unika n.06
DESCRIPTION
UNIKA GUIA COMERCIAL I DELS PETITS ANUNCIS, N.06, OCTUBRE DE 2012TRANSCRIPT
GUIA COMERCIAL I DELS PETITS ANUNCIS Exemplar gratuït / octubre - 2012/ Núm. 6
2
DISPONIBLE EL 28 DE SEPTIEMBRE
iTECNICC/ Sant Pere Claver, 2125300, TàrregaTelf: 973102684
SERVEI TÈCNIC IDISTRIBUÏDORAUTORITZAT
IPHONE 3G i 3GS
149€des de
IPHONE 4 i 4S
299€des de
3
4
Edita: UnicopiesJoan Maragall, 2425300 TÀRREGATel./Fax: 973 311 470
Departament comerciali administratiu:973 311 470609 320 261
Departament de dissenyi maquetació:Unicopies973 311 470
Dipòsit Legal: L-482-2012
TANCAMENT DE LES EDICIONSDIA 20 DE CADA MESPer la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició.
RECEPCIÓ DELS ANUNCIS1-LA PUBLICITATEnviar fotografies i textos dels anuncis a l’adreça de correu electrònic.
2- ELS CLASSIFICATS I PETITS ANUNCISPersonalment a la nostra oficina del carrer Joan Maragall, 24 de Tàrrega.Per correu electrònic, juntament amb el comprovant d’ingrés bancari.Per fax 973 311 470, juntament amb el comprovant d’ingrés bancari.
Queda prohibida la reproducció total o bé parcial del con-tingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials. Els productes anunciats són facilitats i autoritzats per les em-preses i persones anunciants.L’Editorial queda exempta de qualsevol responsabilitat o mala intenció en l’utilització d’esmentats productes o tex-tes de les empreses o persones anunciants.Davant la possibilitat de l’existència d’algun error tipogrà-fic en la transcripció de les ofertes comercials anunciades, avisem que dita informació NO ÉS VINCULANT en la com-pra de l’article o servei, no essent la nostra intenció ni la de l’anunciant induir a cap tipus d’error o engany.
5
El drac d’aigua xinès és molt usat com a mascota, però requereix de cures específiques. És indispensable tindre un recipient gran amb aigua perquè el drac pugui que-dar amb dues terceres parts del seu cos submergides. Cal canviar l’aigua diàriament ja que l’animal, a més de beure, defeca i hi deixa restes de pell. Es recomana man-tenir uns valors d’humitat del 80% així com unes tempe-ratures entre 28º i 30º C de dia i 22º a 25º C de nit, que són les ideals per simular el seu mitjà natural selvàtic. És molt important posar un termòmetre en el terrari per controlar bé la temperatura. Es poden fer servir pedres calefactores, però poden cremar greument el drac per-què tenen un sistema nerviós summament primitiu i tri-guen a adonar-se que es cremen. És per això que és preferible l’ús de mantes calefactores (que es col·loquen sota el substrat o fins i tot sota i per fora del terrari). Com tots els rèptils diürns, necessiten radiació UVA i UVB per poder absorbir calci; per això necessita un tub de rajos UVA/B, entre 10 i 12 hores de dia a l’estiu. A l’hivern es redueix a 1 o 2 hores. La llum no és eterna, es degrada i cal canviar-la cada dos anys, ja que encara que segueixi funcionant ja no irradia en la longitud d’ona necessària i és com un llum normal. A l’estiu es pot treu-re el drac al sol. Se li ha de posar una palangana amb aigua, no clorada, on es pugui refrescar i un sector amb ombra. Els llangardaixos es mostren molt actius al sol. El drac d’aigua xinès és de la família dels carnívors i la seva dieta és la que combina totes les classes d’aliments (insectes, cucs, cries de ratoli, etc.) fent servir la major varietat possible dins de cada classe. Els rèptils en captivitat requereixen sempre una com-plementació de calci i de vitamines, que es pot acon-seguir en qualsevol tenda d’animals. És aconsellable subministrar-li les vitamines una o dues vegades al mes. El Physsignatus concincinus és sens dubte el substitut de la iguana verda sud-americana, ja que aquesta dona-va molts problemes de convivència amb humans per la seva grandària i caràcter hostil. El drac creix molt menys i és molt mes sociable. Són animals amb els quals es pot interactuar molt bé i són una bona mascota.
Zoo AnimALS ExòtiCS i dE ComPAnyiA
dracd’aiguaxinès(physignathus cocincinus)
6
Poble de l’Urgell, situat a la dreta del riu Ondara, estès per un fort pendent encarat a migdia i emmarcat per dues serres. Té 390 m d’altitud al carrer de Dalt i 360 al carrer Major.
El nucli històric es formà entorn del castell del Ta-lladell (del qual no resta cap vestigi) i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn; un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn. Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de muralla les ca-
ses del carrer Major, i per la costa del Vall i pel carrer de les Parres fins al castell.
Uns possibles portals es podien trobar al carrer de Sant Pere (sortida al camí ral i al riu) i al carrer del Forn (entrada d’animals i carros al centre del poble). Al segle XVIII hi hagué un gran creixement demogràfic, cosa que significà una extensió exhaustiva dels con-reus, una gran empenta en la plantació de la vinya i una transformació i ampliació de l’antic clos medieval. La vinya havia estat el gran mitjà econòmic del poble d’ençà del segle XVIII i cal deixar constància dels aven-ços tècnics en l’elaboració de vi impulsats per la vídua Maresca durant les primeres dècades del segle XX; els vins de Cal Maresca tenien molta fama i la importància de les produccions donaren molta vida al Talladell.
