volum 5 annex c - web oficial de l'ajuntament de · pdf filepppp llll aaaa...

55

Upload: lydiep

Post on 16-Feb-2018

234 views

Category:

Documents


8 download

TRANSCRIPT

Page 1: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

P L A D ’ O R D E N A C I Ó U R B A N Í S T I C A M U N I C I P A L D E G U A L T A

VOLUM 5 - ANNEXOS CAjuntamentde Gualta

Page 2: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

1

ÍNDEX

ANNEX V. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ............................... 2

1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................... 2

2. OBJECTE DEL PLA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...................................... 2

3. DEFINICIÓ DELS INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA .................. 2

4. RESULTATS DE L’ENQUESTA DE SONDEIG CIUTADÀ .................................. 3

5. COMENTARIS ADDICIONALS RECOLLITS EN L’ENQUESTA ........................... 8

6. RESULTATS DE LA SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA RELATIVA A LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL POUM DE GUALTA ............................................ 8

7. CONCLUSIONS ...................................................................................... 9

8. ANNEX. MODEL D’ENQUESTA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA TRAMESA A GUALTA .................................................................................................. 11

ANNEX VI. MEMÒRIA SOCIAL ................................................................... 12

1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................... 12

2. CONTEXT COMARCAL ........................................................................... 12

3. NECESSITAT I OBJECTIUS DE LA POLÍTICA D’HABITATGE SOCIAL ............. 15

4. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ .................................................................. 15

5. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ .............................................................. 16

6. MOVIMENT MIGRATORI ........................................................................ 16

7. MESURES DE FOMENT DE L’HABITATGE SOSTENIBLE ............................... 17

8. ESTIMACIÓ DE LA POBLACIÓ FUTURA .................................................... 18

9. CREACIÓ DE NOU HABITATGE SOSTENIBLE ............................................ 18

ANNEX VII. MESURES PER A LA MOBILITAT SOSTENIBLE ........................19

1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................... 19

2. CONTEXT ACTUAL ................................................................................ 19

3. MOBILITAT URBANA ............................................................................. 20

4. MOBILITAT INTERURBANA ..................................................................... 20

5. CONCLUSIONS ..................................................................................... 20

6. PLÀNOLS ............................................................................................. 20

ANNEX VIII. GESTIÓ DE RECURSOS HÍDRICS ...........................................21

1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................... 21

2. DESCRIPCIÓ DE LA XARXA D’ABASTAMENT ............................................. 21

3. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL DEL SERVEI D’ABASTAMENT D’AIGUA ........... 21

4. DIAGNOSI DE L’ESTAT ACTUAL DEL SERVEI D’ABASTAMENT ..................... 27

5. PROPOSTA D’ACTUACIONS PER A LA MILLORA DEL SERVEI ....................... 28

5.1. PROPOSTA DE SOLUCIONS ................................................................. 29

6. XARXA DE CALVEGUERAM ..................................................................... 30

7. PLÀNOLS ............................................................................................. 30

ANNEX IX. ESTUDI DE LES INFRAESTRUCTURES I LES XARXES DE SERVEIS .................................................................................................................31

1. INFRAESTRUCTURES DE L’AIGUA ........................................................... 31

2. INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES I DE TELECOMUNICACIÓ .................. 32

ANNEX X. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA ....................37

1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................... 37

2. DELIMITACIÓ DE LES VALORACIONS ...................................................... 37

3. ESTABLIMENT DE PREUS UNITARIS ........................................................ 37

4. LLISTAT D’ACTUACIONS EN SÒL URBANITZABLE I VALORACIÓ DE DESPESES. ............................................................................................................. 37

5. VALORACIONS .................................................................................... 37

6. CONCLUSIONS ..................................................................................... 40

Page 3: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

2

ANNEX V. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

1. INTRODUCCIÓ

En el desenvolupament social, econòmic i urbanístic de qualsevol poble o ciutat, els seus veïns i veïnes són els implicats directes en tot allò que el POUM reculli i, per tant, és imprescindible copsar la seva opinió respecte diverses temàtiques relacionades amb la revisió del planejament És per aquest motiu que, en el marc del Decret Legislatiu 1/2010, de 03 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que incorpora les modificacions de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, en els seus articles 8 i 59, es disposa que en els processos de revisió i de redacció dels plans d’ordenació urbanística municipal s’ha d’incloure, com a documentació integrant d’aquest procés, el programa de participació ciutadana. Aquest programa fa referència a tots els instruments de participació que es duguin a terme en el decurs del procés de formulació i tramitació del pla fins al moment de la seva aprovació, amb la finalitat de garantir els drets d’iniciativa, d’informació i de participació dels ciutadans en els processos de planejament i de gestió.

2. OBJECTE DEL PLA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El programa de participació ciutadana que es presenta defineix tot el procés de participació en la formulació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Gualta, i relaciona els mecanismes de consulta i de participació que es duran a terme, a fi que tots els veïns i veïnes del municipi puguin prendre-hi part de forma activa. D’aquesta forma, és voluntat de l’Ajuntament garantir i donar la certesa a tots els veïns i veïnes del municipi que el POUM complirà amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, és a dir, vetllar perquè el model urbanístic plantejat sigui plenament compatible amb la conservació, la preservació i el respecte amb els recursos naturals, paisatgístics i socials que caracteritzen i donen sentit a un territori, tant en el present i com en el futur.

3. DEFINICIÓ DELS INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

En el marc del procés de redacció del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Gualta, el procés de participació ciutadana es planteja en dues fases:

- Fase I. Estudis Previs - Fase II. Proposta de planejament A continuació es descriuen, per a cadascuna d’aquestes dues fases, els instruments de participació que es duran a terme: FASE I. Participació ciutadana en els estudis previs Dins d’aquesta fase inicial, es planteja la realització de les següents accions de participació: a. Tramesa d’una carta informativa de presentació del procés de redacció del Pla d’Ordenació

Urbana Municipal (POUM), adreçada a tots els veïns i veïnes del municipi, comunicada mitjançant un procés de bustiatge casa per casa. Així mateix, es comunica en aquest escrit la celebració d’una sessió presencial de presentació dels treballs de redacció i de l’equip redactor dels treballs de redacció, i convidant a tothom que hi assisteixi i hi participi.

b. Tramesa adjunta d’una enquesta de sondeig amb diverses qüestions d’interès, relacionades

directa o indirectament amb el POUM, per tal de copsar les inquietuds i els desitjos dels veïns i veïnes del municipi (s’adjunta el model de la mateixa en l’annex al present Programa). Les enquestes degudament complimentades es recolliran en la sessió presencial esmentada (veure punt següent).

c. Celebració d’una sessió presencial (dia 12 de juny de 2009, a les 21h, a la Sala d’Actes del Consistori) de presentació oficial del procés de revisió del POUM i del seu equip redactor. Per altra banda, aquesta sessió presencial té dos objectius complementaris: recollir aquelles enquestes ja complimentades - presentar les línies de treball sobre les que giraran els grups (tallers) de participació

ciutadana que tindran lloc.

d. Constitució i celebració dels grups de treball de caràcter temàtic (dia 27 de juny de 2009 a la Sala d’Actes del Consistori, a partir de les 10h). Es formarà un grup de treball que debatrà sobre cadascun dels següents quatre temàtiques relacionades amb el territori:

- Accessos i Equipaments - Medi Ambient i Patrimoni - Ajustos en el creixement - Sector de serveis - Estany de Poma

e. Recollida de conclusions de cada grup de treball per part de l’equip redactor i tractament de les

dades de l’enquesta de participació ciutadana. f. Redacció del Document de Participació Ciutadana que formarà part de la documentació a

entregar a l’Ajuntament com a Estudis Previs. Aquest document de síntesi ha de recollir totes aquelles conclusions i aspectes a tenir en compte en la redacció del POUM, de forma que es vegi reflectit, en la mesura del possible, tot allò que els veïns i veïnes han manifestat.

g. Celebració d’una sessió de presentació dels Estudis Previs (dia 17 de juliol de 2009 a les 21h a

la Sala d’Actes del Consistori, a les 21h) dels Estudis Previs redactats en el marc de la redacció del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, en la que s’inclou la presentació del contingut del Document de Participació Ciutadana.

Page 4: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

3

16-25 0%

26-35 0%

36-45 43%

46-55 19%

56-65 19%

mes de 65 19%

No contesten 0%

Franges d'edat de la població que ha respost l'enqu esta

Fase II. Participació Ciutadana en la Proposta de Planejament Un cop es disposi de la proposta de planejament que defineixi el nou POUM, és voluntat de l’Ajuntament d’exposar a la ciutadania el model d’ordenació plantejat, a fi que es conegui amb detall la proposta de desenvolupament urbanístic del municipi plantejada per als propers anys, així com els criteris emprats per a definir-lo. La fórmula d’exposició del model d’ordenació s’estudiarà conjuntament entre l’Ajuntament i l’equip redactor, valorant la millor funcionalitat d’accés a la informació que ofereixen les diverses alternatives possibles (pàgina web, pannells informatius, etc.). Tanmateix, al llarg del procés de revisió, tots els veïns i veïnes tenen dret a manifestar qualsevol observació o opinió respecte l’ordenació mitjançant la presentació formal d’al·legacions o suggeriments, durant els períodes d’informació i exposició pública, que s’han d’anunciar i publicar en butlletins i diaris oficials i no oficials (tauler d’anuncis, premsa, etc.) Segons la legislació urbanística vigent a Catalunya, les fases d’exposició pública seran les següents: 1. Aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Gualta per part del Ple

Municipal 2. Obertura del període d’informació i d’exposició pública pel termini d’un mes a partir de la

publicació de l’acord als butlletins oficials (BOP i DOGC), en la que es podran formular i presentar al·legacions, suggeriments i propostes. En aquest període s’establiran els mecanismes necessaris per a: - Rebre informació i assessorament sobre el contingut del Projecte de Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal, - Consultar directament els documents continguts en el mateix, - Facilitar reunions amb l’equip de tècnics redactors del POUM.

3. Resposta individualitzada a les al·legacions presentades que contindrà:

- Informe tècnic, elaborat per l’equip redactor - Resolució municipal - Modificacions derivades de l’al·legació, si s’escau

Amb caràcter previ a l’aprovació provisional del POUM es podrà realitzar una segona sessió informativa oberta a tota la ciutadania, a fi d’informar els canvis introduïts respecte el plantejament inicial, i per tant, de donar a conèixer l’última versió de la redacció del planejament. Nogensmenys, l’Ajuntament podrà optar per qualsevol altre instrument de comunicació que garanteixi una difusió general. Fase III. Participació ciutadana en l’aprovació definitiva del POUM Una vegada aprovat definitivament el Pla, l’Ajuntament exposarà la documentació definitiva i posarà a disposició el material informatiu emprat per a la redacció del POUM, amb l’objectiu de difondre els continguts generals i de desenvolupament del nou POUM aprovats definitivament. Per a aquesta difusió ha d’utilitzar tots els mitjans al seu abast (web, butlletí municipal i qualsevol altre mitjà que en garanteixi una difusió general).

4. RESULTATS DE L’ENQUESTA DE SONDEIG CIUTADÀ

4.1 Marc general de resposta En conjunt, es repartiren un total de 110 enquestes casa per casa, de les quals se’n varen tornar 16, és a dir, aproximadament un 14.5% d’índex de retorn. Respecte la població censada del moment (347 habitants de dret l’any 2008), aquest índex de retorn representa un 4,6% de participació. No obstant, cal esmentar que, donat que l’enquesta s’ha repartit pel mode de bustiatge, i que part dels habitatges del nucli urbà del municipi són de caràcter de segona residència, ocupats esporàdicament per famílies no residents a Gualta, el càlcul del percentatge de participació activa basat en el retorn de l’enquesta per part de la població censada és poc representatiu, doncs és probable que part de les enquestes l’hagin respost persones que no estiguin censades en el municipi. 4.2 Dades generals de la població que ha respost Les dades generals de la població que ha respost l’enquesta són les següents:

Per sexe Número %

Masculí 9 56,2 Femení 7 43,7 No contesten 0 0 TOTAL 16 100

Per franges d’edat

Número %

16-25 0 0,0 26-35 0 0,0 36-45 7 43,8 46-55 3 18,8 56-65 3 18,8 Més de 65 3 18,8 No contesten 0 0,0 TOTAL 16 100

Per estudis Número %

sense estudis 0 0,0 primaris 3 18,8 secundaris 3 18,8 universitaris 10 62,5 no contesten 0 0,0 TOTAL 16 100

Page 5: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

4

sense estudis 0%

primaris 19%

secundaris 19%

universitaris 62%

no contesten 0%

Nivell d'estudis de la població que ha respost l'en questa

Segons naixement a Gualta

Número %

Si 5 31,2 No 11 67,3 No contesten 0 0 TOTAL 16 100 Anys de residència d’aquells que no hi han nascut:

Franges d’anys de residència

Número Mitjana d’anys de residència

de 1 a 10 5 4 de 11 a 20 2 14 més de 20 3 34 TOTAL 10 4.3 Anàlisi estadístic de les preguntes enquestades PREGUNTA 1: Com valores la qualitat de vida a Gualta?

Qualitat de vida Número %

MOLT BONA 2 12,5 BONA 8 50,0 REGULAR 5 31,3 DOLENTA 0 0,0 MOLT DOLENTA 1 6,3 TOTAL 16 100

PREGUNTA 2: Creus que el municipi té alguna mancança de serveis i equipaments? Mancances en serveis i equipaments

Número %

Si 15 93,8 No 1 6,3 TOTAL 16 100

Quins? Tipus de servei o equipament

Número %

SANITARI 1 2,6 EDUCACIONAL 5 12,8 COMERCIAL 4 10,3 TRANSPORT PUBLIC 10 25,6

PARCS PUBLICS 2 5,1 ESPORTIVA 4 10,3 DEIXALLERIA MUNICIPAL

7 17,9

ALTRES 6 15,4 TOTAL 39 100

Creus que el municipi té alguna mancança de serveis o equipaments?

93,8

6,3

SI NO

2,6

12,810,3

25,6

5,1

10,3

17,9

15,4

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

%

SA

NIT

AR

I

ED

UC

AC

ION

AL

CO

ME

RC

IAL

TR

AN

SP

OR

TP

UB

LIC

PA

RC

S P

UB

LIC

S

ES

PO

RT

IVA

DE

IXA

LLE

RIA

MU

NIC

IPA

L

ALT

RE

S

Mancances en serveis o equipaments

Page 6: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

5

PREGUNTA 3: Creus que hi ha algun sector econòmic que caldria potenciar?

Sectors econòmics a potenciar

Número %

Si 11 68,7 No 5 31,3 TOTAL 16 100 Quins? Sector a potenciar

Número %

TURISTIC 4 22,2 AGRICOLA 3 16,7 COMERCIAL I SERVEIS 8 44,4

INDUSTRIA 2 11,1 ALTRES 1 5,6 TOTAL 18 100

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

TURISTIC AGRICOLA COMERCIAL ISERVEIS

INDUSTRIA ALTRES

22,2

16,7

44,4

11,1

5,6

%

Necessitat de potenciació de sectors d'economia

68,7

31,3

Creus que és necessari potenciar algun sector econò mic?

SI NO

PREGUNTA 4: En relació amb el creixement urbanístic, amb quina de les següents opcions estaries més d’acord? Sector a potenciar Número %

En extensió 2 11,1 En densitat 1 5,6 Equilibrat 11 61,1 No necessitat de créixer

4 22,2

NS/NC 0 0,0 TOTAL 18 100

11,1

5,6

61,1

22,2

0,0

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

%En extensió En densitat Equilibrat No necessitat de

créixerNS/NC

Necessitat de creixement i tipus

Page 7: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

6

PREGUNTA 5: Quina és la vostra valoració general respecte les obres o actuacions de millora que s’han realitzat en el municipi en els últims anys? Valoració d’obres i actuacions Número %

MOLT BONA 0 0,0 BONA 8 50,0 REGULAR 5 31,3 DOLENTA 2 12,5 MOLT DOLENTA 1 6,3 TOTAL 16 100

PREGUNTA 6: Del sòl disponible al municipi, a quin dels següents donaríeu més prioritat? (pots marcar diverses opcions) Prioritat d’ús del sòl disponible

Número %

Habitatges 4 14,8 Equipaments 13 48,1 Act. Econòmiques no industrials

4 14,8

Indústria 1 3,7 Act. Agrícoles 1 3,7 Espais naturals 4 14,8 NS/NC 0 0,0 TOTAL 27 100

0,0

50,0

31,3

12,5

6,3

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

%

MOLT BONA BONA REGULAR DOLENTA MOLT DOLENTA

Valoració de les obres i actuacions executades rece ntment en el municipi

14,8

48,1

14,8

3,7 3,7

14,8

0,00,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

45,0

50,0

%Habitatges Equipaments Act.

