del Director, quedin suficientment definides les unitats d'obra corresponents i aquestes tinguin preu en el Contracte.

1.04 TREBALLS PREPARATORIS PER A L'EXECUCIÓ DE LES OBRES 1. COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG

Un cop adjudicades definitivament les obres i formalitzat el Contracte, es procedirà a la comprovació del replanteig general fet prèviament a la licitació, en el plaç i condicions que s'estableixen en les clàusules 24 i 25 del "Plec de Clàusules Administratives Generals" i en l’article 127 del Reglament General de Contractació de l'Estat, aixecant-se la corresponent Acta.

En aquesta Acta hi figurarà, a més a més de allò preceptuat en les disposicions esmentades, les contradiccions, omissions o errades trobades en els documents contractuals del Projecte.

El replanteig general inclourà, com a mínim, l'eix principal i els eixos de les obres de fàbrica, així com els punts de referència en planta o en alçat necessaris per al replanteig de detall. El Contractista es responsabilitzarà de la conservació dels punts del replanteig que es fixin en el terreny.

2. PROGRAMA DE TREBALLS

El Programa de treballs serà preparat segons les recomanacions establertes per a aquest tipus de treballs, complint-se allò disposat en l'Article 128 del Reglament General de Contractació de l'Estat i en la clàusula 27 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

El Director de l'obra estendrà el reglamentari Informe de Plantejament, al que s'adjuntarà el Programa de Treballs, proposant els plaços parcials que estimi oportuns a la vista de tal Programa. Quan del Programa de Treballs es dedueixi la conveniència de modificar alguna condició contractual, especialment la distribució d'anualitats, el Director de la obra proposarà, si ho creu procedent, les modificacions corresponents en l'esmentat Informe de Plantejament.

El Contractista restarà obligat a complir els plaços fixats en el programa de treballs aprovat per l'administracio municipal competent.

En cas d'incompliment dels plaços, per causes imputables al Contractista, s'estarà a lo disposat en l'Article sisè del Decret 461/1971 d'11 de Març.

3. EXPROPIACIONS

S'estarà allò establert en les clàusules 30, 31 i 33 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

1.05 DESENVOLUPAMENT I CONTROL DE LES OBRES 1. REPLANTEIG DE DETALL

El Contractista realitzarà tots els replanteigs parcials que siguin necessaris per a la correcta execució de les obres, aquestos han d'ésser aprovats per la Direcció. També haurà de materialitzar sobre el terreny, tots els punts de treball que la Direcció consideri necessaris per a l’exacte acabat en planta i perfil de les diferents unitats. Tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per a aquestos treballs seran a càrrec del Contractista.

2. INSTAL.LACIÓ I EQUIPS DE MAQUINÀRIA

Les despeses corresponents a instal·lacions i equips, es consideren inclosos en els preus de les unitats corresponents i, en conseqüència, no seran abonats separadament, excepte expressa indicació en contrari del Capítol 2 del present Plec. Es complirà l'establert en les clàusules 28 i 29 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

3. MATERIALS

A més a més de lo disposat en les clàusules 15, 34, 35, 36 i 37 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", hauran d'observar-se les següents prescripcions:

• Si les procedències de materials estiguessin fixades en els documents contractuals, el Contractista haurà

d’utilitzar obligatòriament les esmentades procedències, excepte expressa autorització del Director de l'obra.


5

Si fos imprescindible, a judici de l'Administració, canviar-ne l'origen o procedència, s'estarà a allò que està disposat en la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

• Encara que la procedència dels materials no estigui concretada en els documents contractuals, el

Contractista haurà de tenir en compte, excepte força major, les recomanacions que al respecte indiquin els documents informatius del Projecte i les observacions del Director de l'obra.

• Si, per no complir les prescripcions del present Plec, es rebutgen materials provinents de l’explanació,

préstecs o pedreres, que figurin com a utilitzables només en els documents informatius, tindrà obligació el Contractista d'aportar d'altres materials que compleixin les prescripcions, sense que per això tingui dret a un nou preu unitari.

• En cas que el Contractista vulgui extreure els materials d'altre llocs que els indicats en l'Annex corresponent

del Projecte, es requerirà que els materials que s’obtinguin siguin d'igual o millor qualitat que els provinents dels préstecs previstos i que expressament hi doni el vist i plau la Direcció d'obra.

• El Contractista obtindrà a càrrec seu l'autorització per a la utilització dels préstecs i seran per compte seu

totes les despeses, taxes, indemnitzacions, etc., que se'n presentin.

• El Contractista notificarà a la Direcció de l'obra, amb la suficient antelació, els orígens dels materials que es proposa utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que fa a la qualitat com pel que fa a la quantitat. Mai podran ésser aplegats i utilitzats en obra materials la procedència dels quals no hagi estat aprovada pel Director.

4. ASSAJOS

Pel que fa als assajos i anàlisis dels materials i unitats d'obra, s'estarà a allò que es preveu en les clàusules 38, 39, 40 i 41 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

El tipus i nombre d'assajos a realitzar serà el fixat en el present Plec per a cada tipus de material i per a cada unitat d'obra, però la Direcció pot introduir nous assajos o modificar el tipus i quantitat dels previstos.

En el cas de no especificar-se la norma d'assaig, aquest s'ajustarà a les normes que fixi la Direcció, entre alguna de les següents : Normes d'assaig del Laboratori del transport i mecànica del sòl; Normes UNE; Normes aprovades o recomanades per la Direcció General de Carreteres i Camins Veïnals o qualsevol altra norma d'organismes tècnics competents nacionals o estrangers.

5. MODIFICACIONS D'OBRA

S'estarà a lo disposat en les clàusula 26, 50, 59, 60, 61 i 62 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

6. APLECS

El Contractista no podrà aplegar materials a les plataformes de vials amb circulació de vehicles, ni a les zones marginals que puguin afectar al tràfic o als desguassos. Anirà a càrrec del Contractista la localització de zones d'aplecs o emmagatzematge, i les despeses que se'n derivin de llur utilització i llur neteja fins deixar-les amb l'aspecte original. (Veure clàusula 42 del "Plec de Clàusules Administratives Generals"). Els materials s'aplegaran de manera que no pateixin pèrdues de qualitat, la qual cosa haurà de ser comprovada en el moment de llur utilització, essent rebutjats aquells que en el moment no compleixin les prescripcions establertes.

7. TREBALLS NOCTURNS

Els treballs nocturns hauran d'ésser autoritzats per la Direcció, per a cada unitat d'obra i, el Contractista haurà d’instal·lar els equips d'enllumenat necessaris, que han de ser aprovats per la Direcció i mantenir-los en perfecte estat de funcionament.

8. OBRES DEFECTUOSES

S'estarà a allò que es disposa en les clàusules 43 i 44 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

9. CONDICIONS CLIMATOLÒGIQUES

Mentre durin les diverses etapes de la construcció, les obres es mantindran en tot moment en perfectes condicions de drenatge.

Les cunetes i altres desguassos es mantindran de manera que no es produeixin erosions als talussos adjacents ni desperfectes por excessos d'humitat en l’explanació, havent de realitzar el Contractista, al seu càrrec, les obres provisionals que s'estimin necessàries a aquest fi o modificant l'ordre dels treballs per tal d'evitar que siguin malmesos. Si per incompliment d'allò prescrit es produeix inundació de les excavacions, no s'abonaran els esgotaments o neteges i excavacions suplementàries necessàries.

Si hi ha temença de gelades, es paralitzaran els treballs o bé es prendran les mesures necessàries de protecció.

Els danys que, tot i això, s'arribin a produir, seran reparats a càrrec seu, menys en els casos previstos en l'Article 132 del Reglament General de Contractació de l'Estat. (Veure clàusula 14 del "Plec de Clàusules Administratives Generals").


6

10. ABOCADORS

Excepte quan es digui el contrari d'allò que prescriu el Capítol 2 del present Plec, la localització d'abocadors, així com les despeses que llur utilització pugui comportar, aniran a càrrec del Contractista.

Ni la més gran distància dels abocadors pel que fa a la hipòtesi feta en la justificació del preu unitari, que s'inclou en els Annexes de la Memòria, ni l’omissió, en l'esmentada justificació, de l'operació de transport a abocador, seran causa suficient per a al·legar cap modificació del preu unitari que aparegui en el quadre de preus o al·legar que la unitat d'obra corresponent no inclou l'esmentada operació de transport a abocador, sempre i quan que en els documents contractuals es fixi que l'esmentada unitat inclou el transport a abocador. Si en les medicions i d'altres documents informatius del Projecte es suposa que el material obtingut de l'excavació de l’explanació, fonaments o rases ha d'utilitzar-se per a terraplè, rebliments, etc., i la Direcció d'obra rebutja el material por no complir les condicions del present Plec, haurà el Contractista de transportar el material a l'abocador sense dret a cap tipus d'abonament complementari en la corresponent unitat d'excavació.

11. DESVIAMENTS PROVISIONALS I CAMINS D'OBRA

El Contractista executarà o bé condicionarà en el moment oportú, les carreteres, camins i accessos provisionals per als desviaments que imposin les obres, en relació amb el tràfic general i amb els accessos dels veïns, d'acord amb el que es defineix en el Projecte o les instruccions que rebi de la Direcció. Els materials i les unitats d'obra que comportin les anteriors obres provisionals, compliran totes les prescripcions del present Plec, com si es tractés d'obres definitives.

Aquestes obres seran d'abonament, excepte quan en el Capítol corresponent es digui expressament el contrari, amb càrrec a les partides alçades que a l'efecte figurin en el Pressupost o, en el seu defecte, valorades als preus de contracte.

Si aquestos desviaments no fossin estrictament necessaris per a la normal execució de les obres, a judici de la Direcció, essent, per tant, conveniència del Contractista per a facilitar o accelerar l'execució de les obres, no seran d'abonament.

Tampoc seran d'abonament els camins d'obra, com ara accessos, rampes, ponts provisionals, etc., necessaris per a la circulació interior de l'obra o bé per a transport de materials a l'obra, o per a accessos i circulació del personal de l'Administració i visites d'obra. Tot i això, el Contractista haurà de mantenir els camins d'obra i accessos en bones condicions de circulació.

La conservació durant el plaç d'utilització d'aquestes obres provisionals, serà a càrrec del Contractista.

12. SERVITUTS I SERVEIS

Pel que fa a les servituds existents s'estarà a allò que s'estipula a la clàusula 20 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". Per a tot això, també es cons ideraran servituds relacionades en el Plec de Prescripcions, aquelles que apareguin definides en els Plànols del Projecte.

Els serveis afectats seran traslladats o enretirats per les Companyies o Organismes corresponents. Però, el Contractista tindrà l'obligació de realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecció o desviament, en tot cas, dels serveis afectats de petita importància que la Direcció consideri convenient per a la millor marxa de les obres, encara que aquestos treballs seran d'abonament al Contractista, sia amb càrrec a les partides alçades existents a l'efecte en el Pressupost o per unitats d'obra, aplicant els preus del Quadre núm. 1. Per defecte, s'estarà a allò establert en la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

El Contractista enretirarà els elements de la carretera o de zones limítrofs que quedin afectats per les obres, com ara senyals, balisses, punts hectomètrics i quilomètrics, barreres de seguretat i tanques, fanals, semàfors, etc., produint els mínims perjudicis possible en els mateixos i aplegant-los en la zona d'obra que fixi la Direcció, evitant-ne el deteriorament en l'aplec.

Aquestos elements, així com els accidentalment perjudicats, remoguts o desplaçats, hauran ser reparats i reposats en la mateixa o nova utilització, si aquesta reposició és oportuna a criteri de la Direcció.

Els treballs corresponents no seran d’abonament, excepte quan s'especifiqui el contrari en el Capítol 2 del present Plec o apareguin en el Quadre de preus núm. 1, Preus unitaris o partides alçades per al seu abonament.

1.06 SENYALITZACIÓ I TRÀFIC DURANT LES OBRES

La senyalització de les obres, accessos i zones limítrofes que el Contractista haurà d’instal·lar, segons el que disposa la clàusula 23 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", haurà de complir a més a més amb el Codi de Circulació vigent, les Normes de Senyalització de carreteres i d'obres, en especial l'Ordre Ministerial de 14 de Març de 1960 i les ordres que a tal efecte dicti la Direcció. Aquesta senyalització haurà de mantenir-se en perfecte estat de conservació mentre duri llur funció.

El ritme dels treballs s'haurà d'adaptar a les exigències del tràfic general, apreciades per la Direcció. La regulació i, en el seu cas, desviament del tràfic general afectat per les obres, es farà d'acord amb les instruccions que sobre el particular dicti la Direcció.

El Contractista instal·larà totes les tanques, senyals, marques vials i balisses reflexives, i fins i tot lluminoses, que consideri necessaris la Direcció. També instal·larà llums i il·luminació si la Direcció ho considera procedent.


7

Si fos necessari el tall alternatiu del tràfic, s'haurà d'obtenir prèviament l'autorització expressa de la Direcció, que serà qui fixarà els dies i les hores en que aquest tall es podrà efectuar, aplicant-se els medis que donin al tràfic la millor seguretat i fluïdesa compatibles amb els treballs de l'obra.

Els treballs de senyalització i regulació del tràfic durant les obres, seran d'abonament amb càrrec a les partides alçades que figurin en el Quadre de preus núm. 1; cas de no existir les esmentades partides, s'entén que aquestes despeses estan incloses en els preus unitaris, per la qual cosa no seran d'abonament directe. Però de qualsevol manera, el Contractista haurà de mantenir la senyalització i regulació del tràfic en perfectes condicions de vialitat. La conservació de la senyalització serà a càrrec del Contractista.

Els accidents o danys que es produeixin, imputables a les obres o a llur senyalització, seran responsabilitat del Contractista, sense que la prèvia aprovació per l'Administració de la senyalització i mesures adoptades, eximeixi el Contractista d'aquesta responsabilitat.

1.07 INSTAL.LACIÓ DE GRUES-TORRE

Només s'admetrà la instal·lació, muntatge i funcionament de grues-torre quan s'acompanyi certificació de la casa instal·ladora o bé del fabricant de la mateixa, subscrita pel Tècnic competent, acreditativa del perfecte estat dels elements de la grua a muntar i d'assumir la responsabilitat de la seva instal·lació fins deixar-la en perfectes condicions de funcionament. En aquesta certificació, s'hauran de fer constar les càrregues màximes, en les posicions més desfavorables, que puguin ésser suportades.

1.08 UNITATS D'OBRA NO INCLOSES EN EL PRESENT PLEC

Es defineixen com a unitats d'obra no incloses en el present Plec de Condicions, aquelles unitats que per llur difícil determinació o per haver-se introduït alguna modificació en l'obra, no estan incloses explícitament en cap dels Capítols del present Plec.

Els materials seran de reconeguda qualitat, sobre els que s'exigiran els assajos oportuns i hauran d'ésser aprovats per la Direcció i/o s'aplicarà el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura. Les unitats d'obra s'executaran d'acord amb allò sancionat pel costum com a regles de bona construcció i amb les instruccions de la Direcció.

Per a fixar els nous preus unitaris s'estarà a el que estableix la clàusula 60 del "Plec de Clàusules Administratives Generals" i en l'Article 150 del Reglament de Contractació de l'Estat.

1.09 MEDICIÓ I ABONAMENT DE LES OBRES

1. MEDICIÓ

A més a més del que està prescrit en la clàusula 45 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", s'observaran les següents prescripcions :

• La manera de realitzar la medició i les unitats de mesura a utilitzar seran les definides en el present Capítol 1, per a cada unitat d'obra, aplicant, quan no es prevegi cap unitat o bé se'n prevegin algunes, la que fixi el Capítol 2 o la que es dedueixi dels Quadres de preus i, en el seu defecte, la que fixi la Direcció de l'obra. Totes les mesures de longitud, superfície o volum, així com els pesos, es donaren en el sistema mètric decimal, excepte prescripció en contrari.

• Quan la unitat de mesura aplicada faci necessari el pesar materials directament, el Contractista haurà d’instal·lar

o disposar de bàscula, la ubicació de la qual i tipus hauran de ser aprovats per la Direcció. L'esmentada Direcció contrastarà la bàscula tantes vegades com ho cregui oportú.

• No es podran convertir les medicions de pes a volum o a l'inrevés, a no ser que expressament s'autoritzi en el

present Plec. En cas d'estar autoritzada la conversió, el factor de transformació es fixarà per la Direcció a la vista dels resultats del laboratori o dels assajos realitzats en obra. No es tindran en compte a aquestos efectes, els factors que apareguin en la Justificació de preus o bé en les Medicions del Projecte.

• Els excessos que resultin al mesurar l'obra realment executada, en relació amb l'obra projectada, no seran

d'abonament si els excessos són evitables, i fins i tot pot la Direcció exigir que siguin corregides les obres per a que responguin exactament a les dimensions, pendents, etc., fixades en els Plànols.

• Encara que aquestos excessos siguin, a criteri de la Direcció, inevitables, no seran d'abonament si els mateixos

formen part dels treballs auxiliars necessaris per a l'execució de la unitat, tal i com estableix la clàusula 51 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", ni tampoc si els excessos estan inclosos en el preu de la unitat corresponent o finalment, si figura explícitament en la "medició i abonament" de la unitat corresponent que no seran d'abonament els excessos.


8

• Quan els excessos inevitables no estiguin en cap dels supòsits del paràgraf anterior, seran d'abonament al Contractista als preus unitaris aplicats a la resta de la unitat.

• Si l'obra realment executada té unes dimensions inferiors a l'obra projectada (és a dir, si les medicions reals són

inferiors a les medicions segons els Plànols del Projecte o modificacions autoritzades), sigui per ordre de la Direcció o bé per errada d'execució, la medició per a abonar serà la medició real de l'obra executada, encara que las prescripcions del present Plec fixin per a aquesta unitat que llur medició es deduirà dels Plànols del Projecte.

2. PREU UNITARI

El preu unitari que apareix en el Quadre de preus serà el que s'aplicarà a les Medicions per tal d'obtenir l'import d'Execució Material de cada unitat d'obra.

Complementàriament a allò que està prescrit en la clàusula 51 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", els preus unitaris que figuren en el Quadre de preus inclouen sempre, excepte prescripció expressa en contrari en un document contractual, els següents conceptes : subministrament (fins i tot drets de patent, cànon d'extracció, etc.), transport, aplec, manipulació i ús de tots els materials utilitzats en l'execució de la corresponent unitat d'obra: les despeses de mà d'obra, maquinària, medis auxiliars, eines, instal·lacions, etc.; les despeses de qualsevol tipus d'operació normal o incidentalment necessàries per a cabar la unitat corresponent i les despeses indirectes.

Tot i que per a la justificació del preu unitari, s'utilitzin hipòtesis no coincidents amb la forma real d'executar les obres (jornals i mà d'obra necessària; quantitat, tipus i cost horari de maquinària; preu i tipus dels materials bàsics; procedència o distància de transport; nombre i tipus d'operacions necessàries per a completar la unitat d'obra; dosificació, quantitat de materials, proporció de diversos components o varis preus auxiliars, etc.), tals extrems no podran argüir-se com a base per a la modificació del corresponent preu unitari, perquè tals extrems es fixaran amb l'únic objecte de justificar l'import del preu unitari i podran contenir-se en un document senzillament informatiu (veure Article 3 del present Plec).

La descripció de les operacions i materials necessaris per a executar cada unitat d'obra que figura en els corresponents Articles del present Plec, no és exhaustiva, sinó només enunciativa, per a la millor comprensió dels conceptes que suposa la unitat d'obra. Per la qual cosa, les operacions o materials no relacionats però necessaris per a executar en la seva totalitat la unitat d'obra, formen part de la unitat i conseqüentment, es consideren inclosos en el preu unitari corresponent.

3. PARTIDES ALÇADES

Les partides que figuren com d'"abonament íntegre" en les Prescripcions Tècniques particulars, en els Quadres de preus o en els Pressupostos parcials o generals, s'abonaran íntegrament al Contractista, un cop executats els treballs a que corresponguin.

Les partides alçades "a justificar" s'abonaran d'acord amb el que estipula la clàusula 52 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

4. ABONAMENT A COMPTE D'INSTAL.LACIONS, EQUIPS I MATERIALS APLEGATS

Per a l'abonament a compte instal·lacions, equips i aplecs, s'estarà a lo establert en les clàusules 54, 55, 56, 57 i 58 del "Plec de Clàusules Administratives Generals" y en l'Article 143 del Reglament General de Contractació de l'Estat.

5. RELACIONS VALORADES I CERTIFICACIONS

S'estarà a lo establert en les clàusules 46, 47 i 48 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", així com en l'Article 142 del Reglament General de Contractació de l'Estat.

1.10 PLAÇ DE GARANTIA

El plaç de garantia de l'obra serà de dotze (12) mesos contat a partir de la Recepció Provisional, excepte en el cas de que en el Capítol 2 del present Plec o bé en el Contracte es modifiqui expressament aquest plaç.

El plaç serà extensiu a totes les obres executades sota el mateix Contracte (obra principal, balissament, senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.).

En el cas de Recepcions parcials, s'estarà a lo disposat en l'Article 171 del Reglament General de Contractació de l'Estat. 1.11 CONSERVACÓ DE L'OBRA 1. DEFINICIÓ

Hom defineix com conservació de l'obra, els treballs de neteja, acabat, entreteniment i reparació, així com tots els altre treballs que siguin necessaris per a mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. La conservació s’estén a totes les obres executades sota el mateix Contracte (obra principal, balissament, senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.).


9

A més del que es prescriu en el present Article, s'estarà a lo preceptuat en la clàusula 22 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

2. CONSERVACIÓ DURANT L'EXECUCIÓ DE LES OBRES

El Contractista resta obligat a conservar durant l'execució de les obres i fins la recepció provisional, totes les obres que integren el Projecte o modificacions autoritzades, així com les carreteres i servituds afectades, desviaments provisionals, senyalitzacions existents i senyalitzacions d'obra, i elements auxiliars, mantenint-los en bones condicions de vialitat.

Els treballs de conservació durant l'execució de les obres no seran d'abonament, excepte que expressament es prescrigui el contrari en el Capítol 2 del present Plec.

3. CONSERVACIÓ DURANT EL PLAÇ DE GARANTIA

El Contractista resta obligat a la conservació de l'obra durant el plaç de garantia i fins a la seva Recepció definitiva, havent de realitzar tots els treball que facin falta per a mantenir totes les obres en perfecte estat de conservació. Tanmateix, s'estarà a lo preceptuat en la clàusula 73 del "Plec de Clàusules Administratives Generals" i en l'Article 171 del Reglament General de Contractació de l'Estat.

La conservació durant el plaç de garantia i fins a la Recepció definitiva de l'obra, s'abonarà al Contractista amb càrrec a la partida alçada que al respecte figura en el Pressupost del Projecte. Cas de no haver-hi una partida alçada a l'efecte en el Pressupost, s'entén que els treballs de conservació no són d'abonament directe per considerar-se prorratejat llur import en els preus unitaris, però en cap cas quedarà exonerat el Contractista de l'obligació de dur a terme els esmentats treballs de conservació. Tanmateix, s'estarà a lo que s'estipula en la clàusula 77 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

4. DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS

Els treballs de conservació no faran nosa per a l'ús públic o servei de l'obra, si de les carreteres o servituds adjacents i, de produir cap afectació, hauran de ser prèviament autoritzats per la Direcció de l'obra i disposar de l'oportuna senyalització.


10

1.12 DISPOSICIONS APLICABLES

A més a més de les disposicions esmentades explícitament en l'articulat del present Plec, seran d'aplicació les següents disposicions :

• Llei 198/1963 de 28 de Desembre de Bases de Contractes de l'Estat i el seu text articulat, aprovat per Decret 923

/1965 de 8 d'Abril.

• Reglament General de Contractació de l'Estat, aprovat per Decret 3354/1967 de 28 de Desembre.

• Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d'Obres de l'Estat, aprovat per Decret 3854/1970 de 31 de Desembre.

• Plec de Clàusules Administratives Particulars i Econòmiques que s'estableixin per a la contractació d'aquestes

obres.

• Plec General de Condicions per a la recepció de conglomerants hidràulics, aprovat per Ordre Ministerial de 9 d'Abril de 1964.

• Instrucció EHE per al projecte i l'execució d'obres de formigó en massa o armat (R.D. 2661/1998 de 11 de

Desembre).

• Instrucció per a la fabricació i subministrament de formigó preparat.

• Instrucció H.A. 61 per a estructures de formigó armat i Instrucció E.M. 62 per a estructures d'acer, de l'Institut Eduardo Torroja de la Construcció i del Ciment, en aquells punts no especificats en el present Plec o en les Instruccions oficials.

• Normes UNE declarades de compliment obligatori per Ordres Ministerials de 5 de Juliol de 1967 y d'11 de Maig de

1971, Normes UNE esmentades en els documents contractuals i complementàriament la resta de les Normes UNE. Normes NLT del Laboratori del Transport i Mecànica del Sòl José Luis Escario. Normes DIN, ASTM i d'altres normes vigents a altres països, sempre que s'esmentin en un document contractual.

• Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, aprovat per Reial Decret 842/2002 de 2 d’Agost.

• Reglament de 29/10/1920 de Policia i conservació de carreteres.

• Codi de la Circulació vigent.

• Decret 2/1964 de 4 de Febrer i Decret 461/1971 d'11 de Març sobre Clàusules de revisió de preus.

• Decret 136 de la Presidència del Govern de 4 de Febrer de 1960, pel que es convaliden les taxes dels laboratoris

del Ministeri d'Obres Públiques.

• Així com la legislació que substitueixi, modifiqui o completi les disposicions esmentades i la nova legislació aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del Contracte.

• Resta de disposicions, normes i Reglaments establerts en la Memòria Tècnica del Projecte.


11

CAPÍTOL 2

PRESCRIPCIONS ADDICIONALS


12

2.01 REGLAMENTS I NORMATIVA APLICABLE

A més de les prescripcions explícitament indicades en aquest Plec, es compliran les normes següents :

S'entén en cas de discrepància que s'aplicaran les condicions exigides en el present Plec o les de la Norma que estigui situada en primer lloc segons l'ordre següent :

1. Reglament General de Contractació de l'Estat (Decret 3410/1975 de 25 de Novembre). 2. Plec per a la Recepció de Conglomerats Hidràulics (Decret 1964/1975 de 23 de Maig) i Reial Decret 1312/1988. 3. Instrucció per al projecte i execució d'Obra de Formigó en massa o armat EHE. 4. Norma per a productes airejadors del formigó (ASCM 260-589). 5. Instrucció EM-62 de l'Institut Eduardo Torroja. 6. La soldadura complirà les Normes UNE corresponents i, el personal que les realitzi haurà d'haver estat sotmès a les proves UNE 1414. 7. Norma MV-104-1966 per a Execució d'Estructures d'Acer Laminat de 3 de Juny de 1967. 8. Normes d'Assaig de Laboratori del Transport i Mecànica del Sòl (N.I.T.). 9. Plec de Condicions de la Proposta de la Nova Instrucció per a l'Abastament de Poblacions, redactada per Ordre de la D.G. d'Obres Hidràuliques amb data de 27 de Setembre de 1962. 10. Plec de Condicions Generals per a Obres d'Abastament d'Aigua (O.M. de 7 de Gener de 1974). 11. Plec de Condicions Facultatives de Canonades per a l'Abastament d'Aigua (O.M. de 28 de Juliol de 1974). 12. Plec de Condicions Generals per a Obres de Sanejament de Poblacions (O.M. de Juliol de 1949). 13. Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts (M.O.P.V. - 1975) PPTG-75. 14. Normes del The Asphalt Institut (de 16 de Desembre de 1961). 15. Recomanacions per al Projecte de Canals del M.O.P. 16. Instrucció per a l'Estudi i Redacció de Projectes de Sèquies Azarbes del M.O.P. 17. Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. 18. Reglament de Línies Elèctriques d'Alta Tensió. 19. Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura de 1960 (D.C.A. - 60). 20. Normes Tecnològiques Espanyoles N.T.E. del Ministeri de la Vivenda. 21. Norma MV 201-1972 - Murs resistents d'obra del Ministeri de la Vivenda. 22. Norma MV-105-1976 "Reblons d'Acer". 23. Norma MV-106-1968 "Cargols Ordinaris i Calibrats". 24. Norma MV-107-1968 "Cargols d'Alta Resistència i llurs Femelles i Volanderes". 25. Norma MV-103-1972 "Càlcul d'Estructures d'Acer Laminat a l'Edificació". 26. Seguretat en la construcció, guia per a l’aplicació del R.D. 555/1986 publicat per la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. 27. Recomanacions per a la redacció de projectes d’enllumenat públic, publicat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.


13

2.02 CONDICIONS PARTICULARS PER A LES INSTAL·LACIONS DE CONDUCCIONS ELÈCTRIQUES

S'ha de complir el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. Reial Decret 842-2002 de 2 d’Agost així com les Instruccions Tècniques Complementàries.

Les instal·lacions específiques que utilitzen el fluid elèctric objectes d’aquestes condicions són la xarxa d’enllumenat públic, i la pròpia xarxa de distribució de baixa, mitja i alta tensió.

Cada instal·lació s'alimentarà amb línia directa des del Quadre protegides per interruptors magnetotèrmics contra sobrecàrregues i curt circuits.

Pel que fa al quadre ho prendrà de les línies públiques en baixa que passen a prop.

Contra els contactes, la línia es protegirà mitjançant un dispositiu de tall automàtic, sensible als corrents de defecte, utilitzant a l'efecte un relè diferencial capaç de protegir la vida de les persones, per a la qual cosa aquest dispositiu actua desconnexionant el circuit espatllat el produir-se una derivació a terra; tot això per acomplir les instruccions M.I.-B.T. 20 i 19.

Les canalitzacions fixes per a passar fils de la instal·lació elèctrica haurà de realitzar-se en tub metàl·lic blindat a les zones perilloses i, passaran a una fondària mínima de 0,6 m respecte el nivell superior del paviment.

Les unions dels tubs a les caixes de derivació, accessoris i aparells seran cargolades, encastant al menys cinc fils complets de rosca.

El diàmetre dels tubs estarà en funció del nombre de conductors i la secció dels mateixos. Amb això es compleixen les instruccions M.I.-B.T. 26 i 27 de l'esmentat Reglament.

Tota la instal·lació elèctrica, fins i tot els pals metàl·lics, anirà connectada a terra. Es disposarà d’un cablejat de coure de 35 mm2 de secció seguint les línies dels fonaments dels bàculs d'enllumenat exterior, els quals es connectaran al sòl mitjançant pica de coure.


15

CAPÍTOL 3

MATERIALS BÀSICS


16

3.01 CONDICIONS GENERALS DELS MATERIALS

Tots els materials que s'hagin d'utilitzar hauran de presentar les condicions que per a cadascun d'ells s'especifica en els apartats següents.

3.02 AIGUA

Podrà utilitzar-se, en general, tant pel que fa a pasterades i curat de morters i formigons hidràulics, com per a rentar àrids, addició per a la compactació de sòls, neteja dels rodets de les piconadores i d'altres operacions en que en faci falta, totes aquelles aigües que la pràctica hagi sancionat com acceptables per als anteriors usos.

Es rebutjaran les aigües que tinguin un pH inferior a 5, les que continguin substàncies solubles en proporció superior als 15 gr/litre, les que s'apreciï la presència de glúcids, les que continguin clorurs en proporció superior a 6 gr/litre i les que tinguin una concentració de sulfats, SO4

2- superior a 1 gr/litre.

Com a norma general ha de tenir-se en compte que una aigua impura és molt més dolenta per al curat del formigó que per a pastar. De totes maneres, si l'aigua impura o dubtosa és acceptada, s'efectuaran assajos per a comprovar que no quedi afectat ni el procés de pastar ni el del curat del formigó tractat amb aquestes aigües.

AIGUA POTABLE. La potabilitat de l'aigua no constitueix, en principi, cap índex d'adequació per a l'elaboració ni tractament del formigó.

3.03 MORTERS A) DEFINICIÓ

Conglomerat o massa constituïda por sorra, conglomerant hidràulic i aigua. Eventualment pot contenir algun producte d'addició per a millorar-ne les propietats.

B) CARACTERÍSTIQUES I TIPUS A UTILITZAR

Els morters es defineixen per la relació en volum de llurs components.

La "resistència característica" es defineix d'igual manera que en el cas dels formigons.

El morter de ciment tipus MCP-1 amb nou-cents vint (920) quilograms de ciment P-350 i sorra de riu en relació volumètrica d'un a un (1:1). S'utilitza en lliscats.

El morter de ciment tipus MCP-3, amb quatre-cents quaranta (440) quilograms de ciment P-350 i sorra de riu en relació volumètrica d'un és a dos (1:2). S'utilitzarà en llosetes de vorera i en obres de fàbrica de biguetes, fonaments, soleres, i en general en totes les petites obres del projecte.

C) LIMITACIONS

Com a norma general es suspendrà l'execució sempre que es prevegi que dins les quaranta i vuit (48) hores següents pugui

baixar la temperatura mínima ambient sota els zero graus (0) ºC. D) EXECUCIÓ

Podrà realitzar-se a mà o mecànicament. El pastat a mà s'efectuarà sobre superfície impermeable.

En primer lloc es procedirà a barrejar la sorra i el conglomerant, i no s'afegirà l'aigua fins que estiguin perfectament mesclats presentant un color uniforme.

E) RECEPCIÓ

No seran de recepció els morters que no compleixin les especificacions esmentades anteriorment.

La pasta tindrà aspecte homogeni, sense permòdols ni grans.

3.04 FORMIGONS I ACERS

A) DEFINICIÓ

Els formigons es defineixen per la seva "Resistència Característica" entenent-se com a tal la mitja aritmètica de les resistències de la meitat de les provetes que hagin donat resultats més baixos en l'assaig a ruptura per compressió als vint-i-vuit (28) dies, de provetes cilíndriques de quinze (15) centímetres de diàmetre i trenta (30) centímetres d'altura. Els assajos compliran les especificacions dels articles 10.3 al 10.5 ambdós inclosos de la Instrucció EHE.


17

S'entén per "dosificació normal" aquella que en condicions normals d'execució i amb P-350 acostuma a donar la resistència característica sol·licitada. Aquesta dosificació es dóna només com a indicació, havent d'augmentar-se en cas de no arribar a les resistències exigides. Aquesta "dosificació normal" és la que serveis de base als preus, però el Contractista no podrà exigir cap augment dels mateixos en cas de no tenir que ultrapassar-lo per a aconseguir les característiques del formigó exigides en aquest Plec. Queda prohibit l'ús de tot-u o mescla de riu.

Els acers compliran allò que s'especifica en els articles de l’EHE.

B) CARACTERISTÍQUES A UTILITZAR

Els formigons a utilitzar són :

HM-100 Resistència característica mínima de cent (100) Kg per centímetre quadrat. S'utilitzarà per com a formigó en massa per a reomplert de rases, formigó pobre per a anivellament en fonaments,...

HM-150 Resistència característica mínima de cent cinquanta (150) Kg per centímetre quadrat. S'utilitzarà en fonaments de voreres, vorades, escossells, fanals, murs, pilons i tanques, així com a bases de tubs i llambordins.

HA-200 Formigó armat de resistència característica mínima de dos-cents (200 Kg/cm2) per centímetre quadrat. S’utilitzarà en lloses de transició, estreps i taulers de pont.

HA-250 Formigó armat de resistència característica mínima de dos-cents cinquanta (250) kg per centímetre quadrat. S’utilitzarà en estructures que necessitin una resistència major que l’anterior.

La quantitat de ciment en un metre cúbic de formigó serà sempre inferior a 400 Kg y la relació aigua-ciment no superarà el valor zero amb sis (0,6).

Els acers a emprar són els especificats en els plànols corresponents.

3.05 ÀRID FI A EMPRAR EN FORMIGONS A) DEFINICIÓ

S’entén per àrid fi el material que, retingut pel tamís 5 UNE 7.050, resulta de la desintegració natural de les roques, o bé s'obté per trituració de les mateixes o d'altres materials inerts i suficientment durs.

B) CONSIDERACIONS GENERALS

L'àrid fi a emprar en formigons serà sorra natural provenint del matxucat i trituració de material de pedrera o gravera o bé d'altre productes la utilització del quals hagi estat sancionat per la pràctica. Si els àrids provenen del matxucat, es rebutjarà abans de l'operació, la roca meteoritzada i, quan s'obtinguin per trituració, la forma de les partícules ha de ser aproximadament cúbica i les planes o allargades es rebutjaran.

L'àrid es composarà d'elements nets, sòlids i resistents, amb una uniformitat raonable, sense pols, brutícia, argila o d'altres matèries estranyes. Complirà tanmateix, les condicions exigides en la "Instrucció per al Projecte d'Obres de Formigó", (EH-88, EH-91 i EHE).

C) COMPOSICIÓ GRANULOMÈTRICA

Complirà en tot cas les condicions de l'article 7 de la "Instrucció per al Projecte d'Obres de Formigó", aprovada per R.D. 824/1988 de 15 de Juliol (EH-88) i R.D. 1039/1991 de 28 de Juny (EH-91).

En tot cas, la fracció que passi pel tamís 0,080 UNE 7.050 serà inferior al sis per cent (6%) en pes del total de la mostra amb caràcter general. En sorres provinents del matxucat de roques calcàries, aquest límit, en funció de les condicions ambientals, pot elevar-se al 15% per a ambients I i II, i al 10% per a ambients III o cicles de glaç-desglaç.

D) QUALITAT

La quantitat de substàncies perjudicials que pugui contenir l'àrid fi no ultrapassarà dels límits que a continuació es relacionen, referits en tant per cent al pes total de la mostra :

• Terròs d'argila.

Ú per cent (1%), màxim, determinats segons el mètode d'assaig UNE 7.133.

• Fins que passen pel tamís 0,080 UNE 7.050. Sis per cent (6%), màxim, determinats segons l'assaig UNE 7.135.

• Material retingut pel tamís 0,063 UNE 7.050 i que sura en un líquid el pes específic del qual és dos (2). Cinc

dècimes per cent (0,5%), màxim, determinat segons el mètode d'assaig UNE 7.224.

• Compostos de sofre expressats en SO32- i referits a l'àrid sec. Zero coma quatre per cent (0,4%), màxim,

determinat segons el mètode d'assaig UNE83120.


18

L'àrid fi estarà exempt de qualsevol substància que pugui reaccionar perjudicialment amb els àlcalis que tingui el ciment.

E) ASSAJOS

Per cada cinquanta metres cúbics (50 m3) o fracció d'àrid fi a emprar es realitzaran els següents assajos:

- Un (1) assaig granulomètric - Un (1) assaig de determinació de matèria orgànica - Un (1) assaig de determinació de fins

A més a més d'aquestos assajos, les característiques de l'àrid fi es podran comprovar, abans d'utilitzar-los, mitjançant aquells que el Director d'Obra consideri adients.

F) RESISTÈNCIA

Serà, com a mínim, la de la roca originària i no pas inferior a la que s'exigeix per a la unitat d'obra de que acabi formant part.

3.06 ÀRID GRUIXUT A EMPRAR EN FORMIGONS

A) DEFINICIÓ

S'entén per àrid gruixut el material que, retingut pel tamís UNE 7.050, resulta de la desintegració natural de les roques, o s'obté de la trituració de les mateixes o bé d'altres materials inerts i suficientment durs.

B) CONSIDERACIONS GENERALS

L'àrid gruixut a emprar en formigons serà grava natural o provenint del matxucat i trituració de material de pedrera o gravera o bé d'altres productes l'ús dels quals hagi estat sancionat per la pràctica. Si els àrids provenen del matxucat, es rebutjarà, abans de l'operació, la roca meteoritzada i, quan s'obtinguin per trituració, la forma de les partícules ha de ser aproximadament cúbica i les planes o allargades es rebutjaran.

Es defineix com a partícula plana o allargada aquella que té la dimensió màxima més gran que cinc (5) vegades la dimensió mínima. El tant per cent d'aquestes partícules no pot sobrepassar del quinze per cent (15%) en pes de l'àrid gruixut en total. En tot cas, l'àrid es composarà d'elements nets, sòlids i resistents, d'una uniformitat raonable o d'altres matèries estranyes. Complirà tanmateix, les condicions exigides en la "Instrucció per al Projecte d'Obres de Formigó", (EHE).

C) COMPOSICIÓ GRANULOMÈTRICA

Complirà en tot cas les condicions de l'article 7 de la "Instrucció per al Projecte d'Obres de Formigó" esmentada.

La fracció que passi pel tamís 0,080 UNE 7.050 serà inferior a l'ú per cent (1%) en pes del total de la mostra (determinat segons el mètode d'assaig UNE 7.135) i, es podrà admetre fins a un 2% si es tracta d'àrid provenint del matxucat de roques calcàries.

El coeficient de forma segons mètode d'assaig UNE 7238 no ha de ser inferior a 0,15.

D) QUALITAT

La quantitat de substàncies perjudicials que pugui contenir l'àrid gruixut, no ultrapassarà dels límits que a continuació es relacionen, referits en tant per cent al pes total de les mostres :

• Terrossos d'argila. Vint-i-cinc centèssimes per cent (0,25%), màxim determinat segons el mètode d'assaig

UNE 7.133.

• Partícules toves, determinades segons el mètode d'assaig UNE 7.134; cinc per cent (5%) màxim.

• Material que passa pel tamís 0,063 UNE 7.050 determinats segons el mètode d'assaig UNE 7.244. L'ú per cent (1%) màxim que sura en un líquid de pes específic dos (2).

• Compostos de sofre expressats en SO32- i fent referència a l'àrid sec. Determinats segons el mètode d'assaig

UNE 83.120. Quatre dècimes per cent (0,4%) màxim.

L'àrid gruixut no contindrà cap substància que pugui reaccionar perjudicialment amb els àlcalis que contingui el ciment.

Les pèrdues de l'àrid gruixut sotmès a l'acció de les solucions de sulfat sòdic o magnèsic, en cinc (5) cicles, seran inferiors al quinze per cent (15%) i al divuit per cent (18%) en pes, respectivament, d'acord amb el mètode d'assaig UNE 7.136.

El coeficient de desgast Los Angeles no serà superior a 40. La resistència a compressió serà superior a l'exigida al formigó que ha de composar.


19

E) ASSAJOS

La granulometria es comprovarà sistemàticament, mitjançant un assaig granulomètric cada cent metres cúbics (100 m3) o fracció d'àrid gruixut a emprar. A més a més d'aquestos assajos, les característiques de l'àrid gruixut es podran comprovar, abans d'utilitzar-los, mitjançant aquells altres que el Director d'Obra consideri oportuns.

3.07 MAONS MASSISSOS

A) PROCEDÈNCIA

Provindran de bona terra, ben treballada, ben cuits, correctament tallats, homogenis, sense esquerdes ni guerxaments.

B) CARACTERÍSTIQUES

B.1 Condicions generals

Seran homogenis, de gra fi i uniforme i de textura compacta.

No presentaran taques, eflorescències, cremades, esquerdes, cocons, plans d'exfoliació i matèries estranyes que puguin disminuir-ne la resistència i duració. Faran un soroll clar a l'ésser colpejats amb un martell i seran inalterables a l'aigua.

• Tindran suficient adherència als morters.

• La capacitat d'absorció de l'aigua, després d'un dia d'immersió serà inferior al 14% en pes.

B.2 Forma i dimensions

Estaran perfectament emmotllats y presentaran arestes vives i cares planes, sense imperfeccions ni escrostonaments aparents.

Les dimensions seran :

. Llarg 29 cm . Través 14 cm . Gruix 5 cm

C) RECEPCIÓ

S'acceptaran com a màxim les següents toleràncies, en més o menys, respecte les dimensions-tipus.

. Llarg 5 mm . Través 4 mm . Gruix 2 mm

Com a desviacions màximes de la línia recta, als caires o diagonals, s'admetran les següents : - Longituds superiors a 114 mm 3 mm - Longituds inferiors a 115 mm 2 mm

D) RESISTÈNCIES

Seran capaços de resistir, sense deformar-se una pressió de 200 Kp/cm2.

3.08 RAJOLA HIDRÀULICA

A) DEFINICIÓ

Es defineix com a rajola hidràulica la que es compon de: "capa d'estesa de morter ric de ciment, àrid fi i en general colorants, que forma la cara; "capa intermitja" que a vegades pot faltar, de morter anàleg sense colorants; "capa de base" de morter de ciment menys ric i àrid més gruixut, que forma el dors.

B) CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Condicions generals

La rajola hidràulica podrà ésser de classe 1ª o 2ª, segons s'especifiqui en els Plànols i en les Prescripcions Tècniques particulars.

Tanmateix, en les llosetes es podrà exigir una classe especial que, por llur fabricació o pels materials emprats, reuneixi condicions molt superior a les de la classe 1ª. Compliran les condicions exigides en la Norma UNE 41.008.


20

Si la rajola hidràulica ha de fabricar-se en l'obra, la seva execució es farà d'acord amb allò que sobre el particular s'indiqui en les Prescripcions Tècniques particulars. En tot cas, les procedències de materials, i els mètodes emprats en la fabricació de la rajola hidràulica seran els adequats per a que la qualitat, aspecte i coloració siguin els desitjats.

El Contractista presentarà les mostres al Director per a l'aprovació, si s'escau

Aspecte

L'estructura serà uniforme en cada capa. No es permetrà que més d'un deu per cent (10%) de les peces de classe 1ª, o un vint-i-cinc per cent (25%) de les peces de classe 2ª, presentin lleugers defectes, com ara esquerdes i clivelles visibles en sec, depressions, bonys o escrostonaments, o caires matats en una longitud superior a dos mil·límetres (0,002 m).

La coloració serà sensiblement uniforme.

Absorció d'aigua Serà inferior al quinze per cent (15%) en pes, per a les rajoles de classe 1ª, o al vint per cent (20%) en pes, per a les de classe 2ª.

Heladicitat Si les rajoles s'han d'utilitzar en exteriors, un cop fet l'assaig corresponent, no podran presentar senyals de ruptura o deterioració en la cara de l'estesa.

Resistència al desgast Serà inferior als límits següents :

CLASSE 1ª CLASSE 2ª CLASSE ESPECIAL RAJOLES I RAJOLETES 4 mm 4 mm * --- LLOSETES I LLOSES 3 mm 3,5 mm 2,5 mm **

* No haurà d’aparèixer la segona capa ** Pot exigir-se menor

Resistència a la flexió

Serà superior als valors següents :

CLASSE CARA EN TRACCIÓ

(Kgf/cm) DORS EN TRACCIÓ (Kgf/cm)

1ª 50 30 RAJOLES 2ª 40 25 1ª 55 35 LLOSETES 2ª 50 30

Forma i dimensions

La rajola hidràulica estarà perfectament emmotllada i la seva forma i dimensions seran les indicades en els Plànols i Prescripcions Tècniques particulars. En les mesures dels costats s'admetran les següents toleràncies, en més o en menys:

MIDA DEL COSTAT CLASSE 1ª CLASSE 2ª

Menor o igual a 10 cm Major que 10 cm

0,3 mm 0,5 mm

0,5 mm 1,0 mm

El gruix de les rajoles, mesurat en diferents punts del seu voltant, amb excepció dels eventuals rebaixos de la cara o del costat, no variarà en més d'un mil·límetre i mig (0,0015 m) en les de classe 1ª, i de tres mil·límetres (0,003 m) en les de classe 2ª, i no serà inferior als valors següents :


21

GRUIX MÍNIM (cm)

COSTAT (cm) RAJOLES, RAJOLETES I LLOSES

LLOSETES GRUIXUDES

LLOSETES NORMALS

10 15 20 25 30 40 50

1,2 1,4 1,6 1,8 2,0 2,4 2,7

-- 3,5 4,0 4,0 4,0 - -

-- 2,0 2,3 2,5 2,8 - -

A aquestos efectes, s’entendrà per costat la major dimensió de les rajoles rectangulars, i el costat del mínim quadrat circumscrit, en les altres formes. El gruix de la capa d'estesa, excepte els eventuals rebaixos de la cara, serà sensiblement uniforme i no inferior, en cap punt, als límits següents :

CLASSE 1ª CLASSE 2ª

RAJOLES, RAJOLETES I LLOSES LLOSETES GRUIXUDES LLOSETES NORMALS

4,5 mm 8 mm 6 mm

3 mm 6 mm 4 mm

La variació dels angles serà inferior a deu minuts sexagesimals (10'), en més o en menys, per a les de classe 1ª, i a vint minuts sexagesimals (20'), en més o en menys per a les de classe 2ª. Excepte eventuals bisells, ressalts o rebaixos, la superfície de la cara serà plana, de manera que la fletxa màxima no sobrepassi el quatre per mil (0,4%) de la diagonal major en les de classe 1ª, ni el cinc per mil (0,5%) en les de classe 2ª. La desviació màxima d'una aresta de la cara, respecte de la línia recta, serà inferior al dos per mil (0,2%) de la seva longitud.

3.09 RIGOLES PREFABRICADES PER A CONTENCIÓ DE PAVIMENTS

A) DEFINICIÓ

S'entén per rigola prefabricada la rajola construïda de morter comprimit, amb una capa d'estesa de morter ric en ciment, lliscada i emblanquinada, no inferior en gruix al 20% del total de la peça. La resta de la rajola està constituïda per morter menys ric en ciment i àrid més gruixut al dors.

B) CARACTERISTÍQUES GENERALS

Les peces seran de procedència de fàbriques especialitzades i hauran de garantir les següents dimensions : . mida : 20 x 20 x 8 cm . capa d'estesa mínim : 15 mm

Les llosetes es fabricaran amb ciment Pòrtland i sorra natural a la capa de base; i amb ciment blanc colorejat i sorra de marbre blanc a la capa de desgast.

C) NORMES DE QUALITAT

El desgast per fricció, amb recorregut de 250 m i pressió 0,6 Kg/cm2, serà inferior a 1,5 mm de pèrdua d'altura. S’utilitzarà com a abrasiu sorra silícica en proporció d'1 gr/cm2 en via humida. No podrà patir pèrdues de color en la superfície.

D) RECEPCIÓ

No seran de recepció les peces les dimensions i gruixos de les quals no s'ajustin a allò prescrit en aquest Plec, amb toleràncies màximes de 2 mm, a les dimensions. Les toleràncies a l'acabat s'ajustaran als següents valors màxims en superfície:

• Fletxa màxima en qualsevol direcció de la cara : 2,5 mm en llosetes quadrades.

• Desviació màxima de la línia recta en qualsevol aresta : 0,5 mm. De cada aplec s'assajaran tantes peces com decideixi la Inspecció Facultativa de l'Obra, rebutjant-se les peces defectuoses i pot ser tot l'aplec si el promig del resultat no arriba les normes de qualitat exigides.


22

3.10 VORADES PREFABRICADES DE FORMIGÓ

A) PROCEDÈNCIA

Fàbriques especialitzades amb instal·lació de formigonatge fixa, sistema automàtic d'emmotllar el nucli i d'addició de la capa de desgast.

B) CARACTERÍSTIQUES B.1 Composició i característiques generals

Seran de nucli de formigó amb una mida màxima d'àrid de 40 mm amb capa de desgast de pedra natural a les cares vistes i superfície llisa a la resta de la peça. La capa de desgast estarà constituïda per grans de naturalesa uniforme, de forma sensiblement cúbica i amb les mides compreses entre 1 i 3 mm.

B.2 Forma i dimensions 28 x 17 cm a delimitació de voreres 30 x 10 cm a delimitació de voreres i talussos

El plint i l'acabat d'arestes serà seleccionat pel Director de les Obres.

Les vorades corbes tindran la mateixa secció transversal que les rectes i la seva curvatura s'ajustarà a la que tingui en el mateix tram la corba de que formin part.

C) RECEPCIÓ

Es rebutjaran de l'aplec les vorades que presentin defectes encara que hagin estat provocats pel transport. No seran de recepció les vorades la secció transversal de les quals no s'adapti a les dimensions indicades en B.2 amb unes toleràncies en més o menys d'un (1) cm.

D) RESISTÈNCIES

La resistència mínima a compressió del formigó del nucli serà de 400 Kg/cm2 als 20 dies en proveta cilíndrica extreta mitjançant sonda a rotació. El coeficient de qualitat (Los Angeles) de l'àrid emprat en la capa de desgast no haurà de ser superior a 25. Desgast per fricció :

. Recorregut : 1.000 m . Pressió : 0,6 Kg/m2 . Abrasiu : carborúndum 1 gr/cm2 (per via humida)

Desgast mig en pèrdua d'altura: Menor que 2,5 mm.

3.11 VORADES DE PEDRA NATURAL A) DEFINICIÓ

Element resistent que col·locat sobre una base adequada delimita una calçada o una vorera. B) PROCEDÈNCIA

Pedreres de pedra granítica de gra mig o fi, o gres, no meteoritzable. C) CARACTERÍSTIQUES GENERALS

El tipus reglamentari tindrà les següents dimensions Dimensions en cm

Ample en la cara horitzontal 20 Ample total en base 25 Altura mínima 40 Longitud mínima 60 Longitud mínima en peces per a embornals 90 Plint 15

El talús del plint serà de tres a u (3:1). L'aresta superior exterior estarà arrodonida.