OPORTUNIDAD
Es traspassa pub(Zona pubs)
En pleno rendimiento por no poder atender.
Tel. 655 909 597 (Jose)
El Talladell
7
Ja al 1684 s’iniciaren les obres de la nova església dedicada a Sant Pere d’Alcántara, amb sòbries mani-festacions barroques i neoclàssiques que fan pensar en la llarga durada de les obres. Moltes de les cases es transformaren, com les del carrer Major i les de la costa del Vall. A més, el poble s’engrandí vers el carrer de les Parres i el de Dalt. Al segle XIX, s’obriren els carrers del Calvari (amb el grup de cases dels antics arrendadors de Cal Gassol), el Carrer Nou, les cases del migdia del carrer Major i el carrer de Rossell. Hi ha bells casals: Cal Segura, Cal Biosca, Cal Blasi, Cal Codina o Ca l’Altisent entre d’altres, amb llindes ador-nades, grans cellers amb voltes i sobris empedrats.
També és digne d’assenya-lar el magnífic pont de pe-dra sobre el riu d’Ondara, algunes fites de terme gra-vades i els masos del Rosa, Cal Maresca, Cal Codina, del Pont i Marges. Entre 1929 i 1936 hi hagué una societat coral anomena-da LoAurora. A la postguerra, mossèn Jaume Codina creà un grup escènic que representava els Pastorets. La festa major se celebra el primer cap de setmana de setembre.
El lloc del Talladell hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos mate-rials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necrò-poli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament
no sigui documentat. El 1067, Ramon Berenguer I de Barcelona cedí el lloc, recentment conquerit, al cavaller Ramon Guifre de Vilamur per edificar-hi una torre i es-tablir-hi una població. Entre 1096 i 1131 Guerau Ale-many jurà fidelitat a Ramon Berenguer III per diversos castells, entre els quals el del Talladell. El cognom dels Talladell va ser força important durant l’etapa medieval: Bernat del Talladell fou repoblador de Lleida; a Lleida visqué un canonge anomenat Pere del Talladell; entre
1186 i 1187 regí el mo-nestir de Poblet l’abat Pere del Talladell, etc. Segons un document papal del 1150, l’església del Talladell per-tanyia a la canònica de Sol-sona. Aquesta pertinença és confirmada els anys 1180 i 1188. L’any 1193, Guerau Alemany deixà en testament la senyoria del Talladell al seu nebot Gombau. L’any 1233, Guillem de Puigverd i la seva esposa Sança cedi-ren a llur fill Arnau de Pons el lloc i el castell del Talla-
dell. Sembla que a mitjan segle XIV el poble era de la comanda hospitalera de Granyena. En aquest mateix se-gle, una part de la jurisdicció passà al duc d’Híxar (famí-lia que enllaçà matrimonialment amb la pubilla del com-tat de Guimerà), l’any 1514. En finir les jurisdiccions, el Talladell restava repartit entre la comanda de l’orde de Sant Joan de Jerusalem de Granyena i el duc d’Híxar. Fou municipi independent fins al 1969, que s’annexà al de Tàrrega. L’antic terme comprenia també l’antiga aba-dia cistercenca i posterior santuari del Pedregal, l’antic terme de Lluçà i la quadra de Corbella.
9
És una nova tecnologia de làser díode de baixa potència que estimula les mitocòndries de les cèl·lules adiposes, així com els receptors de la membrana adipositària Alpha i Beta, els quals afa-voreixen la producció de lipasa. Aquest fenomen es coneix com lipòlisi. Fragmenta els triglicèrids i els transforma en glicerol, àcids grassos i aigua, i d’aquesta manera són capaços de traspassar la paret cel·lular per ser expulsats per l’organisme.
Per a què serveix el làser lipolític?Aquest nou tractament es coneix com liposucció sense cirurgia perquè proporciona un efecte reduc-tor de la zona tractada molt notable.Afavoreix el drenatge limfàtic, cosa que permet dis-minuir les toxines i els líquids, produint un augment de la circulació que ens ajudarà a accelerar el me-tabolisme, millorant l’aspecte de la pell.Aconseguirem un buidament instantani i fisiològic de les cèl·lules grasses.
Com funciona el làser lipolític?• És un tractament no invasiu, sense incisions, ni
agulles, ferides o cicatrius.• És 100% indolor.• Es pot aplicar a totes les zones on hi hagi greix
amb o sense flacciditat: braços, cuixes, cartutxe-res, papada, abdomen, cames, etc.
• Aquest procés no altera les estructures circum-dants, com la pell, els vasos sanguinis i els nervis perifèrics.
oPEnCEL
Làser lipolític aprimant
centre d’estètica unisex
C. Bombers, 3 (Barri Sol Ixent) TàrregaTel. 680 829 785 · [email protected]
Encara no t'has depilat opencel?
Tria la zona i comprova els resultats!
Si encara no t'has depilat amb nosaltres, ara és el moment!
Beneficia't d'un 50% de descompte a la teva primera sessió.
PER NOMÉS 15 €
Escull la zona, comprova els resultats i continua el teu tractament fins a un 25% dte.
Preu de la zona fins al final del tractament 22,50 €
Hem creat un nou Pack
on Reafirmem o Reduïm
Perquè sigui més efectiu, hem combinat el LASER LIPOLÍTIC
en totes les nostres sessions.
