01 prog. didÁc. 2016 xxx - ciències socials, geografia i ... · • llei orgànica 2/2006 , de 3...
TRANSCRIPT
OPOSICIONS PER A PROFESSORS D’ENSENYAMENT SECUNDARI ESPECIALITAT: GEOGRAFIA I HISTÒRIA ANY: 2016
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI – 1r de BAT
RODERIC ORTIZ I GISBERT
DNI xx.xxx.xxx-x
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 2 -
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ.........................................................................................................3
1.1. JUSTIFICACIÓ ........................................................................................................3
1.2. CONTEXTUALITZACIÓ .............................................................................................4
2. OBJECTIUS DE L’ETAPA VINCULATS AMB LA MATÈRIA... ...............................8
3. COMPETÈNCIES ...................................................................................................10
4. CONTINGUTS ........................................................................................................14
5. UNITATS DIDÀCTIQUES............................. ..........................................................16
5.1. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES........................................................16
5.2. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES...........................................28
6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES........... ...................................30
6.1. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA ..................................................................30
6.2. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS................................................................32
6.3. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTAGE..................................33
6.4. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ...........................................................................35
7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT.......................... .....................................................37
7.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ ........................................................................................39
7.2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ .................................................................................40
7.3. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ ..................................................................................41
7.4. ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ......................................................................42
8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESP ECÍFICA DE
SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDU CATIVA. ....43
9. ELEMENTS TRANSVERSALS ........................... ...................................................46
10. PROCÉS D’AVALUACIÓ (DE LA PRÀCTICA DOCENT) ..... ..............................48
11. BIBLIOGRAFIA ................................... .................................................................53
12. WEBGRAFIA...................................... ..................................................................57
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 3 -
1. INTRODUCCIÓ
La programació didàctica és l’instrument de planificació educativa que marca
els processos d’ensenyament i d’aprenentatge que pretenem desenvolupar amb
l’alumnat. S’entén com un disseny orientatiu de la pràctica docent, el qual inclou
com a mínim els objectius, els continguts, les activitats d’aprenentatge i d’avaluació,
la metodologia i els criteris d’avaluació.
Des del punt de vista de l’estructura del currículum, la programació didàctica
és el nivell de concreció encarregat de portar a la pràctica les indicacions de
l’administració educativa contemplades en el marc curricular prescrit.
1.1. Justificació
a) Justificació legal
La programació didàctica es fonamenta legalment en les següents disposicions:
• Constitució Espanyola de 1978
• Llei Orgànica 5/1982 , d’1 de juliol, de l’Estatut d’Autonomia de la C.V.
• Llei Orgànica 2/2006 , de 3 de maig, d’Educació
• Llei Orgànica 8/2013 , de 9 de desembre, de Millora de la Qualitat Educativa
• Reial Decret 1105/2014 , de 26 de desembre, pel qual s’estableix el
currículum bàsic de l’ESO i el Batxillerat,
• Ordre ECD/65/2015 , de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions
entre les competències, els continguts i els criteris d’avaluació de l’educació
primària, l’educació secundària i el batxillerat.
• Decret 87/2015 , de 5 de juny, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i
desplega l’ordenació general de l’ESO i del Batxillerat a la C.V.
Legalment els professors són els encarregats d’elaborar la programació didàctica
i desenvolupar tots els elements que la conformen.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 4 -
Més informació: http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/areas-educacion/sistema-
educativo/ensenanzas/bachillerato.html
b) Justificació pedagògica
La programació didàctica suposa la resposta educativa a la naturalesa
intencional de l’educació. Alguns autors (Benejam et al., 1997) parlen de la
programació i la planificació educativa com a instrument que respon a un intent de
racionalitzar la pràctica pedagògica, de tal manera que aquesta no siga arbitrària. A
més, aquestes estratègies de disseny i planificació prèvia garanteixen la qualitat
dels processos d’ensenyament i aprenentatge, i afavoreixen l’adequació i les
modificacions de la pròpia planificació. En resum, es tracta de respondre al PER
QUÈ, QUÈ, QUAN i COM ENSENYAR, i també el què, quan i com AVALUAR.
La programació didàctica ha d’estar basada en el Projecte de Centre i el
Projecte Curricular, així com en els aspectes més rellevants de la memòria final del
curs anterior i en les indicacions dels diferents programes d’atenció a la diversitat i a
l’alumnat amb necessitats educatives especials. També ha d’estar fonamentada en
la reflexió conjunta del professorat i recolzada en un conjunt de materials curriculars,
procedents de publicacions i altres materials elaborats, de manera que siga realista
i aplicable a l’aula. Ha de ser també flexible , per a que puga adaptar-se a cada aula
i docent. I ha de mantenir un certa continuïtat temporal, de coherència diacrònica.
1.2. Contextualització
a) Centre educatiu
Aquesta programació didàctica està preparada per a posar-la en pràctica a
l’IES Cotes Baixes, d’Alcoi (codi: 03000400). Es tracta d’un IES públic amb 9 unitats
d’ESO, 27 de cicles formatius i 8 de Batxillerat.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 5 -
Destaca per la seua formació professional, en els diversos cicles (automoció,
fusta, electrònica, etc.) i pel projecte de renovació pedagògica “Recreant l’educació”.
Web 1: http://www.ceice.gva.es/web/centros-docentes/ficha-centro?codi=03000400
Web 2: http://mestreacasa.gva.es/web/iescotesbaixes
b) Barri i ciutat
L’IES Cotes Baixes es
troba a Alcoi, al barri de la
Zona Nord . El barri compta
amb uns 16.000 habitants i es
va desenvolupar durant la
segona meitat del segle XX, format per famílies alcoianes que buscaven habitatges i
per famílies de nouvinguts, especialment d’Andalusia, per a treballar a les indústries
alcoianes. El barri té un centre d’infantil i primària públic i tres centres privats
concertats amb infantil, primària i ESO. Està molt ben dotat d’infraestructures de tot
tipus (hospital, centre de salut, mercat, zones verdes, centre social, jutjats, etc.).
La ciutat d'Alcoi ocupa el centre d'una depressió (la foia d'Alcoi) envoltada
per serres (Mariola, el Carrascar de la Font Roja, els Plans i la Serreta), els cims de
les quals arriben als 1.000-1.350 metres d'altitud. El seu terme municipal limita al
nord amb la província de València.
El seu territori és travessat per diversos cursos fluvials menors (el Polop, el
Barxell i el Molinar) que, en unir-se als afores del nucli urbà, formen el riu Serpis o
riu d'Alcoi, que després d'un sinuós recorregut desemboca a la Mediterrània per
Gandia.
El clima és de característiques típicament mediterrànies, amb hiverns freds
(7,5oC de mitjana al gener i gelades freqüents), en els quals són habituals les
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 6 -
precipitacions de neu, i als estius es dóna una mitjana de 23,5oC. La pluviometria té
valors variables, entre 350 i 850 mil·límetres.
La vegetació ha conservat restes importants del bosc autòcton mediterrani,
principalment al Carrascar de la Font Roja (parc natural), amb exemplars de
carrasques, teixos i espècies de caducifòlies. En altres masses forestals de
repoblació predominen els pinars, que representen el 85% dels boscos.
Les comunicacions sempre han estat condicionades per un relleu accidentat,
que ha obligat a construir grans obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-
Cadis) comunica la ciutat amb Alacant pel sud i amb Xàtiva-València pel nord, amb
enllaços a la N-III, i ara s’ha millorat la comunicació amb la nova autovia CV-40. La
comarcal 3113 (Banyeres de Mariola-Callosa d'en Sarrià), la comunica amb
Bocairent i Ontinyent per l'oest i amb Benidorm i l'autopista de la Mediterrània per
l'est. La xarxa viària es complementa amb el ferrocarril Alcoi-Xàtiva-València.
La indústria és l'activitat econòmica més característica de la ciutat i la base de
la seua economia, que se centra fonamentalment en els sectors tèxtil, metal·lúrgic i
alimentari, a més del sector de serveis, que actualment se situen als polígons
industrials de Cotes Baixes, la Beniata i Sant Benet.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 7 -
c) L’alumnat: breu perfil psicològic de l’adolescència
El curs de 1r de BAT correspon als 16-17 anys del nostre alumnat. És l’etapa
final de la pubertat, en la qual esdeven grans transformacions físiques. El
dimorfisme sexual s’accentua i el canvis són molt cridaners. Tenen una gran
preocupació pel seu aspecte i el seu cos, i també pel seu desenvolupament cognitiu,
però sobretot pel desig de ser admesos socialment.
Si bé al principi de l’adolescència, al voltant dels dotze anys, es comença a
assolir el pensament formal, la capacitat de raonar sobre el possible, formular,
controlar i comprovar hipòtesi i elaborar argumentacions de tipus proposicional, el
domini d’aquestes les van fixar Inhelder i Piaget, inicialment, entre els catorze i
quinze anys, per a traslladar-les després a periode entre els quinze i vint anys.
El seu coneixement sobre la realitat social s’amplia gràcies a un major domini
del temps i la causalitat, la qual cosa afavoreix l’aprenentatge de la Història.
Tanmateix, com el pensament formal està lligat a conceptes i estratègies avançades
del mètode científic no tots/es arriben a dominar-ho.
El procés d’interiorització de valors i pautes culturals, a més del perfecciona-
ment en l’adquisició d’habilitats tècniques, socials i de comunicació, porten a la
consecució de la pròpia autonomia davant del medi.
En aquesta edat se sol tenir un major contacte social, i es passen més hores
fora de la llar. Hi ha un major interés per conéixer a les persones i obtenir informació
sobre el funcionament general del món dels adults. Fins i tot poden adoptar postures
ideològiques, encara que naturalment immadures. Les relacions amb els seus
companys tenen més importància i els donen més credibilitat que en etapes
anteriors, la qual cosa fa que canvien les relacions amb els seus pares, encara que
més en aspectes formals que de contingut, ja que generalment els pares continuen
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 8 -
exercint més influència en les opcions i valors decisius. Es reforcen els vincles
d’amistat amb alguns companys. Es troben en disposició natural per a apreciar la
realitat social, per a concebre la vida en termes socials, encara que el procés de
maduresa està obert a perfeccionaments posteriors de major exigència, tant a
l’escola com fora d’ella.