23

Les cares vistes estaran buixardades i les arestes a escarpra. Les cares de junta estaran tallades en l'altura del plint; la resta de la peça escalabornada.

En casos especials s'utilitzaran vorades faixes sense talús i de les característiques que s'especifiquin en cada cas concret.

Les vorades corbes tindran la mateixa secció transversal que les rectes i la corbatura respectiva s'ajustarà a la que tingui en el mateix tram la corba de la que forma part.

D) NORMES DE QUALITAT

Textura compacta, homogènia, sense clivelles ni buits i amb cap zona meteoritzada. Resistència a la compressió :

Granític - no serà inferior a 1.300 Kg/cm2 Arenisc - no serà inferior a 500 Kg/cm2 Desgast per fricció : Recorregut : 1.000 m Pressió : 0,6 Kg/cm2 Abrasiu : carborúndum 1 gr/cm2 (per via humida) Granític Arenisc Desgast mig en pèrdua d'altura inferior a 1,3 mm 2,0 mm

E) RECEPCIÓ

Es rebutjaran a l'aplec les vorades que presentin defectes encara que resultin deguts a transports. No seran de recepció les vorades la secció transversal de les quals no s'adapti a les dimensions indicades a C), amb unes toleràncies en més o en menys d'un (1) cm i no compleixin les especificacions esmentades en els apartats anteriors.

3.12 LLAMBORDINS PREFABRICATS DE FORMIGÓ A) DEFINICIÓ

Element prefabricat de formigó de perímetre poligonal. B) PROCEDÈNCIA

Fàbriques especialitzades C) CARACTERÍSTIQUES GENERALS

La forma i dimensions de les peces hauran de ser aprovades per la Inspecció Facultativa, en funció de les sol·licitacions a que hauran d'estar sotmeses.

A més a més dels elements normals hi hauran elements per a formació de rigola i peces especials.

D) NORMES DE QUALITAT

Ruptura a compressió : - Llambordins per a aparcaments i voreres : superior a 300 Kg/cm2. Aquest assaig es realitzarà amb provetes cúbiques, tallades amb serra circular diamantada, dels mateixos llambordins. Desgast per fricció : . Recorregut : 1.000 m . Pressió : 0,6 Kg/cm2 . Abrasiu : carborúndum 1 gr/cm2 (per via humida) . Desgast mig en pèrdua d'altura : inferior a 2,5 mm.

E) RECEPCIÓ

S'inspeccionaran els aplecs, enretirant les peces que no reuneixin les condicions i assajos de control especificats en C) i D).


24

3.13 LLAMBORDINS I RIGOLES DE PEDRA NATURAL A) DEFINICIÓ

Blocs tronco-piramidals de pedra natural para ferms de calçades i voreres. B) PROCEDÈNCIA

Pedreres de bona roca : pòrfirs, basalts o granits. C) CARACTERISTIQUES GENERALS

Forma tronco-piramidal rectangular sense protuberàncies. Dimensions Rigoles Llambordins Mín. Màx. Mín. Màx. Cara vista, longitud 17,0 25,0 16,0 18,0 Cara vista, ample 11,0 13,0 14,0 14,5 Diferència entre cara superior i inferior -- 2,0 -- 2,0 Altura 14,0 16,0 14,0 14,5

D) RECEPCIÓ

S'inspeccionaran en els aplecs, enretirant peces fora de condicions. S'admetran peces de la altura prevista amb cares menors (semi-llambordins) en final de filada per trencar juntes.

3.14 LLAMBORDINS MOSAICS DE PEDRA NATURAL A) DEFINICIÓ

Blocs paral·lelepípedes de pedra natural per a ferms de calçades i voreres. B) PROCEDÈNCIA

Pedreres de bona roca: pòrfirs, basalts o granits. C) CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Forma paral·lepípeda sense protuberàncies.

Dimensions Mín. Màx. Cara vista, longitud 10 12 Cara vista, ample 8 10 Diferència entre cara superior i inferior --- --- Altura 8 8

D) RECEPCIÓ

Inspecció en els aplecs, enretirant peces fora de condicions. S'admetran peces de l'altura prevista amb cares menors al final de filada per a trencar juntes.

3.15 TUB PREFABRICAT DE FORMIGÓ A) DEFINICIÓ I PROCEDÈNCIA

Fabricats amb ciment Pòrtland, vibrats o centrifugats i perfectament curats. Poden ésser de formigó en massa, armat o presentat.

Procedència de fàbriques especialitzades.


25


El formigó per a tubs reunirà idèntiques condicions que per a qualsevol altre ús. Tant els tubs com les juntes han d’ésser perfectament impermeables a pressió de dues (2) atmosferes durant dues (2) hores. Els tubs seran uniformes i no presentaran irregularitats en la seva superfície. Els marges exteriors de les seccions extremes seran clars i els plans de les superfícies frontals seran normals a l'eix del tub. Els esmentats marges s'arrodoniran amb un radi de 5 mm.

Un cop sigui adormit el formigó, no s'allisarà amb beurada. Els tubs es subministren amb les dimensions prescrites, amb les toleràncies especificades a la taula de l'apartat següent.


La paret interior no es desviarà de la recta en més d'un 0,5 % de la longitud útil. Els tubs no presentaran cap defecte que pugui minvar-los-hi la resistència, la impermeabilitat o la durabilitat. Petits porus a les superfícies dels tubs i als extrems, així com fines clivelles superficials en forma de teranyines i regulars, no han d'influir en la qualitat ni en la durabilitat, sempre que els tubs dessecats a l'aire i en posició vertical emetessin un so clar al picar-lo amb un petit martell.

Els tubs es consideraran impermeables si als 15 m de sotmetre'ls a una pressió de 0,5 atmosferes, l'absorció d'aigua de la paret del tub no sobrepassa del valor indicat a la taula, encara que apareguessin en la superfície dels mateixos taques d'humitat o gotes aïllades.

diàmetre (mm)

tolerància de long.

gruix mínim

Tolerància al diàmet.

abs. d'aigua màx en cm3/m

100 ± 1% 22 mm ± 2% 100

300 ± 1% 36 mm ± 4% 160

400 ± 1% 42 mm ± 4% 210

600 ± 1% 58 mm ± 6% 300

800 ± 1% 74 mm ± 7% 360

D) RESISTÈNCIES CARACTERÍSTIQUES

Al sotmetre a una prova de ruptura cadascun dels tubs es mantindran els valors mínims de la càrrega de compressió en Kg/m de longitud útil, indicats a continuació: diàmetre 100 mm : 2.400 Kg/m " 300 mm : 3.000 Kg/m " 400 mm : 3.200 Kg/m " 600 mm : 3.800 Kg/m " 800 mm : 4.300 Kg/m La resistència a tracció serà sempre superior a 6 Kg/cm2.

E) RECEPCIÓ I ASSAJOS

Per a la determinació de qualitat s'assajaran tres tubs del tipus a utilitzar per cada 100 ml o fracció, de cada tipus de tub. En cas que un dels tubs no correspongués a les característiques exigides, es realitzarà una segona prova amb doble nombre de tubs. Per regla general, als tubs sotmesos a prova seran d'1 m de longitud. Els assajos seran de permeabilitat i flexotracció. Aquestos assajos es realitzaran segons es descriu en els capítols 2 i 3 del Plec General de Condicions Facultatives de Canonades per a Abastament d'Aigua.

Regirà el valor mig d'un assaig, el qual pot ultrapassar-se per algun altre tub fins a un 30%.


26

3.16 TUBULAR PER A CANALITZACIÓ SUBTERRÀNIA 1. TUBS DE FIBROCIMENT A) PROCEDÈNCIA

Fàbriques especialitzades B) CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Fabricats en ciment Pòrtland i fibra d'amiant, per enrolament continu de capes llaminers de dues dècimes de mil·límetre (0,2 mm) de gruix sobre un mandrí d'acer de superfície completament llisa. Curat amb vapor d'aigua entre setanta-cinc i noranta graus centígrads (75-90º C).


Sotmès un tub de cinquanta centímetres (50 cm) de longitud a pressió de dos quilos por centímetre quadrat (2 Kg/cm2), s'haurà d'obtenir una tensió unitària de ruptura no inferior a dos-cents vint-i-cinc quilos por centímetre quadrat (225 Kg/cm2).

2. TUBS DE CLORUR DE POLIVINIL O POLIETILÈ

Podran ser llisos, rígids o correguts flexibles. Construïts amb els materials esmentats i resistiran una pressió mínima de 4 atm.

Hauran de suportar com a mínim sense cap deformació la temperatura de 60ºC.

Les característiques tècniques seran facilitades pel fabricant a la Direcció Facultativa per al corresponent examen.

La màxima absorció admissible d'aigua serà de divuit a vint-i-cinc por cent (18-25 %), segons hagin de dur o no aigua a pressió.

No seran de recepció els tubs les característiques dels quals no compleixin allò prescrit en aquest apartat, i el gruix corresponent sigui inferior a vuit (8) mil·límetres. Els tubs s'abonaran por metres lineals.

3.17 TUBULAR PER A CANALITZACIÓ SUBTERRÀNIA EN CREUAMENTS A) DEFINICIÓ

Tub o conjunt de tubs disposats per al pas de cables enterrats sota calçades. Procedència de fàbriques especialitzades. B) CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Es fabricaran a base de formigó HCP-5, de resistència característica als 28 dies 250 Kg/cm2 en proveta cilíndrica.

Quan es tracti de varis tubulars contigus, s'empraran elements múltiples d'una sola peça; els tubulars es disposaran sobre un llit de sorra tamisada, de manera que descansin be en tota la seva longitud i les juntes es tancaran mitjançant morter de ciment Pòrtland.

C) RECEPCIÓ

No seran de recepció els tubulars que no hagin estat desencofrats amb un mínim de vint (20) dies d'enduriment. Tanmateix es rebutjaran tots els tubs que no compleixin les condicions anteriors. Els tubulars s'abonaran per metres lineals.

3.18 BETUMS ASFÀLTICS A) DEFINICIÓ

Productes bituminosos, sòlids o viscosos, preparats a partir d'hidrocarburs naturals per destil·lació, oxidació o cracking que contenen un tant per cent baix de productes volàtils, presenten propietats característiques i són essencialment solubles en sulfur de carboni. Procedeixen de fàbriques especialitzades.

Els betums de penetració són semisòlids o sòlids a temperatura ambient. La seva manipulació requereix l'escalfament dels mateixos a fi i efecte de reduir-ne la consistència a un valor admissible per a l'operació desitjada : bombeig, embolcall d'àrids, reg bituminós, etc.

En dipòsits migs i grans, convenientment protegits i aïllats, l'escalfament es realitza de manera indirecta amb serpentins d'oli. En camions cisterna i en tancs reguladors s'empren cremadors de fuel-oil amb una bomba que en circuit tancat fa circular el lligat per tal d'evitar sobrescalfaments.


27


Presentaran aspecte homogeni i estaran pràcticament mancats d'aigua, de manera que no formin escuma quan s'escalfin a la temperatura d'ús. D'acord amb la designació pertinent compliran les exigències següents :

TIPUS

B 60/70 B 80/100

NORMA D'ASSAIG Mín Màx Mín Màx

Penetració a 25 ºC, 100 g. 5 s. en mm. 124/72 6 7 8 10

Índex de penetració 181/72 -1 1 -1 1

Pèrdues per escalfament a 163ºC 5 h en % 128/72 0,5 1

Penetració del residu després de la pèrdua per escalfament en % de la penetració original 124/72 75 75

Solubilitat en tricloretilè en % 130/72 99 99

Punt de Fraass en ºC 182/72 -8 -10

Contingut d'aigua en volum en % 123/72 0,2 0

Ductibilitat a 25ºC 5 cm/min, en cm 126/72 7,0 100

C) RECEPCIÓ

A la recepció en aplec de cada partida, i sempre que el sistema de transport i emmagatzematge tinguin l'aprovació de la Direcció de les Obres, es durà a terme una presa de mostres i sobre elles es procedirà a mesurar-ne la penetració.

Per cada 2,5 Tm o fracció de betum asfàltic a emprar, s'efectuaran com a mínim els següents assaigs :

- 1 assaig de penetració - 1 assaig d'índex de penetració - 1 assaig de pes específic

3.19 EMULSIONS ASFÀLTIQUES CATIÒNIQUES A) PROCEDÈNCIA I DEFINICIÓ

Suspensions de petites partícules d'un producte asfàltic en una solució aquosa amb un agent emulsionant de caràcter catiònic. B) CARACTERÍSTIQUES

Hauran de ser homogenis i després d'estar ben mesclats no podran presentar separació entre els seus components. Estaran fabricats exclusivament a base de betum asfàltic, aigua potable i fluidificants i emulsionants tensoactius adequats.

Les emulsions catiòniques emprades en les unitats d'obra d'aquest projecte seran de ruptura ràpida i d'acord amb el seu tipus i designació compliran les següents exigències :


28

TIPUS

ECR1 ECR2

NORMES D' ASSAIG Mín Màx Mín Màx

Viscositat Saybolt-Furol a 25ºC en s 138/72 50 Viscositat Saybolt-Furol a 50ºC en s 138/72 20 Càrrega de partícules 194/73 positiva Positiva pH 195/73 2 6 2 6 Contingut d'aigua en volum en % 173/72 43 38 Fluidificant per dest. en vol. en % 139/72 5 5 Betum asfàltic residual en % 139/72 57 62 Sedimentació als 7 dies en % 140/72 5 5 Tamisat retingut % en tamís 0,080 UNE 142/72 0,10 0,10 ASSAIGS SOBRE EL RESIDU DE DESTIL.LACIÓ

Penetració a 25ºC, 100g 5 s en mm 124/72 13 20 13 20 Ductibilitat a 25ºC, 5 cm/min en mm 126/72 60 100 60 100 Solubilitat en tricloretilè 130/72 97,5 97,5

C) RECEPCIÓ

A la recepció de cada partida i sempre que el sistema de transport i la instal·lació d’emmagatzematge tinguin l'aprovació de la Direcció de les Obres, es durà a terme una presa de mostres i sobre elles se procedirà a la comprovació del caràcter catiònic de l'emulsió i a mesurar-ne el contingut en aigua i la penetració sobre el residu de destil·lació.

Per cada 25 Tm, o fracció d'emulsió catiònica, s’efectuaran com a mínim els següents assajos : - 1 assaig de viscositat - 1 assaig de residu de destil·lació - 1 assaig de penetració sobre residu de destil·lació - 1 assaig de determinació del pes específic

3.20 FILLER PER A MESCLES BITUMINOSES EN CALENT A) DEFINICIÓ

Es defineix com a filler la fracció mineral que passa pel tamís 0,080 UNE. B) PROCEDÈNCIA

Pols mineral, natural o artificial la naturalesa del qual i composició s'accepti per la Direcció de les Obres prèvia realització dels assaigs que es cregui pertinents. El filler a emprar ser totalment d'aportació.

C) CARACTERÍSTIQUES C.1 Granulometria

La corba granulomètrica del filler d'aportació estarà compresa dins els següents límits:

Tamís UNE Tamissatge ponderal acumulat (%) 0,63 100 0,16 90-100 0,080 75-100

C.2 Finor i activitat

La densitat aparent del filler, determinada mitjançant l'assaig de sedimentació en toluè, segons la norma NLT-176/74, estarà compresa entre cinc dècimes de gram por centímetre cúbic (0,5 g/cm3) i vuit dècimes de gram per centímetre cúbic (0,8 g/cm3).

El coeficient d'emulsibilitat determinat segons la norma NLT-180/74 serà inferior a cinc dècimes (0,5).


29

C.3 Plasticitat

La mescla d'àrids i filler haurà de tenir un equivalent de sorra superior a 45. D) RECEPCIÓ

Abans d'utilitzar-lo s'efectuaran com a mínim per cada 100 m3 o fracció del filler a emprar, els següents assajos :

- 1 assaig de pes específic - 1 assaig d'absorció de lligant, en unió de la resta dels àrids - 1 assaig granulomètric

3.21 MATERIAL GRANULAR PER A SUB-BASE DE PAVIMENTS A) DEFINICIÓ

Àrids naturals, producte del matxucat i trituració de pedra de pedrera o grava natural. Sorres, sòls seleccionats o materials locals, sense gens d'argila, margues o d'altres matèries estranyes.


Coeficient de desgast Los Angeles : inferior a quaranta (40). Equivalent de sorra superior a trenta (30). Material no plàstic. Granulometria : - La fracció tamisada pel tamís 0,080 UNE serà menor que els dos tercis (2/3) de la fracció tamisada pel tamís 0,40 UNE, en pes. - La corba granulomètrica dels materials estarà compresa dins els marges indicats en el següent esquema.

SEDASSOS I TAMISSOS TAMISATGE PONDERAL ACUMULAT (%)

UNE S1 S2 S3 50 100 100 --- 25 --- 75-95 100

10 30-65 40-75 50-85 5 25-55 30-60 35-65 2 15-40 20-45 25-50 0,40 8-20 15-30 15-30 0,080 2-8 5-15 5-15

El tamany màxim de l'àrid no sobrepassarà la meitat del gruix de la tongada compresa.

Haurà d'evitar-se la segregació dels àrids en el transport i aplecs. C) RECEPCIÓ

Abans de la utilització s'efectuarà com a mínim cada 100 m3 o fracció de material a emprar un assaig granulomètric. 3.22 TOT-U ARTIFICIAL PER A BASE DE PAVIMENT A) DEFINICIÓ

Mescla d'àrids, total o parcialment matxucats, on la granulometria del conjunt dels elements que la composen és de tipus continu.


Els materials provindran del matxucat i trituració de pedra de pedrera o grava natural, en aquest cas la fracció retinguda pel tamís 5 UNE haurà de contenir, com a mínim, un cinquanta per cent (50%) en pes d'elements matxucats que presentin dues (2) cares o més de fractura.

L'àrid es estarà compost per elements nets, sòlids i resistents, d'uniformitat raonable, sense pols, brutícia, argila o d'altres matèries estranyes.

Coeficient de desgast de Los Angeles: inferior a trenta-cinc (35).


30

El material serà no plàstic.

Equivalent de sorra superior a trenta (30). Granulometria : - La fracció tamisada pel tamís 0,080 UNE serà menor que la meitat (1/2) de la fracció tamisada pel tamís 0,40 UNE en pes. - La corba granulomètrica dels materials estarà compresa dins els marges especificats en el següent esquema.

SEDASSOS I TAMISSOS TAMISATGE PONDERAL ACUMULAT (%) UNE Z1 Z2 Z3 50 100 --- --- 40 70-100 100 --- 25 55-85 70-100 100 20 50-80 60-90 70-100 10 40-70 45-75 50-80 5 30-60 30-60 35-65 2 20-45 20-45 20-45 0,40 10-30 10-30 10-30 0,080 5-15 5-15 5-15

La mida màxima de l'àrid no sobrepassarà la meitat del gruix de la tongada compresa. Haurà d'evitar-se la segregació dels àrids en el transport i aplecs. C) RECEPCIÓ

Abans de la seva utilització s'efectuarà com a mínim cada 100 m3 o fracció del material a emprar, un assaig granulomètric. La superfície acabada no podrà variar en més de deu mil·límetres (10 mm) quan es comprovi amb un regle de tres metres (3 m), aplicat tant paral·lel com normalment a l'eix de la carretera.

3.23 FUNDICIÓ EN PECES EMMOTLLADES A) PROCEDÈNCIA

Fàbriques especialitzades B) CARACTERÍSTIQUES

Serà gris o de segona fusió. La fractura presentarà un gra fi i homogeni. Haurà de ser tenaç i dura, però podrà, tot i això, ésser treballada amb llima i burí. No tindrà bosses d'aire o buits, pals o d'altres defectes que perjudiquin la resistència o la continuïtat i bon aspecte de la superfície.

C) RECEPCIÓ

Els forats per als passadors i perns se faran sempre en taller, amb l'utillatge adient. La Inspecció Facultativa fixarà, en cada cas, les normes del forat. Per cada remesa, de cada tipus de peça subministrada, s'efectuarà un assaig de tracció. Les barres d'assaig s'hauran obtingut de la meitat de la colada i es presentarà fosa, acompanyant a les peces emmotllades.

D) RESISTÈNCIA

Càrrega de ruptura per tracció mínima 15 Kg/m2 Allargament proporcional mínim 6% Límit d'elasticitat mínim 6 Kg/m2


31

3.24 FUSTA A EMPRAR EN MEDIS AUXILIARS I FUSTERIA GROSSA

La fusta a emprar en l'estrebament de rases, estintolaments, cindris, bastides, d'altres medis auxiliars i fusteria grossa haurà de complir les següents condicions :

• Procedir de troncs sans, estintolats a tal efecte • Haver estat dessecada a l'aire, protegida del sol i de la pluja, durant un període superior de dos (2) anys. • No presentar cap tipus de putrefacció, corcs o atac de fongs. • Estar mancada d'escletxes, talls, taques o qualsevol altre defecte que perjudiqui la seva solidesa. En particular,

contindrà el menor nombre possible de nusos, els que en tot cas, tindran un gruix inferior a la setena part (1/7) de la menor dimensió.

• Tenir les fibres rectes i no revirades, paral·leles a la dimensió més gran de la peça. • Presentar anells anyals d'aproximada regularitat • Donar un so clar per percussió

Forma i dimensions

La forma i dimensions de la fusta a emprar en medis auxiliars i fusteria grossa seran les adequades per a garantir-ne les resistències i cobrir el possible risc d'accidents. La fusta de construcció escairada serà de fusta de serra d'arestes vives o plenes.

3.25 ACER A UTILITZAR EN ARMADURES DE FORMIGÓ ARMAT

S'utilitzaran barres de límit elàstic no inferior a 5.100 Kg/cm2 i càrrega unitària de ruptura no inferior a 6.100 Kg/cm2. Es compliran en tot cas les condicions exigides en la Instrucció per al projecte i execució de les obres de formigó en massa i armat EH-82.

3.26 PINTURES 1. ESMALTS SINTÈTICS BRILLANTS PER A ACABATS DE SUPERFÍCIES METÀL.LIQUES A) DEFINICIÓ

Es defineixen com esmalts sintètics brillants per a l'acabat de superfícies metàl·liques els d'assecat a l'aire o en estufa que, per presentar gran resistència als agents i conservar el color i la brillantor, resulten adequats per a ésser emprats sobre superfícies metàl·liques prèviament imprimades. Atenent a la manera en que es realitza l’assecat, aquestos esmalts es classifiquen en . Esmalts d’assecat a l'aire . Esmalts d’assecat en estufa

2. PINTURES DE CROMAT DE ZINC-ÒXID DE FERRO PER A IMPRIMACIÓ ANTICORROSIVA DE MATERIALS FERRIS A) DEFINICIÓ

Es defineixen com pintures de cromat de zinc-òxid de ferro per a imprimació anticorrosiva de superfícies de materials ferris, aquelles que compleixen les condicions exigides en les presents Prescripcions.

Les pintures incloses en aquestes Prescripcions es classifiquen en els següents tipus :

• Tipus I : Pintura de cromat de zinc-òxid de ferro amb vehicle constituït per una mescla, a parts iguals, de reïna

gliceroftàlica i oli de llinosa cru, dissolta en la quantitat convenient de dissolvent volàtil. Aquesta pintura presentarà bona resistència a l'aigua.

• Tipus II : Pintura de cromat de zinc-òxid de ferro amb vehicle constituït per una solució de reïna gliceroftàlica,

modificada amb olis vegetals, amb la quantitat adequada de dissolvent volàtil. És essencial, per al bon ús d'aquesta pintura, que s'apliqui sobre superfícies excepcionalment netes.

• Tipus III: Pintura de cromat de zinc-òxid de ferro amb vehicle constituït per un vernís de reïna fenòlica. La superfície

metàl·lica s'haurà de netejar amb molta cura abans d'aplicar aquesta pintura, per a la qual cosa es recomana el raig de sorra.


32

3.27 MATERIALS NO ESPECIFICATS EN AQUEST PLEC

Quan s'hagin d'emprar materials no especificats en aquest Plec, l'Adjudicatari atendrà a les indicacions que resultin dels

plans, quadres de preus i pressupostos del projecte; en segon terme serà d'aplicació el Plec de Condicions Tècniques de la

Direcció General d'Arquitectura; en tercer terme a les regles que dicti la Direcció de les Obres; i en quart lloc, a la bona

pràctica seguida en els treballs anàlegs per les empreses més competents.

Pel que fa a les característiques tècniques, especificacions, normativa d'acompliment, aquesta es remeteix a allò que està establert en el Plec de Prescripcions Tècniques Generals PG-3/75.


33

CAPÍTOL 4

UNITATS D'OBRA


35

A. PART A

FONAMENTS I OBRA CIVIL AUXILIAR


36

4.01 ESBROSSADA A) DEFINICIÓ

Es defineix com a esbrossada del terreny el treball consistent en extreure i retirar de les zones previstes per a l'execució de les obres, tots els arbres, soques, plantes, brossa, runes, escombraries o qualsevol altre material no desitjable.

B) OPERACIONS QUE COMPRÈN La seva execució inclou les operacions següents:

- Excavació dels materials objecte de l'esbrossada - Càrrega i retirada dels materials objecte de l'esbrossada

Tot realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les dades que, sobre el particular, inclouen els corresponents documents del Projecte.

C) EXECUCIÓ DE LES OBRES

Les operacions d'excavació s'efectuaran amb les precaucions necessàries per tal d'aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys a les estructures existents, d'acord amb el que, al respecte ordeni la Direcció de les obres, qui prèviament designarà i marcarà els elements que hagin de conservar-se intactes.

Els treballs es realitzaran de manera que produeixin la molèstia més petita possible als ocupants de les zones properes a les obres i als terrenys de l'entorn, assenyalant-se que sota cap concepte es podrien ocupar terrenys fora del límit de la zona d’actuació.

Cap fita de propietat o punt de referència de dades topogràfiques, de qualsevol mena, serà deteriorada o desplaçada, fins que un agent autoritzat hagi pres alguna referència per algun altre mitja, de la seva situació o aprovat el seu desplaçament.

La retirada dels materials resultants de l'esbrossada es farà com es descriu a continuació: tots els subproductes forestals, excepte la fusta de valor comercial, seran cremats d'acord amb el que ordeni el Director de les obres. Els materials no combustibles seran retirats per l'Adjudicatari de la manera i als llocs que assenyali el Director de les obres.

D) MEDICIONS I ABONAMENT

Es complirà en tot moment el que es prescriu en el P.G.-3 (article 300).

El mesurament i abonament es realitzarà per metres quadrats m2) realment esbrossats i exemptes de material. La zona esbrossada s’estendrà a la totalitat de la zona de terra objecte del present projecte.

Simultàniament a les operacions d'esbrossada es podrà excavar la capa de terra vegetal.

El terreny aprofitable es transportarà a l'abocador o s'aplegaran a les zones que s'indiquin per part de la Direcció de les obres, per tal d'emprar-se on sigui adient. Aquestes terres es mesuraran i abonaran al preu de l'excavació, en qualsevol tipus de terreny art. 2.5). El transport a l'abocador o a l'aplec intermedi esmentat, es considerarà inclòs en els preus unitaris del Contracte.

4.02 ENDERROCS A) DEFINICIÓ

Es defineix com a enderrocament l'operació de demolició de tots els elements que obstaculitzin la construcció d'una obra o que sigui necessari fer desaparèixer per donar per acabada l'execució de la mateixa.

B) OPERACIONS QUE COMPRÈN

La seva execució inclou les operacions següents: - Enderrocament dels materials (paviments, murs, escales, obres de fabrica). - Retirada dels materials resultants a abocadors, al seu lloc d'utilització o a l'emplaçament definitiu.

Tot això realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb dades que sobre el particular inclouen la resta dels documents del Projecte.


Les obres d'enderrocament s'efectuaran amb les precaucions necessàries per a l'obtenció d'unes condicions de seguretat suficient i evitar danys a les estructures existents i als paviments no afectats per l'execució de les obres, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni el facultatiu encarregat de les obres, qui designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes, així com el lloc d'aplec i la forma de transport d'aquells. Prèviament a l'enderrocament de paviments es delimitarà la zona a enderrocar mitjançant un tall amb serra de disc.


37

D) MEDICIONS I ABONAMENT

L'enderrocament de lloses, paviments i voreres es mesuraran per metres quadrats (m2) de superfície enderrocada i s'abonaran al preu del Quadre de Preus núm. 1. L'enderrocament d'obres de fabrica es mesuraran per metres cúbics (m3) de volum enderrocat i s'abonaran al preu del Quadre de preus núm. 1.

L'enderroc de vorades es mesurarà i abonarà per metres lineals i s’abonarà d'acord al preu del Quadre de Preus núm. 1. El preu corresponent inclou, la carrega sobre el camió i el transport a abocadors o llocs d'utilització dels materials i la ma d'obra necessària per la seva execució.

El Contractista té l'obligació de dipositar els materials que procedents d'enderrocs consideri de possible utilització, o d'algun valor, al lloc que els assigni el Director de les obres.

4.03 EXCAVACIÓ EN FONAMENTS A) DEFINICIÓ

Consisteix en l'excavació de pous per a l'emplaçament de fonaments i el posterior reompliment. Aquesta unitat fa referència només als fonaments directes, així doncs queden al marge, l'excavació en fonaments especials (pantalla de palplanxes, caixons indis, pilonatge, etc.). Tampoc s'inclou en aquesta unitat l'excavació en rases i pous la qual es tracta en l'Article següent.

B) OPERACIONS QUE COMPRÈN Aquesta unitat comprèn les següents operacions :

• Excavació en qualsevol tipus de terreny i a qualsevulla fondària.

• Esgotaments, en cas de ser necessaris.

• Estrebaments, si cal.

• Anivellament i compactació del fons.

• Transport a l'abocador o lloc d'ús dels materials sobrants o rebutjats.

C) EXECUCIÓ DE LES OBRES Condicions generals

Abans de començar l'excavació s'haurà d'esbrossar el terreny i excavar la terra vegetal. El Contractista notificarà a la Direcció, amb prou antelació, l'inici de qualsevulla excavació, per a poder prendre les mides necessàries sobre el terreny inalterat. El terreny natural adjacent al de l'excavació no podrà ser modificat sense permís de la Direcció de l'obra.

Els pous de fonament s'excavaran amb les mides que permetin executar amb folgança els fonaments i les operacions auxiliars necessàries (estrebament, esgotaments, etc.) i amb els talussos o banquetes que facin falta per a l'estabilitat de les parets del pou.

Les dimensions i fondàries fixades en els Plànols dels fonaments, podran ésser modificades per la Direcció per a garantir una fonamentació satisfactòria, sense que això determini cap canvi en el preu unitari d'excavació.

Les excavacions en les que es prevegin esllavissades o corriments, s'executaran per trams.

Quan els fonaments s’hagin de recolzar en materials cohesius, l'excavació dels últims trenta centímetres (0,30 m) no s'efectuarà fins una estona abans d'executar els fonaments.

S'aplicaran les mesures necessàries per tal d'evitar l'accés de l'aigua superficial als pous d'excavació, no serà mai d'abonament, els esgotaments, neteja i excavació complementària, degudes a les inundacions que es produeixin.

Esgotaments

S'entén per esgotaments les instal·lacions i treballs necessaris per a mantenir l'excavació lliure d'aigua. El Contractista amidarà i triarà el sistema d'esgotaments, que haurà de ser aprovat per la Direcció. Els dispositius de succió es situaran fora de la superfície del fonament i de manera que no es produeixin sots ni segregació en el material del fonament.

Els treballs d'esgotaments, desguassos, atalls, etc., no són d'abonament independent per considerar-se inclosos en el preu unitari, fins i tots encara que no hi hagi preu unitari d'excavació amb esgotaments. Només seran d'abonament directe quan existeixi partida alçada per a esgotaments.

Estrebaments

Les excavacions s’estrebaran quan ho prescriguin els documents contractuals o bé quan així ho disposi la Direcció, així com sempre que el Contractista ho consideri convenient o necessari. Es recomana estrebar les excavacions de fondària superior a cent vint-i-cinc centímetres (1,25 m), menys quan el sòl sigui totalment segur.


38

L'amidament de tots els components de l'estrebament es realitzarà mitjançant càlcul. La Direcció de l'obra podrà exigir al Contractista la presentació dels Plànols i càlculs de l'estrebament o, en tot cas, els càlculs que justifiquin que l'estrebament no fa falta.

El Contractista serà responsable, en tot cas, dels perjudicis que es derivin de la falta d'estrebament o de l'incorrecte càlcul o execució.

L'estrebament s'aixecarà a deu centímetres (0,10 m) per damunt de la línia del terreny o de la franja protectora. Els arriostraments es distribuiran de forma que l'espai de treball quedi obstaculitzat el menys possible. S'evitaran, si es creu necessari, les vibracions a les zones adjacents a l'estrebament. Per baixar al pou o pujar-ne, s'empraran solament escales, estant totalment prohibida la utilització per a tal fi els arriostraments. Els treballs d'estrebaments, apuntalaments, bastimentades, etc., no són d'abonament independent, perquè es consideren inclosos en el preu unitari.

Talussos i bermes

Quan no s'executi estrebament, el Contractista fixarà els talussos i, en tot cas, les bermes, que consideri necessaris per a l'estabilitat del tall. El Contractista serà responsable dels perjudicis que es derivin de la insuficiència dels talussos i bermes aplicats. L'excés d'excavació que aquestos talussos i bermes comporten no són d'abonament directe, per considerar-se inclòs en el preu unitari.

Aplecs

El material excavat que hagi d'aplegar-se es farà de mentre que no obstaculitzi desguassos de la pròpia obra o carretera, lleres, etc., no afecti el tràfic general o d'obra i no perjudiqui a elements d'altres obres executades o en execució. Se'ls dotarà de superfícies llises que afavoreixin l'escolament.

Material inadequat

El Contractista haurà d'executar l'excavació del material inadequat que presenti el fons del pou i la seva substitució per material de millor qualitat, quan així ho disposi la Direcció amb objecte de millorar les condicions de la superfície d’assentament del fonament.

Les anteriors operacions seran d'abonament addicional, en les condiciones següents: l'excavació i transport a l'abocador del material inadequat al mateix preu que l'excavació en fonaments; el nou material, transport, reompliment i compactació, al preu deduït del corresponent preu del Quadre de preus núm. 2, segons el material triat.

Anivellament i compactació del fons

La superfície d'assentament del fonament ha de refinar-se fins a aconseguir una diferència màxim de cinc centímetres (0,05 m), en més o en menys, respecte de la cota i pendent establert per al fonament, en els Plànols.

Estarà neta de material solt, sauló, roques desintegrades, esllavissaments, etc., i haurà de compactar-se amb els medis adequats i en la mesura que fixi la Direcció. Els treballs d'anivellament i compactació del fons no són d'abonament directe, perquè es consideren inclosos en el preu unitari.

Reompliment i compactació

Un cop realitzat el fonament i dins d'aquesta unitat d' "Excavació de fonaments" i, així doncs, sense cap abonament addicional, es procedirà al reompliment i compactació dels espais lliures entre el fonament i el terreny, fins a la coronació del fonament o nivell del terreny o explanació. El material de reompliment serà el mateix material d'excavació. Tot i això, si el material de la pròpia excavació no reunís condicions, la Direcció podrà ordenar que aquest reompliment s'efectuï amb terres provinents d'altres excavacions o de préstecs. En aquest cas, el material d'excavació no utilitzat es transportarà a l'abocador o lloc d'utilització, sense que el Contractista tingui cap dret a percebre cap abonament addicional per aquesta operació. Si el nou material de reompliment prové d'altra excavació de la mateixa obra contractada, tampoc procedeix abonament addicional.

Si el material de reompliment procedeix de préstecs, s'abonarà addicionalment el valor del material i el del transport, però no el relatiu a les operacions de reompliment i compactació. En aquest cas, el material i el transport s'abonaran al preu deduït del corresponent preu unitari.

El reompliment s'efectuarà per tongades de vint centímetres (0,20 m), donant al terreny la humitat adequada i utilitzant la maquinària necessària per a aconseguir la mateixa densitat relativa que l'exigida en el nucli del terraplè. S'aixecarà a igual altura per ambdós costats, però es podrà incomplir aquesta condició quan el fonament tingui més de catorze dies (14 d) de forjat.

Transport del material

El material d'excavació sobrant o el rebutjat, serà transportat al lloc d'utilització, aplec o abocador. Aquest transport forma part de la unitat, per la qual cosa no procedeix cap abonament addicional.


39

D) MEDICIÓ I ABONAMENT

Se prendrà com a volum d'excavació a efectes d'abonament, el definit de la següent manera: Superfície obtinguda per una generatriu vertical, la directriu de la qual sigui el perímetre de la fàbrica del ciment, limitada inferiorment pel fons de l'excavació fixat en els Plànols i limitat superiorment pel terreny natural després d'efectuat el desbrossament i l'excavació de la terra vegetal, si l’explanació té cota superior a l'esmentat terreny natural. Si el perfil de l’explanació és inferior a la línia del terreny natural, el límit superior serà aquest perfil de l’explanació.

Quan en el Quadre de preus núm. 1 no existeixi un preu unitari específic per a l'excavació en fonaments amb esgotaments i no existeixi tampoc cap partida alçada per a esgotaments, s’entendrà que tota l'excavació en fonaments es considera igual, a efectes d'abonament, tant si es precisen esgotaments com si no. En aquest cas, l'únic preu unitari existent d'"Excavació en fonaments" comprendrà tots els treballs d'esgotaments, desguassos, atalls, etc., que siguin necessaris.

Quan en el Quadre de preus núm. 1 existeixin dos preus unitaris d'excavació de fonaments (amb esgotaments i sense esgotaments), el preu unitari corresponent a l'excavació amb esgotaments inclourà tots els treballs d'esgotaments, desguassos, atalls, etc., que siguin necessaris. En aquest cas, la Direcció d'obra anirà fixant en cada cas les excavacions que corresponguin a un o altre preu.

Finalment, si existeix un únic preu unitari d'excavació en fonaments, però existeix una partida alçada per a esgotaments, s'entendrà que l'únic preu unitari d'"Excavació en fonaments" no compren els treballs d'esgotament. Els anteriors treballs seran d'abonament addicional amb càrrec a la partida alçada per a esgotaments, que es justificaran, en funció dels metres cúbics (m3) d'aigua bombats o de les hores de treball de les bombes.

Qualsevol dels preus unitaris esmentats comprendrà a més a més, l'excavació a qualsevol fondària i en qualsevol classe de terreny, així com la resta de les operacions necessàries per a la correcta execució de la unitat (estrebament, preparació del fons, reompliment i compactació, transport, etc.) i tots els excessos d'excavació, evitable o inevitable (per franquícia necessària, talussos, bermes, esllavissaments, etc.) que es produeixin al comparar l'excavació realment executada amb la medició teòrica anteriorment definida.

4.04 EXCAVACIÓ EN RASES I POUS A) DEFINICIÓ

Consisteix en l'excavació per a l'emplaçament de les obres de canalitzacions o accessòries, anivellament i compactació del fons de la rasa o pou, posterior reompliment i compactació, i transport a lloc d'ús, aplec o abocador, del material sobrant o rebutjat.

En aquesta unitat no s'inclou l'excavació per a emplaçament de fonaments, que es presenta en l'Article anterior del present Plec.

B) OPERACIONS QUE COMPRÉN

L'execució de la present unitat compren les següents operacions :

- Excavació i aplec - Anivellament i compactació, si s'escau. - Reompliment i compactació posterior. - Transport a abocador, aplec a lloc d'utilització, del material sobrant o rebutjat.

L'excavació en rases i pous no serà classificada, així doncs aquesta unitat compren tant l'excavació en terra com en roca. Solament es considerarà excavació classificada quan així ho prescrigui el Capítol 2 del present Plec o existeixin preus unitaris diferents per a aquesta unitat, segons el tipus de terreny, en el Quadre de preus núm. 1.

Aquesta unitat inclou l'excavació a qualsevol fondària, excepte indicació en contrari de les Prescripcions Tècniques particulars, encara que l'excavació a executar tingui una més fondària que la prevista en els Plànols o Medicions. En aquesta unitat queden compreses les operacions d'esgotament, desguassos, atalls, etc., que puguin resultar necessaris a l’excavarà, per la presència d'aigua, sense cap abonament addicional. Solament tindrà preu diferent l'excavació amb esgotaments o seran d'abonament addicional els esgotaments, quan així es prescribeixi en el Capítol 2 del present Plec o apareguin preus unitaris o partides alçades al respecte.

Tanmateix, estan inclosos en aquesta unitat, sense que procedeixi cap abonament addicional, els encavalcaments, apuntalaments i estrebaments que puguin resultar necessaris per a mantenir els talussos de les rases o pous, encara que les anteriors operacions estiguessin prescrites en els Plànols o Prescripcions Tècniques particulars, o fossin ordenades per la Direcció.

Quan no s'executi estrebament i sigui necessari executar talussos o bermes per a garantir l'estabilitat de les parets de la rasa o pou, aquestes operacions queden incloses en la present unitat, no essent d'abonament directe l'excés d'excavació que comportin, per considerar-se inclòs en el preu unitari.


40

Un cop executada l'obra de drenatge o accessòria corresponent, dintre d'aquesta mateixa unitat i, per tant, sense cap abonament addicional, es procedirà al reompliment i compactació de la rasa o pou.

El material de reompliment pot ésser el propi material de l'excavació, excepte que estigui prescrit material especial. Tot i això, si el material procedent de la pròpia excavació no reunís condicions, a judici de la Direcció, o si estes previst reomplir les rases amb material d'especials característiques (material granular, drenant, etc.,), el material d'excavació no utilitat es transportarà també al lloc a utilitzar, aplec o abocador, segons ordeni la Direcció, sense que el Contractista tingui cap dret a percebre abonament addicional per aquest transport.

C) EXECUCIÓ DE LES OBRES Excavació

Abans de començar l'excavació de la rasa s'haurà de realitzar la neteja i desbrossament de la zona afectada, així com l'excavació de terra vegetal. El Contractista notificarà a la Direcció, amb prou antelació, el començament de qualsevol excavació en rasa, a fi i efecte que pugui efectuar les medicions necessàries sobre el terreny inalterat. El terreny natural adjacent a la rasa, no podrà ésser modificat ni remogut sense permís del Director d'obra.

Les excavacions en les que sigui possible que es donin esllavissades o corriments, s'executaran per trams. Les rases s'excavaran amb les mides fixades en els Plànols, augmentant-les, si cal, per a que permetin la instal·lació còmoda de canonades, material i d'altres elements, permetent, tanmateix, efectuar els estrebaments i esgotaments que fossin necessaris. La Direcció podrà modificar el pendent i fondària de la rasa, definides en els Plànols, si les necessitats del drenatge o obres accessòries ho exigissin. El fons d'excavació s'ha de refinar fins aconseguir una diferència màxima de cinc centímetres (0,05 m), en més o en menys, respecte a la cota i pendent establerts. Estarà net de pedres, material solt, roques desintegrades, esllavissades, etc. i haurà de compactar-se amb els medis i en la mesura que fixi la Direcció.

Les excavacions s'estrebaran quan el Contractista ho consideri oportú, quan es prescribeixi en els documents contractuals o quan ho ordeni la Direcció d'obra. Es recomana l'estrebament per a excavacions de fondària superior a cent vint-i-cinc centímetres (1,25 m), excepte en el cas que el sòl sigui completament segur. En relació al possible estrebament, talussos o bermes, necessaris per a l'estabilitat del tall i als esgotaments i aplecs, es complirà allò que està prescrit en els corresponents apartats del punt 3 "Execució de les obres", de l'Article "Excavació en fonaments".

Reompliment i compactació

El reompliment no s'iniciarà sense l'autorització explícita de la Direcció, havent de constatar-se prèviament que la solera, fàbriques, unions de tubs, etc., estiguin en condicions de suportar el pes de les terres i els efectes de la maquinària de compactació.

El reompliment no contindrà elements que puguin malmetre les fàbriques, canonades o connexions, ni per les seves característiques químiques, ni per la mida o forma dels seus àrids. El material de reompliment haurà d'admetre una bona compactació. La compactació es realitzarà amb elements manuals o compactadors lleugers. No s'admet la utilització de maquinària pesant de piconatge o compactació, quan el gruix de capa entre el punt més alt de la canonada o element a cobrir i la superfície a compactar sigui menor d'un metre (1 m). El tipus de maquinària es triarà en funció del tipus de sòl a compactar.

El reompliment i compactació s'executaran per capes el gruix de les quals no pertorbi l'estabilitat de l'obra, però que permeti, tot i això, obtenir la compactació deguda. El desmuntatge dels estrebaments, d'existir-ne, s'efectuarà al mateix temps que el reompliment, realitzant-se per trams. S'hauran d'evitar les càrregues excessives, com ara el pes de la maquinària d'obra o tràfic general, sempre que puguin perjudicar l'obra de drenatge o accessòria corresponent. El Contractista resta obligat a reposar o reparar les obres de drenatge accessòries que hagin sofert cap desperfecte, tant sigui en l'execució del reompliment i compactació, com en qualsevol fase posterior.


L'excavació en rasa es mesurarà pels metres cúbics (m3), deduïts per diferència entre els perfils transversals inicials i els perfils transversals teòrics finals, segons s'especifica a continuació.

S'entén per perfil transversal inicial el que s'obté després de realitzats la neteja i desbrossament, i l'excavació de la terra vegetal, i abans d'iniciar-se l'excavació de la rasa. La superfície així establerta coincideix, doncs, amb la cota de l’explanació, en els casos en que existeix desmuntatge o terraplenat, o amb la cota del terreny natural després d'excavada la terra vegetal, si l'obra de drenatge o accessòria s'ha d'executar a partir del terreny natural.

El perfil teòric final es defineix així: Al fons de les rases es prendrà una amplada igual al diàmetre exterior del tub o ample de l'obra, incrementat en quaranta centímetres (40 cm), [vint centímetres (0,20 m) a cada banda]. A la coronació de les rases es


41

pendrà l'amplària definida per al fons, incrementat en vint centímetres (0,20 m), [deu centímetres (0,10 m) més a cada banda].

El perfil teòric final per al fons de l'excavació de pous o pericons, serà la resultant d'incrementar en vint centímetres (0,20 m) totes les rectes normals al perímetre de l'obra, en un pla horitzontal. A la coronació se prendrà la secció definida de la mateix manera, però essent l'increment de trenta centímetres (0,30 m), és a dir, deu centímetres (0,10 m) més que en el fons. Quan es tracti d'excavació en rasa per a tubs de xapa ondulada, el perfil teòric final serà de secció rectangular, amb amplada igual al doble del diàmetre nominal del tub (2 Ø), és a dir, mig diàmetre (1/2 Ø) de sobreample a cada banda. Quan la rasa es reompli amb material de la pròpia rasa o d'altres excavacions, no serà d'efecte cap abonament addicional. Si es reomplís amb material arribat de préstecs, s'abonarà addicionalment el valor del material i el transport corresponent, però no seran d'abonament addicional les operacions de reompliment i compactació. En aquest últim cas, el preu del material originari de préstecs i el seu transport, es deduirà de la descomposició que figuri en el Quadre per al terraplenat.

L'import resultant d'aplicar a la medició així obtinguda el preu unitari d'excavació en rasa, comprendrà totes les operacions que puguin ésser necessàries (estrebament, esgotaments, neteja, anivellament i compactació del fons, reompliment i compactació de la rasa, etc.), qualsevol quina sigui la naturalesa del terreny i la fondària, així com els excessos d'excavació evitables o inevitables (per talussos, bermes, franquícies necessàries, esllavissaments, conveniència, etc.) que es produeixi al comparar l'excavació realment executada amb la medició teòrica definida anteriorment.

Quan es tracti de reompliments amb materials drenants, s'abonarà addicionalment la unitat de "Reompliment de material filtrant", al preu unitari corresponent.

4.05 TERRAPLENS I REBLERTS DE TERRES A) DEFINICIÓ

Consisteix en l'extensió i compactació de materials terrencs procedents d'excavació o de préstecs, tant pel replè de rases i pous com per a la formació del terraplè. Els materials compliran les especificacions del P.G.3.

L'equip necessari per efectuar la seva compactació es determinarà pel Contractista amb el vist i plau del Director de les obres en funció de les característiques del material a compactar a cada zona de replè.

Abans de començar la formació del replè, es comprovarà l'anivellació del terreny procurant que el terreny quedi completament llis. A continuació s’estendrà el material en tongades de gruix uniforme i suficientment reduït per que, amb els mitjans disponibles, s'obtingui en tot el seu gruix el grau de compactació del 95% de l'assaig Pròctor Modificat. Els materials de cada tongada seran de característiques uniformes i si no ho fossin s’aconseguirà aquesta uniformitat barrejant-se convenientment amb els mitjans adequats per això. No s’estendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície subjacent compleixi les condicions exigides, i per tant sigui autoritzada la seva extensió pel Director. Quan la tongada subjacent s'hagi reblandit per una humitat excessiva, no s’estendrà la següent.

A les rases, el replè es realitzarà una vegada finalitzat el replè seleccionat de sorra o de formigó al tombant del tub. B) EXECUCIÓ DE LES OBRES Procedència dels materials

Els materials a emprar en replens seran sòls, o materials locals, exempts de matèria vegetal i el contingut en matèria orgànica dels quals sigui inferior al dos per cent (2%) en pes. Es destinaran a aquest ús les millors terres disponibles que compliran el disposat a l'article 330.3 del P.G.3. Cas de ser necessari, es portaran els sòls seleccionats des de préstecs.

Característiques generals

En funció del seu ús posterior, els sòls es classificaran en:

- Sòls adequats, són els que s'emprin per a la coronació de replens, els quals poden ser igualment utilitzables en els fonaments i nuclis dels mateixos. - Sòls tolerables, que s'empraran per a fonaments i nuclis de replens. - Sòls inadequats, que no es podran emprar en cap cas.

Normes de qualitat

Les característiques que han de complir són les següents:

Sòls inadequats: Són els que no compleixen les condicions mínimes exigides als sòls tolerables.

Sòls tolerables: No contindran més d'un vint-i-cinc per cent (25%) en pes de pedres el tamany de les quals excedeixi de quinze centímetres (15 cm.).

La densitat màxima corresponent a l'assaig Proctor Normal no serà inferior a un quilogram quatre-cents cinquanta grams per decímetre cúbic (1,450 Kg/dm3.).

La capacitat portant segons assaig G.B.R. serà més gran de tres (3).

El seu límit líquid serà inferior a quaranta (LL<40), o simultàniament, tindrà un límit líquid i més petit de seixanta-cinc (LL <65) i un índex de plasticitat més gran de sis dècimes del límit líquid menys nou IP>(0,6 LL-9).


42

Sòls adequats: Mancaran d'elements de tamany superior a deu centímetres (10 cm.) i el tamisatge pel tamís 0,080 UNE serà inferior al trenta-cinc (35%) en pes. La densitat màxima corresponent a l'assaig Proctor Normal no serà inferior a un quilogram set-cents cinquanta grams per decímetre cúbic (1,750 Kg/dm3.).

La capacitat portant segons assaig C.B.R. serà més gran de cinc (5) i l'inflament mesurat en aquest assaig serà inferior al dos per cent (2%).

El seu límit líquid serà inferior a quaranta (LL<40). Recepció

Les característiques dels materials a emprar en replens es comprovaran abans de la seva utilització mitjançant l'execució dels assaigs, la freqüència i tipus dels quals s'assenyalen a continuació, considerant-se com a mínimes les xifres que es donen, que són referides a cadascuna de les procedències elegides.

Assaigs

Per cada mil metres cúbics (1.000 m3) o fracció de material a emprar:

- Un (1) assaig Proctor Normal. - Un (1) assaig granulomètric. - Un (1) assaig de límits d'Atterberg.

C) MEDICIÓ I ABONAMENT

Es mesuraran i abonaran per metre cúbic (m3) realment executats i compactats al seu perfil definitiu, mesurats per diferencia entre els perfils de projecte.

El preu inclou la carrega si fos necessària, transport, extensió, humectació i compactació i el subministrament de sòls seleccionats de la pròpia excavació.

El projecte no diferencia del preu corresponent al replè amb material procedent de la pròpia excavació o préstec interior a l'obra. El replè amb sorra seleccionada procedent de la pròpia obra o de préstecs interiors per a la protecció de canonades esta inclòs al preu de cadascun dels tubs.

El rebliment i compactació de rases s’abonarà amb el preu del Quadre de Preus núm. 1.

El Contractista haurà de localitzar les zones de préstecs per obtenir els permisos i llicències que siguin necessàries, i abans de començar les excavacions haurà de sotmetre a l'aprovació del Director de les obres les zones de préstecs a fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient.

