09. 01. 2018 04. 02. 2018 #426 - ivac.gva.esivac.gva.es/banco/archivos/426_web.pdf · 20.00 h sólo...
TRANSCRIPT
1
09. 01. 201804. 02. 2018 #426
#tote
lcinem
a: Jea
n-Mar
ie St
raub
+ Dan
ièle H
uillet
. Fer
la re
volu
ció
és to
rnar
a co
l·loca
r al s
eu llo
c cose
s
molt
antig
ues per
ò oblidad
es /
Bàsics
Film
oteca
: cin
ema i
tecn
ologia
/ Cen
tenar
i Melv
ille /
Mat
erial
de
som
nis: 30
anys
de La F
ilmote
ca /
Ford
vs H
awks /
Futu
r(s)
imper
fecte
(s): d
istopia
i cin
ema /
Men
uda Film
o
Avisos i normes
La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per raons alienes a la seua voluntat. Consulteu les ac-tualitzacions en el web ivac.gva.es.
Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.
Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.
Menuda Filmo: cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.
EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA El regador regado (L'arroseur arrosé, Louis Lumière, 1895) MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ Martín Gràfic DEP. LEGAL V 961-2012
La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.
Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.
Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.
Menuda Filmo: cada persona podrá sacar un máximo de seis entradas.
3
Programació
DIMARTS 9 DE GENER
18.00 h
Machorka-MuffJean Marie Straub. 1962. 18' u p. 8
No reconciliadosJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1964. 55' u p. 8
20.00 h
Sólo los ángeles tienen alasHoward Hawks. 1939. 121' u p. 30
DIMECRES 10 DE GENER
18.00 h
Programa Casa Cuesta1905-1910. 29' u p. 26
Sanz y el secreto de su arteMaximiliano Thous, Francisco Sanz. 1918. 65' u p. 26Acompanyament musical al pianoa càrrec d'Arcadi Valiente.
20.00 h
El novio, la actriz y el proxenetaJean-Marie Straub. 1968. 23' u p. 9
OthonJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1969. 88' u p. 9
DIJOUS 11 DE GENER
19.00 h
Selecció Kinetoscopi Edison1894-1896. 4' u p. 18
¡Lumière! Comienza la aventura Thierry Frémaux. 2016. 90' u p. 18El cinema: una nova tecnologia. Presen-tació i col·loqui a càrrec de José Antonio Hurtado, cap de Programació de La Fil-moteca. Entrada gratuïta amb carnet d'estudiant.
DIVENDRES 12 DE GENER
18.00 h
Selecció Kinetoscopi Edison1894-1896. 4' u p. 18
¡Lumière! Comienza la aventura Thierry Frémaux. 2016. 90' u p. 18
20.00 h
La confianza de la muchachaDavid W. Griffith. 1912. 14' u p. 19
El cameramanEdward Sedgwick, Buster Keaton. 1928. 69' u p. 19
22.30 h
Lecciones de historiaJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1972. 85' u p. 10
DISSABTE 13 DE GENER
18.00 h
Pasaporte para PimlicoHenry Cornelius. 1949. 84' u p. 34
20.00 h
Lecciones de historiaJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1972. 85' u p. 10
22.30 h
Machorka-MuffJean Marie Straub. 1962. 18' u p. 8
No reconciliadosJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1964. 55' u p. 8
DIUMENGE 14 DE GENER
18.00 h
La confianza de la muchachaDavid W. Griffith. 1912. 14' u p. 19
El cameramanEdward Sedgwick, Buster Keaton. 1928. 69' u p. 19
20.00 h
Pasaporte para PimlicoHenry Cornelius. 1949. 84' u p. 34
4
DIMARTS 16 DE GENER
18.00 h
El novio, la actriz y el proxenetaJean-Marie Straub. 1968. 23' u p. 9
OthonJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1969. 88' u p. 9
20.15 h
El silencio de un hombreJean-Pierre Melville. 1967. 105' u p. 24
DIMECRES 17 DE GENER
18.00 h
Ciutats, pobles i festes populars valencianes1923-1980. 80' u p. 27Acompanyament musical al pianoa càrrec d'Arcadi Valiente.
20.00 h
Crónica de Anna Magdalena BachJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1967. 93' u p. 10Presentació a càrrec de Manuel Asín,comissari del cicle Straub/Huillet.
DIJOUS 18 DE GENER
18.00 h
El silencio de un hombreJean-Pierre Melville. 1967. 105' u p. 24
20.00 h
Huracán sobre la islaJohn Ford. 1937. 102' u p. 31
DIVENDRES 19 DE GENER
18.00 h
Huracán sobre la islaJohn Ford. 1937. 102' u p. 31
20.00 h
Introducción a la Música de acompañamiento para una escena de película de Arnold SchoenbergJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1973. 15' u p. 11
Moisés y AarónDanièle Huillet, Jean-Marie Straub. 1974. 105' u p. 11
22.30 h
Tener y no tenerHoward Hawks. 1944. 100' u p. 32
DISSABTE 20 DE GENER
18.00 h
El procesoOrson Welles. 1962. 118' u p. 34
20.15 h
Tener y no tenerHoward Hawks. 1944. 100' u p. 32
22.30 h
Crónica de Anna Magdalena BachJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1967. 93' u p. 10
DIUMENGE 21 DE GENER
18.00 h
Tener y no tenerHoward Hawks. 1944. 100' u p. 32
20.00 h
El procesoOrson Welles. 1962. 118' u p. 34
DIMARTS 23 DE GENER
18.00 h
Introducción a la Música de acompañamiento para una escena de película de Arnold SchoenbergJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1973. 15' u p. 11
Moisés y AarónDanièle Huillet, Jean-Marie Straub. 1974. 105' u p. 11
20.00 h
Toda revolución es una tirada de dadosJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1977. 10' u p. 12
Fortini / PerrosJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1976. 83' u p. 12
DIMECRES 24 DE GENER
18.00 h
El delatorJohn Ford. 1935. 91' u p. 32
20.00 h
De la nube a la resistenciaDanièle Huillet, Jean-Marie Straub. 1979. 105' u p. 13
DIJOUS 25 DE GENER
19.00 h
El cantor de jazzAlan Crosland. 1927. 88' u p. 21El so. Presentació i col·loqui a càrrec de Carlos Cuéllar, professor de la Univer-sitat de València. Entrada gratuïta amb carnet d'estudiant.
5
DIVENDRES 26 DE GENER
18.00 h
El cantor de jazzAlan Crosland. 1927. 88' u p. 21
20.00 h
Cleo de 5 a 7Agnès Varda. 1961. 90' u p. 22
22.30 h
Castigo de DiosHipólito Negre. 1925. 83' u p. 20Amb Sixto X. García com a comenta-dor i acompanyament musical al piano d'Arcadi Valiente.
DISSABTE 27 DE GENER
18.00 h
Toda revolución es una tirada de dadosJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1977. 10' u p. 12
Fortini / PerrosJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1976. 83' u p. 12
20.00 h
El señor de las moscasPeter Brook. 1963. 91' u p. 35
22.30 h
Cleo de 5 a 7Agnès Varda. 1961. 90' u p. 22
DIUMENGE 28 DE GENER
18.00 h
El señor de las moscasPeter Brook. 1963. 91' u p. 35
20.00 h
El delatorJohn Ford. 1935. 91' u p. 32
DIMARTS 30 DE GENER
18.00 h
De la nube a la resistenciaDanièle Huillet, Jean-Marie Straub. 1979. 105' u p. 13
20.00 h
Demasiado pronto / demasiado tardeDanièle Huillet, Jean-Marie Straub. 1980. 100' u p. 13
DIMECRES 31 DE GENER
18.00 h
Demasiado pronto / demasiado tardeDanièle Huillet, Jean-Marie Straub. 1980. 100' u p. 13
20.00 h
Programa de curts Straub 12006-2011. 69' u p. 14
DIJOUS 1 DE FEBRER
18.00 h
PlácidoLuis García Berlanga. 1961. 83' u p. 28
20.00 h
Sicilia!Jean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1998. 66' u p. 15
Il viandante+L'arrotinoJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 2001. 12' u p. 15
DIVENDRES 2 DE FEBRER
18.00 h
Obreros, campesinosJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 2001. 123' u p. 15
20.15 h
PlácidoLuis García Berlanga. 1961. 83' u p. 28
22.30 h
Sicilia!Jean-Marie Straub, Danièle Huillet. 1998. 66' u p. 15
Il viandante+L'arrotinoJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 2001. 12' u p. 15
DISSABTE 3 DE FEBRER
18.00 h
La vida de CalabacínClaude Barras. 2016. 64' u p. 38Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
20.00 h
Obreros, campesinosJean-Marie Straub, Danièle Huillet. 2001. 123' u p. 15
22.30 h
Lemmy contra AlphavilleJean-Luc Godard. 1965. 99' u p. 36
DIUMENGE 4 DE FEBRER
18.00 h
La vida de CalabacínClaude Barras. 2016. 64' u p. 38Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
20.00 h
Lemmy contra AlphavilleJean-Luc Godard. 1965. 99' u p. 36
6
9 GENER — 8 FEBRER
Jean-Marie Straub / Danièle HuilletFer la revolució és tornar a col·locar al seu lloc coses molt antigues però oblidades
Jean-Marie Straub i Danièle Huillet són una referència essencial en el camp del cinema i de l’art contemporani des de començaments dels anys seixanta. Còmplices distants d’una part de la Nouvelle Vague francesa (Rivette, Godard, Moullet) i perifèrics respecte al Nou Cinema Alemany, les seues primeres pel·lícules les re-alitzen a cavall entre Alemanya, Itàlia i França, la qual cosa caracteritza una filmografia roda-da en tres països i llengües diferents. Aquesta circumstància no només marcarà l’abast de les seues aportacions als debats estètics i polítics del seu temps, sinó que, sobretot, planteja una profunda reflexió sobre la història, la identitat i les fronteres europees.
