6

a ladiversitatAtenció

45 fitxes de control, reforç i ampliació

Llengua

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 1

Voramar/Santillana, amb el Departament d’Investigació i Projectes i els diferents equips editorials, garanteix la innovació i l’actualitat dels plantejaments, enfocaments, continguts, mètodes i solucions dels materials dirigits a cada nivell i àrea d’ensenyament.Voramar/Santillana presenta per a l’etapa de Primària un projecte educatiu completper cursos i cicles, específic per àrees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de l’entorn i facilitador de la tasca docent del professorat.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 2

LLENGUA ■ 3

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 1

1. Subratlla els grups nominals d’aquestes oracions.

• He llegit una novel·la fantàstica.

• No m’agraden ni els plàtans massa madurs ni les taronges massa àcides.

• Els meus pares han comprat una casa molt gran i un apartament molt menut.

• Aquest fotògraf jove fa unes fotografies meravelloses.

• El pilot de carreres ha tingut un accident espectacular.

2. Classifica els elements dels grups nominals que hages subratllat en l’exercici anterior.

determinant nucli complements

3. Explica per què s’escriu amb b cada paraula.

públic

llibreta

embut

saber ▼▼

▼▼

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 3

4 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 2

1. Forma cinc grups nominals combinant aquests elements.

aquella

el

una

un

aquest

llibre

moto

paquet

bicicleta

arbre

menut

roja

nova

molt gran

de cuina

•

•

•

•

•

• co rir

• em olicar

• re re

• a raçar

• sa er

• o ligar

• repo lar

• o lidar

• empo rir

• o rir

• em enar

• sem lar

2. Ompli els buits amb la lletra que falta.

3. Completa cada oració amb una paraula que duga el grup de lletres indicat.

• He comprat un (mb) per a abocar el vi del tonell a la botella.

• No tingues tanta pressa; no t’ (mb) tant amb el cotxe.

• M’he fet una ferida al (br).

• És una moto (bl).

• Han plantat dos (br) al jardí.

● Completa la regla i afig exemples a partir de les paraules anteriors.

Escrivim b:

• Davant de i . Exemples: , .

• Darrere de i . Exemples: , .

• Quan altres paraules de la mateixa família porten .

Exemple: .▼

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 4

LLENGUA ■ 5

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 3

1. Escriu quatre grups nominals d’almenys tres paraules que tinguen relació amb la cuina (per exemple: el calaix de les culleres).

•

•

•

•

● Emprant els grups nominals d’abans, descriu la cuina de ta casa.

Entrants

1r plat

2n plat

Postres

euros

2. Inventa el nom i el menú d’un restaurant. No t’oblides de posar-hi el preu.

Restaurant

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 5

6 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 4

1. Completa cada oració amb el demostratiu que corresponga segons la distància.

• (prop) xic s’està menjant un entrepà de pernil dolç i formatge.

• Agafa (a mitjana distància) bossa de pa i porta-la a la cuina.

• Demà anirem a vore (lluny) casa que tant ens va agradar.

• Tocaran (lluny) concert que escoltàrem al Palau de la Música de València.

• (a mitjana distància) peixos tenen uns colors preciosos.

• (prop) plantes necessiten que les reguem més sovint.

2. Completa cada oració amb el pretèrit imperfet d’indicatiu del verb entre parèntesis.

• La meua germana (mirar) la mar blava.

• El meu amic (anar) a comprar a la botiga de la plaça.

• Els natius de l’illa (dansar) per als turistes.

• Lluïsa no (arxivar) bé els documents.

• El gos de Joan (lladrar) tots els dies.

3. Escriu el femení d’aquestes paraules. Després escriu una oració amb cada una.

femení oració

administratiu

executiu

nou

esportiu

imaginatiu

detectiu

• Amb quina consonant has escrit tots els femenins de les paraules anteriors?

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 6

LLENGUA ■ 7

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 5

● Classifica en la graella els demostratius que hages subratllat.

1. Relaciona cada tipus de demostratiu amb els exemples corresponents.

2. Subratlla amb color roig els demostratius d’aquestes oracions.

• Aquella camiseta és de Miquel.

• Vols que et done aquest llibre o aquell?

• Ens agradaria vore aqueixa casa.

• Aquestes dones treballen tot el dia al camp.

• Aqueixos segells són més vells que aquests.

3. Completa aquesta regla.

Els demostratius són determinants que expressen la proximitat o la llunyania de les cosesrespecte de la persona que parla, tant en l’espai com en el temps.

Prop de qui parla. • • Aquell, aquella...

A mitjana distància de qui parla. • • Aquest/este, aquesta/esta...

Lluny de qui parla. • • Aqueix/eixe, aqueixa/eixa...

Escrivim v en els següents casos:

• Darrere de : enveja, investigar...

• En el : tocava, parlàvem...

• Quan altres paraules de la mateixa família acaben en : imaginatiu imaginativa.▼

prop mitjana distància lluny

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 7

8 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 6

1. Escriu una història sobre un trompetista que no té faena i que ha hagut de vendre la trompetaperquè necessitava diners.

Respecta l’esquema bàsic de la narració: plantejament, nus i desenllaç.

2. Pensa en la història que acabes de contar i crea un poema on expresses el que sent el protagonista. Has d’intentar que tots els versos tinguen la mateixa mesura.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 8

LLENGUA ■ 9

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 7

1. Forma el contrari d’aquests verbs.

ordenar vestir

calçar cordar

muntar pentinar ▼▼

▼▼

▼▼

2. Completa les oracions següents amb els possessius adequats.

• Jo tinc un cotxe de colord verd. És el cotxe.