4.06 ENCOFRATS A) DEFINICIÓ

En aquesta unitat d'obra queden inclosos, sense que la relació sigui limitadora: - Els càlculs de projecte dels encofrats - Els materials que constitueixen els encofrats, fins i tot matavius. - El muntatge i desmuntatge dels encofrats, fins i tot soleres i juntes en boca de llop - Els productes de desencofrat - El desencofrat - Qualsevol treball, maquinaria, material o element auxiliar necessari per a la correcta i ràpida execució d'aquesta unitat d'obra.

Tipus d'encofrat

Els tipus d'encofrat per a les obres d'aquest projecte són:

- Encofrat per alçats vistos del moll sense diferencies sota l'aigua o per sobre d'ella - Ensofrat per alçat no vist, tant sota l'aigua o per sobre d'ella. L’ensofrat serà metàl·lic i es tindrà que poder desmuntar en elements de longitud no superior als 2,5 m per poder ajustar-se adequadament a les dimensions.

B) EXECUCIÓ DE LES OBRES

Els motlles i encofrats seran metàl·lics o d'altre material que reuneixi anàlogues condicions d’eficàcia, a judici del Director.

Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats, cindris i calçat, hauran de posseir la resistència i la rigidesa necessària per a que, durant el procés de formigonat i l'enduriment posterior, no es produeixin moviments locals de més de cinc mil·límetres (5).

Les superfícies interiors dels encofrats hauran de ser suficientment uniformes i llises per aconseguir que els paràmetres de formigó no presentin defectes, bombaments ressalts o rebaves de més de cinc mil·límetres (5).

Tant les superfícies dels encofrats com els productes que se'ls hi pugui aplicar per facilitar l'encofrat, no hauran de contenir substàncies agressives pel formigó.

Els encofrats de fusta s'humitejaran abans del formigonat i es netejaran, especialment els fons, deixant-se obertures provisionals per facilitar aquesta tasca.


43

Les juntes entre les diferents taules hauran de permetre I'entumiment de les mateixes per la humitat del reg o de l'aigua del formigó, sense que es deixin escapar la pasta durant el formigonat.

Es posarà especial atenció en retirar, oportunament, tot element d'encofrat que pugui impedir el lliure joc dels junts de retracció i dilatació, així com de les articulacions si n'hi han.

S'autoritza l'ús de tipus i tècniques especials d'encofrat si el comportament i resultats estan sancionats per la practica, si bé es justificarà l’eficàcia d'aquells altres que s'hi proposin i que, per la seva novetat, en manquin d'aquelles garanties.

El desencofrat no es realitzarà fins que el formigó hagi arribat a la resistència necessària per a suportar amb suficient marge de seguretat i sense deformacions excessives, els esforços als que estarà sotmès com a conseqüència del desencofrat o descimbrament.

El desencofrat es podrà efectuar als dos (2) dies de formigonat el mòdul a menys que en aquest interval, s'hagin produït baixes temperatures o d'altres causes capaces d'alterar el procés normal d'enduriment del formigó.

El mòdul d'encofrat i elements anàlegs com els apuntalaments i cindris, es retiraran sense produir sotragades ni topades en l'estructura.

Es mantindran els apuntalaments, fons i cindris el termini necessari per a que la resistència del formigó arribi a un valor superior a dos (2) vegades el necessari per suportar els esforços que apareixen al desencofrar i descindrar les peces.

No es permetrà I'emprament de cabelles o filferro per a la subjecció dels encofrats, si excepcionalment s'empressin, les puntes de filferro es deixaran tallades a ras de parament.

C) MEDICIÓ I ABONAMENT

Es mesuraran i abonaran per metres quadrats m2) d'encofrat de cada un dels tipus que es contemplen a l’obra, deduïts dels plànols de construcció, és a dir:

- Encofrat metàl·lic en alçats vistos per a la formació de la cambra de bombeig - Encofrat per elements no vistos.

No seran d'abonament independent els encofrats de murs i petites obres de fàbrica definides en el Quadre de Preus núm. 1. Totes aquestes unitats s'abonaran segons els preus del quadre de preus núm. 1, que comprenen a més del materials, totes les operacions d'encofrat i desencofrat, neteja, desencofrants i totes les operacions que siguin necessàries per a que les obres estiguin d'acord amb els Plànols de construcció i el Plec de Condicions.

4.07 CANONADES DE POLIETILÈ D’ALTA DENSITAT A) DEFINICIÓ

Es defineixen com canonades de polietilè d’alta densitat les formades amb tubs compostos per peces prefabricades de polietilè amb anells, protegit mecànicament en el seu interior, que s'empren per a les conduccions de clavegueram i sanejament.

B) MATERIALS

Els tubs estaran constituïts per polietilè, amb anells exteriors per adaptar-se al terreny, del gruix marcat als Plànols o Prescripcions Tècniques particulars. Seran resistents a l'abrasió i corrosió i suportaran sense cap deformació significativa la càrrega i sobrecàrregues previstes. Compliran les exigències de l'especificació AASHO M-136.


Els tubs es col·locaran sobre una base de material granular fi, resistent però no pas rígida, de gruix deu centímetres (0,10 m), segons les condicions del terreny natural i el diàmetre del tub. Si el terreny natural és inestable, s'efectuarà la seva substitució amb una amplada del doble del diàmetre del tub.

Degut a la significativa resistència mecànica del tub, el tub és totalment autoportant, sempre que es compleixin les condicions particulars de muntatge, considerant-se aquestes les del recobriment del tub amb material granulat fi, tal i com s’especifica a l'anterior paràgraf, i la de evitar l’existència d’àrid gruixut i amb arestes, que poguessin danyar la superfície externa del tub i fer perdre resistència a aquest. Es considerarà el tub adequadament protegit quan el gruix de la capa protectora d’àrid fi sigui igual o superior a 20 cm.

El reompliment ha de fer-se a igual altura en ambdós costats, en tongades de quinze centímetres (0,15 m), amb material seleccionat, sense pedres superiors a cinc centímetres (0,05 m). Es compactarà fins obtenir el noranta-cinc per cent (95%) de la màxima densitat del Proctor modificat. Aquest reompliment tindrà una amplària de, com a mínim, mig diàmetre (1/2 Ø) a cada banda del tub.

No s'utilitzarà maquinària pesada de compactació fins que el tub tingui vint centímetres (0,20 m) de material sobre la seva coronació.

La col·locació del tub, entregat en trams de màxim 12 m, pel que els junts estaran col·locats com a màxim a aquestes distàncies.

Les unions es realitzaran amb maniguet del mateix material, i col·locant un junt elàstic interior. S’haurà de lubrificar amb un sabó neutre abans de col·locar el maniguet. Aquest s’introduirà a pressió 4 ó 5 corrugacions, fins que arribi al tope.

El fabricant especifica el control hidràulic a una pressió mínima de 0,5 bar.


44


Es mesuraran segons la longitud de la generatriu inferior, un cop tallats i a aquesta medició se li aplicarà el preu corresponent segons el diàmetre.

El reompliment de la rasa no és d'abonament en aquesta unitat a l'estar inclòs en la unitat d’”Excavació en rases i pous".

En el preu unitari del tub es considera inclòs l'assentament de material granular, qualsevol que en sigui el gruix i la major despesa del reompliment per executar-se amb material seleccionat. També s'inclou la despesa del tallat del tub en els seus extrems i/o la despesa de les peces terminals.

4.08 PERICONS I POUS DE REGISTRE A) DEFINICIÓ

Es defineixen com pericons i pous de registre, les petites obres que completen el sistema de drenatge longitudinal o transversal, o les conduccions de serveis. Seran de formigó, construïts "in situ" o prefabricats.

B) MATERIALS

Per a llur construcció s'utilitzaran formigons tipus H-200, armat o no, excepte en cas d'indicació contrària en els Plànols o Prescripcions Tècniques particulars.


L'excavació i posterior reompliment de les rases per a l'emplaçament d'aquestes obres, s'executarà segons el previst en l'Article corresponent del present Plec.

Un cop efectuada l'excavació es procedirà a construir o col·locar les peces prefabricades amb la situació i dimensions definides en els Plànols, tenint en molt de compte especialment el compliment de les cotes definides en els Plànols o fixades per la Direcció. La unió de les peces prefabricades es farà amb morter MH-450. Les reixetes i tapes s'ajustaran perfectament al cos de l'obra i, excepte indicació en contrari, es col·locaran de manera que llur cara superior quedi al mateix nivell que les superfícies adjacents.


Els pericons i pous de registre es mesuraran i abonaran per unitats (u) realment executades. En el procés de cada unitat s'inclou el formigó, l'armadura, la reixeta o tapa i els altres elements i operacions necessàries per a deixar la unitat completament acabada. També queda inclòs en l'esmentat preu l'excavació en rases i pous, inclòs el posterior reompliment.

4.09 EMBORNALS I BUNERES A) DEFINICIÓ

Es defineix com embornal la boca o forat, el plano d'entrada del qual és sensiblement vertical, per on es recull l'aigua de pluja de les calçades d'una carretera, dels taulells de les obres de fàbrica o, en general, de qualsevol construcció. Es defineix com bunera la boca de desguàs, el pla d'entrada del qual és sensiblement horitzontal, generalment protegida per una reixeta, que compleix una funció anàloga a la del embornal, però de manera que l'entrada de l'aigua és gairebé vertical.

B) MATERIALS

Els diferents materials compliran allò que està prescrit en els corresponents Articles del present Plec. C) EXECUCIÓ DE LES OBRES

Les obres es realitzaren d'acord amb el que està especificat en les Prescripcions Tècniques particulars i amb el que sobre el particular ordeni la Direcció.

El pericó o pou de caiguda d'aigües es realitzarà d'acord amb l'especificat en l'Article "Pericons i pous de registre".

Després de l'acabament de cada unitat es procedirà a llur neteja total, eliminant-hi totes les acumulacions de llim, residus o matèries estranyes de qualsevol tipus, havent de mantenir-se lliures de les anteriors acumulacions fins a la recepció definitiva de les obres.


Els embornals i buneres s'abonaran per unitats (u) realment construïdes. En aquesta unitat es considerarà inclòs el pericó o pou de caiguda d'aigües i la reixeta i tapa, així com l'excavació i reompliment, excepte prescripció en contrari.


45

4.10 REIXETES I TAPES A) DEFINICIÓ

Es defineixen com reixetes i tapes els elements de tancament dels pericons, pous i buneres, tant per a les obres de drenatge com per a les obres de canalització de serveis.

B) MATERIALS

Les reixetes i tapes metàl·liques seran d'acer F-221, galvanitzat en calent o de fundició d'acer. Tindran les dimensions geomètriques necessàries per a el seu perfecte ajustament. Seran resistents al pas dels vehicles o possibles sobrecàrregues. Les peces de fundició tindran una resistència a la tracció de cinquanta quilograms per mil·límetre quadrat (50 kg/mm2) i un percentatge d'allargament del vint-i-dos per cent (22%).

Les peces de formigó o mixtes, generalment prefabricades, compliran les prescripcions relatives al formigó i armadures.


El bastigi de suport de les reixetes o tapes es col·locarà, durant l'execució del pou o pericó, de manera que la reixeta o tapa quedi orientada segons s'indiqui en els Plànols.

L'assentament serà perfecte, sense que el pas de vehicles o vianants sobre l'element produeixi cap moviment. D) MEDICIÓ I ABONAMENT

Les reixetes i tapes no seran d'abonament independent, per considerar-se incloses en la unitat de pericó, pou o bunera, excepte en el cas que existeixi preu unitari en el Quadre núm. 1 per a les reixetes o tapes.

4.11 CUNETES DE FORMIGÓ A) DEFINICIÓ

Es defineixen com cunetes de formigó les rases revestides de formigó hidràulic fabricat "in situ" o prefabricat, per a la recollida i conducció d'aigües d'escolament.

També s'inclouen en aquesta unitat les canaletes prefabricades de formigó per a baixants d'aigua d'escolament. B) MATERIALS

Excepte indicació en contrari en els Plànols o Prescripcions Tècniques particulars, el formigó a utilitzar serà el del tipus H-200, tant per a les cunetes "in situ", com per a les prefabricades. Per als baixants podran emprar-se els tipus H-120 i/o H-160. L'esmentat formigó complirà les prescripcions fixades en els corresponents articles del present Plec.


Un cop anivellat i compactat el llit d'assentament de la cuneta, es procedirà al formigonat de la cuneta o al formigonat dels suports, segons es tracti de formigó "in situ" o prefabricat, d'acord amb el tipus, cotes i dimensions fixades en els Plànols.

Les peces prefabricades es rebran amb morter MH-450.

Es cuidarà de complir especialment les cotes de solera i els rasants. Les superfícies vistes quedaran suficientment llises, sense ressalts a les juntes de formigonat.


Les cunetes de formigó es mesuraran per la longitud en metres (m) realment executada, aplicant-hi el preu unitari corresponent. Queden incloses en aquest preu, la preparació del llit d'assentament (anivellament, compactació, etc.) i els entroncaments, així com el repàs del terreny sobre el que es formigoneja, l'encofrat i el formigó.

4.12 VORADES A) DEFINICIÓ

Es defineixen com vorades els elements de pedra o formigó (prefabricat o "in situ") que constitueixen una faixa o cinta que delimita l'extrem de la calçada, vorera o plataforma, o que donen forma a les illetes.

B) MATERIALS Morter

Excepte especificació en contrari, el tipus de morter a utilitzar serà el morter hidràulic designat com MH-300.


46

Vorades de pedra Condicions generals

Les vorades de pedra hauran de complir les següents condicions :

. Ésser homogenis, de gra fi i uniforme, de textura compacta.

. Mancar d'esquerdes, pèls, cocons, nòduls, zones meteoritzades i restes orgàniques. Hauran de fer un so clar al picar-los amb un martell.

. Tenir adherència als morters.

Forma i dimensions

La forma i dimensions de les vorades de pedra seran les indicades en els Plànols i Prescripcions Tècniques particulars.

La longitud mínima de les peces serà d'un metre (1 m), encara que en subministraments grans s'admetrà que el deu per cent (10%) de les peces tingui una longitud compresa entre seixanta centímetres (0,60 m) i un metre (1 m). Les seccions extremes hauran de ser normals a l'eix de la peça. En les mesures de la secció transversal s'admetrà una tolerància de deu mil·límetres (0,010 m), en més o en menys.

La secció transversal de les vorades corbes serà la mateixa que la de les rectes i la seva directriu s'ajustarà a la corbatura de l'element constructiu en que hagin de ser col·locats.

Les parts vistes de les vorades hauran d'estar llavorades amb punxó o escoda i les operacions de llavorar s'acabaran amb buixarda mitja. Els dos centímetres superiors (0,02 m) de les cares interiors es llavoraran amb escarpral. La resta de la vorada es treballarà a cop de martell i, es refinaran amb punxó les cares de junta, fins obtenir superfícies aproximadament planes i normals a la directriu de la vorada.

Qualitat

El pes específic net no serà inferior a dos mil cinc-cents quilograms per metre cúbic (2500 kg/m3). La resistència a compressió no serà inferior a mil tres-cents quilograms per centímetre quadrat (1300kg/cm2). El coeficient de desgast serà inferior a tretze centèsims de centímetre (0,13 cm) i la resistència a la intempèrie serà tal que, sotmeses les vorades a vint (20) cicles de congelació, al final dels mateixos no presentin clivelles, escrostonaments, ni cap alteració visible.

Vorades de formigó Condicions generals

Les vorades de formigó s'executaran amb formigons de tipus H-200 o superior, a base d'àrids matxucats, el tamany màxim dels quals serà de vint mil·límetres (0,020 m) i ciment Pòrtland dels tipus P-250 a P-350. El formigó complirà les prescripcions fixades en els corresponents Articles del present Plec.

Forma i dimensions

La forma i dimensions de les vorades de formigó seran les indicades en els Plànols.

La secció transversal de les vorades corbes serà la mateixa que la de les rectes i la seva directriu s'ajustarà la corbatura de l'element constructiu en que hagin de ser col·locats.

La longitud mínima de les peces serà d'un metre (1m). S'admetrà una tolerància, en les dimensions de la secció transversal, de deu mil·límetres (0,010 m), en més o en menys.


Quan es tracti de vorades de pedra o vorades de formigó prefabricat, les peces s'assentaran sobre un llit de formigó, el gruix del qual s'especificarà en els Plànols o Prescripcions Tècniques particulars.

Les peces que formen la vorada es col·locaran deixant un espai entre elles de cinc mil·límetres (0,005 m). Aquest espai s'omplirà amb morter del mateix tipus que l'utilitzat en l'assentament.

En qualsevol cas (prefabricat o "in situ"), l'alineació en planta i perfil s'ajustarà exactament a la definida en els Plànols.


Les vorades es mesuraran i abonaran per metres (m) realment executats, mesurats en el terreny. En aquesta unitat es considera inclosa l'excavació i enderroc per a la seva ubicació amb transport a l'abocador, la solera de formigó i el llit d'assentament, així com la vorada, col·locació, rejuntat i reompliment dels excessos d'excavació.


47

4.13 RIGOLES A) DEFINCIÓ

Es defineix com rigola l'element, generalment prefabricat, que es col·loca entre vorada i la calçada, i enrasada amb ella, per tal de facilitar l'escolament de l'aigua de pluja.

La rigola pot estar solidàriament unida a la vorada, formant una peça prefabricada de vorada-rigola.

B) MATERIALS

Si es tracta de llosetes hidràuliques, compliran el que està prescrit a l'Article "Rajoles hidràuliques", per a les de classe primera, havent de complir, més a més, les prescripcions que apareixen en el Capítol 2 per a la cara superior de l'acabat. Si es tracta de peces de formigó hidràulic, compliran allò prescrit en l'Article "Vorades".

La forma i gruix seran fixats en els Plànols.


Les peces de rigola es col·locaran amb uns pendents transversals a la vorada, mínim, del vuit per cent (8%), excepte prescripció en contrari. S'assentaran sobre un llit de formigó o morter, el gruix dels quals es fixarà en els Plànols.

Un cop col·locades es passarà a rejuntar-les amb una beurada de ciment.


La rigola es mesurarà pels metres (m) realment col·locats, mesurats en obra. A aquesta medició se li aplicarà el preu unitari corresponent. En el import resultant es considerarà inclòs l'assentament i rejuntat, l'excavació i enderroc per a llur ubicació amb transport a l'abocador i la beurada final.

4.14 VORERA DE RAJOLA HIDRÀULICA A) DEFINICIÓ

Es defineix com vorera de rajola hidràulica el paviment format per rajoles hidràuliques col·locades sobre una solera de formigó, per a utilització dels vianants.

B) MATERIALS

La rajola hidràulica complirà les condicions previstes en l'Article "Rajola hidràulica" del present Plec. El formigó, el morter i la beurada compliran les prescripcions fixades en els corresponents Articles del present Plec.


Sobre la solera de formigó es disposarà una capa de material agafador de dos centímetres (0,02 m) de morter de ciment del tipus MH-300; sobre ella es col·locaran les rajoles hidràuliques, anivellant-les a cops de maceta i donant-los-hi els pendents de desguàs. Després es passarà amb una escombreta, una beurada de ciment per al reompliment de les juntes, que no seran superiors a cinc mil·límetres (0,005 m).


El paviment de vorera hidràulica es mesurarà i abonarà pels metres quadrats (m2) realment executats, mesurats en obra. En el preu unitari queda inclosa la solera de formigó, el morter d'assentament i la beurada de rejuntat final.

4.15 REOMPLIMENTS LOCALITZATS A) DEFINICIÓ

Consisteixen en l'obtenció, transport, extensió i compactació de materials terrosos provinents d'excavacions de l'obra o de préstecs, per a reompliment d'illetes, medianes, etc., generalment en petites superfícies i sense missió resistent.

No queden incloses en aquesta unitat les zones de terraplè que per la seva petita superfície o d'altres causes no puguin compactar-se amb els equips normals. Tampoc s'inclouen en aquesta unitat els posteriors reompliments de rases o pous de fonaments o drenatges, ni l'estès de terra vegetal.


48

B) MATERIALS

Els materials a utilitzar hauran de ser prèviament aprovats per la Direcció de l'obra i podran provenir de la pròpia obra o de préstecs.


Els materials de reompliment s'estendran en tongades successives de gruix uniforme i sensiblement horitzontals. El gruix serà tal que pugui obtenir-se en ell tot el grau de compactació exigit.

El grau de compactació es definirà en les Prescripcions Tècniques particulars o, en el seu defecte, serà fixat per la Direcció. Finalment, es procedirà al seu anivellament i repàs.


Els reompliments localitzats es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m3), deduïts per diferència entre les dades inicials i les dades finals, una vegada ja compactat i repassat.

4.16 HIDRANTS CONTRA INCENDIS A) DEFINICIÓ

Els hidrants seran homologats per la Normativa vigent, pintats d’un color diferenciat, visible des de la xarxa viària. Les connexions seran amb ràcors de tipus Barcelona. S’ubicaran a les voreres, al costar de la línia de façana.

L'alimentació hidràulica s’efectuarà de la xarxa primària per a cadascun dels hidrants amb una canonada no inferior a 100 mm de diàmetre en una longitud màxima de 3 metres. La separació entre hidrants serà la suficient per què des de qualsevol punt de la xarxa viària a l’accés d’un hidrant hi hagi una distancia inferior als 100 m (no computant longitud per sobre de parcel·la). La connexió d’un hidrant serà única, no podrà haver derivacions des de la xarxa principal fins a l’hidrant.


Els hidrants s'amidaran i abonaran per unitats realment executades en obra, incloent-hi totes les operacions necessàries per a la seva instal·lació, així com la troneta. Els hidrants contra incendis estaran totalment acabat, segons plànols, i s’abonarà segons el preu del quadre de preus.

4.17 VÀLVULES DE COMPORTA A) DEFINICIÓ

S’emprarà del mateix diàmetre que la canonada d'abastament, tal com queda reflectida als plànols. Tindran el cos de fosa nodular o fosa grisa per pressions nominals de fins a 25 kg/cm2 i d'acer fos per pressions superiors. L'eix serà d'acer inoxidable i fet d'una sola peça, inclòs la valona de fixació. Les vàlvules de comporta seran telescòpiques. La femella serà de bronze. El bagan, d'igual material que el cos, tancarà per pressió sobre superfície d'elastómer. L'accionament sense carrega es podrà fer sense esforç apreciable, i els mecanismes seran prou resistents per pogué obrir-la quan estigui sotmesa a la pressió nominal sobre una sola cara. La unió als tubs es farà amb platines o bé amb brides. L'estanquitat a l'eix s’aconseguirà amb juntes d'elastómer.

B) MEDICIÓ I ABONAMENT

Es mesuraran i abonaran per unitats (u) realment executades de cadascun dels diàmetres. El preu en quan la xarxa d'aigua i el preu en quan la xarxa de reg inclou el muntatge i els acabats, així com la prova de funcionament.

4.18 JUNTS DE GOMA A) DEFINICIÓ

Element de goma per donar continuïtat als diferents trams de canonades de formigó garantint la total estanquitat de la junta entre elements i facilitant els moviments diferencials entre trams.


49

Procedència

Produïda en fàbrica especialitzada per extrusió o emmotllats amb elastómers a base de neopre. Característiques generals

Com a norma general compliran el que es disposa a la Norma C443-80, assenyalant-se que la resistència a la tracció serà superior a 8 M.Pa i l’enològica en ruptura com a mínim del 350%.

La goma per a juntes haurà de ser homogènia, absolutament exempta de butllofes, porus i trossos de goma de recuperació i tenir una densitat no inferior a nou-cents cinquanta grams per centímetre cúbic (950 gr/cm3) o superior a un quilogram amb quatre-cents cinquanta grams per centímetre cúbic (1,450 Kg/cm3).

Les superfícies exteriors seran llises, suaus i exemptes de butllofes d'aire o cap altre defecte.

No serà atacable per aigües residuals amb un PH compres entre 3 i 4.

Les juntes d'impermeabilitat de secció de formigó constituïdes in situ tindran un ample no inferior als 30 cm.

A més la junta d'unió haurà de complir les següents condicions:

a) Estanquitat de la unió a la pressió de prova dels tubs. b) No produir alteracions apreciables en el regim hidràulic de la canonada. c) Resistir els esforços mecànics sense debilitar la resistència de la canonada. d) Durabilitat en front les accions agressives. Les peces especials, colzes, connexions, etc. Deuran tanmateix complir les condicions que es defineixen al present article.

Normes de Qualitat

El contingut de goma en brut de la qualitat elegida (smocked tipus RMA IX) no haurà de ser inferior al cinquanta per cent (50%) en el seu volum, ,encara que preferiblement haurà d'assolir un percentatge superior.

Haurà d'estar totalment exempta de coure, antimoni, mercuri, manganes, plom i òxids metàl·lics, excepte l’òxid de zenc, així com tampoc contindrà extractes acetónics en quantitat superior al tres i mig per cent (3,5%).

El sofre lliure i combinat no superarà el dos per cent (2%). Les cendres seran inferiors al deu per cent (10%) en pes. Les escòries estaran compostes exclusivament d’òxid de zenc i negre de fum de la millor qualitat, estaran exemptes de silici, magnesi i alumini.

L'extracte cloroformic no haurà de ser superior al dos per cent (2%) i l'extracte en potassa alcohòlica i la càrrega hauran de ser continguts en el percentatge que resulti per diferencia.

Apart dels antienvellidors, les càrregues hauran d'estar compostes d’òxid de zenc pur, de negre de fum pur, sent també tolerat d'una manera impalpable el carbonat càlcic.

Les peces de goma hauran de tractar-se amb antienvellidors la composició dels quals no permetrà que es floreixi la seva superfície o s'alterin les seves característiques físiques i químiques després d'una permanència durant quatre (4) mesos en e! magatzem en condicions normals de conservació.

La banda haurà de conservar una elasticitat suficient i estabilitat dimensional a una temperatura de més de setanta graus (70°) i han de ser flexibles fins a una temperatura de menys deu graus centígrads (-10°C).

Limitacions

Les toleràncies en les dimensions seran del sis per cent (6%) en qualsevol dimensió.

Compliran tot el que es disposa en els articles anteriors i a la Norma C443-80 de I'ASTM, per a la comprovació de les quals es realitzaran els assaigs indicats a la Norma esmentada.

A l'assaig d'envelliment accelerat a base d'aire calent durant 4 dies a + 70°C (Mètode D573), les variacions obtingudes als assaigs de resistència seran inferior al:

15% en resistència a la tracció 20% a l'elongació en ruptura. 20% en la duresa.

L'absorció d'aigua màxima serà inferior al 10% en pes de la mostra seca de 48 hores a 70°C. B) MEDICIÓ I ABONAMENT Les juntes a les canonades de formigó no hi seran objecte del mesurament i el seu preu es considera inclòs en el del metre lineal de canonada. Tampoc seran objecte de mesurament i abonament les juntes dels tubs als pous de registre o embornal.


51

B. PART B.-

FERMS


52

4.19 SUB-BASES I BASES TRACTADES AMB PRODUCTES BITUMINOSOS A) DEFINICIÓ

Consisteixen en sub-bases i bases constituïdes per una mescla íntima, convenientment compactada, de sòl, un lligant bituminós, aigua i, eventualment, addicions, que s'efectuen a fi i efecte d'augmentar la cohesió del sòl o modificar-ne la seva capacitat d'absorció d'aigua.

Es distingiran dos mètodes de construcció, segons el lloc en que s'efectuï la mescla del sòl, lligant bituminós i aigua : - Mescla "in situ" - Mescla en central

B) MATERIALS Condicions generals

Els materials a estabilitzar amb productes bituminosos seran àrids naturals o provinents del matxucat i trituració de pedra, pedrera o grava natural, sorres, escòries, sòls o materials locals, exempts de matèria vegetal o orgànica.

Granulometria

La corba granulomètrica dels materials estarà compresa dins els següents límits:

TAMÍS ASTM TAMISAT PONDERAL ACUMULAT (%)

# 4 # 40 # 200

50-100 35-100 0-50

Plasticitat

Excepte quan el Contractista demostri exhaustivament que l'equip mesclador té una capacitat suficient de disgregació per a aconseguir una mescla íntima i homogènia del material amb el producte bituminós, la fracció passada pel tamís # 40 ASTM complirà les condicions següents :

. Límit líquid menor de quaranta (LL < 40)

. Índex plàstic menor de divuit (IP < 18)

Lligant bituminós

Excepte justificació en contrari, el lligant bituminós a emprar estarà inclòs entre els que a continuació s'indiquen :

Quitrans : Tipus BQ-5 i BQ-30 Betums asfàltics fluidificants : Tipus MC-1, MC-2, MC-3, RC-1, RC-2 i RC-3 Emulsions asfàltiques directes : Tipus EAL i ECL

Addicions

Si s'utilitzen addicions per a millorar-los-hi l'adherència i aquestes s'afegeixen en obra, el mètode de la mescla amb el lligant bituminós o el sòl haurà de ser aprovat per la Direcció.

C) TIPUS I COMPOSICIÓ DE LA MESCLA

El tipus i composició de la mescla seran els definits a les Prescripcions Tècniques particulars. La dosificació del lligant bituminós haurà de poder conferir a la mescla compactada suficient cohesió i impermeabilitat.

D) EXECUCIÓ DE LES OBRES Estudi de la mescla i obtenció de la fórmula de treball

L'execució de la mescla no haurà d'iniciar-se fins que s'hagi estudiat i aprovat la corresponent fórmula de treball. L'esmentada fórmula assenyalarà exactament :

. El tant per cent (%), en pes, del total de la mescla del lligant bituminós.


53

. El tant per cent (%) d'aigua que ha de contenir el sòl en el moment de fer la barreja. . El valor mínim de la densitat a obtenir.

S'admetrà una tolerància en la dosificació de lligant bituminós, respecte de la prescrita en la fórmula de treball, d'un cinc per mil (0,5%) del pes sec de material a estabilitzar en més o en menys. Si la marxa de les obres ho aconsellés, la Direcció podrà corregir la fórmula de treball, amb l'objecte de millorar la qualitat de l'estabilització, justificant-ho degudament, mitjançant un nou estudi i els assajos oportuns.

Preparació de la superfície existent

a) Quan es faci servir el procediment de mescla "in situ" utilitzant el propi sòl de l'esplanada, haurà d'escarificar-se el sòl en tota l'amplada de la capa que s'ha de barrejar i fins a una profunditat suficient per a produir un vegada compactada, una capa de sòl estabilitzat del gruix indicat en els Plànols, amb les toleràncies establertes en les presents Prescripcions. b) Si s'afegeix sòl d'aportació per corregir l'existent, es barrejaran uniformement ambdós sòls en tot el gruix de la capa a estabilitzar, abans d'iniciar l'aplicació del lligant. c) Si tot el sòl emprat es d'aportació, o la mescla es realitza en central, es comprovarà, abans d'estendre'l, que la superfície existent té la densitat exigida i les rasants indicades en els Plànols, amb les toleràncies establertes a les presents Prescrip-cions.

d) Si en l'esmentada superfície existeixen irregularitats que ultrapassin les esmentades toleràncies, es corregiran d'acord amb el que es prescribeix en la unitat d'obra corresponent d'aquestes Prescripcions, de manera que es compleixin les toleràncies.

Disgregació del sòl

El sòl que hagi de ser estabilitzat s'esmicolarà prèviament, fins aconseguir una eficàcia del vuitanta-cinc per cent (85%), pel que fa al tamís 3/8" i del setanta i cinc per cent (75%), pel que fa al tamís # 4 ASTM. Per eficàcia d'esmicolament s'entén la relació entre el tamisatge en obra i el tamissatge en laboratori, pel tamís a que es faci referència.

Humitat del sòl

Immediatament abans de realitzar la barreja, el contingut d'aigua del sòl esmicolat haurà de ser tal que permeti una barreja uniforme i íntima amb el lligant bituminós, mitjançant l'equip que s'utilitzi. Si calgués augmentar la humitat, s'afegirà aigua al sòl, o bé a l'emulsió en cas d'utilitzar-se aquesta abans de la seva mescla.

Si s'utilitza betum fluidificat, la Direcció podrà autoritzar la utilització d'una addició per a millorar l'adherència, en caso que la humitat del sòl sigui excessiva.

Aplicació del lligant

Quan es tracti de mescla "in situ", abans d'aplicar el lligant bituminós, haurà de perfilar-se la superfície del sòl, esmicolat i amb la deguda humitat, per a que tingui, aproximadament, la secció definitiva que indiquin els Plànols, o bé, si a l'equip mesclador que s'utilitza li calgués, haurà de formar-se una dama de secció i densitat uniformes.

Tot seguit s'aplicarà el producte bituminós amb la dotació i temperatura aprovades per la Direcció, de manera uniforme i tot evitant, si s'escau, la duplicació o reducció de la dotació en les zones de solapa.

Quan l'aplicació del lligant es faci independentment de l'operació de la barreja, haurà de fraccionar-se en dos (2) o més aplicacions, aproximadament iguals, sense que cap d'elles ultrapassi els dos litres i quart per metre quadrat (2,25 l/m2) i barrejant després de cada aplicació.

La velocitat de l'equip haurà de regular-se convenientment i les operacions de barreja es repetiran fins obtenir un material homogeni i mancat de concentracions de betum. Quan no es disposi d'un medi ràpid per a garantir la uniformitat de la mescla, es continuarà fins que presenti un color uniforme.

Si la mescla es realitza mitjançant anivelladors o grades de discos i, el gruix assenyalat en els Plànols excedeix en quinze centímetres (0,15 m), hauran de fraccionar-se les operacions de barreja en dos (2) o més tongades de gruix inferior a l'anteriorment esmentada limitació.

Fabricació de la mescla en central

Quan es tracti de mescla en central, la mescla es realitzarà en una pastera, que tingui dossificadors que permetin el subministrar, per separat, el lligant bituminós, l'aigua i el sòl disgregat en les proporcions, i amb les toleràncies fixades a la fórmula de treball.

La pasterada es continuarà fins obtenir un material homogeni y exempt de concentracions de betum. Quan no es disposi d'un medi ràpid que asseguri la uniformitat de la barreja, es continuarà fins que aquesta presenti un color uniforme. En les instal·lacions de mescla discontínua no es tornarà a carregar la pastera sense haver-ne buidat totalment el seu contingut.


54

Transport de la mescla

En el transport de la mescla es prendran grans precaucions per a reduir al mínim la segregació i les pèrdues d'humitat i dissolvents volàtils. En temps calorós o en grans recorreguts, en que es sospiti la possibilitat de produir-se pèrdues apreciables, es cobrirà la barreja, durant el seu transport, amb lones o amb d'altres cobertes adequades.

Extensió i compactació de la mescla

Després de les operacions de mescla i, eventual transport, es formarà amb la mescla una dama al llarg de la zona a estabilitzar. Per aconseguir la màxima estabilitat possible, la posta en obra de la mescla ha de realitzar-se estenent i compactant una suficient quantitat per a obtenir una capa compactada de cinc centímetres (0,05 m), deixant mentrestant la resta del material a la dama fins que aquesta capa s'hagi assecat convenientment i tingui la humitat i dissolvents volàtils prescrits per la fórmula de treball. A continuació, i de la mateixa manera, s'estendrà una segona capa de cinc centímetres (0,05 m), i es repetirà l'operació si cal fins aconseguir el gruix necessari.

La compactació de la mescla estesa es continuarà fins presentar una densitat igual, com a mínim, a la màxima obtinguda en l'assaig modificat de compactació.

La compactació s'iniciarà longitudinalment pel punt més baix de les diferents faixes i es continuarà cap a la vora més alta de la capa, cavalcant-se els elements de compactació en passades successives, que hauran de tenir longituds lleugerament diferents. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de fàbrica, no permetin l'ús de l'equip que normalment s'estigués utilitzant per a la compactació de la capa, es compactaran amb els medis adequats segons el cas,, de manera que les densitats que s'aconsegueixin no siguin inferiors a les obtingudes en la resta de la capa.

Si la Direcció ho considerés oportú, passat un cert temps després d'acabada la compactació, es procedirà a l'aplicació d'un lligant bituminós, d'acord amb les prescripcions relatives a regs de curat, contingudes en el present Plec.

Proves inicials

A l'iniciar-se els treballs el Contractista construirà una secció d'assaig d'uns quinze metres (15 m) de longitud i tres metres (3 m) d'amplada mínima, d'acord amb les condicions establertes anteriorment. Es prendran mostres del sòl estabilitzat i s'assajaran per a determinar la seva conformitat amb les condicions especificades sobre grau de disgregació del sòl, humitat, gruix de la capa, densitat, proporció de l'estabilitzant i d'altres requeriments exigits.

En el cas de que els assajos indiquessin que el material estabilitzat no s'ajustés a les anteriors condicions, hauran de fer-se immediatament les necessàries correccions i, si fos necessari, es modificarà la fórmula de treball.

Tolerància de la superfície acabada

Disposades estaques d'allisada, anivellades fins a mil·límetres (mm), segons els Plànols, a l’eix i marges de perfils transversals, la distància dels quals no ultrapassi de deu metres (10 m), es compararà la superfície acabada amb la teòrica que passi pels caps de les estaques. La superfície acabada no haurà d'excedir la teòrica en cap punt, ni diferir d'ella en més de vint-i-cinc mil·límetres (0,025 m).

La superfície acabada no haurà de variar en més de deu mil·límetres (0,010 m) quan es comprovi amb un regle de tres metres (3 m), aplicada tant paral·lelament com normal a l'eix de la zona estabilitzada. Les irregularitats que ultrapassin de les toleràncies esmentades o bé que retinguin aigua sobre la superfície, hauran de corregir-se d'acord amb el següent :

- A les zones que es deguin retallar es recompactarà l'àrea pertorbada, fins aconseguir la mateixa densitat que la resta de la capa. - A les zones que s'hagin de replantar s'escarificarà prèviament per assegurar la travada del recreixement.

Si el gruix de la capa estabilitzada, en el cas de la mescla "in situ", és inferior al noranta per cent (90%) del previst en els Plànols, es recreixerà, segons lo dit anteriorment, sense excedir les toleràncies establertes i, si fos possible, es modificarà convenientment la rasant si damunt es disposarà una altra capa de ferm o s'interposarà una capa de regularització adequada, si a sobre es disposarà el paviment o es reconstruirà la zona afectada, d'acord a les instruccions de la Direcció.


55

Limitacions de l'execució

La fabricació i extensió de les estabilitzacions amb lligants bituminosos s'efectuaran quan la temperatura ambient, a l'ombra, sigui superior als quinze graus centígrads (151C). Tot i això, si la temperatura ambient té tendència a augmentar, podrà fixar-se en deu graus centígrads (101C) la temperatura límit inferior, per a poder executar la fabricació i extensió de la mescla. Els límits anteriors podran rebaixar-se en cinc graus centígrads (51C) quan l'aplicació del lligant s'efectuï directament en la mescladora.

El material estabilitzat que no hagi estat compactat al final de la jornada es recollirà en una dama per a estendre'l i compactar-lo al dia següent. Tanmateix, es recollirà en una dama quan plogui i aquest no s'estendrà maia fins que la seva superfície estigui seca.

Cal prohibir l'acció de qualsevol tipus de tràfic sobre les capes recentment executades fins que no s’hagi completat llur compactació. El Contractista serà responsable dels perjudicis causats por aquest motiu, havent de procedir a la reparació dels mateixos segons les presents Prescripcions.

Assajos

Seran els mateixos que els de les sub-bases granulars i, a més els corresponents al lligant utilitzat. E) MEDICIÓ I ABONAMENT

Les sub-bases i bases estabilitzades amb betum es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m3) de material estabilitzat, els quals s'obtindran, en el cas de mescla "in situ" del propi sòl de l'esplanada com producte de la superfície realment estabilitzada, mesurada en el terreny, pel gruix mig estabilitzat, deduït dels assajos de control de gruix. En tots els altres casos, s'obtindran directament de la cubicació de les seccions tipus assenyalades en els Plànols. En aquesta unitat s'inclou -el lligant bituminós emprat en l'estabilització, qualsevol que sigui la seva dotació, excepte prescripció en contrari.

L'aplicació del lligant bituminós per a la closa serà d'abonament independent.


57

C. PART C.-

ELECTRICITAT - ENLLUMENAT


58

4.20 PUNTS DE LLUM A) DEFINICIÓ

Es defineix com punt de llum el conjunt del bàcul amb la seva fonamentació, connexió de servei i equip elèctric complet, lluminària i làmpada, així com accessoris i d'altres elements auxiliars per al complet funcionament del punt de llum.

B) MATERIALS

Tots els materials i instal·lacions compliran el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió del 2 d’agost de 2002, així com els Reglaments de Centrals Generadores, Línies elèctriques d'alta tensió i estacions de transformació, aprovats per O.M. de Febrer de 1949.

Bàculs i Columnes

Excepte prescripció diferent, seran de xapa d'acer laminat en fred, de secció circular i tindran la forma, dimensions, gruixos de xapa, fonaments, etc., indicats en els Plànols o en les Prescripcions Tècniques particulars. En tot cas compliran les especificacions de que els bàculs metàl·lics seran troncocònic amb conicitat del 20% per a alçàries de fins a cinc metres (5 m) i del 12 al 14% per a les alçàries superiors.

El tronc del con s'obtindrà en premsa hidràulica a partir de planxa d'acer A37b, segons norma UNE-36.080-73, d'una sola peça fins a altures de dotze metres (12 m), soldada exigint una generatriu, realitzant-se aquesta soldadura amb elèctrode continu i en atmosfera controlada. No s'admetran soldadures transversals excepte en casos especials en els que s'haurà de reforçar la secció d'unió per a garantir la resistència als esforços horitzontals, havent-se de polir aquestes a fi i efecte d’aconseguir un acabat exterior de bona aparença. Portaran soldats a la base, una placa de fixació de forma quadrada amb las puntes tallades amb una obertura central de cent mil·límetres (0,100 m).

El braç del bàcul haurà de suportar sense cap deformació aparent, un pes de cent quilograms (100 kg) a l'extrem. El fust serà troncocònic sense solució de continuïtat, posseint la suficient resistència a la flexió.

La base llisa i cilíndrica disposarà de porta de registre proveïda de pany de seguretat i, en el seu interior estarà preparat per a la fixació de la caixa de pas de cables, en la que hi ha els tallacircuits, fusibles calibrats de protecció individual del conjunt, equip làmpada, havent-hi espai suficient per a que un operari pugui executar les operacions de connexionat i canvi de fusibles. Tant les superfícies exteriors com les interiors de tot el bàcul seran llises i homogènies, sense presentar irregularitats ni defectes que indiquin una deficient qualitat del material, defectes de fabricació o proporcionin un mal aspecte exterior. Els fonaments i la base del bàcul (massís de formigó o ancoratge en obra de fàbrica, placa d'assentament, perns, etc.) s'ajustaran a allò que està definit en els Plànols. Es preveurà un cargol roscat amb volandera, femella i doble femella, per a la connexió terminal de posta a terra. El bàcul, en cas que no sigui galvanitzat, s'entregarà en obra pintat amb dues capes d'emprimació de pintura de mini de plom o cromat de zinc-òxid de ferro. Un cop instal·lat, s'aplicaran dues capes de pintura decorativa d'alumini o esmalt sintètic del color que fixi la Direcció. Les pintures o esmalts compliran les condicions prescrites en els corresponents Articles del present Plec.

Tant les anteriors prescripcions, com els dibuixos i cotes de detall que apareixen en els plànols, són indicatius, podent acceptar el Director d'obra altres tipus, de marques conegudes, que siguin d'anàlogues característiques i qualitats.

Lluminàries

Les lluminàries que s’instal·lin hauran d'estar projectades i construïdes amb materials d'alta qualitat i ésser capaços de proporcionar un servei segur i durable.

Les lluminàries seran obertes o tancades, segons es fixi en els Plànols o Prescripcions Tècniques particulars. Les de l'últim tipus tindran el tancament format per una placa de reïna acrílica transparent, col·locada en una estructura de perfils d'alumini. A l'obrir-se la lluminària, la porta de tancament quedarà subjectada a l'armadura mitjançant unes frontisses. L'estanqueïtat del conjunt quedarà assegurada per juntes de cautxú sintètic.

El bloc òptic estarà format por un o uns quants reflectors d'alumini anoditzat i abrillantat electrolíticament, d'una puresa del noranta-nou amb noranta per cent (99,90 %). L'esmentada superfície no presentarà cap imperfecció, com fricció o empremta d'eina, que pugui variar la seva corba de distribució fotomètrica. Les dimensions aproximades seran les indicades en els Plànols. Els dibuixos i dimensions que apareixen en els Plànols són indicatius, podent acceptar el Director d'obra altres tipus que siguin d'anàlogues característiques i qualitats i de marca acreditada.


59

Els portalàmpades van fixats a les parets laterals de la caixa. L'equip elèctric auxiliar, en el cas que es munti en la lluminària, haurà de tenir un fàcil accés. En totes les lluminàries estarà perfectament estudiada i resolta la ventilació, de forma que en cap caso la temperatura de règim, en les condicions climatològiques mes desfavorables, pugui elevar-se per damunt de nivells perjudicials per a la duració dels materials i d'altres elements que continguin els aparells. La ventilació es realitzarà sense perjudici de que les armadures estiguin disposades de forma que l'adherència de tota classe de brutícia originada, tant pels elements exteriors com pels intrínsecs de la instal·lació, sigui la menor possible.

La neteja de les diferents parts que integren els aparells podrà verificar-se en les condicions de major senzillesa i comoditat i, tanmateix, han de ser assequibles tots els llocs on es pugui haver dipositat brutícia. Los frontisses o bitzegues i llurs peces mòbils, així com també els dispositius de fixació i orientació, tindran la solidesa adequada a les condicions de llur treball, permetent moviments suaus i realitzant tancaments perfectes sense perjudici de la ventilació. La resistència de l'aïllament dels portalàmpades, cables, connexions elèctriques, etc., seran les prescrites en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

La lluminària anirà fixada al bàcul mitjançant brides d'acer cadmiat i cargols, i en la correcta disposició respecte als seus eixos. El portalàmpades haurà de ser regulable en dos (2) o tres (3) posicions perfectament identificables, de forma que en cada posició s'obtingui una distribució de llum perfectament coneguda i adaptable a diferents amples de la calçada.

Les característiques fotomètriques de les lluminàries instal·lades hauran de ser iguals a les obtingudes com a base en els càlculs luminotècnics. • Lluminàries per a làmpades de descàrrega Llurs dimensions, així com llurs principals característiques, estaran descrites en els Plànols i Prescripcions Tècniques particulars. La coberta ha de ser d'una sola peça de gran solidesa, d'alumini fos en camisa aïllant metàl·lica i al superfície exterior no presentarà clivelles ni cap buit. Per a protegir la superfície de la coberta contra els agents corrosius, haurà de tenir un acabat mitjançant imprimació de pintura acrílica. El cèrcol de la llanterna refractària també serà d'alumini fos i ha de ser fàcilment desmuntable. El portalàmpades i el bloc de connexions han de ser de porcellana.

El reflector estarà construït d'una sola peça de planxa d'alumini d'una puresa del noranta nou per cent (99,90 %). La superfície del reflector estarà anoditzada elecrolíticament i polida electroquímicament i, a més, protegida per una capa d'òxid transparent. El reflector no presentarà en la seva superfície cap imperfecció, com abonyegadura o escantell d'eina, que pugui fer variar la seva corba de distribució fotomètrica. El refractor haurà de ser de vidre o material plàstic altament termorresistent, que garanteix una gran resistència tèrmica. La part interior estarà constituïda per una superfície lenticular i prismàtica l'exterior. Per tal d'evitar l'entrada d'humitat i materials estranys hi haurà juntes entre llanterna i cèrcol, i entre aquest i coberta.

• Pàmpols per a tubs fluorescents hermètics

L'armadura serà de xapa d'acer galvanitzada resistent a l'oxidació. Anirà proveïda de : suport angular per a portatubs; safata per a l'equip auxiliar; tancament hermètic mitjançant marc; molles-gatell de tancament i molles-gatell de tancament retinguts, actuant com a frontisses que permeten retirar els tubs fàcilment del interior de l'armadura; junta laberíntica de cautxú; tancament de vidre tractat tipus Securit i premsaestopa per a l'entrada del cable.

El pàmpol no porta equip reflector per estar els tubs ja proveïts del mateix però amb l'objecte d'elevar el rendiment lumínic, el seu interior estarà recobert de pintura blanca reflectora.

La forma d'aquest pàmpol, així com les seves dimensions, serà aproximada a l'especificada en els Plànols; la seva principal característica ha de ser la perfecta estanqueïtat a la pols i el poder d'ésser rentada a raig.

Làmpades

S’instal·laran làmpades del tipus i característiques indicades en els Plànols o en les Prescripcions Tècniques particulars.

S'admetran només làmpades de primera categoria, subministrades per cases conegudes, amb catàlegs editats en els que hi figurin llurs característiques. S'efectuarà un assaig de fluxe per a comprovar el rendiment, així com un assaig de resistència de virolla, sostenint la làmpada inclinada i horitzontal.

El període d'encesa serà inferior a vuit minuts (8 min).


60

Reactàncies i condensadors

Las reactàncies i condensadors seran del tipus intempèrie i estanc, exigint-se els requeriments de garantia, característiques tècniques i funcionals que es descriuen a continuació: • Portaran inscripcions en les que s'hi indiqui el nom o marca comercial del fabricant, la tensió o tensions nominals en

volts, la intensitat nominal en ampers, la freqüència en Hertz, l'esquema i la potència nominal de la làmpada o làmpades per a les quals han estat previstes.

• Les peces en tensió no podran ésser accessibles a un contacte fortuït durant la seva utilització normal.

• Si les connexions s'efectuen mitjançant borns o terminals, han de fixar-se de manera tal que, no podran deixar-se anar

o afluixar-se al realitzar la connexió o desconnexió.

• Les peces conductores de corrent hauran de ser de coure, d'aleació de coure o d'altres materials apropiats no corrosius. Aquesta exigència no l'han de complir els cargols que no siguin part fonamental en la conducció de corrent.

• Els escalfaments de les reactàncies, en les seves diferents parts, no han de ser superiors als valors següents:

Enrotllament : 701C Exterior : 601C Borns exteriors : 401C

El nucli estarà construït amb xapa d'acer d'un alt grau de permeabilitat magnètica. El cabdellat serà de fil de coure o d'altre

material no corrosiu, impregnats i assecats al buit. El reompliment ha de ser d'un material que tingui òptimes propietats de

conducció tèrmica, donat que la vida útil d'una reactància queda determinada en primera instància per la seva temperatura

de treball.

L'aïllament entre cabdellat i nucli i cabdellat i coberta metàl·lica exterior serà, com a mínim, de dos megaohms (2 MΩ) i resistirà durant un minut (1 min) una tensió de prova de dos mil volts (2000 V) a freqüència industrial.

La reactància alimentada a la tensió i freqüència nominals, subministrarà un corrent no superior al cinc per cent (5%), ni inferior al deu per cent (10%) de la nominal de la làmpada. Les reactàncies no han de produir vibracions i han de ser incombustibles.

Les reactàncies i condensadors es subministraran amb un certificat de proves d'un centre oficial. La capacitat del condensador es provarà a una tensió de set-cents cinquanta volts (750 V) durant tres minuts (3 min).

En la seva fabricació s'utilitzarà paper metal·litzat al alt buit i serà totalment incombustible. En cas que el condensador formi part de la reactància, han de estar separats de les bobines una distància uns quants centímetres per tal de reduir la transferència de calor dels cabdellats al condensador. La capacitat dels condensadors estarà calculada de forma que mantingui per damunt de nou dècimes (0,9) el factor de potència. El condensador alimentat a la tensió de freqüència nominal absorbirà un corrent no inferior en més d'un cinc per cent (5%), ni superior en més d'un deu per cent (10 %) de la intensitat nominal. A les mateixes toleràncies estarà subjecta la capacitat nominal del condensador.

La Direcció d'obra podrà exigir de la casa subministradora els assajos que estimi convenients, per tal de jutjar la idoneïtat dels materials emprats. Les màximes pèrdues admissibles en l'equip, segons els diversos tipus de làmpades, seran els que s'indiquin en les Prescripcions Tècniques particulars.

Cable elèctric

Serà del tipus i mides especificats en les Prescripcions Tècniques particulars o en els Plànols. Anirà allotjat al interior del bàcul i complirà les condicions que s’assenyalen en l'Article següent del present Plec de Condicions.


Primerament es farà el replanteig dels bàculs i, un cop la Direcció hagi donat el vist i plau, es realitzarà la cimentació dels mateixos, per a la qual cosa s'excavaran clots en els punts previstos, amb mides suficients per a allotjar el massís de cimentació en el que es situaran els ancoratge en llur posició correcta mitjançant plantilles i els colzes de connexió de servei. Es formigonejarà amb formigó tipus H-200, excepte prescripció en contrari, la qualitat i execució del mateix s'ajustarà a allò prescrit en els corresponents Articles del present Plec, utilitzant encofrats o motlles, si cal, sense abonament addicional.