Econòmiques noindustrials

Indústria Act. Agrícoles Espais naturals NS/NC

Prioritat d'ús del sòl disponible en el municipi

Page 8: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

7

PREGUNTA 7: Quin tipus d’habitatge creus que és millor per al creixement del poble? (pots marcar diverses opcions)

Tipus d’habitatge Número %

Unifamiliar aïllat nou 10 35,7 Unifamiliar adossat nou 1 3,6

Unifamiliar adossat rehabilitat 10 35,7

Pisos nous 1 3,6 Pisos rehabilitats 4 14,3 Pisos o habit. Oficials 2 7,1 NS/NC 0 0,0 TOTAL 28 100

PREGUNTA 8: Creus que la gent jove té tendència a quedar-se a viure a Gualta? Tendència a quedar-se a viure en el municipi

Número %

Si 1 6,2 No 14 87,5 No sap/no contesta 1 6,2 TOTAL 16 100

Motius:

Motius per no quedar-se Número %

Per manca habitatge a preu assequible

8 38,1

Per manca d'oferta laboral en el municipi 4 19,0

Per oferta laboral fora el municipi 5 23,8 Altres factors 3 14,3 NS/NC 1 4,8 TOTAL 21 100

35,7

3,6

35,7

3,6

14,3

7,1

0,00,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

%Unifamiliar aïllat

nouUnifamiliar

adossat nouUnifamiliaradossatrehabilitat

Pisos nous Pisosrehabilitats

Pisos o habit.Oficials

NS/NC

Tipus d'habitatge

6,2

87,5

6,2

Creus que la gent jove té tendència a qued ar-se a v iu re a Gualta?

si no No sap

38,1

19,0

23,8

14,3

4,8

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

%Per manca habitatge a

preu assequiblePer manca d'oferta

laboral en el municipiPer oferta laboral fora

el municipiAltres factors NS/NC

Factors causants de la no residència de la gent jov e en el municipi

Page 9: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

8

5. COMENTARIS ADDICIONALS RECOLLITS EN L’ENQUESTA

L’últim apartat de l’enquesta de sondeig distribuïda entre els veïns es destina a que la persona enquestada pugui aportar qualsevol opinió o punt de vista sobre el qual no s’hagi preguntat prèviament, i que consideri necessari o important de manifestar, a fi i a efecte que l’Ajuntament i l’equip redactor en tinguin constància. En aquest sentit, cal remarcar que els comentaris que tot seguit s’exposen són un llistat recopilat d’allò que consta en totes les enquestes contestades, agrupades per temàtica general del municipi o per qüestions puntuals i, dins del primer dels grups esmentats, desglossat per temàtica concreta (urbanisme, serveis, medi ambient i territori, sòcio-economia...) Els comentaris recollits per diverses temàtiques són els següents: Urbanisme - Diposar d’un POUM amb un creixement urbanístic equilibrat que mantingui Gualta com a poble

agrícola que és, sense perdre l’essència que altres pobles veïns han perdut. Serveis - Cal millorar l’abastament d’aigua potable al municipi, donat que la pressió de l’aigua distribuïda

és sovint insuficient - Cal potenciar les xarxes de telecomunicacions i les noves tecnologies lligades amb l’internet en

el municipi - Cal donar facilitat i promoure les energies renovables i l’ús eficient dels recursos naturals

(energia solar, aprofitament d’aigües de pluja, etc.) - Cal dota el municipi d’una deixalleria municipal - Cal tenir més nets i endreçats els punts de contenidors i els carrers en general. - Es troba a faltar l’existència d’un pavelló cobert i/o piscina. Transports i vialitat - Oportunitat de regular el trànsit rodat per determinats carrers del municipi, per a evitar

situacions de soroll, excés de trànsit, situacions de perill i d’inseguritat, etc. - Cal millorar i fomentar el transport públic per a facilitar la mobilitat inter-municipal dels veïns de

Gualta (especialment gent gran i gent jove) cap a altres municipis, especialment Torroella de Montgrí.

- Cal millorar l’accés principal al poble pel que fa al trànsit rodat Medi ambient i territori - Cal defensar el patrimoni natural i agrícola del desenvolupament urbanístic desmesurat

6. RESULTATS DE LA SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA RELATIVA A LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL POUM DE GUALTA

Tal i com s’ha esmentat en les fases del procés de participació ciutadana que s’ha celebrat a Gualta, una part important d’aquest procés bascula sobre els tallers de participació que es varen celebrar el dia 27 de juny de 2009 durant dues hores (de 10h a 12h del matí), i en la que es varen tractar les següents línies estratègiques que han de marcar la redacció del nouo POUM: - Accessos i equipaments - Medi Ambient i Patrimoni - Creixement - Estany de Poma

En aquests quatre grups de treball, es va comptar amb la participació de 7 persones. Com a resultat d’aquesta sessió, a continuació es detalla l’acta de la sessió que va recollir els resultats obtinguts, i que varen ser consensuats amb els assistents: 1. ACCESSOS I EQUIPAMENTS Es comenta la falta de qualsevol mena de transport públic. Tan sols es fa el transport escolar per part del Consell Comarcal. Per desplaçar-se a Barcelona, cal agafar el tren a l’estació de Flaçà o agafar un autobús a Torroella de Montgrí, amb dos serveis diaris. Es parla de la xarxa de cicloturisme, impulsada per la Diputació ( Xarxa de vies verdes) i per l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal. Un problema a nivell de comunicació en bicicleta és la travessia de la carretera comarcal GI-643. S’apunta una possible sol.lució consistent en un pas soterrani aprofitant els desnivells existents. Es valora negativament l’excés de velocitat dels vehicles per aquesta carretera GI-643 i s’apunta la possible construcció d’una rotonda per tal d’evitar-ho. Els accessos al nucli tenen lloc actualment a partir del Pont Llegí situat a ponent de la carretera i a partir de l’accés de llevant paral.lel al canal del Daró. Es valora de forma positiva aquesta diversificació d’accessos, que convé mantenir. Es fa un comentari general sobre l’excés de velocitat dels vehicles al seu pas pel centre del municipi. També hi ha la percepció que cal senyalitzar bé els espais públics del nucli urbà. Pel que fa als aparcaments, hi ha dues grans bosses, pero no s’utilitzen i la gent segueix aparcant els cotxes al mig dels carrers del poble. Es comenta la possible peatonalització del nucli, reduïnt els accessos als mínims necessaris pels veïns i s’apunten mesures dissuasòries. Es comenta el problema de l’accés per la mota del riu Daró com un tema a estudiar. També cal tenir en compte un projecte de la variant a Fontanilles. Pel que fa a la xarxa de camins públics, hi ha un sistema de comunicació que cal millorar puntualment. En relació al tema dels equipaments es parla de la deixalleria, les escoles, el camp de futbol, el dispensari i el local polivalent. El servei de deixalleria mòbil del Consell comarcal ve només un cop cada dos mesos. Fora d’això, es pot anar a portar deixalles a Corçà. Es comenta la possible organització d’un centre de recepció de deixalles al municipi. Les escoles van tancar cap el 1990. Actualment la mainada ( que són uns 25 nens, molts d’ells fills d’immigrants ) van a escola a Torroella, pública o privada. El centre cívic, instal.lat als baixos de l’Ajuntament obre cada tarda i funciona bé. El local polivalent situat a la plaça de Catalunya, en canvi, està infrautilitzat i no s’aprofita prou. Es parla d’un possible desplaçament de l’actual camp de futbol, que no es veu clar quins aventatges tindria. El dispensari mèdic funciona molt bé. 2. SECTORS DE CREIXEMENT Es veu bé el creixement del nucli urbà cap als sectors de ponent sempre i quan siguin de baixa densitat. El model de creixement hauria de ser del tipus mitjà. Es comenta el cas de les grans cases entre mitgeres existents en el nucli urbà i que podrien ser objecte de divisions horitzontals, amb la qual cosa es podria donar resposta a les necessitats d’habitatge per a gent jove i al mateix temps es revitalitzaria el teixit urbà existent. Actualment es comenta que aquest nucli és habitat per població immigrant en règim de lloguer, que hi viu en males condicions per la manca de manteniment dels immobles.

Page 10: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

9

3. MEDI AMBIENT I PATRIMONI Es comenta l’element del Rec del Molí, declarat BCIL recentment. També es parla de la Font Pascuala, en la que hi ha una servitud de pas. Hi ha el dubte de si actualment l’accés a la font és tancat o obert. Es parla de l’element de les fileres de xiprers com a element paisatgístic a tenir en compte en el catàleg d’elements a protegir. Els redactors del POUM apunten el tema de la futura redacció del Catàleg de Masies i cases rurals així com el catàleg d’elements de patrimoni arquitectònic i patrimoni natural. Es parla de les zones inundables fent referència al document de l’Inuncat redactat pel Consell Comarcal a partir dels plànols del Pla d’Estructura Fluvial (PEF) del Baix Ter fets per l’Agència Catalana de l’Aigua. 4. SECTOR DE SERVEIS/ ESTANY DE POMA El redactor comenta que caldrà replantejar aquest sector a partir del fet que el sector industrial marcat per les Normes Subsidiàries no ha tirat endavant. Es comenta que aquest sector ha anat tirant endavant a base de peces aïllades i sense serveis existents. Les naus actuals tiren a partir de foses sèptiques. A més, es parla del fet que estan situades en zona potencialment de risc d’inundació.

7. CONCLUSIONS

Un cop realitzada l’anàlisi estadística dels resultats obtinguts, es poden extreure un conjunt de comentaris al respecte, a mode de conclusió: a. Respecte les característiques generals de la població enquestada - En conjunt, s'han repartit un total de 110 enquestes casa per casa, de les quals se’n varen

tornar 16, és a dir, aproximadament un 14,5% d’índex de retorn. Es considera que aquesta mostra és suficientment representativa de l’univers format per la totalitat de les enquestes repartides, per la qual cosa, els resultats poden ser interpretats com a representatius, si bé en cas d’haver recollit més enquestes respostes, el grau de fiabilitat seria més elevat.

- La majoria de la població està compresa en unes franges d’edat entre els 36 i els 45 anys

(43,8%, pràcticament la meitat de les enquestes retornades), seguida a parts iguals dels segments de població de més edat (18,8% de la població a partir de 65 anys), 18,8% de 56 a 65 anys, i també 18,8% d’entre 46 i 55 anys. Es troba a faltar la participació de la gent més jove, per sota de 35 anys, dels quals no se n’ha tornat cap enquesta.

- La majoria de la població que ha respost l’enquesta gaudeix d’un nivell d’estudis superiors (un

62,5% del total de les enquestes), fet que és força inusual en municipis petits. Es considera en general que el grau de formació de la població que ha respost l’enquesta és mitjà – alt, fet que garanteix unes respostes amb un grau de fidelitat i coneixement alt.

- Per altra banda, la majoria de les enquestes retornades corresponen a persones no nascudes a

Gualta (un 67%), per bé que la majoria fa més de vint anys que hi viuen, amb la qual cosa, tenen un grau de coneixement del poble prou alt.

b. Preguntes relatives a la qualitat de vida en el municipi - La meitat de les enquestes coincideixen en manifestar que el grau de qualitat de vida de què

gaudeixen vivint a Gualta és bo (50%), mentre que un 31% de la població qualifica com a regular la qualitat de vida en el poble. Aquest últim segment de població és el que, per tant, manifesta més quantitat de mancances o dèficits en el poble. Cal remarcar també la presència d’extrems en les respostes, ja que un 12,5% creu que la qualitat de vida al poble és molt bona, mentre que un 6,3% creu just el contrari, és a dir, molt dolenta.

- Efectivament, la majoria de la població enquestada manifesta que el municipi té algunes

mancances, especialment relatives al transport públic (un 26%, amb diferència respecte la resta), seguit de la mancança d’una deixalleria municipal o d’un espai per a dipositar els residus (un 18%) i els serveis educacionals, comercials i esportius, per aquest ordre. Els parcs públics resten en últim lloc.

- També es conclou que cal resoldre determinats punts crítics de comunicació, com és el pas

peatonal per la carretera GI-643, ja que actualment representa un perill i una barrera física per als vianants i els ciclistes.

- Lligat amb la temàtica del transport i la vialitat, cal adoptar mesures per a reduir la velocitat

dels vehicles per dins del poble, així com estudiar fórmules que permetin l’estacionament de vehicles a l’entrada del casc urbà, i l’accés peatonal de la gent que el visita (a excepció dels veïns).

- També lligat amb aquests dèficits, es correspon a afirmar que cal potenciar els sectors

econòmics lligats amb els serveis, comercials i turistics (66,5% entre els dos grups), seguit, però del sector agrícola.

- Per tant, la població manifesta que cal treballar en potenciar la presència d’un transport públic

intermunicipal que comuniqui Gualta amb els pobles del voltant i especialment amb Torroella de Montgrí, així com també en la presència de comerços que cobreixin les necessitats bàsiques de la població. Això sense oblidar que el sector agrícola i els espais naturals en general, que és el que marca el caràcter del municipi, ha de tenir-hi un paper rellevant, fet a tenir en compte en les diverses qualificacions del sòl en el POUM

- En quant a la pregunta relativa a la tendència de la gent jove a quedar-se a viure en el

municipi, la resposta clarament predominant és el ‘no’ amb un 87,5% de les respostes. Els motius principals exposats són, per aquest ordre, per la manca d’habitatge a preu assequible, per l’oferta laboral fora del municipi i per manca d’oferta laboral en el mateix municipi. Pel que fa a l’habitatge assequible, la planificació d’habitatge protegit en el nou POUM pot ajudar a disposar d’oferta d’habitatge a preu taxat.

- En la pregunta sobre el grau de satisfacció de les obres i actuacions en general que s’han

executat darrerament a Gualta, la població presenta un grau de satisfacció ‘bo’ (en un 50% dels casos) o ‘regular’ (en un 31%); per tant, més d’un 80% de les enquestes manifesten en general una valoració acceptable de les actuacions en general dutes a terme a Gualta en els últims anys. No obstant, també cal tenir present que pràcticament el 20% restant manifestes una valoració dolenta o molt dolenta de les obres i actuacions dutes a terme a Gualta.

c. Preguntes relatives al desenvolupament urbanístic - La majoria de la població enquestada manifesta la seva conformitat amb un model de

desenvolupament urbanístic sostenible i equilibrat en el territori (un 61%), fet que reforça la

Page 11: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

10

necessitat de determinats serveis. Fins i tot un 22% manifesta que no caldria créixer, fet que també coincideix amb alguns comentaris rebuts al respecte, de no perdre la idiosincràsia de Gualta com a poble. Per altra banda, també hi ha un 11% que creu que s’ha de créixer en extensió, i un 5% minoritari que el creixement ha de ser en densitat.

- En quant a la prioritat del sòl, la majoria coincideix en remarcar, per aquest ordre, les següents

prioritats a tenir en compte en el nou POUM: - Equipaments, en un 48% - Habitatges, en un 15% - Espais naturals, en un 15% - Activitats econòmiques no industrials, en un 15% En aquest sentit, i tenint en compte les respostes predominants en la pregunta relativa a les mancances detectades en el municipi (en la que la majoria ha respost dèficits en el transport públic, deixalleria i serveis educacionals, comercials i esportius, per aquest ordre), es pot entendre que la resposta a la pregunta relativa a la prioritat del sòl, va lligada al desig de la població a destinar sòl a transport públic (parada de bus, per exemple) i/o a la possibilitat de disposar de nou d’una escola pública, per exemple, i òbviament, d’una instal·lació per a dipositar i transferir de forma selectiva els residus. També s’entén com a equipament i servei, dotar a Gualta d’una xarxa d’internet suficient per a donar cobertura a la població.

- Per altra banda, cal ressaltar el desig de la població a prioritzar l’ús de protecció del sòl com a

agrícola i d’espais naturals (bé rústics o bé zones verdes urbanes). - En aquest últim sentit, pel que fa al tipus d’habitatge desitjat per la població, aquesta respon

per igual amb un 38% de les enquestes respostes, en un tipus d’habitatge aïllat de nova construcció i d’habitatge unifamiliar rehabilitat (entès com a rehabilitació d’edificis i habitatges entre mitgeres del casc urbà del municipi, fent-ne divisions horitzontals, per exemple), ja que en aquest sentit, un 14% manifesta també la necessitat de rehabilitar pisos existents en el poble. La resta de tipologies edificatòries són de caràcter més minoritari, inclosos els habitatges de protecció oficial.

Page 12: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

11

8. ANNEX. MODEL D’ENQUESTA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA TRAMESA A GUALTA

POUM DE GUALTA Rettt ENQUESTA PÚBLICA PER AL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA (POUM) DEL MUNICIPI DE GUALTA __________________________________________ 1. Com valoraríeu la qualitat de vida a Gualta? � Molt bona � Bona � Regular � Dolenta � Molt dolenta 2. Creieu que el municipi té alguna mancança de serveis i equipaments?

� Si � No Quina? � Sanitària i d’assistència social � Educacional � Comercial � Transport Públic � Parcs Públics � Deixalleria Municipal � Esportiva � Altres:.......................................................... 3. Creieu que hi ha algun sector econòmic que caldria potenciar?

� Si � No � Quin?

� Hosteleria i turisme � Agrícola � Comercial i de serveis � Indústria � Altres:............................................................ 4. En relació amb el creixement urbanístic, amb quina de les següents opcions estaríeu

més d’acord? � S’hauria de créixer en extensió encara que això suposés una pèrdua d’alguns espais agrícoles, i

no en densitat � S’hauria de créixer en densitat, encara que això suposés una major alçada dels edificis, i no

extensió � Un creixement equilibrat, tant en extensió com en densitat � No s’hauria de créixer � No ho sé / no ho vull contestar 5. Quina és la vostra valoració general respecte les obres o actuacions de millora que

s’han realitzat en el municipi en els últims anys? � Molt bona � Bona � Regular � Dolenta � Molt dolenta 6. Del sòl disponible al municipi, a quin dels següents donaríeu més prioritat? (pots

marcar diverses opcions) � Ús per als habitatges � Ús per a equipaments (educacionals, sanitaris i d’assistència social, esportius, comercials,

transports públics...) � Ús per a activitats econòmiques no industrials (comerços, serveis, empreses...) � Ús per a la indústria � Ús per a activitats agrícoles � Ús dedicat a espais naturals � No ho sé / no ho vull contestar

7. Quin tipus d’habitatge creieu que és millor per al creixement del poble? (pots marcar diverses opcions)

� Habitatge unifamiliar adossat � Habitatge unifamiliar aïllat � Habitatge unifamiliar adossat rehabilitat � Pisos i/o apartaments nous � Pisos i/o apartaments rehabilitats � Pisos i/o apartaments de protecció oficial � No ho sé / no ho vull contestar 8. Creieu que la gent jove té tendència a quedar-se a viure a Gualta?