La poètica de Straub-Huillet remet als orí-gens tècnics del cinema i, al mateix temps, ens prepara per a una nova relació amb les imatges i els sons del món. La seua obra, com la dels seus admirats Cézanne, Griffith, Mallarmé, Chaplin i Schoenberg, obri nous camins. Tots dos es compten entre els que de manera més obstinada han tornat a formular allò que un art nou, un art que comença, pot arribar a ser, i han retrocedit en la breu història del cinema per a tornar a un punt en el qual aquest tenia
Jean-Marie Straub y Danièle Huillet son una referencia esencial en el campo del cine y del arte contemporáneo desde comienzos de los años sesenta. Cómplices distantes de una parte de la Nouvelle Vague francesa (Rivette, Godard, Moullet) y periféricos respecto al Nuevo Cine Alemán, sus primeras películas las realizan a caballo entre Alemania, Italia y Francia, lo que caracteriza una filmografía rodada en tres paí-ses y lenguas diferentes. Esta circunstancia no solo marcará el alcance de sus aportaciones a los debates estéticos y políticos de su tiempo, sino que, sobre todo, plantea una profunda reflexión sobre la historia, la identidad y las fronteras europeas.
La poética de Straub-Huillet remite a los orígenes técnicos del cine y, al mismo tiempo, nos prepara para una nueva relación con las imágenes y los sonidos del mundo. Su obra, como la de sus admirados Cézanne, Griffith, Mallarmé, Chaplin y Schoenberg, abre nuevos caminos. Ambos se cuentan entre quienes de manera más obstinada han vuelto a formular lo que un arte nuevo, un arte que empieza, puede llegar a ser, y han desandado la breve historia del cine para volver a un punto en el que este
7
l’ocasió de transformar-se des del moment del seu naixement. En l’origen de les seues pel·lícules no existeixen guions sinó obres artístiques –drames, novel·les, músiques, par-titures i pintures– de les quals els directors s’apropien, arrancant-les dels seus contextos culturals (l’Antiguitat clàssica, l’Antic Règim, la Revolució Francesa, la Comuna de París, la postguerra europea…) per a situar-les en el pre-sent com un esdeveniment crític, el destí de les quals no és ser traduïdes a un nou llenguatge sinó ser rebudes i interpretades com una eina d’emancipació pels seus nous públics. En el ci-nema de Straub-Huillet, textos, obres i imatges formen part d’una seqüència que descriu una pedagogia revolucionària de la cultura i de la història al llarg del temps.
Després de la mort de Danièle Huillet en 2007, Jean-Marie Straub ha continuat treballant en solitari i defensant una poètica del cinema com a ruptura i revelació. Les seues pel·lícules recents, algunes de les quals s’han estrenat a Espanya gràcies a aquest cicle, mostren els conflictes socials, la repressió ciutadana o la violència del poder, i continuen interrogant els límits de la representació tant a nivell polític com artístic.
u Cicle organitzat pel Museo Reina Sofía en col·laboració amb Filmoteca Española i co-missariat per Manuel Asín i Chema González.
tenía la ocasión de transformarse al nacer. En el origen de sus películas no existen guiones sino obras artísticas –dramas, novelas, músicas, partituras y pinturas– de las que los directores se reapropian, arrancándolas de sus contextos culturales (la Antigüedad clásica, el Antiguo Régimen, la Revolución Francesa, la Comuna de París, la posguerra europea…) para situar-las en el presente como un acontecimiento crítico, cuyo destino no es ser traducidas a un nuevo lenguaje sino ser recibidas e interpre-tadas como una herramienta de emancipación por sus nuevos públicos. En el cine de Straub-Huillet, textos, obras e imágenes forman parte de una secuencia que describe una pedagogía revolucionaria de la cultura y de la historia a lo largo del tiempo.
Tras el fallecimiento de Danièle Huillet en 2007, Jean-Marie Straub ha continuado tra-bajando en solitario y defendiendo una poé-tica del cine como ruptura y revelación. Sus películas recientes, algunas de las cuales se han estrenado en España gracias a este ciclo, muestran los conflictos sociales, la represión ciudadana o la violencia del poder, y continúan interrogando los límites de la representación tanto a nivel político como artístico.
u Ciclo organizado por el Museo Reina Sofía en colaboración con Filmoteca Española y co-misariado por Manuel Asín y Chema González.
PRÒXIMAMENT u La muerte de Empédocles (1986). Antígona (1991). La rodilla de Artemis (2007). Las brujas (2008). El inconsolable (2011). La madre (2012). Un cuento de Michel de Montaigne (2013). Un heredero (2011).
8
DT 9 GEN / 18.00 H | DS 13 GEN / 22.30 H
Machorka-MuffJEAN-MARIE STRAUB. República Federal d’Alemanya. 1962. VOSE. B/N. 18’. D CP. INT. Erich Kuby, Renate Langsdorff, Rolf Thiede, Günther Strupp.
Basat en un relat curt de Heinrich Böll sobre la falsa pau de la reconstrucció i el rearma-ment d’Alemanya.
Basado en un relato corto de Heinrich Böll sobre la falsa paz de la reconstrucción y el rearme de Alemania.
No reconciliadosNicht versöhnt oder Es hilft nur Gewalt, wo Gewalt herrschtJEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. República Federal d’Alemanya. 1964. VOSE. B/N. 55’. D CP. INT. Henning Harmssen, Georg Zander, Ulrich Hopmann, Ernst Kutzinski, Jochen Grüner.
Tres generacions d’una família d’arquitectes viuen els canvis socials i polítics que va pa-tir Alemanya entre 1914 i 1954: la guerra, el nazisme, la capitulació i posterior recons-trucció del país…
u Primer llargmetratge dels Straub-Huillet i una de les pel·lícules més importants del cinema alemany dels últims cinquanta anys.
Tres generaciones de una familia de arquitec-tos viven los cambios sociales y políticos que sufrió Alemania entre 1914 y 1954: la guerra, el nazismo, la capitulación y posterior recons-trucción del país…
u Primer largometraje de los Straub-Huillet y una de las películas más importantes del cine alemán de los últimos cincuenta años.
9
DC 10 GEN / 20.00 H | DT 16 GEN / 18.00 H
El novio, la actriz y el proxenetaDer Bräutigam, die Komödiantin und der ZuhälterJEAN-MARIE STRAUB. República Federal d’Alemanya. 1968. VOSE. B/N. 23’. D CP. INT. Irm Hermann, Kristin Peterson, Hanna Schygulla, Peer Raben, James Powell, Rainer W. Fassbinder.
Curtmetratge compost per tres seqüències amb una relació difícil de determinar: un llarg travelling que mostra a les prostitutes en els carrers, la representació d’una obra teatral, i una boda amb un desenllaç inesperat.
u La resposta de Straub-Huillet des d’Ale-manya als esdeveniments del Maig francés, en el qual no havien pogut participar.
Cortometraje compuesto por tres secuencias con una relación difícil de determinar: un largo travelling que muestra a las prostitutas en las calles, la representación de una obra teatral, y una boda con un desenlace inesperado.
u La respuesta de Straub-Huillet desde Ale-mania a los acontecimientos del Mayo francés, en el que no habían podido participar.
Othon / Los ojos no quieren cerrarse todo el tiempo o tal vez un día Roma se permita elegir a su vezOthon / Les Yeux ne veulent pas en tout temps se fermer ou peut-être qu’un jour Rome se permettra de choisir à son tourJEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. Itàlia, França. 1969. VOSE. Color. 88’. D CP. INT. Adriano Aprà, Anne Brumagne, Ennio Lauricella, Olimpia Carlisi.
Versió de la tragèdia de Corneille interpreta-da amb el tràfic de la Roma moderna de fons.
u «El text recitat en la pel·lícula és el text original i complet de Pierre Corneille. Durant tres mesos, els actors l’han llegit, aprés, as-sajat i exercitat. Després, recitat solament de memòria, s’ha gravat durant quatre setmanes en el propi lloc, sempre al mateix temps que la imatge. Però les paraules no són ací més importants que els ritmes i els tempos molt diferents dels actors, i els seus accents» | J.-M. STRAUB.
Versión de la tragedia de Corneille interpretada con el tráfico de la Roma moderna de fondo.
u «El texto recitado en la película es el tex-to original y completo de Pierre Corneille. Durante tres meses, los actores lo han leído, aprendido, ensayado y ejercitado. Luego, reci-tado solo de memoria, se ha grabado durante cuatro semanas en el propio lugar, siempre al mismo tiempo que la imagen. Pero las palabras no son aquí más importantes que los ritmos y los tempos muy diferentes de los actores, y sus acentos» | J.-M. STRAUB.
10
DV 12 GEN / 22.30 H | DS 13 GEN / 20.00 H
Lecciones de historiaGeschichtsunterrichtJEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. Itàlia, República Federal d’Alemanya. 1972. VOSE. Color. 85’. D CP. INT. Gottfried Bold, Johann Unterpertinger, Henri Ludwigg, Carl Vaillant.
A partir de trobades amb antics romans, es narra com la manipulació política i sobretot econòmica de l’antiga societat romana va preparar el terreny per a l’adveniment de la dictadura de Julio César.
u Straub-Huillet adapten, a la seua particular manera, l’obra de Bertolt Brecht Els negocis del senyor Julio César, experiment narratiu que combina novel·la històrica, anotació social, relat periodístic i teatre èpic.
