EL BOSC TEMPERAT

GEOGRAFIA

Aquest bioma està format pels frondosos boscos de fulla caduca, arbresque ens obsequien amb un canvi de coloració molt vistós un cop arriba laprimavera.

Els boscos temperats humits es troben majoritàriament al nord-estd’Austràlia i Nova Zelanda, a l’est de l’Índia i a parts de Birmània, Tailàndiai Indonèsia. També en arxipèlags pròxims com les Illes Canàries, Madeira iles Açores. També predomina aquest bioma a l’est dels EUA, a la Xinaoriental i en gran part d’Europa nord-occidental. Més escasses i aillades sónles regions temperades en el continent sud americà.

imatge

CLIMATOLOGIA

De forma general, s’anomena zona temperada les regions de la Terracompreses entre els tròpics i els cercles polars Àrtic i Antàrticrespectivament. Els boscos temperats tenen un clima moderat i és enaquestes zones on localitzarem els boscos temperats de fulla caduca. Detotes maneres, la majoria d’aquests boscos els localitzarem a l’hemisferinord, degut a que trobem les masses continentals més grans entre elTròpic de Càncer i el Cercle Polar Àrtic. Dins la zona temperada hi trobaremaltres biomes, com ara la Tundra i el Bosc Boreal, caracteritzats per unclima molt més extrem i incompatible amb els boscos de fulla caduca, quevolem un clima humit i més suau.

El bosc caducifoli creix enzones claramentinfluenciades pels airesd’origen oceànic, on elsvents aporten humitat, ambfrescor a l’estiu i escalfor al’hivern. Els arbres de fullacaduca, a diferència de lesconíferes, no tolerenperíodes de més de 4mesos amb temperaturesmitjanes per sota dels10ºC, fet que a la pràcticaserveix per delimitar el bosctemperat del bosc boreal.És per això que no trobaremels boscos temperats al’interior dels granscontinents, en canvi sí enles zones méscostaneres, sotmesos a lahumitat i temperatures mésmoderades del climaoceànic.

La temperatura oscil·laentre els -30°C a +30°C.

Tenen quatre estacionsdiferents, on els hivernssón freds i els estius sóncàlids. El clima ésmoderat, amb pocs diesextremadament freds ocalents. Les estacionscanvien l'aspecte delsboscos temperats cada pocsmesos.

En un clima temperat, els boscos engeneral requereixen com a mínim 510mm de precipitació(pluja, neu, calamarsa...) cadaany, encara que la majoria d’aquestsboscos la mitjana està entre els 760-1500 mm, pluges que es distribueixenuniformement durant tot l'any.

Hivern: els boscos podensemblar un lloc sense vidadurant aquesttemps, especialment si elbosc està formatprincipalment per arbres defulla caduca. La majoria delsanimals salvatges buscarantzones més càlides perrefugiar-se. Molts boscostemperats es troben cobertsde neu durant gran part del'hivern. Primavera: els dies comencen a allargar-

se i s'escalfen. La vida silvestre tornalentament i les fulles noves i les poncellesde les flors apareixen en els arbres defulla caduca. Els ous dels insecteseclosionen i es converteixen en unaimportant font d’aliment per a moltes ausque tornen de la seva emigració. Elsrosegadors i els rèptils desperten de laseva letàrgia.

Tardor: la llum del dia s’escurça iles temperatures de la tardor esrefresquen, fet que motiva que elsarbres de fulla caduca comencin areduir la quantitat de clorofil·la enles seves fulles. Les fulles poc a poces tornen de colortaronja, groc, vermell i marró. Lesfulles que cauen crearan la fullaracacaracterística d’aquest bosc, un gruixde matèria orgànica que seràdescomposat i transformat pelsorganismes vius del sòl. Moltsanimals aprofiten aquest momentper fer una recol·lecció de fruits secsi altres recursos de menjar per apassar el dur hivern.

Estiu: el bosc és verd i frondós, i elmenjar és abundant. Els animals delbosc aprofiten per parir les sevescries. El bosc està despert i ambmolta activitat durant el dia i la nit.

EDAFOLOGIA

El sòl del bosc temperat es caracteritza per tenir una capa superficial defulles seques i branques que el cobreixen, així com una munió de petitsanimals. Sota les fulles trobem una matèria vegetal humida, parcialmentdescomposta, que dóna lloc a un horitzó de color fosc, i on treballen deforma incansable els bacteris i els fongs descomponedors i transformadorsde la matèria orgànica.

Els boscos caducifolis tenen un sòlmadur, amb prou fondària per sostenir lesarrels dels arbres més alts. L’horitzó méssuperficial proporciona nutrients essencialsque penetren dins del sòl gràcies a l’acciófiltradora de la l’aigua de la pluja. Engeneral, els arbres de fulla caduca demanenun sòl amb un òptim drenatge, amb unaporositat adequada que afavoreixi lapenetració de l’aigua.