A l’aula podem trobar també alumnes amb necessitats educatives
específiques (NEE), dèficit sensorial, dèficit motor, retard intel·lectual, retard
curricular, trastorns en la conducta, situacions socials i entorn cultural desfavorit
(marginació social, immigració, etc.)
2. OBJECTIUS DE L’ETAPA VINCULATS AMB LA MATÈRIA
Els objectius didàctics són “referents relatius a les fites que l’estudiant ha
d’assolir al finalitzar cada etapa, com a resultat de les experiències de
l’ensenyament i l’aprenentatge intencionalment planificades per a tal fi.” (R.D.
1105/2014)
Segons l’article 32.1. del Decret 87/2015 , 1. “El desenrotllament i la concreció
curricular que elaboren els centres docents com a part del seu projecte educatiu
garantirà la consecució dels objectius establits per a l'etapa en l'article 25 del Reial
Decret 1105/2014.” Per la seua banda, l’article 25 del R.D. 1105/2014, i amb relació
als objectius vinculats amb la matèria d’Història del Món Contemporani, indica que
el Batxillerat contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitats (12) que els
permeten:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una
consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 9 -
així com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció
d'una societat justa i equitativa.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma
responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre
pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar
i valorar críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la
violència contra la dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les
persones per qualsevol condició o circumstància personal o social, amb atenció
especial a les persones amb discapacitat.
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries
per a l'eficaç aprofitament de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament
personal.
e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si
escau, la llengua cooficial de la seua comunitat autònoma.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la
comunicació.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus
antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de
manera solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.
i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les
habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels
mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 10 -
i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la
sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.
k) Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,
treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a
fonts de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i
social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.
3. COMPETÈNCIES
Definició : segons l’article 2.1. del R.D. 1105/2014, les competències són
“capacitats per a aplicar de forma integrada els continguts propis de cada
ensenyament i etapa educativa, amb la fi d’assolir la realització adequada
d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos.”
Segons l’article 2 de l’Ordre ECD/65/2015, les competències clau del
currículum són les següents:
a) Comunicació lingüística, CCLI
b) Competència matemàtica i c.b. en ciència i tecnologia, CMCT
c) Competència digital, CD
d) Competència aprendre a aprendre, CAA
e) Competències socials i cíviques, CSC
f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, SIEE
g) Consciència i expressions culturals, CEC
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 11 -
Imatge: Ministeri d’Educació
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 12 -
CONTRIBUCIÓ de l’assignatura d’Història del Mon Contemporani de 1r de
batxillerat a les competències clau:
CCL. La naturalesa dels aprenentatges d’aquesta matèria està molt vinculada al
desenvolupament de la competència en comunicació lingüística perquè subratlla la
necessitat de comprendre textos orals i escrits, continus i discontinus (mapes
històrics, taules, gràfiques, infografies, línies de temps) presentats en diferents
formats i codis i que requereixen habilitats com ara extraure informació. També
requereix l’expressió a través de diversos tipus de textos lligada a l’elaboració de
coneixement a través del diàleg, la comunicació d’idees i conclusions en què
l’organització coherent de la informació, la seua adequació a la situació
comunicativa o l’ús d’un vocabulari adequat és important.
CMCT. Des d’aquesta matèria també es promou el desenvolupament de les
competències bàsiques en ciència i tecnologia per mitjà de la introducció als
mètodes del coneixement científic, l’esperit crític, el raonament basat en
evidències. També en la mesura que els avanços científics i tecnològics són
objecte d’estudi pel fet que són elements decisius de la nostra contemporaneïtat, i
com a factors econòmics el seu coneixement permet entrar en el debat sobre com
aconseguir un desenvolupament sostenible.
CD. La competència digital és reforçada en tant que gran part de l’obtenció, registre,
interpretació i comunicació del coneixement es fa a través de mitjans digitals,
audiovisuals, Internet i per mitjà de les TIC. El seu aprofitament en l’aprenentatge
requereix el maneig responsable de diverses ferramentes i programes per a
obtenir informació, filtrar-la de manera crítica, crear continguts, compartir-los i
interactuar en la Xarxa.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 13 -
CAA . Aquesta matèria ofereix moltes possibilitats per a desenvolupar la competència
per a aprendre a aprendre, perquè potencia la reflexió sobre un mateix com a
aprenent, sobre les estratègies que més s’ajusten als requeriments de la tasca i al
seu grau de destresa. Sobretot des del bloc inicial es tracten aspectes que
configuren aquesta competència com el plantejament de preguntes, fer plans,
obtenir informació i avaluar-la. Així mateix, es promou la confiança en les seues
possibilitats i la participació en situacions d’aprenentatge cooperatiu.
CSC. La contribució de la Història del Món Contemporani a la CSC és molt
destacada, a l’aportar una sèrie de coneixements, estructures de pensament,
habilitats i actituds necessàries per a interpretar fenòmens i problemes socials en
contextos cada vegada més complexos, participar en la presa de decisions
informada i abordar els conflictes de forma creativa des del diàleg, el respecte
mutu i les conviccions democràtiques.
SIEE. Aquesta matèria contribueix a la competència d’iniciativa i esperit emprenedor
al potenciar la seua progressiva autonomia en la presa de decisions i planificació
d’actuacions, en la resolució de problemes de temàtica socials i a potenciar el seu
sentit crític i sentit de la responsabilitat.
CEC. El coneixement de les diverses expressions culturals i la seua comprensió com
a fenòmens socials és una altra de les finalitats d’aquesta matèria com a reflex de
les mentalitats que són producte del canvi i, alhora, intèrprets i factors del mateix
canvi. Aquestes manifestacions constitueixen part de la nostra contemporaneïtat,
de la nostra forma de comprendre el món en què vivim, de manera que aquesta
matèria també contribueix al desenvolupament de la consciència cultural.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 14 -
4. CONTINGUTS
a) Introducció
Els continguts són el “conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds
que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa
educativa i a l’adquisició de competències. Els continguts s’ordenen en
assignatures, que es classifiquen en matèries i àmbits, en funció de les etapes
educatives o els programes en què participe l’alumnat”. (R.D. 1105/2014)
Història del Món Contemporani de 1r de BAT és un assignatura troncal de
modalitat, en concret la número 3, segons l’article 35.2.e del Decret 87/2015, i
l’alumnat ha de triar l’opció entre Literatura universal i H. del Món Contemporani.
Els continguts de la nostra matèria es regulen al Reial Decret 1105/2014 i al
Decret 87/2015, pels quals s’aprova el currículum de l’ESO i del BAT, el primer a
nivell estatal i el segon a nivell autonòmic. Al R.D. trobem 10 blocs de continguts i al
D. en trobem 7, però en ambdós documents els continguts conceptuals se centren
en la Història Contemporània, des de l’Antic Règim, al segle XVIII, fins al present.
Amb l’antiga Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, els continguts
educatius van deixar de classificar-se en conceptuals, procedimentals i actitudinals.
No obstant això, per a una millor operativitat hem decidit continuar amb aquesta
classificació, ja que responen més clarament a la pregunta de per què ensenyem, la
resposta de la qual és que per a desenvolupar al màxim en el nostre alumnat les
seues capacitats intel·lectuals (el saber, amb els continguts conceptuals), les
capacitats personals (el saber fer, els continguts procedimentals) i les capacitats
socials (el saber ser, els continguts actitudinals).
Els continguts conceptuals són la línia conductora que dóna cohesió al
coneixement científic i social de la matèria que es tracte, però per a construir-los es
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 15 -
recorre als continguts procedimentals. El tractament procedimental es refereix a:
com tractar i presentar la informació; com discernir la multiplicitat de causes que
modelen les societats històriques i contemporànies; com aprehendre el temps, la
simultaneïtat, el canvi, la permanència com a modeladors de les societats; com
organitzar-se individualment i en grup per a treballar algun tema en concret. Per la
seua banda els continguts actitudinals possibiliten un tractament específic de
determinades actituds i valors de gran importància per al desenvolupament
harmònic de la societat, com són la solidaritat, el respecte, la responsabilitat,
l’interés, el rigor crític, els valors de la pau, el rebuig al racisme, la valoració del
patrimoni, la dignitat de totes les persones, la llibertat o la participació ciutadana en
una democràcia.
b) Continguts de la matèria
Segons el Decret 87/2015, els continguts d’Història del Món Contemporani es
troben estructurats en 7 blocs de continguts:
- Bloc 1. Continguts comuns a l’aprenentatge d’Història del Món Contemporani.
- Bloc 2. La crisi de l’Antic Règim i les revolucions liberals.
- Bloc 3. Les revolucions industrials i la dominació europea.
- Bloc 4. Les crisis del període d’Entreguerres i la II Guerra Mundial.
- Bloc 5. El món durant la Guerra Freda.
- Bloc 6. El món capitalista i el bloc comunista en la segona meitat del s. XX.
- Bloc 7. El món actual des d’una perspectiva històrica.
La seqüència dels continguts es detalla en les unitats didàctiques , on els
tres tipus de continguts es troben organitzats didàcticament, per a que l’alumnat
puga assolir els objectius i les competències clau adés esmentades.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 16 -
5. UNITATS DIDÀCTIQUES
5.1. Organització de les unitats didàctiques
Una unitat didàctica és una unitat de treball articulada que consta d’uns
objectius, uns continguts, unes activitats d’ensenyament i aprenentatge i uns criteris
i eines d’avaluació.
Llista de les unitats didàctiques d’aquesta programació:
UD 1. Les perruques blanques. L’Antic Règim.
UD 2. Canviem-ho tot. Les revolucions atlàntiques.
UD 3. Màquines i més màquines. La revolució industrial.
UD 4. Les noves idees i sentiments. El liberalisme i el nacionalisme.
UD 5. El triomf de la burgesia. La 2a Revolució Industrial i el Gran Capitalisme.
UD 6. Ens mengem el món. L’Imperialisme i l’expansió colonial.
UD 7. La carn i el metall. La Gran Guerra i els tractats de pau.
UD 8. I nosaltres què? El moviment obrer i la Revolució Russa de 1917.