• Carles i jo tenim molts amics. Són els amics.

• Anna i Joel, alceu els joguets a l’armari.

• Tu tens dues germanes. Són les germanes.

3. Copia cada frase substituint les paraules destacades pel possessiu equivalent del requadre.

ton sa ma mon

• La meua germana i el meu germà estan treballant a l’oficina.

• Celebrarem la festa en la seua casa.

• El teu pare porta un abric molt bonic.

4. Completa cada oració amb la paraula correcta.

• pensat que podríem fer el treball de llengua junts. (hem/em)

• Va fer una truita amb sis . (hous/ous)

• M’agrada molt llegir llibres d’ . (història/istòria)

• A l’estiu resulta molt refrescant beure’s un got d’ . (horxata/orxata)

• Els turistes perdut els diners que portaven a la motxilla. (han/an)

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 9

10 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 8

1. Relaciona cada expressió amb la definició correcta i amb la lletra de la imatge corresponent.

2. Completa aquest quadre de determinants possessius.

A gatameus • • Caminant sense alçar els peus de terra. • B

A rossegons • • Fent passes vacil·lants. • A

Fent tentines • • Caminant de quatre grapes. • C

● Ara escriu dues oracions amb determinants possessius.

•

•

un posseïdor

1a p. 2a p.

teua

seues

nostre

3a p.

diversos posseïdors

plural

singularmasculí

femení

masculí

femení

1a p. 2a p. 3a p.

▼▼

▼▼

3. Anota quatre paraules que s’escriguen amb h i escriu una oració amb cada una.

Pots consultar el diccionari si tens dubtes.

A

B C

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 10

LLENGUA ■ 11

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 9

1. Elabora un cartell publicitari per a cridar l’atenció sobre algun problema actual. Inventa uneslògan que resulte impactant. No dubtes a buscar la informació que necessites.

● Respon aquestes preguntes sobre el cartell.

• Quin tema has elegit?

• Per què l’has elegit?

• On has buscat la informació?

2. Acaba els següents refranys i aprén-los de memòria.

• Els exemples dels majors,

• Fill ets, pare seràs;

• Entre pares i germans,

• Dels teus vulgues dir,

• Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare.

710500 LLENGUA6 01_26 11/3/03 08:12 Página 11

12 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 10

1. Relaciona cada paraula amb el seu sinònim. Totes formen part del vocabulari de la muntanya.

2. Escriu l’ordinal que corresponga a cada xifra.

relliscar • • vessant

cara • • escalar

enfilar-se • • esvarar

● Tria dues de les paraules anteriors i escriu una oració amb cada una.

•

•

● Escriu correctament les paraules que estaven malament.

1r primer

2n

3r

4t

5é

6é

7é

8é

9é

10é ▼▼

▼▼

▼

▼▼

▼▼

▼

3. Escriu amb lletres els següents cardinals.

4. Subratlla amb color roig les paraules que estiguen ben escrites.

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20 ▼▼

▼▼

▼

▼▼

▼▼

▼

• Txina

• anxova

• maig

• rotx

• fletxa

• cartuxera

• estoig

• mitger

• desijar

• sortejar

• • • •

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 12

LLENGUA ■ 13

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 11

1. Fes un resum de la història de Popocatépetl i Citlaltepec (pàg. 38 i 39 del llibre).

2. Indica la diferència que hi ha entre numerals cardinals i numerals ordinals.

3. Relaciona amb fletxes.

● Explica per què aquesta història és una llegenda.

● Escriu cinc exemples de cada tipus de numeral.

cardinals

ordinals ▼▼

Escrivim x... • • al final de les paraules que porten g/j o tg/tj o en els seus derivats.

Escrivim tx... • • a l’inici de paraula i darrere de consonant.

Escrivim ig... • • entre vocals i al final de les paraules que porten tx en els seus derivats.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 13

14 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 12

1. Escriu una hipèrbole referida a cada personatge.

2. Busca llegendes en la biblioteca del centre o en qualsevol altra biblioteca i resumeix la quemés t’agrade.

Recorda que has de seguir l’esquema de la narració: plantejament-nus-desenllaç.

A

B

C ▼▼

▼

BA C

710500 LLENGUA6 01_26 11/3/03 07:46 Página 14

LLENGUA ■ 15

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 13

1. Localitza huit determinants indefinits en la sopa de lletres.

2. Completa les oracions amb x o ix.

• avier s’ha afat el dit amb el martell.

• La eringa que hi havia al cala s’ha perdut.

• Ma mare m’ha enviat a comprar ampú.

• Aque a marra a està molt vella.

• El andall que m’han regalat és d’un te it preciós.

• M’agrada arrar mentre em menge un plat de madu es.

• El ic llegia malament les ifres del problema de matemàtiques.

• L’e emple que has posat és molt adequat.

• Has tastat el iclet amb sabor de ocolate?

A

B

J

L

M

O

L

T

L

C

I

S

E

S

O

A

G

D

P

V

L

A

H

T

U

E

R

R

B

B

J

M

N

F

O

A

U

P

G

A

S

G

U

D

R

I

E

S

O

H

B

A

D

C

B

S

T

I

U

T

I

U

C

A

R I

S

V

N

H

J

P

A

AVTPMGHECBA

BCSNOIFDSNU

O

L

R

T

N

A

T

S

P

O

Q

U

E

S

O

● Forma un grup nominal amb cada un dels indefinits que hages trobat.

•

•

•

•

•

•

•

•

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 15

16 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 14

1. Ordena aquests fragments i escriu l’oració resultant.

2. Subratlla els indefinits d’aquestes oracions.

• Al cine del centre comercial hi havia massa gent.