La resta del clot, una vegada muntat el bàcul amb la seva posició correcta, es reomplirà amb el mateix material excavat que haurà de ser compactat fins obtenir la densitat del noranta cinc per cent (95%) de l'assaig Proctor modificat. La resta del material d'excavació es transportarà a l'abocador. L'excavació i posterior reompliment s'ajustaran a allò que està prescrit en l'Article "Excavació en fonaments" del present Plec. L'ancoratge es realitzarà mitjançant perns. Si cal ficar tascons o falques per a l'anivellament del bàcul, aquestos hauran de ser necessàriament de xapa, prohibint-se qualsevol altre material.


61

Els perns es rebran amb morter de ciment, que haurà de reomplir tot el buit deixat per a l'ancoratge, podent realitzar-se també al mateix temps que els fonaments. Els bàculs no seran substituïts abans de set dies (7 d) de la rebuda dels ancoratges, havent-se de cuidar durant les operacions de transport i aixecat que no sofreixin guerxejaments o abonyegadures, havent de quedar perfectament aplomats i orientats.

Els detalls dels conductors de dèbil secció dels circuits d'enllumenat en peu de columna, es realitzaran mitjançant blocs de connexió. Les connexions a aparells que puguin estar sotmesos a vibracions o sotracs, es disposaran amb dispositius que impedeixin el seu afluixament. A continuació es passarà a pintar els bàculs amb dues capes d'acabat, d'acord amb les Prescripcions fixades en el present Plec, a la col·locació de la lluminària, accessoris elèctrics i a realitzar les connexions per a llur funcionament. Les lluminàries es subjectaran als suports previstos, per elements de fixació de plena garantia i es col·locaran de manera uniforme. Les connexions es faran amb cargols de pressió o similars, en elements adequats, prohibint-se connectar amb unió de fils.

Les llanternes seran col·locades de manera que no sofreixin esforços que puguin produir-ne la ruptura al minvar la duració.


Els punts de llum es mesuraran per unitats (u) realment instal·lades i s'abonaran al preu unitari que segons el tipus de punt de llum correspongui. En el preu queda inclòs : el replanteig, el fonaments o ancoratge (excavació, formigonat, reompliment, transport de productes excedents a abocador, col·locació ancoratges i perns, colzes de connexió de servei, etc.), el bàcul (col·locació, fixació i pintura), instal·lació elèctrica completa (connexió de servei, reactància, condensador, arrencador si s'escau, posta a terra, cables, connexions, etc.), lluminària, làmpada, proves i tots els treballs addicionals que siguin necessaris per a la correcta posta en servei de cada punt de llum.

4.21 CABLES ELÈCTRICS A) DEFINICIÓ

Definim com a cables elèctrics el conjunt d'un (1), dos (2), tres (3) o quatre (4) conductors aïllats entre sí i continguts en una sola mànega, la missió dels quals consisteix en transportar l'energia elèctrica als diferents punts de consum, connexionat interior de bàculs o columnes, caixes, lluminàries, etc.

B) MATERIALS

Els conductors seran de coure o d'alumini. Els primers seran de coure electrolític dur i els segons d'alumini homogeni, perfectament cilíndrics i calibrats. El coure i l'alumini utilitzats, sia en conductors com en connexions elèctriques, compliran les especificacions contingudes en les "Normes per a coure electrolític" i "Normes per a alumini homogeni" de l'Associació Electrònica Espanyola, així com les Normes UNE 21.021 i 21.024, respectivament. Les característiques d'ambdós materials seran les fixades en l'Article 8 del Reglament Tècnic de línies elèctriques aèries d'alta tensió.

Fins a seccions de sis mil·límetres quadrats amb tres dècimes (6,3 mm2) els conductors seran d'un sol fil; per a seccions superiors estaran formats per uns quants fils nus. Els conductors estaran aïllats per a la tensió nominal de mil volts (1000 V) i seran capaços de suportar permanentment temperatures de treball de setanta-cinc graus centígrads (751C) a vuitanta graus centígrads (801C), sense sofrir deformacions.

Els aïllants estaran constituïts per :

• Cintes de paper especial impregnades al buit amb olis i matèries de reïnes aïllants. Els conductors seran cablejats, amb

farciments i faixadures de paper impregnat. Tub de plom sense costura, cintes de paper impregnat, capa tèxtil quitranada i bany final de calç; correspondran a la designació PT establerta en la Norma UNE 21.023 les especificacions de la qual haurà de complir.

• Amb una capa de polietilè o reïna sintètica de característiques no inferiors i una altra capa de resina vinílica de diferent

color per conductor. Els conductors seran cablejats amb farciments i coberts per una protecció de reïna vinílica o material termoplàstic similar. Tots els materials hauran de complir les condicions establertes en la Norma de la C.E.E. núm. 13 pel que fa a rigidesa dielèctrica, d'aïllament, mecànica i de comportament a la calor, i en la Norma francesa CTF.NF.C32.200 en prova química pel que fa a la calor.


62

Els conductors que formen cada cable quedaran diferenciats pel seu propi recobriment mitjançant diferents colors.

Amb l'objecte de donar forma cilíndrica al cable, s'aplicarà per extrusió, sobre ànimes cablejades, un farciment de goma no vulcanitzada, de consistència pastosa que pugui ser fàcilment separada per a l'execució dels entroncaments i dels terminals.

La qualitat de la coberta exterior serà tal que pugui suportar perfectament els agents del subsòl, cas d'anar el cable enterrat directament, i els agents atmosfèrics per a esteses aèries.

Les mostres constituents d'aïllament i reompliment reuniran les següents característiques:

DENOMINACIÓ UNITAT AÏLLANT COBERTA

Resist. mínima a la ruptura kg/cm2 150 125

Allargament mínim a la ruptura % 125 125

Prova de termopresió: Temp. de prova (1 h escalf. + 1 h càrrega)

1C 120 120

Càrrega aplicada kg/s 0,3 - 2 0,3 - 2

Gruix residual % 65 50

Resistència al fred : Bona flexibilitat sense fra-gilitat % -151C -151C

Prova de resistència a la humitat després d'immersió en aigua : Duració i temperatura Augment de capacitat 100 (C14-C1)/C1 màx Augment de capacitat 100 (C14-C7)/C7 màx

d/1C % %

14/50 10 3

--- --- ---

La flama ha d'autoextingir-se

L'armadura serà del tipus anomenada reforçada constituïda por dues (2) cintes de mig a un mil·límetre (0,5 a 1 mm) de gruix, aplicades en hèlix, una sobre l'altra, de manera que l'exterior cobreixi els espais lliures de la interior. Pel que fa a la resta de característiques específiques, han de complir les indicades en la Norma UNE 21.117. Les seccions seran les que s'indiquin en els Plànols o Prescripcions Tècniques particulars. Només s'admetran els cables provinents de fàbriques de coneguda categoria i que compleixin les Normes del Reglament Electrotècnic per a Instal·lacions de Baixa Tensió del 2 d’agost de 2002. No s'admetran cables que presentin desperfectes superficials o que no vagin en les bobines d'origen. Els extrems tallats hauran d'anar protegits amb tanques hermètiques. No s'admetran corbes de radi menor a deu (10) vegades el diàmetre exterior dels cables. Les càrregues mínimes admissibles per als cables seran les que es fixin en el vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

S'efectuaran els següents assajos : • Assaig de tensió :

S'efectuarà sobre la totalitat del cable contingut en la bobina d'expedició, aplicant un valor eficaç de quatre mil volts (4000 V) C.A. en la següent forma

* En el cas de cables unipolars no armats, la tensió de quatre mil volts s'aplicarà durant quinze minuts (15 min) entre el conductor i l'aigua, en la que el cable ha estat submergit vint-i-quatre hores (24 h) abans de l'assaig. En el cas de cables unipolars armats, l'assaig es farà aplicant la tensió entre els conductors i l'armadura.


63

* En els cables de dos (2) o més conductors, la tensió de quatre mil volts (4000 V) s'aplicarà durant deu minuts (10 min) cada vegada i successivament entre cada conductor aïllat i tots els altres connectats entre si i a terra, o tots els altres connectats entre si i l'armadura, quan són armats, havent submergit el cable en aigua en les mateixes condicions indicades en el paràgraf anterior.

• Assaig de doblegadura en fred a zero graus cent.(01C):

Consisteix en tres (3) cicles de doble doblegadura, primer en un sentit i després en el contrari, sobre un cilindre de diàmetre divuit (Ø 18) (D+d), essent D el diàmetre exterior del cable i d el diàmetre del conductor en el cas de conductors rodons. Un cop executat aquest assaig, el tros de cable utilitzat ha de suportar l'assaig de tensió.

Altres materials

Tot petit material a emprar en les instal·lacions , en general, el que s'hagi assenyalat en aquest Plec, serà de característiques adequades al fi que ha de complir, de bona qualitat i preferentment de marca i tipus acreditats, reservant-se la Direcció la facultat de fixar els models o marques que cregui més convenients. Els materials o elements utilitzats en les diferents connexions o entroncaments seran nous i de bona qualitat, amb les característiques i condicions adequades al fi que han de complir, havent d'ésser calibrats els maniguets d'entroncament, amb cargols de fixació de cable.

En qualsevol cas, cap entroncament o connexió significarà la introducció en el circuit d'una resistència elèctrica superior a la que ofereixi un metre (1,00 m) del conductor que uneixi, i no s'admetrà sota cap concepte en aquestes unions sobreescalfaments significatius.

C) EXECUCIÓ DE LES OBRES Rases

Les rases per a la col·locació dels cables subterranis tindran una amplada mínima de quaranta centímetres (0,40 m) i una fondària mínima de seixanta centímetres (0,60 m). Les rases que creuen les calçades tindran una amplada mínima de quaranta centímetres (0,40 m) i fondària mínima d'un metre (1,0 m). Tot això, excepte prescripció diferent en els Plànols o Memòria.

El fons de les rases s'anivellarà amb cura, enretirant tots els elements punxents o tallants. Sobre el fons es col·locarà una capa de sorra fina i garbellada de cinc centímetres (0,05 m) de gruix, com a mínim, que servirà d’assentament al cable o a la canonada d'allotjament d'aquest.

L'excavació, posterior reompliment i transport a abocador dels productes excedents a l'executar la rasa, s'atendran a allò que està prescrit en l'Article "Excavació en rases i pous", així com la protecció d'inundació per pluja, accidents, etc.

Col·locació del cable a la rasa

Els cables seran transportats fins el lloc de l'estesa, en les bobines de fàbrica, vigilant de no obrir la seva closa terminal, lo qual cosa es farà en presència de la Direcció d'obra.

Es disposaran els rodets o dispositius necessaris per a evitar les traccions sobtades i les fortes corbatures. Els cables es disposaran directament sobre el llit de sorra o dintre els tubs o conductes, segons es fixi en els Plànols o Prescripcions Tècniques particulars. En el primer cas, es disposaran maons o teules que cobreixin el cable en tota la seva longitud.

En els cables sota calçada serà preceptiva la col·locació de com a mínim dos (2) conductes de deu centímetres (0,10 m) de diàmetre, en un dels quals hi anirà allotjat el cable. Els esmentats conductes es protegiran convenientment, tal i com es defineixi en els Plànols o bé ho ordeni la Direcció.

Les canonades compliran allò que està prescrit en els corresponents Articles del present Plec, segons el tipus de que es tracti.

Pericons de registre

En els llocs indicats en els Plànols o ordenats per la Direcció, s'executaran pericons o petits pous de registre. Preceptivament, s’instal·laran en els extrems dels passos sota calçada. Tindran instal·lació de presa a terra. Disposaran de tapa de tancament, de fundició. En relació a l'excavació, posterior reompliment, transport a abocador del material sobrant i execució del pericó, es complirà el que està prescrit en l'Article "Excavació en rases i pous".


64

Instal·lació dels cables Cables amb aïllament de paper

Els entroncaments o derivacions de cables subterranis es realitzaran preceptivament per maniguets metàl·lics i en caixa submarina; també es farà d'igual manera en caseta de transformació amb els caps terminals. Els maniguets o peces en T tindran les formes i mides adequades per a que l'escalfament en ells no sigui superior al que pugui produir-se en els conductors de cable. La resistència pròpia i les de contacte seran de manera que, elèctricament, un entroncament no pugui suposar una resistència superior a la d'un metre (1,00 m) del conductor que uneix.

El cable anirà subjectat mitjançant la brida d'entrada de la caixa, on aquell protegirà amb una capa de paper aïllant subjectat amb uns tombs de cinta.

Comprovats els entroncaments i col·locada la tapa de la caixa, s'omplirà aquesta de pasta aïllant fosa. L'esmentada pasta s'escalfarà fins la temperatura prescrita per a la mateixa, sense que arribi a bollir ni a cremar-se. Si es produeix escuma es senyal que conté humitat, en tal cas haurà de mantenir-se l'operació d'escalfament, remenant-lo fins que desaparegui l'escu-ma. Si s'adopten cables tipus PT, a l'extrem del recobriment de plom, se li haurà de donar massa en la caixa de connexió o cap terminal per al millor equilibri electrostàtic, així com per evitar fenòmens d'ionització en l'aïllament i derivar a terra el corrent de càrrega del condensador que constitueix el cable.

La preparació dels extrems de cable per al seu connexionat es realitzarà d'acord amb les normes comunes d’aquesta tècnica, d'una manera esglaonada en els diferents aïllaments i cobertes que ho constitueixen, cuidant-se especialment que els talls o incisions que es realitzin no afectin a les capes interiors. D'una manera especial es cuidarà de l'execució dels caps terminals. No s'admetrà cap entroncament en els cables que no siguin els que corresponguin a les connexions de servei per a cada focus o grup de focus, segons s'indica en els Plànols de la instal·lació, i només es podrà admetre en els casos en que, prèvia aprovació de la Direcció, corresponguin a terminacions de bobines.

Cables sota plàstic

Les connexions dels cables sota plàstic es realitzaran tot seguint la tècnica de reconstrucció de l'aïllament de les fases, a tal efecte, es procedirà mitjançant unes quantes capes de cinta autovulcanitzable (tipus Okoweld o Scotch 23) en nombre suficient per a obtenir un gruix d'aïllament no inferior a l'original i vigilant que cada volta de cinta cavalqui sobre l'anterior, al menys en un semiample, i de sotmetre a la cinta a la deguda tensió mecànica per a que el procés de polimerització es realit-zi; aquesta tensió haurà de ser tal, que la cinta redueixi sota elles la seva amplada al setanta-cinc per cent (75%). La coberta exterior de protecció mecànica es reconstruirà amb cinta plàstica adhesiva (tipus Scotch 33 o Nabip).

La preparació dels extrems el cable per al seu entroncament es realitzarà d'acord amb les normes usuals d'aquesta tècnica, tenint amb molt de compte que els talls o incisions que es realitzin no afectin a les capes inferiors.

Mai es col·locaran cables de baixa tensió a menys de seixanta centímetres (0,60 m) del nivell superior del sòl. No es col·locaran cables durant les gelades, ni quan estiguin massa freds, havent de romandre al menys dotze hores (12 h) en magatzem a vint graus centígrads (201C) abans de col·locar-los , sense deixar-los a la intempèrie més temps que el necessari per a llur instal·lació. No es corbaran els cables amb radis inferiors a deu (10) vegades el seu diàmetre exterior, ni s'enrotllaran amb diàmetres més petits que el de la capa inferior assentada sobre les bobines de fàbrica. Abans de tallar els extrems, es lligaran amb filferro ambdós costats.

Els maniguets d'unió no quedaran sotmesos a tracció. La tensió de prova serà dues (2) vegades la nominal més mil volts (1000 V) durant quinze minuts (15 min).


El cable elèctric es mesurarà pels metres (m) realment instal·lats i s'abonarà al preu unitari que correspongui segons el tipus de cable. En aquest preu quedaran incloses totes les connexions i derivacions, retalls, així com tots els treballs per a la seva instal·lació i posta en servei. No es mesuraran ni seran d'abonament directe els cables allotjats en l'interior dels bàculs, donat que aquestos es consideren inclosos en el preu unitari del punt de llum.

Quan el cable s’instal·li sense entubament, es mesurarà la longitud de la rasa i s'abonarà al preu de metre (m) de rasa realment executat . En l'esmentat preu s'inclou l'excavació, posterior reompliment, transport a abocador de productes sobrants, llit de sorra i tula, maó o sistema anàleg previst per a la protecció del cable.

Quan estigui previst allotjar el cable en canonades o conductes, es mesurarà i abonarà addicionalment a la medició i abonament de la rasa abans definida la longitud de la canonada o conductes col·locats. En aquest nou preu unitari quedarà inclosa la possible protecció de la canonada.


65

4.22 CONNEXIONS I DERIVACIONS A) DEFINICIÓ

S'entén per connexions i derivacions el conjunt d'operacions per a perllongar, fer derivacions i connectar els diferents trams de cable entre si, i d'ells amb els elements elèctrics.

B) MATERIALS Caixes d'entroncament i derivació

Estaran construïdes en fundició de ferro o alumini. La fundició utilitzada tindrà una factura de gra fi i homogeni, susceptible d'ésser treballat a la llima. No serà agre ni presentarà esquerdes, ni faltes de cap mena que puguin alterar-ne la resistència.

Resistirà, com a mínim, sense trencar-se un esforç de tracció de dotze quilograms per mil·límetre quadrat (12 kg/mm2) i de compressió de seixanta quilograms per mil·límetre quadrat (60 kg/mm2). Serà adequada per a la tensió de treball. Aquestes caixes es fixaran en la part superior de les parets laterals dels pericons de registre, en els llocs que millor permetin destapar la caixa per mesurar la tensió en la regleta.

La connexió a l'interior d'aquestes caixes es realitzarà amb entrada i sortida dels cables, i a l'interior de les mateixes es procedirà a la derivació particular en cada cas. Els terminals dels cables portaran cargols de subjecció. Aquestes caixes constaran de dos cossos i la unió entre ambdós; un cop ja realitzat la connexió del cable serà de tal manera que, una vegada s'hagi introduït la pasta aïllant, formi un conjunt hermètic que impedeixi el pas d'agents estranys que puguin motivar avaries.

El Contractista proposarà i justificarà a la Direcció d'obra, indicant el nom del fabricant i catàleg del mateix, uns quants tipus de caixes, decidint la Direcció quina és la més adequada. S'exigirà per a cada instal·lació que siguin totes d'una sola procedència. Aniran proveïdes de llur corresponent presa de terra.

Maniguets

Estaran constituïts de material artificial. La connexió o derivació s'introdueix en un motlle que es farceix amb el material del qual està constituït el maniguet. El maniguet pot substituir la caixa d'entroncament i derivació en cables de baixa tensió, quan així ho autoritzi expressament la Direcció.

Pastes aïllants

Les pastes aïllants emprades per a farcir les caixes d'entroncament i derivació estaran constituïdes per materials de la millor qualitat, i la compactació de la mateixa serà la més adequada per a la protecció que ha de realitzar. Serà perfectament aïllant a la humitat i a la temperatura ordinària no serà pas pastosa, sinó que saltarà per efectes del xoc en trossets, presentant per la qual cosa una certa fragilitat. La combustibilitat no podrà produir-se a temperatures inferiors a dos-cents graus centígrads (2001C) sense que es produeixi fluïdesa a temperatura inferior a cinquanta graus centígrads (501C), havent de resistir variacions sobtades de temperatura de vint-i-cinc graus centígrads (251C), com a mínim, sense esquerdar-se. La disminució de volum al refredar-se la pasta no ultrapassarà del set per cent (7%).

Haurà de tenir en fred una gran adherència a les parets i elements on estigui contenida. Col·locada una capa sobre quatre centímetres quadrats (4 cm2) d'acer, no haurà de despegar-se per un esforç de tracció inferior a dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2,5 kg/cm2) a una temperatura de vint graus centígrads (201C). No serà higroscòpica. Un paral.lepípede de cent per cinquanta per vint mil·límetres (0,100 x 0,050 x 0,020 m) submergit en aigua durant cent hores (100 h) absorbirà menys d'un amb cent vint-i-cinc per cent (1,125%) del seu pes en aigua.

Serà químicament neutra i la seva rigidesa dielèctrica a temperatures compreses entre quinze i trenta graus centígrads (151C i 301C) ha de ser superior a trenta-cinc quilovolt per mil·límetre (35 kV/mm).


Les connexions i derivacions es realitzaran amb molt de compte a fi i efecte que, tant mecànica com elèctricament, respongui a iguals condicions de seguretat que la resta de la línia. Al preparar els diferents conductors per a la connexió o derivació, es deixarà l'aïllant precís a cada cas i la part del conductor sense ell estarà neta, mancant de qualsevol material que impedeixi un bon contacte i sense ser feta malbé per les eines ni pel tracte durant l'operació.

L'aïllament del cable no ha de quedar mai exposat a l'ambient interior o exterior per més temps que el necessari per a realitzar el treball. Els extrems dels cables emmagatzemats hauran d'encintar-se amb material adequat, que impedeixi l'entrada d'humitat. En el cas que al començar el treball s'observés que l'extremitat del cable a derivar o entroncar no estes degudament protegida, o tingués restes d'humitat o deterioració produïts per les eines, haurà d'eliminar-se un tros de deu centímetres (0,10 m), com a mínim.


66

Els treballs a l'exterior hauran de realitzar-se de manera, que durant llur execució quedi protegit dels agents atmosfèrics que poguessin afectar a les condicions exigides en el present Plec. Els materials que composen la derivació o entroncament no hauran de dipositar-se directament en el terra, sinó sobre una lona ben neta i seca. L'aplicació de cintes d'aïllament ha de realitzar-se amb la neteja que requereix cada cas. Les connexions o derivacions s'han de començar amb la seguretat que es puguin realitzar sense interrupcions.

Connexions

Les connexions en baixa tensió es realitzaran seguint un traçat geomètric clar i simple, subjectant els conductors de l'adequada secció mitjançant grapes o fixadors de plom o alumini, sense fer malbé els aïllaments. Els extrems dels conductors es soldaran en peces terminals de coure per a llur unió en els extrems dels aparells. Es pot admetre l'ús de terminals de pressió de tipus acreditats i correctament disposats.

Les connexions de les barreres de derivació i col·lectors es subjectaran mitjançant cargols, soldant-se després les zones de contacte. Els instruments es subjectaran fortament al bastigi per a evitar vibracions. Les connexions dels conductors de dèbil secció dels circuits d'enllumenat en peu de columna, es realitzaran mitjançant de petits blocs de connexió. Les connexions a aparells que puguin estar sotmesos a vibracions o batzegades, es disposaran amb dispositiu que impedeixi el seu afluixament.

Estanyat

A les peces estanyades, l'estanyat emprat serà de primera qualitat, sense que contingui impureses que puguin afectar a l'adherència, continuïtat de la capa d'estany, o actuar sobre el conductor de coure.

L'estanyament s'estendrà en capa de gruix sensiblement uniforme i de superfície llisa, sense que presenti clivelles, escames, ni cap altra irregularitat. L'augment de resistència que representi l'estanyat no ultrapassarà el dos per cent (2 %). L'estanyat no saltarà per xoc, ni per enrotllament del fil sobre si mateix. Es practicarà, a més, la prova de l'estany de la forma següent : - Les mostres de fil o conductor es netejaran amb alcohol i es submergiran durant un minut (1 min) en una dissolució d'àcid clorhídric de densitat u amb zero vuitanta-vuit (1,088). Després d'esbandits, es submergiran durant trenta segons (30 s) en una solució de sulfur de sodi de densitat u amb cent quaranta-dos (1,142), tornant-se a esbandir.

Aquestes operacions es repetiran quatre cops seguits, sense que apareguin taques negres en el filferro, rebutjant-se el material que no reuneixi aquestes condicions.

Tots els elements metàl·lics no galvanitzats es pintaran d'acord amb les prescripcions de l'Article corresponent del present Plec.


Les connexions i derivacions, així com la pasta aïllant, connexions, estanyat, etc. no són d'abonament, donat que es consideren inclòs en el preu del cable o de la caixa de connexió i derivació. Tampoc seran d'abonament directe els maniguets, excepte prescripció expressa del contrari.

Si en el Quadre de preus núm. 1 existeix preu unitari específic per a les caixes d'entroncament i derivació, aquestes es mesuraran per unitats (u) realment instal·lades i s'abonaran al preu unitari corresponent. En aquest preu queda inclòs, tant la col·locació de la caixa com la pasta, les connexions necessàries i la pintura. Quan no existeixi preu unitari, però en el Pressupost hi figuri una partida alçada al respecte, les anteriors caixes s'abonaran amb càrrec a aquesta partida. En cas de no existir preu unitari ni partida alçada, s'interpretarà que les caixes d'entroncament i derivació no són d'abonament directe, per considerar-se incloses en el preu unitari del cable.


67

4.23 CENTRES DE COMANDAMENT A) DEFINICIÓ

Es defineix com a centre de comandament el conjunt instal·lacions necessàries per a la correcta maniobra d'encesa i apagat de la il·luminació, així com del seu control.

Principalment consten dels següents elements :

- Cèl·lula fotoelèctrica per a maniobrar automàtica i/o interruptor horari.

- Quadre elèctric amb contactors, interruptors, comptadors, fusibles, relès i transformadors d'intensitat i tensió, en el seu cas.

- Armari de protecció. B) MATERIALS Cèl·lula fotoelèctrica

Serà de primera qualitat i haurà de poder treballar a tota orientació, i es col·locarà en bàculs propers als centres de distribució. En el seu interior portarà els corresponents accessoris per a poder suportar una càrrega de mil volts. (1000 V).

No l'haurà d'afectar la pluja, vent, etc. i es conservaran les seves característiques tècniques per un plaç no inferior als tres anys (3 a).

La connexió d'encesa es produirà quan la il·luminació diürna sigui, aproximadament, de cinquanta (50) lux, i la desconnexió als cent (100) lux.

Interruptor horari

Serà de bona qualitat i marca coneguda, amb quadrant que permeti comprovar fàcilment l'hora d'encesa i apagat. Anirà protegit per una caixa metàl·lica.

Contactors

Seran trifàsics, d'accionament electromagnètic amb contactes de plata, àmpliament dimensionats, que permetran efectuar un nombre considerable d'interrupcions. El consum en servei de la bobina d'accionament no serà superior a seixanta (60) V.A. Compliran les Normes VDE-0655 i 0660.

Amperímetres i voltímetres

Seran electromagnètics, de tipus empotrable i escales adequades. Comptadors

El comptador d'energia activa del plafó d'enllumenat serà del tipus quatre (4) fils, per a tres-cents vuitanta volts (380 V), connexió exterior i amb transformador d'intensitat.

Fusibles

Seran de tipus protegit per evitar projeccions o formació de flama, i només podran sofrir deterioracions en peces fusibles, pròpiament esmentades, o en la part destinada a apagar l'arc.

Interruptors

Seran de coure o llautó, de valor doble, al menys, a la intensitat del circuit elèctric real. No podran tancar-se per gravetat ni adoptar posicions de contacte incomplet. Seran tripolars, de connexió interior, amb comandament frontal per estrep i de ruptura sobtada.

Quadres elèctrics

Seran construïts sobre fusta envernissada, sense defectes en la seva estructura, amb un gruix mínim de dos centímetres (0,02 m) i amb les dimensions especificades en els Plànols o definides per la Direcció d'obra.

Subjectes a aquestos quadres i mitjançant espàrrecs de llautó o ferro, s'acoplaran els interruptors, fusibles, comptadors, etc. Postes a terra

Tots els centres de distribució duran connectades a terra totes les parts metàl·liques.

La resistència de posta terra no serà superior a vint ohms (20Ω), havent-se de col·locar, si la naturalesa ho requereix, més postes a terra. Les postes a terra compliran allò que està indicat en el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió.

Armaris metàl·lics

Estaran formats per bastigis de perfils metàl·lics, tancats per plafons de xapa de dos mil·límetres i mig (0,0025 m) de gruix mínim, adossats a la paret i revisables frontalment.


68

Estaran projectats i construïts de manera que llurs elements resisteixen als màxims esforços dinàmics de tallacircuits que en cada cas es puguin produir. Estaran proveïts de tots els elements que s'indiquen en els Plànols i duran incorporats els accessoris, esquemes i rètols necessaris per a la seva correcta maniobra.

El connexionat general estarà constituït per pletina o vareta de coure o alumini, de l'adequada secció a les intensitats que hagin de suportar o per cable proveït de terminals soldats o de pressió igualment adequada a les intensitats previsibles.

En tot el connexionat, la temperatura màxima admissible no ultrapassarà els setanta graus (701). Els esmentats armaris hauran estat tractats contra la corrosió mitjançant pintura antiòxid de la màxima qualitat, la qual servirà d'emprimació a la pintura d'acabat. Els tallacircuits fusibles seran de porcellana de bona qualitat i marca reconeguda. Els interruptors i commutadors hauran de ser de gran robustesa i total seguretat en llurs connexions, de coure i, amb contactes reforçats, havent d'estar àmpliament dimensionats per a les intensitats de servei que es preveuen. Els contactors de comandament seran tripolars, amb buf magnètic d'arc i cambra apaga-guspires, havent de garantir un mínim de deu mil (10.000) maniobres sense avaries. Disposaran de caixa metàl·lica de protecció.

La connexió entre si de tots els elements, s'efectuarà disposant els mateixos en pintes perfectes, de manera que es pugui seguir fàcilment qualsevol circuit marcant-se les diferents fases amb colors internacionals i en colors diferents els fils corresponents als circuits secundaris de maniobres.

Els armaris compliran la condició de protecció P-32, especificada en DIN 40.050. Les dimensions dels mateixos seran, aproximadament, les indicades en els Plànols. Tindran doble porta de registre amb tancament de seguretat i disposaran de la necessària ventilació per tal d'evitar condensacions en el seu interior. Els armaris es fonamentaran mitjançant blocs de formigó del tipus i dimensions indicats en els Plànols.


Es formaran les connexions necessàries, seguint un traçat geomètric clar i simple, subjectant els conductors de l'adequada secció mitjançant fixadors de plom o alumini, sense fer malbé els aïllaments. Els extrems dels conductors es soldaran en peces terminals de coure per a la pertinent enganxada en els aparells. Pot admetre's l'ús de terminals de pressió de tipus acreditats, sempre que es disposin correctament.

La pintura complirà allò que està indicat en l'Article corresponent del present Plec. Les connexions de les barres de derivació i col·lectors se subjectaran mitjançant cargols, soldant-se després les zones de contacte. Els instruments es subjectaran fortament al bastigi per tal d'evitar vibracions.


Es mesuraran les unitats (u) realment col·locades i s'abonaran al preu corresponent que figura en els Quadres de preus. El preu d'abonament inclou l'armari metàl·lic amb tots els accessoris instal·lats i connexionats per al seu perfecte funcionament, així com pintura i d'altres acabats. Pels Tècnics Pel Promotor

ANNEX XIII. Annexes Complementaris – Estudi de seguretat i salut

A N N E X X I I I

E S T U D I D E

S E G U R E T A T I S A L U T


ÍNDEX CAPÍTOL PRIMER.- OBJECTE DEL PRESENT ESTUDI.

1.1.- Objecte del present estudi de Seguretat i Salut. 1.2.- Establiment posterior d’un Pla de Seguretat i Salut en l’obra.

CAPÍTOLO SEGON.- IDENTIFICACIÓ DE L’OBRA.

2.1.- Tipus d’obra. 2.2.- Situació del terreny i/o locals de l’obra. 2.3.- Accessos i comunicacions. 2.4.- Característiques del terreny i/o dels locals. 2.5.- Serveis de distribució energètics afectats per l’obra. 2.6.- Denominació de l’obra. 2.7.- Propietari / promotor.

CAPÍTOL TERCER.- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT.

3.1.- Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut. 3.2.- Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’elaboració de projecte. 3.3.- Pressupost total d’execució de l’obra. 3.4.- Plaç d’execució estimat. 3.5.- Número de treballadors. 3.6.- Relació resumida dels treballs a realitzar.

CAPÍTOL QUART.- FASES D’OBRA A DESENVOLUPAR AMB IDENTIFICACIÓ DE RISCOS. CAPÍTOL CINQUÈ.- RELACIÓ DE MITJANS HUMANS I TÈCNICS PREVISTOS AMB IDENTIFICACIÓ DE RISCOS.

5.1.- Maquinària. 5.2.- Mitjans de transport. 5.3.- Mitjans Auxiliars. 5.4.- Eines (manuals, elèctriques, pneumàtiques, etc.) 5.5.- Tipus d’energia a utilitzar. 5.6.- Materials. 5.7.- Mà d’obra, mitjans humans.

CAPÍTOL SISÈ.- MESURES DE PREVENCIÓ DELS RISCOS.

6.1.- Proteccions col·lectives. 6.2.- Equips de protecció individual (EPIS). 6.3.- Proteccions especials en relació amb les diferents fases d’obra. 6.4.- Normativa a aplicar en les fases de l’estudi. 6.5.- Obligacions de l’empresari en matèria formativa abans d’iniciar els treballs. 6.6.- Manteniment preventiu. 6.7.- Instal·lacions generals d’higiene. 6.8.- Vigilància de la Salut i Primers Auxilis. 6.9.- Directrius generals per a la prevenció de riscos dorsolumbars.

CAPÍTOL SETÈ.- LEGISLACIÓ AFECTADA. CAPÍTOL VUITÈ.- PLECS DE CONDICIONS. CAPÍTOL NOVÈ.- MEDICIONS I PRESSUPOST DE L’ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT CAPÍTOL DESÈ.- FITXES DE SEGURETAT.


1

CAPÍTOL PRIMER: OBJECTE DEL PRESENT ESTUDI. 1.1 OBJECTE DEL PRESENT ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. El present Estudi de Seguretat i Salut (E.S.S.) té com objecte servir de base per què les Empreses Contractistes i qualsevol altra que participin en l’execució de les obres a què fa referència el projecte en el què es troba inclòs aquest Estudi, les porten a efecte en les millors condicions que poden a arribar respecte a garantitzar el manteniment de la salut, la integritat física i la vida dels treballadors d’aquestes, acomplint així el que ordena en el seu articulat el R.D. 1627/97 de 24 d’Octubre (B.O.E. de 25/10/97). 1.2 ESTABLIMENT POSTERIOR D’UN PLA DE SEGURETAT I SALUT EN L’OBRA. L’Estudi de Seguretat i Salut, ha de servir també de base per a què les Empreses Constructores, Contractistes, Subcontractistes i treballadors autònoms que participen en les obres, abans de l’inici de l’activitat en les mateixes, poden elaborar un Pla de Seguretat i Salut tal i com indica l’articulat del Reial Decret citat en el punt anterior. En aquest Pla podran modificar-se alguns dels aspectes assenyalats en aquest Estudi amb els requisits que estableix la mencionada normativa. El citat Pla de Seguretat i Salut és el què, en definitiva, permetrà aconseguir i mantenir les condicions de treball necessàries per protegir la salut i la vida dels treballadors durant el desenvolupament de les obres que contempla aquest E.S.S.


2

CAPÍTOL SEGON: IDENTIFICACIÓ DE L’OBRA. 2.1 TIPUS D’OBRA. L’obra, objecte d’aquest E.S.S, consisteix en l’execució de les diferents fases d’obra i instal·lacions per realitzar la urbanització dels vials de la unitat d’actuació de referència, així com dotar les parcel·les dels serveis requerits. Les diferents unitats d’obra són: Pavimentació i senyalització, xarxa de clavegueram i drenatge, xarxa d’enllumenat públic, xarxa d’aigua potable i hidrants, murs de fàbrica, canalitzacions per al subministre de baixa, mitja tensió i telefonia. 2.2 SITUACIÓ DEL TERRENY I/O LOCALS DE L’OBRA. Localització: POLÍGON INDUSTRIAL L’OLANA Municipi: ESPARREGUERA Província: BARCELONA Zona: BAIX LLOBREGAT Dades complementàries per millor localització: Polígon industrial localitzat en la zona sud del municipi, a les afores del nucli urbà en zona industrial. 2.3 ACCESSOS I COMUNICACIONS. Actualment s’accedeix al polígon industrial a través del pont per sobre de l’autovia A2 (Lleida-Barcelona).

2.4 CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY. Part dels vials a urbanitzar es troben parcialment pavimentats per facilitar el trànsit de vehicles pesats. La resta és zona muntanyosa, ubicada entre tres rieres (torrent del Mal, riera de Magarola i torrent de l’Alfàbrega). Es preveu la construcció d’un pont que unirà la trama viària amb el Polígon Industrial del Sud. Aquest pont passarà per sobre del torrent del Mal. La capa superficial és terra vegetal, sense tenir grans moviments de terres ja que s’adapta la rasant al terreny. 2.5 SERVEIS I XARXES DE DISTRIBUCIÓ AFECTATS PER L’OBRA. Xarxa d’aigua potable (emmarcada en una de les actuacions de l’obra) Xarxa elèctrica de distribució aèria Xarxa de telefonia de distribució aèria 2.6 DENOMINACIO DE L’OBRA. “Text Refós del Pla Parcial Urbanístic del sector SURd02, “Sector de l’Olana””. 2.7 PROPIETARI / PROMOTOR. Promotor: JUNTA DE COMPENSACIÓ L’OLANA Entitat que ha de rebre L’obra: AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA CIF: P-0807500-D Ciutat: ESPARREGUERA Província: BARCELONA Telèfon: 93.777.18.01 Fax: 93.777.59.04


3

CAPÍTOL TERCER: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. 3.1 AUTOR DE L’ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT. Autor/s: J.Mª. SERVENT VIDAL Titulació: DR. ENGINYER INDUSTRIAL Col·legiat/s en: BARCELONA (E.I.C.) Núm. Col·legiat/s: 7440 3.2 PRESSUPOST TOTAL D’EXECUCIÓ DE L’OBRA. El pressupost total del conjunt d’obres a realitzar puja a la quantitat de 4.869.999,19 € (preus d’execució material). 3.3 PLAÇ D’EXECUCIÓ ESTIMAT. El plaç d’execució s’estima en TRETZE MESOS I MIG 3.4 NÚMERO DE TREBALLADORS Durant l’execució de les obres s’estima la presència simultània en les obres de 20 treballadors aproximadament. 3.5 RELACIÓ RESUMIDA DELS TREBALLS A REALITZAR Mitjançant l’execució de les fases d’obra abans citades que, composen la part tècnica del projecte al què s’adjunta aquest E.S.S., es pretén la realització de les Obres d’Urbanització.


4

CAPÍTOL QUART: FASES D’OBRA AMB IDENTIFICACIÓ DE RISCOS. En l’execució dels treballs prevists, es plateja la realització de les següents fases d’obra, amb una descripció no exhaustiva dels riscos que comporten aquestes fases:

Fases d’Obra

Identificació dels Riscos

EN

LLU

ME

NA

T P

ÚB

LIC

AP

ER

TUR

A D

E P

OU

S

AS

FALT

AT

CO

MP

AC

TAC

IÓ I

CO

NS

OLI

DA

CIÓ

DE

TE

RR

EN

YS

DE

MO

LIC

IÓ M

AN

UA

L

DE

MO

LIC

IÓ M

EC

ÀN

ICA

ES

BR

OS

SA

DA

AM

B

MIT

JAN

S M

EC

ÀN

ICS

ES

TRU

CTU

RE

S F

OR

MIG

Ó

AR

MA

T

EX

CA

VA

CIÓ

ME

CÀ

NIC

A

EN

RA

SE

S

EX

CA

VA

CIÓ

ME

CÀ

NIC

A A

C

EL

OB

ER

T

INS

TAL·

LAC

IO E

LÈC

TRIC

A

XA

RX

A D

’AIG

UA

PO

TAB

LE

SA

NE

JAM

EN

TS

Afeccions a la pell per dermatitis de contacte

Ambient de polsim

Ambients pobres d’oxigen

Animals i/o paràsits

Aplastaments

Atmosferes tòxiques, irritants

Atrapaments

Atropellaments i/o col·lisions

Caiguda d’objectes i/o de màquines

Caiguda de persones a diferent nivell

Caiguda de persones al mateix nivell

Caiguda de persones des d’alçada

Caiguda o col·lapse de bastides

Contactes elèctrics directes

Contactes elèctrics indirectes

Cops per rotura de cable

Cops i/o talls amb objectes i/o maquinària

Cossos estranys als ulls

Cremades físiques i químiques

Despreniments

Enfonsaments

Esfondraments

Explosions

Exposició a fonts lluminoses perilloses

Inhalació de substàncies tòxiques

Inundacions

Projeccions d’objectes i/o fragments

Sobreesforços

Sorolls

Trepitjada sobre objectes punxants

Vibracions

Volcada de màquines i/o camions


5

CAPÍTOL CINQUÈ: RELACIÓ DE MITJANS HUMANS I TÈCNICS PREVISTOS AMB IDENTIFICACIÓ DE RISCOS. Es descriuen a continuació els mitjans humans i tècnics que es preveu s’utilitzin en l’execució de les obres del present projecte. De conformitat amb l’indicat en el R.D. 1627/97 de 24/10/97, es fa una relació no exhaustiva dels riscos inherents. 5.1 MAQUINÀRIA.

Maquinària a emprar en l’Obra

Identificació dels Riscos C

amió

am

b ca

ixa

basc

ulan

t

Cam

ió D

úmpe

r

Cam

ió G

rua

Cam

ió fo

rmig

oner

a

Com

pact

ador

a pn

eum

àtic

a

Cen

tral d

e fo

rmig

onat

Cis

alla

Com

pres

sor

Dúm

per

Gru

p el

ectro

gen

Form

igon

era

Màq

uina

est

ened

ora

d’as

falt

Mot

oniv

ella

dora

Pal

a-ca

rreg

ador

a C

orró

vib

rato

ri au

topr

opul

sat

retro

exca

vado

ra


Ambient de polsim

Aplastaments

Atrapaments








Cops per rotura de cable




Despreniments

Enfonsaments

Esfondraments

Explosions

Incendis



Sobreesforços

Sorolls


Vibracions


5.2 MITJANS DE TRANSPORT Mitjans de transport

Identificació dels Riscos Cordes d’hissat, eslingues Mototraïlla Sistema de tubs

drenants Tubs de

descàrrega Ambient de polsim

Aplastaments

Atrapaments








Despreniments

Esfondraments


Sobreesforços

Sorolls


Vibracions



6

5.3 MITJANS AUXILIARS

Mitjans auxiliars a emprar en l’Obra

Identificació dels Riscos E

ncof

rats

hor

itzon

tals

Esc

ales

de

mà

Car

tells

adv

ert.

a te

rcer

s

Llis

tons

, lla

tes,

taul

ers,

...

Pas

sare

l·les

pas

hor

itzon

t.

Pas

sare

l·les

vie

s ci

rcul

ació

Sen

yals

de

segu

reta

t

Reg

ador

a es

tene

d. P

avim

.

Taul

ons

Útil

s i e

ines

acc

essò

ries

Aplastaments

Atrapaments










Incendis



Sobreesforços

5.4 EINES

Eines de Combustió Identificació dels Riscos Compactador manual Equip de soldadura autònoma

Aplastaments

Atrapaments








Explosions


Incendis



Sobreesforços

Soroll

Vibracions


7

Eines Elèctriques Identificació dels Riscos C

argo

lado

res

amb

o se

ns. a

limen

taci

ó

Com

pres

sor

Txeq

ueja

dor p

ortà

til

d’in

stal

·laci

ons

(pol

ímet

re,..

.)

Gru

p de

sol

dadu

ra

Mar

tell

pica

dor e

lèct

ric

Ser

ra c

alad

ora

Ser

ra c

ircul

ar

Sol

dado

r seg

ella

dor d

e ju

nts


Ambient de polsim

Aplastaments

Atmosfera anaeròbia per gasos inerts


Atrapaments








Despreniments

Esfondraments

Explosions


Incendis



Sobreesforços

Sorolls

Vibracions

Eines Hidropneumàtiques Identificació dels Riscos Clavadora de tubs Martell picador

pneumàtic Vibrador pneumàtic


Aplastaments

Atrapaments







Despreniments

Esfondraments


Sobreesforços

Soroll


Vibracions


8

Eines de mà (1) Identificació dels Riscos B

ossa

por

taei

nes

Cai

xa c

ompl

eta

d’ei

nes

d’ar

tille

r C

aixa

com

plet

a d’

eine

s d’

enco

frado

r C

aixa

com

plet

d’e

ines

de

lam

pist

eria

C

aixa

com

plet

a d’

eine

s di

elèc

triqu

es

Cab

às, c

iste

ll, ..

.

Cis

alla

talla

cabl

es

Cis

alla

d’a

rmat

s

Cis

alla

de

pece

s de

pan

ot

Talla

dora

de

tubs

Cub

eta,

cub

s, re

cipi

ents

Cub

ord

inar

i, ...

Cor

da d

e se

rvei

Torn

avis

os,

filab

erqu

ins,

...

Gav

etes

Atrapaments





Sobreesforços

Sorolls


Eines de mà (2) Identificació dels Riscos P

aper

de

vidr

e, ra

spal

ls,..

.

Mac

eta,

cis

ell,

esca

rpes

,...

Mar

cado

r am

b pu

nta

de

diam

ant

Mar

tell

trenc

ador

Mas

ses

i cun

yes

Niv

ell,

regl

es, e

squa

dres

.---

Pel

acab

les

Pic

, pal

a, a

ixad

a,...

Reg

les,

esq

uadr

es,

plom

ades

,...

Ser

ra d

’arc

per

a m

etal

ls

Ser

ra d

’arc

per

a P

VC

Ser

ra d

e m

etal

ls

Est

enal

les,

mar

tells

, ...

Est

enal

les

ferra

llist

a

Tiso

res

Atrapaments






Sobreesforços

5.5 TIPUS D’ENERGIA

Tipus d’energia Identificació dels Riscos Aire

comprimit

Combustible líquid (gas-oil,

gasolina) Electricitat Esforç

humà Motors

d’explosió








Deflagracions

Esfondraments

Explosions


Incendis



Sobreesforços

Soroll

Trauma sonor


9

5.6 MATERIALS

Materials (1) Identificació dels Riscos A

igüe

s Fi

lferro

per

a ll

igar

A

ncla

tj. c

able

o b

arra

ace

r À

rids

lleug

ers

Arm

ats

Ver

niss

os i

Pin

ture

s C

able

s, m

angu

eres

elè

ct.,.

. C

aixe

tins,

regl

etes

,...

Cim

ent

Cim

ent c

ola

Xap

es m

etàl

·liqu

es i

acce

s.

Cla

us i

punt

es

Cun

yes

i cal

zes

Elè

ctro

des

Dei

xalle

s E

spàr

recs

E

stan

y am

b al

eaci

ons

Est

opes

, tef

lons

Fe

rral

la d

e di

fere

nts

diàm

. G

rape

s, a

braç

ador

es,..

. Fo

rmig

ó en

mas

sa o

arm

at

Form

igó,

mor

ter


Ambient de polsim

Aplastaments


Atrapaments







Incendis


Inundacions


Sobreesforços


Materials (2) Identificació dels Riscos Ju

nts

Mao

ns d

e to

t tip

us

Llum

inàr

ies,

sup

orts

,...

Fust

a M

alla

M

alla

ele

ctro

sold

ada

Mas

sille

s se

gella

t i p

aste

s M

ater

ial d

’enc

ofra

t P

eces

de

reve

stim

ent

Pin

ture

s P

laqu

es d

e di

fere

nts

mat

. R

este

s co

nstru

c. i

serv

eis

Sep

arad

ors

de ju

nts

Sili

cone

s, m

assi

lles,

...

Taul

ers

Terr

es

Car

gols

D

raps

Tu

berie

s di

fere

nts

mat

. Tu

bs d

e co

nduc

ció

Vid

re

Gui

xos,

est

opes

, filf

erro

s Afeccions a la pell per dermatitis de contacte

Ambient de polsim

Aplastaments


Atrapaments









Incendis


Inundacions


Sobreesforços


5.7 MÀ D’OBRA, MITJANS HUMANS

Peó Maquinista maquinària formigonat Ajudant Maquinista maquinària especialitzada Oficial de 1ª Gruísta Maquinista maquinària d’excavació Responsable tècnic


10

CAPÍTOL 6: MESURES DE PREVENCIÓ DELS RISCOS 6.1 PROTECCIONS COL·LECTIVES G E N E R A L S SENYALITZACIÓ El Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril pel que s’estableixen les disposicions mínimes de caràcter general relatives a la senyalització de seguretat i salut en el treball, indica que s’hauran d’utilitzar una senyalització de seguretat i salut amb la fi de: A) Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions i obligacions. B) Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació. C) Facilitar als treballadors la localització i identificació dels mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis. D) Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses. Tipus de senyals:

a) En forma de pannell:

Senyals d’advertència Forma: Triangular Color de fons: Groc Color de contrast: Negre Color de Símbol: Negre

Senyals de prohibició: Forma: Rodona Color de fons: Blanc Color de contrast: Vermell Color de Símbol: Negre

Senyals d’obligació: Forma: Rodona Color de fons: Blau Color de Símbol: Blanc

Senyals relatives als equips de lluita contra incendis: Forma: Rectangular o quadrada Color de fons: Vermell Color de Símbol: Blanc

Senyals de salvament o socors: Forma: Rectangular o quadrada Color de fons: Verd Color de Símbol: Blanc Cinta de senyalització En cas de senyalitzar obstacles, zones de caiguda d’objectes, caiguda de persones a diferent nivell, xocs, cops, etc., es senyalitzarà amb els pannells ja indicats, o bé es delimitarà la zona d’exposició al risc amb cintes de tela o materials plàstics amb franges alternades obliqües en color groc i negre, inclinades 45º. Cinta de delimitació de zona de treball Les zones de treball es delimitaran amb cintes de franges alternes verticals de colors blanc i vermell. Il·luminació (annex IV del R.D. 486/97 de 14/4/97) Zones o parts del lloc de treball Nivell mínim d’il·luminació (lux)

Zones on s’executen feines amb: 1º Baixa exigència visual 100 2º Exigència visual moderada 200 3ª Exigència visual alta 500 4º Exigència visual molt alta 1.000 Àrees o locals d’ús ocasional 25 Àrees o locals d’ús habitual 100 Vies de circulació d’ús ocasional 25 Vies de circulació d’ús habitual 50


11

Aquests nivells mínims s’hauran de duplicar quan hi hagi les següents circumstàncies:

a) En àrees o locals d’ús general i en les vies de circulació, quan per les seves característiques, estat o ocupació, existeixin riscos apreciables de caigudes, xoc o altres accidents.

b) En les zones on es realitzin feines, i un error d’apreciació visual en la realització d’aquestes, pot suposar un perill pel treballador que les executa o per a tercers.

Els accessoris d’il·luminació exterior seran estancs a la humitat. Portàtils manuals d’enllumenat elèctric: 24 volts. Prohibició total d’utilitzar il·luminació de flama. PROTECCIÓ DE PERSONES EN INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA Instal·lació elèctrica ajustada al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i fulls d’interpretació, certificada per instal·lador autoritzat. En aplicació de l’indicat en l’apartat 3A de l’Annex IV al R.D. 1627/97 de 24/10/97, la instal·lació elèctrica haurà de satisfer, a més, les dues següents condicions: Haurà de projectar-se, realitzar-se i utilitzar-se de manera que no comporti perill d’incendi ni d’explosió i de forma que les persones estiguin degudament protegides contra els riscos d’electrocució per contacte directe o indirecte. El projecte, la realització i l’elecció del material i dels dispositius de protecció hauran de tenir en compte el tipus i la potència de l’energia subministrada, les condicions dels factors externs i la competència de les persones que tinguin accés a parts de la instal·lació. Els cables seran adequats a la càrrega que han de suportar, connectats a les bases mitjançant clavelles normalitzades, blindats i interconnexionats amb unions antihumitat i antixoc. Els fusibles blindats i calibrats segons la càrrega màxima a suportar pels interruptors. Continuïtat de la presa de terra en les línies de subministre intern d’obra amb un valor màxim de la resistència de 80 Ohms. Les màquines fixes disposaran de presa de terra independent. Las preses de corrent estaran provistes de conductor de presa a terra i seran blindades. Tots els circuits de subministre a les màquines i instal·lacions d’enllumenat estaran protegits per fusibles blindats o interruptors magnetotèrmics i disjuntors diferencials d’alta sensibilitat en perfecte estat de funcionament. Distància de seguretat a línies d’Alta Tensió: 3,3 + Tensió (en KV) / 100 (davant el desconeixement del voltatge de la línia, es mantindrà una distància de seguretat de 5 m.). Talls en condicions d’humitat molt elevades: És preceptiu l’ús de transformador portàtil de seguretat de 24 V o protecció amb transformador de separació de circuits. S’acollirà a allò que s’especifica en la MIBT 028 (locals mullats). SENYALS ÒPTICO-ACÚSTIQUES DE VEHICLES D’OBRA Les màquines autoportants que puguin intervenir en les operacions de manutenció hauran de disposar de: - Un clàxon de senyalització acústica, amb un nivell sonor que sigui superior al soroll ambiental, de forma que sigui clarament audible; si es tracta de senyals intermitents, la duració, interval i agrupació dels impulsos haurà de permetre la seva correcta identificació, Annex IV del R.D. 485/97 de 14/4/97. - Senyals sonores o lluminoses (previsiblement ambdues a la vegada) per indicació de la maniobra de marxa enrera, Annex I del R.D. 1215/97 de 18/7/97. - Els dispositius d’emissió de senyals lluminoses per l’ús en cas de perill greu hauran de ser objecte de revisions especials o anar provistos d’una bombeta auxiliar. - A la part més alta de la cabina disposaran d’un senyalitzat rotatiu lluminós llampegant de color ambre per alertar de la seva presència en circulació viària. - Dos focus de posició i creuament a la part davantera i dos pilots lluminosos de color vermell al darrera. - Dispositiu de balissament de posició i presenyalització (lames, cons, cintes, malles, làmpades llampegants, etc.).


