8/8/2019 Teatre

1/7

1

ORGENS: es creu que lorigen del teatre estaria a les

graderies que, a laire lliure, existien annexes als palaus minoics de Cnossos i

Festos, enfront duna plaa en la qual es celebrarien cerimnies i espectacles de

tipus religis i festius.

TEATRE GREC.

EDIFICI.

Els edificis teatrals ms primitius es composaven

dunes estructures de fusta . Els teatres estables de pedra noms es van fer a partir

del s.IVa.c, essent el millor conservat el dEpidaure.

El teatre grec estava composat per:

GRADERIA: ( /caveatheatrum> teatre) lloc destinat als espectadors.

Acostumava a situar-se a les vessants duna colina. A Atenes la primera fila estava

reservada a funcionaris i sacerdots. De la mateixa manera, a Roma les primeres

grades al costat de lorquestra es reservaven als senadors i a lemperador. La cavea

es dividia davall a dalt en ima, media i summa separades per els praecinctiones

8/8/2019 Teatre

2/7

2

Diazoma: passads ample que dividia en dos cossos lauditori excavat en

semicercle excavat a la colina. Roma, praecinctiones : passadissos de circulaci que

es comunicaven entre s per escales radials que distribueixen la graderia en CUNEI

ORQUESTRA: ( : orchestra>

orquestra) espai circular situat entre la primera

fila despectadors i lescena; estava reservada al

cor. Shi accedia per unes portes laterals

(: prodos) i al mig hi havia un altar per

a Dions.Els romans reduirien lorquestra a un

semicercle.

8/8/2019 Teatre

3/7

3

ESCENA: (: scaena> escena) situada darrera del prosceni, tancant-lo per

darrera i pels costats. Als primitius teatres de fusta era una barraca de tela i fusta

on els actors es canviaven. Als teatres de pedra era una construcci de diversos

pisos que representava la faana dun palau o dun temple.A Roma es va

eixamplar lescena que es va transformar en veures recolzada, tamb, per un

edifici daspecte palacial en el qual sobre una porta principal VALVA REGIA i

dues laterals VALVAE HOSPITALIUM.La tarima de lescena es cobreix amb un

sostre que va des daquest edifici fins al proscaenium: prosceni. Les ales de

lescenari parascaenia es transformen en galeries abovedades confornicationes.

8/8/2019 Teatre

4/7

4

ACTORS I MEMBRES DEL COR

Els actors i membres dels cors eren sempre

homes tant a Grcia com a Roma. Tots duien

mscares ( /personae) excepte el

auletes/ tibicines > flautistes. Les mscares

cobrien tota la part davantera del cap i duien

perruques pegades. El vestuari era ms pobre a Grcia que a Roma: els grecs

vestien amb tnica amb mnigues, les de la tragdia eren ms luxoses que les de

la comdia.. A Roma, aquests elements proporcionaven al pblic una informaci

afegida:

el color de la mscara : fosc: home, clar: dona

perruca: rossa: jove; pl-roja: pillastres i parsits; cabellera llarga: soldats; calbs:

alcavots.

roba: blanc: ancians; vistosos colors: joves; prpura: rics; roig: pobres; groc:

prostitutes.

A la tragdia els actors portaven sabates de tal: coturns.

8/8/2019 Teatre

5/7

5

ORGANITZACI I REPRESENTACI TEATRAL.

Va ser el tir Pisstrat qui va instituir la festa de les Grans Dionsies on es van

comenar a representar les tragdies i drames satrics a partir del 535ac. Ms tard al485ac van comenar les representacions de comdia. Lorganitzaci de les

representacions estava a crrec de lEstat: larcont epnim sencarregava de les

tragdies i dels drames satrics; larcont basileus, de les comdies. Les

representacions adoptaven la forma de concurs: cada comedigraf noms

presentava una comdia. Lautor trgic havia de presentar una trilogia ( tres obres)

ms un drama satric.Lespectacle tamb t un origen religi ( cult a Baco) i era subvencionat per lestat i

lentrada era gratuta. Un magistrat dator ludi, junt amb lorganitzador curator

ludi preparava les representacions. Contractava al cap dun grup dactors

dominus gregis.

GNERES TEATRALS.El teatre grec es composava de tres gneres: tragdia, comdia i drama satric.

TRAGDIA: posava a escena els grans problemes de lhome: el dest, la llibertat,

lamor, la mort, langoixa, el paper dels dus. Lluny de les qestions de la vida

quotidiana, els personatges eren herois i dus i els temes venien del mite.

Acostumava a plantejar una situaci dolorosa que noms es superava per mitj de

lhorror.COMDIA: les situacions estaven directament relacionades amb la vida

quotidiana, essent els seus personatges arquetips duna classe social o un tipus

hum determinat procedent de la vida real, el final sempre s feli,

DRAMA SATRIC: era tamb de tema llegendari i heroic, que en ser interpretat per

un cor de stirs, ssers amb aparena animal, produa un efecte cmic.

Tant la tragdia com la comdia tenien relaci amb el culte al du Dions. Esrepresentaven en les festes en honor a aquest du: tragdies i drames satrics

8/8/2019 Teatre

6/7

6

durant les Grans Dionsies al mes ELAPHEBOLION (Mar) i les comdies durant

les Lenees al mes GAMELION (gener)

En totes dues intervenien actors(1.2.3) i un cor integrat per dotze / quinze coreutes,

dirigit per un corifeu, o cap del cor.

ORIGEN: la tragdia derivaria dels ditirambe, cant en honor a Dions. Aristtil

explica letimologia de la paraula tragdia ( tragodia): (tragos)

(cabra) + (ode) (cant). Se suposa que el cor que cantava el ditirambe estava

format per stirs disfressats de cabres. La comdia procedeix dels cants fllics .

Etimologia: ( comodia): ( comos) (colla que cantava a les festes

dionisaques)+ (ode)cant.

GNERES TEATRALS A ROMA

Assumpte, lloc i acci Gneres

A la manera grega

TRAGDIA COMDIA

fabula graeca fabula palliata

A la manera romana fabula praetexta fabula togata

A ms hi havia diversos subgneres molt apreciats pel pblic.

Atelanas: obretes curtes de teatre buf

Mims: pardia de llegendes mitolgiques. Els actors no portaven mscara i podien

ser dones.

Pantomimes: coreografia sense paraules.

ESTRUCTURA DE LA TRAGDIA I DE LA COMDIA.

TRAGDIA

Prleg: situava a lespectadoren els antecedents de lacci.

Prode: cant dentrada del cor.

Episodi: era la part recitada dels actors. Alguns eren gons o enfrontaments

dialogats entre protagonistes i antagonistes.

Estisame: intervenci del cor entre episodis.

8/8/2019 Teatre

7/7

7

xode: cant deixida del cor.

COMDIA.

Prleg: presentava lacci i lheroi principal

Prode: cant dentrada del cor.

Episodi: dileg dentrada del cor.

Episodi: dileg a crrec del actors.

Agon: escena de disputa on es presentaven les dues postures enfrontades a lobra.

Parbasis: el cor parlava directament al pblic, b per alabar lautor, b per a

criticar o per a burlar-se dels personatges o institucions.

xode: part final de lobra en la qual lheroi cmic celebrava la seua victria en mig

duna escena de banquet i festa.