Casa TasselArquitecte: Víctor Horta(1861-1947)Cronologia: 1892-1893Localització: Brussel·les Estil: Art Nouveau

Materials: pedra, ferro, vidre, ceràmica i fusta.Sistema constructiu: amb materials industrials.

Anàlisi formalElements de suport i suportats

Estructura metàl·lica

Columnes fines de ferro forjat:

- Funció de suport (es pot prescindir dels murs de càrrega). Planta lliure

-Funció decorativa, sobre tot capitells.

Bigues del sostre, de ferro i a la vista (element més del conjunt).

Espai exterior Presenta una única façana que dona al carrer. Té forma estreta. A Brussel·les el terreny era escàs, i la casa s’adequà a les possibilitats del sòl. No desentona del voltant. És estreta i profunda.

Façana amb grans superfícies de vidre per millorar la il·luminació interior. Ondulada pel sinuós sortint central de vidre i ferro.

Edifici de 3 pisos i unes golfes:

1r pis: finestres separades per columnes de pedra.

2n pis: tribuna alta amb columnes de ferro i vidre.

3r pis: terrassa amb barana de ferro.

Elements decoratius de la façana molt originals per l’època.

Murs recoberts amb carreus de pedra.

Façana estreta i simple

Cos central curvilini i de vidre (sinuositat)

Columnes de pedra separen les finestres

Columnes de metall amb reixa molt original

Terrassa del 3r pis

Planta baixa i golfes Primer i segon pis

Espai interior: Planta estreta i allargada. Distribució determinada per l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre

Carrer

Jardí

1. Vestíbul.2. Guarda-roba.3. Estudi.4. Sala.5. Sala d’estar.6. Avantcambra.7. Dormitori.8. Sala.9. Habitacions de servei.10. Sala de treball.11. Escala principal.12. Escala de servei.

11

12

Distribució de les estances interiors

1r pis 2n pis 3r pis

JardíCarrer

Escala de servei Escala principal

Vestíbul

La línia corba domina tota la decoració interior (Coup de fouet), creant una harmonia ornamental total, inspirada en la natura.

Lluerna que il·lumina la part interior de la casa

Finestrals dels costats curts

Il·luminacióL’interior de l’edifici té una gran lluminositat i coloració.

Planta allargada, estreta i profunda. Planta lliure (prescindeix del murs de carrega)

L’escala ordena la disposició de les habitacions en els tres pisos, situant-les només en un cantó del passadís. Trenca la disposició tradicional a ambdós costats.

Claraboia de vidre

La disposició interior ve determinada per l’escala que neix al vestíbul

Al primer pis hi a el vestíbul, el guarda-roba, la sala d’estudi, el saló d’estar...

Planta del vestíbul

Escala plena d’imaginació, sobre tot quan arriba a l’últim pis on es lliga amb els altres elements

Claraboies de les golfes

columnes de ferro forjat

Bigues de ferro ala vista

Capitells molt originals amb motius vegetals

La “sobrietat” de la façana no deixa imaginar la fastuositat interior.

Claraboia de vidre

Els sostres de vidre, a part de permetre passar la llum a tots els pisos, amplien l’espai vertical.

Traços curvilinis “coup de fouet” i ritme ondulant

Tulipes amb motius vegetals

La sensualitat de la línia corba és present en tot l’interior

La natura en forma de motius vegetals

sembla apoderar-se de tota la casa

Les línies de les parets són la continuació de les dels mosaics del terra.

A la part posterior s’hi construí un jardí d’hivern sostingut per una estructura metàl·lica vista.

Horta pensà en els mosaics del terra, els panys de les portes, els llums, els papers pintats de les parets i les vidrieres de colors... Seguint la línia modernista que pretenia fer un art total, que abracés tots els elements que formen part d’un edifici.

Interpretació

La Casa Tassel és un edifici privat (casa unifamiliar) de caràcter civil. Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva integració en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta manera la burgesia s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la indústria, la qual l’enriquia a la vegada. De fet aquest era l’objectiu dels artistes modernistes, volien millorar la imatge de les ciutats industrials amb edificis originals, inspirats en la natura, recuperant la bellesa perduda amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-se a l’estandarització, al treball en sèrie que sortia de les fàbriques.

L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta l’integrés en les seves construccions, i l’utilitzà igual com element constructiu que decoratiu.

Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brussel·les. La funció de l’edifici era residencial.

Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat, juntament amb les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van Eetvelde, i la seva pròpia casa, avui Museu Horta).

La casa Tassel s’integra totalment en l’entorn urbanístic on es troba, amb la seva façana de carreus de pedra.

Models i influències

Eiffel i altres enginyers foren els primers en utilitzar el ferro com a materials constructiu, i Horta seguí aquesta tendència, explotant les seves qualitats estructurals (permet crear grans espais sense murs separadors) i decoratives (pot ser treballat creant formes diverses inspirades en la natura).

La Casa Tassel fou la primera obra europea d’art total (Art Nouveau) seguit aquest posteriorment pels arquitectes modernistes d’altres indrets, sobretot els catalans com Gaudí (Casa Batlló)

Casa Tassel

Casa Solvay

Casa Horta

Hôtel Edtvelte

Víctor Horta (1861-1947)

Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb la seva època. La primera obra important que se li encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les, on ja apareixen els elements característics que desenvoluparà més endavant, com les estructures vista de ferro colat, la planta lliure i una gran atenció als elements ornamentals. Horta vigilava la decoració interior de tots els seus edificis, fins i tot els mobles.

Un projecte de casa unifamiliar fou l’hotel Solvay, de Brussel·les de 1894. Aquí s’aprecia el seu interès pels detalls decoratius i el seu “cop de fuet”.

Dels seus edificis públics més famosos destaca la Casa del Poble, de Brussel·les, de 1899. Va ser la seu del Partit Socialista. Va fer-hi una façana de vidre i ferro que s’anticipava molts anys al desenvolupament arquitectònic. Fou derruïda el 1967.

És considerat com un dels antecedents de l’arquitectura moderna, sobre tot per l’ús d’estructures vista de ferro i façanes de vidre pla.

Casa d’Horta a Brussel.les. Actualment Museu Horta

Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i façana. Brussel·les, 1895-96

Integra totes les arts, sent l’interiorisme molt important, tenint cura fins al mínim detall de la decoració: poms de portes, baranes, reixes, mosaics, pintures de parets, llums, mobles, etc.

1900, Víctor Horta treballant al seu despatx

París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica