01 revista bostik/espai30_ des.2015

Projecte de gestió de les Naus Bostik | DESEMBRE 2015

NauBostik

Fundació Basiana Vers

02 FUNDACIÓ BASIANA VERS

NAU BOSTIK | ESPAI30 Desembre 2015 Num. 01

Edita: Vers Art 2014, S.L.

Disseny portada i maquetació revista: Xavier Basiana i Nora Grijalba

Fotografia: Xavier Basiana i autors varis

Foto portada: Joan Picanyol

Vers Art 2014, S. L. Josep Estivill, 57 baixos 08027 Barcelona [email protected] [email protected]

Imprimeix: Grama Graf SCCL · Tel. 93 389 94 67

NAU BOSTIK 03

Resum i motivació

La Nau Bostik pretén ser un referent en l’activitat cultural que es duu a terme al barri de La Sagrera. Amb la intenció de donar cobertura a la necessitat d’espais per a la dinamització social i cultural del barri, es vol oferir un gran lloc de trobada per a entitats i veïns, i molt especialment per a totes aquelles persones que tinguin interès en les manifestacions culturals de tota mena i ganes de compartir-les i exterioritzar-les.

El projecte de la Nau Bostik sorgeix amb la voluntat d’impulsar i donar visibilitat a tot tipus d’activitats relacionades amb la cultura i el lleure, tot mantenint els principis de diversitat i sostenibilitat com a línies mestres, i buscant alhora d’erigir-se com a plataforma per a la difusió de la informació i del coneixement.

Visualitzem aquesta nova iniciativa com la consolidació d’un lloc de referència per al veïnat i les entitats de La Sagrera on fomentar i facilitar la seva acció social i cultural, tot implicant-los alhora en la participació i la gestió dels espais. Sempre que sigui possible, volem que la nostra tasca es realitzi en col·laboració amb els actors socioculturals del barri, amb els quals trobarem interessos compartits. Aquest esforç comú ajudaria a l’enriquiment del moviment associatiu de La Sagrera, amb l’oferta de noves i diverses opcions a tots els veïns.

El nostre origen i arrelament sagrerencs, però, no són impediments per a la projecció que volem donar a tot el seguit d’iniciatives que impulsem. Els continguts i els valors que volem difondre tenen un abast tan extens que esperem esdevenir, amb els anys, una opció i una referència per a Barcelona i tota Catalunya.

Presentació

La Nau Bostik, gener de 2011. Foto de Xavier Basiana


RECONVERSIÓ D’EDIFICIS INDUSTRIALS

PER A L’ACTIVITAT CULTURAL

La reutilització d’edificis industrials és un dels aspectes del procés de reconversió de sòl industrial en altres usos, que s’ha accentuat amb la reestructuració industrial lligada a l’aparició del que s’anomena ciutat postindustrial. Aquest procés ha portat moltes vegades a l’abandonament i a la degradació dels vells edificis industrials, que moltes vegades són ensorrats i substituïts per altres de nous, destinats a habitatges o d’altres usos terciaris. Malgrat tot, i durant els darrers decennis, la conservació i la reutilització del patrimoni històric industrial ha adquirit molta importància. De vegades s’han conservat edificis pel seu valor arquitectònic o històric, pel caràcter simbòlic o d’identificació amb el seu entorn, per interessos urbanístics o fins i tot per les pressions veïnals davant la necessitat d’equipaments per al barri on es troben ubicats.

Són molts els exemples d’antics edificis que es van construir per acollir indústries i factories i que, amb el anys, quan la seva funció primigènia ha deixat d’existir o la seva situació ha deixat de ser estratègica per al seu ús industrial, s’han reutilitzat com a espais per a la cultura. A Barcelona i la seva àrea metropolitana tenim força exemples, des de la gran fàbrica tèxtil Batlló, que als anys 20 va acollir l’Escola Industrial i encara avui dia hi té la seva seu, fins que a partir dels anys 70 es van començar a reconvertir tot un seguit d’edificis industrials en equipaments culturals, com els antics magatzems i tallers Fiat, que van passar a ser escola, casal i centre cívic del barri de Les Corts; la fàbrica de filatures de l’Hospitalet, que va convertir-se en el Centre Cultural Tecla Sala, o el Vapor Vell de Sants, antiga fàbrica tèxtil que a finals dels anys 90 es decidí convertir en biblioteca. Amb l’arribada del nou segle, aquesta reconversió s’ha incrementat de manera notable, així trobem a Barcelona diversos centres de creació i interpretació artística, com la Nau Ivanow, la

Fabra i Coats, La Escocesa, La Seca o L’Hangar (a l’antic complex de Can Ricart), tots ells ubicats en edificis de passat industrial. Des del 2007 aquests centres formen part de la xarxa anomenada Fàbriques de Creació, mitjançant la qual l’Ajuntament de Barcelona pretén donar un impuls a la creació i producció cultural.