T'obsequiem amb la compra del Pack:
Una dieta personalitzada + tractament professional
a casa perquè puguis seguir reafiman o reduin
a
10
La més antiga de les meravelles és el monumental con-junt de les piràmides de Gizeh, a Egipte. Tots hem sen-tit parlar d’elles i coneixem el seu aspecte, així com sabem que eren les tombes dels faraons. Però apro-pem-nos més, i esbrinem alguns detalls interessants. Els egipcis van iniciar la construcció de piràmides fa moltíssim temps, al llarg del seu Antic Imperi.
En arribar a la plana de Gizeh, és impressionant, des-taquen sobre l’horitzó, deixant-nos bocabadats. Tot això és pedra! Blocs de granit descomunalment pesats, d’1 metre d’altura, formen les files tan atapeïdament que no és possible introduir ni un ganivet entre ells. Totes les piràmides, absolutament totes, tenen la mateixa aline-ació, estan orientades al nord amb total exactitud. Els costats de la piràmide tenen una inclinació impressio-nant, de 51 graus, que quan ens apropem més ens pro-dueix la sensació de que la piràmide “ens cau” damunt. Estem davant la piràmide de Keops, les seves dimensions són impressionants: 147 metres d’alçada i 230 metres d’amplada. Malgrat les precaucions, són poques les tom-bes egípcies que romandran intactes fins a l’arribada dels arqueòlegs. Els lladres de tombes aniran saquejant amb el pas del temps la majoria de les piràmides i sepulcres.
Una controvèrsia famosa relacionada amb les piràmides és la relació entre el doble de la longitud del seu costat i la seva altura: el nombre Pi. Perquè es prendrien tan-tes molèsties els antics egipcis per aconseguir que les seves construccions mantinguessin una relació matemà-tica tan precisa? Es pensa que ho van fer perquè era la forma més segura d’aconseguir que la inclinació de les
piràmides fos uniforme, i que aquestes serien perfecta-ment regulars. Si pensem que probablement es servien de rodes de fusta per mesurar longituds de forma fàcil i exacta, veurem que amb una d’aquestes rodes, feta de la mateixa altura que els blocs de pedra, es comprovava la inclinació ràpidament: cada nova filera de pedres havia de mesurar mitja volta menys. D’aquesta forma surt, au-tomàticament, la relació de Pi entre el doble del costat i l’altura de la piràmide. Però això no implica necessàri-ament que els antics egipcis coneguessin el nombre Pi; després de tot, aquest surt automàticament a causa que es van realitzar les mesures basant-se en rodes.
Han passat ja prop de 5000 anys fins als nostres dies, i la humanitat encara no ha realitzat res semblant. La més petita de les tres piràmides de Gizeh multiplica diverses vegades el pes de la major de les construccions moder-nes; i és que els aparelladors dels nostres dies tindrien moltes dificultats per enfrontar-se amb aquests enormes blocs de pedra, difícils de manejar fins i tot per a les més potents grues. Quan pensem que els antics egipcis mancaven de màquines, que movien les enormes pedres només amb l’esforç físic de quadrilles de dotzenes de treballadors, ens sembla un miracle. De fet, ni tan sols els propis egipcis van ser capaços de superar-ho: con-tinuarien construint piràmides durant segles i segles, sense arribar a igualar l’esplendor de les piràmides de Gizeh, que sorprenentment, van ser de les primeres que es van construir.
Diuen que “totes les coses temen el temps, però el temps té por a les piràmides”.
Egipte, les piràmides de Gizeh
Keops, Kefrén i Micerinos
apro ta aquesta* PROMOCIÓ unitats
limitades
a aquesta* MOCIÓ
qunitats
limitades
Polígon Industrial La Canaleta • Av. de Júpiter, 725300 TÀRREGA (Lleida) • Tel. 973 313 000e-mail: [email protected] • [email protected]
VISITI LA NOSTRA GRAN EXPOSICIÓ
12
Des de l’aire, Shibam sembla un miratge. Un grapat atapeït d’edificis sorgeix de la sorra desafiant la gravetat i emetent centelleigs daurats. Al seu voltant, palmeres i la llera del riu Hadramaut, més enllà, només el buit del Rub al Khali, un desert enorme i impenitent que ha mar-cat la vida i la història d’aquesta antiga ciutat emmura-llada de l’est de Iemen. Una vegada posats els peus a terra, l’encant no desapareix, la proximitat evidencia les dificultats que per als seus habitants suposa viure-hi, i conservar la que la viatgera Freya Stark va batejar com “la Manhattan del desert”.
Els seus orgullosos 7.000 habitants remunten l’origen del seu assentament al segle XII abans de Crist, encara que no hi ha constància escrita de la seva existència fins 1500 anys després, quan la destrucció de Shabwa va fer que es traslladés la capital del regne de Hadramaut a aquest oasi sorgit en la confluència de diverses rambles.
Els carrers de Shibam són tranquils ja que són massa estrets per permetre el trànsit rodat. Va ser un important centre comercial en la ruta de l’encens i les espècies. Allí hi recalaven les caravanes que viatjaven des d’Oman cap a la Meca i els ports del mar Roig. El soc de Shibam segueix oferint el millor encens de Iemen, però fa temps que les fulles de l’estimulant khat (estimulant vegetal que es mastega) han arraconat aquest comerç.