� Si � No Perquè? � Per manca d’habitatges a preu assequible � Per manca d’alguna oferta laboral específica en el municipi � Per oferta laboral general fora del municipi � Altres � No ho sé / no ho vull contestar 9. Finalment, algunes preguntes genèriques: Sexe: � Masculí � Femení

Edat: � De 16 a 25 anys � De 26 a 35 anys � De 36 a 45 anys � De 46 a 55 anys � De 56 a 65 anys � Més de 65 anys Nivell d’estudis: � Sense estudis � Primaris � Secundaris � Universitaris Vareu néixer a Gualta? � Sí � No En cas que no hi hàgiu nascut, quants anys fa que hi viviu? ........... 10. Voleu afegir algun comentari sobre les qüestions plantejades, o qualsevol altre tema lligat amb la revisió del POUM que creieu d’interès? ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ (Podeu retornar l’enquesta omplerta el mateix dia de la presentació, o bé dipositar-la a la

bústia de l’Ajuntament)

Page 13: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

12

ANNEX VI. MEMÒRIA SOCIAL

1. INTRODUCCIÓ

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal proposat per a Gualta té present la necessitat de contribuir, des dels instruments de planejament urbanístic, a pal·liar les dificultats d’accés a l’habitatge. D’aquesta manera, al costat dels objectius de requalificació mediambiental com a fonament del desenvolupament de Gualta i d’equilibri i diversificació de la seva estructura socioeconòmica, el POUM integra també l’objectiu de captació de sectors de població jove que puguin fixar la seva residència en el municipi. Els diversos col·lectius que constitueixen la població de Gualta han de poder participar tots de les dinàmiques de revitalització i millora de la qualitat de vida que el POUM pretén impulsar. D’aquesta manera, el document actual s’insereix plenament en l’esperit i el contingut del Decret Legislatiu 1/2010, de 03 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que incorpora les modificacions de la Llei 3/2012, de 22 de febrer; per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local, la qual té entre les seves principals raons de ser la voluntat d’impulsar les polítiques d’habitatge social. Responent als requeriments d’aquesta Llei, el POUM incorpora aquesta memòria social per explicitar i justificar els objectius i les propostes relatives a la producció d’habitatge assequible, d’acord amb el que disposa la Llei d’Urbanisme. En referència a la qüestió de l’habitatge assequible, cal dir que Gualta és un municipi que entra dins la categoria de municipi d’escassa complexitat urbanística en els termes en els que ho defineix la Llei 3/2012 de 22 de febrer en el seu article 57.3.b. Per tant es considera un municipi eximit de l’obligació de preveure la reserva d’habitatge assequible. L’Ajuntament, malgrat això, ha manifestat la seva voluntat de fomentar l’habitatge assequible i fer-ne una certa reserva en aquest Pla d’Ordenació Urbanística.

2. CONTEXT COMARCAL

Gualta és un nucli rural característic de la zona del Baix Ter, connectat estretament a nivell de població, de desplaçaments diaris i a nivell comercial i d’equipaments amb Torroella de Montgrí i altres nuclis de l’entorn com ara Ullà, Parlavà, Fontanilles o Palau-Sator. La seva situació, en una plana agrícola regada per les aigües del Ter i del Daró, ha comportat històricament una clara vocació agrícola que encara avui es manté. La seva estructura econòmica i productiva es basa sobretot doncs en el sector agrari, especialment en els conreus de regadiu. Es tracta d’un municipi amb una estructura típica de nucli rural ben consolidat, amb cases vinculades a les explotacions dels entorns i la presència de petits comerços i activitats terciàries. La indústria, enfront de l’activitat agrícola, té un paper secundari en l’estructura econòmica del municipi. Al Baix Empordà, la distribució de la població al llarg dels anys ha seguit la mateixa tendència. El territori unitari més extens és la plana al·luvial (entre la Bisbal i Torroella de Montgrí) on hi trobem un escampall de petits nuclis rurals arrelats a l’època medieval que actualment configuren un valuós llegat històric i cultural. Les Gavarres, les muntanyes del Baix Empordà, van anar acollint masos i petits nuclis disseminats que vivien de la vinya i de les explotacions forestals.

Comencem a analitzar les dades de la població des de 1877. L’evolució és molt diferent entre l’Alt i el Baix Empordà; mentre l’Alt a partir del 1880 inicia una pèrdua de població que durarà 100 anys, al Baix, aquest procés comença uns anys posteriors, quasi bé 50 anys més tard. Aquest fet es deu a la importància de la indústria (bàsicament del suro) que retarda la crisi. Si observem el pes de la població en cada un dels sistemes respecte el total de la comarca, veiem que a principis del segle XX el Baix Empordà té un comportament marcadament dual i molt ben diferenciat. El litoral creix en pes respecte el total de la comarca i la plana decreix. Aquesta és també la tendència que s’iniciarà a partir dels anys 60. La Bisbal i tota la seva àrea manté el mateix percentatge de pes respecte el total de la comarca en tota la seqüència temporal que s’analitza.

Page 14: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

13

Al Baix Empordà, com ja hem apuntat anteriorment, la pèrdua de població s’inicia més tard, entre 1910 i el 1940. Els sistemes d’aquesta comarca tenen un comportament molt similar entre ells. Excepte una davallada forta dels municipis de la plana i la Bisbal a finals del 1800, la tendència és anar perdent progressivament població a partir del 1910 fins l’arribada dels anys 50 on s’inverteix la tendència i l’augment és espectacular, bàsicament als municipis del litoral. La seqüència de mapes de població reflecteix les dinàmiques demogràfiques en relació a l’estoc inicial. Aquest estoc demogràfic ha oscil·lat en el temps com a conseqüència d’unes dinàmiques que, a trets generals, venen marcades per dos fets: el decreixement dels municipis interiors i l’important creixement dels municipis del litoral juntament amb Figueres i La Bisbal. La tendència que s’inicia amb la dècada que va del 60 al 70 és la tendència que marcarà tota l’evolució demogràfica de l’Empordà. La imatge de repartiment de població a escala municipal de la primera dècada és molt similar però amb menys intensitat que al final dels anys 90. la població estable a la dècada dels 60-70 té encara certa importància, bàsicament en municipis de l’interior i de la costa, cal destacar Pals, Castelló d’Empúries i l’Escala. Però la tendència que marcarà tota l’evolució, la pèrdua constant de població als municipis de muntanya i la plana interior, ja s¡inicia en aquesta dècada 60-70. Aquest comportament contrasta amb dècades anteriors, on el ritme de creixement en aquests municipis era més estable.

Al Baix Empordà, l’àrea de Verges i la capital, La Bisbal, tenen una població estabilitzada que contrasta amb el decreixement dels municipis propers. En canvi, entre el 1991 i el 2001, la Bisbal i la seva àrea aconsegueixen situar-se en el cantó positiu del creixement i tenir una dinàmica més elevada que competeix amb certa dificultat amb tot el litoral. La Bisbal passa d’una població de 7.778 persones el 1991 a 8.145 el 2001. al Baix Empordà, hi ha una franja territorial de creixement negatiu que surt des de Torrent cap a Vilopriu i que sembla que parteix la comarca en dues àrees: una dinàmica i l’altre no. Són municipis petits i d’interior que contrasten amb la part sud d’aquesta franja que, excepte Cruïlles i Monells que decreix, la resta té un important índex de creixement. L’àmbit funcional de l’Empordà ha tingut un creixement positiu en valors absoluts de 6.149 efectius i la seva taxa de creixement relatiu (6,73%) està molt per sobre de la taxa de creixement de Catalunya (4,68%), lleugerament per sobre el Baix Empordà amb un 6,86%. El Baix Empordà, en el període 1991-2001, té un creixement demogràfic del 14,05%, superior al de l’Alt i molt per sobre de la mitjana catalana (4,88%), amb una taxa d’envelliment de la població molt similar a la catalana (Baix Empordà 17,69% i Catalunya 17,40%).

Page 15: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

14

Si observem el mapa 4.1.4 es constata que en aquest quinquenni 96-01, l’Empordà té una tendència de creixement positiva i està en consonància amb el dinamisme del total de les Comarques Gironines, amb unes dinàmiques de creixement intern elevades, molt per sobre de la mitjana catalana. Si la tendència s’analitza per municipis, s’observa que la franja costanera creix per sobre de la mitjana de l’àmbit, amb , només, un parell d’excepcions: Port de la Selva i Portbou. Les capitals de comarca, però, tenen comportaments diferents. En el Baix Empordà els municipis amb un creixement negatiu al llarg de tot el quinquenni són sis municipis petits que es concentren al voltant de Palau-sator i Vilopriu. Tenim 2 municipis que tenen signes contraris de creixement en aquest quinquenni 96-01 i no aconsegueixen remuntar la pèrdua demogràfica. Només Verges, municipi de cert volum demogràfic, i Torrent experimenten aquest comportament. L’estructura d’edats del Baix Empordà no presenta, en termes percentuals, grans diferències en relació amb la de Catalunya, sobretot pel que fa a l’envelliment. L’any 2001, a Catalunya, el 17,4% de la població es troba per damunt dels 65 anys mentre que les comarques de l’àmbit del Pla director tenen prop del 18% de la seva població per sobre d’aquesta edat.

Page 16: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

15

3. NECESSITAT I OBJECTIUS DE LA POLÍTICA D’HABITATGE SOCIAL

A l’hora d’avaluar la necessitat d’habitatge assequible cal considerar diversos indicadors com ara els preus de mercat, el règim de tinença, la producció d’habitatge protegit en els darrers anys i el pes de la immigració. Gualta presenta uns preus bastant elevats d’habitatge. Segons dades de la Secretaria d’habitatge, els preus són semblants a la resta del Baix Empordà tot i que lleugerament inferiors; això pot propiciar una captació de població en busca de preus més assequibles.

Preus de mercat de l’habitatge nou Població Habitatge nou (€/m2 construït)

Begur 2.478 Calonge 2.144 Castell – Platja d’Aro 3.748 La Bisbal d’Empordà 2.032 Palafrugell 2.287 Palamós 3.138 Pals 2.098 Sant Feliu de Guíxols 2.240 Santa Cristina d’Aro 2.007 Torroella de Montgrí (àmbit Gualta) 1.993 Girona 2.892

Font: Secretaria d'Habitatge, a partir del treball de camp realitzat per l'Institut APOLDA. Any 2009

El percentatge de llars en règim de lloguer al Baix Empordà és baix, sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya. Aquest poc pes de l’habitatge de lloguer respecte a l’habitatge en propietat és un segon factor que contribueix a la dificultat d’accedir-hi.

4. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

Gualta és un municipi que va tenir una evolució demogràfica creixent fins a finals del segle XIX. L’any 1887 hi consten 484 habitants, i a partir d’aquell moment s’inicia una lenta davallada al llarg del primer terç del segle XX. A la postguerra la població és de 390 persones i segueix en regressió fins l’any 1998, on s’arriba a una població de 259 habitants. En els últims deu anys, l’augment demogràfic degut al fenomen de la immigració i a l’arribada de nova població jove, han fet que a l’any 2009 la població arribi als 380 habitants. A data d’avui, juliol de 2012, consten inscrites al Padró municipal 389 persones (215 homes i 174 dones).

Page 17: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

16

Any Població

2012 389

2011 358

2010 365

2009 380

2008 347

2007 349

2006 358

2005 359

2004 330

2003 321

2002 334

2001 311

2000 293

1999 284

1998 259

Font: Institut d'Estadística de Catalunya

En el període 1998-2009 el nombre d’habitants creix una mitjana de 11 nous habitants per any; en canvi, en període 2009-2012, l’increment es redueix a una mitjana de 3 nous habitants per any.

En l’anàlisi de l’evolució de la població, s’aprecia com el comportament municipal difereix de la dinàmica comarcal. Veure taules: Creixement de la població. Taxes brutes. Mitjana anual 1986-1991 / 1991-1996 / 1996-2001 BAIX EMPORDÀ:

Any Naixements Defuncions Creix. natural

Creix. migratori

Total

1991 10,56 9,13 1,43 12,65 14,08

1996 10,24 8,81 1,43 11,18 12,61

2001 9,77 8,75 1,01 11,04 12,05 Font: Institut d'Estadística de Catalunya

Creixement de la població. Taxes brutes. Mitjana anual 1986-1991 / 1991-1996 / 1996-2001 GUALTA:

Any Naixements Defuncions Creix. natural

Creix. migratori

Total

1991 7,32 10,24 -2,93 -13,87 -16,8

1996 17,3 7,21 10,09 -7,93 2,16

2001 8,76 18,78 -10,01 35,68 25,66 Font: Institut d'Estadística de Catalunya

5. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ

Gualta segueix els últims anys la pauta seguida per tota la comarca, amb un estancament del grup d’edat entre 0-14 anys, i una crescuda progressiva però constant els darrers 20 anys del grups d’adults, d’entre 15 i 64 anys i també de més de 65 anys. El que demostra que el creixement es dona a base de la població jove i immigrants en edat de treballar.

S’observen diferències substancials a nivell de gènere, entre homes i dones. Hi ha un predomini clar dels homes enfront de les dones que en els últims anys s’ha accentuat. L’any 2000 hi havia 16 homes més que dones en edat de treballar (15 a 64 anys). L’any 2009 aquesta diferència ha augmentat a 52.

Cal fer referència també al sector del Golf i Les Mirones com a punt focalitzador de nova residència. Tot i que la major part es tracti d’habitatges de segona residència, actualment hi ha 16 persones empadronades i cal considerar la seva repercussió sobre el cens total del municipi.

6. MOVIMENT MIGRATORI

Com s’ha dit anteriorment, l’augment de la població a Gualta va lligat a l’arribada de persones nouvingudes. El creixement natural és també una altra de les raons, però els seus efectes són molt menors. A la taula per procedències i grups podem veure que dels 380 habitants de Gualta l’any 2009, 280 són nascuts a Catalunya, 17 a la resta de l’Estat i 83 persones (un 22% del total) procedeixen de l’estranger. Podem dir doncs que la quarta part de la població actual són immigrants.

Page 18: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

17

Pel que fa a l’origen dels immigrants, hi ha un sector important de procedents de estats de la Unió Europea i un altre gruix considerable d’africans (30 persones). En menor percentatge, hi ha els llatinoamericans (15 persones).

El caràcter agrícola del municipi Gualta fa que es generi una demanda de treballadors temporers en l’època de més feina als conreus, a l’estiu. Aquests s’empadronen tot i que, a l’octubre com a molt tard, retornen al seu país d’origen i s’efectua la baixa al padró d’habitants. Es tracta, per tant, sovint d’increments de població puntuals. A dia d’avui, la major part de la població de Gualta és de nacionalitat espanyola (302 habitants) i la resta, és de nacionalitat romanesa, gambiana, marroquina i colombiana. En molts d’aquests casos, la població immigrant aprofita per no efectuar la baixa del padró encara que retorni al país d’origen, per tal de conservar el dret de reagrupació familiar.

7. MESURES DE FOMENT DE L’HABITATGE SOSTENIBLE

És sabuda ja la manca de capacitat inversora que tenen fonamentalment els ajuntaments dels petits municipis i Gualta no n’és una excepció. El POUM no es basa en actuacions d’iniciativa exclusivament municipal sinó que integra totes les intervencions proposades en sectors de planejament derivat que poden ser desenvolupats amb el finançament del sector privat. Això inclou també les actuacions de producció d’habitatge assequible. Des d’un punt de vista quantitatiu, es constata que el POUM preveu que es destini un 5% del total d’habitatges de nova implantació apte per acollir habitatge protegit. Al costat de les reserves per a habitatge protegit, el POUM també considera la constitució del patrimoni municipal de sòl i habitatge al qual s’incorporen les cessions d’aprofitament urbanístic en sectors residencials, d’acord amb la Llei d’Urbanisme. Aquestes cessions, incorporades al patrimoni de sòl i habitatge ofereixen a l’Ajuntament de Gualta la possibilitat de començar una política de promoció d’habitatge públic. Aquesta política s’hauria d’articular també amb la gestió dels sòls d’equipaments. Tal i com s’ha ressaltat en la memòria justificativa, Gualta disposarà en un futur d’una quantitat important de sòls expectants qualificats d’equipaments. En els propers anys, l’Ajuntament ha de definir el destí d’aquests sòls. El POUM subratlla la necessitat de potenciar els equipaments culturals en aquest àmbit, així com d’iniciar la possible creació de nous equipaments assistencials i docents. Al costat d’aquesta valoració quantitativa de les propostes del POUM sobre habitatge social, també resulta important la valoració de la distribució d’aquests habitatges dins el municipi. Els nous habitatges assequibles es localitzen de forma discontinua amb els sectors de planejament derivat. Es preveu que les reserves d’habitatge assequible es materialitzin en el sector SMU2. Plaça Catalunya, on s’ha previst una densitat i una tipologia edificatòria que el fa especialment apte per a aquest ús. La proximitat d’aquest sector SMU2 al centre urbà i el seu caràcter compacte en continuïtat amb el centre històric garanteix la unitat i la cohesió social. Cal remarcar en aquest sentit el compliment del principi de cohesió social que s’ha seguit en tot moment. El fet d’agrupar l’habitatge assequible en un sector concret no crearà doncs, barreres socials atesa la seva proximitat al centre urbà, la necessitat de compartir espais i equipaments públics i la reduïda superfície del nucli. Així doncs, la diferenciació de sectors permetrà una major agilitat i millor gestió de l’habitatge assequible. Amb aquestes mesures, el POUM fomenta decididament la producció d’un habitatge assequible que faciliti l’accés a l’habitatge dels sectors de població jove amb dificultats per assumir els actuals preus del sòl així com de noves capes de població vinculades a la nova dinàmica socioeconòmica de l’àrea del Baix Ter (Celrà, Bordils, Flaçà, Gualta, Torroella de Montgrí i Pals). Al mateix temps, la previsió d’aquest habitatge assequible constitueix una eina de cohesió espacial i social. Es tracta de mesures que reflecteixen i concreten l’objectiu d’equitat social que fonamenta el POUM. Cal considerar, d’altra banda, que el gruix de l’edificació d’habitatge nou a Gualta dels darrers anys s’ha concentrat en el Golf (apartaments i urbanització Les Mirones) destinat, en principi, de manera majoritària a segona residència.

Page 19: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

18

8. ESTIMACIÓ DE LA POBLACIÓ FUTURA

L’important creixement de la població resident a Gualta dels darrers anys està relacionada amb el desenvolupament econòmic del municipi i de la resta del país. En el primer apartat d’aquesta memòria es qualifica el creixement experimentat en els darrers anys. En el període 1998-2009 hi va haver un increment de població de 121 persones, suposant un augment percentual del 47% de població. Tot i això, en els darrers tres anys i degut bàsicament a la recessió econòmica, l’increment ha estat de 3 persones per any. Per aquest motiu s’ha utilitzat el creixement d’aquest període com el llindar màxim de creixement per a un període de 18 anys. Segons aquesta estimació es preveu un creixement entre 60 i 90 habitants al municipi. De totes maneres però, el desconeixement sobre la disponibilitat d’habitatge o els diversos condicionants demogràfics i, especialment, els econòmics no permeten presentar una previsió més acurada sobre el creixement futur de la població resident.

9. CREACIÓ DE NOU HABITATGE SOSTENIBLE

Tal i com s’ha comentat ja al principi d’aquesta memòria social, Gualta és un municipi que entra dins la categoria de municipi d’escassa complexitat urbanística en els termes en els que ho defineix la Llei 3/2012 de 22 de febrer en el seu article 57.3.b. Per tant, es considera un municipi eximit de l’obligació de preveure la reserva d’habitatge assequible. L’Ajuntament, malgrat això, ha manifestat la seva voluntat de fomentar l’habitatge assequible i fer-ne una certa reserva en aquest Pla d’Ordenació Urbanística. A tal efecte, es destinarà un 5% dels habitatges de nova creació al foment de l’habitatge assequible. En aquest sentit, des del POUM s’estableix com a zona de creació de nou habitatge assequible el sector SMU-2. Plaça Catalunya. Es preveu que a partir de les cessions dels diferents sectors de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable es puguin crear sis nous habitatges assequibles. A continuació s’explica la distribució dels sostres edificables i dels habitatges en els diferents sectors:

A. Àmbits en Sòl urbà no consolidat

Sector

Superfície neta (m2) Sostre edificable

Nombre màxim d’habitatges

SMU-1. Accés Nord Carretera a Llabià

1.394 1.673 5

SMU-2. Plaça Catalunya Accés per carrer Oliveres – Plaça Catalunya

5.928 7.114 33

38

B. Sectors en Sòl urbanitzable

Sector

Superfície Sector (m2) Sostre edificable

Nombre màxim d’habitatges

Sup. neta / parc. mínima

SU-1. Sector Pedró 17.141 5.989 14 aïllades

16 alineades

SU-2. Sector Oliveres 31.388 9.180 25

SU-3. Sector Sud 27.315 8.087 22

SU-4. Sector camí Gualta – Fontanilles 9.775 3.073 11

SU-5. Estany de Poma 276.256 13.354 -

88

C. Àmbits en Sòl urbà consolidat

Sector

Superfície neta (m2) Sostre edificable

Nombre màxim d’habitatges

PAU-1. Rec del Molí Nord

1.945 2.334 8

PAU-2. Rec del Molí Sud

4.273 5.128 16

PAU-3. Camí de Llabià

3.597 2.518 3

27

Total d’habitatges dels diferents sectors 153 Hab. Total d’habitatges dels sectors amb reserves (urbans no

consolidats i urbanitzables) 126 Hab.

5% de reserves per a habitatge assequible 6 Hab.

Page 20: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

19

ANNEX VII. MESURES PER A LA MOBILITAT SOSTENIBLE

1. INTRODUCCIÓ

L’article 59 del Decret Legislatiu 1/2010, de 03 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, que incorpora les modificacions de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, estableix com objectiu preferencial dels plans d’ordenació urbanística municipal l’adopció de mesures per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi. Aquesta mobilitat es tradueix en l’obligació de preveure els serveis de transport col·lectiu de viatgers entre els diferents nuclis urbans de la comarca. Aquesta mobilitat és en el cas de Gualta especialment necessària atesa la manca de serveis bàsics – comercials, docents, sanitaris... – i d’equipaments de tipus general que té el municipi. Efectivament la necessitat d’un servei eficaç de comunicació amb les poblacions principals de l’entorn – Torroella de Montgrí, La Bisbal d’Empordà, Girona, ... – és especialment significativa, sobretot per aquells sectors de població – gent jove, estudiants, tercera edat – sense accés a vehicle propi. Hi ha dos documents al respecte generats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Pla de transports de viatgers de Catalunya aprovat al 7 de gener de 2009 i el Pla Director de Mobilitat de les Comarques Gironines aprovat el 14 de setembre de 2010. El Pla de Transports de Viatgers de Catalunya, d’un caràcter molt genèric, fixa una sèrie d’estratègies futures a tenir en compte en planejaments sectorials:

• Desenvolupament d’un sistema d’informació i gestió integral del transport públic. • Seguiment de la Integració tarifària. • Millora de la qualitat dels serveis. • Millora dels equipaments. • Millora de l’accessibilitat. • Foment de les mesures mediambientals. • Mesures normatives.

El Pla Director de Mobilitat de les Comarques Gironines planteja també una sèrie d’estratègies a nivell de mobilitat fent-ne una primera descripció i avaluació econòmica general de costos: EA1. Coordinar l’ urbanisme amb la mobilitat EA2. Fomentar una xarxa d’infraestructures de mobilitat segura i ben connectada EA3. Gestionar la mobilitat i afavorir el transvasament modal EA4. Millorar la qualitat del transport ferroviari EA5. Assolir un transport públic de superfície accessible, eficaç i eficient

EA6. Modernitzar l’activitat del sistema logístic i accelerar les infraestructures ferroviàries de mercaderies

EA7. Garantir l’accés sostenible als centres generadors de mobilitat EA8. Promoure l’eficiència energètica i l’ús dels combustibles nets EA9. Realitzar una gestió participativa dels objectius del Pla Director de Mobilitat

2. CONTEXT ACTUAL

El municipi de Gualta, dins el creixement i la vertebració del territori ha anat desenvolupant un entramat de carrers i connexions per tal de satisfer les necessitats de comunicació, en funció dels requeriments propis de cada període. El plànol de situació actual mostra les característiques del municipi. El Pla de mobilitat suposa establir unes condicions de partida en quant a sistemes de comunicació i plantejar les necessitats que definiran el desenvolupament del municipi. L’objectiu es assolir un model de creixement per al període útil del present pla d’ordenació El municipi de Gualta té una població censada propera als 365 habitants, la qual cosa porta a que el nombre de desplaçaments realitzats de sortida del municipi sigui molt baix.

Al municipi es realitzen una cinquantena d’activitats professionals, de manera que l’efecte polaritzador i, per tant, els viatges atrets son molt baixos. Del total de desplaçaments comptabilitzats gran part es realitzen a empreses que estan ubicades a les carreteres d’accés al nucli urbà o els polígons industrials, i sobretot a les zones recreatives del Pitch & put i a l’Empordà Golf, i per tant no tenen afecció sobre el teixit urbà.

Les dades de mobilitat segons l’IDESCAT de 2001, són:

- Residència i treball a Gualta : 68 desplaçaments - Residència a Gualta i treball fora : 83 desplaçaments - Residència fora i treball a Gualta : 77 desplaçaments

D’aquesta manera es considera que el total de viatges generats és de 151 desplaçaments i els viatges atrets pel municipi és de 145 desplaçaments. La gestió d’aquests moviments es pot classificar segons l’afectació a la mobilitat urbana i tenint en compte la mobilitat interurbana.

LOCALITZACIÓ LABORAL. 2001

Pers

onal

dir

ectiu d

e le

s em

pre

ses

i ad

min

istr

acio

ns

públiq

ues

Tèc

nic

s i pro

fess

ional

s ci

entífics

i

inte

l.le

ctual

s

Tèc

nic

s i pro

fess

ional

s de

suport

Em

ple

ats

adm

inis

trat

ius

Tre

bal

ladors

de

serv

eis

i ve

ned

ors

de

com

erç

Tre

bal

ladors

qual

ific

ats

en a

ct.

Agrà

ries

i p

esquer

es

Art

esan

s i tr

ebal

ladors

qual

ific

ats

de

les

indúst

ries

de

la c

onst

rucc

Oper

adors

d'in

stal

.lac

ions

i m

aquin

ària

, i m

unta

dors

Tre

bal

ladors

no q

ual

ific

ats

To

tal

Resideix i treballa a Gualta10 2 5 2 13 20 7 2 7 68

Resideix a Gualta i treballa fora8 7 12 9 11 6 18 10 2 83

Resideix fora i treballa a Gualta6 3 6 10 14 7 19 3 9 77

Total treballant a Gualta 16 5 11 12 27 27 26 5 16 145Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Page 21: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

20

3. MOBILITAT URBANA

Transport públic: El repartiment modal a la zona urbana es entre vehicle privat i peatonal, donat que per les dimensions del municipi i el nombre de desplaçament no es fa necessari cap tipus de transport públic. Transport privat: El transport privat a la zona urbana està sempre vinculat a connexions amb la zona no urbana o desplaçaments a d’altres municipis. Per aquest motiu cal tenir en compte que a nivell urbà només hi ha desplaçaments veïnals, i per tant el tractament del vial urbà es pot definir com a trànsit veïnal. Mobilitat peatonal El municipi ha realitzat un creixement propi d’àrea rural i ha anat seguint el sentit dels camins que connectaven amb els municipis veïns. Per aquest motiu els itineraris urbans no diferencien les zones de vial rodat i de pas de vianants. No apareixen voreres ni passos especials destinats a la seguretat del vianant. En el nucli antic consolidat es realitza la comunicació peatonal per la mateixa calçada indicada amb prioritat inversa per a vianants. En aquesta línia i segons es pot veure a les fotografies 1 el casc antic del municipi no disposa de voreres diferenciades de la calçada. Pel que fa a la mobilitat peatonal o en bicicleta entre el nucli urbà i la resta del municipi, els camins actuals estan en diverses condicions, en funció de l’ús amb trànsit rodat. Els camins mes utilitzats estan en mes bones condicions, perquè tenen un major manteniment

Foto 1.-Detall carrer Major

4. MOBILITAT INTERURBANA

En quant als desplaçaments entre municipis, donades les característiques i situació de Gualta, l’únic sistema de transport és per carreteres, i es prioritza bàsicament el transport en vehicle privat. La línia de transport públic és molt limitada. La línea de Bus existent es uneix Gualta amb els principals municipis de la comarca o amb altres nodes d’intersecció d’altres línies. Així doncs circulen per Gualta línies amb connexió als nuclis de, Girona, Begur, al quadre de freqüències adjunt

Línia Begur-Girona (de dilluns a divendres) Para a Regencós, Pals, Sant Feliu de Boada, Peratallada, Canapost, Serra, Parlavà, Cruïlla de La Pera, Flaçà, Bordils, Celrà i Girona. Direcció Girona Del 4 de setembre al 5 de juliol: Serra, 7h 37' - Girona, 8h 25' Del 6 de juliol al 3 de setembre: Serra, 8h 12' - Girona, 9h Direcció Begur Del 4 de setembre al 5 de juliol: Serra, 18h 45' - Begur, 19h 30' Del 6 de juliol al 3 de setembre: Serra, 19h 50' - Begur, 20h 30'

Pel que fa al transport privat el municipi de Gualta només té connexió amb d’altres nuclis mitjançant les carreteres amb titularitat de la Generalitat C31 i Gi-643. Aquestes vies connecten amb els municipis de Torroella de Montgrí, Begur i Pals.

Per altra banda a Gualta es dóna, just a tocar del nucli urbà, la intersecció entre les dues carreteres Gi-643 i C31 i la futura variant de Torroella, de manera que es apareix molta circulació de trànsit que únicament es de pas. Això suposa una important afecció al terme, en quant a densitat de trànsit circulant, sense que el propi municipi sigui partícip de la generació o atracció dels desplaçaments

5. CONCLUSIONS

A partir de totes les informacions recollides i esmentades en el present pla de mobilitat i donades les característiques del municipi i les previsions de desenvolupament i creixement que es suposen de les expectatives creades en el present Pla d’ordenació urbana s’arriba a les següents conclusions, grafiades en el plànol corresponent.

Cal en primer lloc diferenciar dos espais amb tractament independent, l’entramat del nucli urbà consolidat i la resta de superfície municipal. Pel que fa a la trama urbana, es recomana la formació d’espais d’arribada com aparcaments propers als accessos al nucli urbà des de les carreteres i realitzar tota una zona de trànsit restringit amb accés només pels veïns. En aquestes condicions es recomana millorar les condicions dels itineraris de vianants.

Per altra banda en tota la zona fora del nucli urbà, les vies de comunicació son competència de la Generalitat i la seva gestió està vinculada a plans territorials de major envergadura i de caire supramunicipal.

Respecte al transport públic que a Gualta només té sentit a nivell intermunicipal cal destacar que les freqüències de pas son molt baixes i en alguns casos ineficaces. De totes maneres no hi ha prou usuaris potencials per justificar el cost d’augmentar la freqüència i destinacions.

En referència als camins i rutes fora del nucli urbà, l’inventari de camins ja planteja una certa classificació i, a partir de la seva informació es podria desenvolupar un pla d’arranjament de camins per tal de recuperar rutes d’importància històrica o paisatgística, millorant, així la connexió per vianants o bicicletes amb els municipis veïns.

6. PLÀNOLS

Page 22: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 23: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 24: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

21

ANNEX VIII. GESTIÓ DE RECURSOS HÍDRICS

1. INTRODUCCIÓ

L’Agència Catalana de l'aigua és l'entitat de dret públic competent en l’ordenació, gestió i tributació de l'aigua segons l'article 4.2 de la llei 6/1999 de 12 de juliol. Correspon a la direcció de l’Agència Catalana de l'Aigua l'atorgament de les concessions i les autoritzacions relatives a l'aprofitament i ús del domini públic hidràulic, d’acord amb el què disposa l’article 19.13 de la Llei 25/1998 ¡ l'article 4.3 de la Llei 6/1999. L'objectiu del present annex és el dimensionament de la xarxa de distribució d’aigües en el seu aspecte integral, des de l’origen amb l’abastament fins al seu tractament com a residu domèstic. La població de Gualta es troba enclavada a la comarca del Baix Empordà i el seu nucli urbà se situa a 15 metres d’alçada. El municipi té una superfície de 9,4 km2 i una població actual de 349 habitants segons el cens de 2007. El terme municipal se situa al marge dret del riu Ter i és creat pel riu Daró. Limita al nord amb Ullà, al sud amb Fontanilles, al nord-est amb Torroella de Montgrí i a l’oest amb la Serra de Baró. El municipi es troba situat en gran part en una plana al·luvial formada a partir de sediments aportats pels rius Ter i el Daró al llarg de la història. El puig de la Font Pasquala amb 91 m d'altitud és el cim més destacable. Gualta compta amb una extensa xarxa de canals i recs, dels quals, cal destacar el rec del Molí, el rec Madral o d'en Fonts i la sèquia "el regadiu". Al municipi es diferencien principalment dos nuclis de població: el nucli urbà de Gualta pròpiament dit situat a la part est del municipi i la urbanització Golf Mirones juntament amb el Golf Empordà, a la part sud-oest. La gestió de l’abastament d’aigua al nucli correspon a SOREA.

2. DESCRIPCIÓ DE LA XARXA D’ABASTAMENT

( segons PLA DIRECTOR DEL SERVEI DE SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE GUALTA ) Abans d’entrar en detall amb la de definició de la xarxa d’abastament del municipi de Gualta, se’n fa una breu descripció per tal de descriure les característiques essencials. Es diferencien principalment dos nuclis de població: el nucli de Gualta pròpiament dit i la urbanització Golf Mirones, al costat del Golf Empordà. Per tota aquesta demanda es disposa de les següents infraestructures:

• Dipòsits: Existeixen dos dipòsits, el dipòsit de Gualta de 150 m3 de capacitat que dóna servei al nucli de Gualta i el dipòsit del Golf de 400 m3 de capacitat que dóna servei la urbanització Golf Mirones i a les instal·lacions del golf.

• Fonts de subministrament d’aigua: Actualment hi ha dos pous, el pou núm. 1 i pou núm. 2. Però

a la pràctica només funciona el pou núm. 1 que carrega ambdós dipòsits. • Estació de tractament d’aigua: El municipi compta amb una ETAP que tracta tota l’aigua del

municipi (del nucli de Gualta, de la urbanització i del golf), amb capacitat per tractar un cabal de 45 m3/h. Compta amb tractament per eliminar ferro i manganès ja que per les seves característiques, l’aigua provoca problemes als equips per precipitació.

• Grups de pressió: Un conjunt de dues bombes ubicades a l’ETAP impulsen l’aigua cap al dipòsit

de Gualta a través de la xarxa del nucli i cap al dipòsit del Golf. Per altra banda, un conjunt de quatre bombes submergides ubicades dins el dipòsit del golf impulsen l’aigua cap la xarxa de la urbanització i a través d’aquesta cap al golf Empordà.

• Xarxa d’abastament: Les canonades que formen la xarxa del nucli de Gualta es disposen en

forma de malla excepte diversos trams que acaben en cul de sac. La majoria de canonades són de fibrociment, i convé plantejar-ne la seva substitució progressiva per la problemàtica mediambiental que suposa. A més, li manquen alguns hidrants per poder complir amb el mínim que estableix la normativa contraincendis. Pel que fa a les canonades de la urbanització, molt més noves, són totes de PE o PVC, amb un número suficient d’hidrants i igualment es disposen en forma de malla excepte alguns carrers que acaben en cul de sac.

3. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL DEL SERVEI D’ABASTAMENT D’AIGUA

3.1. Recursos 3.1.1. Recursos d’aigua disponibles El municipi de Gualta compta amb dos pous de captació d’aigua, però un està pràcticament fora de servei degut a l’estat deteriorat en què es troba. A l’apartat 6.4.1.1 Captacions es caracteritzen aquests pous, ubicant-los en el territori, quantificant els cabals que proporcionen i enumerant els problemes que presenten.

3.1.2. Situació concessional Es desconeix si els pous del nucli de Gualta estan registrats a l’Agència Catalana de l’Aigua i el cabal que correspondria a aquesta concessió. 3.1.3. Possibilitats d’obtenció de nous recursos Segons el que es veurà al capítol següent, l’increment en la demanda futura d’aigua al municipi de Gualta, tot i ser important, no fa preveure que esgoti el recurs d’aigua disponible. No obstant això, si suposa la insuficiència del bombeig del pou 1 i per aquest motiu es planteja la necessitat de recuperar el pou 2 actualment fora de servei.