UD 9. Vint anys frenètics. L’època d’entreguerres (1919-1939).
UD 10. Ja estem de nou. La Segona Guerra Mundial i la creació de l’ONU.
UD 11. La tensió que no acaba. El món bipolar i la Guerra Freda.
UD 12. Els altres existim. Els no-alineats i la descolonització.
UD 13. La petita Europa. La construcció de la UE i de l’Estat del Benestar.
UD 14. La fi de la història? La caiguda del bloc soviètic i el Nou Ordre Mundial.
UD 15. On estem? La fotografia del món actual. Reptes de futur.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 17 -
UD 1. Les perruques blanques. L’Antic Règim.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica de l’Antic Règim, la
seua estructura política i socials i les seues tensions.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Entendre els mecanismes i les tensions de les desigualtats socials.
2. Continguts
- L’evolució i canvis demogràfics, econòmics, polítics, socials i culturals en l’Antic
Règim. El pensament de la Il·lustració. Relacions internacionals.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 2. Canviem-ho tot. Les revolucions atlàntiques.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica de les revolucions
atlàntiques.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Entendre els processos de canvi històric i valorar la lluita del ser humà per
millorar les seues condicions de vida.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 18 -
2. Continguts
- El parlamentarisme anglés, la independència dels EUA i la revolució francesa fins
l’Imperi Napoleònic.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 3. Màquines i més màquines. La revolució industr ial.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica de la revolució
industrial i les seues conseqüències econòmiques, polítiques i socials.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Entendre la importància dels processos de canvi històric i de modificació de les
bases materials de les societats.
2. Continguts
- Factors de les revolucions industrials. Canvis demogràfics, transformacions
tècniques i noves fonts d’energia. Conseqüències d’aquests canvis.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 19 -
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 4. Les noves idees i sentiments. El liberalisme i el nacionalisme.
1. Objectius específics
a) Conéixer l’origen i els principals processos, fets i l’evolució històrica del
liberalisme i el nacionalisme, des de finals del XVIII fins a finals del segle XIX
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la importància de les idees polítiques en l’esdevenir històric.
2. Continguts
- El Congrés de Viena i la Restauració. Les revolucions liberals de 1820, 1830 i
1848. L’extensió del constitucionalisme i del sufragi i els seus límits. El nacionalisme
i els processos de construcció nacionals: la unificació d’Itàlia i d’Alemanya.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 20 -
UD 5. El triomf de la burgesia. La 2a Revolució Ind ustrial i el Gran Capitalisme.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica del liberalisme
econòmic i de la Segona Revolució Industrial.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la importància dels canvis en l’economia i les mentalitats en la història.
2. Continguts
- El liberalisme econòmic: el Gran Capitalisme. Els canvis en la producció industrial
durant la segona meitat del segle XIX. L’evolució dels principals estats a Europa,
Amèrica i Àsia: l’Anglaterra victoriana, la França de la III República i del II Imperi,
l’Alemanya bismarckiana, l’Imperi Austrohongarés, Rússia, i les transformacions
dels Estats Units i del Japó.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 6. Ens mengem el món. L’Imperialisme i l’expansi ó colonial.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica de l’Imperialisme i
l’expansió colonial dels països desenvolupats.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 21 -
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Assumir actituds d’empatia amb altres pobles i de crítica cap a les desigualtats i
l’explotació de persones.
2. Continguts
- Causes i conseqüències de l’Imperialisme i del colonialisme: el repartiment del
món i el cas paradigmàtic d’Àfrica. Les tensions internacionals i els sistemes
d’aliances durant el període de la Pau Armada: Triple Aliança i Triple Entesa.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 7. La carn i el metall. La Gran Guerra i els tra ctats de pau.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica de la Primera Guerra
Mundial, les seues conseqüències i els tractats de pau.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la guerra com un fracàs de la resolució no violenta dels conflictes.
2. Continguts
- La I Guerra Mundial: causes, desenvolupament i conseqüències. El nou ordre de
les relacions internacionals. Els tractats de pau de París. La Societat de Nacions.
Els canvis econòmics i socials. L’impacte de la guerra en la cultura i les mentalitats.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 22 -
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 8. I nosaltres què? El moviment obrer i la Revol ució russa de 1917.
1. Objectius específics
a) Conéixer l’origen i els principals processos, fets i l’evolució històrica del moviment
obrer i de les revolucions russes de 1917.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la lluita per la dignitat humana.
2. Continguts
- El pensament social del segle XIX: el socialisme i l’anarquisme. La formació de la
classe obrera i el sorgiment del moviment obrer: orígens del sindicalisme i els partits
polítics obrers. La Revolució russa, i la formació i desenvolupament inicial de la
URSS i la seua influència internacional.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 23 -
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 9. Vint anys frenètics. L’època d’entreguerres ( 1919-1939).
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica de l’època
d’entreguerres (1919-1939).
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la importància de la convivència i de la resolució no violenta de conflictes.
2. Continguts
- Els anys vint i la societat de masses. La crisi de 1929 i la Gran Depressió. Europa
Occidental: entre la reconstrucció i la crisi de l’estat liberal: els feixismes europeus i
el nazisme alemany. Les relacions internacionals: l’escalada de conflictes cap a la
guerra.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 24 -
UD 10. Ja estem de nou. La Segona Guerra Mundial i la creació de l’ONU.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, causes, fets i l’evolució històrica de la Segona
Guerra Mundial i les seues conseqüències.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la guerra i la cultura de la violència com un fracàs de la resolució no
violenta dels conflictes.
2. Continguts
- La Segona Guerra Mundial: orígens, causes, desenvolupament i conseqüències.
L’Antisemitisme. Les causes de l’Holocaust i les seues víctimes. El significat històric
i les evidències de l’Holocaust. La preparació de la pau i la creació de l’ONU.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 11. La tensió que no acaba. El món bipolar i la Guerra Freda.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica de les relacions
internacionals, la formació dels blocs capitalista i comunista i la Guerra Freda.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 25 -
c) Valorar la importància de la convivència i de la resolució no violenta de conflictes.
2. Continguts
- La Guerra Freda: la formació dels blocs (capitalista i comunista), les fases del
conflicte (contenció i bel·ligerància, coexistència pacífica i distensió) i les seues
repercussions internacionals. Interpretacions de la Guerra Freda. Evolució i
característiques econòmiques, socials, polítiques i culturals de dos models polítics
diferents: comunisme i capitalisme.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 12. Els altres existim. Els No Alineats i la des colonització.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica del Tercer Món, la
descolonització i el neocolonialisme.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la lluita per la dignitat humana.
2. Continguts
- Factors i context històric de la descolonització i el seu desenvolupament. El Tercer
Món i el Moviment de Països No Alineats: els problemes dels països del Tercer
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 26 -
Món. Les relacions entre els països desenvolupats i els no desenvolupats. El
naixement de l’ajuda internacional. El neocolonialisme.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 13. La petita Europa. La construcció de la UE i de l’Estat del Benestar.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica de la construcció de la
Unió Europea i del model de l’Estat del Benestar.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la importància de la col·laboració per a millorar les nostres societats.
2. Continguts
- El procés de construcció de la Unió Europea: principis, objectius i institucions.
L’Estat del Benestar i la millora dels drets socials. La cultura en les societats
capitalistes en la segona meitat del segle XX. La societat de consum.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 27 -
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
UD 14. La fi de la història? La caiguda del bloc so viètic i el Nou Ordre Mundial.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució històrica del bloc capitalista i
del bloc comunista fins la caiguda de la URSS, i les seues conseqüències.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar la importància de la convivència i de la resolució no violenta de conflictes.
2. Continguts
- L’evolució de l’URSS i les democràcies populars. Les reformes impulsades per
Gorbatxov: la “Perestroika” i la “Glasnost”. La crisi del bloc comunista i la fi de la
Guerra Freda. La caiguda del mur de Berlín. La desintegració de la URSS i les
seues conseqüències. Evolució dels Estats Units: dels 60 als 90, i la lluita pels drets
civils. Les transformacions de Japó i dels nous països asiàtics.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 28 -
UD 15. On estem? La fotografia del món actual. Rept es de futur.
1. Objectius específics
a) Conéixer els principals processos, fets i l’evolució del món en què vivim.
b) Saber fer comentaris de textos, d’imatges, de mapes; ordenar la informació.
c) Valorar el nostre paper i les nostres possibilitats en el món en què vivim.
2. Continguts
- Ús i nocions pròpies del pensament històric com ara causa, conseqüència, canvi i
continuïtat, perspectiva històrica i significats d’un determinat fet històric. Factors de
la globalització. L’impacte social i econòmic dels avanços científics i tecnològics.
Tendències i transformacions recents. Desafiaments de la Unió Europea.
Desequilibris i desigualtats. Radicalismes. Protecció del medi ambient. Sostenibilitat.
3. Activitats d’aprenentatge i ensenyament i recursos
- Activitats: fris cronològic, textos històrics, mapes, conceptes, protagonistes,
imatges, pel·lícules, lectures i webgrafia.
- Recursos: llibre de text, quadern d’activitats, esquemes i blog Historiata.
4. Procediment d’avaluació
- Avaluació contínua, diversa i formativa, mitjançant el quadern del professor,
l’observació, les activitats, la rúbrica de cada alumne i una prova escrita.
5.2. Distribució temporal de les unitats didàctique s
A l’annex V del Decret 87/2015 s’especifica que Història del Món
Contemporani compta amb 3 sessions setmanals. No obstant això, la Conselleria
d’Educació va assignar en una resolució posterior 4 sessions setmanals per a
aquesta assignatura per al curs 2015/2016.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 29 -
Donat que un curs lectiu són unes 35 setmanes, el total aproximat de
sessions del curs és de 140 sessions (35 x 4), i per unitats didàctiques es
reparteixen de la següent manera:
Distribució temporal de les unitats didàctiques:
Unitats didàctiques Trim . Sess.
UD 1. Les perruques blanques L’Antic Règim.
9
UD 2. Canviem-ho tot Les revolucions atlàntiques.
11
UD 3. Màquines i més màquines La revolució industrial.