Va ser la riquesa de l’encens la que va contribuir a aixecar un dels més extraordinaris exemples de l’arqui-tectura local que després es repetirà en altres ciutats de Iemen com Kawkaban o el nucli antic de Sana’a. Sense cap dels sòlids materials que segles després permetri-en la construcció de gratacels, utilitzant tan sols tova i troncs de palmera, van alçar torres de fins a nou pisos sobre fonaments de pedra. Reconstruïts després de les crescudes del riu de 1298 i 1532, no deixa de ser mira-culós que s’hagin mantingut de peu fins als nostres dies.
Malgrat la modèstia dels materials, la varietat de dissenys amb els quals s’adornen les façanes conver-teixen Shibam en un veritable museu a l’aire lliure. No només la Gran Mesquita o la Casa de Jarhum, l’edifici més antic de la ciutat, estan decorades amb gelosies i portes de fusta antigues. Els marcs de calç realcen les obertures de les finestres o delimiten els diferents pisos,
sobretot els més alts, en la pràctica totalitat del mig miler de torres que es conserven dins de la muralla. En contrast amb el blanc de la calç, la palla que s’usa per donar consistència al fang produeix centelleigs daurats sota el sol del desert.
Aquest conjunt, que la Unesco considera “l’exemple més antic i millor conservat de planificació urbana ba-sat en el principi de construcció vertical”, va tenir sens dubte una intenció defensiva. El que els arquitectes ie-menites de l’època buscaven era edificacions que per-metessin fer front als atacs beduïns. No podien comptar amb la protecció de les muntanyes perquè per accedir a l’aigua havien d’instal·lar-se al costat de les lleres dels rius estacionals que regaven la vall. Així que concentra-ven a la població en el menor espai possible dins d’una estructura compacta.
Encara avui, en apropar-se per carretera, la imatge de la ciutat fortalesa resulta imponent. La muralla, recons-truïda com la resta al segle XVI, envolta l’aglomeració urbana que s’apinya sobre un petit pujol. Després, una vegada travessada la Gran Porta d’entrada, un laberint de carrerons serpenteja al voltant dels edificis. L’alinea-ment sembla concebut per trencar la perspectiva a nivell de sòl, posant obstacles a la vista i fent l’efecte que les cases s’amaguen unes darrere d’unes altres.
És una concepció urbanística que recorda una ciutat musulmana. Només que Shibam es va aixecar diversos segles abans de l’aparició de l’islam, una religió que els seus habitants de seguida van abraçar amb fervor.
Les remeses i la llei consuetudinària local que, des de la reconstrucció de la ciutat en 1553, exigia que qualsevol reparació es fes seguint el model original amb exactitud explica que els murs de tova hagin arribat fins als nostres dies sense gairebé variacions, encara que no sense danys. Al desdeny amb que el règim marxista de la República Democràtica de Iemen (nascut en 1967 i dissolt en 1990, quan el país es va unir al nord) va trac-tar a la regió, es va sumar en 1982 la crescuda que va destruir la presa de Muza, als afores de Shibam.
A partir d’aquí, el president Ali Náser Mohamed va demanar a la Unesco que inclogués Shibam en la seva llista de llocs patrimoni de la humanitat. Almenys 45
SHIBAMIEMEN
El Manhattan del desert
13
edificis es trobaven en estat crític a causa de les inun-dacions, la falta de drenatge i la necessitat de restaurar la capa de l’emplastre de calç i cendres amb el qual s’impermeabilitzaven parets i teulada. Un pla d’emer-gència per reparar la presa i un altre més a llarg termini per instal·lar una xarxa d’aigua i clavegueram, a més d’estesa elèctrica i de telefòn, van portar la ciutat al segle XX.
Des de llavors, els esforços realitzats pel Govern ie-menita per rehabilitar Shibam han merescut un dels pre-mis Aga Khan d’arquitectura en la seva edició de 2007. El projecte de desenvolupament urbà llançat set anys abans amb l’ajuda de l’empresa de cooperació al des-envolupament alemanya GTZ ha aconseguit millorar o restaurar més de la meitat dels edificis de la ciutat, que avui compta amb dues escoles i una clínica, a més de sis mesquites i dues madrazas. De les seves 437 cases particulars, 398 es troben habitades.
A peu de carrer, les construccions es mostren robus-tes. Murs d’un metre d’espessor garanteixen el suport dels pisos superiors, la superfície dels quals es va redu-int a mesura que es guanya altura. El mateix succeeix amb la grossaària de les parets, que al final es que-den en 30 centímetres. L’edifici més alt de Shibam té nou plantes que s’aixequen 29,15 metres sobre el sòl i 36,51 metres sobre el jaç del riu. N’hi ha també de set i vuit pisos, però la majoria posseeixen cinc altures.
A diferència de les seves hereves de segles poste-riors, les torres iemenites no alberguen més que una família i els successius nivells marquen, encara avui, la transició del públic al privat. La planta baixa ha deixat d’usar-se com a quadra, però, com proven les 134 ten-des censades en el nucli antic de Shibam, segueix sent un lloc d’intercanvi amb l’exterior. El primer pis acull el divan, o saló de rebre, un àmbit essencialment masculí. En el següent es troba la sala de reunió familiar, que en ocasions s’usa com a dormitori, i per damunt, les habi-tacions privades, inclosa la cuina, el domini tradicional de les dones.
L’últim pis, o mafrach, es reserva per a les reunions amb familiars o amics molt propers als quals a la tarda es convida a mastegar khat, llegir poesia o escoltar mú-
sica tradicional, un costum que de vegades fa pensar que el temps s’ha aturat segles enrere. Aquest àtic és també l’habitació amb les finestres més grans i sump-tuoses de la casa, decorades amb gelosies de fusta i escaiola i fins i tot de vegades amb cristalls de colors.