12

APARELLS ELEVADORS Hauran d’ajustar-se a la seva normativa específica, però en qualsevol cas, hauran de satisfer igualment les condicions següents (Art. 6C de l’Annex IV del R.D. 1627/97):

Tots els seus accessoris seran de bon disseny i construcció, tenint resistència adequada per l’ús al què estiguin destinats. Instal·lar-se i utilitzar-se correctament. Mantenir-se en bon estat de funcionament. Ser manipulats per treballadors qualificats que hagin rebut formació adequada. Presentaran, de forma visible, indicació sobre la càrrega màxima que poden suportar. No podran utilitzar-se per a fins diferents d’aquells als què estiguin destinats.

Durant la utilització dels mencionats aparells elevadors, en ares de garantitzar la seguretat i salut dels treballadors, hauran de comprovar-se els següents sistemes preventius: Normes de caràcter general, en l’ús d’aparells elevadors: Acoblar adequats baldons de seguretat als ganxos de suspensió dels aparells elevadors. Les eslingues portaran estampades en els casquets premsats la identificació, on constarà la càrrega màxima per la qual estan recomanades, segons els criteris establerts anteriorment en aquest mateix procediment. En cas d’utilitzar cadenes, aquestes seran de ferro forjat amb un factor de seguretat no inferior a 5 de la càrrega nominal màxima, segons els criteris establerts anteriorment en aquest mateix procediment. En les fases de transport i col·locació dels encofrats, en cap moment els operaris estaran sota la càrrega suspesa. La càrrega haurà d’estar ben repartida i les eslingues o cadenes que la subjecten hauran de tenir argolles o ganxos amb baldó de seguretat. S’haurà de tenir en compte allò indicat a l’aparta 3 de l’Annex II del R.D. 1215/97 de 18/7/97. El gruísta abans d’iniciar els treballs comprovarà el bon funcionament dels finals de carrera, frens i velocitats, així com dels limitadors de gir, si hi haguessin. Si durant el funcionament de la grua s’observa que els comandaments de la grua no corresponen amb els moviments de la mateixa, es deixarà de treballar i es posarà en avís immediat a la Direcció tècnica de l’obra o al coordinador de Seguretat i Salut en la fase d’execució en curs. Evitar en tot moment passar les càrregues per sobre de persones. No realitzar mai tirs sesgats. No hauran de ser accionats manualment els contactors inversors de l’armari elèctric de la grua. En cas d’avaria s’haurà de subsanar per personal especialitzat. No es deixarà caure el ganxo de la grua al terra. Mai es donarà més d’una volta a la orientació en el mateix sentit, per evitar el recargolament del cable d’elevació. Quan existeixin zones del centre de treball que no quedin dins del camp de visió del gruísta, serà assistit per un o més d’un treballador que li hauran de donar els senyals adequats per a la correcta càrrega, desplaçament i parada. Aquests senyals son els anomenats "Senyals Gestuals Codificades" que recull l’Annex VI del R.D. 485/97 de 14/4/97. Al finalitzar les feines es deixarà desconnectada la grua i es posarà la ploma en veleta. Si la grua es sobre rails es subjectarà mitjançant les corresponents mortalles. Al finalitzar la jornada de treball, es posaran els mandos a zero, no es deixaran càrregues suspeses i es desconnectarà el corrent elèctric en el quadre secundari.


13

P R O T E C C I O N S C O L · L E C T I V E S Protecció contra caigudes d’alçada de persones i objectes i protecció contra l’ensorrament de terres El risc de caiguda d’alçada de persones (precipitació, caigudes al buit) és contemplat per l’Annex II del R.D. 1627/97 de 24 d’octubre, com a risc especial per a la seguretat i salut dels treballadors. Per això, i d’acord amb els articles 5.6 i 6.2 d’aquest Reial Decret, d’adjunten les mesures preventives específiques adequades:

Baranes de protecció.-

S’utilitzaran com tancament provisional de buits verticals i perimetrals de plataformes de treball, susceptibles de permetre la caiguda de persones i objectes des d’una alçada superior a 2 m; estaran constituïdes per balustrada vertical homologada o certificada pel fabricant respecte a la seva idoneïtat en les condicions d’utilització per aquest descrites, rodapeus de 20 cm d’alçada, travesser intermig o llistó intermig (subsidiàriament barrots verticals o malla amb una separació màxima de 15 cm) i passamà superior de 90 cm d’alçada, sòlidament ancorats tots els seus elements entre sí i seran el suficientment resistents.

Els talús de més de 1,50 m de profunditat, estaran provistos d’escales -preferentment excavades en el terreny o prefabricades portàtils-, que comuniquin cada nivell inferior amb la berma superior, disposant d’una escala per cada 30 m de talús obert o fracció d‘aquest valor. Les boques dels pous i pericons, han de condenar-se amb un tauler resistent, xarxa o element equivalent quan no s’estigui treballant en el seu interior i amb independència de la seva profunditat. En aquelles zones que sigui necessari el pas de vianants sobre les rases, petits desnivells i obstacles, originats pels treballs, es realitzaran mitjançant passarel·les, preferiblement prefabricades de metall, o en el seu defecte realitzades "in situ", d’una amplada mínima de 1 m, dotada en els seus laterals de barana de seguretat reglamentària i capaç de resistir 300 Kg. de pes, dotada de guirnaldes d’il·luminació nocturna. El material d’excavació estarà apilat a una distància de la vora de la coronació del talús igual o superior a la meitat de la seva profunditat (multiplicar per dos en terrenys sorrencs). La distància mínima a la vora és de 50 cm. L’acopi i estabilitat dels elements prefabricats (p.e. canals de desguàs) haurà d’estar previst durant la seva fase d’assamblatje i repòs a la superfície, així com les cunes, cartells o utillatge específic per la posta en obra d’aquests elements. La fusta a utilitzar estarà classificada segons usos i netes de claus, fleixades o formant fileres entrecreuades sobre una base àmplia i anivellada. Alçada màxima de la pila (sense taulons estacats i arriostrats lateralment) : 1 m. Passarel·les.-

En aquelles zones que sigui necessari, el pas de vianants sobre les rases, petits desnivells i obstacles, originats pels treballs es realitzaran mitjançant passarel·les. Seran preferiblement prefabricades de metall, o en el seu defecte realitzades "in situ", d’amplada mínima 1 m, dotada en els seus laterals de barana de seguretat reglamentària: La plataforma serà capaç de resistir 300 Kg. de pes i estarà dotada de guirnaldes d’il·luminació nocturna, si es troba afectant a la via pública.

Escales portàtils.-

Tindran la resistència i els elements de recolzament i subjecció necessaris per a què la seva utilització en les condicions requerides no suposin un risc de caiguda, per rotura o desplaçament de les mateixes. Les escales que hagin d’utilitzar-se en obra hauran de ser preferentment d’alumini o ferro, a no ser possible s’utilitzaran de fusta, però amb els esglaons ensamblats i no clavats. Estaran dotades de sabates, subjectes a la part superior, i sobrepassaran en un metre el punt de recolzament superior. Prèviament a la seva utilització s’escollirà el tipus d’escala a utilitzar, en funció de la tasca a la què estigui destinada i s’assegurarà la seva estabilitat. No s’utilitzaran escales excessivament curtes o llargues, ni empalmades. Xarxes de seguretat.-

Panys de dimensions ajustades al buit a protegir, de poliamida d’alta tenacitat, amb llum de malla 7,5 x 7,5 cm, diàmetre de fil 4 mm i corda de recercat perimetral de 12 mm de diàmetre, de conformitat a norma UNE 81-650-80.

Marquesines rígides.-

Apantallament en previsió de caigudes d’objectes, format per una estructura de suport, generalment metàl·lica, en forma de mènsula o peus drets, arriostrada horitzontalment de taulons durmientes de repart i taulers, aptes per a retenir, sense col·lapsar-se, un objecte de 100 Kg. de pes, desprès des d’una alçada de 20 m, a una velocitat de 2 m/s. Tendalls.-

Lona industrial de polietilè de galga 500, amb malla reticular interior de poliamida com armat de reforç i elements metàl·lics perimetrals per permetre l’amarrament amb corda de diàmetre 12 mm


14

Estintolament.-

L’estintolament dels laterals de l’excavació de profunditat igual o superior a 1,30 m (en profunditats menors es disposarà simplement d’un capçaler) conforme a càlcul del Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’execució de l’obra o de la Direcció Facultativa i normes en ús de la zona, que podrà ser :

La tradicional de fusta Pannells d’estintolament d’acer (escuts amb o sense guies de llisament) Màquina d’estintolament per pressió hidràulica Tablestacat Estintolament "Tou" geotèxtil

L’alçada màxima sense estintolar, en fons de rasa no superarà els 0,70m o substitutivament es baixarà el parament d’estintolament i contenció de terres fins a clavar-se en el fons de la rasa, emprant petites corretges auxiliars. En l’estintolament de pous o rases de certa profunditat i especialment quan el terreny és fluix, el forrat es farà en sentit vertical i en passes de taula mai superiors a un metre. L’amplada mínima aconsellable de les excavació serà :

0,65 m fins 1,50 m de profunditat. 0,75 m fins 2,00 m de profunditat. 0,80 m fins 3,00 m de profunditat. 0,90 m fins 4,00 m de profunditat. 1,00 m per > 4,00 m de profunditat.

En qualsevol cas, els codals de fusta poden ser substituïts avantatjosament per metàl·lics (roscats o hidràulics) provistos d’extensors que s’adapten a diverses amplades de rasa i permetran una seguretat major. Per l’estintolament "tou" amb teixit de poliamida d’alta tenacitat (Dupont) per rases de canalització, els llargs seran els d’alumini, emplaçats amb la cadència prevista pel fabricant en funció del tipus de terreny i profunditat de la rasa; els codals seran hidràulics en aquest cas particular.

Accessos i zones de pas peatonal, ordre, neteja i prevenció d’incendis Les obertures de buits sobre els sostres, han de considerar-se amb un tauler resistent, xarxa, malla electrosoldada o element equivalent quan no s’estigui treballant a les seves immediacions amb independència de la seva profunditat o tamany.

Els armats i/o connectors metàl·lics sobresortints de les esperes dels mateixos estaran cobertes per resguards tipus "bolet" o qualsevol altre sistema eficaç, en previsió de puncions o erosions del personal que pugui col·lisionar sobre ells.

En aquelles zones que sigui necessari, el pas de vianants sobre les rases, petits desnivells i obstacles, originats pels treballs, es realitzaran mitjançant passarel·les.

En quant a la demolició manual d’elements:

Si les rases o pous entren en contacte amb zones que alberguen o transporten substàncies d’origen orgànic o industrial, hauran d’adoptar-se precaucions addicionals respecte a la presència de residus tòxics, combustibles, deflagrants, explosius o biològics. Junt amb l’equip d’oxitall i en cada una de les cabines de la maquinària utilitzada a la demolició es disposarà d’un extintor. Evacuació ràpida del personal interior de l’excavació ha de quedar garantitzada per la retirada d’objectes en el fons de rasa, que poden interrompre el pas. Les rases de més de 1,30 m de profunditat, estaran provistes d’escales preferentment d’alumini, que rebassin 1 m sobre el nivell superior del tall, disposant d’una escala per cada 15 m de rasa oberta o fracció d’aquest valor, que haurà d’estar correctament arriostrada transversalment. En aquelles zones que sigui necessari el pas de vianants sobre les rases, s’habilitaran passarel·les, tal i com es descriu en un dels punts anteriors (protecció contra caigudes). L’acopi i estabilitat dels escuts metàl·lics d’entibació haurà d’estar previst durant la seva fase d’assamblatge i repòs en superfície, així com les cunes, cartells o utillatge específic per aquest tipus d’estintolaments. La fusta d’estintolar haurà d’estar classificada segons ús i neta de claus, fleixades o formant fileres entrecreuades sobre una àmplia base i anivellada. Alçada màxima de la pila (taulers estacats i arriostrats lateralment) : 1 m.

Cablejats i tensors

Eslingues de cadena.-

El fabricant haurà de certificar que disposen d’un factor de seguretat 5 sobre la seva càrrega nominal màxima i que els ganxos són d’alta seguretat (tanca de tancament automàtic a l’entrar en càrrega). L’allargament d’un 5% d’un eslabó significa la caducitat immediata de l’eslinga.

Eslinga de cable.-

A la càrrega nominal màxima es li aplica un factor de seguretat 6, essent el seu tamany i diàmetre apropiat al tipus de maniobres a realitzar; els galzes estaran protegits per guardacaps metàl·lics fixats mitjançant casquets premsats i els ganxos seran també d’alta seguretat. La rotura del 10 % dels fils en un segment superior a 8 vegades el diàmetre del cable o la rotura d’una corda significa la caducitat immediata de l’eslinga.

Corda de retinguda.-

Utilitzada per a possicionar i dirigir manualment la canal de vessat del formigó, en la seva aproximació a la zona de vessat, constituïda per poliamida d’alta tenacitat, calabrotejada de 12 mm de diàmetre, com a mínim.


15

Sirgues.-

Sirgues de desplaçament i anclatge del cinturó de seguretat Variables segons els fabricants i dispositius d’anclatge emprats.

Treballs amb maquinària

Cabina de la maquinària de moviment de terres.-

Totes aquestes màquines hauran d’ajustar-se a allò disposat a la seva normativa específica, però en qualsevol cas han de satisfer les condicions següents: (apartat 7C de l’Annex IV del R.D. 1627/97 de 24/10/97)

Estar ben dissenyats i construïts, tenint en compte els principis ergonòmics Mantenir-se en bon estat de funcionament Utilitzar-se correctament Els conductors han de rebre formació especial Adoptar-se les mesures oportunes per evitar la seva caiguda en excavació o en l’aigua Quan sigui adequat, les màquines disposaran de cabina o pòrtic de seguretat resguardant l’habitacle de l’operador, dotada de perfecta visió frontal i lateral, estant provista permanentment de vidres o reixes irrompibles, per protegir-se de la caiguda de materials. A més disposaran d’una porta a cada costat.

Topes per a vehicles en el perímetre de l’excavació.-

Es disposarà dels mateixos a fi d’evitar la caiguda dels vehicles a l’interior de les rases o pels faldons. Atalussat natural de les parets d’excavació: Com a criteri general es podran seguir les següents directrius en la realització de talús amb bermes horitzontals per cada 1,50 m de profunditat i amb la següent inclinació:

Roca dura 80 °. Sorra fina o argilosa 20 °.

La inclinació del talús s’ajustarà als càlculs de la Direcció Facultativa de l’obra, llevat de canvi de criteri avalat per Documentació Tècnica complementària. L’augment de la inclinació i el drenatge de les aigües que poden afectar a l’estabilitat del talús i a les capes de superfície del mateix, garantitzen el seu comportament. S’evitarà, a tota costa, amuntegar productes procedents de l’excavació, a les vores dels talús, ja que, a més de la sobrecàrrega que poden representar, poden ajudar a embassar aigües originant filtracions que poden arruïnar el talús. En talús d’alçades de més de 1,50 m s’hauran de col·locar bermes horitzontals de 50 o 80 cm d’amplada, per la defensa i detenció d’eventuals caigudes de materials caiguts des de cotes superiors, a més de permetre la vigilància i allotjar les conduccions provisionals o definitives de l’obra. La coronació del talús ha de tractar-se com una berma, deixant expedit el pas o inclòs disposant taulers de fusta per facilitar-lo. En talús de grans dimensions, s’haurà previst en projecte la realització a la base de cunetes omplertes de grava solta o sorra de riu de diàmetre homogeni, per a la retenció de rebots de materials de despreniments, o alternativament si, per qüestió de l’espai disponible, no es poguessin realitzar aquells, s’apantallarà la paràbola teòrica dels rebots o es realitzarà un túnel isostàtic de defensa.

Serra circular

El disc circular de la serra ha de disposar d’un triscat adequat de les dents, que faciliten l’apertura del tall de la fusta.

En la part posterior del disc i alineat amb el mateix plànol vertical amb aquest, ha de disposar d’un ganivet divisor, que impedeixi la tendència al tancament del tall de fusta, i conseqüentment la possibilitat de gripatge del disc i la possible projecció de la fusta a la cara de l’operari.

El protector sobre el disc de tall ha de ser bascul·lant, o adaptable a l’espessor de la taula a tallar, havent de permetre bona visió del tall, tant frontal com lateralment. Als efectes, les proteccions originals de fàbrica d’algunes trinxadores existents en el mercat, consistents en unes orelletes laterals de material opac, no poden considerar-se, des del punt de vista de la pràctica preventiva, com adequades.

Per aconseguir la inaccessibilitat de la part inferior del disc que sobresurt sota la taula, s’emprarà una carcassa envolvent de la fulla de la serra que haurà de permetre el moviment total de la mateixa.

La corretja de transmissió es cobrirà mitjançant un resguard fix.

Aquesta màquina s’haurà d’utilitzar exclusivament per personal especialitzat i autoritzat.

L’interruptor de la màquina haurà de ser del tipus embotit i allunyat de la proximitat de les corretges de transmissió. La màquina haurà d’estar dotada d’empemtadors i guia.

Plataformes de treball Les plataformes de fusta tradicionals hauran de reunir les següents característiques mínimes :

Amplada mínima 60 cm (tres taulers de 20 cm d’amplada). La fusta haurà de ser de bona qualitat sense esquerdes ni nusos. Serà elecció preferent l’avet sobre el pi. Esquadra d’espessor uniforme sense alabeigs i no inferior a 7 cm de cantell (5 cm si es tracta d’avet). Longitud màxima entre recolzaments de taulers 2,50 m. Els elements de fusta no poden muntar entre sí formant esglaons de la superfície llisa de pas sobre les plataformes. No pot volar més de quatre vegades el seu propi espessor (màxim 20 cm). Estaran subjectes per líes o sergents a l’estructura portant. Les zones perimetrals de les plataformes de treball, així com els accessos, passos i passarel·les a les mateixes, susceptibles de permetre caigudes de persones o objectes des de més de 2 m d’alçada, estaran protegits amb baranes


16

de 90 cm. d’alçada, equipada amb llistons intermitjos i rodapeus de 20 cm d’alçada, de construcció segura i suficientment resistent. La distància entre el parament i plataforma serà tal, que eviti la caiguda dels operaris. En el cas de que no es pugui cobrir l’espai entre la plataforma i el parament, s’haurà de cobrir el nivell inferior, sense que en cap cas superi una alçada de 1,80 m. Per accedir a les plataformes, s’instal·laran mitjans segurs. Les escales de mà que comuniquen els diferents pisos de la bastida hauran de salvar cada una l’alçada de dos pisos seguits. La distància que han de salvar no sobrepassarà 1,80 m Quan s’utilitzin bastides mòbils sobre rodes, s’utilitzaran dispositius de seguretat que evitin qualsevol moviment, bloquejant adequadament les rodes; per evitar la caiguda de bastides, es fixaran a la façana o paviment amb suficients punts de recolzament, que garantitzin la seva estabilitat. Mai es lligaran a tubs de gas o altre material. No es sobrecarregaran les plataformes més del previst en el càlcul.

6.2 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPIS) Identificació dels Riscos

Afe

ccio

ns a

la p

ell p

er d

erm

atiti

s de

con

tact

e

Am

bien

t pob

re d

’oxi

gen

Am

bien

t de

pols

im

Apl

asta

men

ts

Atm

osfe

ra a

naer

òbia

(poc

O2)

per

gas

os in

erts

Atm

osfe

res

tòxi

ques

, irr

itant

s

Atra

pam

ents

Atro

pella

men

ts i/

o co

l·lis

ions

Cai

guda

d’o

bjec

tes

i/o d

e m

àqui

nes

Cai

guda

de

pers

ones

des

d’a

lçad

a

Cai

guda

de

pers

ones

a d

ifere

nt n

ivel

l

Cai

guda

de

pers

ones

al m

atei

x ni

vell

Cai

guda

o c

ol·la

pse

de b

astid

es

Con

tact

es e

lèct

rics

dire

ctes

Con

tact

es e

lèct

rics

indi

rect

es

Cop

s pe

r rot

ura

de c

able

Botes d’aigua

Bossa portaeines

Calçat protecció cops mecànics

Calçat protecció descàrregues elèctriques

Calçat de protecció sense sola antiperforant

Casc protector cap riscos elèctrics

Casc protector cap riscos mecànics

Cinturó de seguretat anticaigudes

Cinturó de seguretat p/ treballs poda i postes

Equip de protecció de les vies respiratòries (amb filtre mecànic)

Equip de respiració autònom, revisat i carregat

Guants dielèctrics

Guants de protecció: abrasió

Guants de protecció: agents químics

Impermeables, ...

Ulleres de seguretat contra arc elèctric

Ulleres de seguretat d’ús bàsic

Mascareta respiratòria a/filtre per fums soldadura

Pantalla facial abatible amb visor reixa metàl·lica, adaptable al casc


17

Identificació dels Riscos

Cop

s i/o

talls

am

b ob

ject

es i/

o m

aqui

nària

Cos

sos

estra

nys

als

ulls

Cre

mad

es fí

siqu

es i

quím

ique

s

Exp

osic

ió a

font

s llu

min

oses

per

illos

es

Ince

ndis

Inha

laci

ó de

sub

stàn

cies

tòxi

ques

Inun

daci

ons

Pro

jecc

ions

d’o

bjec

tes

i/o fr

agm

ents

Sob

rees

forç

os

Sor

olls

Trau

ma

sono

r

Trep

itjad

a so

bre

obje

ctes

pun

xant

s

Vib

raci

ons

Armilla reflectant per a senyalista

Barrets de palla

Botes d’aigua

Bossa portaeines

Calçat protecció cops mecànics

Calçat de protecció sense sola antiperforant

Casc protector cap riscos mecànics

Cinturó protecció lumbar

Equip de respiració autònom, revisat i carregat

Guants de protecció: abrassió

Guants de protecció: agents químics

Guants de protecció: calor

Impermeables, ...

Ulleres de seguretat contra arc elèctric

Ulleres de seguretat contra projecció de líquids

Ulleres de seguretat contra radiacions

Ulleres de seguretat d’ús bàsic

Ulleres d’oxitall

Mandil de cuir

Maniguets

Mascareta respiratòria a/filtre per fums soldadura

Pantalla facial abatible amb visor reixa metàl·lica, adaptable al casc

Pantalla facial soldadura elèctrica amb arnès subjecció cap i vidre visor obscur inactínic

Pantalla per soldador oxitall

Polaines soldador cobreix-calçat

Protectors auditius


18

6.3 PROTECCIONS ESPECIALS G E N E R A L S CIRCULACIÓ I ACCÉSS EN OBRA: S’estableix allò l’indicat a l’article 11 A de l’Annex IV del R.D. 1627/97 de 24/10/97 respecte a vies de circulació i zones perilloses. Els accessos de vehicles han de ser diferents dels del personal. En el cas d’emprar els mateixos, s’haurà de deixar un passadís protegit pel pas de persones, protecció que es realitzarà mitjançant tanques. En ambdós casos els passos han de ser de superfícies regulars, ben compactats i anivellats; si calgués realitzar pendents, es recomana que aquestes no superin un 11% de desnivell. Totes aquestes vies estaran degudament senyalitzades i periòdicament es procedirà al seu control i manteniment. Si hi haguessin zones d’accés limitat hauran d’estar equipades amb dispositius que evitin el pas dels treballadors no autoritzats. El pas de vehicles en el sentit d’entrada es senyalitzarà amb limitació de velocitat a 10 o 20 Km./h. i cedir el pas. S’obligarà la detenció amb un senyal de STOP en lloc visible de l’accés en sentit de sortida. En les zones on es preveu que poden produir-se caigudes de persones o vehicles hauran de col·locar-se balisses i protegir-les convenientment. Les maniobres de camions i/o formigoneres hauran de ser dirigides per un operari competent, i s’hauran de col·locar topalls per les operacions d’aproximació i buidat. El grau d’il·luminació natural serà suficient i en cas de llum artificial (durant la nit o quan no sigui suficient la llum natural) la intensitat serà l’adequada, citada en un altre lloc d’aquest estudi. En el seu cas, s’utilitzaran portàtils amb protecció antixoc. Les lluminàries estaran col·locades de forma que no suposin risc d’accidents pels treballadors (art. 9). Si els treballadors estiguessin especialment exposats a riscos en cas d’avaria elèctrica, es disposarà il·luminació de seguretat d’intensitat suficient. PROTECCIONS EN MÀQUINES: Tota la maquinària utilitzada durant l’obra, dispondrà de carcasses de protecció i resguardaments sobre les parts mòbils, especialment de les transmissions, que impedeixin l’accés involuntari de persones o objectes a aquests mecanismes, per evitar el risc d’atrapament. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES ELÈCTRICS INDIRECTES: Aquesta protecció consistirà en la posta a terra de les masses de la maquinària elèctrica associada a un dispositiu diferencial. El valor de la resistència a terra serà tant baix com sigui possible, i com màxim serà igual o inferior al quocient de dividir la tensió de seguretat (Vs), que en locals secs serà de 50 V i en els locals humits de 24 V, per la sensibilitat en ampers del diferencial (A). PROTECCIONS CONTRA CONTACTES ELÈCTRICS DIRECTES: Els cables elèctrics que presentin defectes del recobriment aïllant s’hauran de reparar per evitar la possibilitat de contactes elèctrics amb el conductor. Els cables elèctrics hauran d’estar dotats de clavelles en perfecte estat a fi que la connexió als endolls s’efectuï correctament. Els vibradors estaran alimentats a una tensió de 24 volts o per mig de transformadors o grups convertidors de separació de circuits. En tot cas seran de doble aïllament. En general, compliran amb allò especificat en l’actual i vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.


19

P R O T E C C I O N S E S P E C I A L S P A R T I C U L A R S A C A D A F A S E D ’ O B R A ENLLUMENAT PÚBLIC Caiguda d’objectes:

S’evitarà el pas de persones sota les càrregues suspeses; en tot cas s’acotaran les àrees de treball sota les càrregues citades. Els armats destinats als pilars es penjaran pel seu transport per mitjà d’eslingues ben enllaçades i provistes en els seus ganxos de tanca de seguretat. Preferentment el transport de materials es realitzarà per impedir el moviment de la càrrega. Condicions preventives de l’entorn de la zona de treball:

Se comprovarà que estan ben col·locades les baranes, forques, xarxes, malles o mènsules que es trobin en l’obra, protegint la caiguda d’alçada de les persones a la zona de treball. No s’efectuaran sobrecàrregues sobre l’estructura dels sostres, acopiant en el contorn dels capitells de pilars, deixant lliures les zones de pas de persones i vehicles de servei de l’obra. Ha de comprovar-se periòdicament el perfecte estat de servei de les proteccions col·lectives col·locades en previsió de caigudes de persones o objectes, a diferent nivell, en les proximitats de les zones d’acopi i de pas. L’apilat en alçada dels diversos materials s’efectuarà en funció de l’estabilitat que ofereixi el conjunt. Els petits materials hauran d’acopiar-se a granel en bateas, cubilots o bidons adequats, per que no es disseminin per l’obra. Es dispondrà en obra, per proporcionar en cada cas, l’equip indispensable a l’operari, una provisió de palanques, cunyes, barres, puntals, pics, taulers, brides, cables, ganxos i lones de plàstic. Per evitar l’ús continuat de la serra circular en obra, es procurarà que les peces de petit tamany i d’ús massiu en obra (p.e. cunyes), siguin realitzats en tallers especialitzats. Quan hagi peces de fusta que per les seves característiques tinguin que realitzar-se en obra amb la serra circular, aquesta reunirà els requisits que s’especifiquen en l’apartat de proteccions col·lectives. Es dispondrà d’un extintor de pols polivalent junt a la zona d’acopi i tall. Acopi de materials paletitzats:

Els materials paletitzats permeten mecanitzar les manipulacions de càrregues, essent en sí una mesura de seguretat per reduir els Sobreesforços, lumbàlgies, cops i atrapaments. També incorporen riscos derivats de la mecanització, per evitar-los s’ha de:

Acopiar els palets sobre superfícies nivellades i resistents. No s’afectaran els llocs de pas. En proximitat a llocs de pas s’han de senyalitzar mitjançant cintes de senyalització. L’alçada de les piles no ha de superar l’alçada que designi el fabricant. No acopiar en una mateixa pila palets amb diferents geometries i continguts. Si no s’acaba de consumir el contingut d’un palet es fleixarà novament abans de realitzar qualsevol manipulació.

Acopi de materials solts:

L’abastament de materials solts a obra ha de tenir una tendència a minimitzar, remetent-se únicament a materials d’ús discret. Els suports, cartel·les, encabellades, màquines, etc., es disposaran horitzontalment, separant les peces mitjançant tacs de fusta que aïllin l’acopi del terra i entre cada una de les peces. Els acopis es realitzaran sobre superfícies nivellades i resistents. No s’afectaran els llocs de pas. En proximitat a llocs de pas s’han de senyalitzar mitjançant cintes de senyalització. APERTURA DE POUS Circulació de vehicles en les proximitats de l’excavació:

Sempre que es prevegi interferència entre els treballs d’excavació i les zones de circulació de vianants o vehicles, s’ordenarà i controlarà per personal auxiliar degudament ensinistrat que vigili i dirigeixi la circulació. Estaran degudament senyalitzades les zones de pas dels vehicles que hagin d’accedir a l’obra, com camions, maquinària de moviment de terres, manteniment o servei. Sempre que sigui previsible el pas de vianants o vehicles junt a la vora de l’excavació es disposaran de tanques mòbils que s’il·luminaran cada 10 metres amb punts de llum portàtil. En general les tanques acotaran no menys d’un metre el pas de vianants i dos metres el de vehicles. S’establiran zones d’aparcament de vehicles i màquines, així com un lloc per l’acopi de materials, tenint en compte que els productes inflamables i combustibles, queden en un lloc segur fora de la zona d’influència dels treballs. Es prestarà especial atenció a la preservació de plantes i arbustos que s’hagin de tenir en compte para a la seva conservació, protecció i posterior trasllat. Condicions del centre de treball durant l’excavació per mitjans mecànics:

Las zones en que puguin produir-se despreniments de roques o arbres amb arrels descarnades, sobre persones, màquines o vehicles, hauran de ser senyalitzades, balissades i protegides convenientment. Els arbres, postes o elements inestables hauran d’apuntalar-se adequadament amb tornapuntes i jabalcons. A l’hivern establir un sistema d’il·luminació provisional de les zones de pas i treball, posant sorra i sal gruixuda sobre les basses susceptibles de gelades. A l’estiu procedir al reg previ de les zones de treball que puguin originar polsim durant la l’execució. Sempre que les obres es duen a terme en zones habitades o amb tràfic proper, es dispondrà a tot lo llarg de l’excavació, i a la vora contrària al que s’acopien els productes procedents de l’excavació, o en ambdós costats si aquests es retiren, tanques i pas col·locats a una distància no superior a 50 cm. dels talls d’excavació.


20

ASFALTAT Circulació de vehicles en les proximitats de l’asfaltat:

Sempre que es prevegi interferència entre els treballs d’asfaltat i les zones de circulació de vianants o vehicles, s’ordenarà i controlarà per personal auxiliar degudament adiestrat que vigili i dirigeixi la circulació. Estaran degudament senyalitzades les zones de pas dels vehicles que hagin d’accedir a l’obra, com camions, maquinària de moviment de terres, asfaltat, manteniment o servei. Sempre que sigui previsible el pas de vianants o vehicles a la vora de la zona a asfaltar, es disposaran tanques mòbils que s’il·luminaran cada 10 metres amb punts de llum portàtil. En general les tanques acotaran no menys d’un metre el pas de vianants i dos metres el de vehicles. S’establiran zones d’aparcament de vehicles i màquines, així com un lloc per l’acopi de materials, tenint en compte que els productes inflamables i combustibles quedin en un lloc segur fora de la zona d’influència dels treballs. Es prestarà especial atenció a la preservació de plantes i arbustos que s’hagin que tenir en compte per a la seva conservació, protecció i posterior trasllat. Els arbres postes o elements inestables hauran d’apuntalar-se adequadament amb tornapuntes i jabalcons. A l’hivern convé establir un sistema d’il·luminació provisional de les zones de pas i treball. Sempre que les obres es facin en zones habitades o amb tràfic proper, es disposaran en tot lo llarg de la zona a asfaltar tanques i passos que permetin la circulació sense perill per a persones i vehicles. COMPACTACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE TERRENYS Condicions generals del centre de treball en l’atalussat de terrenys:

S’acomplirà allò assenyalat a l’article 9 C de l’Annex IV del R. D. 1627/97, en allò que respecta a moviment de terres i excavació, fonamentalment en allò relatiu a detecció de cables subterranis i sistemes de distribució, en allò relatiu a evitar el risc de sepultament i el d’inundacions per irrupció accidental de l’aigua. Les zones en les que puguin produir-se despreniments de roques o arbres amb arrels descarnades, sobre persones, màquines o vehicles, hauran de ser senyalitzades, balissades i protegides convenientment. Els arbres postes o elements inestables hauran d’apuntalar-se adequadament amb tornapuntes i jabalcons. Si fos precís, s’hauria d’establir un sistema d’il·luminació provisional de les zones de pas i treball. A l’estiu procedir al reg previ de les zones de treball que puguin originar polsim durant el seu moviment. Els elements estructurals inestables que puguin aparèixer en el subsòl hauran d’estintolar-se adequadament, especialment si es tracta de construccions de fàbrica, de morter o formigó en massa. Sempre que existeixin interferències entre els treballs d’atalussat i les zones de circulació de vianants, màquines o vehicles, s’ordenaran i controlaran mitjançant personal auxiliar degudament adiestrat, que vigili i dirigeixi els seus moviments. S’establirà una zona de aparcament de vehicles i màquines, així com un lloc d’emmagatzematge i acopi de materials inflamables i combustibles (gasolina, gas-oil, olis, greixos, etc.) en lloc segur fora de la zona d’influència dels treballs. No es faran malbé les arrels crítiques de les plantes, arbusts o arbres que s’hagin de conservar, protegir i/o mantenir posteriorment. Se mantindran les zones de pas para persones i vehicles així com els acopis de materials d’excavació dins les distàncies adequades, indicades més endavant. ENDERROC MANUAL Condicions generals del centre de treball en fase d’enderroc:

Senyala l’article 12 C de l’Annex IV del R.D. 1627/97 que els treballs d’enderroc que puguin suposar un risc pels treballadors hauran d’estudiar-se, planificar-se i emprendre's sota la supervisió d’una persona competent i hauran d’adoptar-se les precaucions, mètodes i procediments apropiats, per aquests: Les zones en les que puguin produir-se despreniments o caiguda de materials o elements, procedents de l’enderroc, sobre persones, màquines o vehicles, hauran de ser senyalitzades, balissades i protegides convenientment. S’haurà d’establir un sistema d’il·luminació provisional de les zones de pas i de treball i les instal·lacions interiors, quedaran anul·lades i desconnectades, llevat les que foren necessàries per realitzar els treballs i proteccions. Els elements estructurals inestables hauran d’estintolar-se adequadament. Sempre que existeixin interferències entre els treballs d’enderroc i les zones de circulació de vianants, màquines o vehicles, s’ordenaran i controlaran mitjançant personal auxiliar degudament adiestrat, que vigili i dirigeixi els seus moviments. S’establirà una zona d’aparcament de vehicles i màquines, així com un lloc d’emmagatzematge i acopi de materials inflamables i combustibles (gasolina, gas-oil, olis, greixos, etc.) en lloc segur fora de la zona de influència dels treballs. Es seleccionaran les plantes, arbustos i arbres que sigui precís tenir en compte per la seva conservació, protecció, trasllat i/o manteniment posterior. En funció de l’ús que ha tingut la construcció a enderrocar hauran d’adoptar-se precaucions addicionals (p.e. en presència de residus tòxics, combustibles, deflagrants, explosius o biològics).


21

ENDERROC MECÀNIC Condicions de treball en fase d’enderroc

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. ESBROSSADA PER MITJANS MECÀNICS Condicions de treball en l’atalussat

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. EXCAVACIÓ MECANICA - RASES Circulació de vehicles en proximitat d’excavació

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Condicions de treball durant excavació amb mitjans mecànics.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. EXCAVACIÓ MECÀNICA A CEL OBERT Circulació de vehicles en proximitat d’excavació

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Condicions de treball durant excavació amb mitjans mecànics.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA BAIXA TENSIÓ Condicions preventives de l’entorn de la zona de treball:

Es comprovarà que estan ben col·locades les baranes, forques, xarxes, malles o mènsules que es trobin en l’obra, protegint la caiguda d’alçada de les persones a la zona de treball. No s’efectuaran sobrecàrregues sobre l’estructura dels sostres, acopiant en el contorn dels capitells de pilars, deixant lliures les zones de pas de persones i vehicles de servei de l’obra. Ha de comprovar-se periòdicament el perfecte estat de servei de les proteccions col·lectives col·locades en previsió de caigudes de persones o objectes a diferent nivell en les proximitats de les zones d’acopi i de pas. L’apilat en alçada dels diversos materials s’efectuarà en funció de l’estabilitat que ofereixi el conjunt. Els petits materials hauran d’acopiar-se a granel en batees, cubilots o bidons adequats, per que no es disseminin per l’obra. Es dispondrà en obra, per proporcionar en cada cas, l’equip indispensable a l’operari, una provisió de palanques, cunyes, barres, puntals, pics, taulers, brides, cables, ganxos i lones de plàstic. Per evitar l’ús continuat de la serra circular en obra, es procurarà que les peces de petit tamany i d’ús massiu en obra (p.e. cunyes), siguin realitzats en tallers especialitzats. Quan hagi peces de fusta que per les seves característiques tinguin que realitzar-se en obra amb la serra circular, aquesta reunirà els requisits que s’especifiquen en l’apartat de proteccions col·lectives. Es dispondrà d’un extintor de pols polivalent junt a la zona d’acopi i tall. Acopi de materials paletitzats:

Els materials paletitzats permeten mecanitzar les manipulacions de càrregues, essent en sí una mesura de seguretat per reduir els Sobreesforços, lumbàlgies, cops i atrapaments.

També incorporen riscos derivats de la mecanització. Per evitar-los s’ha de: Acopiar els palets sobre superfícies nivellades i resistents. No s’afectaran els llocs de pas. En proximitat a llocs de pas s’han de senyalitzar mitjançant cintes de senyalització. L’alçada de les piles no ha de superar l’alçada que designi el fabricant. No acopiar en una mateixa pila palets amb diferents geometries i continguts. Si no es termina de consumir el contingut d’un palet es fleixarà novament abans de realitzar qualsevol manipulació. Acopi de materials solts:

L’abastament de materials solts a obra s’ha de procurar minimitzar, remetent-se únicament a materials d’ús discret. Els suports, cartel·les, encabellades, màquines, etc., es disposaran horitzontalment, separant les peces mitjançant tacs de fusta que aïllin l’acopi del terra i entre cada una de les peces. Els acopis es realitzaran sobre superfícies nivellades i resistents. No s’afectaran els llocs de pas. En proximitat a llocs de pas s’han de senyalitzar mitjançant cintes de senyalització.


22

XARXA D’AIGUA POTABLE Caiguda d’objectes.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Condicions preventives de l’entorn en estructures.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Acopi d’ampolles d’oxigen i acetilè:

Els acopis d’ampolles que continguin gasos liquats a pressió es farà de forma que estiguin protegides dels raigs del sòl i de la intensa humitat, es senyalitzaran amb ròtuls de "NO FUMAR" i "PERILL: MATERIAL INFLAMABLE". Es dispondrà d’extintors adequats al risc. Els recipients d’oxigen i acetilè estaran en dependències separades i a la seva vegada separats de materials combustibles (fustes, gasolina, dissolvents, etc.). Acopi de material paletitzat.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Acopi de materials solts.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. CLAVEGUERAM Caiguda d’objectes.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Condicions preventives de l’entorn en estructures.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Acopi de material paletitzat.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Acopi de materials solts.

Protecció ja inclosa en el present estudi, vegi’s més a dalt. Acopi d’ampolles de gasos liquats de butà o propà:

Els acopis d’ampolles que continguin gasos combustibles a pressió es farà de forma que estiguin protegides dels raigs del sol i de la humitat. La seva presència es senyalitzarà amb ròtuls de "NO FUMAR" i "PERILL: MATERIAL INFLAMABLE". Es disposaran extintors de CO2 en les immediacions. Estaran en dependències separades de materials combustibles, oxidants i reductors (fustes, gasolina, dissolvents, etc.).


23

6.4 NORMATIVA A APLICAR EN LES FASES DE L’ESTUDI N O R M A T I V A G E N E R A L Exigeix el R.D. 1627/97 de 24 d’Octubre la realització d’aquest Estudi de Seguretat i Salut que ha de contindre una descripció dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant a tal efecte les mesures preventives adequades; relació de aquells altres que no han pogut evitar-se conforme a tot allò assenyalat anteriorment, indicant les proteccions tècniques que porten a reduir i les mesures preventives que els controlen. Han de tenir-se en compte, segueix el R.D., la tipologia i característiques dels materials i elements que hagin d’utilitzar-se, determinació del procés constructiu i ordre d’execució dels treballs. Tal és allò que es manifesta en el Projecte de Obra al que acompanya aquest Estudi de Seguretat i Salut. Sobre la base d’allò establert en aquest estudi, s’elaborarà el corresponent Pla de Seguretat i Salut en el Treball (art. 7 del citat R.D.) pel Contractista en el que s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en aquest estudi, en funció del seu propi sistema d’execució de l’obra o realització de les instal·lacions a què es refereix aquest Projecte. En aquest Pla es recolliran les propostes de mesures de prevenció alternatives que el contractista cregui oportunes, sempre que es justifiquin tècnicament i que aquests canvis no impliquin la disminució dels nivells de prevenció previstos. Aquest Pla haurà de ser aprovat pel Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’execució de les obres (o per la Direcció Facultativa si no fos precisa la Coordinació citada). A aquestes persones s’escau la comprovació, a peu d’obra, dels següents aspectes tècnics previs:

- Revisió dels plaços de l’obra o projecte d’instal·lacions - Replanteig - Maquinària i eines adequades - Mitjans de transport adequats al projecte - Elements auxiliars precisos - Materials, fonts d’energia a utilitzar - Proteccions col·lectives necessàries, etc.

Entre altres aspectes, en aquesta activitat s’haurà d’haver valorat la possibilitat d’adoptar alguna de les següents alternatives:

- Procurar anar cap a la normalització i repetitivitat dels treballs, per racionalitzar-lo i fer-lo més segur, amortitzable i reduir adaptacions artesanals i manipulacions perfectament prescindibles en obra. - Es procurarà projectar amb tendència a la supressió d’operacions i treballs que puguin realitzar-se en taller, eliminant d’aquesta manera l’exposició dels treballadors a riscos innecessaris. - L’inici dels treballs, tan sols haurà d’acometre’s quan es disposi de tots els elements necessaris per procedir al seu assentament i delimitació definides, de les zones de influència durant les maniobres, subministre de materials, així com el radi d’actuació dels equips en condicions de seguretat per les persones i la resta d’equips. - S’establirà un planning per l’avanç dels treballs, així com la retirada i acopi de la totalitat dels materials emprats, en situació d’espera.

Davant la presència de línies d’alta tensió, tant la grua com la resta de la maquinària que s’utilitzi durant l’execució dels treballs, guardaran la distància de seguretat d’acord amb allò indicat en el present estudi. Es revisarà tot allò relatiu a la instal·lació elèctrica, comprovant la seva adequació a la potència requerida i l’estat de conservació en el què es troba. Serà degudament cercada la zona en la qual pugui haver perill de caiguda de materials, i no s’hagi pogut apantallar adequadament la previsible paràbola de caiguda del material.

Com s’indica en l’art. 8 del R.D. 1627/97 de 24 d’Octubre, els principis generals de prevenció en matèria de seguretat i salut que recull l’art. 15 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals, hauran de ser presos en consideració pel projectista en les fases de concepció, estudi i elaboració del projecte d’obra i, en particular, al prendre les decisions constructives, tècniques i d’organització, amb la finalitat de planificar els diferents treballs i per a estimar la duració prevista dels mateixos. El Coordinador en matèria de seguretat i salut en fase de projecte serà el que coordini aquestes qüestions.

S’efectuarà un estudi d’acondicionament de les zones de treball, per preveure la col·locació de plataformes, torretes, zones de pas i formes d’accés, i poder-les utilitzar de forma convenient. Es dispondrà en obra, per proporcionar en cada cas, l’equip indispensable i necessari i la roba de protecció individual, com són: cascos, ulleres, guants, botes de seguretat homologades, impermeables i altres mitjans que puguin servir para eventualitats o socórrer i evacuar els operaris que puguin accidentar-se.

El personal haurà sigut instruït sobre la utilització correcta dels equips individuals de protecció, necessaris per la realització de la seva feina. En els riscos puntuals i esporàdics de caiguda des d’alçada, s’utilitzarà obligatòriament el cinturó de seguretat davant la impossibilitat de disposar de l’adequada protecció col·lectiva o observar-se buits al respecte per la integració de la seguretat en el projecte d’execució. Cita l’art. 10 del R.D. 1627/97 l’aplicació dels principis d’acció preventiva en les següents tasques o activitats: a) Manteniment de les obres en bon estat d’ordre i neteja b) Elecció de l’emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d’accés i la determinació de vies de pas i circulació. c) La manipulació dels diferents materials i mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius necessaris amb l’objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.


24

e) La delimitació i l'acondicionament de les zones d’emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular els perillosos. f) La recollida de materials perillosos utilitzats g) L’emmagatzematge i l’eliminació de residus i runa. h) L’adaptació dels diferents temps efectius a dedicar a les diferents fases del treball. i) La cooperació entre Contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms. j) Les interaccions o incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de treball o activitat que es desenvolupi de manera propera. Proteccions personals: Quan els treballs requereixin la utilització de roba de protecció personal, aquesta portarà el segell -CE- i serà adequada a cada tipus de risc que tracta de pal·liar, ajustant-se en tot allò establert en el R.D. 773/97 de 30 de Maig. En cas de que un treballador tingui que realitzar un treball esporàdic en alçades superiors a 2 m i no pugui ser protegit mitjançant proteccions col·lectives adequades, haurà d’anar provist de cinturó de seguretat homologat segons convingui (de subjecció o anticaigudes), en vigència d’utilització (no caducada), amb punts anclatge no improvisats, sinó previstos en projecte i en la planificació dels treballs, havent d’acreditar prèviament que ha rebut la formació suficient per part dels seus superiors jeràrquics, per ser utilitzat restrictivament, però amb criteri. Manipulació manual de càrregues: No es manipularan manualment per un sol treballador més de 25 Kg. Per l’aixecament d’una càrrega és obligatori el següent:

- Assentar els peus fermament entre ells, a una distància similar a l’amplada de l’esquena, apropant-se el més possible a la càrrega. - Flexionar els genolls, mantenint l’esquena recta. - Agafar l’objecte fermament amb les dues mans si és possible. - L’esforç d’aixecar el pes l’han de realitzar els músculs de les cames. - Durant el transport, la càrrega ha d’estar el més proper possible del cos, havent d’evitar-se els girs de la cintura.

Per la manipulació de càrregues llargues per una sola persona s’actuarà segons els següents criteris preventius:

- Portarà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l’alçada de l’esquena. - Avançar desplaçant les mans al llarg de l’objecte, fins arribar al centre de gravetat de la càrrega. - La càrrega es col·locarà en equilibri sobre l’esquena. - Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l’extrem davanter aixecat. - Es obligatòria la inspecció visual de l’objecte pesat a aixecar, per eliminar les arestes afilades. - Es obligatori l’ús d’un codi de senyals quan s’ha d’aixecar un objecte entre més d’una persona, per aportar l’esforç al mateix temps. Pot ser qualsevol sistema a condició de que sigui conegut o convingut per l’equip.

Manipulació de càrregues amb la grua En totes aquelles operacions que s’hagin de fer servir aparells elevadors, és recomanable l’adopció de les següents normes generals:

- Assenyalar de forma visible la càrrega màxima que pugui aixecar-se amb l’aparell elevador utilitzat. - Acoblar adequades tanques de seguretat als ganxos de suspensió dels aparells elevadors. - Utilitzar per l’elevació de materials, recipients adequats que els continguin, o que es subjectin les càrregues de forma que s’impedeixi el despreniment parcial o total de les mateixes. - Les eslingues portaran placa d’identificació a on constarà la càrrega màxima per la qual estan recomanades. - Si s’utilitzen cadenes, aquestes seran de ferro fos amb un factor de seguretat no inferior a 5 de la càrrega nominal màxima. Estaran lliures de nusos i s’enrotllaran en tambors o politges adequats. - Per l’elevació i transport de peces de gran longitud, s’utilitzaran palonniers o bigues de repart de càrregues, de forma que permeti espargir la llum entre recolzaments, garantitzant d’aquesta forma la horitzontalitat i estabilitat. - El gruísta, abans d’iniciar els treballs comprovarà el bon funcionament dels finals de cursa. Si durant el funcionament de la grua s’observés inversió dels moviments, es deixarà de treballar i s’avisarà immediatament a la Direcció Tècnica de l’obra.


25

MESURES PREVENTIVES DE TIPUS GENERAL D I S P O S I C I O N S M Í N I M E S D E S E G U R E T A T I D E S A L U T Q U E H A U R A N D ’ A P L I C A R – S E A L E S O B R E S Disposicions mínimes generals relatives als llocs de treball en les obres. Observació preliminar: Les obligacions previstes en la present part de l’annex s’aplicaran sempre que ho exigeixin les característiques de l’obra o de l’activitat, les circumstàncies o qualsevol risc. PART A A. Àmbit d’aplicació de la part A: La present part de l’annex serà d’aplicació a la totalitat de l’obra, inclosos els llocs de treball en les obres en l’interior i en l’exterior dels locals. B. Estabilitat i solidesa: 1) Haurà de procurar-se de forma apropiada i segura, l’estabilitat dels materials i equips i, en general, de qualsevol element que en qualsevol desplaçament pogués afectar a la seguretat i la salut dels treballadors. 2) L’accés a qualsevol superfície que disposi de materials que no ofereixen una resistència suficient, només s’autoritzarà en cas de què es proporcionin equips o mitjans apropiats per a què el treball es realitzi de manera segura. C. Instal·lacions de subministre i repartiment d’energia. 1) La instal·lació elèctrica dels llocs de treball en les obres haurà d’ajustar-se a allò que estableix en la seva normativa especifica. En tot cas, i a banda de disposicions específiques de la normativa citada, aquesta instal·lació haurà de satisfer les condicions que s’assenyalen en els següents punts d’aquest apartat. 2) Les instal·lacions hauran de projectar-se, realitzar-se i utilitzar-se de manera que no comportin cap perill d’incendi ni d’explosió i de forma que les persones estiguin degudament protegides contra els riscos d’electrocució per contacte directe o indirecte. 3) El projecte, la realització i l’elecció del material i dels dispositius de protecció, hauran de tenir en compte el tipus i la potència de l’energia subministrada, les condicions dels factors externs i la competència de les persones que tinguin accés a parts de la instal·lació. D. Exposició a riscos particulars: 1) Els treballadors no estaran en llocs a forts nivells de soroll, ni a factors externs nocius (gasos, vapors, pols). 2) Si alguns treballadors han de quedar-se en zones, a on l’atmosfera d’aquestes pugui contenir substàncies tòxiques o no tenir oxigen en quantitat suficient o ser inflamable, aquesta atmosfera haurà de ser controlada i hauran d’adoptar-se mesures de seguretat al respecte. 3) En cap cas podrà exposar-se a un treballador a una atmosfera confinada d’alt risc. Haurà d’estar sota vigilància permanent des de l’exterior per tal que es pugui auxiliar de forma eficaç i immediata. E. Temperatura: Ha de ser adequada per l’organisme humà durant el temps de treball, tenint en compte el mètode de treball i la càrrega física imposada. F. Il·luminació: 1) Els llocs de treball, els locals i les vies de circulació d’obres, hauran de disposar de suficient il·luminació natural (si és possible), i d’una il·luminació artificial adequada durant la nit i quan no sigui suficient la natural. S’utilitzaran portàtils antixoc i el color utilitzat no ha d’alterar la percepció dels colors de les senyals o pannells. 2) Les instal·lacions d’il·luminació dels locals, les vies i els llocs de treball hauran de col·locar-se de manera que no comportin riscos d’accidents pels treballadors. G. Espai de treball: Les dimensions del lloc de treball hauran de calcular-se de tal manera que els treballadors disposin de la suficient llibertat de moviments per realitzar les seves activitats, tenint en compte la presència de tot l’equip i material necessari. H. Primers auxilis. 1) Serà responsabilitat de l’empresari garantitzar que els primers auxilis puguin prestar-se en tot moment per personal amb la suficient formació al respecte. Així mateix, hauran d’adoptar-se mesures per garantitzar evacuació, a fi de rebre cures mèdiques, dels treballadors accidentats o afectats per una indisposició sobtada. 2) Quan el tamany de l’obra o el tipus d’activitat ho requereixin, haurà de comptar-se amb un o més d’un local per primers auxilis. 3) Els locals per primers auxilis hauran d’estar dotats de les instal·lacions i el material de primers auxilis indispensables, i tenir fàcil accés per les lliteres. Hauran d’estar senyalitzats conforme al Reial Decret sobre senyalització de seguretat i salut en el treball. 4) En tots els llocs en els quals les condicions de treball ho requereixin, s’haurà de disposar també de material de primers auxilis, degudament senyalitzat i de fàcil accés. Una senyalització clarament visible haurà d’indicar la direcció i el número de telèfon del servei local d’urgència. I. Dones embarassades i mares lactants: Les dones embarassades i les mares lactants hauran de tenir la possibilitat de descansar estirades en condicions adequades.


