Ἀθήναζε α᾿

M. Balme, G. Lawall L. Miraglia, T. F. Brri

Introductio in linguam Graecam

CAPITVLVM I

Accademia Vivarium Novum

BACCALAUREATVS I LINGVA GRAECA I

LINGVA GRAECA I I 1


LINGVA GRAECA I I 2

() s de fet, ja que

viu cultiva

i, per id, aix doncs

, , no i, tamb

per fa feina

el camp dur, difcil

el pags la vida


LINGVA GRAECA I I 3

sempre est content

sovint lliure

diu estima

o Zeus! fort

infinit prou

produeix, dna bell

sollcit, feiner


LINGVA GRAECA I I 4

les pedres


LINGVA GRAECA I I 5

el temps descansa

molt poc desprs

est cansat ell mateix

crema finalment

agotar no ms

el, -lo


LINGVA GRAECA I I 6

()

1.1. Completa les frases, tot afegint terminacions i/o articles.

1.2. Insereix a les frases segents les paraules adients, traient-les de la columna de lesquerra.

Has de tenir en compte que potser caldr canviar la terminaci de la paraula respecte de la

forma que hi apareix.

1.3. Completa la graella segent.

NOMINATIU ACUSATIU


LINGVA GRAECA I I 7

()



1.6. Insereix a les frases segents les paraules adients, traient-les de la columna de lesquerra.

Has de tenir en compte que potser caldr canviar la terminaci de la paraula respecte de la

forma que hi apareix.


LINGVA GRAECA I I 8

1.7. Subratlla amb una lnia els verbs no contractes i amb doble lnia els contractes.

1.8. Completa aquestes expressions, tot afegint les terminacions o els articles.


LINGVA GRAECA I I 9

Comenam el nostre curs coneixent el protagonista de la nostra histria: una histria narrada en grec, i que sereu capaos dentendre desprs dhaver practicat un poc lalfabet i la pronncia. Dicepolis, com heu llegit, s un pags, un ; aquesta paraula est formada per dos elements; i , i vol dir, poc ms o menys, un que fa feina per ell mateix, s a dir, un petit propietari no subjecte a un altre propietari. Acompanyareu Dicepolis en les diverses vicissituds que viur juntament amb la seva famlia, i, poc a poc, aprendreu la seva llengua: una llengua que era parlada a Grcia fa ms de 2400 anys.

Per poder entendre b el text, primer de tot, haureu de llegir el vocabulari a peu de pgina; desprs, mentre llegiu, tingueu sempre present la columna marginal, que vos ofereix moltes ajudes per a la comprensi del text. En aquesta columna, a ms de moltes imatges que illustren el significat de les paraules noves, hi ha una srie de signes convencionals que serveixen per donar explicacions de manera clara i concisa:

(=) igual a, com ara, en catal, pare = pap (:) s a dir, com ara, en catal, bo : no dolent () contrari de, com ara, en catal, bo dolent (, esdev, s a dir, que la forma de la dreta deriva de la de lesquerra: - > ; pel contrari, el signe < vol dir deriva de, s a dir, que la forma de lesquerra deriva de la de la dreta: < -.

La tercera persona singular del present del verb ser, un verb irregular ds freqentssim, s o .

vocabulari a peu de pgina

expressions tradudes a peu de pgina i emmarcades en un rectangle

tema i terminaci estim-am, estim-es, estim-au la tercera persona singular del present temes 3a sing. present - -

- ->

tema 3a sing. present - ()


LINGVA GRAECA I I 10

efelcstica a)

...

.

b)

el gnere mascul (m.)

femen (f.) neutre (n.)

m. f.

n.

tema i terminacions en substantius i adjectius

els casos: nominatiu i acusatiu

subjecte

verb

atribut

subjecte

verb

compl. directe

la concordana de larticle i ladjectiu

larticle amb els noms propis

Sempra entost de en dos casos:

a) davant una pausa ( , . ; ) b) quan la paraula segent comena per vocal

Aquesta final nom efelcstica (literalment deixada enrere); a ms de a tamb la trobarem, en la mateixa situaci, en altres paraules, que seran indicades al seu temps.

La paraula () s encltica, s a dir, no t accent propi, sin que sestalona en la paraula que la precedeix: s per a que lescriurem sense accent.

En la nostra llengua tenim noms dos gneres: mascul i femen; el grec, en canvi, com el llat, en t un tercer, el neutre (del llat genus neutrum, s a dir, ni lun ni laltre), al qual hi pertanyen especialment substantius que indiquen objectes concrets.

Quan estudiareu un substantiu grec, per tal de recordar-ne el gnere, feu-ho sempre precedit de larticle: per als masculins, per als femenins, per als neutres (la llista de vocabulari daquest captol noms cont substantius masculins, precedits tots de larticle ).