• És impossible llegir tants llibres en una setmana.

• La teua filla té moltes amigues.

• Algunes sabates de l’aparador m’agradaven molt.

• El teu pare es va menjar unes quantes pomes de la fruitera.

• Poca gent és capaç de fer la faena que ella va fer.

3. Completa els buits d’aquestes regles ortogràfiques.

4. Completa cada paraula amb x o ix.

són determinants

que expressen

Escrivim x : Xàtiva, xarop…

Escrivim ix i : créixer, calaix…

imprecisa

Els indefinits

quantitat o identitat

d’una manera

• àtiva

• pe

• eringa

• ifra

• arop

• meré er

• aque

• ca a

• arxa

• re a

• erés

• madu a

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 16

LLENGUA ■ 17

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 15

1. Escriu una història sobre cotxes que tenen vida pròpia: parlen, riuen, s’espanten, prenendecisions...

No t’oblides d’incloure-hi aquesta informació:

• Què ha passat. • On ha passat.

• Quan ha passat. • Qui en són els protagonistes.

• Ah!, i posa-hi un bon títol amb lletres majúscules.

● Contesta aquestes preguntes sobre el text que has escrit.

• Has emprat determinants possessius? Subratlla’ls amb blau.

• Has emprat determinants numerals? Subratlla’ls amb verd.

• Has emprat determinants indefinits? Subratlla’ls amb negre.

● Repassa l’ortografia del text.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 17

18 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 16

1. Escriu el nom de cada objecte.

2. Indica a quina conjugació pertany cada verb.

1

2

3

4

5

6

7 ▼▼

▼▼

▼▼

▼

llegia

sabríeu

tallava

sentia

esperem

descobrí

batem

miraves ▼▼

▼▼

▼▼

▼▼

● Escriu correctament les paraules que estaven malament.

● Escriu un altre verb de cada conjugació.

• • •

3. Completa les paraules següents amb l o l·l.

4. Ratlla les paraules que estiguen mal escrites.

• co egi

• varice a

• co oqui

• esca a

• i icità

• re ació

• pa eta

• mortade a

• a acantí

• osci ació

• va encià

• a usió

• novela

• al·legar

• il·legal

• parlar

• fel·liç

• lògica

• cavil·lar

• parcela

• • •

1

25

47

63

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 18

LLENGUA ■ 19

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 17

1. Escriu verdader (V) o fals (F).

3. Explica per què s’escriuen amb ela geminada (l·l) aquestes paraules.

● Transforma l’oració falsa de l’exercici anterior perquè siga verdadera.

•

■■ Els verbs són les paraules que serveixen per a expressar accions o estats.

■■ Els verbs tenen formes simples i formes compostes.

■■ La conjugació d’un verb és el conjunt de totes les formes simples.

■■ En valencià hi ha tres conjugacions.

hages trobat cantava batí he escrit havia sentit réiem fugiran haurem guanyat

formes simples

forma infinitiu conjugació

formes compostes

forma infinitiu conjugació

hages trobat trobar 1a conj.

col·lecció

novel·la

cavil·lar

mil·límetre

til·la ▼▼

▼▼

▼

2. Classifica els verbs del requadre i completa la taula.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 19

20 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 18

1. Relaciona cada paraula amb el seu significat.

2. Escriu un text intentant que hi apareguen tantes paraules de l’exercici anterior com sigapossible.

3. De les paraules anteriors, anota les que no coneixies i aprén-les de memòria.

Microbús •

Telecompra •

Microcasset •

Telecontrol •

Microcòpia •

Teledirigit •

Microorganisme •

Televisió •

Microona •

Telereunió •

• Compra que es pot efectuar normalment des del domicili gràcies a les telecomunicacions i a la informàtica.

• Control efectuat a distància per mitjà d’un enllaç de telecomunicació.

• Dirigit a distància, per teledirecció.

• Autobús destinat al transport d’un nombre reduït de passatgers.

• Casset magnètica de dimensió reduïda.

• Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.

• Còpia fotogràfica molt menuda.

• Reunió que es produeix entre dos o més grups de persones que es troben allunyades geogràficament però que estan connectades per mitjans audiovisuals.

• Organisme que no pot ser observat si no és amb l’ajuda d’unalupa o d’un microscopi.

• Ona electromagnètica de longitud d’ona curta.

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 20

LLENGUA ■ 21

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 19

1. Indica el temps (present, passat o futur) d’aquestes formes verbals.

2. Completa aquesta graella amb els verbs de l’exercici anterior.

3. Completa amb g, j, tg o tj.

4. Explica què significa ser com la nit i el dia i posa’n un exemple.

menjaré

voles

esperàveu

jugaràs

va ajudar

és

estic

treballàvem

dormen

hem llegit

cantaran

agafareu ▼▼

▼▼

▼▼

▼▼

▼▼

▼▼

1a p. sing. 2a p. sing. 3a p. sing. 1a p. pl. 2a p. pl. 3a p. pl.

menjaré

• fe e

• eneral

• oventut

• aborda e

• ulivert

• ima inar

• pe ada

• re irar

• ardiner

• pi or

• erani

• equipa e

● Tria una paraula amb cada grafia i escriu una oració de huit paraules amb cada una.

•

•

•

•

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 21

22 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 20

1. Completa aquest text.

2. Indica la persona (1a, 2a o 3a), el nombre (singular o plural), el temps (present, passat o futur) i el mode (indicatiu, subjuntiu o imperatiu) d’aquestes formes verbals.