Les estupendes vistes que s’albiren des d’aquestes privilegiades talaies van servir en el passat per vigilar les incursions beduïnes, però ara s’han convertit en un bon reclam per treure uns dòlars al turista. El projecte de rehabilitació de Shibam intenta crear noves estructures econòmiques i socials que permetin que aquesta ciutat única segueixi sent una comunitat amb vida i no un mer museu. Una de les apostes és el turisme, activitat que ben gestionada no només proporciona ocupacions, sinó que a més dóna motius d’orgull als seus habitants.
Atreure el turisme s’està posant complicat. Encara que la precarietat de les infraestructures es veu llarga-ment compensada per l’autenticitat que ofereix, Iemen és un país amb mala premsa. Just quan començaven a remetre els segrestos d’estrangers a les mans de tribus que es consideren perjudicades pel Govern, diversos atemptats d’alta visibilitat atribuïts a Al-Qaeda i una re-volta al nord tornen a entelar el seu nivell de seguretat.
Serveix de poc consol saber que els responsables de l’atac que va costar la vida a vuit turistes espanyols a Maarib van ser amb tota probabilitat terroristes estran-gers. Igual que es va descobrir en l’únic segrest en què va caldre lamentar morts, al desembre de 1998. Tam-bé resulta difícil destriar entre les informacions sobre la revolta zaidí que ocasionalment arriben als mitjans europeus, que es tracta d’un conflicte regional molt lo-calitzat i lluny de les rutes més freqüentades.
No obstant això, és important subratllar que si el con-cepte de seguretat es refereix al risc de robatori o atraca-ment, les possibilitats són molt menors que en qualsevol destinació turística occidental. Cal respectar, això sí, les normes de precaució que imposen les autoritats ieme-nites; exigeixen que els visitants estrangers que desitgin traslladar-se per carretera fins al Hadramaut ho facin amb una agència autoritzada i el corresponent permís de viatge. Una petita molèstia, àmpliament recompensada en arribar a la destinació.
1414
Preparar el jardí per a la tardorBenvolgut Ioan. Amb la meva parella fa poc que ens hem comprat una casa que té un petit jardí. Aquest estiu l’he estat muntant i cuidant molt i la veritat és que em fa una mica de por l’arribada del fred i el mal temps. M’agradaria que em donessis alguns consells per afrontar aquesta tardor. Gràcies. Elena Forcall (Verdú)
Ioan, Cap del Servei de Jardineria · Associació Alba
Benvolguda Elena.
Entenc la teva preocupa-ció i la il·lusió que has posat en el teu nou jardí, però la tardor suposa no-més un nou cicle per al teu jardí i en podràs gaudir tant o més que fins ara.
Potser aquests 10 con-sells t’ajudaran a preparar el teu jardí per a l’arribada de la tardor:
1. Pots començar substi-tuint les espècies de tem-porada que no hagin resis-tit l’estiu per unes de més apropiades de tardor com els pensaments, petúnies o els rosers.
2. És imprescindible que dediquis una mica de temps a netejar la capa
superficial de la terra, les fulles i les males herbes que hagin crescut du-rant l’estiu. La brutícia pot arribar a ser un focus d’infeccions i plagues.
3. És una bona època per plantar arbres i arbustos, ja que tenen temps sufi-
cient per arrelar abans que arribi el fred de hivern.
4. Una de les tasques im-portants d’aquesta època és la poda de les bran-ques seques dels arbres i arbustos. També seria in-teressant eliminar les flors mortes per tal de facilitar el desenvolupament de noves. És important que les restes de la poda no quedin al jardí, retira-les o fes-les servir per a fabri-car compost.
5. Com que ja no fa tanta calor i les temperatures no són tant altes, ja no cal regar tant abundantment el jardí. Mira de dismi-nuir la freqüència de reg. L’acumulació d’humitat pot causar diferents ma-lalties a les plantes i cal evitar-ho.
6. És un bon moment per plantar gespa, ja que
la temperatura de la te-rra encara és calenta, i l’increment de pluges fa que la gespa creixi ràpida-ment i abundant.
7. La tardor també su-posa un canvi de clima brusc, de vegades massa, i cal protegir les plantes més delicades amb plàs-tics o en cas que el fred arribi ràpidament algunes plantes potser s’haurien de protegir i guardar-les en un hivernacle o en una zona interior.
8. Encara és temps de pa-tir algun atac de plagues com el pugó o l’aparició del mildiu als rosers. Esti-gues al cas!
9. És un bon moment per tornar a abonar el jardí, és recomanable fer-ho cada 3 o 4 mesos. Ajudaràs a que resisteixi molt millor l’època hivernal.
10. Canvia de lloc les te-ves plantes i mira que pu-guin aprofitar-se al màxim de les hores de sol que queden. Fes una redistri-bució nova al jardí, t’ho agrairan!
Envia els teus dubtes a [email protected] Trobaràs l’article sencer a www.aalba.cat
15
Acabats impecablesPreus econòmics
16
Horari de visitesDe dilluns a divendres:
matí i tarda (hores convingudes)
ContacteMòbil 616 52 66 33
Correu albertalegre@�sioterapeutes.org
Piscina Coberta Municipal C/ Joan Brossa (Parc Esportiu)Tel. 973 313 169Tàrrega 25300
Tractament a domicili
Col•legiat 8350
Especialista en Fisioteràpia NeuromusculoesquelèticaEspecialista en Fisioteràpia de l’esport Tractament de patologia muscular, articular i neuralReadaptació esportivaPrevenció de lesionsTractament del dolor crònic
Què són els trastorns neuromusculoesquelètics?Els trastorns neuromusculoesquelètics inclouen un am-
pli ventall de patologies inflamatòries i degeneratives que poden afectar principalment els músculs, les articulacions, els tendons, els lligaments i els nervis perifèrics.
Les zones més afectades són, per aquest ordre, les se-güents: lumbars, cervicals, espatlla, avantbraç i mà.
Alguns exemples d’aquests trastorns són:• Disfuncions musculars: contractures, dolor miofascial,
desequilibris musculars.• Problemes de les parts toves de les articulacions: colze
del tenista, tendinopaties (espatlla, genoll, Aquil·les), esquinços, lesions lligamentoses.
• Disfuncions neurals: síndrome del túnel carpià, ciàtica, formigueig a les mans, braços i cames.
• Cervicàlgia, lumbàlgia.• Artrosi: maluc, genoll, columna vertebral
Quina presència tenen en la nostra societat aquests trastorns?Les alteracions neuromusculoesquelètiques tenen una
àmplia presència en la nostra societat i poden representar un impacte important en la qualitat de vida de les persones que les pateixen. Més enllà de les molèsties físiques pro-vocades pel dolor o la limitació de la mobilitat, la persona afectada veu com també queden alterats altres àmbits pro-pis com el social i el laboral, amb les conseqüències negati-ves que se’n poden derivar.
Què hi pot fer la fisioteràpia?El fisioterapeuta, com a professional sanitari expert, reu-
neix els coneixements científics i les competències neces-
sàries per dur a terme en la seva totalitat i amb la major qualitat possible el procés d’atenció fisioterapèutica dels pacients al seu càrrec.
En la majoria de casos una exploració completa del paci-ent ens proporciona la informació necessària sobre l’origen d’aquestes disfuncions. Una vegada hem obtingut aques-tes dades exploratòries i en fem la valoració corresponent arriba l’hora d’establir els objectius del tractament (dismi-nuir el dolor, recuperar la mobilitat, etc.).
Aquest és un punt essencial del nostre abordatge tera-pèutic, ja que aquests objectius ens han de permetre es-tablir el full de ruta en què basem el nostre tractament i, al mateix temps, ens serviran per avaluar críticament els resultats aconseguits.
A banda d’això, cal tenir en compte que la fisioteràpia no només s’ocupa del tractament de les patologies, sinó que també incideix en la seva prevenció. Per aquest motiu és molt important integrar el pacient en el procés tant de re-habilitació com de prevenció.
Aquest és un factor al qual massa sovint no se li dóna prou importància i que, al meu entendre, és un element cabdal. Massa sovint el pacient adopta o se li atribueix un paper passiu en el procés de recuperació, quan el més indi-cat és fer-lo coresponsable del seu tractament.
Amb aquest objectiu cal proporcionar-li un ventall de recursos que poden anar des de recomanacions ergonòmi-ques fins a pautes d’exercici terapèutic adaptades al seu pro-blema. D’aquesta manera s’aconsegueix reduir el temps de recuperació i, al mateix temps, es consoliden els fonaments de l’educació del pacient de cara a evitar futures recaigudes.
ALBERt ALEGRE
Trastorns neuromusculoesquelètics: quin paper hi juga la fisioteràpia?
17
18
Els motius que porten a acumular líquid en determina-des zones del cos (edemes) són diferents en funció de l’edat de la persona. Els joves sofreixen el denominat re-torn venós i les persones d’avançada edat, una deteriora-ció en la funció cardíaca. En tots dos casos, no obstant això, les mesures bàsiques útils són similars. En les per-sones d’avançada edat, a més, els metges solen utilit-zar diürètics (medicaments que augmenten la quantitat d’orina produïda pel cos). En els joves, la insuficiència venosa crònica és el motiu principal i les mesures postu-rals i higièniques són fonamentals.
1. Passa vostè moltes hores de peu o assegut amb les cames per sota del nivell del maluc? Si és així, hauria de buscar moments, minuts cada cert temps, per asseure’s amb les cames elevades, o bé per fer exercicis consistents a posar-se de puntetes. Amb això, els bessons comprimei-xen la zona posterior de la cama, ajudant a les venes a drenar la sang.
2. Les varius (i el consegüent edema a les zones decli-vis del cos) són més freqüents en determinades situa-cions: persones amb sobrepès, en aquelles que tinguin un hàbit deposicional restret, i durant l’embaràs. I és que, davant aquestes situacions, s’augmenta la pressió dins l’abdomen i es dificulta encara més el drenatge de la sang que ve de les cames. Per tant, si vostè està restret, pro-vi a realitzar alguns canvis en la seva alimentació. Si té sobrepès, faci algun pla per contrarestar-lo. Si està em-barassada, intenti no engreixar-se més de l’estrictament necessari.
3. Si ha de viatjar, eviti llargs desplaçaments en els quals hagi d’estar assegut i no pugui estirar les cames (cotxe, autocar…). Si va amb cotxe, intenti parar cada certa quantitat de quilòmetres. En aquest sentit, les guies de circulació recomanen fer un descans cada 300 km, o bé cada 4 hores. Personalment penso que és millor parar més freqüentment i estirar les cames o realitzar l’exercici abans comentat de posar-nos de puntetes. Si és amb tren o amb autocar, caminar per la plataforma o el passadís de tots dos pot ser una solució bastant eficaç. El cas és no estar massa hores assegut amb les cames per sota del nivell dels malucs.
