Singularitat i diversitat

En el context europeu, el bioma mediterra-ni és d’una gran riquesa biològica; els païsosmediterranis assoleixen els valors més alts,tant pel que fa a riquesa com pel que fa aendemicitat. Tot i que considerada global-ment, és remarcable que la conca mediterrà-nia sigui reconeguda com a un hot spot dediversitat botànica, amb prop de 24.000tàxons de flora vascular. Vegeu, per exemple,els 2.682 tàxons de flora vascular a Alemanyai els 1.623 del Regne Unit, amb percentatgesd’endemicitat del 0,2 i l’1%, respectivament,contra els 4.992 tàxons de Grècia i a l’entornde 8.000 a l’Estat espanyol, amb percentatgesd’endemicitat del 14,9 i del 18,6%, respecti-vament.

Aquesta correlació negativa entre biodiver-sitat i latitud fa que siguin els països ambmenys recursos econòmics els que hagind’assumir una responsabilitat més gran en lagestió i conservació dels seus recursos natu-rals. El cas dels països mediterranis pot no sertan rellevant com el dels països tropicals, tot ique mereix una consideració acurada. Pel quefa als boscos, però, ja han estat fetes analo-gies entre l’alzinar i les selves tropicalsseques; els alzinars, com a expressió màximadel bosc mediterrani, es caracteritzen pelfullatge persistent, l’abundància d’arbusts ienfiladisses, la reducció del fullatge, així compel port de l’arbre, la presència de laurifolis...

“Entre las asociaciones vegetales euro-peas, el encinar típico es una de las más

próximas, por su estructura, e inclusopor las especies que la componen, a laselva tropical. En muchos aspectosestamos lejos, claro está, de las inmen-sas selva lluviosas de los países ecuato-riales, formadas por árboles gigantes-cos, pero la separación no es tan gran-de con respecto a ciertas formas de laselva seca, que ocupa grandes territo-rios en África y en otros muchos paísestropicales del globo” Bolòs, 1962

De fet, la comparació entre els espectresde formes vitals (vegeu Strasburger, 1990)d’un alzinar montsenyenc i una fageda occita-na ofereix unes diferències molt importants(Taula 1).

Enfront de les condicions climàtiques esti-vals adverses, que singularitzen també el climamediterrani, que té l’estiu com a estació seca,els vegetals han desenvolupat sistemes d’es-talvi d’aigua o d’evitació de la transpiració, queja han estat àmpliament exposats (reducció desuperfície foliar, adopció de certes formesvitals, esclerofil·lia, etc). En el cas mateix del’alzina, per exemple, existeix un ventall demecanismes que fan l’espècie molt eficient enl’aprofitament de l’aigua del sòl, talment coms’esdevé en moltes altres espècies mediterrà-nies: la cutícula és gruixuda, amb diversosestrats epidèrmics, reforçats per esclerènqui-ma que els lignifica; els estomes es concentrenal revers, amb pèls i escates; les fulles sónopaques, de baixa eficiència fotosintètica, tot itenir uns nivells de clorofil·la alts, talment comper a les coníferes. Així, tot i tenir el doble de

27

ECOSISTEMES MEDITERRANIS

Cèsar Gutiérrez i Perearnau

The Mediterranean biome not only has a high biologic richness, but also high landscape richness,because of a long-term interaction between man and the environment. Promoting conservation ofMediterranean ecosystems is crucial given the importance of this biotic heritage, especially if weconsider the socioeconomic changes occurred during the last decades. Appropriate managementstrategies need as a base a good understanding of ecosystems and their functioning. Manyaspects have been deeply studied, while others remain unclear. In particular, there are many gapsconcerning the importance and consequences of uncommon events. The mentioned socioeco-nomic changes have resulted in lack of appropriate management of Mediterranean ecosystems,with negative consequences such as diversity loss, increase in the frequency and intensity of firesand, ultimately, landscape degradation.

14

Taula 1. Taula d’espectre de formes vitals d’un alzinar montsenyenc i d’una fageda occitana (Bolòs, 1983).

Hemicriptòfits Faneròfits Camèfits Geòfits Teròfits

Alzinar amb marfull 31,2 56,6 5,9 1,5 3Fageda occitana 51,5 2 4 40,5 2

atz14-27cesar 3/4/06 12:58 Página 27

superfície foliar que la fageda, l’alzinar té unsvalors similars pel que fa a absorció lumínica.