A partir de encuentros con antiguos romanos, se narra cómo la manipulación política y sobre todo económica de la antigua sociedad romana preparó el terreno para el advenimiento de la dictadura de Julio César.
u Straub-Huillet adaptan, a su particular ma-nera, la obra de Bertolt Brecht Los negocios del señor Julio César, experimento narrativo que combina novela histórica, apunte social, relato periodístico y teatro épico.
DC 17 GEN / 20.00 H | DS 20 GEN / 22.30 HPresentació a càrrec de Manuel Asín, comissari del cicle.
Crónica de Anna Magdalena BachChronik der Anna Magdalena BachJEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. República Federal d’Alemanya. 1967. VOSE. B/N. 93’. D CP. INT. Gustav Leonhardt, Christiane Lang, Paolo Carlini, Ernst Castelli, Hans-Peter Boye.
A partir de cartes, necrològiques, documents administratius i la interpretació en escena de les seues partitures, Straub compon un relat de la vida de Johann Sebastian Bach narrat per la seua dona, Anna Magdalena.
u «Es tracta de fer una pel·lícula en la qual la música s’utilitza no com a acompanyament o comentari, sinó com a matèria estètica» | J.-M. STRAUB.
A partir de cartas, necrológicas, documentos administrativos y la interpretación en escena de sus partituras, Straub compone un relato de la vida de Johann Sebastian Bach narrado por su mujer, Anna Magdalena.
u «Se trata de hacer una película en la que la música se utiliza no como acompañamiento o comentario, sino como materia estética» | J.-M. STRAUB.
11
DV 19 GEN / 20.00 H | DT 23 GEN / 18.00 H
Introducción a la «Música de acompañamiento para una escena de película» de Arnold SchoenbergEinleitung zu Arnold Schoenbergs «Begleitmusik zu einer Lichtspielscene»JEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. República Federal d’Alemanya. 1973. VOSE. B/N i color. 15’. D CP.
Muntatge d’imatges molt diferents entre si: fotos anònimes de comuners morts, bombar-ders B-52, gravacions dels cineastes en el seu dia a dia i lectures i cites de Brecht, Schoen-berg i Kandinsky.
Montaje de imágenes muy diferentes entre sí: fotos anónimas de comuneros muertos, bom-barderos B-52, grabaciones de los cineastas en su día a día y lecturas y citas de Brecht, Schoenberg y Kandinsky.
Moisés y AarónMoses und AronDANIÈLE HUILLET, JEAN-MARIE STRAUB. Itàlia, Àustria, República Federal d’Alemanya. 1974. VOSE. Color. 105’. D CP. INT. Günther Reich, Louis Devos, Eva Csapó, Roger Lucas, Richard Salter.
L’òpera inacabada de Schoenberg transfor-mada en una pel·lícula en color rodada en escenaris naturals.
La ópera inacabada de Schoenberg transfor-mada en una película en color rodada en es-cenarios naturales.
12
DT 23 GEN / 20.00 H | DS 27 GEN / 18.00 H
Toda revolución es una tirada de dadosToute révolution est un coup de désJEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. França. 1977. VOSE. Color. 10’. D CP.
Basada en el poema «Una tirada de daus mai abolirà l’atzar», escrit per Mallarmé en 1897, i rodada al cementeri Père Lachaise de París.
Basada en el poema «Una tirada de dados jamás abolirá el azar», escrito por Mallarmé en 1897, y rodada en el cementerio Père Lachaise de París.
Fortini / PerrosFortini / CaniJEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. Itàlia, França, EUA, Regne Unit, República Federal d’Alemanya. 1976. VOSE. Color. 83’. D CP. INT. Franco Lattes, Luciana Nissim, Adriano Aprà.
Exposició de passatges del pamflet comunis-ta i antisionista Els gossos del Sinaí, escrit pel poeta florentí Franco Fortini poc després de la guerra dels Sis Dies.
Exposición de pasajes del panfleto comunista y antisionista Los perros del Sinaí, escrito por el poeta florentino Franco Fortini poco después de la guerra de los Seis Días.
13
DC 24 GEN / 20.00 H | DT 30 GEN / 18.00 H
De la nube a la resistenciaDalla nube alla ressistenzaDANIÈLE HUILLET, JEAN-MARIE STRAUB. Itàlia, Alemanya, França, Regne Unit. 1979. VOSE. Color. 105’. D CP. INT. Olimpia Carlisi, Guido Lombardi, Gino Felici, Lori Pelosini.
Dividida en dos segments. El primer adapta sis històries dels Diàlegs amb Leuco de Cesa-re Pavese, basats en la mitologia clàssica. El segon adapta un fragment de la novel·la de Pavese La lluna i la foguera, en el qual un home torna al seu poble natal després de la Segona Guerra Mundial.
Dividida en dos segmentos. El primero adapta seis historias de los Diálogos con Leuco de Ce-sare Pavese, basados en la mitología clásica. El segundo adapta un fragmento de la novela de Pavese La luna y la hoguera, en el que un hombre regresa a su pueblo natal después de la Segunda Guerra Mundial.
DT 30 GEN / 20.00 H | DC 31 GEN / 18.00 H
Demasiado pronto, demasiado tardeTrop tôt, trop tard / Zu früh, zu spätDANIÈLE HUILLET, JEAN-MARIE STRAUB. França, Egipte. 1980. VOSE. Color. 100’. D CP.
Pel·lícula dividida en dues parts; en la prime-ra es lligen textos d'Engels sobre imatges de França; la segona mostra imatges d’Egipte acompanyades per un text de l’historiador Mahmoud Hussein al voltant de la lluita de classes en aqueix país.
u «És una de les poques pel·lícules, en el meu coneixement, des d’El viento de Sjöstrom, que ha sigut capaç de filmar el vent. És com si la càmera i un fràgil equip prengueren el vent com una vela i el paisatge com un mar. La càmera juga amb el vent, el segueix, l’espera, torna darrere d’ell com una bambolla que re-bota» | SERGE DANEY.
Película dividida en dos partes; en la prime-ra se leen textos de Engels sobre imágenes de Francia; la segunda muestra imágenes de Egipto acompañadas por un texto del histo-riador Mahmoud Hussein en torno a la lucha de clases en ese país.
u «Es una de las pocas películas, en mi conoci-miento, desde El viento de Sjöstrom, que ha sido capaz de filmar el viento. Es como si la cámara y un frágil equipo tomaran el viento como una vela y el paisaje como un mar. La cámara juega con el viento, lo sigue, lo espera, vuelve tras él como una burbuja que rebota» | SERGE DANEY.
14
DC 31 GEN / 20.00 H
Programa de curts Straub 1VOSE. Color. 69’. D CP.
Europa 2005 27 octubre (cine-pamflet). Jean-Marie Straub, Danièle Huillet. 2006. 11’ Joachim Gatti. Jean-Marie Straub. 2009. 2’Corneille-Brecht. Jean-Marie Straub. 2009. 27’O somma luce. Jean-Marie Straub. 2009. 18’Chacales y árabes (Schakale und Araber). Jean-Marie Straub. 2011. 11’
Europa 2005 27 octubre: Pamflet cinema-togràfic inspirat en la mort de dos joves dels suburbis parisencs que, perseguits per la po-licia, es van refugiar en un transformador i s’electrocutaren. Joachim Gatti: Curtmetratge produït per al film col·lectiu Outrage et Rebe-llion, concebut per Nicole Brenez i Nathalie Hubert com a resposta a una agressió policial amb pilotes de goma durant una protesta pa-cífica que va deixar cec al cineasta Joachim Gatti. Corneille-Brecht: Una jove recita frag-ments d’Horaci (1640) i Othon (1664), en els quals Corneille reflexiona sobre la justícia i la barbàrie, i d’El judici de Lucul·le (1940), es-crita per Brecht durant el seu exili a Suècia. O somma luce: Straub construeix una medita-ció al voltant de la repetició, la llum i l’absència a partir dels últims versos del Paradís de La divina comèdia de Dante Alighieri. Chacales y árabes: Un viatger europeu, acompanyat de guies àrabs, acampa en el desert. Quan es fa de nit, el viatger és visitat per xacals que li parlen i intenten aconseguir la seua ajuda per a destruir als àrabs. Basat en l’obra homò-nima de Kafka.
Europa 2005 27 octubre: Panfleto cinemato-gráfico inspirado en la muerte de dos jóvenes de los suburbios parisinos que, perseguidos por la policía, se refugiaron en un transformador y se electrocutaron. Joachim Gatti: Cortome-traje producido para el film colectivo Outrage et Rebellion, concebido por Nicole Brenez y Nathalie Hubert como respuesta a una agre-sión policial con pelotas de goma durante una protesta pacífica que dejó ciego al cineasta Joa-chim Gatti. Corneille-Brecht: Una joven recita fragmentos de Horacio (1640) y Othon (1664), en los que Corneille reflexiona sobre la justi-cia y la barbarie, y de El juicio de Lúculo (1940), escrita por Brecht durante su exilio en Suecia. O somma luce: Straub construye una medita-ción en torno a la repetición, la luz y la ausencia a partir de los últimos versos del Paraíso de La divina comedia de Dante Alighieri. Chacales y árabes: Un viajero europeo, acompañado de guías árabes, acampa en el desierto. Cuando anochece, el viajero es visitado por chacales que le hablan e intentan conseguir su ayuda para destruir a los árabes. Basado en la obra homónima de Kafka.