4. A l’hora de dormir convé col·locar un alça d’uns 15 cm o coixins a la zona de les cames. La finalitat seria la mateixa: elevar les zones distals (els peus i turmells) res-pecte a la resta del cos, de manera que la sang torni de manera més eficaç cap al cor.
5. Quant al calçat, es recomana no portar talons molt elevats. Tampoc convé anar massa pla, ja que no exercim pressió sobre la zona dels bessons. A més, podem acabar amb el típic i molest mal de peus.
6. Exercici físic convenient? Doncs diverses i molt efica-ces opcions: caminar, nedar o anar amb bicicleta poden millorar els símptomes referits. Les peses, en augmentar en determinats exercicis la pressió abdominal, pot empi-tjorar les varius i en definitiva els símptomes d’una insu-ficiència venosa crònica.
7. Aprofitar el moment de la dutxa diària: la possibilitat d’alternar aigua freda amb aigua calenta sobre la zona de les cames, és una bona mesura que estimula també el drenatge venós.
8. Viu vostè en una zona de costa? Estiueja en un lloc amb platja? Doncs està de sort. Durant l’estiu pot ser efi-caç acudir a la platja i introduir les cames fins als genolls o cuixes dins de l’aigua. El mateix onatge i la seva tempe-ratura ajuden a millorar les nostres molèsties.
9. La sal sol atreure líquid. És per això que, per evitar els edemes, es recomana disminuir la quantitat de sal ingeri-da. A més, la seva tensió arterial li ho agrairà.
10. Evitar robes cenyides, faixes, mitjons de goma estre-ta… I per què? Doncs pel mateix motiu que comentàvem abans per a les persones amb sobrepès: qualsevol circum-stància que oprimeixi el territori venós o que augmenti la pressió a nivell de l’abdomen, dificulta que la sang proce-dent de les venes de les cames torni cap al cor. Així que millor anar amples.
11. Hem d’evitar al màxim l’exposició directa al sol ja que aquest actua dilatant les venes la qual cosa genera més retenció hídrica encara.
12. Alerta amb determinats medicaments! Els anticon-ceptius i els pegats substitutius de la menopausa poden empitjorar les varius. Convé tenir-ho en compte.
Si tot això és ineficaç, o si veu que l’evolució no és la correcta, acudeixi al seu metge.
Alguns consells per a les varius
19
Quan Carles II, el fetillat, mor sense des-cendència, afloren infinitat de preten-dents al tro d’Espanya. Després d’una sè-rie de conspiracions i intrigues palatines, s’imposa com a nou rei el duc d’Anjou, nét del rei Sol, que portarà el nom de Felip V. Comença així una època convul-sa i apassionada en la qual una dona, la princesa dels Ursinos, serà la posseïdora de totes les claus per alçar-se amb el po-der. Ángeles Caso ens embolica en una magnífica història de vanitat, d’ambició, d’empentes a la cort, aliances, conspi-racions i sexe, carregada de fina ironia i gran semblança amb l’actualitat.
Al gener, l’implacable hivern islandès s’ensenyoreix per complet de l’illa. Elies, un nen de deu anys, ha aparegut apunya-lat prop de casa seva i en estat de con-gelació. La víctima de l’homicidi és el fill d’una immigrant tailandesa que treballa dur per mantenir la seva família des que el seu marit islandès els va abandonar. L’inspector Erlendur Sveinsson i els seus inseparables ajudants són els encarregats de dur a terme la desagradable tasca de resoldre un assassinat en el qual no fal-ten sospitosos. Erlendur i els seus com-panys es veuran obligats a aprofundir en el passat de la família.
Mouna Al-Husseini és la propietària del Cleòpatra, un saló de bellesa una mica decadent en un barri de Beirut. Mouna és una dona atrevida i lliberal, que lluita per desmarcar-se de la rígida tradició, a pesar que als seus 37 anys la seva mare encara li recorda dia a dia com de malament ha encaminat la seva vida. La casualitat por-tarà a les portes del Cleòpatra Imaan Sa-yah, una important diplomàtica libanesa, i amb ella tres de les seves amigues: Nina, Lailah i Nadine. Després d’aquesta primera trobada, Mouna, Imaan, Nina i Lailah desenvoluparan una amistat pro-funda i honesta.
LLIBRES
Dondese alzanlos tronosÁngeles Caso
InviernoárticoArnaldurIndridason
Miel yalmendrasMaha Akhtar
20
És el 35è àlbum d’estudi de Bob Dylan. Una col·lecció de 10 cançons noves i originals, amb producció pròpia sota el pseudònim de Jack Frost. Coincideix amb el 50 aniversari del llançament del seu primer disc. Gravat als estudis de Jack-son Browne, acompanyat de la seva ban-da habitual: Tony Garnier (baix), George C. Receli (bateria), Donnie Herron (gui-tarra Steel), els guitarristes Charlie Sex-ton i Stu Kimball, i el membre dels Llops, David Hidalgo (guitarra, violí, acordió). La cançó que aporta el títol a la col·lecció és una llarga descripció de gairebé 14 minuts sobre l’enfonsament del Titànic. “La gent va dir ‘No és molt verídica’. Però a un compositor no li importa la veracitat. Li importa és què hauria d’haver succeït.