Tanmateix, és remarcable la diversificaciód’estratègies que fan que, per exemple, alzi-nes i arboços coexisteixin mercè a una explo-tació de nivells edàfics diferents, més superfi-cial en el cas de l’arboç, que es basa en uncontrol estomàtic alt i una transpiració cuticu-lar baixa, i més profund per a l’alzina, que dis-posa d’un sistema radicular més desenvolu-pat verticalment (Castell, 1997).

I si el context mediterrani és singular per laseva biodiversitat, encara és tant o més inte-ressant i divers en relació als paisatges vege-tals que se’n deriven. L’antiguitat en l’ocupa-ció humana –recentment ampliada a basta-ment per les troballes dels Hostalets de Piero-la– i les condicions del medi fan que la gammade formacions vegetals i el paisatge, per tant,que formen el mosaic agrosilvopastoral sigui

particularment rica (Fig. 1): boscs aciculifolis,boscs planocaducifolis, boscs planoperenni-folis, bosquines, màquies, matollars baixos,prats perennes, prats d’anuals...

Aquesta diversitat d’hàbitats, evident-ment, comporta una diversitat de nínxols pera un espectre ampli de flora i fauna. Vegem elcas, per exemple, dels prats d’albellatge(Hyparrhenietum hirto-pubescentis), gramínialatepaleotropical àmpliament difosa pel litoralcatalà. En una formació estudiada de Collse-rola (Cardona, 1980), un 64% dels tàxonseren mediterranis, mentre que un 27,8% n’e-ren pluriregionals. Pel que fa a l’espectre deformes vitals, un 39,5% dels tàxons són terò-fits (plantes anuals), xifra que contrasta ambun 5,3% per a un prat de Mesobromion occità(Bolòs, 1983).

En el cas de Collserola, d’aquests pratsn’han estat estudiats els ortòpters i els

28

Figura 1. Mosaic agrícola, ramader i silvícola a Menorca. La pèrdua de les activitats tradicionals amenaça ladiversitat biològica i l’interès paisatgístic.

Taula 2. Formacions vegetals a Collserola i llur riquesa –en xifres absolutes– en ortòpters i heteròpters.

Formacions vegetals ortòpters heteròpters total

Formació obertaConreus 11.710 -

Prats prats s.l. 10.470 -prat d’albellatge 377 22.557

Formació semioberta Màquies 1.090 -Brolles - 628 1.718

Formació tancada Boscs pinedes 540 322alzinars 258 1.120

atz14-27cesar 31/3/06 08:47 Página 28

heteròpters (Martí et al., 2004), en esguardd’altres formacions vegetals de la serra. Lataula 2 expressa el nombre d’individus trobatsa cadascuna de les formacions vegetals estu-diades.

Veiem, doncs, que per a certs grups fau-nístics (més per als ortòpters que no pas perals heteròpters), entre d’altres, el manteni-ment dels espais oberts en el mosaic derivatdels sistemes d’aprofitament tradicional,esdevé del tot rellevant per a la conservacióde la biodiversitat en el marc mediterrani.Aquests resultats, tanmateix, no podenésser extrapolats a d’altres biomes on l’em-premta antròpica no té la importància, el sig-nificat i l’arrelament que té al món medite-rrani. Així, per exemple, la substitució de lamata atlàntica (Fig. 2a), al Brasil, per pastu-res (Fig. 2b) comporta el pas de riqueses defins a 450-475 tàxons de flora vascular perhectàrea a tapissos gairebé monoespecíficsde Paspalum.

Funcionalisme..., i gestió

Existeixen aportacions científiques valuo-síssimes sobre el funcionalisme de les comu-nitats vegetals i els ecosistemes, però, enqualsevol cas, encara hi ha una manca remar-