Als substantius, i tamb als adjectius, distingim el tema, s a dir, la part inicial invariable, i les terminacions: el tema expressa el significat fonamental de la paraula (-, lloc, possessi, -, home, -, petit), mentre que les terminacions nominals indiquen, com en catal, el nombre, i com en llat, la funci lgica dins la frase (subjecte, complement directe, complement indirecte...), s a dir, el cas. En les explicacions gramaticals separarem el tema de la terminaci mitjanant un guionet.

En grec hi ha cinc casos; en aquest captol, per, noms estudiarem dos: el nominatiu i lacusatiu.

Nominatiu singular: -. El nominatiu indica el subjecte de la frase; tamb trobarem en nominatiu latribut del verb copulatiu, s a dir, el substantiu o ladjectiu que suneix al verb ser.

Acusatiu singular: -. Lacusatiu indica el complement directe de loraci transitiva, s a dir, aquella en la qual hi ha un verb transitiu. Fixau-vos tamb en la forma de larticle.

Com en llat, el significat fonamental de la frase sobt de les terminacions, i no de lordre de paraules; aix, el mateix significat de la segona frase posada com a exemple abans pot expressar-se amb un altre ordre de paraules:

sense que a suposi un canvi de significat, ja que basta la terminaci per dir que - s el complement directe, i - s el subjecte.

En catal, pel contrari, si diem Dicepolis estima el fill i El fill estima Dicepolis, diem dues coses ben diferents: en el primer cas Dicepolis s el subjecte, en el segon, per, s el complement directe

A no vol dir, per, que lordre de paraules sigui irrellevant en grec: com en llat, lordre sintagmtic t, sobretot, una funci estilstica, i podem dir que, normalment, es posa al principi de la frase la paraula a la qual volem donar rellevncia; aix, dient volem dir s el lloc, que lhome cultiva (i no un petit hort, per exemple).

Larticle i ladjectiu concorden en gnere, nombre i cas amb el substantiu al qual acompanyen. Aquesta regla val tamb per a latribut, quan s un adjectiu: (nominatiu, mascul, singular).

Ls de larticle en grec s el mateix que en catal.

Fixau-vos que el grec empra sovint larticle amb els noms propis: .



exercicis etimologia

Sn moltes les paraules catalanes derivades del grec; es tracta, generalment, de cultismes tcnics de les disciplines humanstiques, com ara la filosofia i la filologia, i de les cincies, com ara la medicina, la matemtica i moltes altres. En general, els hellenismes han passat al catal a travs del llat (cosa que afecta, principalment, a laccentuaci). s important notar que aquests hellenismes tenen, quasib sempre, un equivalent transparent a moltes altres llenges europees; sn, per tant, en paraules de Leopardi, autntics europeismes: aix, per donar noms un exemple (tot i que podrien ser milers) al catal antropologia correspon litali antropologia, el francs antropologie, lalemany Antropologie, langls anthropology, lespanyol antropologa. El lxic intellectual europeu s, quasib tot, dorigen grecollat, i les dues llenges clssiques sn un dels elements constitutius de la identitat cultural substancialment unitria del nostre continent. Els exercicis que trobareu a lapartat detimologia serviran per fer-vos sabedors daquesta importantssima herncia i, alhora, per conixer, a travs de la seva etimologia, el significat de molts dels innumerables hellenismes de la nostra llengua. 1. Entre les paraules gregues que heu trobat als glossaris de les lectures daquest captol, quines podeu reconixer en les paraules catalanes segents? Intentau donar una explicaci etimolgica daquests mots, recorrent al vostre coneixement del grec. a) antropologia b) polisllab c) filosofia d) microscopi 2. En quines de les paraules anteriors (totes elles compostes) reconeixeu derivats de les paraules gregues segents? 1) mira, observa 2) saviesa 3) paraula, discurs 4) sllaba

traducci

1. Tradueix aquestes parelles de frases: a) / La casa s petita

b) / Lhome s fort

c) / Lhome produeix el blat

d) / El lloc dna (produeix) molta feina



e) / Dicepolis no viu a Atenes

2. Tradueix al grec: a) Dicepolis s pags

b) Sempre fa feina al camp

c) Sovint, id, est cansat; de fet, la feina s feixuga

d) Per no descansa; de fet, estima la casa

la formaci de paraules

1. Quina relaci hi ha entre les paraules escrites a esquerra i dreta? Desprs de contestar la pregunta, intenta deduir el significat de les niques dues paraules que encara no coneixes, i (pensa que totes dues es refereixen a persones).

a)

b)

c)

d)

comprensi de text

est aturat

Contesta les preguntes segents: 1. Qu fa ara el pags? Qu fa sempre? 2. Qu produeix el camp? 3. Per qu est content el pags?



cultura i civilitzaci

el petit propietari de terres a Atenes

Dicepolis viu a un lloc de ltica anomenat Collide, a vint quilmetres de distncia dAtenes en direcci sudest.