Les formes verbals tenen nombre ( o )

i persona ( , o ).

Les formes verbals també ens informen del temps en què transcorre l’acció

( , o )

i de l’actitud del parlant davant del que diu (mode , mode

, mode ).

he vingut 1a persona, singular, passat, indicatiu

aniran

menja

haguéreu comprat

viuríem

vine!

teníeu ▼▼

▼▼

▼▼

▼

3. Escriu en plural les oracions següents.

El gos de mon pare s’ha tornat boig.

Aqueixa dona és molt lletja.

La pluja d’aquest mes ha sigut beneficiosa.

Ella desitja anar al cine. ▼▼

▼▼

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 22

LLENGUA ■ 23

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 21

1. Observa la imatge i descriu el paisatge amb detall.

2. Escriu paraules de la mateixa família.

• Busca un títol que siga atractiu.

• Comença oferint una visió generaldel lloc que descrius.

• Continua donant detalls de com és,quines impressions et causa… Nodubtes a emprar adjectius i usarcomparacions: enriquiràs el text.

• Acaba resumint la teua impressiógeneral.

rellotge

boig

gegant

jove

taronja ▼▼

▼▼

▼ rellotger,

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 23

24 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 22

1. Explica per a què utilitzaries aquests objectes. Tots estan relacionats amb la fotografia.

flaix

focus

disparador

rotllo de pel·lícula

trípode ▼▼

▼▼

▼

2. Completa cada oració amb la forma correcta del verb entre parèntesis.

• Ignasi (ANAR) demà al partit de futbol.

• La setmana passada (PLOURE) molt.

• Les teues amigues sempre (BEURE) suc de taronja.

• És possible que (APROVAR) si estudia molt.

3. Conjuga aquests temps del verb arribar.

4. Completa amb m o n.

present d’indicatiu

Jo

Tu

Ell/a

Nosaltres

Vosaltres

Ells/es

pretèrit imperfet d’indicatiu futur compost

• ca pionat

• e viat

• i prudent

• trio far

• i feliç

• co pany

• i mortal

• e portar-se

• i visible

• nove bre

• circu ferència

• e vernissar

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 24

LLENGUA ■ 25

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 23

1. Marca amb una creu (X) les afirmacions que siguen correctes.

2. Ratlla les paraules derivades incorrectes i explica per què estan malament.

3. Tria una persona de la teua família i descriu-la emprant tants adjectius com pugues.

■■ Els temps verbals sempre expressen l’acció en el mateix temps i de la mateixa manera.

■■ Hi ha temps verbals simples i temps verbals compostos.

■■ Ha fet és una forma verbal simple.

■■ Hi ha tres temps verbals: pretèrits, presents i futurs.

■■ Els temps imperfectius presenten una acció acabada i els temps perfectius, una accióinacabada.

■■ Feia és un temps imperfectiu i féu és un temps perfectiu.

paraula primitiva paraules derivades Està malament perquè…

verí enverinar emverinar Cal escriure n davant de v.

ensabonar emsabonar

enfarinar emfarinar

encorbar emcorbar

enbrutar embrutar

inmòbil immòbil

enfangar emfangar

enparellar emparellar

sabó

farina

corba

brut

mòbil

fang

parell

710500 LLENGUA6 01_26 5/3/03 16:59 Página 25

26 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 24

1. Imagina que has trobat un ésser fantàstic i desconegut i dibuixa’l en el requadre. A continuació, descriu-lo: com és, on viu, com el vas conéixer…

2. Ara reflexiona sobre el teu text.

• En quin temps l’has escrit?

• Per què has utilitzat aquest temps?

• Has utilitzat més formes verbals simples o compostes?

• Quins temps abunden més, els perfectius o els imperfectius?

• Subratlla els adjectius del text. N’has emprat molts o pocs?

● Revisa el text que has escrit i comprova’n l’ortografia.

710500 LLENGUA6 01_26 11/3/03 08:13 Página 26

LLENGUA ■ 27

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 25

1. Relaciona aquests termes del món del periodisme amb la seua definició.

2. Explica quan és regular un verb.

3. Completa cada paraula amb la grafia corresponent: p, b, t, d, c o g.

Càmera de vídeo •

Reporter •

Cable •

Unitat mòbil •

Micròfon •

Testimoni •

• Conductor amb forma de fil destinat a transmetre un correntelèctric.

• Vehicle que utilitzen els periodistes per desplaçar-se amb els seus estris de treball.

• Càmera de televisió portàtil i autònoma que du incorporat un vídeo o magnetoscopi.

• Periodista que habitualment elabora reportatges.

• Persona que ha vist alguna cosa que ha succeït.

• Aparell que reculll el so per ampliar-lo o per modificar-lo.

● Recorda les formes adequades i digues si aquests verbs són regulars o irregulars.

anar

baixar

fer

comprar

beure

patir ▼▼

▼

▼▼

▼

• fotogràfi

• bos

• ràpi

• tom

• ser

• davan

• prepara

• recor

• àra

• diàle

• llar

• pol

4. Forma paraules derivades que acaben en -etud i -itud.

quiet

alt

ple

exacte

apte

acre ▼▼

▼▼

▼▼

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 27

28 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 26

1. Explica què és l’arrel i què són les desinències d’un verb.

3. Relaciona amb fletxes.

2. Per a saber si un verb es regular o irregular, n’hi ha prou d’observar les formes del present, elpretèrit perfet simple i el futur.

Conjuga la 1a persona del singular dels temps demanats per a saber si aquests verbs sónregulars o irregulars.

● Ara separa l’arrel de les desinències de les següents formes verbals.

L’arrel és

Les desinències són ▼▼

tems/temíeu/temeran arrel: ; desinències:

sentirà/sentim/sents arrel: ; desinències:

parleu/parlà/parlaré arrel: ; desinències: ▼▼

▼

verb

cantar

beure

servir

present pret. perfet simple futur regular/irregular?

A final de paraula, les lletres p/b, t/d i c/g sonen igual. Les escrivim així:

Darrere de vocal tònica… • • escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.

Darrere de vocal àtona o consonant… • • escrivim d.

En les paraules acabades en -etud i -itud …• • escrivim p, t, c.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 28

LLENGUA ■ 29

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 27

1. Busca una notícia en el diari i extrau-ne les dades bàsiques. Fes-ne també un resum.

2. Subratlla amb color roig els verbs regulars i amb color verd els verbs irregulars que apareixenen aquest text.

Titular

Què? Qui? On? Quan?

● Explica el significat d’aquestes expressions del text anterior.

Resum dels fets

De sobte va sonar el telèfon. I com que era vora la una de la matinada, tots ens vam espantar. Qui tocava era el meu superoncle Nicolás, que se’n vaanar ara fa un any a treballar a Oslo (Noruega) i s’està fent la barba d’or treballant de cambrer en un restaurant italià. El meu oncle va dir que ens telefonava tan tard perquè acabava de dir a una xica noruega que si es casava amb ell, i la xica li acabava de dir que sí (en noruec) i ell ens la volia dur perquè li donàrem el vistiplau.

ELVIRA LINDO, Com mole! (Adaptació)

Fer-se la barba d’or

Donar el vistiplau ▼▼

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 29

30 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 28

1. Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i digues de quin tipus són.

2. Completa cada oració amb el fragment entre parèntesis adequat.

3. Escriu el nom dels esports d’aire que hi ha en aquesta imatge.

Potser demà plourà.

Ella tampoc vindrà a vore la pel·lícula.

Si ho ha dit ell, sens dubte és veritat.

No em poses més sopa al plat, ja en tinc prou.

Agafaren el cotxe i ràpidament arribaren a l’hospital.

La samarreta està dins del calaix. ▼▼

▼▼

▼▼

(Associació de Mares i Pares)

(Assistent Tècnic Sanitari)

(pessetes, francs, escuts, lires…)

(la Vall d’Albaida)

• Tinc un amic que viu a Carrícola .

• Miquel és ATS i treballa al centre de salut.

• L’AMPA ha elegit un nou president.

• La seua col·lecció de monedes europees antigues és molt interessant.

1

2

3

4 ▼▼

▼▼

1

2

3

4

710500 LLENGUA6 27_48 11/3/03 07:51 Página 30

LLENGUA ■ 31

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 29

1. Escriu una oració d’almenys huit paraules amb aquests termes.

2. Completa.

3. Classifica aquests adverbis segons el que expressen.

4. Posa parèntesis on siguen necessaris.

• La UE Unió Europea està formada per quinze països.

• L’equip del nostre curs 6é va guanyar el partit d’ahir.

• El cotxe negre el més modern de tots és rapidíssim.

potser tampoc de veritat prou millor demà davantallà abans malament gens sí no tal volta

terrestre

aquàtic

subterrani

espacial ▼▼

▼▼

Els adverbis són paraules que expressen circumstàncies

de , de , de

i de . També poden expressar ,

o .

Utilitzem els adverbis per a complementar el significat d’un ,

d’un o d’un altre .

lloc temps manera quantitat afirmació negació dubte

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 31

32 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 30

1. Relaciona cada expressió amb el seu significat.

2. En la lectura La boira al desert (pàg. 100-101 del llibre) la boira actua com una persona:parla, té sentiments, etc. Fixa-t’hi i escriu una història sobre un animal o un objecte que tingacaracterístiques humanes.

Pots emprar expressions de l’exercici anterior.

● Tria dues expressions de la primera columna i escriu una frase amb cada una.

•

•

A mig aire. •

Canviar d’aires. •

Donar-se aire. •

Colp d’aire. •

Córrer bons aires. •

Tindre un aire. •

• Afanyar-se.

• Ventada.

• Haver-hi bones impressions.

• A mitja alçària.

• Tindre una semblança.

• Canviar de clima, d’ambient.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 32

LLENGUA ■ 33

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 31

1. Subratlla amb color roig les preposicions i amb color verd les conjuncions que trobes en aquestes oracions.

2. Escriu amb lletres aquests números.

3. Posa el guionet on calga i classifica les paraules en la taula.

● Escriu una frase amb una preposició i una altra amb una conjunció.

•

•

• Acabàrem ràpidament la faena entre el meu germà i jo.

• No hi anirem fins a la matinada.

• Continuarem treballant encara que es faça de nit.

• Volem descansar però no podem.

• Anna vol estudiar i Núria vol jugar.

• M’agradaria prendre una tassa de café amb llet per a esmorzar.

26

57

99

135

484

777 ▼▼

▼

▼▼

▼

amb guionet sense guionet

• mata...segells

• penja...robes

• boca...badat

• Vila...real

• Vila...llonga

• compta...gotes

• para...xocs

• Torre...xiva

• eixuga...mans

• lliga...cama

• Riba...roja

• para...brisa

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 33

34 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 32

1. Completa.

2. Classifica les preposicions i les conjuncions en la graella.

3. Fixa’t en l’exemple i descompon cada xifra. Tin en compte els guionets.

Les preposicions relacionen amb una altra que li serveix decomplement.