cable de dades sistemàtiques especialmentsobre llur capteniment a mig i llarg termini, enesguard dels usos del sòl o dels esdeveni-ments de baixa recurrència (focs, nevades,ventades, fitopatologies, grans secades,revingudes catastròfiques...), la transcendèn-cia dels quals encara no és gaire/prou cone-guda. En alguns casos existeixen dades moltvaluoses sobre les taxes de regeneració, perexemple, de la vegetació en una zona crema-da, però manquen recerques que en monito-ritzin la biodiversitat per a diferents grups deflora i de fauna i que en segueixin els resultatsmés enllà d’uns pocs anys després del foc;que estudïin la importància de l’esdevenimentper a certs tàxons rars, amb poblacions queexperimenten grans fluctuacions vinculades aaquests fenòmens o que analitzin el compor-tament d’altres tàxons més oportunistes. I totplegat hauria d’ésser abordat des d’un enfo-cament prou ampli com per entendre el signi-ficat real d’aquesta “pertorbació” en el tempsi en l’espai, bo i comparant-ne les dades ambles obtingudes per al marc de referència.

Perspectives d’estudi més sistemàtiques,regulars i holístiques ajudarien a entendre o, simés no, registrar i ponderar la magnitud d’a-quests esdeveniments, com és ara el cas del’incendi del 1994 a Gualba, que, a tall d’e-xemple, va comportar la reaparició (tot i queno havia estat citat mai) de Geranium lanugi-nosum. Les llavors d’aquesta geraniàcia, queen els Països Catalans només és coneguda enquatre punts (el Montnegre, el Corredor, elMontseny i Cadiretes), estimem que feia propde 40 anys que es trobaven en dormició en elbanc de llavors del sòl. També es pot esmen-tar la secada del mateix any, que féu desa-parèixer la darrera localitat coneguda de Dro-sera rotundifolia al Montseny, entre Riells delMontseny i Santa Fe (la localitat clàssica, aSanta Fe del Montseny, va desaparèixer percauses antròpiques).

No cal dir que les dades obtingudes seriend’una gran utilitat en la gestió del medi i per-metrien valorar la idoneïtat de certes interven-cions, que sovint es duen a terme a les pal-pentes científiques o sense un coneixementgaire precís de les repercussions. Pot ser elcas, per exemple, de les cremes controlades.

“Cal avaluar-los [els efectes] en cadacircumstància, i de cap manera no ésrecomanable de transferir directamentles tècniques de gestió per focs contro-lats sense un coneixement molt seriósde les possibles respostes dels nostresecosistemes” (Terradas, 1987)

En el context del Parc del Montnegre i elCorredor i en el marc del Pla de seguimentdels paràmetres ecològics (Bombí, 1997) esduen a terme mostrejos regulars de flora vas-

29

Figures 2. La biodiversitat no és unívoca: la substitu-ció de la mata atlàntica brasilera (a) per pastures (b)comporta una davallada dràstica de la biodiversitat.

a

b

atz14-27cesar 31/3/06 08:47 Página 29

cular de certes parcel·les poc o molt repre-sentatives del Parc. Algunes de les forma-cions estudiades, particularment dinàmiques(prats d’anuals i zones cremades, especial-ment), ja ofereixen resultats d’interès, queremarquen la necessitat de seguiments sis-temàtics i regulars. És el cas, per exemple,d’una parcel·la cremada de 200 metres qua-drats on, d’ençà del 2001, anualment s’hi pre-nen dades sobre la composició específica i elseu recobriment (vegeu la taula 3).

Per a parcel·les particularment riques enplantes anuals (mostrejades els mesos d’a-bril i de maig; Fig. 3) s’ha pogut constatarcom les secades dels anys 2003 i 2005 hanrepresentat una disminució circumstancial,quantificada, tant en el nombre de tàxonscom en el seu recobriment. Alhora, ha repre-sentat l’eliminació de l’estrat arbustiu, inca-paç de resistir la secada i això ha permès,l’any següent (any 2004) un recobriment mésgran de les plantes anuals en absència de lacompetència de l’estrat arbustiu (Figs. 4 i 5).

D’altra banda, s’hi ha observat fluctua-cions remarcables de les plantes anuals, quecomporten abundàncies destacables segui-des de desaparicions absolutes i viceversa

30

Taula 3. Riquesa de tàxons postincendi (esdevingutl’estiu de 2000).

2001 2002 2003 2004 2005

Arbori 1 1 1 1 1Arbustiu 6 8 9 8 9Herbaci 12 15 16 20 13

Figura 3. Parcel·la TE-CR a la vall de Fuirosos (Montnegre), l’abril del 2004. La secada del 2003va eliminar l’estrat arbustiu, que observem sec, alhora que les pluges hivernals i la manca decompetència van afavorir l’estrat herbaci de teròfits (plantes anuals).