L’adaptació i rehabilitació d’aquests espais comporta generalment grans despeses i la necessitat de molts recursos, i és per això que normalment són les institucions públiques les que s’hi han d’implicar a l’hora de fer les obres o reformes més costoses. Però tenim exemples d’adaptació, posada en funcionament i gestió d’aquests espais per part de particulars, col·lectius o plataformes veïnals que amb la seva voluntat d’aconseguir equipaments culturals per a la ciutadania, tot i tenir uns recursos molt limitats, els han dut a terme amb molta creativitat, imaginació, solidaritat, col·laboració i treball voluntari. Són els casos de la Nau Ivanow, l’Espai 30, el Bloc Onze de Can Batlló... i també d’aquesta manera ha començat la Nau Bostik.

Amb aquests antecedents, i donat el paisatge industrial que des de fa molts anys ha caracteritzat aquest barri i el seu entorn, l’edifici de la Nau Bostik és un lloc ideal com a espai per al veïnat, on es pot sentir identificat amb la història i el passat més recent de La Sagrera, i trobar-hi un lloc de reunió, debat i creació per començar a escriure el futur més immediat d’aquest racó de Barcelona en permanent transformació.

X. Basiana, M. Checa Artasu, J. Orpinell. Barcelona, ciutat de fàbriques . Barcelona , Nau Ivanow 2000

antecedents

NAU BOSTIK 05

Nau Ivanow, desembre 1997. Foto de Xavier Basiana

Nau Ivanow, juny 2011. Foto de Xavier Basiana


Xavier Basiana, nascut a Manresa, va arribar a La Sagrera el 1970, un moment en què el barri estava iniciant un important procés de canvi. De seguida es va implicar en el moviment associatiu i sempre s’ha sentit molt orgullós de prendre iniciatives per millorar aquesta barriada. També ho ha fet des de la seva faceta d’arquitecte, ja que fa molts anys ja va presentar una proposta de transformació de la zona amb la perspectiva de l’arribada de l’AVE.

Aquest activista cultural, arquitecte i fotògraf, va començar la dinamització cultural del barri amb la Nau Ivanow, la primera fàbrica que va convertir en espai cultural; era el 1998 i des de llavors ha esdevingut un referent cultural que ha propiciat d’altres iniciatives similars com l’Espai 30, que va inaugurar anys després, i les instal·lacions de La Bostik que tot just ara s’estrenen.

L’imPuLsoRNAU IVANOw

Especialitzada en arts escèniques, la Nau Ivanow és una plataforma d’impuls de projectes artístics, especialment de joves creadors, que dóna cobertura a totes les fases del procés de creació. Des del seu naixement aposta per la qualitat en la producció cultural a Barcelona i dota els creadors i professionals de la cultura d’espais i recursos per tal de facilitar el desenvolupament dels seus projectes.

L’any 2006 la Fundació Sagrera es fa càrrec de la seva gestió, tot prenent el relleu de l’Associació Cultural La Nau Ivanow. Des de l’any 2010 s’emmarca dins el projecte de Fàbriques de Creació de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i actualment Xavier Basiana ja s’ha desvinculat de la seva gestió i de la Fundació que va crear amb aquesta finalitat.

NAU BOSTIK 07

Xavier Basiana davant la Nau Bostik. Foto de Cristina Raso

La donació de l’edifici de la Nau Ivanow a l’ajuntament va permetre d’ampliar l’equipament amb la gestió de les naus adjacents, on ara s’ubica l’Espai 30. Aquest espai cultural actualment el gestiona l’empresa Vers Art 2014, S.L, creada i dirigida alhora per Xavier Basiana. Són dues antigues naus de La Sagrera on conflueixen les entitats del barri, artistes emergents i tot tipus de gent. En les seves sales s’acullen i potencien activitats de diferents disciplines d’art i cultura, tot integrant-les en la singularitat dels seus espais, creant així un ambient únic a Barcelona.

ESPAI 30

Aquest equipament actualment té dues sales principals:

1. L’Espai Guillot, on hi ha el bar, espais expositius a la part de baix i, a l’altell, petites separacions de sales per a reunions i un laboratori fotogràfic on el col·lectiu Dinou Dinou treballa i investiga el col·lodió humit.

2. L’Espai Abaco, és una sala multidisciplinar on es fan espectacles, concerts, xerrades, projeccions i altres activitats. Disposa de 60 butaques i 100 cadires.

L’Espai30 està obert a tot tipus de projectes i propostes que promoguin la vida cultural del barri. Els veïns també poden disposar de les sales amb uns lloguers molt assequibles que ajuden en part al manteniment i adequació de les instal·lacions.


HistòRia

A finals de la dècada dels 60 l’empresa nord-americana Bostik, capdavantera mundial dels adhesius, s’instal·là en aquestes naus. Hi van estar fins al 2006, quan van traslladar les seves instal·lacions a Rubí. Des de llavors, algunes de les naus han acollit petites empreses i tallers, tot coneixent l’afectació de l’edifici per la adequació de l’entorn de la nova estació ferroviària de La Sagrera. Això ha comportat que la majoria hagin decidit traslladar-se a d’altres indrets, amb el conseqüent abandonament i deteriorament de l’edifici, que en diverses ocasions ha sofert actes de vandalisme, robatoris i ocupació il·legal d’espais.

eL nou esPai

actuaLitat

Vist tot això, i amb el retard del començament de les obres de la nova estació i el seu entorn, Xavier Basiana negocia una cessió temporal de l’edifici amb els actuals propietaris, per tal de donar-li una utilitat de profit per al barri. L’acord final estableix que en els propers anys, i fins que es decideixi el seu ús final o el seu enderrocament, Vers Art podrà gestionar l’edifici com a equipament cultural destinat al veïnat. Immediatament se n’ha començat la neteja i habilitació per part del seu equip i un nombrós grup de veïns i col·laboradors, tasques que ja estan molt avançades i han permès, en molt poc temps, l’inici de les activitats en diversos espais de l’antic complex industrial.