15
DJ 1 FEBR / 20.00 H | DV 2 FEBR / 22.30 H
Sicilia!JEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. Itàlia, França, Suïssa. 1998. VOSE*. B/N. 66’. 35 mm. INT. Gianni Buscarino, Vittorio Vigneri, Angela Nugara, Carmelo Maddio.
Un home torna a Sicília des de Nova York per a veure a la seua mare, en un viatge iniciàtic en què recupera aromes, paraules i paisatges de quan era menut.
Un hombre vuelve a Sicilia desde Nueva York para ver a su madre, en un viaje iniciático en el que recupera aromas, palabras y paisajes de cuando era un niño.
El viandante + El afiladorIl Viandante + L’arrotino / Le RémouleurJEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. Itàlia, França. 2001. VOSE. Color. 12’. D CP.
Dos nous muntatges de passatges de Sicilia! Dos nuevos montajes de pasajes de Sicilia!
DV 2 FEBR / 18.00 H | DS 3 FEBR / 20.00 H
Obreros, campesinosOperai, contadiniJEAN-MARIE STRAUB, DANIÈLE HUILLET. Itàlia, França. 2001. VOSE*. Color. 123’. 35 mm. INT. Angela Nugara, Giacinto Di Pascoli, Giampaolo Cassarino, Enrico Achilli.
Actors i actrius amateurs reciten davant la càmera fragments de la novel·la marxista d’Elio Vittorini Dones de Messina, en la qual un grup de supervivents de la Segona Guerra Mundial decideix viure en un poble abando-nat i transformar-lo en un refugi lluny de la maldat del món.
Actores y actrices amateurs recitan ante la cámara fragmentos de la novela marxista de Elio Vittorini Mujeres de Messina, en la que un grupo de supervivientes de la Segunda Guerra Mundial decide vivir en un pueblo abandona-do y transformarlo en un refugio lejos de la maldad del mundo.
16
El projecte Bàsics Filmoteca, creat en 2010 amb l’objectiu de fomentar la pedagogia i reflexió sobre diversos aspectes de la història del ci-nema, assoleix la seua huitena edició amb la col·laboració, un any més, de la revista Cai-mán Cuadernos de Cine. En aquesta ocasió, i a través de més d’una vintena de títols, hem volgut posar el focus en l’evolució tecnològica del cinema, des dels seus orígens –com a in-venció fruit de l’avanç tècnic i científic derivat de la Revolució industrial– fins a l’actualitat, en plena era digital.
Encara que la base tècnica del cinema (en-tesa com a conjunt de procediments i recursos de què se serveix una ciència o un art) és un fet obvi, a l’hora d’abordar la seua història, es pot constatar que és un àmbit que té una consideració secundària, quan no s’ignora directament. No obstant açò, la consolidació i desenvolupament d’allò que denominem el llenguatge cinematogràfic (amb els seus consegüents assoliments estètics) ha depés en gran mida de les diferents i progressives aportacions tecnològiques que, a manera d’un palimpsest, s’han anat afegint amb el pas del temps, i de les necessitats d’una indústria que ha decidit quan i com incorporava les inno-vacions tecnològiques que anaven aparei-
El proyecto Básicos Filmoteca, creado en 2010 con el objetivo de fomentar la pedagogía y reflexión sobre diversos aspectos de la historia del cine, alcanza su octava edición con la colaboración, un año más, de la revista Caimán Cuadernos de Cine. En esta ocasión, y a través de más de una veintena de títulos, hemos querido poner el foco en la evolución tecnológica del cine, des-de sus orígenes –en tanto que invento fruto del avance técnico y científico derivado de la Revolución industrial– hasta la actualidad, en plena era digital.
Aunque la base técnica del cine (entendida como conjunto de procedimientos y recursos de que se sirve una ciencia o un arte) es un hecho obvio, a la hora de abordar su histo-ria, se puede constatar que es un ámbito que tiene una consideración secundaria, cuando no se ignora directamente. Sin embargo, la consolidación y desarrollo de lo que se de-nomina el lenguaje cinematográfico (con sus consiguientes logros estéticos) ha dependido en gran medida de las diferentes y progresi-vas aportaciones tecnológicas que, a modo de un palimpsesto, se han ido añadiendo con el paso del tiempo, y de las necesidades de una industria que ha decidido cuándo y cómo in-corporaba las innovaciones tecnológicas que
11 GENER — 10 JUNY
Bàsics FilmotecaDel kinetoscopi a l’smartphone: cinema i tecnologia
17
xent (o les rebutjava quan no eren rendibles, com és el cas del primer 3D dels anys 50 o la pel·lícula de 70 mm).
El perfeccionament progressiu de la pel·lí-cula com a suport material, de les càmeres, projectors, equips de so, dels tipus d’objectius i lents o dels formats de pantalla, a anat a la una (quan no l’han impulsat) amb l’evolució plàstica de les imatges. Des del primitiu cine-matògraf Lumière i la pel·lícula fotoquímica de nitrat de cel·lulosa, fins a arribar a les més modernes càmeres digitals, hem sigut testi-monis dels innombrables canvis tecnològics que ha viscut el cinema i que han afectat a qüestions tan bàsiques com la pròpia durada del film o la manera de consumir l’espectacle cinematogràfic. Els films triats ens permetran revisar algunes fites i etapes d’aqueixa història tecnològica del cinema: l’arribada d’una nova tecnologia (1894-96), l’aparició del cinema sonor (1927), la revolució del color amb el Technicolor (1932), l’ampliació de la imatge amb el Cinemascope (1953) o la imparable irrupció de la tecnologia digital (anys 90), el diferent ús de la qual dóna lloc a propostes radicalment divergents, des dels blockbusters que posen en escena mons virtuals creats ín-tegrament per ordinador fins a la intimitat dels diaris fílmics, possibles gràcies a la lleu-geresa i l’assequibilitat de les càmeres digitals domèstiques o semiprofessionals.
iban apareciendo (o las desechaba cuando no eran rentables, como es el caso del primer 3D de los años 50 o la película de 70 mm).
El perfeccionamiento progresivo de la pe-lícula como soporte material, de las cámaras, proyectores, equipos de sonido, de los tipos de objetivos y lentes o de los formatos de pantalla, a ido a la par (cuando no la han impulsado) con la evolución plástica de las imágenes. Desde el primitivo cinematógrafo Lumière y la película fotoquímica de nitrato de celulosa, hasta llegar a las más modernas cámaras digitales, hemos sido testigos de los innumerables cambios tecnoló-gicos que ha vivido el cine y que han afectado a cuestiones tan básicas como la propia duración del film o la manera de consumir el espectá-culo cinematográfico. Los filmes elegidos nos permitirán revisar algunos hitos y etapas de esa historia tecnológica del cine: la llegada de una nueva tecnología (1894-96), la aparición del cine sonoro (1927), la revolución del color con el Technicolor (1932), la ampliación de la imagen con el Cinemascope (1953) o la impa-rable irrupción de la tecnología digital (años 90), cuyo distinto uso da lugar a propuestas ra-dicalmente divergentes, desde los blockbusters que ponen en escena mundos virtuales creados íntegramente por ordenador hasta la intimidad de los diarios fílmicos, posibles gracias a la li-gereza y asequibilidad de las cámaras digitales domésticas o semiprofesionales.
PRÒXIMAMENT u EL COLOR: Viaje a la Luna (Georges Méliès, 1902). Narciso negro (Michael Powell i Emeric Pressburger, 1947). El desierto rojo (Michelangelo Antonioni, 1964) / FORMATS I PANTALLES: La diligencia (John Ford, 1939). Hasta que llegó su hora (Sergio Leone, 1968) / LLUM, CÀMERA , ACCIÓ!: El cuarto mandamiento (Orson Welles, 1942). Barry Lyndon (Stanley Kubrick, 1975) ...i més.
18
DJ 11 GEN / 19.00 H | DV 12 GEN / 18.00 H Presentació i col·loqui a càrrec de José Antonio Hurtado, cap de Programació de La Filmoteca. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant
1 . EL CINEMA : UNA NOVA TECNOLOGIA
Selecció kinetoscopi EdisonEUA . 1894-1896. B/N. 4’. 16 mm.
Selecció de pel·liculetes curtes filmades per a ser vistes, a través d’un visor individual, en el kinetoscopi Edison, una caixa de fusta vertical amb una sèrie de bobines sobre les quals corrien 14 metres de pel·lícula en un bucle continu.
Selección de peliculitas cortas filmadas para ser vistas, a través de un visor individual, en el ki-netoscopio Edison, una caja de madera vertical con una serie de bobinas sobre las que corrían 14 metros de película en un bucle continuo.
¡Lumière! Comienza la aventura Lumière! L’Aventure commenceTHIERRY FRÉMAUX. França. 2016. VOSE. B/N. 90’. D CP. Narrador: Thierry Frémaux.
En 1895, els germans Lumière inventen el cinematògraf i filmen amb ell les primeres pel·lícules de la història del cinema. Obres mestres cèlebres arreu del món o joies des-conegudes, aquesta selecció de films restau-rats ofereix un fascinant viatge comentat als orígens del cinema.
En 1895, los hermanos Lumière inventan el cinematógrafo y filman con él las primeras películas de la historia del cine. Obras maes-tras célebres en todo el mundo o joyas desco-nocidas, esta selección de films restaurados ofrece un fascinante viaje comentado a los orígenes del cine.
19
DV 12 GEN / 20.00 H | DG 14 GEN / 18.00 H
1 . EL CINEMA : UNA NOVA TECNOLOGIA
La confianza de la muchachaThe Girl and Her TrustD. W. GRIFFITH. EUA . 1912. Muda rètols castellà. B/N. 14’ (18 i/s). 16 mm. INT. Dorothy Bernard, Wilfred Lucas.