010203040506070

2001 2002 2003 2004

Arbustiu mitjà Arbustiu baix Herbaci

Figura 4. Recobriment percentual interanual delsestrats de vegetació a la parcel·la TE-CR.

010203040506070

2001 2002 2003 2004

Arbustiu mitjà Arbustiu baix Herbaci

Figura 5. Riquesa en tàxons de flora vascular a duesparcel·les de seguiment.

atz14-27cesar 31/3/06 08:47 Página 30

d’un any per l’altre i de manera alternativa, pera uns tàxons o altres (Fig. 4).

..., i disfuncions

D’ençà les darreres dècades, el camísocioeconòmic ha comportat la recessió delsector primari, el despoblament de l’àmbitrural, i un augment importantíssim en l’ús delscombustibles fòssils i altres formes d’energiao de matèries primeres que no provenen delsboscos. Es pot arribar a pensar que aquestacircumstància és anecdòtica, però eren nom-broses les formes tradicionals d’explotaciódel medi: feixines per a forns de terrissa, depa, de calç, de pega..., feixines per als pousde glaç i de gel, rabasses de bruc per a pipes,arbusts per a carbonet, arboços i brucs per acarbó de branca i rabassa, llenya de tall per acarbó, per al consum domèstic, bruga (Ericascoparia) i granera (Mantisalca salmantica),entre d’altres, per a escombres, crema dematolls per a pastures, pastura del bestiar,margalló per a senalles i cistells... (Fig. 6)

Tot plegat representava una extracció debiomassa (en definitiva, de recobriment arbo-ri i arbustiu, fonamentalment) molt important,la no-explotació de la qual comporta, forço-sament, un canvi substancial en els nostresecosistemes. En paral·lel, l’estancament-davallada conseqüent dels preus de la fustao la llenya també hi ha contribuït substancial-ment.

Una lectura atenta de la taula 5 mostra latransformació de les masses forestals ques’està produint de llavors ençà (Gràcia, 2000);recull les classes diamètriques arbòries a laregió V (Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès,Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental).S’hi observa com d’un estrat arbori dominatper les coníferes, més associades a massesforestals secundàries i més o menys obertes,s’està produint una transició vers un bosc

amb dominància de planifolis, que són moltmés abundants a les classes diamètriquesinferiors.

En qualsevol cas, el canvi de model (junta-ment amb l’absència de gestió!) és prou sob-tat com per generar en molts dels casos unarenovació de l’estrat arbori amb unes densi-tats prou elevades com per provocar unestancament en el creixement radial i verticaldels arbres, una reducció i retard en la pro-ducció de llavors, i alhora comportar un aug-ment de la combustibilitat.

Seguint amb les dades de la regió V del’inventari forestal de Catalunya, s’hi calculaque un 85% dels boscos tenen el model decombustibilitat dels matollars. Evidentment,com ja ha estat exposat anteriorment, aques-tes transformacions tenen repercussionssubstancials en els ecosistemes. L’augmenten el nombre i en la magnitud dels incendisforestals que s’està patint n’és una conse-qüència directa, i fa necessari un replanteja-ment en les polítiques de prevenció i d’extin-ció d’incendis. Un segon exemple il·lustratiude transformació contemporània dels ecosis-temes és el cas a la serralada Litoral d’Isoe-tes durieui, petit pteridòfit associat a molle-

31

Taula 4. Fluctuacions interanuals de teròfits a dues parcel·les al Montnegre. La numeració segueix el mètodesigmatista (Braun-Blanquet, 1979). Els interrogants corresponen a inventaris no fets en el moment de redaccióde l’article

2001 2002 2003 2004 2005

Sherardia arvensis TE-CR + 1 1 1 +LLI-PI + 1 + + ?

Trifolium arvense TE-CR - - - r -LLI-PI + 1 r 1 ?

Leontodon taraxacoides ssp. hispidus TE-CR 1 1 1 ? ?LLI-PI + 1 1 ? ?

Silene gallica TE-CR + + + 1 -LLI-PI + 1 1 1 ?

Micropyrum tenellum TE-CR + + + 1 +LLI-PI 1 1 + - ?