Les naus de l’antiga fàbrica Bostik tenen una superfície total d’uns 5000 m2 a tocar del Pont del Treball Digne, amb accés pel carrer Ferran Turné, 1-11. Actualment s’hi han diferenciat 9 espais de diferents dimensions que permetrien la diversificació de les activitats segons les seves característiques. A més, es disposa dels tres pisos superiors de l’edifici que s’aixeca sobre dues de les naus, on es podrien ubicar persones i entitats amb necessitats ben diferents, ja que podrien ser reconvertits en tallers, despatxos, sales de reunions, llocs de trobada o espais polivalents.

Car

rer

Fer

ran

Tu

rn

é

Espai Entitats i rEunions

BostiK audiovisual

MagatzEM

Nau Bostik, abril 2014. Foto de Xavier Basiana

NAU BOSTIK 09

d’aRa endavant

Amb la complicitat i col·laboració de les entitats que volen instal·lar-s’hi per a la creació, desenvolupament, exposició i difusió de les seves activitats, s’està plantejant l’adequació necessària dels espais per a cada cas. Ja s’hi està treballant i fins i tot s’han habilitat algunes de les naus amb els mitjans de què es disposen actualment.

S’ha signat un conveni pel qual, a partir del mes de setembre de 2015, els alumnes de l’últim curs de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, plantejaran propostes de rehabilitació i adequació de les naus per al seu nou ús. Amb la posada en comú d’aquestes propostes es presentarà

un avantprojecte arquitectònic i s’estudiarà la seva viabilitat i possibles formes de finançament per a portar-lo a terme.

Amb tots els espais d’aquest complex, des dels que tenen grans dimensions fins als més petits, adaptats per a les diferents funcions i activitats que es vulguin dur a terme, la Nau Bostik pot convertir-se en un espai cultural multidisciplinar de referència, obert a la participació ciutadana i on la confluència de propostes molt diverses propiciï un gran impuls per a la creació i divulgació dels fets culturals dels nostres dies.

Ca

rr

er

Po

nT

de

l Tr

eb

all

dig

ne

Espai PILAR VERSEsdEvEniMEnts i auditori

Espai ANDY WARHOLtEatrE, Música, auditori

i EsdEvEniMEnts

galEria fotogràfica

i cinEMa

Km.14troBada, Bar i Exposicions

Escola dE tEatrE, dança i tallErs

BostiK audiovisual

Bucs d’assaig

Escola dE Música

Bucs d’assaigMagatzEM


> Ben a prop de la Nau Bostik, al carrer Camp del Ferro, hi ha la Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet. Inaugurada el 20 de juny de 2009, és un equipament públic integrat a la xarxa de biblioteques municipals, amb una superfície total de 2200 m2 i un gran fons bibliogràfic.

> Al carrer Martí Molins hi ha el Centre Cívic de la Sagrera “La Barraca”. Va obrir les seves portes el 1982, i és un equipament municipal de proximitat que té la intenció d’aconseguir el desenvolupament cultural, la promoció de la vida associativa i, en general, la participació dels ciutadans en les tasques socials i culturals del barri.

> I justament al costat, al carrer Berenguer de Palou, hi ha la Torre de La Sagrera, un petit edifici de finals del segle xix i molt malmès, que està previst que esdevingui el Casal de Barri. Les seves instal·lacions haurien d’acollir l’AVV de La Sagrera, els Diables de La Sagrera i el Centre de Documentació de La Sagrera, entre d’altres entitats. Al seu soterrani s’ha trobat un refugi antiaeri de la guerra civil que es conservaria com a espai museístic. Quan les obres es duguin a terme i es posi en funcionament, podria complementar-se molt bé amb el complex de La Bostik per la seva proximitat i la dimensió i capacitat dels espais d’aquesta última, on es podrien dur a terme moltes de les activitats impulsades per les entitats amb seu al Casal.

equipaments culturals de l’entorn

> Ja per sobre de l’Avinguda Meridiana, trobem l’Espai Jove Garcilaso. És un espai per a joves del Districte de Sant Andreu, que es va inaugurar al maig de 1999 com un equipament de serveis, i es va obrir com a centre cultural i de caràcter generalista, amb una especialització en el camp de les tecnologies i una oferta adreçada al jovent del barri.

> I tot i que una mica més apartat, però també dins del districte de Sant Andreu, no podem obviar la conversió que es va fer d’una part de l’antic complex industrial de filatures Fabra i Coats. Des de l’any 2009 funciona com a fàbrica de creació artística dins del programa Fàbriques de Creació impulsat des de l’institut de Cultura de Barcelona (ICUB). La seva funció principal és oferir espais i recursos al servei dels creadors de la ciutat. Majoritàriament acullen residències de projectes de creació, investigació i recerca dins els àmbits de l’art i la cultura.