8
UD 4. Les noves idees i sentiments El liberalisme i el nacionalisme.
10
UD 5. El triomf de la burgesia La Segona Revolució Industrial i el Gran Capitalisme.
1
8
UD 6. Ens mengem el món L’Imperialisme i l’expansió colonial.
9
UD 7. El metall i la carn La Gran Guerra i els tractats de pau.
9
UD 8. I nosaltres què? El moviment obrer i la Revolució Russa de 1917.
9
UD 9. Vint anys frenètics L’època d’entreguerres (1919-1939).
10
UD 10. Ja estem de nou La Segona Guerra Mundial i la creació de l’ONU.
2
9
UD 11. La tensió que no acaba El món bipolar i la Guerra Freda.
10
UD 12. Els altres existim Els no-alineats i la descolonització.
9
UD 13. La petita Europa La construcció de la UE i de l’Estat del Benestar.
8
UD 14. La fi de la història? La caiguda del bloc soviètic i el Nou Ordre Mundial.
9
UD 15. On estem? La fotografia del món actual. Reptes de futur.
3
12
Total 140
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 30 -
6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
Segons l’article 2.1.g. del R.D. 1105/2014 la metodologia didàctica és un
“conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzades i planificades pel
professorat, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar
l’aprenentatge de l’alumnat i l’assoliment dels objectius plantejats”.
6.1. Metodologia general i específica
La metodologia ha de servir per a que el procés d’ensenyament i aprenentatge
es base en l’adquisició de les competències clau, i es caracteritzarà pels següents
conceptes:
Metodologia
Activa Comunicativa Cooperativa
Crítica Inclusiva Innovadora
Participativa Progressiva Significativa
Al Decret 87/2015 es defensa un plantejament metodològic innovador, en el
qual l’aprenentatge s’ha de basar en les competències, que es caracteritzen per la
seua transversalitat i pel seu caràcter integral.
Així, “les metodologies didàctiques innovadores que incloguen l’aprenentatge
cooperatiu , els projectes multidisciplinars , l’ús de les tecnologies de la
informació i la comunicació , i, en termes generals, qualsevol altra metodologia
pròpia d’una educació inclusiva i orientada a l’aprenentatge per competències ,
contribuiran a una major motivació de l’alumnat, a un major grau d’adquisició de les
competències i de l’èxit dels objectius de la corresponent etapa per part d’aquest, i
conseqüentment, a una millora dels seus resultats.” (Preàmbul D. 87/2015)
També la construcció de coneixements ha de ser progressiva . S’ha de partir
dels coneixements i habilitats dels alumnes (els constructes previs segons P.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 31 -
Benejam, que es basa en les idees de D. Ausubel), per a construir el coneixement
disciplinar de la nostra matèria. S’han d’evitar els anomenats coneixements
paral·lels de l’alumnat, uns que serveixen per a l’aula, i altres que s’utilitzen en la
vida quotidiana.
El procés d’ensenyament/aprenentatge ha de ser significatiu per a l’alumnat.
S’atorga un protagonisme especial a la pràctica directa mitjançant la utilització de
recursos didàctics específics, per a que l’alumnat observe i interprete els fets
geogràfics, històrics i artístics mitjançant textos, imatges, mapes o informacions
estadístiques.
El procés d’aprenentatge-ensenyament ha de ser actiu , per part del professor i
de l’alumnat, basat en la construcció del coneixement. Les activitats han de ser
motivadores per a l’alumnat. Els instruments didàctics han de suscitar l’interès de
l’alumnat, trencar amb la rutina, i han de desenvolupar la seua curiositat, l’expressió
lliure però correcta, la participació en grup, la creativitat, i l’autoestima, alhora que
permeten impulsar la democratització i la solidaritat.
Per reforçar l’interès per les Ciències Socials i la Història es tractaran
qüestions significatives, socialment urgents, cient íficament rellevants , i fer-ho
de manera conflictiva, dialèctica, amb participació i que implique a l’alumnat. S’ha de
fer notar que els coneixements previs de l’alumnat no són totalment satisfactoris, i
procurar idees noves, més raonables, més explicatives, que es demostren evidents i
més probables, i també més operatives a l’hora de resoldre problemes.
Una metodologia comunicativa es considera la més adequada perquè crea un
context d’interacció entre els alumnes i el docent. Açò facilita l’explicació dels
conceptes previs, crea un clima de diàleg i de debat, i afavoreix la formulació de
possibles alternatives als problemes. Ha d’aconseguir-se un clima diferent al de les
classes purament unidireccionals.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 32 -
El treball en grup, cooperatiu, és una forma de treball en el qual les actituds
individuals i les activitats recíproques dels membres del grup han d’estar
coordinades el més possible. La interacció del grup permet esperar un augment del
rendiment, de tal manera que supere la suma dels rendiments individuals. És una
estratègia essencial. Els membres de grups petits aprenen uns dels altres, amb uns
beneficis no només instructius, sinó també socials i afectius.
6.2. Recursos didàctics i organitzatius
Els recursos que fem servir són significatius i assequibles , és a dir
adequats per als objectius que es persegueixen i fàcils d’aconseguir i d’utilitzar.
Tipus de recursos didàctics:
1. Bibliografia: el llibre de text de 1r de BAT, un Atles històric mundial, un diccionari
històric, obres específiques i de lectura, i textos relacionats.
2. Quaderns: quaderns d’activitats realitzat pel professor.
3. Esquemes: esquemes de cada UD.
4. Mapes: per a ubicar els fets i els processos espacialment.
5. Internet: hi ha moltes pàgines web, blogs, plataformes i materials que es troben a
Internet i podem fer ús. Cal destacar el blog del professor: HISTORIATA , un
blog amb una gran multitud de recursos per al curs.
6. Audiovisuals: presentacions de diapositives (pps, ppt), imatges, fotografies,
vídeos, documentals, pel·lícules, programes de ràdio, etc.
Respecte als recursos organitzatius comptem al centre educatiu amb una aula
matèria, amb calefacció per a l’hivern, taules i cadires, ordinador del professor
connectat a Internet i projector, i biblioteca i tres sales informàtiques. També
comptem amb la possibilitat d’eixir del centre per a fer excursions didàctiques.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 33 -
6.3. Activitats i estratègies d’ensenyament i apren entatge
El procés d'ensenyament-aprenentatge s'organitza mitjançant les activitats.
Aquestes han de permetre la presentació del tema, el debat, la indagació, o la
reelaboració de la informació per fer possible la seva incorporació al coneixement de
l'alumnat:
- Per a la presentació : activitats de coneixements previs i introducció.
- Per al debat : activitats de conflicte cognitiu i de construcció de significats.
- Per a la indagació : activitats d'ampliació i d'exercitació / memorització.
- Per a la reelaboració : activitats de consolidació i de síntesi / resum.
Aquestes activitats també serviran per a l'avaluació. En totes les unitats
didàctiques d'aquesta programació es realitzaran activitats d'aquest tipus:
1. Activitats inicials . Presentació del tema, per a provocar el debat i per a poder
avaluar els coneixements previs de l'alumnat.
2. Activitats per al debat . Els debats s'iniciaran tant amb les respostes de les
activitats inicials, com durant el desenvolupament de la UD, és a dir amb
qüestions problemàtiques, amb resolució de dubtes i problemes, simulacions i
estudis de casos, i amb la iniciativa de les participacions d'alumnes que
plantegen preguntes.
3. Activitats d'indagació . Són activitats en què l'alumnat ha d'elaborar i planificar
investigacions senzilles, així com treballs de síntesi i d'ampliació, i presentar
correctament els resultats. Exemples d'aquestes activitats són els comentaris
de textos històrics, imatges, obres d'art, d'investigació de successos o
personatges històrics, de relació amb el món actual, de crítica històrica d'obres
literàries o de pel·lícules, d'investigació d'informació i usos de fonts històriques,
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 34 -
etc. A cada UD es realitzaran diverses activitats d'aquest tipus. En la majoria
d'aquestes activitats s'aplicaran les tecnologies de la informació i de la
comunicació (TIC), tant en la recerca d'informació, com en l'elaboració i
presentació dels treballs.
4. Activitats de reelaboració . Són activitats en què l'alumnat ha d'elaborar
síntesi dels continguts a partir d'informació escrita i oral. Permeten consolidar,
organitzar i sintetitzar els continguts de les UD. Exemples: resums, esquemes,
mapes conceptuals, frisos cronològics, proves escrites individuals.
A cada UD trobarem com a mínim les següents activitats (FTMCPIPLW):
- Fris cronològic : per a ubicar en el temps els principals fets i processos històrics.
- Textos històrics : per a analitzar fonts primàries de coneixement històric.
- Mapes : per a ubicar en l’espai els principals fets i processos històrics.
- Conceptes : per a esbrinar, consolidar i reflexionar sobre la terminologia històrica.
- Personatges : per a identificar i conéixer els principals protagonistes.
- Imatges : per a analitzar les imatges com a font de coneixement històric.
- Pel·lícules : per a reconèixer la plasmació dels fets històrics en el cinema.
- Lectures : per a tot, per a ser millor persona, més crítica i oberta a la cultura.
- Webgrafia : per a conéixer fonts d’informació, recursos, exemples de treballs, etc.
També tenim en compte el
projecte COMBAS , un projecte
educatiu del Ministeri d’Educació
i del CNIIE (Centre Nacional
d’Innovació i Investigació
Educativa), coordinat pels
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 35 -
professors Florencio Luengo Horcajo i José Moya Otero, i que tracta d’ajudar en la
tasca de programar per competències (en aquest cas competències bàsiques, però
també es aplicable amb les oportunes modificacions a les competències clau). El
més significatiu del projecte COMBAS és la proposta de presentar les activitats de
manera jeràrquica, entre (1) exercicis, (2) activitats i (3) tasques, amb una gradació
de menor a major complexitat, semblant a la tradicional divisió d’exercicis inicials, de
desenvolupament i de síntesi, però amb l’enriquiment de basar-se en les
competències, i que permet una millor avaluació i seguiment del procés
d’ensenyament-aprenentatge.