Page 25: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

22

3.2. Qualitat de l’Aigua 3.2.1. Criteris sanitaris La Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, va establir l’obligació de les administracions públiques sanitàries d’orientar les seves actuacions prioritàriament a la promoció de la salut i la prevenció de les malalties. En data 7 de febrer de 2003 es va publicar el Real Decret 140/2003 pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. A efectes d’aquest Real Decret, l’aigua per a consum humà serà salubre i neta, pel que no haurà de contenir cap tipus de microorganisme, paràsit o substància, en una quantitat o concentració que pugui suposar un risc per a la salut humana, i haurà de complir amb els requisits especificats en les parts A i B de l’annex I de l’esmentat decret. Els punts de captació d’aigua destinada a l’abastament de la població i els punts d’emmagatzematge, hauran d’estar senyalitzats de forma visible per a la seva identificació i s’hauran d’instal·lar les proteccions necessàries per a que no es contamini o s’empitjori la qualitat de l’aigua. D’altra banda, a la xarxa de distribució d’aigua per a consum humà, abans de la seva posada en funcionament i desprès de qualsevol activitat de manteniment o reparació que pugui suposar un risc de contaminació de l’aigua de consum humà, es realitzarà un rentat i/o desinfecció del tram afectat de canonades. El material de construcció, revestiment, soldadures i accessoris no transmetran a l’aigua substàncies o propietats que contaminin o empitjorin la qualitat de l’aigua procedent de la captació. 3.2.2. Control de la qualitat de l’aigua de consum humà Els requeriments de qualitat i garantia del subministrament d’aigua destinada al consum de la població comporten la necessitat de disposar d’unes bones instal·lacions per a la captació de l’aigua natural, per al tractament de potabilització i per a l’emmagatzematge, transport i distribució de l’aigua tractada als consumidors. La distribució domiciliària d’aigua a la població amb garanties sanitàries requereix una actuació coordinada entre la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i les empreses gestores dels subministrament, que són els tres estaments als quals la legislació vigent dóna competències en matèria de d’aigües de consum. Per tant, l’articulat del RD 140/2003, de 7 de febrer, transposa la Directiva 98/83/CE, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de qualitat de l’aigua de consum, i alhora va delimitant les competències i les responsabilitats que tenen cadascun dels ens implicats. Aquesta normativa deroga el RD 1138/1990 de 14 de setembre i fixa les normes tècnico-sanitàries per a la captació, tractament, distribució i control de qualitat de les aigües de consum públic. El RD 140/2003 fixa en diversos annexos: 1.- Els paràmetres i valors paramètrics que han de complir les aigües potables 2.- Les normes UNE-EN de substàncies utilitzades en el tractament d’aigua de consum humà. 3.- Les dades dels laboratoris de control de la qualitat de l’aigua de consum humà. 4.- Els mètodes d’assaig.

5.- La periodicitat i nombre mínim de mostres de cada sistema d’abastament, segons el nombre d’habitants abastats i el volum d’aigua tractada al dia en m3.

Aquests valors es basen principalment en les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i en motius de salut pública. Per últim, considerar que els programes de control de la qualitat de l’agua de consum humà s’han d’adaptar a les necessitats de cada abastament i complir els criteris de qualitat que preveu la disposició. En compliment de l’annex V del RD, per al municipi de Gualta, el número mínim de mostres per les aigües de consum humà subministrades a través de la xarxa de distribució serà la que es mostra a les següents taules:

1. Anàlisi de control 1.1. A dipòsit de capçalera:

Taula 1. Presa mínima de mostres d’aigua tractada per a l’anàlisi de control.

Volum d’aigua tractada

per dia en m3 Número mínim de mostres a

l’any >100-<1.000 2

1.2. A la xarxa de distribució:

Taula 2. Presa mínima de mostres d’aigua distribuïda per a l’anàlisi de control.

Volum d’aigua

distribuïda dia en m3 Número mínim de mostres a

l’any >100-<1.000 2

2. Anàlisi completa 2.1. A dipòsit de capçalera i a la xarxa de distribució

Taula 3. Presa mínima de mostres d’aigua tractada per a l’anàlisi completa.

Volum d’aigua tractada per dia en m3

Número mínim de mostres a l’any

>100-<1.000 1 L’estudi i anàlisi de la qualitat de l’aigua d’abastament del municipi s’ha dut a terme en base a les proves analítiques facilitades per SOREA – Baix Empordà. L’entitat que realitza les analítiques periòdiques tant al dipòsit del municipi com a diversos carrers són el laboratori analític d’Aigües de Barcelona. A grans trets es tracta d’una aigua de bona qualitat en tant que els paràmetres habituals es troben dins la normalitat. A continuació, en les següents taules es mostren uns resums dels principals paràmetres. 3.2.3. Anàlisi de la qualitat de l’aigua de Gualta A partir de les analítiques adjuntades en aquest expedient, ANNEX 1 ANALÍTIQUES, es fa un anàlisi dels resultats, per tal d’establir el nivell de qualitat de l’aigua i poder plantejar les millores

Page 26: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

23

analítiques per garantir el compliment del RD140/2003 i així assegurar, en tot moment, la qualitat organolèptica, fisicoquímica i microbiològica. A grans trets es tracta d’una aigua de qualitat en tant que els paràmetres habituals es troben dins la normalitat i en cap cas els resultats analítics superen aquests marges permesos segons el RD 140/03. A continuació, en els següents apartats es mostren uns resums dels principals indicadors de qualitat de l’aigua analitzada. 3.2.3.1. Paràmetres organolèptics Els valors paramètrics que defineixen el perfil organolèptic d’aquesta aigua, no presenta cap valor que superi, en cap cas, els paràmetre fixats per la llei. Tant el color, el gust com l’olor de l’aigua són bons i no presenten variacions al llarg de l’any. S’adjunten les dades referents a la qualitat organolèptica de l’aigua en base als resultats de l’analítica completa de l’ETAP i de la xarxa de distribució de l’any 2008.

Taula 4. Paràmetres organolèptics de les mostres d’aigua analitzades. Any 2008

2008

Paràmetres

RD

140/2003

Emplaçament

ETAP Gualta

Xarxa municipal

Gualta

Xarxa municipal

Golf Empordà

Color mg/L Pt 15 <2 2 2

Gust ind dil 3 a 25 ºC <3 <3

Olor ind dil 3 a 25 ºC <1 <3 <3

Terbolesa UNF

Dipòsit:1 <0.2

Xarxa:5 <0.25 0.28

3.2.3.2. Paràmetres indicadors S’adjunten les dades referents als paràmetres indicadors de l’aigua en base als resultats de l’analítica complerta del l’ETAP i de la xarxa de distribució de l’any 2008.

Taula 5. Paràmetres fisicoquímics de les mostres d’aigua analitzades.

Any Paràmetres RD

140/2003

Emplaçament

ETAP Gualta Xarxa

municipal Gualta

Xarxa municipal

Golf Empordà

2008 Conductivitat

µS/cm 2.500 770 757 792

2008 pH (unitats de pH)

6,5-9,5 7,73 7,74 7,97

2008 Índex de Langelier +/-0,5 - - -

3.2.4.3. Nivell de nitrats i metalls pesants (IPC) Pel que fa referència a les substàncies no desitjades com els nitrats i metalls pesants (IPC) es troben sempre i en tots els casos molt per sota dels valors límits fixats per la llei. La següent taula mostra una relació entre els valors de clor residual, nitrats i metalls pesants obtinguts en la mostra situat a la ETAP de Gualta i els valors de clor residual i nitrats en las mostres situats a la xarxa municipal Font Parc y Golf Empordà per el any 2008: Taula 6. Relació dels valors del nitrats durant el any 2008

Any

Data captació

Lloc Nitrats*

(mg NO3-/l)

Clor residual

lliure (mg

Cl2/l)

Metalls pesants (IPC)

Arsènic (As

µg/l)*

Manganès (Mn µg/l) *

Plom (Pb

µg/l)*

2008 04-02-2008

ETAP Gualta <0,5 0,50 <2 <2 <5

Xarxa municipal Font Parc

<2 0,20 - - -

Xarxa municipal Golf Empordà

<2 0,20

*Concentració màxima admissible 50 mg NO3-/l,1 mg Cl2/l,10 µg/l As, 50 µg/l Mn,25 µg/l Pb

3.2.3.4. Contaminants orgànics

Referent als possibles contaminants orgànics d’aquesta aigua i en base a l’últim resultat de l’anàlisi completa, segons el R.D. 140/2003, es comprova que no existeixen indicis de possibles contaminants i tots els valors referents a soluts volàtils halogenats estan per sota del límit de detecció, i el valor total de Trihalometans es situa, també, molt per sota del valor paramètric fixat pel nou Real Decret 140/2003. S’adjunta taula de dades dels paràmetres “contaminants orgànics” de la ETAP com a punt més important amb l’aplicació del nou Real Decret 140/2003 . Per a l'any 2008 no hi ha dades de la xarxa de Gualta.

Taula 7. Contaminants orgànics de les mostres d’aigua analitzades. Any 2008

LLOC TRIHALOM

ETANS µg/l

BROMOFORM µg/l

CLORODIBROMOMETA

µg/l

CLOROFORM

µg/l

DICLORO BROMOMET

A µg/l

ETAP Gualta 26,4 20,6 4,90 <0,50 0,63

Com es pot observar a les taules anteriors tots els resultats obtinguts són inferiors als valor paramètrics fixats per cada un d’ells es regeix segons el RD. 140/2003:

Page 27: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

24

Taula 8. Límits establerts pel RD. 140/2003 respecte a contaminants orgànics.

INDICADORS RD 140/2003

TOTAL TRIHALOMETANS 150 µg/l (a partir

01/01/04 ) TETRACLORETÈ + TRICLORETÈ 10 µg/l

1,2DICLOROETÀ 3 µg/l

SUMA 4 HPA 0,1 µg/l

3.2.3.5. Paràmetres microbiològics En tots els resultats analítics microbiològics de que disposem s’indica la no presència de bactèries indicadores de contaminació (bacteris aerobis a 22 ºC, bacteris coliformes, Clostridium perfrigens, Enterococs i Escherichia coli).

3.3. Demandes 3.3.1. Població actual La població permanent del municipi de Gualta a l’any 2007 és de 349 habitants, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT).

Si es consulten les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (I.N.E.), s'obté el següent quadre d’evolució dels darrers anys, que demostra unes oscil·lacions del voltant d’un 7% i molt menors els darrers 3 anys.

Taula 9. Població censada a Gualta

Any Població

censada

Increment

en %

2001 311 -

2002 334 7% 2003 321 -4% 2004 330 3% 2005 359 9%

2006 358 0%

2007 349 -3%

311

334

321330

359 358349

280

290

300

310

320

330

340

350

360

Pob

laci

ó

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Any

Evolució de la població censada al TM de Gualta

Com a dada complementària, cal indicar que, segons les dades d’IDESCAT, l’any 2001, el nombre de vivendes del municipi es repartia segons les dades del següent quadre:

Taula 10. Tipologia d’habitatges existents al TM de Gualta.

Tipus d'habitatge Nombre Percentatge

Principals 104 47,7

Segona residència 80 36,7

Vacants 29 13,3

Altres 5 2,3

TOTAL 218 100,0

3.3.2. Consums i demandes actuals Consums en alta Tot seguit s’indiquen els volums subministrats en alta als dos nuclis gestionats per SOREA, el propi nucli de Gualta i la urbanització Golf Mirones que inclou el golf.

Taula 17. Consums en alta als nuclis de Gualta i el Golf

Any Demanda (m3)

Nucli de Gualta

Demanda (m3) Urbanització

Golf

2003 48.000 -

2004 41.000 -

2005 42.000 -

2006 47.000 16.000

2007 61.000 32.000

Amb aquestes dades obtenim que al nucli de Gualta, per al 2007 es va registrar una demanda en alta de 61.000 m3/any, que correspon a una mitja diària de 167,1 m3/dia.

Page 28: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

25

A la urbanització Golf Mirones, per al 2007 es va registrar una demanda en alta de 32.000 m3/any, que correspon a una mitja diària de 87,7 m3/dia. Consums en baixa Pel que fa als consums en baixa, existeix una relació de tots els volums registrats des del 2003 que es recull a la següent taula:

Taula 18. Consums en baixa als nuclis de Gualta i el Golf

Any Consums (m3) Nucli de Gualta

Consums (m3) Urbanització Golf

2003 37.000 -

2004 29.000 -

2005 27.000 -

2006 28.000 10.000

2007 22.000 20.000

Dotacions situació actual Tots aquests consums es consideren principalment de tipus domèstic. Conegudes totes aquestes dades, es pot determinar el consum mig d’aigua en alta per habitant i dia, és a dir, la dotació.

Taula 19. Càlcul de la dotació en alta

Any 2007 Demanda (m3/dia) Abonats

Habitants

Dotació (l/abonat/

dia)

Dotació (l/hab/dia)

Nucli de Gualta 167,1

250 735 1.019 340 Urbanització Golf

87,7

TOTAL 254,8

Així, amb totes aquestes dades i com es pot veure a la taula, obtenim una dotació en alta per habitant i dia de 340 /hab/dia, que és un valor una mica alt que pot ser degut al tipus de consum més elevat que suposen les cases unifamiliars amb jardí com les de la urbanització, i al camp de golf. 3.3.3. Demanda futura L’anàlisi de l’abastament futur es realitzarà a partir de la població futura considerada i de la dotació calculada actual, que serà emprada també per a l’escenari futur. Taula 20. Previsió demanda futura

Taula 21. Caracterització de les dotacions al TM de Gualta

Concepte Dada Unitat

Dotació per hab habitant 340 l/habitant/dia

Dotació per abonat 1.019 l/abonat·dia

Dotació per a indústria 12 m3/dia·ha A partir de la dotació calculada i de la previsió d’increment de la població realitzada es pot estimar l’increment en la demanda d’aigua degut a usos residencials.

Taula 22. Estimació de la demanda domèstica futura per zones al T.M. de Gualta.

Futur 2.020 Població

Dotació l/hab/dia Demanda

m3/dia

Estable 397 340 135

Creixements segons Proposta del Nou POUM del nucli de Gualta

555 340 189

Segones residències Urbanització Golf Mirones

570 340 194

TOTAL ús residencial 1.522 340 518

Pel que fa a l’increment de demanda industrial, cal considerar l’horitzó en que es desenvolupés el sector industrial previst per al nou POUM de 29 Ha. Multiplicant aquesta superfície per la dotació de 12 m3/dia·Ha acceptada suposa un increment en la demanda de 348 m3/dia. Tenint en compte totes aquestes consideracions, la demanda d’aigua futura a partir de la previsió de màxim desenvolupament urbanístic previst per el nou POUM al nucli de Gualta i de la màxima ocupació de la urbanització Golf Mirones, quedaria de la següent manera:

Taula 23. Estimació de la demanda d’aigua futura al T.M. de Gualta.

Futur 2.020 Demanda (m3/dia)

Ús residencial 518

Ús industrial 348

TOTAL 866

Segons aquesta estimació, l’increment de la demanda d’aigua futura arribaria a ser de l’ordre del 130 % de la demanda actual. L’acceptació d’aquest creixement suposaria una transformació important en la necessitat de fonts d’abastament un municipi d’aquestes característiques.

Any Demanda (m3/dia)

Increment (%)

2.007 255 -

2.020 584 240%

Page 29: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

26

3.4. Descripció de les Instal·lacions 3.4.1. Instal·lacions d’aigua en alta En aquest punt de la memòria del Pla Director, es pretén fer una descripció de les infraestructures de l’abastament d’aigua potable existents al municipi el més exhaustiva possible. 3.4.1.1. Captacions A continuació es concreten les característiques conegudes de cadascuna de les captacions:

A Gualta només hi ha un punt de captació, situat al nord del municipi i compta amb 2 pous: el pou 1 i pou 2. Actualment, però, el pou 2 està fora de servei i és el pou 1 l’única captació en funcionament que proporciona tota l’aigua consumida al nucli de Gualta, a la urbanització Golf Mirones i al seu golf.

Els dos pous estan ubicats molt propers l’un de l’altre a la cota 10, i aproximadament a mig quilòmetre del nucli urbà direcció nord, prop de la cruïlla de la GI-643 i el Camí del Pont Llegí. El pou 1 es troba dins una caseta que té un recinte annex on s’ubica l’estació transformadora, mentre que el pou 2 està ubicat dins una arqueta a uns 15 metres de l’anterior, a l’altre banda del Camí del Pont Llegí sense cap tancament perimetral. Les captacions són força superficials, ja que tenen una profunditat de 10-12 metres. El cabal proporcionat pel pou 1 és d’uns 45 m3/h, amb alçades de bombament de 32 metres. El seu accionament és automàtic mitjançant un sistema d’encesa/parada activat a partir d’una sonda de nivell del dipòsit de Gualta. La canonada d’impulsió és d’acer DN 100 i a la sortida disposa d’un comptador també DN100. que connecta amb canonada de fibrociment DN150 fins a la derivació de l’ETAP. A la taula següent es recullen les característiques descrites:

Taula 25. Característiques del pou en funcionament de Gualta

CAPTACIÓ Bomba Cabal Potència Alçada de bombament Profunditat

Pou núm. 1 INDAR BL 194-2 R

45 m3/h 10 CV 32 m 10-12 m

3.4.1.2. Dipòsits Tot seguit es descriuen les característiques dels diferents dipòsits existents a la xarxa, la funció que tenen i el grau en què interactuen entre si. Nucli de Gualta:

• Dipòsit general de Gualta: (Cota: 33 m; Volum útil: 150 m3). Situat a l’oest del nucli

prop de la confluència del C/ de les Oliveres amb el C/ del Padró. És una estructura de

planta rectangular i partit en dos compartiments. Els paraments exteriors no són

verticals, estan lleugerament atalussats. El recinte del dipòsit té un petit muret de pedra

en el frontal amb una porta d’accés però seu tancament no és complet i no impedeix

l’accés al recinte. El dipòsit no compta amb sistema de recloració.

Rep l’aigua del bombament de l’ETAP de Gualta per mitjà d’una canonada d’impulsió de fibrociment DN 150 i es distribueix per gravetat.

El consum en alta actual mig es pot calcular a partir de les dades subministrades pel 2008 (veure taula 20) i en resulta 129 m3/dia pel nucli de Gualta. Aquest consum en èpoques d’estiu és major i per tant pot donar-se la situació de no tenir autonomia de subministrament mínima de 1 dia. Amb les previsions de creixement màxim el consum en alta futur al nucli de Gualta resulta de 390 m3/dia (demanda població resident, futurs creixements i futura zona industrial). Així doncs, la capacitat del dipòsit actual és del tot insuficient ja que tot just assegura l’abastament per un dia en la situació actual i per menys de 8 hores en la situació futura. De fet, l’Ajuntament de Gualta ja té atorgada una subvenció per a construir un dipòsit nou de 400 m3.

Urbanització Golf Mirones:

• Dipòsit del golf: (Volum útil: 400 m3). Situat al sud est del municipi, dins la urbanització

prop del carrer 4, aquest element rep l’aigua del bombament de l’ETAP de Gualta per

mitjà d’una canonada d’impulsió de polietilè, en un primer tram de DN 160 que passa a

DN140 després de la derivació al polígon industrial proper al golf, i es distribueix per

impulsió mitjançant 4 bombes que hi ha col·locades a l’interior del dipòsit.

Pel que fa a l’anàlisi de suficiència de les instal·lacions, el consum actual mig és de 32.000 m3/any, és a dir 88 m3/dia. Per tant el dipòsit és totalment suficient, tot i tenir en compte la punta de demanda durant els mesos d’estiu. Per la situació futura estimada, la demanda podria assolir valors màxims de 194 m3/dia i per tant el dipòsit és igualment suficient ja que tindria una autonomia de subministrament mínima de 2 dies.

3.4.1.3. Instal·lacions de tractament El municipi compta amb una estació de tractament (ETAP) que potabilitza tot el volum d’aigua captat pel pou i que es distribueix als dos dipòsits. L’estació té un dipòsit on s’injecta aire i clor per fer la primera precipitació, una posterior decantació –amb retirada de fangs- i el pas als filtres. A la planta s’elimina el ferro i el manganès si bé l’element problemàtic és el primer. La planta té dues sortides: una cap al dipòsit de Gualta, una altra cap al dipòsit del Golf que al seu torn es bifurca cap al polígon que queda al nord del golf si bé aquesta derivació està tancada. Com ja s’ha comentat al dipòsit de Gualta no hi ha sistema de recloració però al dipòsit del Golf sí, on el clorador actua en continu, dosificant automàticament amb hipoclorit. El dipòsit del Golf disposa també de tractament amb polifosfat per la calç de l’aigua, que és molt dura. 3.4.1.4. Grups de pressió ETAP: A la sortida de l’ETAP hi ha dues bombes, una a cada canonada. Es tracta de 2 bombes GRUNDFOS CR45-2 que impulsen un cabal de 45 m3/h a 40 m.c.a.

Page 30: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

27

Les bombes impulsen l’aigua del pou cap als dipòsits i d’aquests es distribueix cap a la xarxa. En el cas del dipòsit de Gualta la distribució és per gravetat ja que està a suficient cota (cota 33 msnm) mentre que la distribució des del dipòsit del Golf és per impulsió (es troba a la cota 5 msnm). Dipòsit del Golf: El grup de pressió del golf són 4 bombes submergibles INDAR M-193-02 amb variador, amb campana d’aspiració amb una corba de funcionament per un cabal de 35 m3/h a 36 m.c.a. Les bombes impulsen l’aigua que consumeix la urbanització Golf Mirones i el golf Empordà. Com s’ha comentat a l’apartat 6.3.1., la urbanització encara està lluny d’estar ocupada al màxim si bé les instal·lacions estan dimensionades per donar servei a aquesta futura ocupació màxima. Actualment, però, a l'època d'estiu funcionen amb un bombament d’unes 10 hores diàries amb un cabal de 12-13 m3/h. A la taula següent es resumeixen el seguit de característiques d’aquestes bombes. Taula 26. Característiques de les bombes dels grups de pressió.

Ubicació Bomba Unitats Cabal Alçada manomètrica

ETAP GRUNDFOS CR45-2 2 45 m3/h 40 mca

Dipòsit Golf INDAR M-193-02 4 35 m3/h 36 mca

3.4.2. Xarxa d’abastament Una vegada definides les infraestructures en alta, es caracteritza la xarxa de distribució. Novament s’analitza aquesta qüestió per a cadascun dels nuclis de població considerats: Nucli de Gualta: L’estat de conservació de la xarxa un cop realitzades les darreres millores descrites a l’apartat 6.3.4 es podria considerar com correcte. La majoria de les canonades de la xarxa són de fibrociment i es disposen principalment en forma de malla a la part més antiga del nucli aprofitant la seva estructura compacta, si bé també té diversos ramals que acaben en cul de sac. La distribució en xarxa afavoreix a la distribució equilibrada de pressions, la garantia del subministrament global en cas de fuites i permet que l’aigua no s’estanqui en trams finals de canonada. Les canonades de fibrociment no presenten deficiències evidents pel que fa al seu funcionament ni a la seva capacitat resistent, però sí que cal considerar la problemàtica mediambiental derivada de la seva manipulació pel seu contingut en fibres d’amiant. Tot i que pels consums en baixa actuals i futurs previstos aquestes canonades puguin ser suficients, i que el nivell de pèrdues sigui admissible, en nuclis relativament petits com el de Gualta les condicions més desfavorables venen marcades per la normativa contra incendis vigent, decret 241/1994 de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest decret la xarxa ha de ser capaç de permetre el funcionament simultani de dos hidrants amb un cabal de 1000 l/min cadascun i 1 atm de pressió. Per tal de satisfer aquests condicionants hidràulics les canonades han de ser d’un

diàmetre considerable, de tal manera que les canonades existents generalment no compleixen amb aquests requisits. A partir d’aquestes conclusions, es preveu substituir totes les canonades de fibrociment. En el cas de Gualta i degut als problemes de precipitació de la seva aigua, les canonades noves es posaran de fosa (excepte les de DN90 que seran de polietilè d’alta densitat), sempre de secció interior igual o superior a les de les canonades de fibrociment existents. A més, les canonades on s’ubiqui un hidrant seran de diàmetre interior mínim 100 mm. Finalment apuntar que les escomeses fins a comptadors encara són de plom, amb unes característiques d’execució que poden donar lloc a petites fugues d’aigua. Urbanització Golf Mirones: L’estat de conservació de la xarxa globalment es podria considerar com correcte. A l’apartat 6.3.4 s’ha quantificat el rendiment de la mateixa en un 63%. Totes les canonades de la xarxa són de PVC o de PEAD i es disposen principalment en forma de malla a la part més antiga del nucli aprofitant la seva estructura compacta, si bé també té diversos ramals que acaben en cul de sac. La distribució en xarxa afavoreix a la distribució equilibrada de pressions, la garantia del subministrament global en cas de fuites i permet que l’aigua no s’estanqui en trams finals de canonada. Per altra banda, degut a que es tracta d’una urbanització relativament nova, la xarxa compleix la normativa contra incendis vigent, decret 241/1994 de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest decret la xarxa ha de ser capaç de permetre el funcionament simultani de dos hidrants amb un cabal de 1000 l/min cadascun i 1 atm de pressió. Per tal de satisfer aquests condicionants hidràulics les canonades han de ser d’un diàmetre interior mínim de 100 mm i en aquest cas tots els hidrants estan sobre canonades de PVC DN110, DN140, DN160, DN200 o DN250.

4. DIAGNOSI DE L’ESTAT ACTUAL DEL SERVEI D’ABASTAMENT

Una vegada analitzada de forma exhaustiva la xarxa d’abastament d’aigua potable del terme municipal de Gualta se’n realitza un diagnòstic per tal de poder elaborar amb posterioritat una sèrie de propostes que permetin millorar el funcionament del servei. Les conclusions que s’han obtingut són les següents: • La xarxa d’abastament s’estructura en dues xarxes interconnectades: la del nucli de Gualta i la

de la urbanització Golf Mirones (que inclou el Golf Empordà). Actualment el 66% del consum d’aigua es focalitza al nucli de Gualta. La situació actual i l’evolució futura dels consums en alta, realitzada a partir de la població prevista als diferents sectors identificats al municipi, es mostra a la taula següent.

El municipi de Gualta disposa actualment d’unes Normes Subsidiàries que preveuen uns sectors de creixement que inclouen tot tipus d’usos i en concret preveuen la construcció de 185 habitatges en un horitzó de creixement futur.

Page 31: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

28

Per altra banda cal considerar el marge de creixement que encara té la urbanització Golf Mirones. S’estima que actualment resten 76 parcel·les lliures que si s’ocupessin en un futur, suposarien un augment de 228 habitants.

Taula 29. Desglossament dels consums en alta actuals i futurs al T.M. de Gualta.

NUCLI Demanda actual (m3/dia)

Demanda 2.020 (m3/dia)

Nucli de Gualta 167 324

Urbanització Golf Mirones 88 194

Nova zona industrial - 348

Total 255 866

• Tota la població s’abasteix d’un únic pou subterrani (pou 1) si bé existeix un altre pou (pou 2) que està fora de servei degut a l’estat deteriorat en què es troba.

Si se satisfan les previsions de creixement marcades per les NNSS es preveu que la impulsió del pou 1 no sigui suficient per garantir el subministrament per aquest nou escenari.

• L’anàlisi de la capacitat de reserva dels dipòsits existents cal realitzar-la de manera independent

per a cadascun dels nuclis.

El dipòsit general de Gualta, de 150 m3 de volum útil, dóna servei exclusivament al nucli de Gualta. Aquest consum mig és actualment de 125 m3/dia, i és major en èpoques d’estiu. Amb les previsions de creixement màxim el consum en alta futur al nucli de Gualta resulta de 390 m3/dia. En conseqüència, aquest dipòsit és insuficient per aquesta xarxa ja que tot just assegura l’abastament per 1 dia en la situació actual i per menys de 8 hores en la situació futura.

Pel que fa al dipòsit del Golf, de 400 m3 de volum útil. Pel que fa a l’anàlisi de suficiència de les instal·lacions, el consum actual mig és de 88 m3/dia. Per tant el dipòsit és totalment suficient, tot i tenir en compte la punta de demanda durant els mesos d’estiu. Per la situació futura estimada, la demanda augmentaria fins a 194 m3/dia i per tant el dipòsit seria igualment suficient, garantint aigua per un mínim de 2 dies.

• Es considera que les xarxes de distribució estan en un estat de conservació acceptable, amb les darreres millores al nucli de Gualta i el rendiment obtingut de la urbanització Golf Mirones (63%). Tot i això caldran actuacions diverses per tal d’adaptar les instal·lacions a les normatives de protecció ambiental i contraincendis i a la previsió de creixement dels nous sectors.

Aquestes actuacions només seran necessàries al nucli de Gualta ja que la xarxa de la urbanització és relativament nova i no requereix millores i per altra banda, els sectors de creixement estan previstos únicament a l’entorn del nucli antic.

Segons el que s’ha vist al capítol 6.4.2, una part important de les canonades existents del nucli de Gualta són de fibrociment. Les canonades d’aquest material no presenten deficiències evidents pel que fa al seu funcionament ni a la seva capacitat resistent, però sí que cal considerar la problemàtica mediambiental derivada de la seva manipulació pel seu contingut en fibres d’amiant. En municipis petits com Gualta la comprovació del règim de funcionament hidràulic més desfavorable de la xarxa cal realitzar-lo considerant les condicions de funcionament concretades

a la normativa contra incendis vigent, decret 241/1994 de la Generalitat de Catalunya. Segons aquest decret la xarxa ha de ser capaç de permetre el funcionament simultani de dos hidrants amb un cabal de 1000 l/min cadascun i 1 atm de pressió. Per tal d’evitar velocitats excessives que es tradueixen en pèrdues per fricció elevades i pressions baixes, cal disposar de canonades de diàmetres interiors no inferiors a 100 mm. Si les canonades no alimenten directament a hidrants un diàmetre exterior de 90 mm serà suficient. Igualment cap tram de canonada nova tindrà menys capacitat hidràulica que les canonades de fibrociment a les quals substitueixen. A més, i per tal d’evitar la problemàtica derivada de la dures de l’aigua les canonades noves seran principalment de fosa. Afegir que algunes zones del nucli estan massa separades d’un hidrant per lo que caldria afegir-ne 3 de nous.

• Es disposa de 3 cabalímetres a la xarxa:

� 1 a la canonada d’impulsió dels pous del nucli de Gualta. � 1 a la sortida de l’ETAP abans de la bifurcació � 1 a l’entrada del dipòsit del Golf. El registre continuat d’aquestes lectures en alta ha permès avaluar aquest consums i els rendiments de la xarxa.

• L’accionament i parada del pou 1 està regulat per un sistema de telecontrol que activa la seva

encesa o parada a partir d’unes sondes de nivell situades al dipòsit de Gualta. • En quant a les instal·lacions de tractament d’aigües:

El municipi disposa d’una ETAP que potabilitza tot el volum d’aigua captat pel pou i que es distribueix als dos dipòsits. L’estació té un dipòsit on s’injecta aire i clor per fer la primera precipitació, una posterior decantació –amb retirada de fangs- i el pas als filtres. A la planta s’elimina el ferro i el manganès si bé l’element problemàtic és el primer. A més, es realitzen cloracions en continu amb hipoclorit sòdic i mesura de clor en continu amb sonda al dipòsit del Golf. No així al dipòsit de Gualta. En general les analítiques disponibles indiquen que la qualitat de l’aigua és acceptable.

5. PROPOSTA D’ACTUACIONS PER A LA MILLORA DEL SERVEI

(SEGONS PLA DIRECTOR DEL SERVEI DE SUMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE) Una vegada realitzat el diagnòstic de la xarxa d’abastament d’aigua del municipi de Gualta, es plantegen el seguit d’actuacions que s’han considerat necessàries per tal de solucionar les mancances detectades. En primer lloc es farà una descripció acurada d’aquestes actuacions, seguidament s’establirà l’ordre de prioritat per a cadascuna d’elles i finalment se’n faran unes valoracions econòmiques. Al final tots aquests aspectes es sintetitzen en una taula resum.

Page 32: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

29

5.1. PROPOSTA DE SOLUCIONS

Les actuacions proposades són les següents: Nucli de Gualta: • Actuació 1: Recuperació i millora del pou 2 de Gualta.

Aquesta actuació té a veure amb la insuficiència del pou 1 i per a satisfer la demanda d’aigua futura i per assegurar el subministrament en cas de pana de la captació actual. El document Memòria valorada per a la recuperació i millora del pou 2 de Gualta (Baix Empordà), amb data febrer de 2008 analitza amb detall aquesta actuació.

Per a poder tornar a utilitzar el pou 2, actualment fora de servei degut al seu deteriorament, caldrà netejar-li i equipar-lo. L’escomesa existent es podrà aprofitar ja que la potència de la bomba a instal·lar serà igual o similar a la de la bomba existent al pou 1 i per tant no caldrà ampliació de potència. La neteja del pou consistirà en la extracció d’arenes, llims i incrustacions existents a l‘altura de la reixeta filtrant. La bomba a instal·lar serà una INDAR 6 S-60-6 o similar, amb capacitat de subministrar un cabal de 45 m3/h a 32 mca amb una potència de 10 CV i disposarà de variador de freqüència. El pou disposarà d’un equip de telecontrol amb boies de control i cabalímetre que permeti el comandament remot de la instal·lació.

• Actuació 2: Construcció d’un nou dipòsit de 400 m3 de capacitat a la cota 55, al paratge de Els

Formics, prop de la pedrera.

Segons el diagnòstic realitzat el dipòsit de Gualta existent, de 150 m3 de capacitat, és del tot insuficient tant per a la futura i una mica just per a la situació actual (1 dia d’autonomia). És per això que en el seu dia es va plantejar la necessitat de construir un dipòsit nou. Un cop construït, el nou dipòsit donarà servei a les futures zones de creixement (Sectors Sud, Pedró i Oliveres) i en general, als habitatges que quedin per sobre la cota 15. El dipòsit existent abastirà els habitatges que quedin per sota la cota 15. Actualment l’Ajuntament ja disposa de la subvenció per executar aquest dipòsit que se suposa es construirà complint el RD140/2003. És per això que en aquest Pla Director se’n fa esment però no s’hi inclou la valoració econòmics de l’actuació.

• Actuació 3: Substitució i noves canonades de la xarxa d’abastament en alta.

En primer lloc caldrà executar la canonada d’interconnexió entre el dipòsit existent de Gualta i el nou dipòsit futur. Serà una canonada de fundició DN125 i tindrà una longitud aproximada de 650 metres. Actualment, la canonada de connexió entre els pous i el dipòsit de Gualta és de fibrociment i a més, en el tram entre el punt on arriben les canonades de l’ETAP i el dipòsit és alhora canonada de distribució. Amb aquesta actuació es pretén substituir la canonada entre els pous i el punt on arriben les canonades de l’ETAP per canonada de fundició DN125 i desdoblar el tram entre el punt on arriben les canonades de l’ETAP i el dipòsit col·locant una nova canonada també de fundició DN125 de manera que només treballi en alta. Aquesta nova canonada en alta discorrerà

pel Camí vell de Llevià, vorejant el nucli, enlloc de passar pel centre del casc antic com fins ara, amb les complicacions que això comporta. El tram de canonada substituït (entre els pous i el punt on arriben les canonades de l’ETAP) serà de 360 metres. El tram de canonada nova (entre el punt on arriben les canonades de l’ETAP i el dipòsit) serà de 700 metres.

• Actuació 4: Substitució i noves canonades de la xarxa d’abastament en baixa.