Amb tota aquesta diversitat d’espais dedicats a la cultura, des de diferents àmbits i especialitzacions, la Nau Bostik pot esdevenir un punt de confluència necessària, obert a tots els públics i disciplines i amb clara vocació popular, per tal de posar tota mena d’expressions culturals a l’abast dels ciutadans.

A més de La Nau Ivanow i l’Espai 30, en l’entorn més pròxim hi ha d’altres equipaments amb què la Nau Bostik podria complementar-se i interactuar de manera permanent, per aconseguir revitalitzar aquesta zona de la ciutat com a nucli cultural capdavanter en la creació artística i el pensament i debat sociocultural:

NAU BOSTIK 11

Nau Bostik

Nau iVaNoW EsPai 30

Escola la llotja

BiBliotEca la sagrEra-Marina clotEtcEntrE cívic “la Barraca”

Escola El sagrEr

Espai jovE garcilasofutur casal dE Barri


oBjectiu geneRaLFer un pas més per convertir La Sagrera en un referent cultural de la ciutat de Barcelona, mitjançant la rehabilitació de les antigues fàbriques que s’han anat transformant en espais de creació i de servei a la ciutadania.

oBjectius

Nau Bostik, abril 2010. Foto de Xavier Basiana

NAU BOSTIK 13

oBjectius esPecífics

> Promocionar, fomentar i mantenir tots els valors identitaris del barri, socials i culturals, en benefici de les persones o entitats de l’entorn i amb l’ànim de crear-hi un vincle de col·laboració permanent.

> Promoure, fomentar i organitzar, sense afany de lucre, tot tipus d’activitats culturals i artístiques, obertes a la participació del públic en general.

> Contribuir a la difusió de la cultura i en particular de l’art contemporani en les seves diferents formes d’expressió.

> Fomentar els hàbits de consum i esbarjo en el veïnat i ciutadans en general per tal de fidelitzar-los en l’assistència i participació en les activitats culturals.

> Incentivar la creació de nous públics, amb especial atenció als joves i als infants.


accions acomPLeRtes

> S’ha netejat i agençat mínimament l’espai de la Nau amb l’ajuda de voluntaris de les entitats del barri.

> S’ha elaborat ja un estudi per tal de determinar tant les activitats que podria acollir cada espai com les seves necessitats específiques.

> S’han celebrat reunions, assemblees i trobades de diversos col·lectius i associacions veïnals en una de les naus, que ja funciona com a seu i centre de trobada de les entitats de l’entorn.

Pla de treball

Nau Bostik - Espai Pilar Vers, març 2015. Foto de Xavier Basiana Nau Bostik - Voluntaris de neteja a l’Espai Pilar Vers, març 2015. Foto de Xavier Basiana

Nau Bostik - Voluntaris de neteja , abril 2015. Foto de Cristina Raso

NAU BOSTIK 15

Nau Bostik - Voluntaris de neteja a l’Espai Pilar Vers, març 2015. Foto de Xavier Basiana

Nau Bostik - Voluntaris de neteja , abril 2015. Foto de Cristina Raso

Nau Bostik - Espai Pilar Vers, abril 2015. Foto de Xavier Basiana


VERS ART 2014 Serà l’empresa gestora de la Nau Bostik. Es l’encarregada del lloguer i la organització dels diferents espais dels esdeveniment privats així com també de la programació cultural. Aquesta empresa amb dos anys d’experiència en el sector te la intensió de fer créixer La Bostik amb l’objectiu de dinamitzar i recolzar el barri de la Sagrera.

FAVB Federació d’associacions de Veïns de Barcelona

Vol disposar d’espais per a despatxos i sales de reunions a disposició dels seus membres.

PhOTOESPAI30 El col·lectiu Photoespai30 té com finalitat impulsar exposicions, jornades i activitats que tenen com a objectiu la difusió de la cultura i de l’art a les persones, en especial de la imatge en la línia de les últimes tendències contemporànies i que té com a referència idearis d’autors de diferents escoles i/o temps.L’associació Photoespai30 aposta per un pla d’actuació que dóna a conèixer i ensenya a mirar la imatge contemporània amb una especial atenció a la fotografia, a través d’activitats alternatives, combinades amb accions properes per al públic en general

BOSTIK TV Té la pretensió de muntar un plató televisiu i actuar com a plataforma de difusió de les activitats que es desenvolupin en el complex cultural. El plató podria compartir-se amb d’altres propostes, i també podria llogar-se a preus molt raonables per a col·lectius i associacions vinculades al món audiovisual. Alhora, voldria actuar com a suport audiovisual per al barri mostrant el seu dia a dia, així com els esdeveniments i propostes de les seves associacions i col·lectius.

PRoPostes

Nau Bostik - Jornada de portes obertes , 16 de maig 2015. Fotos de diversos autors

NAU BOSTIK 17

ESCOLA DE TEATRE héKUBA Ha proposat d’establir-s’hi i centrar-hi tota la seva activitat, que principalment consisteix en la programació de cursos i tallers, assajos i d’altres activitats relacionades amb les arts escèniques

ASSOCIACIÓ BESTIAR Entitat sense ànim de lucre que gestiona el segell de descàrrega lliure Bestiar Netlabel i que centren la seva activitat en la difusió i l’impuls de les músiques emergents. Hi ha celebrat un primer concert i ha mostrat la seva predisposició a establir-hi una programació permanent i estable.