Activitats
Tradicionalment Projecte COMBAS
Act. inicials Exercicis
Act. de desenvolupament Activitats
Act. de síntesi / reelaboració Tasques (o també projectes)
(per a assolir objectius) (per a treballar les competències)
Més informació:
https://historiata.wordpress.com/2016/06/17/educacio-materials-sobre-el-projecte-combas/
6.4. Activitats complementàries
Proposem les següents activitats complementàries:
1. Projectes educatius
2. Excursions didàctiques i de convivència
3. Lectures voluntàries
1. Projectes educatius
L'aprenentatge basat en projectes és una metodologia que permet als
alumnes adquirir els coneixements i competències clau en el segle XXI mitjançant
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 36 -
l'elaboració de projectes que donen resposta a problemes de la vida real. Els
alumnes es converteixen en protagonistes del seu propi aprenentatge i
desenvolupen la seva autonomia i responsabilitat, ja que són ells els encarregats de
planificar, estructurar el treball i elaborar el producte per a resoldre la qüestió
plantejada. La tasca del docent és guiar-los i donar-los suport al llarg del procés.
El tema ha de ser triat pel propi alumnat, i es tracta d’una activitat que es pot
realitzat segons el grup d’alumnes, els seus interessos i les seues capacitats. De
cap manera pot ser una activitat imposada, i per això es troba en aquest apartat
d’activitats complementàries.
Alguns exemples de projectes: “Estem al 2016?”, “Com es van inventar els
IES?”, “Com funciona un partit polític?”, “Per què no mengem igual que els nostres
avis?”, “Volem un poble/barri amb més vida”, “Què veiem des de l’IES?”, etc.
Esquema per a realitzar un PROJECTE EDUCATIU (ABP)
1. Selecció del tema i plantejament de la pregunta guia.
6. Anàlisi i la síntesi.
2. Formació dels equips. 7. Elaboració del producte.
3. Definició del producte o repte final. 8. Presentació del producte.
4. Planificació. 9. Resposta col·lectiva a la pregunta inicial.
5. Recerca. 10. Avaluació i autoavaluació.
- Més informació: http://www.aulaplaneta.com/2015/02/04/recursos-tic/como-aplicar-
el-aprendizaje-basado-en-proyectos-en-diez-pasos/
- Bibliografia bàsica: Vergara Ramírez, J.J.: Aprendo porque quiero: el aprendizaje
basado en proyectos (ABP), paso a paso, Madrid: Ediciones SM, 2015, 223 p.
2. Excursions didàctiques i de convivència
Les activitats fora de l'aula proporcionen un contacte directe amb la realitat i
presenten un alt valor didàctic i poden adoptar diverses formes: des d'excursions
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 37 -
lúdiques a la realització d'activitats concretes en cinema, teatre, museus, institucions
públiques ..., al mateix temps que fomenten la interdisciplinarietat.
En principi, hi hauria la possibilitat de visitar alguna exposició itinerant
relacionada amb l'assignatura, i fer una excursió per a veure els elements
patrimonials històrics d’Alcoi (societat industrial, petjades de la Guerra Civil, grans
obres de l’època de la democràcia, etc.)
Tota excursió didàctica, comprèn tres tipus d'activitats:
a) determinació de qüestions prèvies.
b) treball de la visita.
c) treball posterior a l'aula.
3. Lectures voluntàries
Es proposa a l’alumnat la lectura voluntària d’un llibre per a cada avaluació.
També els alumnes poden proposar un llibres diferents, tant de la llista de lectures
de les UD com un altre, sempre que tinga relació amb els continguts de la matèria.
L’alumne haurà de llegir el llibre de manera comprensiva i demanarà cita amb
el professor per a comentar el llibre, de manera individual. No es demanarà cap
ressenya, ni qüestionari, ni comentari. Llegir és llegir.
Podrà puntuar-se fins a 1 punt afegit a la nota de l’avaluació corresponent.
Els llibres proposats són:
� 1a aval.: Zweig , Stefan: Moments estel·lars de la Humanitat. Barcelona:
Quaderns Crema, 2004 (llegir 10 de les 14 miniatures històriques).
� 2a aval.: Bryson , Bill: Una breu història de gairebé tot. Barcelona: La
Magrana, 2012.
� 3a aval: Senabre , Enric: Política per a joves inquiets. Els reptes d’una
democràcia participativa. Alzira: Bromera, 2011.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 38 -
7. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT
Tal com detalla el currículum oficial (article 8, D. 87/2015) “l'avaluació serà
contínua i formativa, tant en Educació Secundària Obligatòria com en Batxillerat.
Atés el caràcter continu de l'avaluació, esta tindrà com a fi detectar les dificultats en
el moment en què es produïsquen, analitzar les seues causes i, en conseqüència,
reorientar la intervenció educativa i adequar-la a la diversitat de capacitats, ritmes
d'aprenentatge, interessos i motivacions de l'alumnat. Així mateix, el caràcter
formatiu implicarà que l'avaluació siga un instrument per a la millora tant dels
processos d'ensenyança com dels processos d'aprenentatge.”
FUNCIONS / MOMENTS DE L’AVALUACIÓ:
1. Diagnòstica / Inicial . Avaluació orientada a demanar informació sobre les
capacitats de partida dels alumnes i els seus coneixements previs en relació
amb un nou aprenentatge, per a d'aquesta manera adequar el procés
d'ensenyament a la seva possibilitats. Sol utilitzar-se normalment amb finalitats
diagnòstiques, i per tant a l'inici d'un període d'aprenentatge (etapa, cicle, curs,
unitat didàctica, etc.).
2. Formativa / Continua / Processual . Orientada a l'ajust i adaptació continus del
procés d'ensenyament als processos d'aprenentatge dels alumnes en el moment
en què aquests esdevenen. Suposa per tant la recollida i l'anàlisi contínua
d'informació, de manera que es puguen introduir les orientacions i
autocorreccions necessàries. En aquest tipus d'avaluació interessa, per tant,
verificar els errors, dificultats, ritmes d'aprenentatge, èxits, etc. dels alumnes, de
manera que es puga proporcionar de manera eficaç ajuda i reforç a la
construcció dels aprenentatges.
3. Sumatòria / Final . Per a determinar el grau d'assoliment que un alumne ha
obtingut en relació amb els objectius fixats per a una àrea o etapa. Es realitza al
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 39 -
final d'un procés d'ensenyament-aprenentatge, i es vincula a les decisions de
promoció, qualificació i titulació. També cobreix finalitats estrictament
pedagògiques en la mesura que permet establir la situació d'un alumne en
relació amb l’assoliment de les competències, objectius i continguts necessaris
per afrontar amb èxit futurs aprenentatges, constituint en aquest sentit el primer
pas d'un nou cicle d'avaluacions diagnòstiques, formatives i sumatives.
7.1. Criteris d’avaluació
Els criteris d’avaluació són el referent específic per a avaluar l’aprenentatge
de l’alumnat. Descriuen allò que es vol valorar i que l’alumnat ha d’assolir, tant en
coneixement com en competències; responen al que es pretén aconseguir amb
cada assignatura (article 2 del R.D. 1105/2014).
Els criteris d’avaluació complets d’aquesta assignatura es troben a l’annex I
del Decret 87/2015, que estableix el currículum, publicat al DOCV núm. 7544, del
10-06-2015, pàgines 17599-17602.
Tot seguit presentem un resum manejable d’aquests criteris d’avaluació:
1. Conéixer els principals processos socials, polítics, culturals i econòmics de la
contemporaneïtat.
2. Identificar els protagonistes i els fets més importants de la història
contemporània.
3. Comprendre l’evolució i les causes i conseqüències dels processos històrics.
4. Saber interpretar les dades, evidències i informació històrica, tant escrita com
gràfica (imatges, mapes, estadístiques, audiovisual, informàtica, etc.)
5. Tractar la informació d’una manera rigorosa, i utilitzar les tecnologies de la
informació i la comunicació de manera eficaç.
6. Comunicar de forma oral i escrita el procés d’aprenentatge i els seus resultats.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 40 -
7. Valorar la convivència pacífica i la resolució no violenta dels conflictes.
8. Criticar la falta de rigorositat, la manipulació, les desigualtats socials, les
injustícies i la simplificació barroera dels problemes.
9. Assumir actituds de respecte i d’assertivitat davant de persones o testimonis que
tenen opinions diferents a les nostres sobre qüestions socials, polítiques,
culturals i econòmiques.
7.2. Instruments d’avaluació
a) Per a avaluar nosaltres al nostre alumnat comptem amb diversos recursos:
Tècniques i instruments per a l’avaluació del procé s d’aprenentatge
Tècniques Instruments Continguts Moment
Observació
- Escala d’ observació
- Llista de control
- Registre anecdòtic
Procediments
Actituds En tot moment
Revisió de taques Guies i fitxes de registre
Conceptes
Procediments
Actituds
Habitualment
Entrevistes Guions estructurats Procediments
Actituds Quan es consideren necessàries
Qüestionaris Guions estructurats Conceptes
Actituds Inici de l’aprenentatge
Orals Preguntes de classe sistematitzades
Conceptes
Procediments
Actituds
Durant la fase d’aprenentatge
Proves o exàmens
Escrits
- Estructurats (test)
- Semiestructurats
- No estructurats
Conceptes
Procediments Durant i al final de la fase d’aprenentatge
b) Per a autoavaluar-se el nostre alumnat comptarà amb una rúbrica en cada unitat
didàctica. La posada en comú d’aquesta rúbrica també servirà de coavaluació.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 41 -
7.3. Criteris de qualificació
La nota final del curs serà:
� 25 % la nota de la primera avaluació.
� 35 % la nota de la segona avaluació.
� 40 % la nota de la tercera avaluació.
La qualificació de cada avaluació es basarà en:
� 70 % la nota de les proves escrites i dels projectes realitzats (mínim 2 elements).
� 20 % la nota dels exercicis i les activitats (quaderns d’activitats).
� 10 % rúbrica autoavaluativa.
A més a més, en cada avaluació es dóna la possibilitat de llegir voluntàriament
un llibre que proposarà el professor o algun altre que l’alumne acorde amb el
professor, sempre que tinga relació amb els continguts de la matèria. Després
l’alumne el comentarà personalment amb el professor i si demostra que ha realitzat
una lectura comprensiva pot afegir-se fins a 1 punt en la nota de l’avaluació
corresponent (veure el punt 6.4).