Encara que Atenes i el seu port, el Pireu, constituen un conglomerat urb molt gran per al mn antic, la major part dels atenesos vivien i treballaven al camp. Lhistoriador atens Tucdides (s. V ae) ens diu que quan, en previsi de la invasi espartana de 431 ae, els habitants del pas van haver de refugiar-se dins les muralles de la ciutat, aquella evacuaci va ser veritablement dolorosa per a gent com aquella, habituada a viure sempre al camp (La guerra del Pelopons, II, 14).

Demter dna el blat a Trioptlem

Aquestes persones eren, majoritriament, pagesos propietaris de terres, com ara Dicepolis. El seus llocs eren petits, duna mitjana entre quatre i vuit hectrees.

Els cultius depenien de la zona: a la plana al voltant dAtenes els productes tpics eren verdures i cereal, bsicament blat; ltica, per, s majoritriament muntanyenca, i aquelles terres pobres eren ms adequades per la vinya, lolivera i la pastura dovelles i cabres (generalment no criaven vaques lleteres).

Tots els pagesos aspiraven a lautoabastiment, per eren pocs els que ho aconseguien (els dos teros del blat consumit pels atenesos era importat): produen excedents doli doliva i de vi, els portaven al mercat dAtenes per vendrels i poder comprar all que no produen ells mateixos.

Des del punt de vista administratiu, la ciutadania atenesa estava dividida en quatre classes, segons un criteri censitari. La classe ms alta, els (avui dia els anomenarem milionaris), estava constituda per aquells

(naturalment, molt poques persones) que posseen terres que produen, al manco, cinquanta medimnes de blat a lany (un medimne tic equival, aproximadament, a una faneca, s a dir, uns 52 litres). La segona classe, tamb bastant reduda, era la dels (els cavallers), les terres dels quals

eren prou per mantenir un cavall (), els membres daquesta classe, a lexrcit, formaven la cavalleria. La tercera classe, la ms nombrosa, era la dels pagesos, petis propietaris de terres com Dicepolis, propietaris dun jou () de bous,

que, per a, eren anomenats ; els zeugites formaven, a lexrcit atens, la infanteria pesant, la famosa infanteria hopltica. La quarta classe eren els , jornalers que no tenien terres, o no en tenien prou per mantenir una famlia, la qual cosa els obligava a fer feina a canvi dun salari; a lexrcit solien servir com a mariners.

Les fonts antigues ens presenten els zeugites com la columna vertebral de la democrcia atenesa: forts feiners, sobris i poc sofisticats, per intelligents; a les comdies dAristfanes sn all oposat als poltics ambiciosos, als cavallers decadents i als comerciants avars. El nom del protagonista de la nostra histria, Dicepolis, s un nom parlant, format a partir de , just, i , ciutat, i significa, ms o manco, ciutad just o el que viu a una ciutat justa: Dicepolis s un personatge de la comdia dAristfanes titulada Els acarnienses, que va ser representada per primera vegada el 426 ae.

Pagesos fent feina



(verbs)

() s

aixeca

s'aixeca

camina

cultiva

descansa

seu

est cansat

es pon (el sol)

castiga

diu

desferma

viu

produeix, dna

fa feina

cava

remuga

duu

estima

crema

est content

(pronoms)

el, l' (pron. feble)

se, es (reflexiu)

(substantius)

el camp

l'home

el pags

la vida

el sol

el lloc

la pedra

la casa

la feina

el blat

el temps

(noms propis)

en Dicepolis

(adjectius)

atens

feiner

inacabable

lliure

suficient

fort

polit

gros

(ac. ) gros

petit

(ac. ) molt

dur

(preposicions)

(+gen.) fora de, des de

(+dat,) en

(+ac.) cap a

(+dat.) davall de

(adverbis)

sempre

molt

, , 1 no

ja no

sovint

finalment

(conjuncions)

per, sin

2 ja que

3 i, per

i, tamb

4 i

5 id

(expressions)

' poc desprs

oh, Zeus!

(interjeccions)

(+voc.) oh!

1 davant consonant, davant vocal o diftong,

davant fricativa (,,) i vocal o diftong amb esperit aspre.

2 partcula postpositiva: sempre la trobarem en segon lloc, mai en principi de frase.

3 partcula postpositiva: sempre la trobarem en segon lloc, mai en principi de frase; moltes vegades no la traduirem.

4 partcula postpositiva: sempre la trobarem en segon lloc, mai en principi de frase; moltes vegades no la traduirem.

5 partcula postpositiva: sempre la trobarem en segon lloc, mai en principi de frase.

Ἀθήναζε α᾿

Documents