Després de rebutjar a un pretendent, una te-legrafista ha d’enfrontar-se a soles a un atra-cament en l’estació. u Entre 1908 i 1914, Griffith explora les pos-sibilitats del llenguatge cinematogràfic en una sèrie de curtmetratges per a la Biograph, en els quals desenvolupa de forma expressiva i metò-dica l’escala de plans, la fragmentació de l’espai i la seua reconstrucció a través del muntatge. Aquesta pel·lícula, que introdueix un dels tra-vellings més espectaculars de l’època i la molt griffithiana «salvació en l’últim minut», és un dels millors exemples del perfeccionament de la gramàtica que va dur a terme i que li va valdre el títol de «pare del cinema» (un d’ells, almenys).
Tras rechazar a un pretendiente, una telegrafista ha de enfrentarse sola a un atraco en la estación.
u Entre 1908 y 1914, Griffith explora las po-sibilidades del lenguaje cinematográfico en una serie de cortometrajes para la Biograph, en los que desarrolla de forma expresiva y me-tódica la escala de planos, la fragmentación del espacio y su reconstrucción a través del montaje. Esta película, que introduce uno de los travellings más espectaculares de la época y la muy griffithiana «salvación en el último minuto», es uno de los mejores ejemplos del perfeccionamiento de la gramática que llevó a cabo y que le valió el título de «padre del cine» (uno de ellos, al menos).
El cameramanThe CameramanBUSTER KEATON, EDWARD SEDGWICK. EUA . 1928. Muda sonoritzada rètols castellà. B/N. 69’. 35 mm. INT. Buster Keaton, Marceline Day, Harry Gribbon, Harold Goodwin.
u La càmera cinematogràfica és detonant i co-protagonista de molts dels gags d’aquesta obra mestra del cinema còmic, un bon exem-ple de com el desenvolupament tecnològic permetia, a la fi del període mut, una gran mobilitat de la càmera i un muntatge fluït al servei del dinamisme del relat.
u La cámara cinematográfica es detonante y co-protagonista de muchos de los gags de esta obra maestra del cine cómico, un buen ejemplo de cómo el desarrollo tecnológico permitía, a finales del período mudo, una gran movilidad de la cámara y un montaje fluido al servicio del dinamismo del relato.
20
DV 26 GEN / 22.30 H Amb Sixto X. García com a comentador i acompanyament musical al piano d’Arcadi Valiente.
2 . EL SO
Castigo de DiosHIPÓLITO NEGRE. Espanya. 1925. B/N i tints. 83’. 35 mm. INT. Hipólito Negre, Juan Carboneras, Elvira Cortés, Juan Sánchez, José María Gautier.
Un cacic enriquit de manera poc honrada decideix secundar les pretensions amoroses del seu fill que, amb males arts, vol casar-se amb la filla de l’alcalde. Aquesta, enamorada del criat del cacic, s’oposa reiteradament a aqueixos desitjos.
u Una producció insòlita, de caràcter semi professional, realitzada totalment al marge de la indústria cinematogràfica i dirigida principalment a públics rurals. La publicitat destacava: «un grup de valencians demostrarà que sense director i sense ser artistes saben triomfar en la pantalla».
u Aquesta sessió especial pretén reproduir l'experiència del públic del cinema mut, que en realitat mai ho va ser, doncs solia anar acompanyat de música, efectes sonors i la presència d'un comentador. L'actor i guio-nista Sixto García, membre de CinemaScupe, exercirà aquest paper des d'un punt de vista humorístic i còmplice amb el públic.
Un cacique enriquecido de manera poco honra-da decide secundar las pretensiones amorosas de su hijo que, con malas artes, quiere casarse con la hija del alcalde. Ésta, enamorada del criado del cacique, se opone reiteradamente a esos deseos.
u Una producción insólita, de carácter semi-profesional, realizada totalmente al margen de la industria cinematográfica y dirigida principalmente a públicos rurales. La publi-cidad destacaba: «un grupo de valencianos demostrará que sin director y sin ser artistas saben triunfar en la pantalla».
u Esta sesión especial pretende reproducir la experiencia del público del cine mudo, que en realidad nunca lo fue, pues solía ir acompaña-do de música, efectos sonoros y la presencia de un comentador. El actor y guionista Sixto García, miembro de CinemaScupe, ejercerá este papel desde un puento de vista humorístico y cómplice con el público.
21
DJ 25 GEN / 19.00 H | DV 26 GEN / 18.00 HPresentació i col·loqui a càrrec de Carlos Cuéllar, professor de la Universitat de València. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
2 . EL SO
El cantor de jazzThe Jazz SingerAlan Crosland. EUA. 1927. VOSE*. B/N. 88’. D CP. INT. Al Jolson, May McAvoy, Warner Oland, Eugenie Besserer, Otto Lederer.
El fill d’un vell rabí jueu prefereix recórrer els bars cantant jazz que freqüentar la sinagoga.
u Primer film sonor i parlat, funcionava amb discos Vitaphone sincronitzats. En realitat, és una pel·lícula muda acompanyada per una composició musical intermitent.
El hijo de un viejo rabino judío prefiere reco-rrer los bares cantando jazz que frecuentar la sinagoga.
u Primer film sonoro y hablado, funcionaba con discos Vitaphone sincronizados. En rea-lidad, es una película muda acompañada por una composición musical intermitente.
22
DV 26 GEN / 20.00 H | DS 27 GEN / 22.30 H
2 . EL SO
Cleo de 5 a 7Cléo de 5 à 7Agnès Varda. França, Itàlia. 1961. VOSE*. B/N. 90’. Digital HD. INT. Corinne Marchand, Antoine Bourseiller, Dominique Davray, Michel Legrand.
Cleo, una bella cantant, espera els resultats d’una anàlisi mèdica crucial. Passant de la coqueteria a l’angoixa, de la superstició a la por, recorre els carrers de París mentres es troba amb gent que li obri els ulls al món.
u Filmada quasi en temps real i pionera en l’ús del so directe, és un gran exemple de com, amb la irrupció dels «nous cinemes», i gràcies a tecnologies d’imatge i so més lleugeres, el cinema eix al carrer. Una bella i sincera reflexió sobre el temps, sobre la vida més que sobre la mort, dirigida per una de les cineastes més lliures i estimulants dels últims cinquanta anys.
Cleo, una hermosa cantante, espera los resul-tados de un análisis médico crucial. Pasando de la coquetería a la angustia, de la superstición al miedo, recorre las calles de París mientras se encuentra con gente que le abre los ojos al mundo.
u Filmada casi en tiempo real y pionera en el uso del sonido directo, es un gran ejemplo de cómo, con la irrupción de los «nuevos cines», y gracias a tecnologías de imagen y sonido más ligeras, el cine sale a la calle. Una hermosa y sincera reflexión sobre el tiempo, sobre la vida más que sobre la muerte, dirigida por una de las cineastas más libres y estimulantes de los últimos cincuenta años.
23
El cicle que La Filmoteca, amb la col·laboració de l’Institut Français i de la Jean-Pierre Mel-ville Foundation, programa per a celebrar els cent anys del naixement d'un dels cineastes francesos més influents, finalitza amb les pro-jeccions d’El silencio de un hombre. Es tracta, potser, de la pel·lícula que millor condensa el peculiar estil del cinema policíac de Mel-ville, caracteritzat per una posada en escena cada vegada més estilitzada i radical en el seu minimalisme, en la qual el gest estètic, la construcció arquetípica de l’heroi i els si-lencis s’apoderen del relat.
El ciclo que La Filmoteca, con la colabora-ción del Institut Français y de la Jean-Pierre Melville Foundation, programa para celebrar los cien años del nacimiento de uno de los cineastas franceses más influyentes, finaliza con las proyecciones de El silencio de un hom-bre. Se trata, quizás, de la película que mejor condensa el peculiar estilo del cine policíaco de Melville, caracterizado por una puesta en escena cada vez más estilizada y radical en su minimalismo, en la que el gesto estético, la construcción arquetípica del héroe y los silencios se apoderan del relato.
28 NOVEMBRE — 18 GENER
Centenari Melville
24
DT 16 GEN / 20.15 H | DJ 18 GEN / 18.00 H
El silencio de un hombreLe SamouraïJEAN-PIERRE MELVILLE. França. 1967. VOSE. Color. 105’. Digital HD. INT. Alain Delon, François Perier, Nathalie Delon, Cathy Rosier, Jacques Leroy.
Jeff Costello és un hermètic assassí a sou que sempre planeja acuradament els seus assas-sinats i al qual mai han atrapat. Però una nit, després de liquidar a l’amo d’un club nocturn, queda a la vista de diversos testimonis.
u «L’exemple més il·lustratiu del motiu recu-rrent de la soledat en el cinema de Melville el trobem en el paradigmàtic protagonista d’El silencio de un hombre. En el retrat de Costello la influència de l’estereotip del gàngster, popu-laritzat pel cinema de Hollywood, es combina amb la de la figura llegendària del samurai. Costello és un ésser anacrònic i fora de lloc, absolutament al marge del seu entorn, el més desesperat i desarrelat dels seus personatges. Potser ací radique la raó de que aquesta siga l’encarnació més propera dins de la seua obra del propi Melville: tant Costello com Melville es mouen pel món que els ha tocat viure amb gran habilitat però també amb una evident desafecció» | JOSÉ FRANCISCO MONTERO, Crónicas de un samurái; Shangrila, 2014.