Les conjuncions uneixen en una oració o bé

perquè amb i sense ni cap a contra que però de a en entre sinó encara que fins a si per per a o

preposicions conjuncions

Desenes Unitats Centenes

D

quaranta

U

cinc

C-

-

-

45

Desenes Unitats Centenes

D U C- -

86

Desenes Unitats Centenes

D U C- -

69

Desenes Unitats Centenes

D U C- -

300

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 34

LLENGUA ■ 35

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 33

● Continua el poema amb dos versos d’art major i dos d’art menor, en l’ordre que vulgues.

1. Busca en un diari el mapa de la predicció meteorològica i retalla’l o fotocopia’l. Apega’l alrequadre i escriu el pronòstic de l’oratge.

2. Mesura aquests versos de Maria Beneyto i completa.

Dia de tardor,per on ets vingut,ara que la vida esclata en verds agres?

• Els versos 1 i 2 tenen síl·labes i són d’art .

• El tercer vers té síl·labes i és d’art .

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 35

36 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 34

1. Explica quina diferència hi ha entre una frase i una oració.

2. Classifica els enunciats següents segons que siguen oracions o frases.

• Demà comença l’estiu.

• El que dius està molt bé.

• Ràpid, ràpid!

• Espere que vingues amb nosaltres.

• Fins demà.

• Quin estadi més ple!

oracions frases

3. Posa cometes on calga.

4. Relaciona cada oració amb el significat que hi té el verb volar.

• Al cine fan la pel·lícula El senyor dels anells.

• El mestre va dir: La setmana que ve anirem d’excursió.

• He llegit El petit príncep i m’ha paregut molt interessant.

• El footing és un esport molt beneficiós.

• Estava tan cansat que només va tindre forces per a dir: Bona nit!

Quan escric, deixe volar la imaginació. •

El cotxe va volar per l’aire. •

Vés volant a comprar el pa. •

El sopar va volar de seguida. •

• Desaparéixer, acabar-se una cosa.

• Anar extremadament de pressa.

• Alliberar, emprar sense restriccions.

• Enlairar-se arran d’una explosió.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 36

LLENGUA ■ 37

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 35

1. Escriu una frase i una oració a partir de cada paraula.

2. Completa la regla.

paraula calor

oració Aquest estiu fa molta calor.

frase Quina calor!▼▼

▼

paraula fred

oració

frase ▼▼

▼

paraula bonic

oració

frase ▼▼

▼

paraula tard

oració

frase ▼▼

▼

Utilitzem les cometes en els casos següents:

• Per a citar : «El senyor dels anells», «Pobre Manolito»...

• Per a citar

: Ella va dir: «Ni pensar-ho!».

• Per a citar : El iaio m’ha regalat un «walkman».

710500 LLENGUA6 27_48 11/3/03 08:22 Página 37

38 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 36

1. La història L’autobús número 75 (pàg. 122-123 del llibre) té lloc el 21 de març, el primer dia deprimavera.

Inventa tu una història fantàstica que passe el primer dia d’estiu, el 21 de juny.

2. Respon aquestes preguntes sobre el teu text.

• Quins temps verbals has emprat amb més freqüència?

• Has utilitzat comes i punts i comes? • En quins casos?

• Has posat els punts que calien?

● Revisa l’ortografia del text.

710500 LLENGUA6 27_48 11/3/03 08:15 Página 38

LLENGUA ■ 39

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 37

1. Escriu verdader (V) o fals (F) segons corresponga.

2. Separa el subjecte del predicat d’aquestes oracions. Després encercla la paraula mésimportant de cada part.

3. Subratlla els dígrafs que hi ha en aquestes paraules. A continuació separa’n les síl·labes.

Presta atenció als que es poden separar i als que no es poden separar.

■■ Les oracions consten de dues parts: subjecte i predicat.

■■ El subjecte és allò que es diu del predicat.

■■ El subjecte és la persona, l’animal o la cosa de la qual es diu alguna cosa.

■■ La paraula més important del subjecte sol ser un verb.

■■ El predicat és allò que es diu del subjecte.

■■ La paraula més important del predicat és el substantiu.

• El carnisser ha venut molt poc hui.

Subjecte Predicat

• La gimnasta valenciana ha guanyat la prova.

Subjecte Predicat

• La meua tia Carme treballa en una oficina.

Subjecte Predicat

• Demà de vesprada vindran les teues amigues.

Subjecte Predicat

• L’arbre del meu jardí no ha crescut gens.

Subjecte Predicat ▼▼

▼▼

▼▼

▼▼

▼▼

ulleres

canyaret

metxa

encàrrec

carabassa

pissarra

guitza

àguila

bitllets ▼▼

▼

▼▼

▼

▼▼

▼

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 39

40 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 38

1. Relaciona amb fletxes els subjectes de la primera columna amb els predicats de la segona.

Els arbres del bosc •

La dependenta d’aquella botiga •

El ferrer del meu poble •

La pianista russa •

Uns pescadors de Dénia •

Alguns estudiants de la universitat •

• va fer una interpretació fantàstica.

• trobaren un tauró mort.

• s’han cremat aquest estiu.

• estan preparant la festa de final de curs.

• em va atendre molt malament.

• fa unes reixes tornejades precioses.

2. De vegades, el subjecte de les oracions no està present, sinó que se sobreentén. Qui o quèpodria ser el subjecte d’aquestes oracions?

3. Forma quatre paraules amb cada grup de síl·labes. Fixa’t en les pistes.

Anirem demà a comprar el regal per a la mare.

Aquesta vesprada vindran a pintar el saló.