El sòl és fèrtil, enriquit per la fullaraca en descomposició. La caiguda deles fulles de la tardor proporciona la matèria per a un humus abundant iric que comença a decaure ràpidament amb l’arribada de la primavera, osigui quan l’estació de creixement comença. El contingut d'humus éspresent en ambdós horitzons A i B amb una coloració marronosa. Lanaturalesa química del sòl és de tendència àcida, amb capes vermellosesque delaten la presència d’òxids de ferro.

Llit de fulles

Humus

Humus barrejats

amb minerals

Mineralsamb

presència de poc humus

Roca mare

El sòls més característics delsboscos caducifolis són el ques’anomena sòls bruns. Elshoritzons que hi podem trobarsón:

Horitzó A ( de cm fins a 1m) ésun sòl que presenta granquantitat de fullaraca que esdescomposa ràpidament degut ala gran humitat (humus tipusmull) aquesta acumulació demateria orgánica li dona un colorfosc bruHoritzó B amb materialalterat, de coloracions brunesdegudes a l’existencia d’òxid deferroHoritzó C roca mare sensealterar. En general, degut a laquantitat d’aigua i humitatd’aquest clima són sòls bastantproductius i al llarg del temps hanestat molt cultivats.

Les zones de bosc que han estat esclarissades per un ús agrícola oramader, el seu sòl pot perdre els nutrients amb facilitat degut a l’intensrentat que pateixen els seus horitzons.

El pas del temps i una agricultura poc sostenible pot acabar desertitzantel sòl i convertir-lo en un terreny erm.

ECOLOGIA

La pluja àcida és una conseqüència de la presència d'òxids de sofre i denitrogen a l'atmosfera generats en activitats de combustió per produirenergia. Els òxids de sofre es produeixen en la combustió de carbó o depetroli; els òxids de nitrogen es produeixen en totes les combustionsespecialment en les dels motors dels vehicles. Els òxids de sofre initrogen, en combinar-se amb l'aigua de l'atmosfera, formen petitesgotes d'aigua que contenen àcid sulfúric i àcid nítric.

Aquestes gotes poden crèixer fins a convertir-se en gotes de pluja. Siaquesta pluja és rica en àcid sulfúric té un pH molt baix, inferior a 4,5, ialeshores es parla de pluja àcida.

La pluja àcida té efectes negatius sobre la vegetació i ecosistemesaquàtics associats. La pluja àcida crema les fulles dels arbres i lesplantes provocant la seva defoliació. També augmenta l'acidesa del'aigua del sòl, la qual cosa provoca una mala absorció de sals i aigua perles plantes a través de les arrels i la mort de molts organismes que nopoden suportar aquesta acidesa.

Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs irius, la salut de persones i animals i sobre els edificis i monuments.

Un problema mundial: molt sovint lapluja àcida es desplaça de la zona on esforma a d'altres àrees. Les xemeneiesaltes, construïdes per assegurar que lacontaminació de les indústries no afectiles ciutats de la rodalia, enlairen lacontaminació cap a l'atmosfera. Quanpren contacte amb el vapor d'aigua del'atmosfera, forma àcids, ques'incorporen als núvols. El venttransporta els núvols, sovint molt llunyd'allà on es van formar. Finalment, elsàcids cauen amb la pluja generalmentdos o tres dies després. Perexemple, les zones industrials de laGran Bretanya causen pluges àcides aEscandinàvia. Altres vegades, lacontaminació genera pluja àcida quecau a prop de la zona on es va produir.Es el cas de Escòcia, que pateix la plujaàcida que produeixen les fàbriquesd'Anglaterra.

Els danys als arbres i al sòl: els efectes de la pluja àcida en la vegetacióhan estat estudiats en àmplies zones del nord d'Europa i d'Amèrica delNord. Els efectes comprovats han estat la corrosió de les fulles i unareducció general del creixement dels arbres, que pot acabar amb la sevamort. Els diòxid de sofre de la pluja àcida obstrueix els petits porus de lesfulles a través dels quals les plantes prenen el CO2 que les plantesnecessiten per viure. D'altra banda, la pluja àcida altera les substànciesque componen el sòl i els arbres que hi creixen són menys resistents acondicions desfavorables com el gebre, la sequera, els virus, els fongs i lesplagues d'insectes.

Els llacs morts: la pluja àcida té efectes dramàtics sobre la vida al'aigua, quan cau directament sobre els llacs o hi arriba des dels turonspels rius i les torrenteres. La pluja àcida produeix l'acidificació de lesaigües dels llacs i embassaments. Els àcids provoquen la mort de lamajoria dels animals i plantes aquàtics i fan que les aigües no siguinpotables.

La destrucció dels edificis i les estàtues: quan la pluja àcida entra encontacte amb els materials utilitzats en els edificis, estàtues, pintures ialtres objectes, els pot deteriorar i arribar a destruir-los. Lenta, peròsegura, la pluja àcida els corroirà i les conseqüències poden ser moltgreus. Els materials de construcció s'erosionen, la pedra calcària esdesfà, els metalls es rovellen, el color de les pintures es fa malbé, elcuiro es debilita i en la superfície del vidre es forma una capa dura

Respirem àcid: la pluja àcida, i altres tipus de contaminants quel'acompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides de partícules iozó de superfície) ataquen de la mateixa manera els éssers humans il'entorn natural. La inhalació de l'àcid procedent de la boira àcida potprovocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons potconvertir el SO2 en àcid sulfúric. A més la pluja àcida pot contaminaramb alumini els dipòsits d'aigua. Les anàlisis semblen indicar quel'alumini pot ser una de les causes de la síndrome d'Alzheimer. A mésaltres contaminants que acompanyen la pluja àcida, com ara lespartícules negres produïdes pels vehicles dièsel, provoquen càncer.