Jeff Costello es un hermético asesino a suel-do que siempre planea cuidadosamente sus asesinatos y al que nunca han atrapado. Pero una noche, tras liquidar al dueño de un club nocturno, queda a la vista de varios testigos.
u «El ejemplo más ilustrativo del motivo re-currente de la soledad en el cine de Melville lo encontramos en el paradigmático protagonista de El silencio de un hombre. En el retrato de Cos-tello la influencia del estereotipo del gánster, popularizado por el cine de Hollywood, se com-bina con la de la figura legendaria del samurái. Costello es un ser anacrónico y fuera de lugar, absolutamente al margen de su entorno, el más desesperado y desarraigado de sus personajes. Quizás ahí radique la razón de que esta sea la encarnación más cercana dentro de su obra del propio Melville: tanto Costello como Melville se mueven por el mundo que les ha tocado vivir con gran habilidad pero también con un evidente desapego» | JOSÉ FRANCISCO MONTERO, Crónicas de un samurái; Shangrila, 2014.
25
29 NOVEMBRE — 28 FEBRER
Material de somnis. 30 anys de La Filmoteca
La Filmoteca està d’aniversari. Complim tren-ta anys i ho celebrem amb una exposició de materials gràfics i amb aquest cicle, integrat per una selecció de les pel·lícules conservades al nostre arxiu fílmic.
La Filmoteca está de aniversario. Cumplimos treinta años y lo celebramos con una exposición de materiales gráficos y con este ciclo, integra-do por una selección de películas conservadas en nuestro archivo fílmico.
EXPOSICIÓ 30 ANYS DE FILMOTECA Centre Cultural La Nau · Fins al 25 de febrer PRÒXIMAMENT u La portentosa vida del Pare Vicent (Carles Mira, 1977).
26
DC 10 GEN / 18.00 H Acompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente.
Programa Casa CuestaB/N i tints. 29’. 35 mm.
Batalla de Flores. Ángel García Cardona. 1905. 3’El ciego de la aldea. Ángel García Cardona. 1906. 12’Desembarco de heridos en Valencia. 1909. 9’Benítez quiere ser torero. Ángel García Cardona. 1910. 5’
Representativa selecció de la filmografia de la Casa Cuesta, productora valenciana que va destacar en el panorama cinematogràfic espan-yol entre 1905 i 1915 i que comptava entre les seues files amb el pioner Ángel García Cardo-na. Perfecte exemple del model de producció del cinema dels orígens, entre el seu catàleg trobem tant reportatges d’actualitat com obres de ficció. La primera va ser El ciego de la aldea, que combina el romanç de cec i els contes po-pulars amb elements fulletonescos.
Representativa selección de la filmografía de la Casa Cuesta, productora valenciana que des-tacó en el panorama cinematográfico español entre 1905 y 1915 y que contaba entre sus filas con el pionero Ángel García Cardona. Perfecto ejemplo del modelo de producción del cine de los orígenes, entre su catálogo encontramos tanto reportajes de actualidad como obras de ficción. La primera fue El ciego de la aldea, que combina el romance de ciego y los cuentos po-pulares con elementos folletinescos.
Sanz y el secreto de su arteMaximiliano Thous, Francisco Sanz. Muda rètols castellà. B/N i tints. 1918. 65’. 35 mm.
Francisco Sanz va ser un famós ventríloc va-lencià que va triomfar en els escenaris de tot el món en les primeres dècades del segle XX. Aquesta pel·lícula, que va realitzar en com-panyia del periodista i dramaturg Maximiliano Thous, és certament insòlita, tant pel tema com per la convivència entre documental i ficció. Ofereix en una primera part un reportatge sobre l'espectacle de Sanz i el funcionament dels autòmats, de gràndaria natural, i acaba amb una història de ficció interpretada pels ninots i persones reals.
Francisco Sanz fue un famoso ventrílocuo va-lenciano que triunfó en los escenarios de todo el mundo en las primeras décadas del siglo XX. Esta película, que realizó junto al periodista y dramaturgo Maximiliano Thous, es cierta-mente insólita, tanto por el tema como por la convivencia entre documental y ficción. Ofre-ce en una primera parte un reportaje sobre el espectáculo de Sanz y el funcionamiento de los autómatas, de tamaño natural, y acaba con una historia de ficción interpretada por los muñecos y personas reales.
27
DC 17 GEN / 18.00 H Acompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente.
Ciutats, pobles i festes populars valencianesB/N i color. 80’. 35 mm i digital.
Fiestas en Burriana. Joan Andreu Moragas. 1923. 6’Coronación de la Virgen de Castellón. Juan Andreu Moragas. 1924. 8’ Bétera: Festes de la Mare de Déu d’Agost o de les Alfàbegues. 1926. 8’ Las Fallas de Alicante. 1928. 14’Gran feria y fiestas en Játiva. Pedro Elviro. ca. 1928. 11’ Villena. ca. 1930. 7’ Valencia celebra sus fiestas de las Fallas. 1931. 11’Inauguración del balneario de Aguas de Busot (Alicante). 1935. 2’Selecció de pel·lícules amateurs: nevades i riuades. 1946 – 1980. 14’
Com a arxiu fílmic regional, el principal ob-jectiu de La Filmoteca ha sigut des dels seus orígens la conservació del patrimoni audio-visual valencià, amb especial interés en els films realitzats durant el període mut, on el volum de les pèrdues és molt important. Aquesta mostra de pel·lícules recuperades, que es completa amb una selecció de films amateur filmats entre 1946 i 1980, és un exemple de la labor que exercim per a salva-guardar la memòria audiovisual dels nostres pobles i tradicions.
Como archivo fílmico regional, el principal ob-jetivo de La Filmoteca ha sido desde sus oríge-nes la conservación del patrimonio audiovisual valenciano, con especial interés en los filmes realizados durante el período mudo, donde el volumen de las pérdidas es muy importante. Esta muestra de películas recuperadas, que se completa con una selección de films amateur filmados entre 1946 y 1980, es un ejemplo de la labor que desempeñamos para salvaguardar la memoria audiovisual de nuestros pueblos y tradiciones.
28
DJ 1 FEBR / 18.00 H | DV 2 FEBR / 20.15 H
PlácidoLUIS GARCÍA BERLANGA. Espanya. 1961. B/N. 83’. 35 mm. INT. Casto Sendra «Cassen», José Luis López Vázquez, Elvira Quintillá, Manuel Alexandre, Mari Carmen Yepes.
Unes beates de províncies organitzen per a la nit de Cap d’Any una campanya d’acollida sota el lema «Sega un pobre a la seua taula». Enmig dels preparatius es troba Plácido, contractat per a participar amb el seu mo-tocarro en la cavalcada. Però eixe mateix dia venç la primera lletra del vehicle, el seu únic mitjà de vida.
u «La idea que trasllueix el galliner de bi-garrades veus posat en escena en Plácido és l’absoluta impossibilitat de diàleg entre els seus personatges. Els membres d’aquesta galeria interminable de tipus humans, en la qual, gràcies a un treball actoral impagable, es veu esperpènticament reflectit tot l’arc socio-polític de l’Espanya de principis dels seixanta, comparteixen incontinència verbal i atròfia auditiva. No obstant açò, l’elaborada disposició polifònica d’aqueixes veus deixa al descobert una societat fèrriament classis-ta, estructurada a manera de departaments estancs, i habitada per grups en darwinista lliça pel més immediat benestar, siga social (en el cas dels acomodats) o merament ali-mentós (com ocorre amb els desheretats). […] La perspectiva que ofereix el temps permet apreciar aquesta pel·lícula com a zenit de l’obra de Berlanga, per damunt fins i tot de la posterior El verdugo, i formant juntament amb Viridiana de Buñuel un punt d’inflexió en la cinematografia espanyola» | IMANOL ZUMALDE, Antología crítica del cine español, 1997.
Unas beatas de provincias organizan para el día de Nochevieja una campaña de acogida bajo el lema «Siente a un pobre en su mesa». En medio de los preparativos se encuentra Plácido, contratado para participar con su motocarro en la cabalgata. Pero ese mismo día vence la primera letra del vehículo, su único medio de vida.
u «La idea que trasluce el gallinero de abi-garradas voces puesto en escena en Plácido es la absoluta imposibilidad de diálogo entre sus personajes. Los miembros de esta galería interminable de tipos humanos, en la que, a merced de un trabajo actoral impagable, se ve esperpénticamente reflejado todo el arco socio-político de la España de principios de los sesenta, comparten incontinencia verbal y atrofia auditiva. No obstante, la elaborada disposición polifónica de esas voces deja al descubierto una sociedad férreamente clasista, estructurada a modo de departamentos estan-cos, y habitada por grupos en darwinista liza en pos del más inmediato bienestar, sea social (en el caso de los acomodados) o meramente alimenticio (como ocurre con los deshereda-dos). […] La perspectiva que ofrece el tiempo permite apreciar esta película como zenit de la obra de Berlanga, por encima incluso que la posterior El verdugo, y formando junto con Viridiana de Buñuel un punto de inflexión en la cinematografía española» | IMANOL ZUMALDE, Antología crítica del cine español, 1997.
29
9 DESEMBRE — ABRIL
Ford vs Hawks
La Filmoteca recupera algunes de les obres més destacades de la filmografia d’aquestos dos grans noms del cinema clàssic per tal d’explorar les afinitats i diferències en les seues maneres d’entendre el cinema. En ge-ner posem el focus, sobretot, en algunes de les seues aproximacions al gènere d’aventures.
La Filmoteca recupera algunas de las obras más destacadas de la filmografía de estos dos grandes nombres del cine clásico con el obje-tivo de explorar las afinidades y diferencias en sus maneras de entender el cine. En enero ponemos el foco, sobre todo, en algunas de sus aproximaciones al género de aventuras.