Has acabat de fer els deures que tenies?

Aquest estiu he aprés a muntar a cavall.

Va detindre el lladre quan eixia del banc.

Espereu ací, per favor. ▼▼

▼▼

▼▼

cas

ra

pis

lle

so

gui

sar

nya

la

ar

qua

le

il

nis

car

ze

dra

gal

dot

ser

• - so -

• pis - -

• - nya

• gui -

• car - -

• - - gal

• qua -

• - ze

● Tria tres paraules de les que has format i escriu una oració amb cada una.

•

•

•

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 40

LLENGUA ■ 41

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 39

1. Llig atentament aquest fragment de la narració Comprant amb Sniff (pàg. 132-133 del llibre).

● Completa aquesta graella a partir de les oracions del text anterior.

Odiava anar a comprar. I més encara odiava anar a comprar al supermercat, però sobretot odiava anar a comprar al supermercat amb tota la família.

Era horrible. Milers de prestatgeries. Res a fer. I la mare i el pare no feien més que enviar-me a buscar coses que havien oblidat. El meu amic Thurston em va dir que percoses com aquestes podries demandar els pares al·legant maltractaments, però vaig decidir que seria millor no badar boca, perquè Sal, la meua germaneta, acabava d’encetar un paquet d’espaguetis i el pare reconeixia davant l’encarregat que l’havia de pagar, encara que tots el espaguetis ja eren per terra.

No m’agradava gens ni miqueta, aquell individu. Era un d’aquests elements que sempre van buscant brega. Acabava de posar en evidència una pobra xica perquè no s’afanyava prou a enganxar etiquetes a les llandes de tomaca. Més tard va escridassar una velleta de cabells blavosos perquè no el deixava passar.

IAN WHYBROW, Historias de Sniff. (Adaptació)

subjecte predicat

El meu amic Thurston

no feien més que enviar-me a buscar coses...

acabava d’encetar un paquet d’espaguetis...

odiava anar a comprar.

era un d’aquests elements que sempre van buscant brega.

El pare

2. Creus que està bé deixar els animals sols dins d’un cotxe, encara que siga amb les finestretesobertes? Ho has vist alguna vegada? Explica la teua opinió.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 41

42 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 40

1. Digues de quina classe són aquestes oracions segons l’actitud de la persona que parla.

M’agradaria aprendre a tocar el violí.

Toni, acaba de netejar el jardí!

Què us sembla si anem al cine?

El cotxe que t’has comprat és molt gran.

Fabulós, hem arribat els primers!

Potser no aconseguirem mai el que volem. ▼▼

▼▼

▼▼

2. Completa aquestes oracions amb la forma adequada del pronom feble.

• he comprat un jersei. (em/m’)

• Miquel, vols que deixe aquest llibre? (et/te)

• Fa temps que no has vist, no? (el/l’)

• Aquesta taronja, no me pense menjar. (la/l’)

• he dit moltes vegades que no aniré de vacances amb vosaltres. (us/vos)

• Aquests plàtans tan bons, on has comprat, al mercat o a la botiga? (els/les)

4. Relaciona amb fletxes cada expressió amb el seu significat.

3. Assenyala aquestes parts en el vaixell.

No trobar aigua al mar. •

Tirar per la borda. •

Anar contra corrent. •

Nadar i guardar la roba. •

babord •

estribord •

• Anar contra l’opinió i els costums de la majoria.

• Actuar amb astúcia i sense arriscar-se a res.

• No trobar res.

• Fer malbé alguna cosa, llançar-la a perdre.

• proa

• popa

710500 LLENGUA6 27_48 11/3/03 07:53 Página 42

LLENGUA ■ 43

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 41

1. Relaciona amb fletxes cada classe d’oració amb l’actitud que expressa.

Dubitativa •

Enunciativa •

Desiderativa •

Interrogativa •

Imperativa •

Exclamativa •

• Dóna una ordre.

• Expressa un desig.

• Expressa un dubte.

• Informa d’alguna cosa.

• Pregunta alguna cosa.

• Expressa una emoció.

2. Escriu una oració de cada classe.

Oració dubitativa

Oració enunciativa

Oració desiderativa

Oració interrogativa

Oració imperativa

Oració exclamativa ▼▼

▼▼

▼▼

3. Escriu una oració amb cada pronom feble.

4. Escriu, en un full a banda, un resum de la història de l’Holandés Errant (pàg. 142-143 del llibre).

Tin en compte que has d’emprar nexes per a indicar quan té lloc cada acció.

em

es

la

ens

us ▼▼

▼▼

▼

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 43

44 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 42

1. Repassa la lectura L’Holandés Errant (pàg. 142-143 del llibre) i extrau-ne una oració de cadatipus.

2. Localitza en la mateixa lectura cinc oracions que continguen pronoms febles diferents. Copia-les i subratlla’n els pronoms.

•

•

•

•

•

3. Un dia, el vaixell de l’Holandés Errant arriba al port de Dénia. Inventa un final per a la històriadel capità maleït.

Enunciativa

Interrogativa

Exclamativa

Imperativa

Desiderativa

Dubitativa ▼▼

▼▼

▼▼

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 44

LLENGUA ■ 45

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ControlFITXA 43

1. Escriu verdader (V) o fals (F).

■■ El text és la unitat superior que utilitzem per a comunicar-nos.

■■ Els textos són missatges incomplets perquè no contenen tota la informació necessària per a entendre’ls.

■■ El text presenta les idees de forma ordenada.

■■ El text està format per enunciats que tenen diversos temes.

■■ Els enunciats d’un text estan relacionats entre ells.