26

J. Treballadors minusvàl·lids: Els llocs de treball hauran d’estar acondicionats tenint en compten, en el seu cas, els treballadors minusvàl·lids. K. Disposicions diverses: 1) Els accessos i el perímetre de l’obra hauran de senyalitzar-se i destacar-se de forma que siguin clarament visibles i identificables. 2) En l’obra, els treballadors hauran de disposar d’aigua potable i, en el seu cas, de qualsevol altre beguda apropiada no alcohòlica en quantitat suficient, tant en els locals que ocupen com a prop dels llocs de treball. 3) Els treballadors hauran de disposar d’instal·lacions para poder menjar i, en el seu cas, per preparar els seus menjars en condicions de seguretat i salut. PART B Disposicions mínimes específiques relatives a llocs de treball en les obres en l’exterior dels locals. Observació preliminar: Les obligacions previstes en la present part de l’annex es paliaran sempre que ho exigeixin les característiques de l’obra o de l’activitat, les circumstàncies o qualsevol risc. A.- Estabilitat i solidesa: 1) Els llocs de treball mòbils o fixes situats per sobre o per sota del nivell de la cota de terreny, hauran de ser sòlids i estables tenint en compte: 1º.- El número de treballadors que els ocupen. 2º.- Les càrregues màximes que, en el seu cas, puguin tenir que suportar, així com la seva distribució. 3º.- Els factors externs que poguessin afectar-los. 2) En cas que els suports i els altres elements d’aquests llocs de treball no tinguessin estabilitat pròpia, s’haurà de garantitzar la seva estabilitat mitjançant elements de fixació apropiats i segurs amb la finalitat d’evitar qualsevol desplaçament inesperat o involuntari del conjunt o de part d’aquests llocs de treball. 3) Haurà de verificar-se de forma apropiada l’estabilitat i la solidesa, i especialment després de qualsevol modificació de l’alçada o de la profunditat del lloc de treball. B.- Caiguda d’objectes: 1) Els treballadors hauran d’estar protegits contra la caiguda d’objectes o materials. Per això s’utilitzaran sempre que sigui tècnicament possible, mesures de protecció col·lectiva. 2) Quan sigui necessari, s’establiran passos coberts o s’impedirà l’accés a les zones perilloses. 3) Els materials d’acopi, equips i eines de treball hauran de col·locar-se o emmagatzemar-se de forma que s’eviti la seva caiguda o la seva volcada. C.- Caigudes des d’alçada: 1) Les plataformes, bastides i passarel·les, així com els desnivells, buits i obertures existents en els pisos de les obres, que suposin pels treballadors un risc de caiguda des d’alçada superior a 2 metres, es protegiran mitjançant baranes o un altre sistema de protecció col·lectiva de seguretat equivalent. Las baranes seran resistents, tindran una alçada mínima de 90 centímetres i disposaran d’un recrescut de protecció, un passamà i una protecció intermitja que impedeixin el pas o lliscament dels treballadors. 2) Els treballs en alçada tan sols podran efectuar-se en principi, amb l’ajut d’equips concebuts a tal efecte o utilitzant dispositius de protecció col·lectiva, bé siguin baranes, plataformes o xarxes de seguretat. Si per la naturalesa del treball això no fora possible, hauran de disposar-se de mitjans d’accés segurs i utilitzar-se cinturons de seguretat amb anclatge o d’altres mitjans de protecció equivalent. 3) L’estabilitat i solidesa dels elements de suport i el bon estat dels mitjans de protecció hauran de verificar-se prèviament al seu ús, posteriorment de forma periòdica i cada cop que les condicions de seguretat puguin resultar afectades per una modificació, període de no utilització o qualsevol altre circumstància. D.- Factors atmosfèrics: Haurà de protegir-se als treballadors contra les inclemències atmosfèriques que puguin comprometre la seva seguretat i salut. E.- Bastides i escales: 1) Les bastides hauran de projectar-se, construir-se i mantenir-se convenientment de manera que s’eviti el seu desplom o que es desplacin accidentalment. 2) Les plataformes de treball, les passarel·les i les escales de les bastides hauran de construir-se, protegir-se i utilitzar-se de forma que s’eviti que les persones tinguin o estiguin exposades a caigudes d’objectes. A tal efecte, les mesures s’ajustaran al número de treballadors que vagin a utilitzar-les. 3) Les bastides hauran de ser inspeccionades per una persona competent: 1er.- Abans de la seva posada en servei. 2on.- A intervals regulars a partir d’aquell moment. 3er.- Després de qualsevol modificació, període de no utilització, exposició a la intempèrie, sacsejades sísmiques o qualsevol

altre circumstància que hagués pogut afectar la seva resistència o la seva estabilitat. 4) Les bastides mòbils hauran d’assegurar-se contra els desplaçaments involuntaris. 5) Les escales de mà hauran de complir les condicions de disseny i utilització senyalades en el Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.


27

F.- Vehicles i maquinària per moviment de terres i manipulació de materials: 1) Els vehicles i maquinària pel moviment de terres i per la manipulació de materials hauran d’ajustar-se a allò que s’estableix a la seva normativa específica. En tot cas, i a banda de disposicions específiques de la normativa citada, els vehicles i maquinària pel moviment de terres i per la manipulació de materials hauran de satisfer les condicions que s’assenyalen en els següents punts d’aquest apartat. 2) Tots els vehicles i tota maquinària pel moviments de terres i per la manipulació de materials hauran de: 1er.- Estar ben projectats i construïts, tenint en compte, en la mesura de lo possible, els principis de l’ergonomía. 2on.- Mantenir-se en bon estat de funcionament. 3er.- Utilitzar-se correctament. 3) Els conductors i personal encarregat de vehicles i maquinàries pels moviments de terres i manipulació de materials, hauran de rebre una formació especial. 4) Hauran d’adoptar-se mesures preventives per evitar que caiguin en l’excavació 5) Quan sigui adequat, les maquinàries per moviments de terres i manipulació de materials hauran d’estar equipades amb estructures concebudes per protegir el conductor contra l’aplastament, en cas de volcada de la màquina, i contra la caiguda d’objectes. G.- Instal·lacions, màquines i equip: 1) Les instal·lacions, màquines i equips utilitzats en les obres hauran d’ajustar-se a allò que estableix la seva normativa específica. En tot cas, i a banda de les disposicions específiques de la normativa citada, les instal·lacions, màquina i equips hauran de satisfer les condicions que s’assenyalen en els següents punts d’aquest apartat. 2) Les instal·lacions, màquines i equips -incloses les eines manuals o sense motor-, hauran de: 1º.- Estar ben projectats i construïts, tenint en compte en la mesura de lo possible, els principis de l’ergonomía. 2º.- Mantenir-se en bon estat de funcionament. 3º.- Utilitzar-se exclusivament pels treballs que hagin estat dissenyades. 4º.- Ser manipulades per treballadors que hagin rebut una formació adequada. 3) Les instal·lacions i els aparells a pressió hauran d’ajustar-se a allò que estableix en la seva normativa específica. H.- Moviments de terres, excavació, pous, treballs subterranis i túnels: 1) Abans d’iniciar els treballs de moviments de terres, hauran de prendre’s mesures per localitzar i reduir al mínim els perills deguts a cables subterranis i altres sistemes de distribució. 2) En les excavacions, pous, treballs subterranis o túnels, hauran de prendre’s les precaucions adequades:

1º.- Per prevenir els riscos de sepultament per despreniment de terres, caigudes de persones, terres, materials o objectes, mitjançant sistemes d’estintolaments, blindatge, talussos o d’altres mesures adequades.

2º.- Per prevenir la irrupció accidental d’aigua mitjançant els sistemes o mesures adequats. 3º.- Per garantitzar una ventilació suficient en tots els llocs de treball de forma que es mantingui una atmosfera apte per la

respiració que no sigui perillosa o nociva per la salut. 4º.- Per permetre que els treballadors puguin posar-se a cobert en cas de que es produeixi un incendi o una irrupció

d’aigua o la caiguda de materials. 3) Hauran de preveure’s vies segures per entrar i sortir de l’excavació. 4) Les acumulacions de terres, runa o materials i els vehicles en moviment hauran de mantenir-se allunyats de les excavacions o hauran de prendre’s les mesures adequades en el seu cas mitjançant la construcció de barreres, per evitar la seva caiguda en les mateixes o el derrumbament del terreny. I.- Instal·lacions de distribució d’energia: 1) Hauran de verificar-se i mantenir-se amb regularitat les instal·lacions de distribució d’energia presents en l’obra, en particular les que estiguin sotmeses a factors externs. 2) Les instal·lacions existents abans de l’inici de l’obra hauran d’estar localitzades, verificades i senyalitzades clarament. 3) Quan existeixen línies d’estesa elèctrica aèries que puguin afectar a la seguretat en l’obra, serà necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense tensió. Si això no fora possible, es col·locaran tanques o avisos per que els vehicles i les instal·lacions es mantinguin allunyats de les mateixes. En cas de que vehicles de l’obra haguessin de circular sota l’estesa, s’utilitzarà una senyalització d’advertència i una protecció de delimitació d’alçada. J.- Estructures metàl·liques o de formigó, encofrats i peces prefabricades pesades: 1) Les estructures metàl·liques o de formigó i els seus elements, els encofrats, les peces prefabricades pesades o els suports temporals i els estintolaments, només es podran muntar o desmuntar sota vigilància, control i direcció d’una persona competent. 2) Els encofrats, els suports temporals i els estintolaments hauran de projectar-se, calcular-se, muntar-se i mantenir-se de manera que puguin suportar sense risc les càrregues a que siguin sotmesos. 3) Hauran d’adoptar-se les mesures necessàries para protegir als treballadors contra els perills derivats de la fragilitat o inestabilitat temporal de l’obra. K.- Altres treballs específics: 1) Els treballs d’enderroc que puguin suposar un perill pels treballadors hauran d’estudiar-se, planificar-se i emprendre’s sota la supervisió d’una persona competent i hauran de realitzar-se adoptant les precaucions, mètodes i procediments apropiats. 2) En els treballs en teulades hauran d’adoptar-se les mesures de protecció col·lectiva que siguin necessaris en atenció a l’alçada, inclinació o possible caràcter o estat relliscós, per evitar la caiguda de treballadors, eines o materials. Així mateix quan hagi que treballar sobre o prop de superfícies fràgils, s’hauran de prendre les mesures preventives adequades per evitar que els treballadors les trepitgin inadvertidament o caiguin a través seu. 3) Els treballs amb explosius, així com els treballs en calaixos d’aire comprimit s’ajustaran a allò que estableix la seva normativa específica. 4) Les subjectaguíes hauran d’estar ben construïdes, amb materials apropiats i sòlids, amb una resistència suficient i provistes d’un equipament adequat per que els treballadors puguin posar-se a cobert en cas d’irrupció d’aigua i de materials. 5) La construcció, el muntatge, la transformació o el desmuntatge d’un subjectaguía haurà de realitzar-se únicament sota la vigilància d’una persona competent. Així mateix les subjectaguíes hauran de ser inspeccionades per una persona competent a intervals regulars.


28

Evacuació de runes: Evacuació de runes es no s’ha de realitzar mai per "llançaments lliures" de les runes des de nivells superiors fins el terra. S’utilitzaran cistells, bateas en el cas de realitzar-se amb la grua, encara que es recomana l’ús de tubs de descàrrega per la seva economia i independència de la grua. En evacuació de runes mitjançant tubs de descàrrega s’han de seguir les següents mesures de precaució:

- Seguir detalladament les instruccions de muntatge facilitades pel fabricant. - Els trossos de runa de grans longituds es fragmentaran, amb objecte de no produir bloqueigs en el tub. - En el punt de descàrrega final es situarà un contenidor que faciliti evacuació, i disminueixi la dispersió de l’acopi. - Les immediacions del punt de descàrrega es delimitaran i es senyalitzarà el risc de caiguda d’objectes.

N O R M A T I V A P A R T I C U L A R A C A D A F A S E D ‘ O B R A ENLLUMENAT PÚBLIC Entre altres aspectes, en aquesta activitat s’haurà d’haver sospesat la possibilitat d’adoptar alguna de les següents alternatives: - Tendir a la normalització i repetitivitat dels treballs, per racionalitzar-lo i fer-lo més segur, amortitzable i reduir adaptacions artesanals i manipulacions perfectament prescindibles en obra.

- Es procurarà projectar amb tendència a la supressió d’operacions i treballs que puguin realitzar-se en taller, eliminant d’aquesta forma l’exposició dels treballadors a riscos innecessaris.

- En general les tanques acotaran no menys de 1 m el pas de vianants i 2 m el de vehicles.

- Després d’haver adoptat les operacions prèvies (apertura de circuits, bloqueig dels aparells de tall i verificació de l’absència de tensió) a la realització dels treballs elèctrics, s’hauran de realitzar en el propi lloc de treball, les següents:

- Verificació de l’absència de tensió i de retorns. - Posada en curtcircuit el més proper possible del lloc de treball i en cada un dels conductors sense tensió, incloent el neutre i els conductors d’enllumenat públic, si existissin. Si la xarxa conductora és aïllada i no pot realitzar-se la posada en curtcircuit, haurà de procedir-se com si la xarxa estigués en tensió, en quant a protecció personal es refereix. - Delimitar la zona de treball, senyalitzant-la adequadament si existeix la possibilitat d’error en la identificació de la mateixa.

Proteccions personals: Els guants aïllants, a més d’estar perfectament conservats i ser verificats freqüentment, hauran d’estar adaptats a la tensió de les instal·lacions o equips en els quals es realitzin treballs o maniobres. En els treballs i maniobres sobre fusibles, seccionadors, borns o zones en tensió en general, en les que pugui cebar-se intempestivament l’arc elèctric, serà preceptiu l’ús de: casc de seguretat normalitzat per A.T., pantalla facial de policarbonat aïllat, ulleres amb ocular filtrant de color òpticament neutre, guants dielèctrics (en l’actualitat es fabriquen fins a 30.000 V), o si es precisa molta precisió, guants de cirurgià sota guants de tacte en pell de xai curtida al crom amb maniguets incorporats (tipus taposaro). Intervenció en instal·lacions elèctriques Per garantitzar la seguretat dels treballadors i per minimitzar la possibilitat de que es produeixin contactes elèctrics directes, a l’intervenir en instal·lacions elèctriques realitzant treballs sense tensió, es seguiran al menys tres de les següents regles (cinc regles d’or de la seguretat elèctrica):

- El circuit s’obrirà amb tall visible. - Els elements de tall s’enclavaran en posició d’obert, si és possible amb clau. - Es senyalitzaran els treballs mitjançant cartell indicador en els elements de tall "PROHIBIT MANIOBRAR PERSONAL TREBALLANT". - Es verificarà l’absència de tensió amb un discriminador de tensió o medidor de tensió. - Es curtcircuitaran les fases i es connectarà a terra.

Els treballs en tensió es realitzaran quan existeixin causes molt justificades, es realitzaran per part de personal autoritzat i adiestrat en els mètodes de treball a seguir, estant en tot moment present un Cap de treballs que supervisarà la feina del grup de treball. Les eines que utilitzin i roba de protecció personal hauran de ser homologats. Al realitzar treballs en proximitat a elements en tensió, s’informarà al personal d’aquest risc i es prendran les següents precaucions:

- En un primer moment es considerarà si és possible tallar la tensió en aquells elements que produeixen el risc. - Si no és possible tallar la tensió es protegirà mitjançant mampares aïllants (vinil).


29

APERTURA DE POUS La Coordinació de Seguretat i Salut en fase de projecte haurà de tenir en compte en aquesta fase tots aquells aspectes del procés productiu que, d’una o d’altre forma, poden posar en perill la salut i integritat física dels treballadors o de terceres persones alienes a l’obra. Aspectes tècnics a tenir en compte en el procés constructiu

- L’existència o no de conduccions elèctriques o de gas, amb la finalitat de sol·licitar a la companyia corresponent la posició i solució a adoptar, així com la distància de seguretat a distribucions aèries de conducció d’energia elèctrica. - Plànols de l’existència de col·lectors, desguassos i galeries de servei. - Estudi geològic i geofísic del terreny en el que es procedirà a l’excavació a fi de detectar la presència de cables o conduccions subterrànies. - Estudi de les edificacions col·lindants amb el pou. - Estudi de la climatologia del lloc a fi de controlar l’aigua tant subterrània com procedent de pluja. - Detecció de petites cavitats per mitjà d’estudis microgravimètrics. - Presència d’arbres col·lindants amb arrels profundes que poden possibilitar el despreniment de la massa de terreny assentat.

Amb totes aquestes dades, es seleccionaran les tècniques més adequades a emprar en cada cas concret, i les que més garanties de seguretat ofereixi als treballadors que executen l’obra. Treballs previs i de protecció Hauran d’estar perfectament localitzats tots els serveis afectats, ja sigui aigua, gas o electricitat, que puguin existir dins el radi d’acció de l’obra d’excavació, i gestionar amb la companyia subministradora el seu desviament o l’eliminació del tram afectat (fora de servei). La zona de treball estarà rodejada d’una tanca d’alçada no menor de 2 m. Les tanques es situaran a una distància de la vora de l’excavació no menor de 1,50 m. Quan sigui previsible el pas de vianants o vehicles junt a la vora del pou es dispondrà de tanques mòbils que s’il·luminaran cada 10 metres amb punts de llum portàtil i grau de protecció no menor de IP-44 segons UNE 20.324. En general les tanques acotaran no menys de 1 m el pas de vianants i 2 m el de vehicles. Quan s’hagin d’arrencar arbres, s’acotarà la zona, es tallaran per la seva base atirantant-los prèviament i batent-los en darrera instància. Es dispondrà en obra, per proporcionar en cada cas, l’equip indispensable i necessari, tal com pales, pics, barres, així com taulers, puntals, i la roba de protecció individual com cascs, ulleres, guants, botes de seguretat homologades, impermeables i altres mitjans que puguin servir per eventualitats o socórrer i evacuar els operaris que puguin accidentar-se. Apuntalament de pous Pou de secció quadrada Es tracta d’una simple variació de l’encofrat de rases en el que l’apuntalament afecta a paraments enfrontats l’un contra l’altre, i es realitza amb taulers solts fixant amb cunyes les corretges o veles corresponents i disposant els estampidors de tal forma que permetin una secció lliure suficient per l’accés dels operaris i el moviment de materials. Pou de secció rectangular (sistema de quadres de mina) Es tracta de la confecció de calaixos d’apuntalament ajustats a les dimensions del pou. Els quadres són autoportants, subjectant-se per pressió entre sí l’estructura de fusta que componen cada un d’ells, i encastant els uns amb els altres a mitja fusta. La distància entre quadres sol ser d’un metre a eixos, i la longitud de tauler sobre 1,25 m, mesura suficient per permetre el seu solapament. Els extrems inferiors dels taulers que componen el forrat, han d’anar tallades a biaix de cartabò, per facilitar la inca en el fons de l’excavació, a mesura que aquesta avança. Iniciada l’excavació, i amb una profunditat suficient (aproximadament 0,80 m), es col·loca el primer quadre apretant-lo contra les parets del terreny per mitjà de cables i cunyes. Aquestes cales han de col·locar-se alternades, deixant espais lliures per introduir els passos de tauler corresponent. Simultàniament entre l’excavació i la inca del folre de tauler s’arriba a la profunditat necessària per repetir el procés amb el quadre següent. És convenient incar els passos de tauler donant una lleugera inclinació cap el terreny, ja que en cas contrari s’aniria produint un estretament de la secció del pou a mesura que s’augmentés la profunditat. Pou circular (sistema d’anelles) Consisteix en un folrat de taulers verticals i estrets que s’acoblen a la corbatura dels paraments, sostinguts amb unes anelles metàl·liques, sobre les quals s’acunyen fortament. Aquest sistema s’utilitza en zones aïllades i trams curts, quan la qualitat del


30

terreny és perfectament estable i es veu atravessat per alguna capa que crea certs dubtes. L’inconvenient que presenta aquest sistema és el de la discontinuïtat, produïda per la longitud. COMPACTACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE TERRENYS La Direcció Facultativa haurà d’haver previst després d’estudiar els estudis geològics i històric-urbanístics del solar i les dades aportades per les companyies subministradores de serveis urbans, l’existència de dipòsits o canalitzacions soterrades, així com possibles filtracions de productes químics o residus de plantes industrials de procés, properes a la zona afectada pel talús, havent de prendre les decisions oportunes en quant a comunicació a les companyies dels serveis afectats i medicions de toxicitat, límits d’explosivitat o anàlisis complementaris, previs a la realització dels treballs. De la mateixa forma es procedirà front la detecció de mines, simes, corrents subterranis, pous, etc. La determinació de la inclinació en la formació de talús és també competència de la Direcció Facultativa i reflexats en la Documentació Tècnica, que haurà de consensuar amb el Contractista executor dels treballs per fixar el tipus de desnivell més adequat i mesures addicionals de contenció dels terrenys en funció dels mateixos i dels recursos disponibles, així com dels usos i costums de la zona. La Documentació Tècnica contindrà: Factors interns - Característiques del terreny. - Forma i alteracions de les capes estratigràfiques. - Components del terreny. - Zones plàstiques. - Granulometría. - Esquerdament. - Densitat. - Assentaments. - Angle de fregament intern. - Esteses elèctriques subterrànies i conduccions per aigua i gas. - Grau de saturació. - Permeabilitat. - Plasticitat. Factors externs - Consistència. - Sobrecàrregues. - Compacitat. - Edificacions properes. - Resistència a compressió. - Pavimentació preexistent. - Helacitat. - Terres extretes. - Nivell de la capa freàtica. - Maquinària i elements de transport. - Empenta activa. - Forma d’execució del talús. Vibracions - Profunditat. - Per maquinària i transport intern. - Secció. - Proximitat a calçades amb tràfic. - Maquinària a utilitzar. - Treballs de pilotatge propers. - Acopi. - Moviment de maquinària i vehicles de transport (senyalització). Climàtics Afectació de línies i serveis - Pluja. - Proteccions. - Neu. - Atalussat de parets. - Calor. - Entibació complementària. - Gel. - Vent. Estintolaments i recalçats complementaris Baranes -Càlculs justificatius. - Forma de disposició. -Dimensionat d’elements resistents. - Distància a la vora de l’excavació. -Forma de muntatge i desmuntatge. - Resistència. -Programa d’avanç. - Dimensions. Accés i evacuació del fons del talús Mòbils - Fixes. - Número d’escales. - Situació. - Dimensionat de les escales. - Número dels mateixos. - Dimensionat. Situació - Fixacions. - Número dels mateixos. - Inclinació. - Dimensionat. - Forma d’execució. Estintolament d’edificacions i construccions properes - Situació. - Número dels mateixos. Els operadors de la maquinària emprada en les tasques d’execució i sanejament de talús, hauran d’estar habilitats per escrit pel seu Responsable Tècnic superior i conèixer les regles i recomanacions que venen especificades en el manual de conducció i manteniment subministrat pel fabricant de la màquina, assegurant-se igualment de que el manteniment ha sigut efectuat i que la màquina està a punt pel treball. En la fase d’excavació s’hauran neutralitzat o protegit les escomeses de les instal·lacions, d’acord amb les companyies subministradores. S’obturarà el clavegueram i es comprovarà si s’han buidat tots els dipòsits i tuberies d’antigues construccions. En el perímetre de les zones excavades, a l’inici dels treballs, i sempre que sigui previsible el pas de vianants o vehicles junt a la vora del tall de terreny, es disposaran tanques mòbils que s’il·luminaran cada 10 m, amb punts de llum portàtil i grau de protecció


31

conforme a norma UNE 20.324. En general les tanques acotaran no menys de 1 m el pas de vianants i 2 m el de vehicles. Quan els vehicles circulen en direcció normal al tall, la zona acotada s’ampliarà en aquesta direcció a dos vegades la profunditat del talús i no menys de 4 m quan sigui precisa la senyalització vial de reducció de velocitat. Es protegiran els elements de Servei Públic que puguin ser afectats pel talús, com boques de reg, tapes i embornals de drenatge, arbres, faroles, etc. S’establirà el sistema de drenatge provisional, per impedir l’acumulació d’aigües superficials que puguin perjudicar al talús, serveis o fonaments de finques col·lindants. De forma general, l’acopi de materials i les terres extretes en desmunts amb talús de profunditat superior a 1,50 m, es dispondrà a distancia no menor de 2 m de la vora del tall. Els buits horitzontals que puguin quedar al descobert sobre el terreny a causa dels treballs, les dimensions dels quals puguin permetre la caiguda de persones al seu interior, hauran de ser condenats al nivell de la cota de treball, instal·lant, si és precís, passarel·les completes i reglamentàries pels vianants o personal d’obra. Sempre que existeixi la possibilitat de caiguda des d’alçada d’operaris que realitzin tasques esporàdiques a més de 2 m, hauran d’utilitzar cinturó de subjecció amarrats a punt sòlid. No es suprimiran els elements atirantats o d’arriostrament en tant en quant no es suprimeixin o contrarestin les tensions que incideixen sobre aquests. Inversament, es procedirà a l’atirantat d’aquells arbres de gran tamany, o apuntalats i reforçant els elements verticals o masses rocoses que eventualment durant alguna part de l’operació de sanejament i retirada, amenacin amb equilibri inestable. Especialment es reforçarà aquesta mesura si la situació es produeix per interrupció del treball al finalitzar la jornada. Les restes de roca i/o construcció que traspassen els límits del talús, no es treuràn ni descalçaran sense prèvia autorització de la Direcció Facultativa. La maquinària utilitzada pels treballs d’excavació i terraplenat estarà assentada sobre superfícies de treball suficientment sòlides, i a criteri de la Direcció Facultativa, capaç de suportar sobradament, els pesos propis i les càrregues dinàmiques afegides per efecte de les tasques a realitzar. Els estabilitzadors i elements de llastre i assentament estable de la maquinària, estaran emplaçats en els llocs previstos pels seus respectius fabricants. Durant els treballs poden aparèixer elements arquitectònics o arqueològics i/o artístics ignorats. La presència d’aquests ha de fer-se saber a l’Ajuntament i suspendre cautelarment els treballs en aquesta àrea de l’obra. Els artefactes o ingenis bèl·lics que poguessin així mateix aparèixer, hauran d’immediatament posar-se en coneixement de l’Administració competent (Mossos d’Esquadra, Policia, Guàrdia Civil). L'aparició de dipòsits o canalitzacions soterrades, així com filtracions de productes químics o residus de procés industrial, en el subsòl, han de ser llocs en coneixement de la Direcció Facultativa de l’obra, per que adopti les ordres oportunes en allò relatiu a mesures contra toxicitat, límits d’explosivitat o anàlisis complementaris, previs a la reanudació dels treballs. D’igual forma es procedirà front l’aparició de mines, simes, corrents subterrànies, pous, etc. És recomanable que el personal que intervingui en els treballs, tinguin actualitzades i amb les dosis de reforç preceptives, les corresponents vacunes antitetànica i antitífica. Els talussos, si han de mantenir-se durant llarg temps, en espera de la reforestació, hauran de ser protegits de la pluja, utilitzant per això làmines de plàstic o plantacions que continguin la capa exterior del subsòl. En qualsevol cas, ha d’establir-se una vigilància sobre l’acció de l’aigua o dessecació, o en el cas de la neu, sobre la influència en la seva estabilitat, de la maquinària pesada o vibratòria que hagi en les immediacions i de les càrregues estàtiques que puguin haver-se col·locat a les vores. És bona norma la de donar als talussos ànguls iguals als observats pel mateix terreny en les immediacions, sempre que no existeixin corrents d’aigua que puguin socavar el talús a crear. Quant més vell sigui el talús model, més garanties es tindran a l’imitar-lo. L’orientació del talús, que copiarem, ha de ser anàloga a la del que creem, ja que els processos de congelació o fluxió podrien ser diferents en altres orientacions. Són especialment delicats els talussos amb argiles en presència d’aigües, ja siguin de pluges, ja subterrànies, doncs poden arribar a comportar-se com autèntics fluids i agafar pendents del 10 % o menors. En els terrenys rocosos és imprescindible analitzar els estrats i vigilar el grau de fisuració. Les matèries que puguin existir entre estrats poden arribar a comportar-se com lubricants, facilitant els lliscaments. Com ja s’ha indicat, ha d’evitar-se a tota costa, amuntegar productes procedents de l’excavació a les vores dels talussos ja que, a més de la sobrecàrrega que puguin representar, poden arribar a embassar aigües, originant filtracions que poden arribar a arruïnar el talús. És una bona Tècnica crear bermes en talussos d’alçades de més de 1,50 m. ENDERROC MECÀNIC Els operadors de la maquinària emprada en l’enderroc hauran de conèixer les regles i recomanacions que venen especificades en el manual de conducció i manteniment subministrat pel fabricant de la màquina, assegurant-se igualment que el manteniment ha estat efectuat i que la màquina està a punt pel treball.


32

Controls previs de la maquinària Abans de posar l’enginy en marxa, l’operador haurà de realitzar una sèrie de controls, d’acord amb el manual del fabricant

- Mirar al voltant de la màquina per observar les possibles fugues de oli, les peces o conduccions en mal estat, etc., - Comprovar els focus, les llums de posició, els intermitents i llums de STOP. - Comprovar l’estat dels pneumàtics en quant a pressió i talls en els mateixos, o estat de les orugues en els casos que procedeixi. - Tots els dispositius indicats per les màquines utilitzades en l’enderroc, en l’apartat "Mitjans Auxiliars" hauran d’estar al seu lloc, i en perfectes condicions d’eficàcia preventiva. - Comprovar els nivells d’oli i aigua. - Netejar els netejaparabrises, els miralls i retrovisors abans de posar en marxa la màquina, treure tot el que pugui dificultar la visibilitat. - No deixar draps en el compartiment del motor. - El lloc de conducció ha d’estar net, treure les restes d’oli, greix o fang del terra, les zones d’accés a la cabina i els agafadors. - No deixar en el terra de la cabina de conducció objectes diversos tal com eines, draps, etc. Utilitzar a tal efecte la caixa d’eines. - Comprovar l’alçada del seient del conductor, la seva comoditat i visibilitat des del mateix.

- Al realitzar la posada en marxa i iniciar els moviments amb la màquina, l’operador haurà d’especialment :

- Comprovar que ningú es troba en les immediacions de la màquina, i si hi ha algú, alertar de la maniobra per que es posi fora de la seva àrea d’influència. - Col·locar tots els mandos en punt mort. - Seure’s abans de posar en marxa el motor. - Quedar-se assegut al conduir. - Verificar que les indicacions dels controls son normals. - No mantenir el motor d’explosió en funcionament en locals tancats sense el filtre corresponent que reguli les emissions de monòxid de carboni.

- En lloc obert i segur, verificar el bon funcionament dels frens principals i de parada, fer girar el volant en els dos sentits a petita velocitat o maniobrant les palanques, col·locar les diferents velocitats.

ESBROSSADA PER MITJANS MECÀNICS La Direcció Facultativa haurà d’haver previst després dels estudis geològics i històric-urbanístics del solar i les dades aportades per les companyies subministradores de serveis urbans, l’existència de dipòsits o canalitzacions soterrades, així com filtracions de productes químics o residus de plantes industrials de procés, properes al solar a esbrossar, havent de prendre les decisions oportunes en quant a comunicació a les companyies dels serveis afectats i medicions de toxicitat, límits d’explosivitat o anàlisis complementaris, previs a la realització dels treballs. De la mateixa forma es procedirà a la detecció de mines, simes, corrents subterrànies, pous, etc. Els operadors de la maquinària emprada en les tasques d’esbrossada hauran d’estar habilitats per escrit pel seu Responsable Tècnic superior i conèixer les regles i recomanacions que venen especificades en el manual de conducció i manteniment subministrat pel fabricant de la màquina, assegurant-se igualment que el manteniment ha sigut efectuat i que la màquina està a punt pel treball. Abans de posar la màquina en marxa, l’operador haurà de realitzar una sèrie de controls, d’acord amb el manual del fabricant, similars als ja especificats en l’apartat d’enderroc mecànic. Tots els dispositius indicats per les màquines utilitzades en l’esbrossada, en l’apartat "Mitjans Auxiliars" hauran d’estar en al seu lloc, i en perfectes condicions d’eficàcia preventiva. Abans d’iniciar l’esbrossada es neutralitzaran les escomeses de les instal·lacions, d’acord amb la Companyies subministradores. S’obturarà el clavegueram i es comprovarà si s’han buidat tots els dipòsits i tuberies d’antigues construccions. L’acopi de materials i les terres extretes en desmunts amb talls de profunditat superior a 1,30 m, es disposaran a distància no menor de 2 m de la vora del tall. Quan les terres extretes estiguin contaminades, en la mesura de lo possible, es desinfectaran així com la superfície de les zones esbrossades. En els talls de profunditat superior a 1,30 m, sempre que hagi operaris TREBALLANT al peu dels mateixos, s’haurà de mantenir un de retén en l’exterior, el qual podrà fer alhora la seva actuació de vigilància i la d’ajudant en el treball, donant l’alarma en cas de produir-se alguna emergència. Els buits horitzontals que puguin quedar al descobert sobre el terreny a causa dels treballs, les dimensions dels quals puguin permetre la caiguda de persones al seu interior, hauran de ser condenats al nivell de la cota de treball. Sempre que existeixi la possibilitat de caiguda des d’alçada d’operaris que realitzin tasques esporàdiques a més de 2 m, hauran d’utilitzar cinturó de subjecció ancorats a punt sòlid o sirga de desplaçament. No es suprimiran els elements atirantats o d’arriostrament en tant no es suprimeixin o contrarestin les tensions que incideixen sobre ells. Inversament, es procedirà a l’atirantat d’aquells arbres grans o apuntalats i reforçats els elements verticals o masses rocoses que eventualment durant alguna part de l’operació de sanejament i retirada, amenacen amb equilibri inestable. Especialment es reforçarà aquesta mesura si la situació es produeix per interrupció del treball al finalitzar la jornada.


33

S’evitarà la formació de pols regant lleugerament la superfície a esbrossar, així com la zona de pas de vehicles rodats. La maquinària utilitzada pels treballs d’esbrossada estarà assentada sobre superfícies de treball suficientment sòlides, i a criteri de la Direcció Facultativa, capaç de suportar sobradament, els pesos propis i les càrregues dinàmiques afegides per efecte de les tasques a realitzar. Els estabilitzadors i elements de llastrat i assentament estable de la maquinària, estaran emplaçats en els llocs previstos pels seus respectius fabricants. Ús adequat de la maquinària Els operadors de la maquinària emprada en la neteja de la zona de treball hauran de complir i fer respectar als seus companys les següents regles:

- No pujar passatgers. - No permetre l’estacionament ni la permanència de persones en les immediacions de les zones d’evolució de la màquina. - No utilitzar la pala carregadora com bastida o plataforma pel treball de persones. - No col·locar la pala carregadora per sobre de les cabines d’altres màquines. - La circulació en les immediacions de rases talussos o esglaons, haurà de realitzar-se a una distància superior o com mínim igual a la profunditat de la possible zona de volcada o caiguda. - Els pendents i les crestes dels talussos hauran d’estar netes i lliures. - No baixar de costat. Queda totalment prohibit accedir o baixar en marxa encara que sigui a poca velocitat. - Col·locar el camió paral·lelament a la pala carregadora. - Treballar sempre que sigui possible, amb vent posterior, per que la pols no impedeixi la visibilitat a l’operador. - Sempre que sigui possible, col·locar l’equip sobre una superfície plana, preparada i lliure, situada el suficientment lluny de les zones amb risc de esfondrament. Quan el terreny tingui pendent, frenar la màquina i treballar amb l’equip orientat cap el pendent. - Para desplaçar-se sobre un terreny en pendent, orientar el braç cap a la part de baix, tocant gairebé el terra. - Per l’extracció, treballar de cara al pendent. Al parar, orientar l’equip cap a la part alta del pendent i recolzar-lo en el terra. - Una pendent es baixa amb la mateixa velocitat que es puja. - Està absolutament prohibit baixar un pendent amb el motor parat o en punt mort. Baixar amb una marxa posada. - No enderrocar amb la cullera elements massissos en els que l’alçada per sobre del terreny sigui superior a la longitud de la projecció horitzontal del braç en acció.

En els treballs realitzats amb màquines en proximitat de línies elèctriques en tensió, es mantindrà la distància de seguretat establerta en les normes NTE-IEB "Instal·lacions de Electricitat. Baixa tensió", NTE-IEP "Instal·lacions de Electricitat. Posta a Terra" i MIEBT “Reglament Electrotècnic per a Baixa tensió”. Durant els treballs de neteja i esbrossada de la zona de treball poden aparèixer elements arquitectònics o arqueològics i/o artístics ignorats, la presència dels quals ha de donar-se a conèixer a l’Ajuntament i suspendre cautelarment els treballs en aquella àrea de l’obra. Els artefactes o enginys bèl·lics que poguessin així mateix aparèixer, hauran d’immediatament posar-se en coneixement de la Comandància més propera dels cossos de seguretat (Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil,...). ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT PER ABOCAMENT DIRECTE Quan sigui imprescindible que un vehicle durant l’abocament directe s’apropi a la vora de la rasa o talús, es disposaran de topalls de seguretat, comprovant-se prèviament la resistència del terreny al pes del mateix. Aquests topalls hauran d’estar col·locats abans de les operacions d’abocament del formigó. Les maniobres dels camions formigonera hauran de ser dirigides per un operari competent. Els conductors es baixaran dels vehicles, per la descàrrega del material, i s’ocuparan de la manipulació dels mandos per efectuar aquesta operació. El operari que desplegui el canal d’abocament del formigó, del camió formigonera, haurà de prestar molta cautela para no veure’s implicat en amputacions traumàtiques per cisallament en l’operació de basculament i encaix dels mòduls de prolongació. S’assignarà a l’equip de treballadors, unes distàncies mínimes de separació entre operaris, en funció dels mitjans auxiliars que estiguin fent-se servir, per que no es produeixin cops i interferències entre ells. Prescripcions de seguretat en les operacions d’abocament de formigó En els casos en els quals s’ utilitzi el motovolquet pel transport i abocament del formigó a l’interior de la rasa, s’haurà de tenir en compte les següents prescripcions de seguretat:

- Mai s’abocarà directament a la rasa, sinó a la vora de la mateixa, i procurant sempre que el motovolquet descansi sobre el terreny. - Es col·locaran topalls junt a les rases per les rodes davanteres. - S’haurà comprovat prèviament que estan col·locats el pòrtic antivolcades sobre el conductor, els contrapesos adequats sobre l’eix posterior de les rodes directores del motovolquet, i que la palanca d’accionament del basculant no té la molla de recuperació desgastada per l’ús. - Si es formigona en talussos més accentuats que l’adequat a les característiques del terreny, o bé es duen a terme mitjançant bermes que no reuneixin les condicions indicades, es dispondrà, a criteri de la Direcció Facultativa, d’un apuntalament, que per la seva forma i materials emprats ofereixin absoluta seguretat, d’acord amb les característiques del terreny. Es prohibirà realitzar feines de formigonat a peu de talussos que presentin símptomes d’inestabilitat.


34

- Les cintres i encofrats han de ser calculats per les càrregues màximes previsibles i en les condicions més desfavorables, tenint present els esforços dinàmics que s’originen durant l’abocament, i no es retiraran en tant no finalitzin els treballs, i es tingui absoluta certesa de que el formigó ha adquirit el seu curat mínim autoportant. - Quan un treballador tingui que realitzar la seva feina en alçades superiors a 2 m i no pugui realitzar-se amb les proteccions col·lectives adequades, haurà de ser provist de cinturó de seguretat (de subjecció o anticaigudes segons procedeixi), en vigència d’utilització (no caducada), amb punts anclatge no improvisats, sinó previstos en projecte i en la planificació dels treballs, havent d’acreditar prèviament que ha rebut la formació suficient per part dels seus superiors jeràrquics, per ser utilitzat restrictivament, però amb criteri. - No han de retirar-se els elements de contenció de paraments d’una excavació, mentre hagin d’estar al seu interior operaris formigonant a una profunditat igual o superior a 1,30 m sota el nivell del terreny. En aquest tipus de feina haurà de mantenir-se sempre un operari de retén en l’exterior, que podrà actuar com ajudant de treball i donarà l’alarma en cas de produir-se alguna emergència. - S’evitarà colpejar l’encofrat durant les operacions de formigonat. Els puntals, sopandes, taulers, cimbres o elements de moldeig i contenció del formigó, no s’utilitzaran per l’ascens o el descens, ni per la suspensió de conduccions o càrregues dinàmiques. - Las rases superiors a 1,30 m de profunditat, en les que s’hagin de realitzar treballs de formigonat estaran provistes d’escales preferentment metàl·liques, que rebassin en un metre el nivell superior del tall. Es dispondrà d’una escala per cada 30 metres de rasa oberta o fracció d’aquest valor, que haurà d’estar lliure d’obstacles i correctament arriostrada. - Un cop abocat el formigó en el fonament, amb una pala mecànica o bé manualment, es procedirà a la seva estesa horitzontal per tongades. - En operacions d’abocament manual dels formigons mitjançant carreta, la superfície per on passin aquestes estarà neta i lliure d’obstacles.

Com norma general es suspendran els treballs quan plogui, nevi o existeixi vent amb una velocitat superior a 50 km./h; en aquest últim cas es retiraran els materials i eines que puguin desprendre’s. Formigonat per cates La cata es formigonarà immediatament després de la seva excavació amb la finalitat d’eliminar lo abans possible el risc de caiguda dels paraments. Entre altres aspectes, en aquesta activitat s’haurà sospesat la possibilitat d’adoptar alguna de les següents alternatives:

- Anàlisi de la possibilitat d’utilitzar "taules d’encofrar", per evitar encofrats in situ i de treballs en alçada. - Estudi de la possibilitat alternativa de substituir el formigonat tradicional de taulers sobre sopandes per la realització de pre-llosa armada prefabricada, per evitar la costosa manipulació de taulers, sopandes i regletes, així com les freqüents caigudes d’operaris al sostre inferior, degut a franquícies i alabeigs dels taulers i subsegüent mal assentament.

Tendir a la normalització i repetitivitat del tipus de vànols i llums a cobrir, per racionalitzar el tipus d’encofrat, fer-lo més segur, amortitzable i reduir adaptacions artesanals i manipulacions perfectament prescindibles en obra. Es procurarà projectar amb tendència a la supressió de taulers de fusta i taulons, potenciant la utilització d’encofrats modulars de sopandes prefabricades i pell encofrant de metall o tauler fenòlic. O bé mitjançant l’ús de taules encofrants totalment protegides. S’haurà d’haver tingut en compte l’existència o no de conduccions elèctriques aèries. Aspectes tècnics relatius al procés constructiu La Coordinació de seguretat i salut en fase d’execució, Direcció Facultativa conjuntament amb el màxim Responsable Tècnic del Contractista a peu d’obra hauran de comprovar prèviament el conjunt dels següents aspectes:

- Revisió dels plànols del projecte i d’obra. - Replanteig. - Maquinària i eines adequades. - Bastides, cimbres i apuntalaments. - Encofrats (ubicació, alineació, possibles assentaments, estabilitat, obertures d’inspecció, preparació de superfície,

caiguda lliure del formigó i la seva influència en els armats, espai suficient pel treball de ferralla en el seu interior, neteja).

- Col·locació d’elements auxiliars embebits en el formigó. - Obertures no incloses en els plànols. - Condicions d’evacuació i emmagatzematge dels materials i mitjans auxiliars utilitzats per l’encofrat de lloses. - Previsió de les juntes de dilatació.

Els treballs no s’iniciaran quan plogui intensament, nevi i si s’han de realitzar desplaçaments amb grua en presència de puntes de vent superiors a 50 Km/h. S’efectuarà un estudi d’habilitació de les zones de treball, per preveure la col·locació de plataformes, torretes, zones de pas i plataformes d’accés, i poder-los utilitzar de forma convenient. Es restringirà el pas de persones sota les zones de vol, durant les operacions de manutenció de materials mitjançant l’ús de grua, col·locant-se senyals i balisses convenientment. Els buits horitzontals que puguin quedar al descobert sobre el terreny a causa dels treballs, les dimensions dels quals puguin permetre la caiguda de persones al seu interior, hauran de ser condenats al nivell de la cota de treball instal·lant -si es precís- passarel·les completes i reglamentàries pels vianants o personal d’obra. Aquesta norma haurà de complir-se quan existeixin esperes posicionades verticalment.


35

No s’instal·laran bastides en les proximitats de línies en tensió. Es poden estimar com correctes les següents distàncies de seguretat: 3 m per línies de fins a 5.000 V i 5 m per línies superiors als 5.000 V No es deixaran mai claus en les fustes. Es procurarà no rebassar mai el màxim de càrrega manual transportada per un sol operari, per sobre de 50 Kg. En la construcció de les escales fixes es procurarà que aquestes es realitzin en la seva totalitat, dotades d’esglaonat definitiu i protecció lateral en previsió de caigudes pel buit d’escala, a fi que puguin ser utilitzades pels operaris en els seus desplaçaments. Com a norma general es suspendran els treballs quan plogui, nevi o existeixi vent amb una velocitat superior a 50 km/h, en aquest últim cas es retiraran els materials i eines que puguin desprendre’s. EXCAVACIÓ MECÀNICA - RASES La Coordinació de Seguretat i Salut en fase de projecte haurà de tenir en compte en fase de projecte, tots aquells aspectes del procés productiu que, d’una o d’altre forma, puguin posar en perill la salut i integritat física dels treballadors o de terceres persones alienes a l’obra. Aspectes tècnics relatius al procés constructiu

- L’existència o no de conduccions elèctriques o de gas a fi de sol·licitar a la companyia corresponent la posició i solució a adoptar, així com la distància de seguretat a esteses aèries de conducció d’energia elèctrica. - Plànols de l’existència de col·lectors, desguassos i galeries de servei. - Estudi geològic i geofísic del terreny en el qual es procedirà a l’excavació a fi de detectar la presència de cables o conduccions subterrànies. - Estudi de les edificacions col·lindants de la zona a excavar. - Estudi de la climatologia del lloc a fi de controlar l’aigua tant subterrània com procedent de pluja. - Detecció de petites cavitats per mitjà d’estudis microgravimètrics. - Presència d’arbres col·lindants amb arrels profundes que puguin possibilitar el despreniment de la massa de terreny assentat.

Amb totes aquestes dades, es seleccionaran les tècniques més adequades a emprar en cada cas concret, i les que més garanties de seguretat ofereixi als treballadors que executen l’obra. Es protegiran els elements de Servei Públic que puguin ser afectats per l’excavació, com boques de reg, tapes, embornals de clavegueram, punts de llum etc. Hauran d’estar perfectament localitzats tots els serveis afectats, ja sigui d’aigua, gas o electricitat que puguin existir dins el radi d’acció de l’obra d’excavació, i gestionar amb la companyia subministradora el seu desviament o treballs per deixar el subministre fora de servei. La zona de treball estarà rodejada d’una tanca d’alçada no inferior de 2 m. Aquestes es situaran a una distància de la vora de l’excavació no inferior a 1,50 m. Quan sigui previsible el pas de vianants o vehicles junt a la vora de l’excavació es dispondrà de tanques que s’il·luminaran cada 10 metres amb punts de llum portàtil i grau de protecció no inferior a IP-44 segons UNE 20.324. En general les tanques acotaran no menys d’1 m el pas de vianants i 2 m el de vehicles. Quan es tinguin que treure arbres, s’acotarà la zona, es tallaran per la seva base atirantant-los prèviament i batent-los en darrera instància. Es dispondrà en obra, per proporcionar en cada cas, l’equip indispensable i necessari, tal com pales, pics, barres, així com taulers, puntals, i els elements de protecció individual com cascos, ulleres, guants, botes de seguretat homologades, impermeables i altres mitjans que puguin servir per eventualitats o socórrer i evacuar els operaris que puguin accidentar-se. L’excavació de rases s’executarà amb una inclinació de talús adequada a les característiques del terreny, havent de considerar perillosa tota excavació el pendent del qual sigui superior al seu talús natural. En les excavacions de rases es podran emprar bermes esglaonades, amb punts alts no superiors a 1,30 m en talls actualitzats del terreny amb angle entre 60° i 90° per una alçada màxima admissible en funció del pes específic del terreny i de la resistència del mateix. Quan no sigui possible l’ús de talussos com mesures de protecció contra despreniment de terres en l’excavació de rases i s’hagin de realitzar aquestes mitjançant talls verticals, hauran de ser apuntalades les seves parets a una profunditat igual o superior a 1,30 m. En talls de profunditat de més d’1,30 m els estintolaments hauran de sobrepassar, com a mínim, 20 centímetres el nivell superior del terreny i 75 centímetres la vora superior de talussos. En general, els estintolaments es treuràn quan a judici de la Direcció Facultativa ja no siguin necessàries i per franges horitzontals, començant sempre per la part inferior del tall. S’evitarà colpejar l’estintolament durant les operacions d’excavació. Els elements del mateix, no s’utilitzaran per l’ascens o el descens, ni s’utilitzaran per la suspensió de conduccions o recolzament de càrregues. No han de retirar-se les mesures de protecció d’una excavació mentre hagi operaris TREBALLANT a una profunditat igual o superior a 1,30 m sota el nivell del terreny.


36

En excavació de profunditat superior a 1,30 m, sempre que hagin operaris TREBALLANT al seu interior, es mantindrà un sempre de retén en el exterior, que podrà actuar com ajudant de treball i donarà l’alarma en cas de produir-se alguna emergència. Les rases superiors a 1,30 m de profunditat, estaran provistes d’escales preferentment metàl·liques, que rebassin en un metre el nivell superior del tall. Disposaran d’una escala per cada 30 metres de rasa oberta o fracció d’aquest valor, que haurà d’estar lliure d’obstacles i correctament arriostrada. Sempre que sigui previsible el pas de vianants o vehicles junt a la vora de les zones d’esbrossada amb tall del terreny, es disposaran tanques que s’il·luminaran cada 10 m amb punts de llum portàtil i grau de protecció conforme a norma UNE 20.324. En general les tanques acotaran no menys d’1 m el pas de vianants i 2 m el de vehicles. Quan els vehicles circulen en direcció normal al tall, la zona acotada s’ampliarà en aquesta direcció a dues vegades la profunditat del tall i no menys de 4 m quan sigui precís la senyalització vial de reducció de velocitat. L’acopi de materials i les terres extretes en desmunts amb talls de profunditat superior a 1,30 m, es dispondrà a distància no menor de 2 m de la vora del tall. Quan les terres extretes estiguin contaminades, es desinfectaran, en la mesura de lo possible, així com la superfície de les zones esbrossades. Donat que es tracta d’un treball amb perill de caiguda des d’alçada, es tindran en compte les mesures a tal efecte anteriorment descrites. Al tractar-se de maquinària semblant a la utilitzada per a l’esbrossada, les mateixes mesures de prevenció i seguretat abans exposades serveixen per aquesta unitat d’obra executada. En cas de trobar-se amb una línia elèctrica no prevista, inicialment s’hauran d’adoptar algunes de les següents mesures preventives:

- Suspendre els treballs d’excavació en les proximitats de la línia. - Descobrir la línia sense deteriorar-la i amb suma precaució. - Protegir la línia per evitar el seu deteriorament, impedir l’accés de personal a la zona i informar a la companyia subministradora. - Tots els treballs que es realitzin en les proximitats de línies en tensió, hauran de comptar amb la presència d’un Vigilant de la companyia subministradora.