PRÒXIMAMENT u La diligencia (John Ford, 1939). ¡Qué verde era mi valle! (John Ford, 1941). Río rojo (Howard Hawks, 1948) ...i més.
30
DT 9 GEN / 20.00 H
Sólo los ángeles tienen alasOnly Angels Have WingsHOWARD HAWKS. EUA. 1939. VOSE. B/N. 121’. 35 mm. INT. Cary Grant, Jean Arthur, Richard Barthelmess, Rita Hayworth, Thomas Mitchell.
Una jove fa escala a Barranca, un port sud-americà. Allí coneixerà un grup de pilots que arrisquen la vida portant el correu amb les seues avionetes a través de les muntanyes.
u «Ubiquem Only Angels Have Wings dins del cinema d’aventures, però mai podríem fer-ho d’una manera convencional; la profunditat i la serietat amb què és narrat l’argument ens allunyen dels clixés del gènere. La complexitat dels personatges, el seu passat, la tristesa de certes situacions i la presència constant de la mort són els instruments que el director utilit-za per a construir aquesta obra tan complexa; tot i així seria erroni dir que es tracta d’una pel·lícula ombrívola i depressiva, més aviat re-sulta alegre i tremendament vital» | FRANCISCO PERALES, Howard Hawks, Cátedra, 2005.
Una joven hace escala en Barranca, un puerto sudamericano. Allí conocerá a un grupo de pi-lotos que arriesgan sus vidas llevando el correo con sus avionetas a través de las montañas.
u «Ubicamos Only Angels Have Wings dentro del cine de aventuras, pero nunca podríamos hacerlo de una manera convencional; la pro-fundidad y la seriedad con que se narra el ar-gumento nos alejan de los clichés del género. La complejidad de los personajes, su pasado, la tristeza de ciertas situaciones y la presencia constante de la muerte son los instrumentos que el director utiliza para construir esta obra tan compleja; sin embargo, seria erróneo decir que se trata de un película sombría y depresi-va, más bien resulta alegre y tremendamen-te vital» | FRANCISCO PERALES, Howard Hawks, Cátedra, 2005.
31
DJ 18 GEN / 20.00 H | DV 19 GEN / 18.00 H
Huracán sobre la islaThe HurricaneJOHN FORD. EUA. 1937. VOSE. B/N. 102’. D CP. INT. Dorothy Lamour, John Hall, Mary Astor, C. Aubrey Smith, Thomas Mitchell.
A bord d’un creuer pels mars del Sud, un met-ge recorda temps passats i la lluita contra la condemna injusta d’un aborigen, símbol de la llibertat per als indígenes.
u Primera incursió de Ford en el cinema d’a-ventures exòtiques, per a la qual es va construir l’illa en l’estudi i no es va escatimar a l’hora de recrear un tifó. Segons Tag Gallagher, «el més interessant és que importa menys l’acció de la tempesta que el seré ritme del muntatge de Ford; mai un desastre va ser tan majestuós».
A bordo de un crucero por los mares del Sur, un médico recuerda tiempos pasados y la lucha contra la condena injusta de un aborigen, sím-bolo de la libertad para los indígenas.
u Primera incursión de Ford en el cine de aven- turas exóticas, para la que se construyó la isla en el estudio y no se escatimó a la hora de re-crear un tifón. Según Tag Gallagher, «lo más llamativo es que importa menos la acción de la tormenta que el sereno ritmo del montaje de Ford; nunca un desastre fue tan majestuoso».
32
DV 19 GEN / 22.30 H | DS 20 GEN / 20.15 H
Tener y no tenerTo Have and Have NotHOWARD HAWKS. EUA. 1944. VOSE. B/N. 100’. 35 mm. INT. Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Walter Brennan, Dolores Moran.
Segona Guerra Mundial. Dos mariners, que es-tan en l’illa de Martinica esperant inútilment que algú els contracte, acaben treballant per a la Resistència.
u «Si s’observa cada escena amb deteniment es descobrirà que en cada pla ocorren infinitat de xicotetes coses que, per acumulació, van estrenyent la densitat formal del relat. És un d’aqueixos films que no es poden explicar, que és cinema pur, una endiablada dinàmica d’actes i imatges intraduïbles a un altre idioma que no siga el fílmic, i en el qual el pretext literari, la novel·la de Hemingway, és engolit, en suc-cessives etapes, pels guionistes Jules Furtman i William Faulkner, els actors i el director» | ÁNGEL FERNÁNDEZ-SANTOS, El País, 23/11/1983.
Segunda Guerra Mundial. Dos marineros, que están en la isla de Martinica esperando inútilmente que alguien los contrate, acaban trabajando para la Resistencia.
u «Si se observa cada escena con detenimiento se descubrirá que en cada plano ocurren infini-dad de pequeñas cosas que, por acumulación, van apretando la densidad formal del relato. Es uno de esos filmes que no se pueden contar, que es cine puro, una endiablada dinámica de actos e imágenes intraducibles a otro idioma que no sea el fílmico, y en el que el pretexto literario, la novela de Hemingway, es tragado, en suce-sivas etapas, por los guionistas Jules Furtman y William Faulkner, los actores y el director» | ÁNGEL FERNÁNDEZ-SANTOS, El País, 23/11/1983.
DC 24 GEN / 18.00 H | DG 28 GEN / 20.00 H
El delatorThe InformerJOHN FORD. EUA. 1935. VOSE. B/N. 91’. D CP. INT. Victor McLaglen, Heather Angel, Preston Foster, Margot Grahame, Wallace Ford.
Dublín, 1922. Un membre de l'IRA és expulsat per negar-se a matar a un soldat britànic. En la misèria i menyspreat per tots, decideix de-latar un company per a cobrar la recompensa i fugir als Estats Units.
Dublín, 1922. Un miembro del IRA es expulsa-do al negarse a matar a un soldado británico. En la miseria y despreciado por todos, decide delatar a un compañero para cobrar la recom-pensa y huir a EEUU.
33
10 NOVEMBRE — 30 JUNY
Futur(s) imperfecte(s) Distopia i cinema
Continua el cicle que programem en col·la-boració amb Donostia Kultura i que reuneix algunes de les millors pel·lícules que, al llarg de la història del cinema, han posat en escena futurs distòpics, societats alienades i destruï-des per tota classe d’abusos i excessos perpe-trats en nom del progrés. La representació de la distopia –que en aquest eclèctic cicle adopta múltiples interpretacions– ha sigut sempre –ja siga des de la filosofia, la litera-tura o el cinema– una forma de (re)pensar el nostre present i potser hauria de servir també per a reconduir-lo. En les pròximes setmanes podem disfrutar de les visions distòpiques de tres revolucionaris de la posada en escena: Orson Welles, Jean-Luc Godard i Peter Brook.
Continúa el ciclo que programamos en colabo-ración con Donostia Kultura y que reúne algu-nas de las mejores películas que, a lo largo de la historia del cine, han puesto en escena futuros distópicos, sociedades alienadas y destruidas por toda clase de abusos y excesos perpetrados en nombre del progreso. La representación de la distopía –que en este ecléctico ciclo adopta múltiples interpretaciones– ha sido siempre –ya sea desde la filosofía, la literatura o el cine– una forma de (re)pensar nuestro pre-sente y debería, quizás, servir también para reconducirlo. En las próximas semanas po-demos disfrutar de las visiones distópicas de tres revolucionarios de la puesta en escena: Orson Welles, Jean-Luc Godard y Peter Brook.
PRÒXIMAMENT u Fahrenheit 451 (François Truffaut, 1966). El planeta de los simios (Franklin Schaffner, 1968). THX 1138 (George Lucas, 1971). Edicto siglo XXI: Prohibido tener hijos (Michael Campus, 1972). Cuando el destino nos alcance (Richard Fleischer, 1973). El dormilón (Woody Allen, 1973). Mad Max, salvajes de autopista (George Miller, 1979). La guerra del planeta de los simios (Matt Reeves, 2017) ...i més
34
DS 13 GEN / 18.00 H | DG 14 GEN / 20.00 H
Pasaporte para PimlicoPassport To PimlicoHENRY CORNELIUS. Regne Unit. 1949. VOSE. B/N. 84’. D CP. INT. Stanley Holloway, Betty Warren, Barbara Murray, Paul Dupuis, Margaret Rutherford.
A Pimlico, l’explosió d’una bomba oculta des de la guerra posa al descobert l’existència d’un document que provoca que aquest barri londinenc es proclame independent i intente actuar com a tal.
u No solament hi ha drama i ciència-ficció en el cicle Futur(s) imperfecte(s). Heus ací el «brexit» –o procés– del barri de Pimlico, en una de les comèdies més cèlebres i divertides de la llegendària productora britànica Ealing.
En Pimlico, la explosión de una bomba oculta desde la guerra pone al descubierto la exis-tencia de un documento que provoca que ese barrio londinense se proclame independiente e intente actuar como tal.
u No solo hay drama y ciencia-ficción en el ciclo Futuro(s) imperfecto(s). He aquí el «bre-xit» –o procés– del barrio de Pimlico, en una de las comedias más célebres y divertidas de la legendaria productora británica Ealing.
DS 20 GEN / 18.00 H | DG 21 GEN / 20.00 H
El procesoLe ProcèsORSON WELLES. França, Alemanya, Itàlia. 1962. VOSE. B/N. 118’. D CP. INT. Anthony Perkins, Romy Schneider, Jeanne Moreau, Orson Welles, Elsa Martinelli.