El problema de la pluja àcida pot tenir solucions. En les últimesdècades, la regulació del fum de fàbriques i cases ha estat una ajudaimportant, però per tal de resoldre el problema de la pluja àcida calprendre més mesures, que inclouen les accions següents:

1.Establir l'obligatorietat d'instal·larfiltres i mecanismes de correcció a lesindústries contaminants, especialmenta les centrals energètiques.

2.Reduir el consum de combustiblesfòssils, especialment els carbons debaixa qualitat amb alt contingut desofre.

3.Eliminar la contaminació dels tubsd'escapament dels cotxes. Algunspaïsos utilitzen catalitzadors de tresvies, fabricats especialment per alstubs d'escapament, que filtren el 90%dels òxids de nitrogen (i també altreselements contaminants).

4.Restringir l'ús dels vehicles amb motor. Utilitzar preferentment elstransports públics o altres alternatives, com per exemple la bicicleta.5.Utilitzar l'energia solar o combustibles poc contaminants per proveir lescases d'aigua calenta i de calefacció.

6.Reduir les despeses d'energia i utilitzar-la de manera eficient a lesfàbriques i a les cases.

7.Fomentar la investigació i la introducció d'energies alternatives, com lasolar o l'eòlica.

8.Augmentar les lleis que regulin la producció de contaminació i insistiren l'aplicació d'aquestes normes.

ECOSISTEMES

Vegetació

Els arbres dels boscos temperats es caracteritzen per tenir fulles amples iverdes, boscos que formen ecosistemes humits gràcies a les abundantspluges estacionals. Les zones on es desenvolupa el bosc caducifoli arribenfàcilment als mil metres d'altitud, i on les nevades i les baixestemperatures de l'hivern provoquen una forta disminució del metabolismedels arbres, fet que produeix una disminució de la saba a fi d’estalviaraigua per a l’hivern..

Aquest fenomen provoca que els arbresperdin les seves fulles a la tardor, fet queajuda a l’arbre a emmagatzemar els seusnutrients de reserva en el seu entremat debranques. Alguns exemples d’aquestsarbres són el freixe, el faig, el roure, elbedoll, l’auró, l’àlber... Els arbres sónextremadament vitals per l’ecosistema defulla caduca, doncs protegeixen elsòl, mantenen l’aigua neta i serveixend’hàbitat i aliment per a molts organismesanimals. La quantitat d’arbres en un boscpot també alterar la temperatura, lahumitat i la velocitat del vent

En els boscos de fulla caduca es diferencien cinc zones. La primera seria laformada per l’estrat arbori, on els grans arbres, com el faig i el rourearriben a alçades de fins a 30 metres. Els arbres de mida méspetita, arbres joves i en fase de ple creixement, conformen el segonestrat. La tercera zona estaria formada pels arbustos, com els llorers igrèvols. L'estrat de les herbes i flors seria la quarta zona, com la baia dela passió i el lliri blau. Finalment, la capa més baixa és aquella que viudamunt mateix del sòl, i són les petites plantes acompanyadesd’algues, fongs, líquens i bactèries.

La fullaraca és una de lesparts més importants delbosc temperat, doncs és unlloc on es reciclen la majorpart de la seva biomassa.Per dins i per sota d’aquestafullaraca s’hi troben milersde petits invertebrats, comaraescarabats, cargols, aranyes, milpeus i formigues. Altresorganismes sónmicroscòpics, com ara elsfongs i els bacteris, però noper això són menysimportants, doncs ells sónels grans descomponedors itransformadors de lamatèria orgànica, fent-lanovament accessible per alsproductors vegetals, lesplantes i arbres del bosctemperat.

Animals

Els animals del bosccaducifoli concentren elsseus parts a la primavera iestiu, períodes on l’alimentés abundant i el clima ésmés temperat. A l’hivern lavida es fa més difícil, ambles plantes en estat delatència, inexistènciad’insectes, llavors i fruitsdifícils d’aconseguir...Diversos animals comesquirols i gaigs prefereixenemmagatzemar les llavors iles nous per a l'hivern fred.La majoria d’animals optenper refugiar-se en un cauper hivernar, com elsmamífers i rèptils, oemigrar cap a regions méscàlides, com passa en el casde les aus.

La vida silvestre en els boscos temperats és difícil de veure, doncs moltsanimals tenen marques o colors que els faciliten el camuflatge i passardesapercebuts, com ratolins, esquirols i guineus. Altres espècies sónnocturnes, com ara els mussols, els rat-penats, gats salvatges...