Estintolament de rases amb fusta L’estintolament tradicional de fusta en rases es fundamenta bàsicament en tres tipus d’elements : VERTICALS, en les parets de la rasa, HORITZONTALS, que sostenen als anteriors al llarg de les parets constituïts per taulers llargs, i CODALS, que constitueixen els elements horitzontals i perpendiculars a l’eix de la rasa, de paret a paret afiançant els taulers llargs o, quan aquests no existeixen, sobre els elements verticals. L’estintolament de fusta és variable depenent del tipus de terreny, amplada i profunditat de la rasa. Es descriuen a continuació, a mode de referència, algunes dels estintolaments més comuns : Rases entre 1,2 m i 3 m de profunditat i fins 1 m d’ample.- Terreny dur i compacte, on no hagin existit excavacions paral·leles a menys de 3 m de les parets de la rasa: Taulers verticals de 50 mm x 150 mm separats 1,8 m entre eixos. Taulers llargs : cap. Codals : 2 Uts. de 50 mm x 150 mm fins 2,1 m de profunditat.

3 Uts. de 50 mm x 150 mm de 2,1 m a 3 m de profunditat. Terreny dur i compacte on hagin existit excavacions prèvies a menys de 3 m de les parets de la rasa : Taulers verticals de 50 mm x 150 mm separats 1,2 m entre eixos. Taulers llargs : cap. Codals : 2 Uts. de 50 mm x 150 mm fins 2,1 m de profunditat.

3 Uts. de 50 mm x 150 mm de 2,1 m a 3 m de profunditat. Terreny dur i compacte on hagi existit excavació a menys de 1,5 m de les parets de la rasa: Taulers verticals de 50 mm x 150 mm separats 0,90 m entre eixos. Taulers llargs : cap. Codals : 2Uts. de 50 mm x 150 mm fins 2,1 m de profunditat.

3 Uts. de 50 mm x 150 mm de 2,1 m a 3 m de profunditat. Estintolaments prefabricats: Sistema "Quillery" Consisteix en fer descendir uns pannells prefabricats (taulers sobre un tauló) de 2 a 2,50 m d’alçada amb els taulers situats del costat de la paret d’excavació, guiats mitjançant pèrtigues formant lliteres en plànol inclinat des de la coronació de la rasa fins l’aresta oposada, en el fons de l’excavació. Uns codals provisionals es col·loquen ràpidament, amb l’ajut d’una forquilla, entre dos pannells. A continuació, descendeix un operari per col·locar els codals metàl·lics definitius. Sistema "Peulabeuf" Constituït per elements metàl·lics en forma de túnel ovoidal, de 1,50 m de longitud, muntats a nivell del terra i posteriorment emplaçats sobre el fons de la rasa amb l’ajut de la pala mecànica. Solen utilitzar-se 6 elements, que es desplacen a mesura que avancen els treballs. Aquest sistema necessita que les parets de l’excavació siguin lleugerament inclinades.


37

Sistema "Krings Verbau" Format per escuts i codals extensibles metàl·lics, solidaris i articulats, que es fan descendir amb l’ajut de la pala excavadora o grua. Dos dels operaris totalment resguardats pels escuts d’estintolament, no tenen més que afiançar els codals, que unes vegades són mecànics (telescòpics amb passadors, etc.) i altres hidràulics, entre els dos escuts. Sistema de Entibació "tova" Desenvolupada recentment per companyies franceses de subministre d’aigua, consisteix en una lona geotèxtil de poliamida d’alta tenacitat (Dupont) amb allotjaments cosits i passants per allotjar les carreres o taulers llargs horitzontals d’alumini. Els elements verticals també d’alumini són independents de la pell tèxtil d’entibar, articulats i solidaris amb codals hidràulics accionables des de l’exterior de l’excavació, mitjançant grup de pressió portàtil, que aprissionen el teixit contra les parets de l’excavació. Aquest sistema és realment pràctic, eficaç i segur per a realització de rases fins 3 m de profunditat per part de brigades de pocs treballadors i amb una simple furgoneta com mitjà de transport. Sistema d’estintolament per pressió Es potser actualment el sistema més sofisticat d’estintolament mecanitzat, i que consisteix en la inca hidràulica d’uns pannells d’estintolament tipus tauler-estaques, que llisquen per dos guies paral·leles delimitades per l’amplada de la rasa a mode de "guillotines" amb calat condicionat a priori en funció dels serveis subterranis existents. L’excavadora treballa, doncs, amb l’estintolament ja realitzat i sense exposició del personal sota la rasant del terreny. En rases realitzades en el casc urbà, es fa preceptiu utilitzar el detector d’instal·lacions subterrànies i la realització de cates, per no afectar serveis. EXCAVACIÓ MECÀNICA A CEL OBERT La Coordinació de Seguretat i Salut en fase de projecte haurà de tenir en compte en fase de projecte, tots aquells aspectes del procés productiu que, d’una u altra forma, poden posar en perill la salut i integritat física dels treballadors o de terceres persones alienes a l’obra. Aquests aspectes ja s’han comentat anteriorment a l’apartat d’excavació amb mitjans mecànics. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ Entre altres aspectes, en aquesta activitat s’haurà d’haver ponderat la possibilitat d’adoptar alguna de les següents alternatives:

- Tendir a la normalització i repetitivitat dels treballs, per racionalitzar-lo i fer-lo més segur, amortitzable i reduir adaptacions artesanals i manipulacions perfectament prescindibles en obra. - Es procurarà projectar amb tendència a la supressió d’operacions i treballs que puguin realitzar-se en taller, eliminant d’aquesta forma l’exposició dels treballadors a riscos innecessaris. - S’efectuarà un estudi d’acondicionament de les zones de treball, per preveure la col·locació de plataformes, torretes, zones de pas i formes d’accés, i poder-los utilitzar de forma convenient. - En general, les tanques acotaran no menys d’1 m el pas de vianants i 2 m el de vehicles.

Després d’haver adoptat les operacions prèvies (apertura de circuits, bloqueig dels aparells de tall i verificació de l’absència de tensió) a la realització dels treballs elèctrics, s’hauran de realitzar en el propi lloc de treball, les següents: - Verificació de l’absència de tensió i de retorns.

Posta en curtcircuit el més proper possible del lloc de treball i en cada un dels conductors sense tensió, incloent el neutre i els conductors d’enllumenat públic, si existeixen. Si la xarxa conductora és aïllada i no pot realitzar-se la posta en curtcircuit, haurà de procedir-se com si la xarxa estigués amb tensió, en quant a protecció personal es refereix, així com delimitar la zona de treball, senyalitzant-la adequadament si existeix la possibilitat d’error en la identificació de la mateixa.

- Proteccions personals

Els guants aïllants, a més d’estar perfectament conservats i ser verificats freqüentment, hauran d’estar adaptats a la tensió de les instal·lacions o equips en els quals es realitzin treballs o maniobres.

En els treballs i maniobres sobre fusibles, seccionadors, borns o zones en tensió en general, en els que pugui cebar-se intempestivament l’arc elèctric, serà preceptiu l’ús de:

- casc de seguretat normalitzat per A.T.; - pantalla facial de policarbonat amb elements aïllats; - ulleres amb ocular filtrant de color òpticament neutre; - guants dielèctrics (en l’actualitat es fabriquen fins 30.000 V), o si es precisa molta precisió, guants de cirurgià sota

dels guants de tacte en pell de xai curtida al crom amb maniguets incorporats. - Intervenció en instal·lacions elèctriques

Per garantitzar la seguretat dels treballadors i per minimitzar la possibilitat de què es produeixin contactes elèctrics directes, a l’intervenir en instal·lacions elèctriques realitzant treballs sense tensió, es seguiran almenys tres de les següents regles:

- El circuit s’obrirà amb tall visible. - Els elements de tall s’enclavaran en posició d’obert, si és possible amb clau. - Se senyalitzaran els treballs mitjançant cartell indicador en els elements de tall.


38

XARXA D’AIGUA POTABLE Abans d’iniciar els treballs, estaran aprovats per la Direcció Facultativa, el mètode constructiu emprat, el tipus de bastida a utilitzar i els circuits de circulació que afecten a l’obra. Las eines i màquines estaran en perfecte estat, utilitzant-se les més adequades per cada ús, sent emprades per personal autoritzat o expert a criteri de l’encarregat. Manipulació de càrregues amb aparells elevadors En totes aquelles operacions que comportin l’ús d’aparells elevadors, és recomanable l’adopció de les següents normes generals:

- Assenyalar de forma visible la càrrega màxima que pugui elevar-se mitjançant l’aparell elevador utilitzat. - Acoblar adequades baldes de seguretat als ganxos de suspensió dels aparells elevadors. - Fer ús per l’elevació de materials, de recipients adequats que els continguin, o que es subjectin les càrregues de forma que d’impossibiliti el despreniment parcial o total de les mateixes. - Cas d’utilitzar cadenes, aquestes seran de ferro forjat amb un factor de seguretat no inferior a 5 de la càrrega nominal màxima. Estaran lliures de nusos i s’enrotllaran en tambors o politges adequats.

- Per a l’elevació i transport de peces de gran longitud s’utilitzaran elevadors de bigues, de forma que permeti espaiar la llum entre recolzaments, gargaritzant d’aquesta forma la horitzontalitat i estabilitat. - Prohibir la permanència de persones en la vertical de les càrregues. - Si durant el funcionament de l’aparell elevador d’observés inversió dels moviments, es deixarà de treballar i s’avisarà a la Direcció Tècnica de l’obra. - Quan existeixin zones del centre de treball que no quedin dins el camp de visió de l’operari encarregat del funcionament de l’aparell elevador, serà assistit per un o més d’un treballador que donaran les indicacions adequades per la correcta càrrega.

CLAVEGUERAM Entre altres aspectes, en aquesta activitat s’haurà d’haver ponderat la possibilitat d’adoptar alguna de les següents alternatives:

- Tendir a la normalització i repetitivitat dels treballs, per racionalitzar-lo i fer-lo més segur, amortitzable i reduir adaptacions artesanals i manipulacions perfectament prescindibles en obra. - Es procurarà projectar amb tendència a la supressió d’operacions i treballs que puguin realitzar-se en taller, eliminant d’aquesta forma l’exposició dels treballadors a riscos innecessaris. - S’efectuarà un estudi d’acondicionament de les zones de treball, per preveure la col·locació de plataformes, torretes, zones de pas i formes d’accés, i poder-los utilitzar de forma convenient. - En general, les tanques acotaran no menys d’1 m el pas de vianants i 2 m el de vehicles.

Aspectes generals. Serà degudament cercada la zona en la qual pugui haver perill de caiguda de materials, i no s’hagi pogut apantallar adequadament la previsible paràbola de caiguda del material.

S’efectuarà un estudi d’acondicionament de les zones de treball, per preveure la col·locació de plataformes, torretes, zones de pas i formes d’accés, i poder-los utilitzar de forma convenient.

Per descarregar materials és obligatori prendre les següents precaucions: - Començar per la càrrega o material que aparegui més superficialment, és a dir, el primer i més accessible. - Entregar el material, no llençar-lo. - Col·locar el material ordenat i, en cas d’haver-lo d’apilar, que aquest es realitzi en piles estables, lluny de zones de pas o llocs on pugui rebre cops o desmoronar-se. - Utilitzar guants de treball i botes de seguretat amb puntera metàl·lica i plantilla metàl·liques. - En la manipulació de càrregues llargues entre dos o més persones, la càrrega pot mantenir-se en la mà, amb el braç estirat al llarg del cos, o bé sobre les espatlles. - S’utilitzaran les eines i mitjans auxiliars adequats pel transport de cada tipus de material. - En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibeix col·locar-se entre la part posterior d’un camió i una plataforma, pilar o estructura vertical fixa. - Si en la descàrrega s’utilitzen eines com braços de palanca, ungles o similar, posar-se de tal forma que no es vingui la càrrega a sobre i que no rellisqui.

Manipulació de càrregues amb la grua Es tindran en compte les mateixes especificacions que en apartats anteriors.


39

N O R M A T I V A P A R T I C U L A R A C A D A M I T J À A U T I L I T Z A R Tipus d’Eines : eines de tall Cisalla tallacables Cisalla d’armats Cisalla de peces de panot Talladora de tubs Pelacables Serra d’arc per metalls Serra d’arc i per PVC Serra de metalls Tenaces, martells, tenaces Tenaces de ferrallista Tisores Bossa porta eines

Causes dels riscos Mesures de prevenció Mesures de protecció

rebaves en el cap de colpeig de l’eina les eines de tall presentes un fil perillós en els treballs de tall en què els retalls siguin petits, és obligatori l’ús d’ulleres de protecció contra projecció partícules

rebaves en el fil de tall de l’eina el cap no ha de presentar rebaves en l’afilat d’aquestes eines s’utilitzaran guants i ulleres de seguretat

extrem poc afilat els dents de les serres hauran d’estar ben afilats i triscats. La fulla haurà d’estar ben templada (sense reescalfament)

si la peça a tallar és de gran volum, s’haurà de planificar el tall de forma què l’abatiment no arribi a l’operari o als altres treballadors

subjectats inadequadament l’eina o material a talar

al tallar les fustes amb nusos, s’han d’extremar les precaucions

mal estat de l’eina cada tipus de serra només s’emprarà en l’aplicació específica per la què ha estat dissenyada

en l’ús de tenaces per tallar filferros, es girarà l’eina en pla perpendicular al filferro, subjectant un dels costats i no fent moviments laterals

no emprar destrals tipus d’eina per colpejar Tipus d’Eines : eines de percussió Martell, mall, cisell, badaines, punters i escarpes Martell trencador Maces i cunyes Pic, pala, eixada, picola


Mànecs insegurs, rasgats o aspres Rebuig de tot mall amb el mànec defectuós Ús de roba de protecció adequada, especialment ulleres de seguretat o pantalles facials re reixeta metàl·lica o policarbonat

Rebaves en arestes de cap No tractar d’arreglar un mànec rasgat En pantalles facials seran preceptives si en les immediacions es troben operaris treballant

Ús inadequat de l’eina El mall s’utilitzarà exclusivament per colpejar i sempre amb el cap

Les arestes del cap han de ser lleugerament romes

Tipus d’Eines : eines punxants Tornavisos, filaberquís Marcador amb punxa de diamant


40


Caps de cisells i punters florejats amb rebaves

En cisells i punters comprovar els caps abans de començar a treballar i rebutjar aquells que presenten rebaves o fissures

Han d’emprar-se ulleres antiimpactes de seguretat homologades, per impedir que esquirles i trossos despresos de materials puguin danyar la vista

Inadequada fixació al mànec de l’eina

No es llençaran les eines, sinó que s’entregaran en la mà

Es disposarà de pantalles facials protectores de tipus abatible, si es treballa amb proximitat d’altres operaris

Material de qualitat deficient Per un bon funcionament, hauran d’estar ben afilades i sense rebaves

Utilització de protectors de goma massissa, per agafar l’eina i absorbir l’impacte fallat (protectors tipus “Gomàs” o similar)

Ús prolongat sense adequat manteniment

No cisellar, taladrar, marcar, etc. mai cap a un mateix ni cap a altres persones. Haurà de fer-se cap a fora i procurant que ningú estigui en la direcció del cisell

Maltractament de l’eina No s’empraran mai els cisells i punters per afluixar femelles

Utilització inadequada per negligència o comoditat

El plançó serà lo suficientment llarg com per poder agafar-lo còmodament amb la mà o bé utilitzar un suport per subjectar l’eina

Desconeixement o imprudència d’operari

No moure la broca, el cisell,... cap els costats per així fer més gran el forat, ja que pot partir-se i projectar esquirles

Per tractar-se d’eines templades no convé que agafin temperatura amb el treball ja que es tornen trencadisses i fràgils. En l’afilat d’aquest tipus d’eines es tindrà present aquest aspecte, havent-se d’adoptar precaucions front els despreniments de partícules i esquirles

Corbadora de tubs. Abans de la seva posada en càrrega, l’operari comprovarà l’estanqueïtat del circuit. Disposar la màquina en un lloc allunyat de les zones de pas del personal para impedir caigudes a nivell o cops per projecció a tercers. No es podrà modificar sota cap concepte la regulació de les vàlvules de seguretat o descàrrega amb la finalitat d’aconseguir més pressió de treball. Si el sistema disposa d’acumulador hidràulic, no utilitzar per regar-lo un altre gas que no sigui el nitrogen o un altre inert, seguint les instruccions del fabricant. Per controlar la pressió del circuit, és necessari utilitzar un manòmetre amb una goma de pressió adequada. Quan s’acabi d’executar el treball, no despressuritzar la màquina i col·locar-la amb els seus accessoris fora de les zones de pas del personal. Equip de soldadura autònoma i oxitall. Soldadura oxiacetilènica: Quan s’utilitzin equips de soldadura autògena i oxitall, es comprovarà que tots els equips disposen dels següents elements de seguretat:

o Filtre: Dispositiu que evita el pas d’impureses estranyes que pot portar el gas. Aquest filtre haurà d’estar situat a l’entrada del gas en cada un dels dispositius de seguretat.

o Vàlvula antiretorn de flama.

Dispositiu que evita el pas del gas en sentit contrari al flux normal.

o Vàlvula de tancament de gas. Dispositiu que es col·loca sobre una canalització i que atura automàticament la circulació del gas en determinades condicions.

Així mateix, tots els operaris que utilitzin aquests equips hauran d’anar provistos d’ulleres i pantalles protectores homologades, dotades del filtre adequat en funció del tipus de radiacions i intensitat de les mateixes i guants, polaines i davantal de cuir. Es revisarà l’estat de totes les eines i mitjans auxiliars que s’utilitzin, separant o rebutjant els que no reuneixin les condicions adequades per l’ús al què se les destina.


41

Ampolles d’oxiacetilè Les ampolles d’oxiacetilè no es col·locaran en llocs de pas. Es fixaran bé per evitar la seva volcada. Mai es deixaran sota la vertical de la zona de treball. Mai es tensaran les mànegues. Els caps protectors de les vàlvules de les ampolles no han de treure’s. No han d’utilitzar-se bufadors que no disposin de connexions normalitzades. es rebutjarà l’ús de manòmetres trencats. Totes les unions de les mànegues han d’estar fixades mitjançant volanderes, per evitar desconnexió accidental. Mai es deixaran les ampolles en soterranis o llocs confinats. No s’han d’estrangular les mànegues per interrompre el pas del gas. En el cas de que fos necessària l’elevació de les ampolles, es farà conjuntament amb el seu porta ampolles, o en gàbies adequades. Les ampolles no es deixaran caure, ni es permetrà que xoquin violentament entre sí, ni contra altres superfícies. S’evitarà l’arrossegament, lliscament o rodadura de les ampolles en posició horitzontal. Aquests equips hauran d’estar manipulats per personal especialitzat i instruïts a tal efecte. Compressor. Abans de la posta en marxa, revisar les mànegues, unions i manòmetres, substituint-se les que no estiguin en bon estat. Amb el calderí ja despressuritzat, es purgarà periòdicament l’aigua de condensació que s’acumula en el mateix. S’extendran les mànegues procurant no interferir en els passos. No s’interromprà el subministre d’aire doblegant la mànega, hauran de posar-se en el circuit d’aire les claus necessàries. No s’utilitzarà l’aire a pressió per la neteja de persones o de vestimentes. En el cas de produir soroll amb nivells superiors als que estableix la llei (90 dB) utilitzaran protectors auditius tot el personal que tingui que permanèixer en la seva proximitat. Al finalitzar el treball es recolliran les mànegues i es deixaran tots el circuits sense pressió. En els llocs tancats es conduiran els fums d’escapament a l’exterior o es realitzarà ventilació forçada, o es dotarà al tub d’escapament d’un filtre contra emanacions de CO2. Grup de soldadura. Soldadura elèctrica: En previsió de contactes elèctrics respecte al circuit d’alimentació, s’hauran d’adoptar les següents mesures :

- Revisar periòdicament el bon estat del cable d’alimentació. - Adequat aïllament dels borns. - Connexió i perfecte funcionament de la presa de terra i disjuntor diferencial. - Respecte al circuit de soldadura s’haurà de comprovar:

* Que la pinça estigui aïllada. * Els cables disposaran d’un perfecte aïllament. * Disposen en estat operatiu del limitador de tensió de buit (50 V / 110 V).

L’operari utilitzarà careta de soldador amb visor de característiques filtrants . En previsió de projecció de partícules incandescents s’adoptaran les següents previsions:

- L’operari utilitzarà els guants de soldador, pantalla facial de soldador, jaqueta de cuir, mandil, polaines i botes de soldador (de deslligat ràpid). - Es col·locaran adequadament les mantes ignífugues i les mampares opaques per resguardar de rebots al personal proper.

En previsió d’inhalació de fums de soldadura, es dispondrà de:

- Extracció localitzada amb expulsió a l’exterior, o dotada de filtre electrostàtic si es treballa en recintes tancats. - Ventilació forçada.

Quan s’efectuïn treballs de soldadura en llocs tancats humits o bons conductors de l’electricitat s’hauran d’adoptar les següents mesures preventives addicionals:

- Els porta elèctrodes hauran d’estar completament aïllats. - L’equip de soldar haurà de instal·lar-se fora de l’espai tancat o estar equipat amb dispositius reductors de tensió (en el cas de tractar-se de soldadura a l’arc amb corrent alterna).

S’adoptaran precaucions per que la soldadura no pugui danyar les xarxes i cordes de seguretat com conseqüència d’entrar en contacte amb calor, gospires, escòries o metall candent. Provocar incendis a l’entrar en contacte amb materials combustibles. Provocar deflagracions a l’entrar en contacte amb vapors i substàncies inflamables. Els soldadors hauran de prendre precaucions per impedir que qualsevol part del seu cos o roba de protecció humida tanqui un circuit elèctric o amb l’element enlloc de l’elèctrode o porta elèctrode, quan estigui en contacte amb la peça a soldar. S’utilitzaran guants aïllants per introduir els elèctrodes en els porta elèctrodes.


42

Es protegirà adequadament contra tot dany els elèctrodes i els conductors de retorn. Els elements sota tensió dels porta elèctrodes hauran de ser inaccessibles quan no s’utilitzin. Quan sigui necessari, les restes elèctrodes es guardaran en un recipient piroresistent. No es deixarà sense vigilància alguna cap equip de soldadura a l’arc sota tensió. Serra circular. El disc circular de la serra ha de disposar d’un triscat adequat de les dents que facilitin l’apertura del tall de la fusta. En la part posterior del disc i alineat en el mateix pla vertical amb aquell, ha de disposar d’una ganiveta divisòria, que impedeixi la tendència al tancament del tall de fusta, i conseqüentment la possibilitat de gripatge del disc i projecció de la fusta a la cara de l’operari. El protector sobre el disc de tall ha de ser bascul·lant, o adaptable a l’espessor de la taula a tallar, havent de permetre bona visió del tall, tant frontal com lateralment. Per aconseguir la inaccessibilitat de la part inferior del disc que sobresurti sota la taula, s’emprarà una carcassa envolvent del full de la serra que ha de permetre el moviment total de la mateixa. La corretja de transmissió es cobrirà mitjançant un resguard fix. Aquesta màquina haurà de ser utilitzada exclusivament per personal especialitzat i autoritzat. L’interruptor de la màquina haurà de ser del tipus embegut i allunyat de la proximitat de les corretges de transmissió. La màquina haurà d’estar dotada d’empemtadors i guia. La serra circular de mà permet realitzar ajustaments in situ de les peces de fusta, s’hauran de seguir les següents normes de seguretat:

- Comprovar que el protector retràctil del disc està col·locat i amb la màquina parada, i desconnectada del corrent, verificar que realitza la retracció correctament, sense obstruccions ni atascos. - Verificar que el disc queda ben subjecte i en la posició adequada. - Es realitzaran els talls sobres peces de fusta recolzades i subjectes. - Abans d’iniciar el tall revisar la peça, eliminant els claus, cargols, filferros ó farratges que puguin estorbar. - En la direcció de tall de la màquina no es trobarà cap persona. - No frenar el disc, deixar que es detingui per si sol. - No soltar la màquina mentre el disc segueix girant

Màquines elèctriques portàtils: De forma genèrica les mesures de seguretat a adoptar a l’utilitzar les màquines elèctriques portàtils són les següents: Cuidar de que el cable d’alimentació estigui en bon estat, sense presentar abrasions, aplastaments, punxades, talls o qualsevol altre defecte. Connectar sempre l’eina mitjançant clavella i endoll adequats a la potència de la màquina. Assegurar-se de que el cable de terra existeix i té continuïtat en la instal·lació si la màquina a emprar no és de doble aïllament. Al terminar es deixarà la maquina neta i desconnectada del corrent elèctric. Quan s’utilitzin en emplaçaments molt conductors (llocs molt humits, dins grans masses metàl·liques, etc.) s’utilitzaran eines alimentades a 24 v. com màxim o mitjançant transformadors separadors de circuits. L’operari ha d’estar adiestrat en l’ús, i conèixer les presents normes. Formigonera. Haurà de tenir perfectament protegits els elements mòbils amb defenses, resguards o separadors de material rígid i fixat sòlidament a la màquina. Hauran de ser desmuntables per casos de neteja, reparacions, substitució de peces, etc. Si la formigonera s’alimenta amb corrent elèctrica i les masses de tota la màquina tenen posta a terra, essent aquesta inferior a 80 ohms, la base de connexió de la mànega al quadre estarà protegida amb un interruptor diferencial de 300 miliampers. En cas contrari, els interruptors diferencials seran d’alta sensibilitat (30 mA). Quan la formigonera estigui accionada per motor d’explosió, s’haurà d’emprar la tècnica correcta en l’arranc amb manivella. La màquina estarà ubicada en lloc permanent i estable que no pugui ocasionar volcades o desplaçaments involuntaris. La boca d’evacuació de la formigonera estarà sobre la vertical d’un moll de descàrrega adequat per l’assentament de la tolva de transport. L’habitacle de l’operador haurà de disposar de marquesina rígida protegint-lo de la caiguda d’objectes des de cotes superiors, i plataforma de material aïllant que impedeixi el contacte directe amb la humitat de la zona i la conductivitat elèctrica en cas de derivació. La zona de treball estarà el més ordenada possible, lliure d’elements innecessaris, i amb presa d’aigua propera.


43

Haurà de tenir perfectament protegits els elements mòbils amb defenses, resguards o separadors de material rígid i fixat sòlidament a la màquina. Hauran de ser desmuntables para casos de neteja, reparacions, substitució de peces, etc.

Si la formigonera s’alimenta amb corrent elèctric i les masses de tota la màquina estan connectades a la posta a terra, essent aquesta inferior a 80 ohms, la base de connexió de la mànega al quadre estarà protegida amb un interruptor diferencial de 300 miliampers. En cas contrari, els interruptors diferencials seran d’alta sensibilitat (30 mA).

Quan la formigonera estigui accionada per motor d’explosió, s’haurà d’emprar la tècnica correcta en l’arranc amb manivella. La màquina estarà ubicada en lloc permanent i estable que no pugui ocasionar volcades o desplaçaments involuntaris.

La boca d’evacuació de la formigonera estarà sobre la vertical d’un moll de descàrrega adequat per l’assentament de la tolva de transport.

L’habitacle de l’operador haurà de disposar de marquesina rígida protegint-lo de la caiguda de objectes des de cotes superiors, i plataforma de material aïllant que impedeixi el contacte directe amb la humitat de la zona i la conductivitat elèctrica en cas de derivació.

La zona de treball estarà el més ordenada possible, lliure d’elements innecessaris, i amb presa d’aigua propera. Retroexcavadora. Funcions dels operadors de les màquines

- Ha de comprovar abans d’iniciar el seu torn de treball o jornada el bon funcionament de tots els moviments i dels dispositius de seguretat. Prèviament s’han de posar a zero tots els mandos que no ho estiguessin. - Sota cap concepte utilitzarà la contramarxa pel frenat de la maniobra. - El cable de treball haurà d’estar sempre tensat inclòs al deixar l’equip en repòs. - L’operador no pot abandonar el lloc de mando mentre tingui la màquina una càrrega suspesa. - En els relleus l’operador sortint indicarà les seves impressions a l’entrant sobre l’estat de la màquina i anotar-ho en un llibre d’incidències que es guardarà en obra. - Els mandos han de manipular-se tenint en compte els efectes de la inèrcia, de forma que els moviments d’elevació, translació i gir cessin sense sacsejades. - Els interruptors i mandos no han de subjectar-se mai amb cunyes o lligams. - L’operador ha d’observar el comportament de l’equip durant les maniobres de translació. Donarà senyals d’avís abans d’iniciar qualsevol moviment. - Evitarà el vol d’equips o càrregues suspeses per sobre de les persones. - Està totalment prohibit pujar a persones a la cabina, així com fer proves de sobrecàrrega basant-se en persones. - La màquina no podrà extreure elements empotrats ni realitzar tirs sesgats que comprometin el seu equilibri. - En les maniobres únicament prestarà atenció al senyalista - Al repostar o parar la màquina:

* Mantenir el motor parat, les llums apagades i no fumar quan s’estigui omplint el dipòsit. * És preferible parar la màquina en terreny pla, calçar les rodes i recolzar l’equip articulat al terra. * El terreny on s’estacioni la màquina serà ferm i estable. A l’hivern no estacionar la màquina sobre fang o bassals, en previsió de dificultats per gelades. * Col·locar els mandos en punt mort. * Col·locar el fre de parada i desconnectar la bateria. * L’operador de la màquina treurà la clau de contacte i després de tancar la porta de la cabina es responsabilitzarà de la custòdia i control de la mateixa.

Canvis de l’equip de treball:

Escollir un emplaçament pla i lliure. Les peces desmuntades s’evacuaran del tall. Seguir escrupulosament les indicacions del manual del fabricant. Abans de baixar els equips hidràulics, baixar la pressió dels mateixos. Per l’ús de les peces utilitzar guants. Si el maquinista necessita un ajudant, li explicarà amb detall què haurà de fer, i l’observarà en tot moment.

Avaries en la zona de treball:

Sempre que sigui possible, baixar l’equip al terra, parar el motor i col·locar el fre. Col·locar els senyals i ròtuls adequats indicant el tipus d’avaria i la màquina afectada. Si és pel motor, detenir immediatament la màquina, ja que es corre el risc de quedar-se sense frens ni direcció. Per la reparació de qualsevol avaria, ajustar-se a les indicacions del manual del fabricant. No fer-se remolcar mai per posar el motor en marxa. No servir-se mai de la pala para aixecar la màquina. Per canviar un pneumàtic, col·locar una base ferma de repartiment per pujar la màquina.

Transport de la màquina:

Estacionar el remolc en zona plana. Comprovar que la longitud i tara del remolc així com el sistema de bloqueig i estiba de la càrrega son els adequats

per transportar la màquina. Assegurar-se de que les rampes d’accés poden suportar el pes de la màquina. Baixar l’equip articular en quant d’hagi pujat la màquina al remolc. Si l’equip articular no cap en la longitud del remolc, es desmuntarà. Treure la clau de contacte. Ancorar sòlidament les rodes i eslingar en tensió l’estructura de la màquina a la plataforma.


44

6.5. DIRECTRIUS GENERALS PER LA PREVENCIÓ DE RISCOS DORSOLUMBARS En l’aplicació d’allò que s’estableix en l’annex del R.D. 487/97 es tindran en compte, en el seu cas, els mètodes o criteris a que es refereix l’apartat 3 de l’article 5 del Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció. 1. Característiques de la càrrega. La manipulació manual d’una càrrega pot presentar un risc, en particular dorsolumbar, en els casos següents: Quan la càrrega es massa pesada o massa gran. Quan és voluminosa o difícil de subjectar. Quan està en equilibri inestable o el seu contingut corre el risc de desplaçar-se. Quan està col·locada de tal forma que ha de sostenir-se o manipular-se a distància del tronc o amb torsió o inclinació del

mateix. Quan la càrrega, degut al seu aspecte exterior o a la seva consistència, pot ocasionar lesions al treballador, en particular en

cas de cop. 2. Esforç físic necessari. Un esforç físic pot comportar un risc, en particular dorsolumbar, en els casos següents: Quan és massa important. Quan no pot realitzar-se més que per un moviment de torsió o de flexió del tronc. Quan pot comportar un moviment brusc de la càrrega. Quan es realitza mentre el cos està en posició inestable. Quan es tracti d’hissar o descendir la càrrega amb necessitat de modificar l’amarrament de la càrrega.

3. Característiques del medi de treball. Las característiques del medi de treball poden augmentar el risc, en particular dorsolumbar en els casos següents: Quan l’espai lliure, especialment vertical, resulta insuficient per l’exercici de l’activitat de que es tracti. Quan el terreny és irregular i, per tant, pot donar lloc a ensopegades o bé és relliscós pel calçat que porti el treballador. Quan la situació o el medi de treball no permet al treballador la manipulació manual de càrregues a una alçada segura i en

una postura correcta. Quan el terreny o el plànol de treball presenten desnivells que impliquen la manipulació de la càrrega en nivells diferents. Quan el terreny o el punt de recolzament són inestables. Quan la temperatura, humitat o circulació de l’aire són inadequats. Quan la il·luminació no sigui adequada. Quan existeixi exposició a vibracions.

4. Exigències de l’activitat. L’activitat pot comportar risc, en particular dorsolumbar, quan impliqui una o més d’una de les exigències següents: Esforços físics massa freqüents o llargs en els quals intervingui en particular la columna vertebral. Període insuficient de repòs fisiològic o de recuperació. Distàncies massa grans d’elevació, descens o transport. Ritme inusual per un procés que el treballador no pugui modular.

5. Factors individuals de risc. Constitueixen factors individuals de risc: La falta d’aptitud física per realitzar les tasques en qüestió. La inadequació de la roba de treball, el calçat o altres efectes personals que porti el treballador. La insuficiència o inadaptació dels coneixements o de la formació. L’existència prèvia de patologia dorsolumbar.

6.6 MANTENIMENT PREVENTIU Vies de circulació i zones perilloses: a) Les vies de circulació, incloses les escales, les escales fixes i els molls i rampes de càrrega, hauran d’estar calculats, situats, acondicionant i preparats pel seu ús de manera que es puguin utilitzar fàcilment, amb tota seguretat i conforme a l’ús al que s’hagin destinat i de forma que els treballadors emprats en les proximitats d’aquestes vies de circulació no corrin cap risc. b) Les dimensions de les vies destinades a la circulació de persones o de mercaderies, incloses aquelles en les que es realitzin operacions de càrrega i descàrrega, es calcularan d’acord amb el número de persones que puguin utilitzar-les i amb el tipus d’activitat. Quan s’utilitzin mitjans de transport en les vies de circulació, s’haurà de preveure una distància de seguretat suficient o mitjans de protecció adequats per les altres persones que puguin estar presents en el recinte. Es senyalitzaran clarament les vies i es procedirà regularment al seu control i manteniment.


45

c) Les vies de circulació destinada als vehicles hauran d’estar situades a una distància suficient de les portes, portons, passos de vianants, corredors i escales. d) Si en l’obra hi haguessin zones d’accés limitat, aquestes hauran d’estar equipades amb dispositius que evitin que els treballadors no autoritzats puguin penetrar en elles. S’hauran de prendre totes les mesures adequades per protegir els treballadors que estiguin autoritzats a penetrar en les zones de perill. Aquestes zones hauran d’estar senyalitzades de manera clarament visible. Manteniment de la maquinària i equips: Col·locar la màquina en terreny pla. Bloquejar les rodes o les cadenes. Recolzar en el terreny l’equip articulat. Si per causa de força major ha de mantenir-se aixecat, haurà d’immobilitzar-se

adequadament. Desconnectar la bateria per impedir un arranc súbdit de la màquina. No ser-hi entre les rodes, sobre les cadenes, sota la cullera o el braç. No col·locar mai una peça metàl·lica sobre dels borns de la bateria. No utilitzar mai un encenedor o llumins per il·luminar l’interior del motor. Disposar en bon estat de funcionament i conèixer l’ús de l’extintor. Conservar la màquina en un estat de neteja acceptable. Manteniment de la maquinària en el taller de obra :

o Abans de començar les reparacions, es convenient netejar la zona a reparar. o No netejar mai les peces amb gasolina, llevat en local molt ventilat o a l’aire lliure. o No fumar.

Abans de començar les reparacions, treure la clau de contacte, bloquejar la màquina i col·locar cartells indicant que no es manipulen els mecanismes.

Si hi ha més d’un mecànic que treballa en la mateixa màquina, els seus treballs hauran de ser coordinats i coneguts entre ells.

Deixar refredar el motor abans de retirar el tap del radiador. Baixar la pressió del circuit hidràulic abans de treure el tap de buidat, així mateix quan es realitzi el buidat de l’oli, comprovar

que la seva temperatura no sigui elevada. Si es s’ha de deixar elevat el braç de l’equip, es procedirà a la seva immobilització mitjançant tacs, cunyes o qualsevol altre

sistema eficaç, abans de començar el treball. Prendre les mesures de conducció forçada per realitzar l’evacuació dels gasos del tub d’escapament, directament a

l’exterior del local. Quan s’hagi de treballar sobre elements mòbils o articulats del motor (p.e. tensió de les corretges), s’haurà d’estar parat. Abans d’arrancar el motor, comprovar que no ha quedat cap eina, drap o tap sobre del mateix. Utilitzar guants que permetin un bon tacte i calçat de seguretat amb pis antilliscant.

Manteniment dels pneumàtics Per canviar una roda, col·locar els estabilitzadors. No utilitzar mai la ploma o la cullera para aixecar la màquina. Utilitzar sempre una caixa d’inflat, quan la roda estigui separada de la màquina. Quan s’estigui inflant una roda, no s’haurà d’estar mai davant de la mateixa sinó en el lateral, a la banda de rodadura, en previsió de projecció de l’anella per sobrepressió. No tallar ni soldar a sobre d’una llanta amb el pneumàtic inflat. En cas de transmissió hidràulica es revisaran freqüentment els dipòsits d’oli hidràulic i les vàlvules indicades pel fabricant. L’oli a emprar serà l’indicat pel fabricant.


46

M A N T E N I M E N T P R E V E N T I U G E N E R A L Manteniment preventiu: L’articulat i Annexes del R.D. 1215/97 de 18 de Juliol indiquen l’obligatorietat per part de l’empresari d’adoptar les mesures preventives necessàries per que els equips de treball que es posin a disposició dels treballadors siguin adequats al treball que hagi de realitzar-se i convenientment adaptats al mateix, de forma que garantitzin la seguretat i salut dels treballadors al utilitzar-los. Si això no fora possible, l’empresari adoptarà les mesures adequades para disminuir aquests riscos al mínim. Com a mínim, sols hauran de ser utilitzats equips que satisfacin les disposicions legals o reglamentàries que les siguin d’aplicació i les condicions generals previstes en l’Annex I. Quan l’equip requereixi una utilització de manera o forma determinada s’adoptaran les mesures adequades que reserven l’ús als treballadors especialment designats per a tal efecte. L’empresari adoptarà les mesures necessàries per que mitjançant un manteniment adequat, els equips de treball es conservin durant tot el temps d’utilització en condicions tal que satisfacin allò exigit per ambdues normes citades. Són obligatòries les comprovacions prèvies a l’ús, les prèvies a la reutilització després de cada muntatge, després del manteniment o reparació, després d’exposicions a influències susceptibles de produir deterioraments i després d’aconteixements excepcionals. Tots els equips, d’acord amb l’article 41 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (Llei 31/95), estaran acompanyats d’instruccions adequades de funcionament i condicions per les quals tal funcionament és segur pels treballadors. Els articles 18 i 19 de la citada Llei indiquen la informació i formació adequades que els treballadors han de rebre prèviament a la utilització dels equips. El constructor, justificarà que totes les màquines, eines i mitjans auxiliars, tenen el seu corresponent certificat -CE- i que el manteniment preventiu, correctiu i la reposició d’aquells elements que per deteriorament o desgast normal per l’ús, faci desaconsellable la seva utilització, sigui efectiu en tot moment. Els elements de senyalització es mantindran en bones condicions de visibilitat i en els casos que es consideri necessari, es regaran les superfícies de trànsit per eliminar els ambients de polsim, i amb això la brutícia acumulada sobre aquests elements. La instal·lació elèctrica provisional d’obra es revisarà periòdicament, per part d’un electricista, es comprovaran les proteccions diferencials, magnetotèrmics, presa de terra i els defectes d’aïllament. En les màquines elèctriques portàtils, l’usuari revisarà diàriament els cables d’alimentació i connexions, així com el correcte funcionament de les seves proteccions. Las instal·lacions, màquines i equips, incloses les de mà, hauran de: 1) Estar ben projectats i construïts tenint en compte els principis de l’ergonomía. 2) Mantenir-se en bon estat de funcionament. 3) Utilitzar-se exclusivament pels treballs pels quals hagin estat dissenyats. 4) Ser manipulables per treballadors que hagin sigut formats adequadament. Les eines manuals seran revisades diàriament pel seu usuari, reparant-se o substituint-se segons procedeixi, quan el seu estat doni la impressió d’un mal funcionament o representi un perill pel seu usuari (mànecs esquerdats o astillats,...).


47

M A N T E N I M E N T P R E V E N T I U P A R T I C U L A R A C A D A F A S E D E O B R A ENLLUMENAT PÚBLIC Mesures preventives d’aquesta fase d’obra ja incloses en l’epígraf de mesures preventives generals. APERTURA DE POUS L’empresa contractista de l’excavació, haurà de demostrar que disposa d’un programa d’homologació de proveïdors, normalització d’eines, màquines i mitjans auxiliars, manteniment preventiu, manteniment correctiu i reposició, d’aquells que per deteriorament o desgast normal d’ús, faci desaconsellable la seva utilització en la doble vessant de qualitat i seguretat en el treball, durant aquesta excavació.

Els elements de senyalització es mantindran en bones condicions de visibilitat i en els casos que es consideri oportú, es regaran les superfícies de trànsit preliminar els ambients de polsim.

Efectuar al menys trimestralment una revisió a fons dels elements dels aparells d’elevació, prestant especial atenció a cables, frens, contactes elèctrics i sistemes de maniobra.

Se revisaran diàriament les estintolament Abans d’iniciar els treballs. S’extremarà aquesta precaució quan els treballs hagin estat interromputs més d’un dia i/o per alteracions atmosfèriques de pluges o gelades.

Al suspendre els treballs, no han de quedar elements o talls del terreny en equilibri inestable. En cas d’impossibilitat material, d’assegurar la seva estabilitat provisional, s’aïllaran mitjançant obstacles físics i es senyalitzarà la zona susceptible de derrumbament. En talls del terreny és una bona mesura preventiva assegurar el manteniment de la humitat del propi terreny facilitant la seva cohesió amb una cobertura provisional de plàstic polietilè de galga 300.

Realitzada l’excavació i estintolament de la mateixa, s’efectuarà una revisió general de les lesions ocasionades en les construccions circumdants (edificacions mitjeres, embornals, pericons, pous, col·lectors, serveis urbans i línies afectades), restituint-les l’estat previ a l’inici dels treballs. ASFALTAT Mesures preventives d’aquesta fase d’obra ja incloses en l’epígraf de mesures preventives generals. COMPACTACIÓ I CONSOLIDACIÓ DE TERRENYS Al suspendre els treballs, no han de quedar elements o talls del terreny en equilibri inestable. En cas d’impossibilitat material, d’assegurar la seva estabilitat provisional, d’aïllaran mitjançant obstacles físics i es senyalitzarà la zona susceptible de desmorornament. En talls del terreny és una bona mesura preventiva assegurar el manteniment de la humitat del propi terreny facilitant la seva cohesió amb una cobertura provisional de plàstic polietilè de galga 300.

Realitzada l’excavació de la mateixa, s’efectuarà una revisió general de les lesions ocasionades en les construccions circumdants (edificacions mitjeres, embornals, pericons, pous, col·lectors, serveis urbans i línies afectades), restituint-les l’estat previ a l’inici dels treballs. ENDERROC MANUAL L’empresa contractista principal de l’enderroc, haurà de demostrar que disposa d’un programa d’homologació de proveïdors, normalització d’eines, màquines i mitjans auxiliars, manteniment preventiu, manteniment correctiu i reposició, d’aquells el deteriorament dels quals pel desgast normal d’ús, faci desaconsellable la seva utilització en la doble vessant de qualitat i seguretat en el treball, durant aquest enderroc.

Ha de comprovar que després de l’eliminació i descàrrega de parts de l’edificació no s’han danyat directament per rotura les parts a conservar.

Al suspendre els treballs, no han de quedar parts en equilibri inestable. En cas d’impossibilitat material, s’aïllarà mitjançant obstacles físics i es senyalitzarà la zona susceptible de desmorornament. Es procedirà a la restitució de la vegetació i arbres de gran tamany, la servitud de manteniment dels quals era prèvia a l’enderroc.

Realitzat l’enderroc, s’efectuarà una revisió general de les lesions ocasionades en les construccions circumdants (edificacions mitjeres, embornals, pericons, pous, col·lectors, serveis urbans i línies afectades), restituint-les a l’estat previ a l’inici dels treballs.

Es comprovarà amb posterioritat a l’enderroc, el manteniment de les condicions d’ordre legal, servituds i drets que apareixen i desapareixen, com a conseqüència del mateix així com les possibles repercussions de tipus tècnic i econòmic. ENDERROC MECÀNIC Manteniment preventiu particular ja inclòs en el present estudi. ESBROSSADA PER MITJANS MECÀNICS L’empresa contractista principal responsable de l’esbrossada del solar, haurà de demostrar que disposa d’un programa d’homologació de proveïdors, normalització d’eines i mitjans auxiliars, manteniment preventiu, manteniment correctiu i reposició, d’aquells el deteriorament dels quals pel desgast normal d’ús, faci desaconsellable la seva utilització en la doble vessant de qualitat i seguretat en el treball, durant l’esbrossada del terreny.


48

Si per la demolició d’alguna resta rocosa o d’anterior edificació assentada en part del solar es fa precís la utilització d’explosius, les característiques i el manteniment dels equips i productes emprats, s’ajustarà a allò estipulat pels mateixos en les Normes UNE, Reglaments d’Explosius i Directives concordants de la CEE.

Al suspendre els treballs, no han de quedar elements o talls del terreny en equilibri inestable. En cas d’impossibilitat material d’assegurar la seva estabilitat provisional, s’aïllaran mitjançant obstacles físics i es senyalitzarà la zona susceptible de desmoronament. En talls del terreny, és una bona mesura preventiva el cobrir-lo amb un plàstic o lona impermeable per assegurar el manteniment de la humitat del propi terreny facilitant la seva cohesió.

Es procedirà a la restitució de la vegetació i arbres de gran tamany, la servitud de manteniment dels quals formi part substancial del contracte de l’esbrossada del solar. ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT PER VESSAT DIRECTE En el cas de vibradors pneumàtics, es controlarà diàriament l’estat de les mànegues i tuberies vàstags i d’agulla. EXCAVACIÓ MECÀNICA - RASES Manteniment preventiu particular ja inclòs en el present estudi. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BAIXA TENSIÓ Mesures preventives d’aquesta fase d’obra ja incloses en l’epígraf de mesures preventives. EXCAVACIÓ MECÀNICA A CEL OBERT Efectuar al menys trimestralment una revisió a fons dels elements dels aparells d’elevació, prestant especial atenció a cables, frens, contactes elèctrics i sistemes de control.

Es revisaran diàriament els estintolaments Abans d’iniciar els treballs.

S’extremarà aquesta precaució quan els treballs hagin estat interromputs més d’un dia i/o d’alteracions atmosfèriques de pluja o gelades. XARXA D’AIGUA POTABLE Manteniment preventiu particular ja inclòs en el present estudi.

Mesures preventives d’aquesta fase d’obra ja incloses en l’epígraf de mesures preventives generals. CLAVEGUERAM Manteniment preventiu particular ja inclòs en el present estudi.

Mesures preventives d’aquesta fase d’obra ja incloses en l’epígraf de mesures preventives generals.


49

6.7 INSTAL·LACIONS GENERALS D’HIGIENE EN L’OBRA Serveis higiènics: a) Quan els treballadors hagin de portar roba especial de treball hauran de tenir a la seva disposició vestuaris adequats. Els vestuaris hauran de ser de fàcil accés, tenir les dimensions suficients i disposar de seients i instal·lacions que permetin a cada treballador posar a eixugar, si fos necessari, la seva roba de treball. Quan les circumstàncies així ho exigeixin (per exemple, substàncies perilloses, humitat, brutícia), la roba de treball haurà de poder guardar-se separada de la roba de carrer i dels efectes personals. Quan els vestuaris no siguin necessaris, en el sentit del paràgraf primer d’aquest apartat, cada treballador haurà de poder disposar d’un espai per col·locar la seva roba i els seus objectes personals amb clau. b) Quan el tipus d’activitat o la salubritat ho requereixin, s’hauran de posar a disposició dels treballadors dutxes apropiades i en número suficient. Les dutxes hauran de tenir dimensions suficients per permetre que qualsevol treballador tingui la seva higiene personal sense obstacles i en adequades condicions d’higiene. Les dutxes hauran de disposar d’aigua corrent, calenta i freda. Quan, d’acord al paràgraf primer d’aquest apartat, no siguin necessàries dutxes, hauran de tenir lavabos suficients i apropiats amb aigua corrent, calenta si fos necessària a prop dels llocs de treball i dels vestuaris. Si les dutxes o els lavabos i els vestuaris estiguessin separats, la comunicació entre un i altre haurà de ser fàcil. c) Els treballadors hauran de disposar en les proximitats dels seus llocs de treball dels locals de descans, dels vestuaris i de les dutxes o lavabos, de locals especials equipats amb un núm. suficient d’inodors i de lavabos. d) Els vestuaris, dutxes, lavabos i inodors estaran separats per homes i dones, o hauran de preveure’s una utilització per separat dels mateixos. Locals de descans o d’allotjament: a) Quan ho exigeixin la seguretat o la salut dels treballadors, en particular degut al tipus d’activitat o al número de treballadors, i per motiu d’allunyament de l’obra, els treballadors hauran de poder disposar de locals de descanso i, en el seu cas, de locals d’allotjament de fàcil accés. b) Els locals de descanso o d’allotjament hauran de tenir unes dimensions suficients i estar amoblats amb un número de taules i de seients amb recolzament acord amb el número de treballadors. c) Quan no existeixin aquests tipus de locals s’haurà de posar a disposició del personal un altre tipus d’instal·lacions per què puguin ser utilitzades durant la interrupció del treball. d) Quan existeixin locals d’allotjament aquests hauran de disposar de serveis higiènics en número suficient, així com d’una sala per menjar i una altra d’esparciment. Aquests locals hauran d’estar equipats de llits, armaris, taules i cadires amb recolzament acord al número de treballadors, i s’haurà de tenir en compte, en el seu cas, per la seva assignació, la presència de treballadors d’ambós sexes. e) En els locals de descans o d’allotjament hauran de prendre’s les mesures adequades de protecció pels no fumadors contra les molèsties degudes al fum del tabac. 6.8 VIGILÀNCIA DE LA SALUT I PRIMERS AUXILIS EN L’OBRA VIGILÀNCIA DE LA SALUT Indica la Llei de Prevenció de Riscos laborals (llei 31/95 de 8 de Novembre), en el seu Art. 22 que l’empresari haurà de garantitzar als treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al seu treball. Aquesta vigilància tan sols podrà portar-se a efecte amb el consentiment del treballador exceptuant-se, previ informe dels representants dels treballadors, els supòsits en els què la realització dels reconeixements sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors o per verificar si l’estat de la salut d’un treballador pot constituir un perill per sí mateix, pels demés treballadors o per altres persones relacionades amb l’empresa o quan estigui establert en una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat. En tot cas s’optarà per aquelles proves i reconeixements que produeixin les mínimes molèsties al treballador i que siguin proporcionades al risc. Les mesures de vigilància de la salut dels treballadors es portaran a terme respectant sempre el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut. Els resultats d’aquests reconeixements es posaran en coneixement dels treballadors afectats i mai podran ser utilitzats amb finalitats discriminatòries ni en perjudici del treballador. L’accés a la informació mèdica de caràcter personal es limitarà al personal mèdic i a les autoritats sanitàries que duen a terme la vigilància de la salut dels treballadors, sense que pugui facilitar-se a l’empresari o a altres persones sense coneixement exprés del treballador. Malgrat tot l’anterior, l’empresari i les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció seran informats de les conclusions que es deriven dels reconeixements efectuats en relació amb l’aptitud del treballador pel desenvolupament del lloc de treball o amb la necessitat introduir o millorar les mesures de prevenció i protecció, a fi de que puguin desenvolupar correctament les seves funcions en matèries preventives. En els supòsits en que la naturalesa dels riscos inherents al treball es faci necessari, el dret dels treballadors a la vigilància periòdica del seu estat de salut haurà de ser allargat més enllà de la finalització de la relació laboral, en els termes que legalment es determinen.