Quan un home es desperta un matí, la policia està a sa casa per a detindre’l després d’acusar-lo d’haver comés un crim.
u La simbiosi entre l’angoixant relat de Kafka i el barroquisme de la posada en escena d’Orson Welles, marcada pels clarobscurs expressionis-tes i les angulacions grotesques, converteixen el visionat d’aquesta pel·lícula en una expe-riència desassossegant i quasi al·lucinògena.
Cuando un hombre se despierta una mañana, la policía está en su casa para detenerlo tras acusarlo de haber cometido un crimen.
u La simbiosis entre el angustioso relato de Kafka y el barroquismo de la puesta en escena de Orson Welles, marcada por los claroscuros expresionistas y las angulaciones grotescas, convierten el visionado de esta película en una experiencia desasosegante y casi alucinógena.
35
DS 27 GEN / 20.00 H | DG 28 GEN / 18.00 H
El señor de las moscasLord of the FliesPETER BROOK. Regne Unit. 1963. VOSE. B/N. 91’. D CP. INT. James Aubrey, Tom Chapin, Hugh Edwards, Tom Gaman.
Durant la II Guerra Mundial, un avió és derro-cat i cau en una illa deserta. Els únics super-vivents són diversos xiquets britànics d’entre sis i dotze anys, que hauran de sobreviure en circumstàncies tan adverses.
uPeter Brook, un dels directors teatrals més influents del segle XX, adapta fidelment la novel·la del premi Nobel William Golding, aconseguint, a partir de la improvisació, magní-fiques interpretacions dels xiquets que formen el repartiment. Un to proper al documental fa més inquietant si cap la història d’uns xicons que van convertint-se a poc a poc en salvatges regits per la llei del més fort.
Durante la II Guerra Mundial, un avión es de-rribado y cae en una isla desierta. Los únicos supervivientes son varios niños británicos de entre seis y doce años, que deberán sobrevivir en circunstancias tan adversas.
u Peter Brook, uno de los directores teatrales más influyentes del siglo XX, adapta fielmente la novela del premio Nobel William Golding, logrando, a partir de la improvisación, magní-ficas interpretaciones de los niños que forman el reparto. Un tono cercano al documental hace más inquietante si cabe la historia de unos mu-chachos que van convirtiéndose poco a poco en salvajes regidos por la ley del más fuerte.
36
DS 3 FEBR / 22.30 H | DG 4 FEBR / 20.00 H
Lemmy contra AlphavilleAlphaville, une étrange aventure de Lemmy CautionJEAN-LUC GODARD. França, Itàlia. 1965. VOSE*. B/N. 99’. 35 mm. INT. Eddie Constantine, Anna Karina, Akim Tamiroff, Howard Vernon, Jean-Louis Comolli.
L’agent secret Lemmy Caution arriba a Alpha-ville, una ciutat futurista d’un altre planeta dirigida per un diabòlic científic que ha abolit els sentiments. Natacha, la filla del professor, li farà de guia.
u «Amb la inestimable aportació de la magis-tral fotografia en blanc i negre de Raoul Cou-tard, Lemmy contra Alphaville és una agudíssima digressió sobre el procés de deshumanització, de desintegració dels valors culturals, socials i polítics que conformen el pensament humà, mitjançant la descripció d’una urbs futurista que no és sinó una simbòlica representació, convenientment «exagerada» i passada pel filtre de l’abstracció, dels mals de la societat contemporània, dins d’un discurs que, més de cinquanta anys després de la seua estrena, no ha perdut gens de vigència» | TOMÁS FERNÁNDEZ VALENTÍ, «La Nouvelle Vague y la distopía», en Distopía y cine: Futuro(s) imperfecto(s), Do-nostia Kultura, 2017.
El agente secreto Lemmy Caution llega a Alphaville, una ciudad futurista de otro pla-neta dirigida por un diabólico científico que ha abolido los sentimientos. Natacha, la hija del profesor, le hará de guía.
u «Con la inestimable aportación de la ma-gistral fotografía en blanco y negro de Raoul Coutard, Lemmy contra Alphaville es una agu-dísima digresión sobre el proceso de deshu-manización, de desintegración de los valores culturales, sociales y políticos que conforman el pensamiento humano, mediante la descripción de una urbe de corte futurista que no es sino una simbólica representación, conveniente-mente «exagerada» y pasada por el filtro de la abstracción, de los males de la sociedad con-temporánea, dentro de un discurso que, más de cincuenta años después de su estreno, no ha perdido un ápice de vigencia» | TOMÁS FER-NÁNDEZ VALENTÍ, «La Nouvelle Vague y la disto-pía», en Distopía y cine: Futuro(s) imperfecto(s), Donostia Kultura, 2017.
37
3 – 4 FEBRER
Menuda Filmo
El primer cap de setmana de febrer el públic infantil de La Filmoteca podrà gaudir de La vida de Calabacín, òpera prima de Claude Barras amb guió de Céline Sciamma (directora de les molt interessants Tomboy i Girlhood). A més de ser una delícia visual, aquesta pel·lícula, animada mitjançant la tècnica stop-motion, és una aposta diferent, valenta i pedagògica de cinema per a xiquets i xiquetes que es va convertir en el film d’animació més premiat l’any passat (entre molts altres guardons, va ser triada millor pel·lícula pel jurat i pel pú-blic del festival d’Annecy, el més important dedicat al cinema d’animació).
El primer fin de semana de febrero el público infantil de La Filmoteca podrá disfrutar de La vida de Calabacín, ópera prima de Claude Ba-rras con guion de Céline Sciamma (directora de las muy interesantes Tomboy y Girlhood). Además de ser una delicia visual, esta película, animada mediante la técnica stop-motion, es una apuesta diferente, valiente y pedagógica de cine para niños y niñas que se convirtió en el film de animación más premiado el pasado año (entre otros muchos galardones, fue ele-gida mejor película por el jurado y el público del festival de Annecy, el más importante de-dicado al cine de animación).
38
DS 3 FEBR / 18.00 H | DG 4 FEBR / 18.00 H Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
La vida de CalabacínMa vie de CourgetteClaude Barras. França, Suïssa. 2016. Doblada castellà. Color. 64’. D CP. A PARTIR DE 8 ANYS
Després de la sobtada mort de la seua ma-re, Calabacín va a viure a una llar d’acollida amb altres orfes de la seua edat. Encara que al principi li costa adaptar-se, amb l’ajuda dels seus nous amics aprendrà a estimar i a confiar en els altres.
u «Volia adaptar el llibre de Gilles Paris (Au-tobiografia d’una Carabasseta) perquè volia fer una pel·lícula sobre xiquets que es diri-gira a xiquets maltractats com a remei als abusos que pateixen dia a dia, una pel·lícula d’entreteniment que et fera riure i plorar, però sobretot una pel·lícula fermament comprome-sa, que passa ací i ara i et parla sobre la força d’adaptació d’un grup d’amics. Una pel·lícula que advocara per l’empatia, companyonia, to-lerància i confidències. En el cinema contem-porani els orfenats s’han representat des de sempre com a llocs d’abús, i el món exterior com a llibertat (Los 400 golpes, Los chicos del coro). En La vida de Calabacín açò s’inverteix: l’abús es pateix a l’exterior i l’orfenat és un lloc de pacificació i reconstrucció. Això és el que fa la seua narrativa clàssica i moderna alhora» | CLAUDE BARRAS.
Tras la repentina muerte de su madre, Ca-labacín va a vivir a un hogar de acogida con otros huérfanos de su edad. Aunque al prin-cipio le cuesta adaptarse, con la ayuda de sus nuevos amigos aprenderá a amar y a confiar en los otros.
u «Quería adaptar el libro de Gilles Paris (Au-tobiografía de un Calabacín) porque quería ha-cer una película sobre niños que se dirigiera a niños maltratados como remedio a los abusos que sufren día a día, una película de entreteni-miento que te hiciera reír y llorar, pero sobre todo una película firmemente comprometi-da, que pasa aquí y ahora y te habla sobre la fuerza de adaptación de un grupo de amigos. Una película que abogara por la empatía, camaradería, tolerancia y confidencias. En el cine contemporáneo los orfanatos se han representado desde siempre como lugares de abuso, y el mundo exterior como libertad (Los 400 golpes, Los chicos del coro). En La vida de Calabacín eso se invierte: el abuso se sufre en el exterior y el orfanato es un lugar de apaci-guamiento y reconstrucción. Esto es lo que hace su narrativa clásica y moderna a la vez» | CLAUDE BARRAS.
39
COL·L ABOREN u Straub-Huillet : Museo Reina Sofía, Filmoteca Española. Bàsics Filmoteca : Caimán Cuadernos de Cine. Centenari Melville : Institut Français, Fundación Jean-Pierre Melville. Cinema i distopies : Donostia Kultura, Ajuntament de Donostia, Filmoteca Vasca. Ford vs Hawks : Filmoteca de Catalunya.
AGRAÏMENTS u Straub - Huillet : Manuel Asín, Chema González, Raquel Arguedas. Bàsics Filmoteca : Carlos F. Heredero, Pedro Medina. Centenari Melville : Tania Grousset, Aline Herlaut, Begoña Ostolaza. Cinema i distopies : Josemi Beltrán, Carlos Plaza, Alfonso López.
Col·laboradors
40
la filmoteca #totelcinema
pròximament António Reis & Margarida Cordeiro, Ikarie XB1 i la seua herència, Humans Fest, Valie Export
contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]
ivac.gva.esFitxes completes, programació actualitzada i més informació sobre La Filmoteca en el nostre web
2.5 €Entrada general 1 sessió
1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups
20 €Abonament 10 sessions