En general la nota final serà la nota mitjana de les tres avaluacions, però
tenint en compte la progressió positiva. Els resultats de l'avaluació del progrés de
l'alumnat en el seu aprenentatge i les qualificacions s'expressaran en els termes
següents: Excel·lent, Notable, Bé, Suficient i Insuficient, i s'han de documentar en
butlletins i actes d'avaluació. Aquestes qualificacions aniran acompanyades d'una
qualificació numèrica, sense decimals, en una escala de l'u al deu. Les decisions
sobre l'avaluació s'han de prendre de manera col·legiada per l'equip docent,
coordinat pel professor-tutor, i assessorat pel Departament d'Orientació.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 42 -
7.4. Activitats de reforç i ampliació
Respecte a les activitats de reforç : donat que el Batxillerat és una etapa
educativa no obligatòria les activitats de reforç i ampliació són diferents a les que
trobem a l’ESO, i es caracteritzen per no tenir adaptacions curriculars significatives
que modifiquen els continguts i els objectius. Sí que poden haver mesures de suport
i reforç ordinàries, tal com detalla l’article 13 del D. 87/2015, que suposen “una
adaptació metodològica de les estratègies organitzatives o de la distribució temporal
del currículum, sense que això supose transformació o eliminació d'elements
prescriptius d'este, és a dir, continguts, criteris d'avaluació i estàndards
d'aprenentatge avaluables.”
Aquest reforç s’aplicarà individualment o en grup, segons es determinen les
necessitats per part del professor amb l’ajuda del tutor del grup i del departament
d’orientació. En cas de aplicar-lo individualment es tindrà en compte a la família de
l’alumne/a en qüestió.
Cal tenir en compte que els recursos disponibles, i en especial els quaderns
de l’alumne, permeten treballar a diferents ritmes, més a poc a poc o amb més
amplitud, per tant aquest material serà bàsic a l’hora d’implementar aquestes
mesures de reforç o d’ampliació.
Respecte a les activitats d’ampliació : com hem dit adés els recursos
disponibles, i concretament el quadern de l’alumne, permet ampliar els continguts i
aprofundir en el treball de les competències clau. En especial es pot ampliar el
procés d’aprenentatge fent servir més acuradament les activitats de les lectures, les
pel·lícules i la webgrafia, bé amb l’acompanyament del professor, o bé de manera
individual, en tots dos casos de manera voluntària.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 43 -
8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESP ECÍFICA DE
SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDU CATIVA.
Les mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport
educatiu o amb necessitat de compensació educativa estan regulades al Capítol III
del Títol III del Decret 87/2015, que fa referència a l’atenció a la diversitat en el
Batxillerat.
En concret, tal com diu els articles 41, 42 i 43:
“Article 41. Alumnat que presenta necessitats educatives especials
L'alumnat que presenta necessitats educatives especials es troba definit en l'article
73 de la Llei Orgànica 2/2006. La identificació i valoració d'este alumnat, i les
mesures a adoptar, seran les previstes en els articles 74 i 75 de l'esmentada llei
orgànica; en l'article 9.4, 29.3, i en l'apartat 4 de la disposició addicional segona del
Reial Decret 1105/2014, així com en l'article anterior.
Article 42. Altes capacitats
1. La identificació, valoració i atenció de l'alumnat amb altes capacitats es realitzarà
segons el que disposen els articles 9.5 i 29.3 del Reial Decret 1105/2014.
2. Els centres docents inclouran en el seu pla d'atenció a la diversitat i inclusió
educativa les mesures pertinents per a identificar i valorar les necessitats
específiques de l'alumnat amb altes capacitats intelectuals, en colaboració amb el
departament d'orientació o qui en tinga atribuïdes les funcions.
3. Les adaptacions específiques del currículum per a este alumnat en què es
propose una ampliació o enriquiment dels continguts de les diferents matèries
requerirà una avaluació psicopedagògica prèvia. Estes adaptacions hauran de ser
elaborades per l'equip docent i seran autoritzades pel director o la directora.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 44 -
4. La flexibilització de l'escolarització de l'alumnat en el Batxillerat es realitzarà
segons els criteris establits en l'article 7 del Reial Decret 943/2003, de 18 de juliol, o
norma que el substituïsca. En tot cas, esta mesura requerirà el consentiment exprés
dels representants legals de l'alumne o alumna, així com els informes favorables de
l'equip docent, del departament d'orientació o de qui en tinga atribuïdes les funcions,
i l'autorització de la direcció territorial competent en matèria d'educació, tot això,
segons el procediment que establisca la conselleria competent en matèria
d'educació.
Article 43. Dificultats d'aprenentatge
La identificació, valoració i atenció de l'alumnat amb dificultats específiques
d'aprenentatge es realitzarà segons el que disposa l'article 79.bis de la Llei Orgànica
2/2006 i en l'article 9.3 del Reial Decret 1105/2014.”
Per tot això, les mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de
suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa seran acordades entre
l’alumne o alumnes afectats, el tutor del grup i el departament d’orientació, amb
comunicació amb la família de l’alumne o alumnes afectats.
Les activitats de reforç o d’ampliació seran les que s’han especificat al punt
7.4 d’aquesta programació, i que seran un diferent ritme de tractament de quadern
de l’alumne de cada unitat didàctica, és a dir menys complexitat per als alumnes
amb necessitats educatives i amb més profunditat i més complexitat per als alumnes
amb necessitats d’ampliació.
Per altra banda, cal destacar la importància del departament d’orientació i de
l’acció tutorial.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 45 -
La importància del Departament d'Orientació
El docent no es troba soles davant la diversitat de l'alumnat i l'alumnat amb
NEE. Si es percep que un/a alumne/a no assoleix els objectius educatius ni les
competències clau en el procés d'ensenyament i d'aprenentatge per dificultats
especials, s'ha d'acudir al Departament d'Orientació per a assessorar-se amb el/la
psicòleg/a o el/la psicopedagog/a, per poder diagnosticar correctament el problema i
aplicar les solucions més adequades per a l'alumne/a. És a dir, es tracta de valorar
conjuntament si hi ha solució dins del grup general o si s'ha de reforçar amb algun
programa individualitzat o en petit grup.
La importància de la tutoria
Tal com diu d’article 44 del D. 87/2015, “cada grup d'alumnes tindrà un tutor o
tutora que serà responsable, entre altres aspectes, de coordinar l'avaluació i
l'orientació personal dels alumnes i les alumnes, amb el suport del departament
d'orientació o de qui en tinga atribuïdes les funcions. El professorat tutor facilitarà
l'accés de l'alumnat, o dels seus representants legals si és menor d'edat, a la
dinàmica escolar per mitjà de l'activació de processos d'informació mútua i de
colaboració, a fi de coordinar el seguiment dels processos d'ensenyança i
aprenentatge, vetlant pel progrés acadèmic de l'alumnat i pel seu desenrotllament
integral.”
És a dir, el tutor és una peça fonamental en l'atenció a la diversitat i a
l'alumnat amb necessitats educatives específiques. Orienta, atén i coordina a
l'alumnat i l'equip docent, i és la referència més clara per a les famílies. Per a
qualsevol problema amb un alumne o grup d'alumnes el docent s’ha d'acudir al tutor
per informar-se i intentar buscar una solució conjuntament.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 46 -
9. ELEMENTS TRANSVERSALS
La integració de les competències clau en el currículum i el seu caràcter
vertebrador també implica la presència rellevant dels elements transversals relatius
a l’àmbit de la comunicació (comprensió oral i lectora, expressió escrita), l’ús de les
TIC, l’educació cívica i constitucional i l’emprenedoria.
Segons l’article 4 del Decret 87/2015, han d’haver quatre elements
transversals, i en aquesta programació didàctica anem a treballar-los de la següent
manera:
a) Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita.
Per al foment de la lectura i la comprensió lectora hem previst en cada unitat
didàctica una llista de lectures que es proposen voluntàriament. També es treballen
el textos històrics que s’analitzen en les diverses sessions dels curs. Per últim, hi ha
tres lectures voluntàries, una per trimestre, que permet a l’alumne pujar un punt
directe en cadascuna de les tres avaluacions del curs (veure punt 6.4).
Respecte a l’expressió oral i escrita es treballa contínuament en aquesta
assignatura, ja que els debats, les intervencions i exposicions orals, i els treballs
escrits són un aspecte continu de la metodologia del curs.
b) Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació.
Pel que fa a la comunicació audiovisual i les TIC hem planificat en aquesta
assignatura tota una llista de vídeos, documentals i pel·lícules, a més d’anàlisi
d’imatges. També les TIC ja és un element imprescindible en el propi
desenvolupament de la matèria, tant per a millorar la comunicació en els treballs
cooperatius, com per a buscar la informació i tractar-la i presentar-la.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 47 -
c) Emprenedoria.
Per a un democràcia sana és necessari formar a ciutadans crítics, autònoms i
actius i per això tenim diverses activitats que fomenten l’emprenedoria, entesa com
la iniciativa i l’actitud proactiva dels nostres alumnes. Per exemple, tenim la
possibilitat d’autoavaluar-se en la rúbrica personal de cada unitat didàctica, i també
de presentar queixes i suggeriments per a millorar el procés d’ensenyament i
aprenentatge. Igualment es pot llegir voluntàriament el llibre del trimestre o
proposar-ne un altre al professor, sempre que tinga vinculació amb la matèria que
està treballant-se.
d) Educació cívica i constitucional.
Tradicionalment l’ensenyament de la Història ha sigut instrumentalitzat per a
justificar la realitat existent de cada societat. En aquest cas l’educació cívica i
constitucional l’entenem com un element transversal que ha de servir per a
aprofundir en l’estudi de les bases materials i ideològiques de la nostra societat, i
per a valorar la convivència pacífica, la resolució no violenta de conflictes i la
participació ciutadana en els assumptes públics.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 48 -
10. PROCÉS D’AVALUACIÓ (de la pràctica docent)
Tal com indica l’article 5.7 del D. 87/2015, el professorat ha d’avaluar tant els
aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyança i la seua pràctica
docent, i per a això establirà indicadors d’èxit en les programacions didàctiques.
QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT
Llegenda: (1) mai; (2) poques vegades; (3) Quasi sempre; (4) Sempre.
I. PLANIFICACIÓ PRÈVIA
1 2 3 4
1 Realitze la programación de la meua activitat educativa tenint com a referència el Proyecte Curricular d’Etapa.
2 Plantege els objectius didàctics de forma que expresen clarament les competències que el meu alumnat han d’aconseguir.
3 Seleccione y seqüencie els continguts en una distribución i una progressió adecuada a les característiques de cada grup d’alumnes.
4 Adopte estrategies i programe activitats en funció dels objectius, dels diferents tipus de continguts i de les característiques dels alumnes.
5 Planifique les classes de manera flexible, preparant activitats i recursos ajustats el més possible a les necesitats e interessos dels alumnes.
6 Establisc, de manera explícita, els criteris, procediments i instruments d’avaluación i autoavaluació.
7 Planifique la meua activitat educativa de forma coordinada amb la resta del profesorat.
OBSERVACIONS I PROPOSTES DE MILLORA:
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 49 -
II. REALITZACIÓ
Motivació inicial dels alumnes 1 2 3 4
1 Presente i propose un pla de treball, explicant la seua finalitat, abans de cada unitat.
2 Plantege situacions introductòries prèvies al tema que es va a tractar.
Motivació al llarg de tot el procés 1 2 3 4
3 Mantinc l’interés del’alumnat partint de les seues experiències, en un llenguatge clar i adaptat.
4 Comunique la finalidat dels aprenentatges, la seua importància, funcionalitat, aplicació real.
5 Done informació dels progressos aconseguits així com de les dificultats trobades.
Presentació dels continguts 1 2 3 4
6 Relacione els continguts i activitats en els interessos i coneixements previs dels meus alumnes.
7 Estructure i organitze els continguts donant una visió general de cada tema (índex, mapes conceptuals, esquemes, etc.)
8 Facilite l’adquisició de nous continguts intercalant preguntes aclaratòries, sintetitzant, exemplificant, etc.
Activitats en l’aula 1 2 3 4
9
Plantege activitats variades (de presentació-motivació, desenvolupament, síntesis, recuperació/ampliació), que asseguren l’adquisició dels objectius didàctics i les habilitats i tècniques instrumentals bàsiques.
10 En les activitats que propose existeix un equilibri entre les individuals i els treballs en grup.
Recursos i organització de l’aula 1 2 3 4
11 Distribuisc el temps adequadament: (temps per a l’exposició teòrica, així com per a les activitats que els alumnes realitzen a classe).
12 Adopte diferents agrupaments en funció de la tasca a realitzar, controlant sempre que el clima de treball siga adequat.
13 Utilize recursos didàctics variats (audiovisuals, informàtics, etc.) tant per a la presentació dels continguts com per a la pràctica dels alumnes.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 50 -
Instruccions, aclariments i orientacions a les tasq ues dels alumnes 1 2 3 4
14 Comprove que els alumnes han entés la tasca que han de realitzar: fent preguntes, fent que verbalitzen el procés...
15
Facilite estratègies d’aprenentatge: com demanar ajuda, com buscar fonts d’informació, passos per a resoldre qüestions, problemes... done ànims, assegure la participació de tots i totes.
16 Controle freqüentment el treball de l’alumnat: explicacions addicionals, donant pistes, feedback...
Clima de l’aula 1 2 3 4
17 Les relacions que establisc amb els meus alumnes dins de l’aula són correctes, fluïdes i des de una perspectiva no discriminatòria.
18
Afavorisc que la relació que s’estableixen entre l’alumnat siga correcta, fluïda, respectuosa i no discriminatòria (mitjançant dinàmiques de grup, diversificant els agrupaments de l’alumnat, afavorint la participació...).
19 Afavorisc l’elaboració de normes de convivència amb l’aportació de tots i totes i reaccione de forma objectiva davant de situacions de conflicte.
20 Fomente el respecte i col·laboració entre els alumnes i accepte els seus suggeriments i aportacions.
Seguiment/ control del procés d’ensenyament-aprenen tatge 1 2 3 4
21 Revise i corregisc freqüentment els continguts, activitats, propostes –dins i fora de l’aula–, adequació dels temps, agrupaments i materials utilitzats.
22 Proporcione informació a l’alumne sobre l’execució de les tasques i com pot millorar-les i afavorisc processos d’autoavaluació i coavaluació.
23 En cas d’objectius insuficientment assolits, propose noves activitats que faciliten la seua adquisició.
24 En cas d’objectius assolits en un curt espai de temps, propose noves activitats que faciliten un major grau d’adquisició.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 51 -
Atenció a la diversitat 1 2 3 4
25
Tinc en compte el nivell d’habilitats de l’alumnat, el seu ritme d’aprenentatge, les possibilitats d’atenció, etc., i en funció d’ells adapte els diferents moments del procés d’ensenyament-aprenentatge (motivació, continguts, activitats, etc.).
26
Em coordine amb altres professionals (professorat de recolzament, Equip d’Orientació Educativa), per modificar i/o adaptar continguts, activitats, metodologia, recursos... als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge.
OBSERVACIONS I PROPOSTES DE MILLORA:
Basat en el “Pla d’avaluació i autoavaluació de la pràctica docent” de l’IES Eduardo
Primo de Carlet. Enllaç: <http://mestreacasa.gva.es/c/document_library/get_file?fold
erId=500005805158&name=DLFE-303397.pdf>
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 52 -
III. AVALUACIÓ
1 2 3 4
1 Tinc en compte el procediment general, que concrete en la meua programació d’aula, per a l’avaluació dels aprenentatges, d’acord en el Projecte Curricular o els reglaments d’avaluació.
2
Aplique criteris d’avaluació i qualificació (ponderació del valor dels treballs, de les proves escrites, de les tasques de classe, etc.). en cadascú dels temes, d’acord en el Projecte Curricular o reglaments respectius.
3
Realitze una avaluació inicial a principi de curs, per tal d’ajustar la programació, en la qual tinc en compte l’informe final del tutor anterior, el d’altres professors, el de l’Equip d’Orientació Educativa i/o Departament d’Orientació.
4 Presente a l’inici de curs a l’alumnat els criteris d’avaluació i qualificació, així com els procediments d’avaluació i recuperació.
5 Utilitze prou criteris d’avaluació que atenguen de manera equilibrada l’avaluació dels diferents continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals).
6 Utilitze sistemàticament procediments i instruments variats de recollida d’informació per a l’avaluació (registre d’observacions, quadern de l’alumne, fitxa de seguiment, diari de classe).
7 Habitualment revise i explique els treballs i activitats, proves escrites dels alumnes i done pautes per a la millora dels seus aprenentatges.
8 Utilitze estratègies i procediments d’auto i coavaluació en grup que afavorisquen la participació dels alumnes en l’avaluació.
9 Utilitze diferents tècniques d’avaluació en funció de la diversitat d’alumnes, de les diferents àrees, dels temes, dels continguts...
10
Utilitze diferents mitjans per a informar a les famílies, professorat i alumnat dels resultats de l’avaluació (sessions d’avaluació, butlletí d’informació, reunions col·lectives, entrevistes individuals, assemblees de classe, etc.).
OBSERVACIONS I PROPOSTES DE MILLORA:
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 53 -
11. BIBLIOGRAFIA
a) Bibliografia pedagògica general
- BENEJAM, P (et al.). Enseñar y Aprender Ciencias Sociales, Geografía e
Historia en la Educación Secundaria. Barcelona: Horsori Editorial, 1997.
- CARMEN, Luis del. La planificación didáctica. Barcelona: Graó, 2004.
- COLOMA, A.M., JIMÉNEZ, M.A. y SÁEZ, A.M. Metodologías para desarrollar
competencias y atender a la diversidad. Guía para el cambio metodológico y
ejemplos desde infantil hasta la universidad. Madrid: PPC, 2008
- DELAGRAVE, Michel. Adolescentes: Manual de instrucciones. Barcelona: Ed.
Medici, 2009.
- ESCAMILLA, A. Las competencias básicas: claves y propuestas para su
desarrollo en los centros. Barcelona: Graó, 2008.
- FRIERA SUÁREZ, F. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia.
Madrid: Ediciones de la Torre, 1995.
- GARCÍA PASCUAL, E. Didáctica y Currículum: claves para el análisis en los
procesos de enseñanza. Zaragoza: Mira, 2004.
- MARINA, J.A. y BERNABEU, R. Competencia social y ciudadanía. Madrid:
Alianza, 2007.
- MORENO JIMÉNEZ, A. y MARRÓN GAITE, M.J., (Ed.). Enseñar Geografía. De
la teoría a la práctica, Madrid: Editorial Síntesis, 1995. Textos en: <
http://wp.me/p24Qeb-zF>
- SANCHEZ PRIETO, S. ¿Y qué es la Historia? Reflexiones epistemológicas para
profesores de Secundaria, Madrid: Siglo Veintiuno de España Editores, 1995.
- SANMARTÍ, N. 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Barcelona: Graó, 2007.
- VAELLO, J. Cómo dar clase a los que no quieren. Madrid: Santillana, 2007.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 54 -
— Las habilidades sociales en el aula. Madrid: Santillana, 2006.
— Resolución de conflictos en el aula. Madrid: Santillana, 2003.
- ZABALA, A. y ARNAU, L. Cómo aprender y enseñar competencias: 11 ideas
clave. Barcelona: Graó, 2007.
b) Bibliografia per a desenvolupar les tic a l’aula
- ALBARRAN, Joel. “Brian Lamb: ‘Trabajar con la Wikipedia motivó a los
estudiantes’” [Article de premsa]. La Vanguardia. Barcelona, 2 abril 2010.
<http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20100204/53884259187/brian-lamb-
trabajar-con-la-wikipedia-motivo-a-los-estudiantes.html> [Consulta: 22-05-2016]
- BRAZUELO, F. y GALLEGO, D. Mobile Learning. Los dispositivos móviles como
recurso educativo. Sevilla: Ed. MAD, 2011.
- EDUCABILIA. “50 Herramientas online para profesores” [apunte de blog].
Educabilia (2013) [Consulta: 22-05-2016] <http://blog.educabilia.com/post/4755
3997585/50-herramientas-online-para-profesores>
- HERNÁNDEZ, P. “Tendencias de Web 2.0 aplicadas a la educación”, No Solo
Usabilidad. (2007) <www.nosolousabilidad.com/articulos/web20.htm> [22-05-2016]
- MONEREO, C. (coord.). Internet y competencias básicas: aprender a colaborar,
a comunicarse, a participar, a aprender. Barcelona: Graó, 2005.
- PAGÈS, Eugenia de. La generación Google. De la educación permisiva a una
escuela serena. Lleida: Ed. Milenio, 2012.
- PALOMO, R., RUIZ, J. y SÁNCHEZ, J. (2008). Enseñanza con TIC en el siglo
XXI. La escuela 2.0. Sevilla: Editorial MAD, 2008.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 55 -
- QUIÑÓNEZ, J.D. “Más de 50 de las mejores herramientas online para
profesores”, wwwhat’s new. (2012) <http://wwwhatsnew.com/2012/11/12/50-
mejores-herramientas-online-para-profesores/> [Consulta: 22-05-2016]
- REIG, Dolors y VÍLCHEZ, Luis F. Los jóvenes en la era de la hiperconectividad:
tendencias, claves y miradas. Madrid: Fundación Telefónica, 2013. También
disponible en línea en: <http://conektio.com/2013/08/05/5-libros-gratis-sobre-
educacion-aprendizaje-y-futuro/> [Consulta: 22-05-2016]
- SANTAMARÍA, F (2005): “Herramientas colaborativas para la enseñanza usando
tecnologías web: Weblogs, redes sociales, wikis, web 2.0”,
fernandosantamaria.com (2005), en línea en: [Consulta: 22-05-2016]
<http://www.fernandosantamaria.com/descargas/herramientas_colaborativas2.pdf>
c) Memòries docents i escrits inspiradors
- ACASO, Maria: rEDUvolution. Hacer la revolución en la educación, Ed. Paidós,
2013. Ressenya i textos: <https://historiata.wordpress.com/2015/04/08/llibre-
reduvolution-hacer-la-revolucion-en-la-educacion-de-maria-acaso-un-llibre-evident/>
- BAUMAN, Zygmunt: Sobre la educación en un mundo líquido, Ed. Paidós.
- BERGALA, A.: La hipótesis del cine, Ed. Laertes, Barcelona, 2007
- BETTELHEIM, Bruno: No hay padres perfectos, Ed. Crítica
- DOMÉNECH, Joan: Elogi de l’educació lenta, Ed. Graó, Barcelona, 2009
- FREIRE, Paulo: Pedagogía del oprimido
- GALEANO, Eduardo: Patas arriba. La escuela del mundo al revés, Ed. Siglo XXI
- GARDNER, Howard: Inteligencias múltiples
- GODIN, Seth. Deja de robar sueños (¿Para qué sirve la escuela?). 2012. [Consulta: 22-
05-2016] <http://sethgodin.typepad.com/files/deja-de-robar-suen%CC%83os.pdf>
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 56 -
- GONZÁLEZ PÉREZ, Carlos: 23 maestros, de corazón, Ed. Desclee de Brouwer,
2013, Documental: <https://youtu.be/wPaQOT4ybw0> [Consulta: 22-05-2016]
- GROENING, Matt: El cole es el infierno. Bilbao: Astiberri, 2010.
- L’ECUYER, Catherine: Educar en el asombro, Ed. Plataforma, 2013
- LLOPIS, Tomàs: Contra les aules, València: 3i4, 2016. Ressenya i textos: < https://
historiata.wordpress.com/2016/04/15/llibre-contra-les-aules-de-tomas-llopis-2016/>
- MAKÀRENKO, Anton: Poema pedagógico, Ed. Akal
- MARINA, J. A.: Anatomía del miedo, Ed. Anagrama, Barcelona, 2006
- McCOURT, Frank: El professor, Alzira: Bromera, 2006. Ressenya i textos: < https:
//historiata.wordpress.com/2013/05/28/ressenya-frank-mccourt-el-profesor-2005/>
- PENNAC, Daniel: Como una novela, Barcelona: Anagrama, 1993. Ressenya: <
https://historiata.wordpress.com/2012/11/06/ressenya-pennac-como-una-novela/>
- PENNAC, Daniel: Mal d’escola, Barcelona: Empúries, 2008. Ressenya:
<https://historiata.wordpress.com/2012/03/07/pennac-daniel-mal-descola-2007/>
- ROBINSON, K. y ARONICA, L. El elemento. Descubrir tu pasión lo cambia todo.
Barcelona: DeBolsillo, 2011.
- RODARI, Gianni: Gramática de la fantasía, Barcelona: Planeta, 2010. <https://
historiata.wordpress.com/2012/02/24/rodari-gianni-gramatica-para-la-fantasia-1973/>
- TONUCCI, Francesco: A los tres años se investiga.
- TONUCCI, Francesco: La ciudad de los niños.
- TORO, José Maria: Educar con co-razón, Ed. Desclee de Brouwer, 2014.
- WILD, Rebeca: Educar para ser. Vivencias en una escuela activa, Barcelona.
- ZAVALLONI, Gianfranco: La pedagogía del caracol. Por una escuela lenta y no
violenta, Ed. Graó, Barcelona, 2011.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 57 -
12. WEBGRAFIA
a) Webgrafia sobre aspectes pedagògics
- ACTUALIDAD PEDAGÓGICA: <http://actualidadpedagogica.com/>
- CAFÉ PEDAGÓGIC. <http://cafepedagogic.com/>
- CONEKTIO. Conektio es el blog de Raúl González García sobre nuevas
tendencias de aprendizaje, colaboración y liderazgo. <http://conektio.com/>
- LA MIRADA PEDAGÓGICA. Boris Mir: < http://bmir.lamiradapedagogica.net/2016/>
b) Webgrafia amb recursos educatius per a HMC
- ARTEHISTORIA. <http://www.artehistoria.jcyl.es/>
- CINESCOLA, recursos sobre cine i història
- CINESHISTORIA, recursos sobre cine i història
- CLASESHISTORIA.COM. Revista digital. <http://www.claseshistoria.com/>
- CLIO EN RED. Xarxa de Professors. <http://clioenred.com/>
- CONTRACLAVE. Revista digital educativa. <http://www.contraclave.es/>
- EDUCARAGON. <http://www.educaragon.org/>
- EL ORDEN MUNDIAL DEL SIGLO XXI. <http://elordenmundial.com/>
- EL WEB DE LES CIENCIES SOCIALS, del professor Andreu Guiu, molt complet
- ENLACES EDUCATIVOS EN ESPAÑOL. < http://www.uv.es/~aliaga/spain.html>
- HISTORIA SIGLO XX. <http://www.historiasiglo20.org/>
- HISTORIATA . Blog de Roderic Ortiz i Gisbert amb nombrosos recursos
educatius per a l’aprenentatge de les Ciències Socials, la Geografia i la Història.
Per als nivells d’ESO i BAT. <http://historiata.wordpress.com/>
- IES BACHILLER SABUCO (Albacete). Ciències Socials. Molt complet: <
http://bachiller.sabuco.com/historia/index.htm>
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 58 -
- IES JUNÍPER SERRA (Baleares): < http://socials.iesjuniperserra.net/>
- NOVELA HISTÓRICA. <http://www.novelahistorica.net/>
- PROFESORFRANCISCO. Ciències Socials: < http://www.profesorfrancisco.es/>
- PROYECTO KAIROS. <http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/ensenanzas.html>
- SOCIALESWEB. <https://sites.google.com/site/socialesweb/>
- XTEC. Ciències Socials. Molt complet: <http://xtec.cat/web/recursos/socials>
c) Webgrafia per a qüestions de Geografia
- EL ORDEN MUNDIAL EN EL SIGLO XXI, blog interessantíssim amb multitud de
recursos. <http://elordenmundial.com/>
- ISAAC BUZO, web d’un docent amb nombroses presentacions de diapositives
sobre geografia. <http://www.isaacbuzo.com/presentaciones/>
d) Diccionaris, enciclopèdies, etc.
- Diccionari.cat
- Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
- Diccionari Normatiu Valencià
- DRAE. Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola
- Enciclopèdia Catalana
- Traductor de Google
- Viquipèdia, l’enciclopèdia digital per excel·lència
- El poder de la palabra, Literatura, Art, Música, Arquitectura, Cinema
- Proverbia, frases fetes, cites de grans autors, màximes morals, etc.
Programació didàctica d’Història del Món Contemporani – 1r de BAT Roderic Ortiz Gisbert
- 59 -
Amablement, acabem amb unes cites:
Allò savi en el savi és l’actitud
“Un professor de filosofia va visitar una vegada el senyor K. i es posà a parlar-li de
la seua saviesa. Al cap d’una estona, li va dir el senyor K.: “T’asseus incòmodament,
parles incòmodament, penses incòmodament”. El professor de filosofia muntà en
còlera i digué: “No era sobre mi que volia saber quelcom, sinó el contingut d’allò que
he dit”. “No té cap contingut”, va dir el senyor K. “Et veig caminar maldestrament i,
mentre t’observe, no assoleixes cap meta. Parles obscurament, i en parlar no dónes
cap llum. En veure la teua actitud, no m’interessa la teua meta”.
Bertolt Brecht, Històries del senyor Keuner
“Simulacro pedagógico : cuando la pedagogía no conduce realmente al
aprendizaje, sino al (des)aprendizaje, es cuando nos encontramos ante el
simulacro, el juego vacío en el que se toman apuntes, se memorizan datos, se
vomitan en el examen y se olvidan nada más acabarlo, donde los profesores hacen
que enseñan y los estudiantes hacen que aprenden, a pesar de que el aprendizaje
no sucede jamás.”
María Acaso, rEDUvolution. Hacer la revolución en la educación
“Jo no vull que les classes siguen divertides, sinó que siguen interessants.”
Boris Mir, conferència a Alcoi, 2 de desembre de 2015