50

Las mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors es portaran a terme per personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada. El R.D. 39/97 de 17 de Gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, estableix en el seu Art. 37.3 que els serveis que desenvolupen funcions de vigilància i control de la salut dels treballadors hauran de comptar amb un metge especialista en Medicina del Treball o Medicina d’empresa i un ATS/DUE d’empresa, sense perjudici de la participació d’altres professionals sanitaris amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada. L’activitat a desenvolupar haurà d’abarcar: Avaluació inicial de la salut dels treballadors després de la incorporació al treball o després de l’assignació de tasques

específiques amb nous riscos per la salut. Avaluació de la salut dels treballadors que es reincorporen al treball després d’una absència prolongada per motius de salut,

amb la finalitat de descobrir els seus eventuals orígens professionals i recomanar una acció apropiada per protegir als treballadors. I, finalment, una vigilància de la salut a intervals periòdics.

La vigilància de la salut estarà sotmesa a protocols específics o altres mitjans existents respecte els factors de risc als que estigui sotmès el treballador. La periodicitat i contingut dels mateixos s’establirà per l’Administració havent tingut en compte les societats científiques corresponents. En qualsevol cas inclouran història clínico-laboral, descripció detallada del lloc de treball, temps de permanència en el mateix i riscos detectats i mesures preventives adoptades. Haurà de contenir, igualment, descripció dels anteriors llocs de treball, riscos presents en els mateixos i temps de permanència en cada un d’ells.

El personal sanitari del servei de prevenció haurà de conèixer les enfermetats que es produeixin entre els treballadors i les absències al treball per motius de salut per poder identificar qualsevol possible relació entre la causa i els riscos per la salut que puguin presentar-se en els llocs de treball.

Aquest personal prestarà els primers auxilis i l’atenció d’urgència als treballadors víctimes d’accidents o alteracions en el lloc de treball.

L’Art. 14 de l’Annex IV A del R.D. 1627/97 de 24 d’Octubre de 1.997 pel que s’estableixen les condicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, indica les característiques que ha de reunir el lloc adequat per la pràctica dels primers auxilis que hauran de instal·lar-se en aquelles obres en les que, pel seu tamany o tipus d’activitat, així ho requereixin. 6.9. OBLIGACIONS DE L’EMPRESARI EN MATÈRIA FORMATIVA ABANS D’INICIAR ELS TREBALLS Formació dels treballadors: L’article 19 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (Llei 31/95 de 8 de Novembre) exigeix que l’empresari, en compliment del deure de protecció, haurà de garantitzar que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, a la contractació, i quan hi hagin canvis en els equips, tecnologies o funcions que faci. Tal formació estarà centrada específicament en el seu lloc o funció i haurà d’adaptar-se a l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres nous. També s’haurà de repetir si es considera necessari. La formació referenciada haurà d’impartir-se, sempre que sigui possible, dins la jornada de treball, o en el seu defecte, en altres hores però amb descompte en aquella del temps invertit en la mateixa. Pot impartir-la l’empresa amb els seus mitjans propis o amb altres concertats, però el seu cost mai recaurà en els treballadors. Si es tracta de persones que van a desenvolupar en l’empresa funcions preventives dels nivells bàsic, intermig o superior, el R.D. 39/97 pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció indica, en els seus Annexes III al VI, els continguts mínims dels programes formatius als que haurà de referir-se la formació en matèria preventiva.


51

CAPÍTOL 7: LEGISLACIÓ, NORMATIVES i CONVENIS DE APLICACIÓ AL PRESENT ESTUDI

LEGISLACIÓ:

LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS (LLEI 31/95 DE 8/11/95).

REGLAMENT DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ (R.D. 39/97 DE 7/1/97).

ORDRE DE DESENVOLUPAMENT DEL R.S.P. (27/6/97).

DISPOSICIONS MÍNIMES EN MATÈRIA DE SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL (R.D.485/97 DE 14/4/97).

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN ELS LLOCS DE TREBALL (R.D. 486/97 DE 14/4/97).

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES QUE COMPORTEN RISCOS, EN PARTICULAR DORSOLUMBARS, PELS TREBALLADORS (R.D. 487/97 DE 14/4/97).

PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS CONTRA ELS RISCOS RELACIONATS AMB L’EXPOSICIÓ A AGENTS BIOLÓGICS DURANT EL TREBALL (R.D. 664/97 DE 12/5/97).

EXPOSICIÓ A AGENTS CANCERÍGENS DURANT EL TREBALL (R.D. 665/97 DE 12/5/97).

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA UTILITZACIÓ PELS TREBALLADORS D’EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (R.D. 773/97 DE 30/5/97).

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER LA UTILITZACIÓ PELS TREBALLADORS DELS EQUIPS DE TREBALL (R.D. 1215/97 DE 18/7/97).

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES DE CONSRUCCIÓ (RD. 1627/97 de 24/10/97).

ORDENANÇA LABORAL DE LA CONSTRUCCIÓ VIDRIO I CERÀMICA (O.M. de 28/8/70).

ORDENANÇA GENERAL D’HIGIENE I SEGURETAT EN EL TREBALL (O.M. DE 9/3/71). Exclusivament el seu CAPÍTOL VI, i Art. 24 i 75 del CAPÍTOL VII.

REGLAMENT GENERAL DE SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL (OM de 31/1/40) Exclusivament el seu CAPÍTOL VII.

REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER BAIXA TENSIÓ (R.D. 842/2002).

O.M. 9/4/86 SOBRE RISCOS DEL PLOM.

R. MINISTERI DE TREBALL 11/3/77 SOBRE EL BENCÈ.

O.M. 26/7/93 SOBRE L’AMIANT.

R.D. 1316/89 SOBRE EL SOROLL.

R.D. 53/92 SOBRE RADIACIONS IONITZANTS. NORMATIVES: NORMES BÀSIQUES DE L’EDIFICACIÓ:

Norma NTE ISA/1973 Clavegueram ISB/1973 Deixalles ISH/1974 Fums i gasos ISS/1974 Sanejament

Norma UNE 81 707 85 Escales portàtils d’alumini simples i d’extensió. Norma UNE 81 002 85 Protectors auditius. Tipus i definicions. Norma UNE 81 101 85 Equips de protecció de la visió. Terminologia. Classificació i ús. Norma UNE 81 200 77 Equips de protecció personal de les vies respiratòries. Definició i classificació. Norma UNE 81 208 77 Filtres mecànics. Classificació. Característiques i requisits. Norma UNE 81 250 80 Guants de protecció. Definicions i classificació. Norma UNE 81 304 83 Calçat de seguretat. Assaigs de resistència a la perforació de la sola. Norma UNE 81 353 80 Cinturons de seguretat. Classe A: Cinturó de subjecció. Característiques i assaigs. Norma UNE 81 650 80 Xarxes de seguretat. Característiques i assaigs. CONVENIS:

CONVENIS DE LA OIT RATIFICATS PER ESPANYA:

Conveni n° 62 de la OIT de 23/6/37 relatiu a prescripcions de seguretat a la indústria de l’edificació. Ratificat per Instrument de 12/6/58. (BOE de 20/8/59).

Conveni n° 167 de la OIT de 20/6/88 sobre seguretat i salut en la indústria de la construcció.

Conveni n° 119 de la OIT de 25/6/63 sobre protecció de maquinària. Ratificat Instrucció de 26/11/71.(BOE de 30/11/72).

Conveni n° 155 de la OIT de 22/6/81 sobre seguretat i salut dels treballadors i medi ambient de treball. Ratificat per Instrument publicat en el BOE de 11/11/85.

Conveni n° 127 de la OIT de 29/6/67 sobre pes màxim de càrrega transportada per un treballador. (BOE de 15/10/70).


52

CAPÍTOL 8: PLEC DE CONDICIONS: L’objecte d’aquest Plec de Condicions és fixar condicions generals i particulars per les que es desenvoluparan els treballs i s’utilitzaran les dotacions de Seguretat i Salut. Aquestes condicions es plantegen agrupades d’acord amb la seva naturalesa, en: CONDICIONS DE NATURALESA FACULTATIVA: Introducció. Llibre d’Incidències. Delegat de Prevenció. Comitè de Seguretat i Salut. Obligacions de les parts.

o Promotor. o Contractista. o Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’execució de les obres. o Treballadors.

CONDICIONS DE NATURALESA TÈCNICA: Materials. Condicions dels mitjans de protecció. Proteccions personals i col·lectives. Servei de Prevenció. Servei mèdic. Farmaciola. Servei de Prevenció. Instal·lacions de Salut i benestar. Control de l’efectivitat de la Prevenció. Índex de control. Parts d’accident i deficiències

CONDICIONS DE NATURALESA LEGAL: Disposicions legals. Pòlisses de Segurs.

CONDICIONS DE NATURALESA ECONÒMICA: Normes de Certificació.

PLEC DE CONDICIONS DE NATURALESA FACULTATIVA: Introducció El Contractista o constructor principal es sotmetrà al criteri i judici de la Direcció Facultativa o de la Coordinació de Seguretat i Salut en fase d’execució de les obres. El Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’execució de les obres serà el responsable del seguiment i compliment del Pla de Seguretat, d’acord amb allò establert en el Reial Decret 1627/97, essent la seva actuació independent de la Direcció Facultativa pròpia de l’obra, podent recaure no obstant ambdues funcions en un mateix Tècnic. A aquest Tècnic li correspondrà realitzar la interpretació tècnica i econòmica del Pla de Seguretat, així com establir les mesures necessàries pel seu desenvolupament, (les adaptacions, detalls complementaris i modificacions precises). Qualsevol alteració o modificació d’allò establert en el Pla de Seguretat i Salut, sense prèvia autorització escrita de la Direcció Facultativa o la coordinació en matèria de seguretat i salut en fase d’execució de les obres, podrà ser objecte de demolició si aquesta ho estima convenient. La Direcció Facultativa o el coordinador tantes vegades citats, resoldran totes les qüestions tècniques que sorgeixin en quant a interpretació de plànols, condicions dels materials i execució d’unitats, tenint especial cura en l’assistència necessària i inspeccionant el desenvolupament de les mateixes. Llibre d’Incidències Llibre d’incidències d’acord amb l’article 13 del Reial Decret 1627/97 existirà en cada centre de treball, amb la finalitat del control i el seguiment del Pla de Seguretat i Salut, un Llibre d’Incidències que constarà de fulls per duplicat, habilitat a tal efecte. Aquest llibre serà facilitat per: - El Col·legi Professional al qual pertany el Tècnic que hagi aprovat el Pla de Seguretat i Salut. - L’oficina de supervisió de projectes o òrgan equivalent quan es tracti d’obres de les Administracions Públiques. El llibre d’Incidències, que haurà de mantenir-se sempre en l’obra, estarà en poder del Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra o, quan no sigui necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa. A aquest llibre tindran accés la Direcció Facultativa de l’obra, els Contractistes, Subcontractistes i els treballadors autònoms, així com les persones o òrgans amb responsabilitats en matèries de prevenció en les empreses intervenint en l’obra, els


53

representants dels treballadors i els tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball de les Administracions Públiques competents, les quals podran fer anotacions en aquest, relacionades amb el control i seguiment del Pla de Seguretat. Efectuada una anotació en el llibre d’incidències, el Coordinador en matèria de seguretat i salut en el transcurs de les obres o, quan no sigui necessària la designació de coordinador, la Direcció Facultativa, estaran obligats a remetre, en el plaç de 24 hores, una còpia a la Inspecció de Treball i S.S. de la província en la que s’executa l’obra. Igualment s’hauran de notificar les anotacions en el llibre al contractista afectat i als representants dels treballadors d’aquest. Delegat de Prevenció - Comitè de Seguretat i Salut D’acord amb la Llei 31/1.995 de 8 de Novembre, Prevenció de Riscos laborals, que va entrar en vigor el 11/02/96, l’Art. 35, diu que s’hauran de designar per i entre els representants dels treballadors, Delegats de Prevenció al nombre dels quals estarà en relació directa amb el de treballadors ocupats simultàniament en l’obra i les seves competències i facultats seran les recollides en l’Art.36 de la mencionada Llei. Al comptar l’obra amb un número d’operaris, en punta de treball, superior a 50, és necessari constituir un Comitè de Seguretat i Salut, Art. 38 de la Llei 31/95, que estarà constituït de forma paritària per igual número de Delegats de Prevenció i Representants de l’Empresa, assistint amb veu però sense vot els Delegats Sindicals i Tècnics de Prevenció. Les competències i facultats del Comitè seran les recollides en l’Art. 39 de la mencionada Llei. El Comitè es reunirà trimestralment i sempre que ho sol·liciti alguna de les representacions d’aquest (Art. 38 de la citada Llei). Obligacions de les parts Promotor

El promotor abonarà a l’Empresa Constructora, prèvia certificació de la Direcció Facultativa de Seguretat o del coordinador de seguretat i salut en fase d’execució de les obres, les partides incloses en el document de Pressupost del Pla de Seguretat. Si s’implantessin elements de seguretat inclosos en el Pressupost durant la realització de obra, aquest s’abonaran igualment a l’Empresa Constructora, prèvia autorització de la Direcció Facultativa o del Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’execució de les obres.

Contractista

L’Empresa Constructora està obligada a complir les directrius contingudes en el Pla de Seguretat i Salut, coherent amb els sistemes d’execució que s’han d’utilitzar. El Pla de Seguretat i Higiene ha de comptar amb aprovació de la Direcció Facultativa o el Coordinador de Seguretat i Salut i serà previ a l’inici de l’obra. El Pla de seguretat i salut de l’obra es basarà en allò màxim possible al contingut del present Estudi de Seguretat i Salut. Els mitjans de protecció personal, estaran homologats per l’organisme competent. Cas de no existir aquests en el mercat, s’utilitzaran els més adequats sota el criteri del Comitè de Seguretat e Salut, amb el vist i plau de la Direcció Facultativa o del Coordinador de Seguretat i Salut. L’Empresa Constructora complirà les estipulacions preceptives de l’Estudi de Seguretat i Salut i del Pla de Seguretat i Salut, responent solidàriament d’aquells danys que es derivin de la infracció del mateix per la seva part, o dels possibles subcontractistes i treballadors.

Coordinador de seguretat i salut en fase d’execució

La Direcció Facultativa o el Coordinador de Seguretat i Salut considerarà l’Estudi de Seguretat com part integrant de l’execució de l’obra corresponent-li el control i la supervisió de l’execució del Pla de Seguretat i Salut, autoritzant prèviament qualsevol modificació d’aquest, deixant constància escrita en el Llibre d’Incidències. Periòdicament, segons allò pactat, es realitzaran les pertinents certificacions del Pressupost de Seguretat, posant en coneixement del Promotor i dels organismes competents l’incompliment, per part de l’Empresa Constructora, de les mesures de Seguretat contingudes en el Pla de Seguretat. La Contracta realitzarà una llista de personal, detallant els noms dels treballadors que són de la seva plantilla i que realitzaran els treballs contractats, indicant els números d’afiliació a la Seguretat Social. Aquesta llista ha d’anar acompanyada de la fotocòpia de la matriu individual del talonari de cotització al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social; o en el seu defecte, fotocòpia de la Inscripció en el llibre de matrícula per la resta de les societats. Tanmateix, es comunicaran, posteriorment, totes les altes i baixes que es produeixin d’acord amb el procediment anteriorment indicat. També es presentarà fotocòpia dels exemplars oficials dels impresos de liquidació TC1 i TC2 de l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Aquesta documentació es presentarà mensualment Abans del dia 10.

Treballadors

D’acord amb l’article 29 de la Llei 31/1995, de 8 de Novembre, de Prevenció de Riscos laborals, els treballadors tindran les obligacions següents, en matèria de prevenció de riscos:

1º) Correspon a cada treballador velar, segons les seves possibilitats i mitjançant el compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d’aquelles altres persones a les que pugui afectar la seva activitat professional, a causa dels seus actes i omissions en el treball, de conformitat amb la seva formació i les instruccions de l’empresari.


54

2º) Els treballadors, amb d’acord a la seva formació i seguint les instruccions de l’empresari, hauran, en particular, de:

a) Usar adequadament, d’acord amb la naturalesa dels riscos previsibles, les màquines, aparells eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol altre mitjà amb els quals es desenvolupa la seva activitat.

b) Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l’empresari, d’acord amb les instruccions rebudes per aquest.

c) No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents o que s’instal·len en els mitjans relacionats amb la seva activitat o en els llocs de treball en els que aquesta tingui lloc.

d) Informar d’immediat al seu superior jeràrquic directe, i als treballadors assignats per realitzar activitats de protecció i de prevenció o, en el seu cas, al servei de prevenció, a sobre de qualsevol situació que, al seu judici, entranyi, per motius raonables, un risc per la seguretat i salut dels treballadors.

e) Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent amb la fi de protegir la seguretat i salut dels treballadors en el treball.

f) Cooperar amb l’empresari per què aquest pugui garantitzar unes condicions de treball que siguin segures i no comportin riscos per la seguretat i la salut dels treballadors.

3º) L’incompliment pels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a que es refereixen els apartats anteriors, tindrà la consideració d’incompliment laboral als efectes previstos en l’article 58.1 de l’Estatut dels Treballadors o de falta, en el seu cas, conforme a allò establert en la corresponent normativa sobre règim disciplinari dels funcionaris públics i del personal estatutari al servei de les Administracions Públiques. Allò que s’estableix en aquest apartat serà igualment aplicable als socis de les cooperatives, l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball, amb les precisions que s’estableixin en els seus Reglaments de Règim Intern.

PLEC DE CONDICIONS DE NATURALESA TÈCNICA: Materials. Es defineixen en aquest apartat les condicions tècniques que han de complir els diversos materials i mitjans auxiliars que hauran d’emprar-se, d’acord amb les prescripcions del present Estudi de Seguretat en les tasques de Prevenció durant l’execució de l’obra. Amb caràcter general, tots els materials i mitjans auxiliars compliran obligatòriament les especificacions contingudes en el Plec General de Condicions Diverses de l’Edificació que li siguin aplicables amb caràcter específic, les proteccions personals i col·lectives i les normes d’higiene i benestar, que regiran en l’execució de l’obra, seran les següents.

Condicions dels mitjans de protecció

Totes les robes de protecció personal o elements de protecció col·lectiva, tenen fixada una vida útil, descartant-se al seu termini. Si es produís un deteriorament més ràpid del previst en principi en una determinada protecció, es respondrà aquesta, independentment de la durada prevista. Tota protecció que hagi sofert un deteriorament, per la raó que sigui, serà rebutjada al moment i substituïda per una nova. Aquells mitjans que pel seu ús hagin adquirit holgures o desgasts superiors als admesos pel fabricant, seran reposats immediatament. L’ús d’una roba o equip de protecció mai haurà de representar un risc en sí mateix.

Equips de protecció individual:

L’equip de protecció individual, d’acord amb l’article 2 del R.D. 773/97 és qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador per què el protegeixi d’un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la seva salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a tal efecte, excloent-se expressament la roba de treball habitual que no estigui específicament destinada a protegir la salut o la integritat física del treballador, així com els equips de socors i salvament. Una condició que obligatòriament compliran aquestes proteccions personals és que contaran amb la Certificació "CE", R.D. 1407/1992, de 20 de Novembre. Hauran d’utilitzar-se quan existeixin riscos per la seguretat o salut dels treballadors que no hagin pogut evitar-se o limitar-se suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.

Proteccions col·lectives:

En conjunt, són les més importants i s’utilitzen d’acord a les diferents unitats o treballs a executar. També en aquelles podem distingir: Unes d’aplicació general, és a dir, que tenen o han de tenir presència durant tota obra (fonaments, senyalització, instal·lació elèctrica, Extintors, etc.) i altres que s’utilitzen solament en determinats treballs: bastides, baranes, xarxes, tanques, etc.


55

Tanques de protecció: Estaran construïdes a base de tubs metàl·lics, tenint com a mínim 90 cm. d’alçada. Disposaran de potes per mantenir la seva verticalitat. Marquesines de seguretat: Tindran la volada i la resistència adequats per a suportar, l’impacte dels materials i la seva projecció cap a l’exterior. Malles tupides en bastides: Tindran la resistència suficient per resistir l’esforç del vent, impedint així mateix la projecció de partícules i materials. Baranes: les baranes vorejaran el perímetre de la plataforma desencofrada havent d’estar condenat l’accés a altres per l’interior de les escales. Hauran de tenir la suficient resistència per garantitzar la retenció de persones. Escales de mà: Hauran d’anar provistes de recolzaments antilliscants. Plataformes volades. Tindran la suficient resistència per la càrrega que han de suportar; estaran convenientment ancorades i dotades de baranes. Cables de subjecció de cinturó de seguretat, els seus anclatges i suports; han de tenir la suficient resistència per suportar els esforços a que puguin ser sotmesos d’acord amb la seva funció protectora. Xarxes: Seran de poliamida i les seves dimensions principals seran tals que compleixi amb garantia la funció protectora per la que estan previstes. Pòrtics limitadors de gàlibs: La llinda estarà degudament senyalitzada de forma que cridi l’atenció. Es col·locaran cartells a ambdós costats del pòrtic anunciant aquesta limitació d’alçada. Senyals: Estaran d’acord amb la normativa vigent. Interruptors diferencials i preses de terra: La sensibilitat mínima dels interruptors diferencials seran per enllumenat de 30 mA i per força de 300 mA. La resistència de les preses de terra no han de ser superiors a la que garantitza, d’acord amb la sensibilitat de l’interruptor diferencial, una tensió màxima de contacte de 24 V. Se mesurarà la seva resistència de forma periòdica. Extintors: Seran adequats en l’agent extintor i en el tamany per al tipus d’incendi previsible i es revisaran cada sis mesos com a màxim. Farmaciola: Els llocs de treball disposaran de material per a primers auxilis en cas d’accident, que haurà de ser adequat, en quant a la seva quantitat i característiques, al número de treballadors, als riscos als que estiguin exposats i a les facilitats d’accés al centre d’assistència mèdica més proper, segons es defineix en l’Annex VI del R.D. 486/97 de Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els llocs de treball. Es disposarà a més d’una farmaciola portàtil que contingui desinfectants i antisèptics autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, venes, esparadrap, apòsits adhesius, tisores, pinces i guants d’un sol ús. Aquest material es revisarà periòdicament i s’anirà reposant en quant caduqui o s’utilitzi. Si es supera el número de 50 treballadors s’haurà de disposar d’un local destinat als primers auxilis i altres accions sanitàries. Igualment en llocs de treball amb més de 25 treballadors si, per la seva perillositat, així ho estima l’autoritat laboral. Instal·lacions d’Higiene i Benestar: Els vestuaris, dutxes, lavabos i inodors es disposaran en els termes en que s’expressa l’Annex V del mencionat R.D. 486/97. Es disposarà del personal necessari per la neteja i conservació d’aquests locals amb les condicions higièniques exigibles. Control de l’efectivitat de la Prevenció: S’estableixen a continuació uns criteris de control de la Seguretat i Salut a l’objecte de definir el grau de complimentació del Pla de Seguretat, així com la obtenció d’uns índex de control a efectes de deixar constància dels resultats obtinguts per l’aplicació del citat pla. La Contracta podrà modificar criteris en el Pla Seguretat d’acord amb els seus propis mitjans que, com tot allò contingut en aquell, haurà de comptar amb l’aprovació de la Direcció Facultativa o de la coordinació en matèria de seguretat i salut en fase d’execució de les obres. Quadre de control: Es redactarà primerament un quadre esquemàtic de Control a efectes de seguiment del Pla de Seguretat que haurà d’omplir-se periòdicament. Per ser complimentat s’haurà de posar una "x" a la dreta de cada especificació quan existeixin deficiències en el concepte corresponent fent un resum final en el qual s’indiqui el número de deficiències observades sobre el número total de conceptes examinats.


56

Índex de Control: En l’obra s’elevaran obligatòriament els índex següents: 1) Índex d’Incidència:

Definició: Número de sinistres amb baixa per cada cent treballadors. Càlcul del I.I. = (nº de accidents amb baixa/nº d’hores treballades) x 100

2) Índex de freqüència:

Definició: Número de sinistres amb baixa, per cada milió d’hores treballades. Càlcul I.F. = (nº d'accidents amb baixa/nº d’hores treballades) x 1.000.000

3) Índex de gravetat:

Definició: Número de jornades perdudes per cada mil hores treballades. Càlcul I.G. = (nº jornades perdudes/ nº d’hores treballades) x 1000

4) Durada mitja d’incapacitats:

Definició: Numero de jornades perdudes per cada accident amb baixa. Càlcul D.M.I. = Nº jornades perdudes/ nº d’accidents amb baixa.

Parts d’Accidents i Deficiències: Respectant-se qualsevol model normalitzat que pogués ser d’ús normal a la pràctica del contractista, els parts d’accident i deficiències observades recolliran com mínim les següents dades amb una tabulació ordenada:

Parts d’accidents i deficiències: Comptarà, com a mínim, amb les dades següents: o Identificació de l’obra. o Dia, mes i any en què s’ha produït l’accident. o Hora de l’accident. o Nom de l’accidentat. o Categoria personal i ofici de l’accidentat. o Lloc (tall) en el que es produeix l’accident. o Causes de l’accident. o Importància aparent de l’accident. o Possible especificació sobre errades humanes. o Lloc, persona i forma de produir-se la primera cura (Metge, practicant, socorrista, personal d’obra). o Lloc de trasllat per hospitalització. o Testimonis de l’accident (verificació nominal de les diferents versions del mateix). Com complement de aquest part s’emetrà un informe que contingui: o Explicacions sobre com s’hagués pogut evitar l’accident. o Ordres immediates per executar. Part de deficiències: Que haurà de comptar amb les dades següents: o Identificació de l’obra. o Data en què s’ha produït l’observació. o Lloc (tall) en el què s’ha fet l’observació. o Informe sobre la deficiència observada. o Estudi de millora de la deficiència en qüestió.


57

PLEC DE CONDICIONS DE NATURALESA LEGAL: Disposicions legals: Independentment de la Legislació que es referència en altres apartats d’aquest Estudi de Seguretat i Salut, es complirà allò que s’estableix a la legislació següent: REGULACIÓ DE LA JORNADA DE TREBALL i DESCANSOS. R.D. 1561/1995 de 21 Setembre i R.D. 2001/1983 de 28 Juliol. ESTABLECIMENT DE MODELS DE NOTIFICACIÓ D’ACCIDENTS DE TREBALL. (O.M. 16 Desembre 1987, B.O.E. 29 Desembre 1987). Incendis: NORMA BÀSICA EDIFICACIÓ C.P.I. -96. ORDREANCES MUNICIPALS. Instal·lacions elèctriques: REGLAMENT DE LÍNEES AÈRIES D’ALTA TENSIÓ R.D. 3151/1968, 28 Novembre. B.O.E. 27 Desembre 1968. Rectificació: 8 Març 1969. REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER BAIXA TENSIÓ R.D. 842/2002, 2 Agosto. B.O.E. 2 Agost 2002. Maquinària: REGLAMENT D’APARELLS ELEVADORS PER A OBRES. O.M. 23 Maig 1977. REGLAMENT D’APARELLS D’ELEVACIÓ i MANUTENCIÓ DELS MATEIXOS. R.D. 2291/1985, 8 Novembre. B.O.E. 11 Desembre 1985 REGLAMENT DE SEGURETAT EN LES MÀQUINES R.D. 1495/1986. B.O.E. Juliol 1986. Proteccions Personals: CERTIFICACIÓ "CE" D’EQUIPS DE PROTECCIÓ PERSONAL PER A TREBALLADORS. R.D. 1407/1992, B.O.E. 20 Novembre 1992 (Directiva 89/686/CEE) CONVENIS COL·LECTIUS DE LA CONSTRUCCIÓ. Segurs S’haurà de comptar amb Segurs de Responsabilitat Civil i d’altres Riscos que cobreixin tant els danys causats a terceres persones per accidents imputables a les mateixes o a les persones de les quals han respondre, com els danys propis de la seva activitat com Constructores. PLEC DE CONDICIONS DE NATURALESA ECONÒMICA: Normes de certificació: Llevat que s’hagi pactat el contrari, un cop al mes, la constructora redactarà la valoració de les partides que en matèria de seguretat s’haguessin realitzat en l’obra. La valoració es farà conforme al Pla de Seguretat i d’acord amb els preus contractats pel Promotor, essent aquesta valoració visada i aprovada per la Direcció Facultativa o la coordinació de Seguretat i Salut en fase d’execució de les obres; sense aquest requisit no podrà ser abonada pel Promotor. L’abonament de les certificacions exposades anteriorment es farà conforme s’estipuli en el contracte d’obra. En cas d’executar en obra unitats no previstes en principi, es definiran total i correctament les mateixes i se les adjudicarà el preu corresponent procedint-se al seu abonament tal i com s’indica en els apartats. En cas de platejar-se una revisió de preus, el Contractista comunicarà aquesta proposició al Promotor, per escrit, havent obtingut l’aprovació prèvia de la Direcció Facultativa o la coordinació de Seguretat i Salut en fase d’execució de les obres.

DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU TOTAL

Ut. Casc de seguretat, amb arnés d’adaptació en material resistent a l’impacte mecànic, homologat 23 6,88 158,24

Ut. Casc per soldador 2 23,56 47,12

Ut. Ulleres antipols amb vidres incolors i resistents al ratllat 2 5,42 10,84

Ut. Pantalla de soldadura elèctrica de cap resistent a la perforació i penetració d’un objecte candent 2 9,07 18,14

Ut. Joc de taps autoajustables antirsoroll 20 0,25 5,00

Ut. Cascs protectors auditius 2 17,62 35,24

Ut. Mascareta autofiltrant contra pols i vapors tòxics 7 0,72 5,04

Ut. Joc de guants de cuir amb dors de loneta per càrrega i descàrrega 12 1,32 15,84

Ut. Joc de guants dielèctrics per protecció del contacte elèctric en baixa tensió. Utilització fins 1.000 V 3 33,25 99,75

Ut. Joc de guants de cuir per soldador 2 5,30 10,60

Ut. Jocs de botes de seguretat, amb reforç metàl·lic en puntera i plantilla antipunxant 15 16,56 248,40

Ut. Joc de botes protectores de riscos elèctrics en baixa tensió 3 57,16 171,48

Ut. Joc de botes de goma de mitja canya per protecció front l’aigua i la humitat. 5 5,82 29,10

Ut. Cinturó de seguretat de subjecció, suspensió anticaigudes per treballs en alçada, de classes A, B i C de poliester i marcatge CE 3 114,14 342,42

Ut. Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable 2 13,34 26,68

Ut. Faixa antivibratòria per protecció dorsolumbar 10 21,41 214,10

Ut. Mono de treball d’una peça, de teixit lleuger i flexible 17 23,05 391,85

Ut. Jaqueta per senyalista reflectora 3 15,60 46,80

Ut. Jaqueta impermeable amb caputxa 11 6,20 68,20

Ut. Mandil de cuir per treballs de soldadura amb subjecció a coll i cintura a través de corretja 2 23,25 46,50

Ut. Armilla reflectora per senyalista 3 17,04 51,12

Ut. Joc de maniguets reflectors per senyalista 3 21,71 65,13

Ut. Joc de maniguets de cuir per treballs de soldadura 2 11,64 23,28

Ut. Cinturó portaeines 5 19,87 99,35

PA Reposició anual dels materials de protecció individual 2 446,04 892,09

3.122,31

CAPÍTOL 9: AMIDAMENTS I PRESSUPOST PEL PROJECTE DE SEGURETAT

AMIDAMENTS I PRESSUPOST

1.- Mesures de Protecció Individual

Total 1 (Mesures de Protecció Individual) ...........................


Ml.

Barana en perímetre d’excavació, amb suports metàl·lics fixats al terreny col·locats cada 2.5 m, d’1m de alçada, amb fonament de formigó en massa. Passamà, rodapeus i llistó intermig, amb muntants metàl·lics de 2,3”. Inclou muntatge i desmuntatge

450 11,47 5.161,50

M3 Barrera de seguretat contra despreniments en coronació de rases i excavació de terres acopiades a la vora, desmuntatge inclòs 146,25 26,83 3.923,89

Ut. Extintor de pols sec amb pressió, de 6 kg. amb suport. Inclou col·locació i desmuntatge (per un sol ús) 4 43,14 172,56

Ml.Tanca autònoma de 2'5 m. de longitud i 1'00 m. d’alçada. Provista anclatges laterals amb la finalitat d’alinear-se unes amb altres. Inclou col·locació i desmuntatge (per quatre usos)

180 12,88 2.318,40

11.576,35


Ut. Balissa amb làmpada fixa color àmbar, desmuntatge inclòs. 60 33,07 1.984,20

Ml. Cinta de balissament reflectora, amb suport cada 5m i amb el desmuntatge inclòs. 36 6,06 218,16

Ml. Cinta de balissament reflectant de color vermell i blanc alternats, desmuntatge inclòs. 540 1,03 556,20

Ut. Suport rectangular d’acer galvanitzat i secció 80x40x2 mm, col·locat sobre terreny clavat, desmuntatge inclòs. 15 9,82 147,30

Ut. Ròtuls orientatius de les instal·lacions provisionals d’obra de material adhesiu i de dimensions 45 x 170 mm (per un sol ús), desmuntatge inclòs. 2 132,23 264,46

Ut.Placa senyalització indicativa de les mesures obligatòries de Seguretat Laboral, en planxa serigrafiada de 40x33 cm fixada mecànicament i amb el desmuntatge inclòs.

2 30,32 60,64

Ut.Senyal d’advertència normalitzada, amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb la vora en negre, de costat 41 cm. Fixada al terreny, desmuntatge inclòs.

2 38,39 76,78

Ut.Senyal indicativa d’informació de salvament o socors, normalitzada, amb pictograma blanc sobre fondo verd, de forma rectangular o quadrada i de costat gran 60 cm. Fixada, desmuntatge inclòs.

2 22,05 44,10

Ut. Senyal manual per senyalista. 2 19,53 39,06

Ut. Placa amb pintura reflectora, de forma octogonal de 60 cm de diàmetre, fixada i amb el desmuntatge inclòs. 2 61,40 122,80

Ut. Placa amb pintura reflectora, de forma circular de 60 cm de diàmetre, fixada i amb el desmuntatge inclòs. 1 51,41 51,41

Ut. Placa amb pintura reflectora, de forma triangular de 70 cm de costat, fixada i amb el desmuntatge inclòs. 2 45,16 90,32

Ut. Placa amb pintura reflectora, de 60x60 cm, fixada i amb el desmuntatge inclòs. 2 48,86 97,72

3.753,15

2.- Mesures de Protecció Col·lectiva

Total 2 (Mesures de Protecció Col·lectiva) ...........................

3.- Senyalització

Total 3 (Senyalització) ...........................


Mes Escomesa elèctrica 24 23,84 572,04

Ut. Quadre principal per instal·lació elèctrica d’obra en caixes de doble aïllament, amb tots els mecanismes de protecció i mesura necessaris normalitzats. 1 655,60 655,60

Mes Escomesa Lampisteria 24 12,40 297,61

Mes Escomesa Sanejament 24 17,68 424,37

Mes

Mòdul prefabricat de sanitaris, de dimensions 3,7x2,3x2,3 m, amb aïllament de poliuretà de 35mm de gruix. Inclou instal·lació de lampisteria, instal·lació elèctrica (amb un punt de llum, mecanismes i elements de protecció), dutxes, lavabos i complements de bany. Mes de lloguer.

24 224,78 5.394,72

MesMòdul prefabricat per equipament d’oficina d’obra, de dimensions 6x2,3 m. Inclou instal·lació elèctrica (amb un punt de llum, mecanismes i elements de protecció). Mes de lloguer.

24 147,37 3.536,88

MesMòdul prefabricat per equipament de magatzem d’obra, de dimensions 4x2,4 m. Inclou instal·lació elèctrica (amb un punt de llum, mecanismes i elements de protecció). Mes de lloguer.

24 155,52 3.732,48

MesMòdul prefabricat de menjador, de dimensions 6x2,3x2,6 m. Inclou instal·lació de lampisteria (con aigüera i tauler) i instal·lació elèctrica (amb un punt de llum, mecanismes i elements de protecció). Mes de lloguer.

24 146,78 3.522,72

MesMòdul prefabricat de vestidors, de dimensions 8,2x2,5x2,3 m. Inclou instal·lació elèctrica (amb un punt de llum, mecanismes i elements de protecció). Mes de lloguer.

24 156,78 3.762,72

Ut. Guixeta individual . 20 52,57 1.051,40

Ut. Transport de mòdul prefabricat a peu d’obra. 5 148,52 742,60

Ut. Penjarobes col·locat. 20 1,86 37,20

Ut. Taula de fusta amb capacitat per 6 persones. 3 16,82 50,46

Ut. Banc de fusta amb capacitat per 3 persones. 7 13,72 96,04

23.876,84


Ut. Farmaciola d’urgència amb continguts mínims obligatoris. Inclou col·locació i desmuntatge (per un sol ús). 1 103,70 103,70

Ut. Llitera portàtil per evacuacions (per vint usos). 1 174,40 174,40

Ut. Reconeixement mèdic obligatori 20 30,00 600,00

Ut. Reposició de material sanitari (semestral) 4 67,27 269,08

Ut. Manta de cotó i fibra sintètica de 110x210 cm 2 18,60 37,20

1.184,38

4.- Equipament

Total 4 (Equipament) ...........................

5.- Primers Auxilis

Total 5 (Primers Auxilis) ...........................


H. Formació de Seguretat i Higiene en el Treball, impartida als treballadors. 4 16,78 67,12

Ut. Curset de primers auxilis i socorrisme. 1 177,50 177,50

Ut. Reunió mensual del Comitè de Seguretat i Salut. 24 120,17 2.884,08

H. Brigada de neteja de les instal·lacions d’obra. 48 16,78 805,44

H. Brigada de seguretat pel manteniment i reposició de les mesures de protecció. 96 36,81 3.533,76

7.467,90


H. Imprevistos en el transcurs de les obres 1 2.619,07 2.619,07

2.619,07

1.- Mesures de Protecció Individual 3.122,31

2.- Mesures de Protecció col·lectives 11.576,35

3.- Senyalització 3.753,15

4.- Equipament 23.876,84

5.- Primers Auxilis 1.184,38

6.- Formació i Manteniment 7.467,90

7.- Imprevistos 2.619,07

TOTAL 53.600,00

T O T A L P R E S S U P O S T 53.600,00 Euros

Els Tècnics El Promotor

RESUM per CAPÍTOLS

El conjunt de les mesures de Seguretat i Salut per a les obres d'urbanització dels carrers especificats en el projecte enESPARREGUERA, pujen a la quantitat de CINQUANTA-TRES MIL SIS-CENTS EUROS.

Total 6 (Formació i Manteniment) ...........................

6.- Formació i Manteniment

7.- Imprevistos

Total 7 (Imprevistos) ...........................

ANNEX XII. Annexes Complementaris – Estudi de seguretat i salut

62

7. FITXES

TEMA:

TIPOLOGIES DE FITXES (PER TEMES):

TIPUS DE FITXES

− SS:

− IO:

SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT

INSTAL·LACIONS D’OBRA

− EPI: EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

− EPC: EQUIPS DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA

− TME: TREBALLS AMB MAQUINÀRIA ESPECÍFICA

− TE: ASPECTES D’INTERÈS RELATIUS A TREBALLS

− MA: MITJANS AUXILIARS

TEMA: DESCRIPCIÓ:

SS - CARTELL D'OBRA

OBRA:

ADREÇA:

POBLACIÓ:

CAP D'OBRA:

COORDINADOR DE SEGURETAT: TEL.

TEL.

TELÈFONS D’INTERÈS GENERAL

SERVEI SANITARI D'URGÈNCIES:

TEL.

AMBULÀNCIES MÚTUA: TEL.

TEL.

TEL.

TEL.

TEL.

TEL.

TEL.

TEL.

POLICIA NACIONAL

POLICIA MUNICIPAL

MOSSOS D'ESQUADRA

TEL.

TEL.

TEL.

TEMA: DESCRIPCIÓ:

RD 485/97

Prohibit fumar Prohibit fumari encendre foc

Prohibit passarals vianants

Entrada prohibidaa persones

No autoritzades

Prohibit alsvehícles demanutenció

Aigua No potable No tocar Prohibit apagar amb aigua

ES - SENYALS EN FORMA DE PANELL

RD 485/97 i UNE 81−501−81

Protecció obligatòria Protecció obligatòriadel cap

Protecció obligatòriade l'oídede la vista

de les mans de les víes respiratòriesdels peus

TEMA: SS - SENYALS EN FORMA DE PANELLDESCRIPCIÓ:

Protecció obligatòria Protecció obligatòria Protecció obligatòria

MÁQ

UINA

PES

ADA

RIES

GO D

E IN

TOXI

CACI

ÓN,

CAÍD

AS A

CAÍD

AS A

LRI

ESGO

DE

CARG

ASEN

MOV

IMIE

NTO

SUST

ANCI

AS T

ÓXIC

ASDI

STIN

TO N

IVEL

MIS

MO

NIVE

LSU

SPEN

DIDA

S

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

DESCRIPCIÓ:

RD 485/97

Signi-ficado Dibujo Color

Segu-ridad

Con-traste

Esquema Señal ColoresSeñal

Establecida

TEMA: SS - SENYALS EN FORMA DE PANELL

RIES

GORI

ESGO

CAÍD

A DE

RIES

GO D

E CO

RROS

IÓN

INDE

TERM

INAD

OEL

ÉCTR

ICO

OBJE

TOS

SUST

ANCI

AS C

ORRO

SIVA

S

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

NEGR

O

AMAR

ILLO

NEGR

O

Signi-ficado Dibujo Color

Segu-ridad

Con-traste

Esquema Señal ColoresSeñal

Establecida

DESCRIPCIÓ: TEMA: SS - SENYALS EN FORMA DE PANELL

DESCRIPCIÓ: TEMA: SS - SENYALS EN FORMA DE PANELL

EQUIP DE PRIMERS AUXILIS LOCALITZACIÓ DEPRIMERS AUXILIS

DIRECCIÓ CAP APRIMERS AUXILIS

DIRECCIÓ CAP A LASORTIDA DE SOCORS

LOCALITZACIÓ DE LASORTIDA DE SOCORS

LOCALITZACIÓ DE DUTXADE SOCORS

DIRECCIÓ CAP A DUTXA DE SOCORS

LLITERA DE SOCORS DIRECCIÓ DE SOCORS

RD 485/97

DESCRIPCIÓ: TEMA: SS - ELEMENTS DE SENYALITZACIÓ

CON DE BAILSSAMENT CINTA DE BAILSSAMENT BALISSA LLUMINOSA

CINTA DE BALISSAMENT

TANQUES DE DESVIAMENT DEL TRÀNSIT I ZONA DE SEGURETAT

TEMA: DESCRIPCIÓ:

IO - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

BASE MURAL

BASE MURALCLAVILLA

CLAVILLA

No fer empalmes amb cinta aïllant

SI vulcanitzats

ALLARGADORS

AÏLLAMENT SUPERIOR A 250.000 OHMSArt. 17 apart. 2.B REBT

A=Ux1000 (mínim 250.000 Ohm)U=tensió nominal

Protegit contrala pluja

2 p + T

220V

3 p + T

380V

4 p + T

380V

A

16

32

16

32

63

125

16

32

63

125

Enllumenat portàtil protegit contraràfecs d'aigua en 220 V

ENLLAÇOS TIPUS

CLAVILLES I ENDOLLS (BASES)

TEMA: DESCRIPCIÓ:


A

C

B

10

Aquesta pica està fabricada amb tub d'acer recobert de tub de coure per un

procediment patentat, aconseguint una perfecta unió entre els dos materials.

Les principals avantatges estriben en la seva conductibilitat similar a les piques

de coure i una duresa similar a les piques d'acer.

REFERÈNCIA A B C

81501 1000 16 28

81502 1500 16 28

81503 2000 16 28

81504 1000 21 35

81505 1500 21 35

81506 2000 21 35

81507 2500 21 35

81508 3000 21 35

TEMA: DESCRIPCIÓ:


BASES DIN 0

CAIXA GENERALDE PROTECCIÓ

FUSIBLE 80A

30AkWh

CABLEJAT 16/10 mm2

COMPTADOR

INTENSITAT NOMINAL 40 ASECCIONADOR DE TALLAUTOMÀTIC

PODER DE TALL 4.5 kATÈRMIC 40A

2p/30mA 4p/300mA

Transformador24 V

PRESES DE 24 V

n < 20 Ohm

SORTIDES A PLANTES

4P+T

EL CONJUNT DE LA INSTAL·LACIÓ GARANTITZARÀUN CONTACTE INDIRECTE INFERIOR DE 24 V

QUADRE DE PLANTA

nº plantes

CAIXES DE DOBLE AÏLLAMENT

ESQUEMA TIPUS PER A POTÈNCIA 20 kW (T1)

TEMA: DESCRIPCIÓ:

IO - EQUIPAMENTS

PREVISIÓ DEPERSONAL

VESTUARI

GUIXETA

DUTXES

INODORS

LAVABOS

MENJADOR

FARMACIOLA

SERVEI MÈDICVIGILANT DE SEGURETAT

MAGATZEMOFICINA DE PLÀNOLS

Obligatori

Obligatori

ObligatoriObligatori

treb.

10 UT treb.

treb.

25 UT treb.

treb.

10 UT treb.

treb. x 1 UTtreb.

treb. x 2 m2treb.

mínim

mínim=

=

=

=

=

=

mínim

mínim

mínim

mínim5 UT

2 UT

5 UT

D O T A C I O N S

I L · L U M I N A C I Ó

PASSOS 20 LUX

OPERACIONS A GRANEL 50 LUX

SEMIACABATS 100 LUX

FUSTERIA I INSTAL·LACIONS 200 LUX

ESCALES 100 LUX

V E N T I L A C I Ó

50 M3/H TREBALLADOR

S O R O L L S

PROTECCIÓ OBLIGATÒRIA 50 dB

P R O T E C C I O N S P E R S O N A L S

SEMPRE OBLIGATÒRIES

S O L U C I Ó A D O P T A D A

MÒD

ULS

D'OB

RA

MÒDUL SANITARIS VESTUARIS MÒDUL MAGATZEM/MENJADOR

MÒDUL OFICINA

2 x 4 M2.4 x 5.2 M2 x 4 M

MÒDUL MIXTEDUTXE, INODORS

MÒDUL DIÀFANVESTUARIS, OFICINA,...

MÒD

ULS

PORT

ÀTIL

S

BARBOQUEJO

BANDA DECABEZA

BANDA DENUCA BANDA DE

CONFORT

VISERA

COFIA

CASQUETE

ALA

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10

11

1295 96

97 98

A 0 A

BS

CE

ETIQUETA: MOD."VISPRO" PE/BP EN 397-30º 440 vac > 1000

GRABADO EN EL CASCO: CE 96 0159

AÑO Y MES DE FABRICACIÓN:

MATERIAL EMPLEADO:

CASCO DE SEGURIDAD: PROTECCIÓN CONTRA CHOQUES E IMPACTOSReal Decreto 773/1997 Anexo I. I. Protección de la cabeza Marcado: CE EN 397

TEMA: DESCRIPCIÓ:

EPI - PROTECCIONS DEL CAP

Gafas antiimpactoscristales graduados

Gafas antiimpactos para

Gafa panorámica antipolvo Gafas tipo cazoleta antipolvo

cristales graduadosGafa de soldador para

Gafa de soldadorPantalla facial abatibleadaptada al casco

TEMA: DESCRIPCIÓ:

EPI - PROTECCIONS OCULARS

1. Hebilla2. Banda de cintura3. Apoyo dorsal4. Elemento de enganche5. Conector (gancho)

6. Elemento de amarre de sujeción7. Sistema de ajuste de la longitud8. Extremo del elemento de amarre9. Conector

6

1 2

54

2

78

7

9

3

1

6

5

4

3

CINTURÓN DE SUJECIÓN CON ELEMENTO DE AMARRE DE

SUJECIÓN CONECTADO A DOS ELEMENTOS DE ENGANCHE

CINTURÓN DE SUJECIÓN CON ELEMENTO

DE AMARRE INCORPORADO

Apoyo dorsal

L

60 100

25

200

a 25

TEMA: DESCRIPCIÓ:

EPI - CAIGUDES DIFERENT NIVELL

TEMA: DESCRIPCIÓ:

EPI - CAIGUDES A DIFERENT NIVELL

1. Tirant2. Banda secundària3. Banda subglútea4. Banda de cama5. Recolzament dorsal per subjecció6. Element ajustable7. Element amarrament anticaigudes

1

2

6

4

5

3

1 7

TEMA: DESCRIPCIÓ:

EPI - PROTECCIONS DEL PEU

TIPUS A: SABATA TIPUS B: BOTA BAIXA TIPUS C: BOTA DE MITJA CANYA

TIPUS D: BOTA ALTA TIPUS E: BOTA EXTRALARGA

H H

EXTENSIÓ DE LA CANYA

SEGONS L'USUARI

H HH

TEMA: DESCRIPCIÓ:

TEM - TREBALLS AMB MAQUINÀRIA

PÒRTIC

RESSALT

VOLQUETA

TOPEANTIVOLCADA

TUB D'ESCAPAMENT

CONTRAPÈS

A: SEGONS EL TERRENY O ESTINTOLAMENT DE LA RASA

B: SEGONS EL MODEL DE VEHICLE

A B

VISTA DEL VEHICLE AMB PORTICADA DE SEGURETAT, CONTRAPÈS

I TOPE ANTIVOLCADA (SEGONS TERRENY I MODEL DEL VEHICLE)

TEMA: DESCRIPCIÓ:

TEM - TREBALLS AMB MAQUINÀRIA

2

1

1

2

1

2

1

2

CÀRREGA LLARGA (DUES ESLINGUES)

AMARRAMENT DE CÀRREGAAMARRAMENT DE PLANXA LLARGA

CÀRREGA AMB DUES ESLINGUES

NO correcte CORRECTE2

21 1

TEMA: DESCRIPCIÓ:

NO SI

NO SI

NO SI

NO SI

TEMA: DESCRIPCIÓ:

TE - TREBALLS ESPECÍFICS / EN ALÇADA

TEMA: DESCRIPCIÓ:


0.5m 1m 2m 3m 4m

1m

2m

3m

4m

6m

5m

1m 2m 3m 4m

3.00

2.75

2.40

2.15

1.80

2.40

2.20

2.00

1.75

1.50

Superfície de treball

Velocitat horitzontal3 m/s

Velocitat horitzontal2 m/s

50º

TEMA: DESCRIPCIÓ:


EN EL TRANSPORT DE LA PLATAFORMA,S'ACOMPLIARN TOTES LES DISPOSICIONS DE TRÀNSIT

NO ES DEIXARAN MAI EINESSENSE GUARDAR NA SOBRE DE LA PLATAFORMA

CONJUNT

VARIABLE SEGONSTIPUS DE TERRENY

H CALZE

DETALL DE CALZE

LLIGAT DE TAULERS

TAULER 250x75

TEMA: DESCRIPCIÓ:

TE - TREBALLS ESPECÍFICS / RASES

senyal límit

ZONA SENSECÀRREGUES

BARANA DESEGURETAT

ZONA AMBCÀRREGUES

zona de pas

talús natural


ZONA AMBCÀRREGUES

talús de descàrrega


ZONA AMBCÀRREGUES

TEMA: DESCRIPCIÓ:


D=H/2

H=0,90

D=5 MLLUMS VERMELLS

0,60

0.90

H/20,6

H

0.300.90

0.30

0.80

EN BUITS I APERTURES PAS VIANANTS

PROTECCIÓ EN RASES

EN TERRENY SORRENC

TEMA: DESCRIPCIÓ:


SENYALITZACIÓ DE LÍMIT

REBLERT POSTERIOR com a norma general2 metres

ZONA LLIUREDE CÀRREGUES

ZONA LLIUREDE CÀRREGUES

ZONA DECIRCULACIÓ

SUPORT PER ABARANES DE SEGURETAT

ANCLATGED'IMMOBILITZACIÓ

ESCALA DE MÀ

90 CM

TEMA: DESCRIPCIÓ:


TEMA: DESCRIPCIÓ:

RI - SOBREESFORÇOS

SITUAR EL PES PROP DEL COS

MANTENIR L'ESQUENA RECTA

NO DOBLEGAR L'ESQUENA A L'AIXECAR-SE

A) ABANS D'AIXECAR, L'ESQUENA ES MANTINDRÀ RECTA,SOSTENINT LA COLUMNA VERTEBRAL AMB LA TENSIÓDELS MÚSCULS DE L'ESQUENA I EL VENTRE.

B) DURANT L'AIXECAMENT, EN PRIMER LLOC ES REALITZAUNA EXTENSIÓ DE LES CAMES

C) DESPRÉS ES TORNA A POSAR RECTE LA PART SUPERIORDEL COS.

A) B) C)