Es preveu, per una banda, la renovació de les canonades de fibrociment per així solucionar la problemàtica mediambiental derivada de l’existència d’elements d’amiant. Aquesta problemàtica és palesa especialment en operacions que requereixen la manipulació d’aquests tipus de canonades. S’ha previst la substitució dels 2.700 metres de canonades de fibrociment existents a la xarxa en baixa. Les noves canonades a instal·lar tindran una secció interior igual o superior a les de les canonades de fibrociment existents en la configuració inicial. Alhora la millora de la xarxa de distribució permetrà el seu mallat i sectorització (quan s’hagi executat el dipòsit nou). En aquesta actuació de renovació de canonades també es contempla la possibilitat de substituir algunes canonades per altres de diàmetre superior quan aquestes condueixin l’aigua cap a nous sectors a desenvolupar. Igualment també es contempla, en compliment del decret 241/1994 de la Generalitat de Catalunya que fa referència a les condicions de funcionament dels hidrants contraincendis, que aquelles canonades que alimentin directament a hidrants tindran diàmetres interiors iguals o majors a 100 mm. Finalment, com a criteri de millor manteniment i explotació, es substituiran les canonades de diàmetre menor a 90 mm per canonades com a mínim de PEAD DN90.

• Actuació 5: Col·locació de nous hidrants per complir normativa

La normativa contraincendis de la Generalitat de Catalunya estableix que qualsevol punt d'una façana ha d'estar a una distància no superior a 100 metres d'un hidrant. En el cas del nucli de Gualta, per complir amb aquestes distàncies caldrà instal·lar 7 nous hidrants. A la urbanització Golf Mirones ja hi ha suficients hidrant i per tant no caldrà instal·lar-ne de nous.

• Actuació 6: Canvi d’escomeses de plom fins a comptador per noves de polietilè.

Al nucli de Gualta les escomeses fins a comptadors encara són de plom. Aquest tipus d’escomeses poden donar lloc a petites fugues d’aigua. Es preveu substituir-les progressivament per noves de polietilè.

• Actuació 7: Extensió de la xarxa d’abastament d’aigua als nous sectors urbanístics previstos al

planejament.

Aquesta previsió suposa una millora en la planificació urbana i en la gestió de l’aigua disponible. La intervenció anirà lògicament lligada al calendari d’execució de cadascun dels sectors urbanístics.

• Actuació 8: Arranjament del dipòsit existent de Gualta amb instal·lació de sistema de cloració

en continu.

Page 33: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

30

Actualment, el dipòsit de Gualta no disposa de sistema de cloració, l’aigua li arriba clorada des de l’ETAP. Com a millora es planteja la instal·lació d’un sistema de cloració en continu per mitjà d’hipoclorit sòdic amb dosificació automàtica. Per una adequada distribució de l’hipoclorit a l’aigua el tub que l’injecti a l’interior del dipòsit tindrà tres punts d’injecció per a cada un dels dos compartiment, repartits en tota la longitud de la coberta. Així, per mitjà de la recirculació de l’aigua en el mateix dipòsit es garanteix, al mateix temps, que s’assoleixin el nivells de clor desitjats. Per altra banda, per tal d’adequar les característiques del dipòsit al RD140/2003, caldrà assegurar les següents unitats:

o Tancament perimetral de les instal·lacions, incloent portes metàl·liques de

característiques homologades.

o Col·locació de finestres de ventilació.

o Construcció d’arqueta de presa de mostres.

o Arranjament de les instal·lacions a nivell general.

o Adopció de mesures de seguretat.

El dipòsit del Golf ja compta amb aquest tipus d’instal·lacions.

6. XARXA DE CALVEGUERAM

La xarxa de clavegueram del nucli de Gualta, que es detalla en els plànols que acompanyen aquesta memòria, disposa el seu abocament directament al riu Daró. Aquest abocament irregular i no admissible, té previst en un futur immediat la seva connexió a la futura construcció de l’EDAR de Gualta. La xarxa de clavegueram de la urbanització “Les Mirones” i Golf Empordà, la qual es detalla en els plànols que acompanyen aquesta memòria, disposa el seu abocament a un col·lector que condueix els efluents a la EDAR de Torroella de Montgrí. Aquest col·lector fou executat simultàniament a la canonada d’alimentació dels llacs del camp de golf Empordà des de la depuradora de Torroella de Montgrí. Totes aquestes dades es troben grafiades als plànols d’infraestructures corresponents del POUM. 6.1. Quadre resum de les dades principals utilitzades per al Dimensionament de l’EDAR

Disseny mesures reals

Disseny segons Plec

Població actual habitants Població equivalent hab. 520 520

Dotació urbana ( l/hab/dia) 200 200

Dotació industrial (l/seg/Ha) 1 1

Dotació equivalent (l/habequiv/d) 265,38 200

Qd (m³/dia) 138,00 104,00

Qm (m³/h) 5,75 4,33

Qp (m³/h) 15,81 13,00

Qmax (m³/h) 28,75 21,67

Qmín (m³/h) 2,88 2,17 6.2. Cabals de disseny admissibles a les etapes del tractament Es detallen a continuació els diversos cabals màxims que s’admeten als diferents processos de tractament de l’EDAR de Gualta. A) Col·lector d’arribada QDC: 28,75 m³/h B) Pretractament Cabal màxim de disseny actual: 28,75 m³/h C) Tractament biològic i resta de línia d’aigua: Cabal punta: 15,61 m³/h Cabal mitjà: 5,75 m³/h 6.2. Característiques de la instal·lació de sanejament: 6.2.1 Punt de connexió amb el col·lector general El col·lector general que recollirà les aigües residuals de Gualta, arriba per gravetat fins a la parcel·la on s’ubicarà l’EDAR. Es fixarà el punt últim (emplaçament i cota) en funció de les necessitats de l’emplaçament definitiu de la depuradora. 6.2.2 Punt d’abocament de l’efluent tractat Donat que la parcel·la d’ubicació de l’EDAR es troba al costat de la llera de la riera del Daró, i en el Projecte es recull el tram de emissari i l’obra de l’abocament a la llera l’afluent tractat es condueix directament cap a aquest torrent mitjançant un col·lector situat dins de la parcel·la de l’estació depuradora. 6.3. Conclusions La xarxa de sanejament existent del municipi està descrita en els plànols següents. La documentació d’aquest està extreta del projecte de pavimentació del nucli antic de Gualta on es substituïen les canonades de sanejament, i el projecte executiu de la urbanització de les mirones. El municipi té actualment una intensa xarxa de recs i recollides d’aigua que voregen el nucli, de manera que abocar les aigües de pluja no suposa cap complicació. A l’hora de desenvolupar els plans parcials de desenvolupament dels sectors caldrà que es realitzi una xarxa de sanejament separativa i caldrà exigir l’estudi hidràulic que justifiqui la capacitat de drenatge natural i l’estudi d’evacuació i transport d’aigües residuals cap a la futura EDAR. Aquest estudi serà remès a l’Agència Catalana de l’Aigua com a administració competent en la gestió dels recursos hídrics.

7. PLÀNOLS

Page 34: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 35: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 36: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 37: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 38: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 39: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 40: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 41: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 42: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 43: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 44: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss
Page 45: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

31

ANNEX IX. ESTUDI DE LES INFRAESTRUCTURES I LES XARXES DE SERVEIS NOTA: El traçat de les infraestructures esmentades en el present annex es troba reflectit en els plànols de la sèrie I: Infraestructures.

1. INFRAESTRUCTURES DE L’AIGUA

1.1 SERVEI D’ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE Actualment la captació d’aigua es realitza en dos pous situats al nord del nucli urbà (veure fotografies 1.1.1 i 1.1.2). El primer pou (Pou 1) funciona correctament al 100% amb un cabal de 40 m3/h. El segon (Pou 2) té deficiències en la seva capacitat d’extracció amb un cabal no major de 15 m3/h. Des d’aquesta captació surt una canonada que arriba a la planta potabilitzadora (ETAP) amb impulsió a diferents punts (veure fotografia 1.1.3):

• el dipòsit de Gualta situat a l’oest del nucli (veure fotografia 1.1.4 i 1.1.5), de 150 m3, des d’on es regula el subministre a la xarxa del nucli urbà de Gualta.

• El dipòsit del golf (veure fotografia 1.1.6), de 400 m3, que alimenta a la xarxa de la urbanització del “Golf Mirones” i “Golf Empordà”.

• la xarxa del polígon industrial de l’Estany de Poma.

En aquests moments hi ha redactat i aprovat un Pla Director del Servei de subministrament d’aigua potable del T.M. de Gualta. Segons aquest Pla Director es plantegen un seguit d’actuacions que s’han considerat necessàries per a solucionar les mancances detectades. Les actuacions proposades són les següents:

• ACTUACIÓ 1: Recuperació i millora del pou 2 de Gualta. • ACTUACIÓ 2: Construcció d’un nou dipòsit de 400 m3 de capacitat a la cota 55, al

paratge de “Els Formics”, prop de la pedrera. • ACTUACIÓ 3: Substitució i noves canonades de la xarxa d’abastament en alta. • ACTUACIÓ 4: Substitució i noves canonades de la xarxa d’abastament en baixa. • ACTUACIÓ 5: Col·locació de 7 nous hidrants al nucli de Gualta per complir normativa

vigent. • ACTUACIÓ 6: Canvi d’escomeses de plom fins a comptador per noves de polietilè. • ACTUACIÓ 7: Extensió de la xarxa d’abastament d’aigua als nous sectors urbanístics

previstos al planejament. • ACTUACIÓ 8: Arranjament del dipòsit existent a Gualta amb instal·lació de sistema de

cloració en continu amb dosificació automàtica.

Del conjunt d’actuacions previstes pel Pla Director, actualment s’està executant la núm. 4 i de forma parcial: del conjunt de canonades de fibrociment a substituir, només s’estan substituint les del C/Major i dos ramals adjacents (veure fotografia 1.1.7). La previsió d’acabament d’aquesta

substitució parcial és el mes de juny-2010. Es preveu executar properament l’actuació núm.5 amb una previsió durant els exercicis 2010-2011. En quan a demandes d’aigua, la població permanent del municipi de Gualta a l’any 2007 és de 349 habitants (segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya –IDESCAT-). El municipi presenta un percentatge molt elevat d’habitatges d’ús secundari, que principalment són els de la urbanització Golf Mirones. Segons les dades que es disposen, el nombre total d’abonats actuals al terme municipal de Gualta és de 250, distribuïts en 132 abonats al nucli de Gualta i 118 abonats al Golf. Prenent una ocupació de 3,0 persones per habitatge, s’obté una màxima ocupació teòrica de 735 habitants. Els consums es consideren principalment de tipus domèstic amb 22000 m3 el nucli de Gualta i 20000 m3 la urbanització del Golf, segons dades de l’any 2007. La dotació del consum en alta és de 340 li/hab./dia. El rendiment de la xarxa del nucli de Gualta, segons dades del 2007, és molt baixa degut a una sèrie d’incidències: fugues a la xarxa i a l’ETAP que van derivar en una disminució dels consums contats, i un problema de recirculació d’aigua a l’ETAP que va suposar una duplicació en els m3 registrats. Aquests problemes ja van ser resolts en el seu moment i es van col·locar noves vàlvules per sectoritzar la xarxa i es van substituir escomeses de plom per noves de polietilè. Per la urbanització Golf Mirones el rendiment obtingut fou del 63%, que es considera un valor correcte.

Fotografies 1.1.1 i 1.1.2: Pous 1 i 2 a Gualta, per a la captació d’abastament d’aigua

Fotografia 1.1.3: Planta potabilitzadora (ETAP) a Gualta, per a la potabilització d’abastament d’aigua

Page 46: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

32

Fotografies 1.1.4 i 1.1.5: Dipòsit de Gualta, de 150m3 de capacitat

Fotografia 1.1.6: Dipòsit de la urb. Fotografia 1.1.7: Obres en el carrer Major “Les Mirones”, de 400m3 de capacitat de Gualta (20-01-2010) 1.2 SERVEI DE CLAVEGUERAM La xarxa de clavegueram del nucli de Gualta, que es detalla en els plànols que acompanyen aquesta memòria, disposa el seu abocament directament al riu Daró. Aquest abocament irregular i no admissible, té previst en un futur immediat la seva connexió a la futura construcció de l’EDAR de Gualta. La xarxa de clavegueram de la urbanització “Les Mirones” i Golf Empordà, la qual es detalla en els plànols que acompanyen aquesta memòria, disposa el seu abocament a un col·lector que condueix els efluents a la EDAR de Torroella de Montgrí. Aquest col·lector fou executat simultàniament a la canonada d’alimentació dels llacs del camp de golf Empordà des de la depuradora de Torroella de Montgrí.

Fotografia 1.2.1: Punt de connexió del col·lector d’evacuació d’aigües residuals dels habitatges del Golf amb el col·lector d’impulsió a l’EDAR de Torroella de Montgrí (veure plànol IA-2b).

1.3 SERVEI DE REGATGE CAMP DE GOLF L’alimentació dels llacs que serveixen per al regatge del camp de golf es realitza a partir de les aigües depurades de la EDAR (veure fotografia 1.3.1) de Torroella de Montgrí situada en el marge esquerra del Ter, dins del t.m. de Torroella de Montgrí. La conducció es realitza per bombeig segons traçat grafiat en plànols d’infraestructures existents: “plànol IA-3a”. El pas damunt del riu Ter es realitza soterrada al costat del pont d’accés al nucli de Torroella des de Gualta i Pals. El desguàs d’aquest col·lector es realitza en un dels llacs del costat nord dins del recinte del Golf ( veure fotografia 1.3.2). En el darrer exercici (2009) la distribució dels cabals de desguàs de la depuradora de Torroella fou la següent:

• Alimentació dels llacs del camp de golf Empordà: • Desguàs al riu Ter:

Fotografia 1.3.1: EDAR Fotografia 1.3.2: Punt de desguàs Torroella de Montgrí. a un dels llacs del de Golf.

2. INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES I DE TELECOMUNICACIÓ

2.1 SERVEI D’ELECTRICITAT El subministrament, manteniment i explotació del servei d’electricitat correspon a la empresa “Fecsa-Endesa”. Actualment hi ha una línia de transport a alta tensió, aèria de 132.000 vols, que travessa el terme municipal d’est a oest sense subministrament directe. El subministre a la població de Gualta es realitza a partir d’una xarxa a mitja tensió, també aèria de 25.000 i 6.000 vols. Des d’aquesta xarxa a mitja tensió hi ha 22 centres transformadors de mitja a baixa tensió, de 220 i 380 vols, escampats arreu del municipi per a facilitar el subministrament a tota la població del terme (nucli, urbanitzacions i disseminat). En les fotografies 2.1.1. fins a 2.1.22 es poden veure els diferents C.T. en les seves modalitats dins de caseta (CA) o damunt de torre (PA).

Page 47: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

33

Foto 2.1.1: CT-1 Foto 2.1.2: CT-2 Foto 2.1.3: CT-3 Foto: 2.1.4: CT-4 (PA-48463) (PA-31221) (PA-49049) (PA-31227)

Foto 2.1.5: CT-5 Foto 2.1.6: CT-6 Foto 2.1.7: CT-7 (CA-49028) (CA-33275) (CA-31228)

Foto 2.1.8: CT-8 Foto 2.1.9: CT-9 Foto 2.1.10: CT-10 Foto 2.1.11: CT-11 (PA-49117) (PA-57226) (PA-32151) (CA-31251)

Foto 2.1.12: CT-12 Foto 2.1.13: CT-13 Foto 2.1.14: CT-14 Foto 2.1.15: CT-15 (CA-30989) (PA-30124) (PA-49384) (PA-48736)

Foto 2.1.16: CT-16 Foto 2.1.17: CT-17 Foto 2.1.18: CT-18 (PA-32142) (CA-30770) (PA-48866)

Foto 2.1.19: CT-19 Foto 2.1.20: CT-20 Foto 2.1.21: CT-21 (CA-58899) (CA-48867) (CA-48783)

Foto 2.1.22: CT-22 (PA-31272)

Page 48: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

34

2.2 SERVEI D’ENLLUMENAT PÚBLIC L’enllumenat públic del nucli de Gualta es divideix en tres sectors clarament diferenciats amb connexions independents a la xarxa elèctrica de baixa tensió. Aquestes connexions es materialitzen en tres quadres A, B i C. La companyia subministradora és FECSA-ENDESA. El sistema d’encesa és amb rellotge astronòmic. El sistema de maniobra és de commutador manual únic i contactor únic. El sistema d’estalvi energètic és reductor-estabilitzador de capçalera. Les potències contractades són: 8.000 W (quadre A), 15.000 W (quadre B) i 8.000 W (quadre C). La situació dels quadres són els següents: Vial de circumval·lació (quadre A), Carrer de Daró s/n (quadre B) i C/ Llabià cantonada C/Oliveres (quadre C). Els punts de llum existents en cadascun d’aquests tres sectors són:

• Sector – Quadre A: 51 làmpades totals, de les quals 9 són de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) de 150W, 40 de vapor de mercuri (VM) de 125W i 2 de vapor de mercuri amb halogenurs (VMH) de 150W. La potència total instal·lada és de 6.650W.

• Sector – Quadre B: 77 làmpades totals, de les quals 1 són de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) de 150W, 73 de vapor de mercuri (VM) de 125W i 3 de vapor de mercuri amb halogenurs (VMH) de 150W. La potència total instal·lada és de 9.725W.

• Sector – Quadre C: 43 làmpades totals de vapor de mercuri (VM) de 125W. La potència total instal·lada és de 5.375W.

Les conduccions soterrades on circula el cablejat que alimenta als diferents punts de llum del nucli de Gualta estan realitzats de forma deficient: la fondària on es situa el cablejat respecte la rasant de carrer està a menys de 40cm, quan la reglamentació vigent obliga a situar-se a no menys de 60cm (veure fotografia 2.2.4).

Foto 2.2.1: Quadre “A” situat Foto 2.2.2: Quadre “B” en el vial de circumval·lació. situat en el C/Daró s/n.

Foto 2.2.3: Quadre “C” situat en el Foto 2.2.4: Implantació conduccions C/Llabià cantonada C/Oliveres. soterrades d’enllumenat deficients

L’enllumenat públic de la urbanització “Les Mirones” té situat el quadre de comandament al costat del C.T. núm.17 (CA-30770) segons es pot observar en la fotografia 2.1.17. El tipus de lluminària és de columna cilíndrica de vapor de sodi alta pressió segons s’observa en les fotografies 2.2.5 i 2.2.6.