BOSTIK CINEMA Estarà a càrrec de l’associació Birdie NumNum, formada per Ariadna Ribas (directora i editora documental) i Yonay Boix (director, editor i guionista de cinema), que han proposat establir-s’hi amb quatre propostes diferenciades:· Tallers especialitzats per a professionals i estudiants de

cinema de ficció i documental. L’objectiu a llarg-mig termini és oferir un programa pedagògic integral de cinema, de 6 mesos.

· Tallers d’introducció al llenguatge audiovisual i cinematogràfic enfocat a públic jove de totes les edats, des d’adolescents fins als més petits.

· Habilitació d’una sala de cinema per a exhibir-hi cicles de pel·lícules, buscant oferir el que no arriba a les sales convencionals i recuperant clàssics de tots els temps que estan fora de cartellera.

· Creació d’un arxiu de la memòria dels veïns i veïnes del barri, amb filmació d’entrevistes, cases i comerços, a la manera d’una enciclopèdia audiovisual de La Sagrera.

TV3 El canal públic TV3 ja ha fet servir com a localitzacions diferents espais de la Bostik per al rodatge d’entrevistes i escenes d’un parell de produccions: Cites 2.0 i un programa centrat en el 48é Festival de Cinema fantàstic de Catalunya que es va celebrarar a Sitges al mes d’octubre. El So de la por!

LINN JOhANSSON Professora de dansa, vol portar les seves classes i els seus projectes de dansa contemporània, performances i pedagogia del moviment. · Assajos per a companyies de dansa i teatre.· Classes d’Entrenament Físic de: Dansa contemporània,

Contact Improvisació, Butoh, Teatre Físic i Tango.· Projecte intergeneracional: Sessions d’Entrenament

Físic (moviment amb arrels en la dansa) per a persones de tercera edat.

BUC D’ASSAIG S’ha habilitat i equipat un buc d’assaig per a músics que ja està en funcionament.

CIèNCIA A LA BOSTIK La ciència és un altre àmbit del coneixement que volem promoure. A La Nau Ivanow ja havíem desenvolupat alguna activitat juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), organitzant conferències amb personatges de tan prestigi com l’arqueòleg Eudald Carbonell o el traspassat Jordi Sabaté Pi. La idea és potenciar aquesta col·laboració per tal d’apropar la ciència a la ciutadania, ja que és clau en el futur de la nostra espècie.


Aquests primers mesos han servit principalment per a la neteja i agençament dels principals espais de l’edifici, mentre s’anaven buscant propostes i col·laboradors per a l’impuls del projecte.

Ja s’han fet contactes per buscar acords de col·laboració i finançament amb diferents entitats i institucions per a la remodelació de les naus. Aquests contactes s’incrementaran a partir del mes de setembre, així com la tramitació de tots els permisos i requisits legals i tècnics.

Nau Bostik - Espai Km 14, març 2015. Foto de Xavier Basiana

temPoRització

Nau Bostik - Espai Km 14, agost 2015. Foto de Xavier Basiana

NAU BOSTIK 19

Nau Bostik - Pati exterior, abril 2015. Foto de Xavier Basiana

Entre el setembre i l’octubre, algunes de les propostes s’han trobat més adients pel seu caràcter social i difusor de la cultura, i ja han començat a integrar-se en els espais que ja estan preparats per acollir les seves activitats.

En el primer trimestre del 2016, quan ja farà un any que la Nau Bostik haurà començat a reinventar-se, la majoria dels espais haurien d’estar llestos per acollir totes les propostes considerades prou interessants i necessàries per a l’objectiu de convertir aquest equipament en un centre per a la ciutadania, que des del barri de La Sagrera, actuï com a impulsor i difusor de la cultura.

L’any 2017, es pretén que totes les naus estiguin en plena i permanent activitat, per tal de consolidar aquest projecte com un referent social i cultural de la ciutat de Barcelona.

Nau Bostik - Pati exterior, abril 2015. Foto de Cristina Raso

Nau Bostik - Pati exterior, abril 2015. Foto de Xavier Basiana


En un principi la direcció de la Nau Bostik i l’assignació d’espais per a les diferents propostes, així com l’avaluació i supervisió per tal que l’ús que se se’n fa no es desviï dels objectius marcats, correspondrà a l’empresa Vers Art, dirigida per Xavier Basiana.

Des d’aquesta empresa es dissenya i coordina la gestió d’aquest nou equipament, buscant les millors fórmules que duguin a l’adaptació de l’edifici per al seu nou ús i vetllant en tot moment per aconseguir la integració i participació del veïnat i col·lectius de La Sagrera

gestió i avaluacióen la consolidació i utilitat del centre. Tanmateix, s’assumiran uns criteris per a la programació d’activitats en els diferents espais segons la seva necessitat sociocultural, interès de servei per al veïnat i l’entorn, innovació i qualitat de les propostes.