Rumex bucephalophorus TE-CR + + + 1 rBrachypodium retusum TE-CR + 1 + ? ?Filago gallica TE-CR + 1 + + rTrifolium campestre LLI-PI r + + 1 ?Vulpia cf. ciliata LLI-PI - - - 1 ?

Taula 5. Classes diamètriques (en cm) dels boscs deles comarques litorals centrals (Garraf, Baix Llobregat,Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Orien-tal). Segons Gràcia (2000).

Classe diamètrica (cm) Planifolis (%) Coníferes (%)

5-10 57,90 27,1410-15 25,43 22,2715-20 10,48 19,4320-25 3,74 14,8125-30 1,34 8,5730-35 0,62 4,5935-40 0,25 1,8240-45 0,11 0,7945-50 0,07 0,39≥ 50 0,06 0,19

atz14-27cesar 31/3/06 08:47 Página 31

rics temporals en espais poc o molt oberts.La localitat de la Roca del Vallès va desa-parèixer pel creixement urbà (com. pers. J.Vigo), mentre que la localitat del Montnegre,a can Mainou de Fuirosos, ha desaparegutpel creixement del bosc, a causa del despo-blament rural i la desaparició associada deles formes d’aprofitament tradicional de l’en-torn. Aquestes dues extincions locals,doncs, han representat la desaparició de lescomarques de Barcelona, amb una reculadaque s’acosta als 50 km en la seva àrea dedistribució coneguda.

En el cas del Parc del Montnegre i el Corre-dor, per exemple, el Pla de conservació deflora vascular (Gutiérrez, 1999) ha permèsdesenvolupar tasques d’estudi, seguiment igestió que han aportat dades valuoses però,tanmateix, alarmants per tal com per als 20tàxons més amenaçats la desaparició delsespais oberts és un dels factors més críticsper a la conservació (Gutiérrez, 2004). Alhora,la manca d’informació és una mancançaremarcable ja que per a més del 50% dels 20tàxons abans esmentats no es disposa dedades des de fa més de 50 anys, moment en

32

Figura 6. a, Forns de pega a la vall de Fuirosos, Montnegre, Vallès Oriental; b, pou de glaç a les Passadores, ElCorredor, Vallès Oriental; c, dona treballant la pauma (margalló) per a fer cistells, coves... Rasquera, Riberad’Ebre; d, l’estassada regular de la bruga (o bruc d’escombres, Erica scoparia) per a tanques permet el mante-niment d’una formació oberta, de gran interès florístic, Breda, La Selva.

a b

c

d

atz14-27cesar 31/3/06 08:48 Página 32

el qual eren coneguts de 3 o menys localitatsdins l’àrea protegida (i molt sovint, força mésenllà). Si bé aquests resultats són poc afala-gadors, sí que representen un avenç significa-tiu que permet una visió lúcida sobre l’estatactual dels coneixements i de les aportacionsen relació a la conservació dels ecosistemesmediterranis.

Consideracions finals

Essent la minva en l’aprofitament sosteni-ble dels recursos naturals renovables un delsproblemes de conservació més importants alsquals s’enfronten els ecosistemes mediterra-nis, no volem deixar d’esguardar, esperança-dament, els besllums d’un increment en l’a-profitament de la biomassa com a fontenergètica. Tot i que l’objectiu primer no és lamillora específica dels ecosistemes, conside-rem que els beneficis sobre el medi naturald’un aprofitament més important de la bio-massa serien importantíssims i representarienuna eina plurifuncional. Les circumstàncieseconòmiques bé hi contribueixen; a tall d’e-xemple, per a l’obtenció de 10.000 Kcal elspreus de mercat són els següents:

Gas natural – 0,46 Gas-oil – 0,39

Biomassa – 0,10

La biomassa, per tant, és notablementmés econòmica que els combusibles fòssils,tot i que la inversió per a un sistema d’apro-fitament de biomassa és significativamentmés elevat que per als sistemes convencio-nals, i és en aquest punt que caldràesmerçar uns majors esforços inicials. Al’extrem oposat, la ràtio creixement econò-mic / creixement del consum energètic i derecursos (sòl, matèries primeres...) és demés en més desequilibrada, cosa que noens permet gaire optimisme per tal com fatémer que hem caigut en una ineficiènciaproductiva que ens durà, de ben segur, a unagreujament en l’estat de conservació delsecosistemes i els paisatges mediterranis,tant si emprem espècies emblemàtiques oindicadors, com ara el gatillop o llop server,com si emprem indicadors més generals,com ara la petja ecològica o la disminuciódel nombre d’explotacions agrícoles o rama-deres extensives, per exemple.