Foto 2.2.5 i 2.2.6: Vials tipus de la urbanització “Les Mirones” amb lluminàries de VSAP i suport cilíndrics.

2.3 SERVEI DE GAS NATURAL Actualment hi ha el servei de gas natural a l’ urbanització de “Les Mirones” i s’està realitzant la previsió de subministra al nucli de Gualta aprofitant les obres d’urbanització del carrer Major. La connexió del ramal d’alimentació d’aquests dos punts es realitza a partir de la canonada de transport de gas (d’acer Ø8”) que circula en el marge esquerra de la carretera de Parlavà a Torroella, just en el creuament de la carretera d’accés a Gualta on es situen els pous de captació d’aigua potable (veure fotografia 2.3.1). L’empresa subministradora és “Gas Natural”. La pressió de la canonada de transport és a alta pressió, de Pa. La canonada d’alimentació al nucli i “Les Mirones” es realitza a mitja pressió de Pa, en conduccions de polietilè de 160 i 200mm. Les vàlvules de reducció de pressió es situen (veure fotografies 2.3.2).

Foto 2.3.1: Connexió del ramal d’alimentació de gas a Gualta i Les Mirones a partir de la canonada de

transport de gas (d’acer Ø8”) que circula en el marge esquerra de la carretera de Parlavà a Torroella, just en el creuament de la carretera d’accés a Gualta on es situen els pous de captació d’aigua potable.

Page 49: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

P L A D’ O R D E N A C I Ó U R B A N Í S T I C A M U N I C I P A L D E G U A L T A

35

Foto 2.3.2: Situació dels mecanismes de reducció de pressió de gas a alta

pressió a mitja pressió.

2.4 SERVEI DE TELECOMUNICACIÓ Segons informació facilitada per la empresa “Telefónica de España”

3. INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

3.1 CAMINS I CARRETERES Hi ha dues carreteres de titularitat supramunicipal. Són les següents: Carretera GI-643 de Torroella De Montgrí (X C-31) fins a Parlavà (X C-252, X GI-642).

Aquesta carretera travessa el t.m. d’est a oest i és la que serveix d’accés al nucli de Gualta. Titularitat de la Generalitat de Catalunya (veure fotografies 3.1.1 i 3.1.2). Longitud de la carretera dins del t.m = 496m.

Carretera C-31, eix coster de la xarxa catalana de carreteres que discorre dins del t.m. de Gualta, de sud a nord, provinent de Pals direcció a Torroella de Montgrí. Titularitat de la Generalitat de Catalunya (veure fotografies 3.1.3 i 3.1.4). Longitud de la carretera dins del t.m = 2,510km.

Fotos 3.1.1 i 3.1.2: Inici i final de la carretera GI-643 al seu pas pel t.m. Gualta

Fotos 3.1.3 i 3.1.4: Inici i final de la carretera C-31 al seu pas pel t.m. Gualta

Segons inventari de camins veïnals de l’Ajuntament de Gualta, la relació de camins i carreteres de titularitat municipal és la següent:

Carretera d’accés est a Gualta des de la carretera GI-643 (veure fotografia núm 3.1.5). Carretera d’accés oest a Gualta des de la carretera GI-643 (veure fotografia núm. 3.1.6). Camí de Gualta a Fontanilles. Carretera d’accés al “Golf Empordà” i urbanització “Les Mirones” (veure foto núm. 3.1.7). Camí vell de Gualta a Torroella Camí de Gualta a Ullà,. (marge dret) de la carretera GI-643 (vere fotografia núm. 3.1.8) Camí vell de Torroella a Palafrugell, (marge esquerra) de la carretera C-31. Camí de Gualta a Fontanilles. Camí de Gualta a Llabià. Camí del Pedró. Camí de les Oliveres. Camí de Can Patxei, (marge dret) de la carretera GI-643. Camí de les sorres, (marge dret) de la carretera GI-643. Camí del Pont de la Blaia, des del camí vell de Torroella a Palafrugell, en el límit sud del

terme municipal. Camí del Mas Fuster. Camí del Pla. Camí del Mas d’en Blay. Camí del Dar. Camí vell de Gualta a Fontanilles.

Page 50: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

36

• Camí del Cementiri. • Camí de la Rutlla. • Camí dels penjants dels Formics. • Camí dels Formics. • Camí Ral. • Camí de les Maioles. • Camí del pont nou del Traient. • Camí de sota Moles. • Camí de l’olivar d’en Tarrés.

Foto 3.1.5 i 3.1.6: Crta. d’accés est i oest, respectivament, a Gualta des de la GI-643.

Foto 3.1.7: Cra de Gualta a Fontanilles Foto 3.1.8: Camí veïnal de Gualta a Ullà.

Page 51: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

37

ANNEX X. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

1. INTRODUCCIÓ

El present informe té com a finalitat, avaluar els costos aproximats de desenvolupament dels diferents sectors del Municipi de Gualta, província de Girona, mitjançant a la base de l’estimació mitjana dels preus de mercat de la zona valorats en el moment actual, per establir la capacitat dels promotors privats per portar a terme les actuacions urbanístiques de les quals n’és responsable en la seva execució, segons el Pla d’Ordenació Municipal.

2. DELIMITACIÓ DE LES VALORACIONS

Les valoracions es realitzen sobre els següents Polígons de Sòl Urbanitzable, pendents de urbanització:

- SU-1. Sector Padró. - SU-2 Sector Oliveres. - SU-3 Sector Sud. - SU-4 Sector camí Gualta - Fontanilles

El Pla General estableix que els tres sectors urbanitzables residencials es desenvoluparan pel sistema de compensació bàsica, així mateix la simplicitat de la seva gestió no requereix la implicació de l’Administració en el procés. Per tant, corre a càrrec dels propietaris la realització de les inversions, les cessions dels espais públics i la cessió del 10% de l’aprofitament mig a l’Ajuntament.

3. ESTABLIMENT DE PREUS UNITARIS

S’han adoptat com a preus de partida els valors mitjans de la zona obtinguts en base a una anàlisis de mercat comprable amb els valors de mercat considerant la localització, la tipologia i l’ús al qual van destinats.

Als efectes de valoració de costos, s’ha partit dels preus unitaris següents:

- M² vial urbà. 120 €./m2 - M² espai lliure urbà i zones verdes. 50 €./m2 - M² aparcament a l’aire lliure i urbanització del sòl per a equipaments. 75 €./m2

4. LLISTAT D’ACTUACIONS EN SÒL URBANITZABLE I VALORACIÓ DE DESPESES.

S’estudia a continuació cadascun dels diferents sectors de sòl urbanitzable per tal de determinar els costos totals aproximats d’urbanització i la seva repercussió sobre els aprofitaments privats i les corresponents inversions dels promotors. El mètode de càlcul utilitzat ha consistit en una estimació dels diferents costos imputables al sector en concepte de valor dels terrenys, despeses de gestió i costos d’urbanització de vials.

A partir d’aquesta estimació s’aplica el percentatge mínim establert per a l’obtenció del benefici de la promoció. Finalment, el preu total obtingut es compara amb els valors de mercat de parcel·les de similars característiques de la zona per tal d’assegurar la viabilitat econòmica de l’operació. - Valor dels terrenys. S’han obtingut a partir dels valor residual i preus de vendes de la zona

en base a informacions obtingudes d’una mostra general i s’han homogeneïtzat els preus en funció de l’ edificabilitat del sector.

- Despeses de gestió i impostos aplicables. S’estimen en un 15% , incloent-hi honoraris facultatius, taxes, llicències, impostos no recuperables i despeses d’administració.

- Costos d’urbanització. S’ha aplicat la taula dels preus unitaris definits en el punt anterior.

- Percentatge de beneficis. S’ha calculat un marge de beneficis mínim i amb finançament tenint en compte l’ús dels diferents sectors.

Atesa la complexitat de les quatre operacions i en consideració a la tendència actual del mercat s’ha optat per realitzar un mètode de valoració residual dinàmic (anàlisi d’inversions amb valors actuals), per calcular si els marges de beneficis permeten fer possible un finançament parcial de la inversió a mitja termini. - Despeses de finançament. Degut a l’actual estat del mercat immobiliari, es realitza la

valoració en un “sistema dinàmic”, per tant s’han calculat uns tipus d’interès mitjà al 5,0% del 50% del valor d’inversió en obres i les seves despeses, amb un termini de carència d’un any i una amortització a 5 anys i una perspectiva de venda el 1r any del 10% del total i el 2n any del 30%, 3r any del 20%, 4t any de 20% i 5è any de la resta.

5. VALORACIONS

5.1. Sector SU-1

Concepte Descripció Superfície (m2)

Preu unitari (euros/m2)

Cost total (€)

Cost dels terrenys

Sòl urbanitzable

17.141

30,00

514.230

Page 52: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

38

Concepte Descripció Superfície (m2)

Preu unitari (euros/m2)

Cost total (€)

Costos d’urbanització

Vials

4.123

120

494.760

Zones Verdes

3.113

50

155.650

Àrees equipaments

800

75

60.000

Total costos urbanització 710.410

Concepte Descripció Cost obres Percentatge Cost total (€)

Despeses de gestió

Tècnics, llicències,

etc.

710.410

15%

106.562

Concepte Descripció 50% Obres Cost total (€)

Despeses finançament

Càlcul interessos

355.205

68.768

Concepte 1.399.970

Total despeses d’inversió (€)

Tenint en consideració que el sòl privat és de 9.105 m2 del que s’ha de deduir un 10% de

cessions ens queda una superfície neta de 8.195 m2. Afegint-hi un marge de beneficis del 20% ens resulta un preu mínim de venda de les

parcel·les de 81.998 €. Comparant aquesta quantitat amb els preus mitjans de venda a la zona, que s’estipula en 114.000 €. en resulta un marge de beneficis acceptable per part del promotor, cosa que ens assegura la viabilitat econòmica de l’operació. Aquest marge a l’alça permetria absorbir eventuals fluctuacions a la baixa dels preus del mercat i/o increments de despeses de urbanització i/o increments de tipus d’interès.

Despeses totals

inversió

Sòl privat (m2)

Repercussió per

m2

Superfície

mitja parcel·

la (m2)

Cost mitjà

inversió per

parcel·la

Marge de

beneficis

Preu mitjà de venda al

públic parcel·la

Preu mitjà de mercat parcel·la segons valors zona

Marge teòric sobre

preu de mercat

1.399.970

8.195

170,83

400 i 157,6

68.332 i 26.923

20%

81.998 i 32.308

114.000

+28%

5.2. Sector SU-2

Concepte Descripció Superfície (m2)

Preu unitari (euros/m2)

Cost total (€)

Cost dels terrenys

Sòl urbanitzable

31.388

50,00

1.569.400

Concepte Descripció Superfície (m2)

Preu unitari (euros/m2)

Cost total (€)

Costos d’urbanització

Vials

6.278

120

753.360

Zones Verdes

3.139

50

156.950

Àrees

equipaments

1.570

75

117.750

Total costos urbanització 1.028.060

Concepte Descripció Cost obres Percentatge Cost total (€)

Despeses de gestió

Tècnics,

llicències, etc.

1.028.060

15%

154.209

Concepte Descripció 50% Obres Cost total (€)

Despeses finançament

Càlcul interessos

591.135

114.444

Page 53: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

39

Concepte 2.866.113

Total despeses

d’inversió (€)

Tenint en consideració que el sòl privat és de 20.401 m2 del que se ha de deduir un 10% de

cessions en queda una superfície neta de 18.361 m2. Afegint-hi un marge de beneficis del 20% en resulta un preu mínim de venda de les

parcel·les de 137.573 €. Comparant aquesta quantitat amb els preus mitjans de venda a la zona, que s’estipula en 150.000 €. en resulta un marge de beneficis acceptable per part del promotor, cosa que ens assegura la viabilitat econòmica de l’operació. Aquest marge a l’alça permetria absorbir eventuals fluctuacions a la baixa dels preus del mercat i/o increments de despeses de urbanització i/o increments de tipus d’interès. Despeses

totals inversió

Sòl privat (m2)

Repercussió

per m2

Superfície mitja

parcel·la (m2)

Cost mitjà

inversió per

parcel·la

Marge de

beneficis

Preu mitjà de venda al

públic parcel·la

Preu mitjà de mercat

parcel·la segons valors zona

Marge teòric sobre

preu de mercat

2.866.113

18.361

156,10

800

114.644

20%

137.573

160.000

+15,41

5.3. Sector SU-3

Concepte Descripció Superfície (m2)

Preu unitari (euros/m2)

Cost total (€)

Cost dels terrenys

Sòl urbanitzable

27.315

56,00

1.529.640

Concepte Descripció Superfície (m2)

Preu unitari (euros/m2)

Cost total (€)

Costos d’urbanització

Vials

4.872

120

584.640

Zones Verdes

2.731

50

136.550

Àrees

equipaments

1.740

75

130.500

Total costos urbanització 851.690

Concepte Descripció Cost obres Percentatge Cost total (€)

Despeses de gestió

Tècnics, llicències,

etc.

851.690

15%

127.753

Concepte Descripció 50% Obres Cost total (€)

Despeses

finançament

Càlcul interessos

425.845

82.443

Concepte 2.591.526

Total despeses

d’inversió (€)

Tenint en consideració que el sòl privat és de 17.972 m2 del que se ha de deduir un 10% de

cessions en queda una superfície neta de 16.175 m2. Afegint-hi un marge de beneficis del 20% en resulta un preu mínim de venda de les

parcel·les de 141.356 €. Comparant aquesta quantitat amb els preus mitjans de venda a la zona, que s’estipula en 149.000 € en resulta un marge de beneficis acceptable per part del promotor, cosa que ens assegura la viabilitat econòmica de l’operació. Aquest marge a l’alça permetria absorbir eventuals fluctuacions a la baixa dels preus del mercat i/o increments de despeses de urbanització i/o increments de tipus d’interès. Despeses

totals inversió

Sòl privat (m2)

Repercussió per m2

Superfície mitja

parcel·la (m2)

Cost mitjà

inversió per

parcel·la

Marge de

beneficis

Preu mitjà de venda al públic

parcel·la

Preu mitjà de mercat

parcel·la segons valors zona

Marge teòric sobre preu de

mercat

2.591.526

16.175

160,20

735,20

117.797

20%

141.356

162.000

+

14,95%

Page 54: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss

PPPP LLLL AAAA D’D’D’D’ OOOO RRRR DDDD EEEE NNNN AAAA CCCC IIII ÓÓÓÓ UUUU RRRR BBBB AAAA NNNN ÍÍÍÍ SSSS TTTT IIII CCCC A A A A MMMM UUUU NNNN IIII CCCC IIII PPPP AAAA L DL DL DL D E E E E GGGG UUUU AAAA LLLL TTTT AAAA

40

5.4. Sector SU-4

Concepte Descripció Superfície (m2)

Preu unitari (euros/m2)

Cost total (€)

Cost dels terrenys

Sòl urbanitzable

9.775

57,00

557.175

Concepte Descripció Superfície (m2)

Preu unitari (euros/m2)

Cost total (€)

Costos d’urbanització

Vials

983

120

117.960

Zones Verdes

1.265

50

63.250

Àrees

equipaments

699

75

52.425

Total costos urbanització 233.635

Concepte Descripció Cost obres Percentatge Cost total (€)

Despeses de gestió

Tècnics,

llicències, etc.

233.635

15%

35.045

Concepte Descripció 50% Obres Cost total (€)

Despeses finançament

Càlcul interessos

116.817

22.616

Concepte 848.471

Total despeses

d’inversió (€)

Tenint en consideració que el sòl privat és de 6.828 m2 del que se ha de deduir un 10% de

cessions en queda una superfície neta de 6.145 m2.

Afegint-hi un marge de beneficis del 20% en resulta un preu mínim de venda de les

parcel·les de 92.560 €. Comparant aquesta quantitat amb els preus mitjans de venda a la zona, que s’estipula en 110.000 €. en resulta un marge de beneficis acceptable per part del promotor, cosa que ens assegura la viabilitat econòmica de l’operació. Aquest marge a l’alça permetria absorbir eventuals fluctuacions a la baixa dels preus del mercat i/o increments de despeses de urbanització i/o increments de tipus d’interès. Despeses totals inversió

Sòl privat (m2)

Reper-cussió

per m2

Superfície mitja

parcel·la (m2)

Cost mitjà

inversió per

parcel·la

Marge de

benefi-cis

Preu mitjà de venda al públic

parcel·la

Preu mitjà de mercat

parcel·la segons valors zona

Marge teòric sobre

preu de mercat

848.471

6.145

138,08

559

77.133

20%

92.560

110.000

+ 14.30

6. CONCLUSIONS

Un cop estudiats els diferents sectors de creixement en sòl no urbanitzable i havent considerat d’una banda les diferents càrregues urbanístiques que el planejament els hi assigna i d’altra banda els valors mitjans de mercat de la zona d’influència, es conclou :

1. Que les diferents operacions de promoció privada són, en principi, viables econòmicament.

2. Que hi ha un marge acceptable de beneficis, que permetria absorbir possibles

fluctuacions a la baixa dels preus de mercat motivades per canvis en la conjuntura econòmica.

3. Que el cost de les diferents infraestructures recaurà exclusivament sobre la

inversió privada i per tant, l’Administració municipal no hi farà cap mena d’ inversió.

S’entén que la present valoració dels béns que s’ha realitzat per l’import net aproximat, que

raonablement podria esperar rebre un venedor per la venda del bé en la data de la valoració mitjançant una comercialització adequada i suposant que existeix almenys un comprador potencial, degudament informat de les seves característiques, actuant lliurement i sense interès particular en l’operació.

El present informe s’ha realitzat sense tenir en compte les càrregues o limitacions que podrien recaure sobre els béns, que en el seu cas hauria de deduir.

Page 55: volum 5 annex C - Web oficial de l'Ajuntament de · PDF filepppp llll aaaa d’dd’’d’ oooo rrrr dddd eeee nnnn aaaa cccc iiii ÓÓÓÓ uuuu rrrr bbbb aaaa nnnn ÍÍÍÍ ssss