La gestió i desenvolupament de les diferents activitats que s’hi duguin a terme serà responsabilitat de les entitats o persones que hagin presentat la proposta, i seran les responsables davant l’empresa Vers Art de complir amb les activitats i condicions acordades.

Nau Bostik, març 2005. Foto de Xavier Basiana

NAU BOSTIK 21

En aquest sentit, podran funcionar d’una manera força autònoma, enriquint d’aquesta manera la multidiscipinarietat del centre, i alhora enriquir l’esperit del projecte amb la confluència en un edifici amb d’altres col·lectius que, tot realitzant propostes de disciplines diferents, busquen uns objectius culturals i de servei a la comunitat molt similars. La posada en comú de les aportacions de tots ells serà el que conferirà a la Nau Bostik un caràcter ben singular i diferenciat d’altres espais per a la cultura.

A mig termini, s’ha plantejat la creació d’una nova Fundació per a la gestió de l’espai. Amb aquesta fórmula, es pretén una major implicació dels diferents actors que desenvolupin els seus projectes en aquestes instal·lacions. En aquesta associació s’integrarien els impulsors i actuals gestors amb persones de diferents col·lectius que mostrin la seva implicació i interès en la consolidació del projecte.


Humans

Des d’un bon principi s’ha comptat amb un important grup de veïns i col·laboradors que, amb la voluntat de dotar al barri d’un equipament que consideren molt necessari, treballen de manera voluntària i desinteressada per a l’habilitació de l’edifici amb els seus propis recursos. D’aquesta manera, igual que ja ha succeït amb l’Espai30, és el teixit associatiu i veïnal el que, visualitzant les necessitats de l’entorn, actua per tal de fer-les realitat. Aquesta interacció i voluntat de treball conjunt amb les persones i entitats del barri és l’essència d’aquest projecte, sense la qual es perdria en gran mesura la seva raó de ser, i seria impossible aconseguir que fos una realitat.

Són les mateixes associacions i entitats de La Sagrera, a què pertanyen moltes d’aquestes persones, les que han iniciat les activitats a la Nau Bostik: han començat a gestionar una de les naus que funcionarà com a seu de moltes d’elles i, al mateix temps, lloc de reunió i de trobada per al veïnat. Ja s’hi han convocat diversos actes de caràcter social en què s’han buscat solucions per a diverses problemàtiques del barri, trobades d’entitats, assemblees de diferents col·lectius...

Per a qüestions més especialitzades és clau la intervenció de tècnics i col·laboradors voluntaris que treballen sobre la reordenació de l’espai, l’avantprojecte arquitectònic (ja hem dit que segons un conveni el duran a terme alumnes de l’últim curs de la Universitat Politècnica de Catalunya, coordinats per alguns dels seus professors), la difusió i promoció del nou espai, l’anàlisi de propostes, l’obtenció de finançament per a les reformes necessàries i el debat sobre la viabilitat i sostenibilitat de tot el projecte en el seu conjunt.

D’altra banda, també es compta amb el personal que cadascun dels col·lectius i persones que desenvolupin activitats en aquestes instal·lacions hagin d’aportar per a la seva correcta execució i, per suposat, tots els

RecuRsosparticipants o assistents que puguin convocar. De tots ells, es responsabilitzaran els organitzadors en cada cas.

Des de l’empresa Vers Art es realitzaran les tasques de supervisió, coordinació i suport logístic al funcionament global de totes les instal·lacions, així com sobre els esdeveniments i actuacions dins el complex que es consideri necessari. Aquestes tasques les faran principalment el personal de la pròpia empresa o, en els casos en què es consideri més idoni, d’altres amb qui es puguin establir convenis de col·laboració puntuals o d’una certa durada.

mateRiaLs

L’actiu material més important és l’edifici del qual es disposa, amb tota la seva singularitat, càrrega simbòlica i localització. És part de la història viva de La Sagrera, i amb la seva recuperació per a un nou ús es pretén que ho continuï sent en el futur. La gran quantitat d’espais de que disposa, diferenciats per les seves característiques i dimensions, obre un gran ventall de possibilitats per a la seva reutilització en el context de l’equipament sociocultural que s’hi està forjant.

Tant des de l’empresa Vers Art, com des de les entitats i persones que hi col·laboren, s’ha aportat nombrós material que ha servit per a l’adequació d’alguns espais. A més, es compta amb les aportacions i donacions desinteressades de tots aquells que s’hi senten vinculats de manera més o menys directa. Tot i això, i donades les dimensions de l’edifici, encara en farà falta molt més, que haurà d’anar-se adquirint un cop el projecte es pugui autofinançar.

Pel que fa als organitzadors de les activitats proposades que acabin instal·lant-se a les naus, es buscaran acords per tal que facin l’aportació del material que necessiten per a desenvolupar-les. Es fomentarà

NAU BOSTIK 23

també la cooperació en aquest aspecte entre les persones o entitats que treballin en disciplines similars o complementàries, de tal manera que, aportant cadascuna una part del material, es pugui equipar l’espai d’una manera prou satisfactòria per a tots.

econòmics

De la mateixa manera que va néixer la Nau Ivanow, aquesta nova iniciativa comença amb un munt d’idees i propostes, molta il·lusió i la convicció de poder fer possible un projecte tan ambiciós. També amb la sort de tenir un nombrós i valuós grup de persones que de manera voluntària lluiten per fer-la realitat. Però també sense recursos econòmics, com aquell primer projecte cultural que va impulsar Xavier Basiana. En un principi només les aportacions de capital que ha fet ell mateix i la seva empresa Vers Art han sostingut econòmicament la Nau Bostik.

És per això que s’estan plantejant diferents estratègies de finançament fins a fer-la viable i sostenible:

> La cessió dels espais per a esdeveniments de caire social i/o cultural a canvi d’una aportació econòmica pot generar uns ingressos que permetin no aturar les obres de millora i rehabilitació de l’edifici. Amb aquesta fórmula es busca que l’inici de les activitats pròpies d’aquest espai per part d’entitats i particulars interessats a participar en el projecte reverteixi en el seu avenç.

> L’organització d’esdeveniments per part de Vers Art i/o dels seus col·laboradors, així com per part de les entitats involucrades en aquest nou espai, destinats a obtenir fons per a cobrir el cost d’algunes necessitats específiques.

> L’habilitació i lloguer d’espais de treball on puguin cohabitar diferents professionals independents

o petits empresaris de l’entorn dedicats al món sociocultural. Actualment aquest sistema, anomenat co-working és molt valorat, principalment entre els professionals més joves i creatius, pel baix cost i els beneficis que ofereixen les interaccions entre diferents projectes.

> Les residències d’artistes o companyies que ocuparien alguns espais per un període temporal determinat. Generalment poden estar-hi interessats per a la preparació o assaig de projectes concrets, i en funció dels espais que puguin necessitar, s’acordaria una aportació econòmica per al manteniment de les instal·lacions.

> L’interès de possibles patrocinadors que puguin oferir aportacions econòmiques o d’altre caire per tal de cobrir les necessitats de les instal·lacions a canvi de visibilitat i credibilitat per involucrar-se en un projecte d’aquestes característiques.

> La cerca de mecenatges i donacions voluntàries, mitjançant la presentació i promoció del projecte a tots aquells agents socials, culturals i econòmics que puguin estar interessats a impulsar aquesta mena d’equipaments per a la ciutadania.

> El possible interès de les institucions públiques en el suport econòmic d’una proposta d’aquesta envergadura, per la demanda que en fa el veïnat, i per l’aportació d’apropament a la cultura que podria suposar per al barri i per a tots els barcelonins en general.

> L’aspiració final és convertir la Nau Bostik en un equipament cultural que generi prou ingressos per a la seva sostenibilitat, manteniment i desenvolupament. Aquesta iniciativa en cap moment pretén convertir-se en un negoci, ben al contrari, desitja impulsar una oferta cultural de qualitat destinada a tota la ciutadania i autofinançable.


Nau Bostik - Fí de curs ITES, juny 2015. Foto de Xavier Basiana

Estudiants de la Facultat d’Arquitectura de la UPC col·laboren amb la Nau Bostik. Els estudiants faran propostes de millora dels espais, aquest gener tindrem els resultats. Setembre 2015. Foto de Xavier Basiana

NAU BOSTIK 25

Nau Bostik - Assemblea Procés constituent, juny 2015. Foto de Xavier Basiana


No seríem justos si no expresséssim el nostre agraïment als que han fet possible l’estat actual del projecte de la Nau Bostik.

A les persones que hi han dedicat temps, netejant la brossa de les diverses naus: el Roman, l’Aureli, el Jimmi, el Jordi Guarch, etc... Els containers d’en Joan Picanyol, a les soldadures de l’enginyer i amic Oleguer Méndez. També a l’ajuda de José Tapia i al grup musical els Insulvents, amb el Joan Ramon Very al capdavant.

Als gestors culturals en pràctiques: Jordi Rodríguez, per la recerca d’informació, estructuració i redacció d’aquest document; Josep Múrcia pels seus reportatges fotogràfics; i Ricard Burguès per la seva col·laboració i participació en el projecte.

I, és clar, a l’equip de Vers Art, que fan possible que avui encara existeixi l’Espai 30 i que somien a fer créixer la Nau Bostik: la Paula, la Núria, la Nora i el Llorenç.

I gràcies a totes les persones que creieu en aquest nou projecte.

XaVier Basiana

agraïments

Nau Bostik - Voluntaris de neteja , abril 2015. Foto de Xavier Basiana

NAU BOSTIK 27

gràcies a

VersART2014

PREOCUPACIÓ DE LES ENTITATS USUÀRIES | DESEMBRE 2015

ESPAI 30NAU IVANOW

2 ESPAI 30 | NAU IVANOW

Preocupació de la Plataforma d’entitats usuàries de l’Espai 30 per l’estat actual dels espaisDemanem el compliment d’un full de ruta amb un calendari immediat i de compliment a mig termini durant l’any 2016

Fa massa anys que les veïnes i els veïns de la Sagrera patim repetidament el retard amb el compliment de les promeses dels grups de govern que han passat pel districte pel que fa a la creació d’espais socials a la Sagrera. Les obres del tren d’alta velocitat han estat la justificació, de manera recorrent, en retardar en més de 15 anys els projectes de nous equipaments dignes.