“Incendis, rompudes agrícoles, ocupa-ció urbana... fan que, a hores d’ara, esconservi aproximadament tan sols un10% de l‘extensió original dels alzinarsde la Península. Amb tot, és probableque aquesta hostatgi la millor represen-tació mundial de boscos planoesclerò-fil·les mediterranis” (Blanco et al., 1997).

Tot i que ja ha estat esmentat anteriorment,volem insistir en un punt d’importància cab-dal: el gran valor del patrimoni natural del paísens obliga a uns esforços de conservacióespecialment importants, l’assumpció delsquals comença a esdevenir peremptòria en uncontext de canvis socioeconòmics accelerats.

Bibliografia

TERRADAS, J. (coord.). (1987). Ecosistemesterrestres. La resposta als incendis i a d’al-tres pertorbacions. Quaderns d’EcologiaAplicada. Diputació de Barcelona. Serveidel Medi Ambient.

BLANCO CASTRO, E. ET AL. (1997). Los bosquesibéricos. Editorial Planeta, Barcelona.

BOLÒS, O. DE. (1962). El paisaje vegetal barce-lonés. Facultad de Filosofía y Letras. Uni-versidad de Barcelona.

BOLÒS, O. DE. (1983). La vegetació del Mont-seny. Diputació de Barcelona. Servei deParcs Naturals.

BOMBÍ, A. (1997). Pla de seguiment dels parà-metres ecològics. Parc de Montnegre i elCorredor. Diputació de Barcelona. Serveide Parcs Naturals.

BRAUN-BLANQUET, J. (1979). Fitosociología.Madrid.

CARDONA I FLORIT, M.A. (1980). Funcionalisme iecologia d’algunes comunitats vegetalsbarcelonines. Institut d’Estudis Catalans.Arxius de la Secció de Ciències, LIX.

CASTELL PUIG, C. (1997). Ecofisiologia de duesespècies rebrotadores mediterrànies: l’ar-boç (Arbutus unedo) i l’alzina (Quercusilex). Institut d’Estudis Catalans. Arxius deles Seccions de Ciències, CXVII.

GRÀCIA, C. (dir.) (2000). Inventari Ecològic iForestal de Catalunya. CREAF.

GUTIÉRREZ, C. (1999). Pla de conservació de laflora al Parc del Montnegre i el Corredor.Parc del Montnegre i el Corredor. Diputacióde Barcelona. Document intern.

GUTIÉRREZ, C. (2004). Aplicació del Pla de con-servació de la flora al Parc del Montnegre iel Corredor. Parc del Montnegre i el Corre-dor. IV Trobada d’Estudiosos del Montne-gre i el Corredor. Àrea d’Espais Naturals.Diputació de Barcelona.

LAGUNA LUMBRERAS, E. (coord.). (1998). Floraendémica rara o amenazada. GeneralitatValenciana. Conselleria de MedioAmbiente.

LLOBET I JUST, S. ET AL. (2003). Silvicultura del piblanc (Pinus halepensis). Dossiers de Ges-tió Forestal, 4. Agència Local de Desenvo-lupament Forestal.

MARTÍ, M; CABAÑEROS, LL. I RAVENTÓS, I. (2004).Guia de la natura del Parc de Collserola.Diputació de Barcelona. Xarxa de Munici-pis. Àrea Metropolitana de Barcelona.Mancomunitat de Municipis.

33

atz14-27cesar 31/3/06 08:48 Página 33

MAUNDER, M. (2001). Plant conservation. Dins:Enciclopedy of Biodiversity. Princeton.

MONTSERRAT, O. (1968). Flora de la CordilleraLitoral Catalana. Caixa d’Estalvis de Mataró.

STRASBURGER, E. (1990). Tratado de Botánica.Ed. Omega, Barcelona.

WALTER, H. (1998). Vegetació i zones climàti-ques del món. Promociones y Publicacio-nes Universitarias.

34

atz14-27cesar 31/3/06 08:48 Página 34