2. Ordena els següents enunciats per a formar un text amb sentit.

3. Completa cada oració amb la forma del pronom feble que corresponga.

■■ més fredes del planeta.

■■ que la seua vida siga molt dura.

■■ Les condicions climàtiques adverses fan

■■ Per a alimentar-se pesquen i cacen

■■ i amb les pells dels animals fan vestits.

■■ Els esquimals viuen en les zones

● Transforma els enunciats falsos en verdaders.

•

•

• Deixa (a mi) la bicicleta que t’han regalat.

• Vull regalar (a ells) el disc que els agrada tant.

• Carles i Miquel, el carter acaba de portar (a vosaltres) una carta.

• Vull donar (al mestre) les solucions dels exercicis de llengua.

• Sigues un bon pare i porta (les teues filles) al cine.

• La mare acaba de cridar (a nosaltres) per a dinar.

• Quin títol posaries al text?

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 45

46 ■ LLENGUA

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

ReforçFITXA 44

1. Anota darrere de cada definició la paraula a què fa referència.

2. Escriu una oració amb cada paraula.

redacció disquet impressora teletip monitor ratolí teclat ordinador

Disc magnètic flexible que pot enregistrar informació.

Aparell de telegrafia que serveix per a enviar i rebre missatges i imprimir-los.

Dispositiu de diàleg que permet desplaçar-se per la pantalla d’un ordinador.

Màquina que, mitjançant diversos programes, permet emmagatzemar informació i treballar amb les dades.

Lloc on es redacten els articles d’un periòdic o d’una altra publicació.

Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.

Pantalla d’un conjunt informàtic.

Perifèric d’un ordinador constituït per un conjunt de tecles activables manualment i disposades com les d’una màquina d’escriure. ▼

▼▼

▼▼

▼▼

▼

periodista

article

zàping ▼▼

▼

3. Escriu una oració amb cada combinació de verb i pronom feble.

agafa’m

porta’ns

regala-li

xafar-lo

cuida-la

pintar-vos ▼▼

▼▼

▼▼

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 46

LLENGUA ■ 47

Nom Data

© 2

00

3 b

y Vo

ram

ar/S

anti

llana

Edu

caci

ón, S

. L.

AmpliacióFITXA 45

1. Ratlla les oracions que dificulten la comprensió del missatge, és a dir, la informació que no escorrespon amb el tema general del text.

2. Ordena aquests enunciats perquè el text tinga sentit. Obtindràs el començament de la narracióEls ciris maleïts, de Graciela Montes.

• La informació que ha quedat després de suprimir el que has ratllat, és suficient

per a comprendre el missatge?

• Presenta les idees de forma ordenada?

• Els enunciats tenen un tema comú i estan relacionats entre ells?

• Quin és el tema de l’escrit?

● Segons el que hem vist, podem dir que ara l’escrit és un text? Raona la resposta.

Els bebés naixen molt indefensos, si bé creixen i aprenen molt de pressa. Algunes persones gaudeixen amb la música, escoltant-la o tocant un instrument. Els bebés nosaben parlar. A poc a poc els bebés diuen les primeres paraules, i al cap de dos anysformen frases. Pintar és divertit, ja que ens desenvolupa la imaginació i la creativitat.Els bebés no saben caminar, però al cap d’alguns mesos aprenen a gatejar, i cap als catorze mesos comencen a caminar. Fer un puzle és un repte molt divertit. Els bebésnaixen sense dents. Cap als sis mesos comencen a eixir-los les dents i a prendre alimentssòlids. Quan fem exercici hem de portar la roba i el calçat adequats.

■■ Complir anys pareix d’allò més fàcil.

■■ I tot per culpa de la tia Xaviera i els seus ciris maleïts.

■■ Però tan fàcil no és perquè jo conec una xica –Lulú s’anomena– que no va poder complir anys.

■■ És una història esgarrifosa que va succeir un 18 de març.

■■ Tot i que es va esforçar la pobra.

■■ que és el dia en què sempre s’encabota a complir anys.

■■ Però no va haver-hi manera: no va poder.

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 47

El llibre Atenció a la diversitat (Llengua), per a sisé cursd’Educació Primària, és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzadaen el Departament de Primària de Voramar/Santillana Educación, S. L.,sota la direcció de JOSÉ LUIS ALZU GOÑI i ENRIC JUAN REDAL.

Text: Nicolàs Mengual.Dibuixos: M. José del Amo.

Edició: Empar Tortosa.

Direcció d’art: José Crespo.

Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada.Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marín, Rosa Barriga i Javier Tejeda.Coordinació artística: Pedro García.

Direcció tècnica: Ángel García Encinar.

Coordinació tècnica: Ángeles Bárzano.Confecció i muntatge: Álvaro Gómez i Laura Gil de Tejada.Correcció: Antoni Soriano.

Aquest llibre correspon al tercer cicle d’EducacióPrimària i forma part dels materials curricularsdel projecte editorial de Voramar/Santillana, que ha sigut degudament supervisat i autoritzat.

© 2003 by Voramar/Santillana Educación, S. L.C/ València, 44 – 46210 Picanya (València)PRINTED IN SPAINImprés a Espanya alsTalleres Gráfics Mateu Cromo, S.A.Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n.Pinto (Madrid)ISBN: 84-8194-064-XDepòsit legal:

Queda prohibida, tret de les excepcions que estableix la llei, qualsevol forma dereproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obrasense comptar-hi amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. Lainfracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietatintel·lectual (articles 270 i següents del Codi Penal).

710500 LLENGUA6 27_48 5/3/03 17:01 Página 48