Les entitats de la Sagrera hem vist com els barris veïns gaudeixen de noves construccions socials (Navas, Clot, Sant Andreu). Mentrestant, l’entitat més important del barri, l’Associació de Veïns de la Sagrera, des de fa més de 12 anys ha de conviure al Centre Cívic de la Sagrera en un petit espai, de poc més de 3m2 de capacitat per deixar els seus estris.

El Centre Cívic de Sagrera no ofereix les condicions ni l’espai suficient per donar cabuda a les necessitats de les entitats més importants de la Sagrera, les quals han de conviure en un espai compartit de 14m2 i amb 14 armaris de 60 x 80 cm per deixar les seves pertinències “carpetes i poca cosa més”. El Centre Cívic de la Sagrera actualment no disposa de cap espai social de trobada ni compleix amb les mesures suficients per desenvolupar els esdeveniments de la Festa Major.

A cada poble i a cada barri els és necessari un punt de confluència i de trobada social, on les diverses capes generacionals trobin el seu espai per parlar o crear projectes i activitats. La Sagrera pateix, des de fa molts anys, la manca d’aquest espai, tan sols la

iniciativa privada d’en Xavier Basiana, conjuntament amb la parròquia i el seu Casal, han estat durant tot aquest temps l’única alternativa a les mancances del Centre Cívic per acollir les activitats socioculturals dels veïns i les entitats del barri. Mentrestant els grups de teatre, fotografia, iniciativa social i de convivència han fet les activitats envoltats de goteres, entollats, en uns espais en males condicions.

Malauradament hem vist com les Jam sessions, “concerts de jazz”, s’han desplaçat a Sant Andreu, i s’han suspès els concerts de piano i instrumentals, amb la qual cosa la Sagrera ha perdut una oferta cultural de primer nivell dins del barri. Les entitats celebrem l’oferta cultural d’arts escèniques dins de la Nau Ivanow, però demanem poder compartir l’ús i la vida cultural del barri i una solució urgent a aquesta situació.

L’Administració, lluny d’aportar solucions, genera respostes confuses, sense donar garanties de continuïtat de les activitats amb normalitat. No les dóna ni en inversió ni en actuacions immediates que facin possible recuperar el model de gestió actual, aquell que fins ara la majoria les entitats usuàries de l’Espai 30 defensem.

Davant del retrocés i la pèrdua de patrimoni cultural i d’espais al barri de la Sagrera, les entitats acorden constituir-se com a “Plataforma d’Entitats.

Redacció

ESPAI 30 | NAU IVANOW 3

sos espai 30Estem passant per uns moments molt difícils, dramàtics, ja fa més d’un any, ens varen prohibir fer activitats musicals, amb raó. L’Espai 30 no estava ni està condicionat per a fer aquestes activitats. Hem perdut activitats teatrals i musicals, la més emblemàtica, sense dubte, el Jazz de la Locomotora Negra. Tot, sens dubte, un clàssic del nostre barri. I sense aquelles activitats no generem els recursos perquè l’Espai 30 sigui sostenible. Fent-les ja era complicat, arribar a final de mes, ara és un miracle. Bé, no ho és: estem deixant l´ànima.

Des d’octubre de 2015, les naus són municipals, i el Districte farà una intervenció urgent per a resoldre el problema de les filtracions d’aigua. Bé està molt bé; però no és suficient. Ens cal poder tornar a fer les activitats musicals, teatrals i d’altres, amb condicions d’infraestructures i administratives, només així podrem garantir la sostenibilitat d’aquest somni.

Redacció


Cap a la gran transformació dels entorns de la Nau Ivanow

Aquesta és la proposta que des de la Nau, i amb el suport de les diferents entitats del barri, varem presentar a l’administració l’octubre de 2008, ya fa 7 anys, per tal de poder-la fer realitat.

Ara que torna a posar se sobre la taula el que fé sobre els entorns de la Nau Ivanow igual pot servir per reflexionar-hi.

Es tracta de la creació d’un centre cultural d’àmbit ciutadà que solucioni les mancances d’espais d’aquest tipus que té el barri de la Sagrera. Un nou espai polivalent, amb capacitat per a unes 300 persones, que permeti desenvolupar-hi l’inici de la Festa Major, arts escèniques, cinema, concerts, tallers, exposicions, i que alhora sigui lloc de trobada, amb tots els serveis adequats per a dur-los a terme.

En el subterrani hi hauría grans espais per reunions i tallers per les entitats.

XavieR Basiana veRs

4 ESPAI 30 | NAU IVANOW

Borgos Architecture & Xavier Basiana

NAU BOSTIK 5

PlANtA bAIxA

SeccIó

Nau Ivanow actualEspai polivalent (400 m2)

Espai obert Punt de trobada • BarCamerinos i serveis

Vestíbul d'entrada

Carrer d’Hondures

Carre

r de

Jose

p Es

tivill

Passatge Bofarull

Car

rer d

e C

iuta

t d'E

lx

ESPAI 30 | NAU IVANOW 5

01 revista bostik/espai30_ des.2015

Documents