“Hasta que te conocí”, és una ver-sió d’un tema de Juan Gabriel, és el tema amb el qual Maná avança un àl-bum d’èxits titulat Exiliats en la badia. Amb un videoclip rodat als estudis Churubusco, sota la direcció de Pablo Croce, la premissa és la història d’un home que s’enamora de la dona equivo-cada i es perd en la tristesa i l’alcohol. Fher Olvera assenyala que malgrat ser temes ja coneguts els donen un toc di-ferent, a més de la peça inèdita “Un nou clarejar”.
És el vuitè àlbum en solitari de Mark Knopfler. S’inclouen 20 cançons grava-des a l’estudi d’enregistrament de l’artis-ta, British Grove Studio a Londres, al cos-tat de músics com Richard Bennett (gui-tarra), Jim Coix (piano), Guy Fletcher (te-clat), John McCusker (violí) i Mike McGol-drick (flauta), Glenn Worf (baix) i Ian Thomas (bateria). A més de la qual s’ha convertit en la seva banda habitual, parti-cipen artistes convidats com Kim Wilson de The Fabulous Thunderbirds (harmòni-ca), Tim O’Brien (mandolina), la cantant Ruth Moody de The Wailin, Jennys, Paul Franklin o Phil Cunningham (acordió). Produït per Mark i coproduït per Chuck Ainlay i Guy Fletcher, és el seu primer àlbum doble amb temes originals.
MÚSICA
TempestBob Dylan
Exiliadosen la bahiaManá
PrivateeringMark Knopfler
21
País: Espanya / USA Director: Juan Antonio Baiona
Repartiment: Naomi Watts, Ewan McGregor, Marta Etura, Tom Holland, Geraldine Chaplin
Sinopsi: Maria i Henry i els seus tres fills co-mencen les seves vacances d’hivern a Tailàndia. Però el matí del 26 de des-embre, un bram terrible s’eleva des del centre de la terra. Henry tracta d’agafar els seus dos fills petits, Simon i Thomas, però és massa tard: l’ona trenca en ell amb una força increïble i perd el con-trol. Maria panteixa per respirar, mentre tracta d’entendre el que acaba d’ocórrer. El seu fill gran, Lucas surt a la superfí-cie uns metres més endavant. Ella ha de lluitar contra tot per la supervivència del seu fill i la seva pròpia.
País: Canadà, França Director: David Cronenberg
Repartiment: Robert Pattinson, Sarah Gadon, Juliette Binoche, Paul Giamatti, Samantha Mor-ton, Kevin Durand, Jay Baruchel
Sinopsi: Als seus vint-i-vuit anys, Eric Packer és multimilionari i assessor d’inversions. Un dia d’abril de 2000 s’enfronta a dos desafiaments: apostar la seva fortuna contra la pujada del ien… i guanyar, i creuar la ciutat en la seva limusina per tallar-se els cabells… i arribar amb vida. “Cosmópolis” transcorre en un sol dia, l’últim d’una època, símbol de l’interval entre el final de la guerra freda i l’actual era de terror, dels anys 90, quan el mer-cat financer es desploma i la “nova eco-nomia” inicia la seva agonia.
País: Argentina / Espanya Director: Eduard Cortès
Repartiment: Guillermo Francella, Amaia Sa-lamanca, Nicolás Cabré, Oscar Jaenada, Da-niel Fanego, Jordi Martínez
Sinopsi: Hivern d’1955. El general Perón, exiliat a Panamà després de ser enderrocat com a president d’Argentina per un cop mili-tar, es troba en una situació econòmica d’absoluta precarietat. L’ajudant viatja a Madrid i aconsegueix empenyorar se-cretament unes joies en una prestigiosa joieria de la ciutat. Però un fet fortuït posa en perill la custòdia de les llegen-dàries joies i, alertats els peronistes, amb la finalitat de recuperar-les organit-zen un atracament. Un dels atracaments més demencials de la història del crim.
CINEMA
L’impossible Cosmópolis Atracament!
22
fLAM dE MAduIxA AMB gELAtINAIngredients: 0,5 kg de maduixes, 1 paquet de gelatina de maduixa, 1 pinya natural.
Preparació: Netegem i tallem les maduixes a daus i les repartim en 6 flameres o similar. En un bol, posem 250 ml d’aigua bullint, hi afegim el contingut del sobre de gelatina. Ho barregem fins que es desfaci.Hi afegim 250 ml més d’aigua freda i ho tornem a remenar. Quan estigui més freda, tirem aquesta gelatina a les flameres on tenim les maduixes fins que quedin cobertes. Ho posem a la nevera 2 hores fins que estigui ben quallat. Tallem la pinya a rodanxes d’1 o 2 cm de gruix (segons el gust), li traiem el cor del centre i la pell i la posem en plats. A sobre hi desemmotllem els flams (per fer-ho, podem fer servir un pot amb aigua calenta on hi submergim uns segons les flameres el temps just perquè surtin amb facilitat).
PAStA AMB gAMBES I xAMPINYONSIngredients: 150 gr de pasta en forma de llaç, 1 ceba mitjana, 300 gr de xampinyons, 250 gr de gambes pelades grosses, uns grans d’all, julivert.
Preparació: En una olla amb aigua i sal hi bullim la pasta. A part, tallem la ceba i els xam-pinyons a daus petits. Ho posem en una paella amb oli, dos minuts la ceba sola i després hi afegim els xampinyons. Quan ja gairebé estigui cuit hi posem all i julivert tallat petit al gust. En una altra paella amb força oli hi fregim uns grans d’all i quan estiguin al punt, hi afegim les gambes. Quan aquestes estiguin cuites hi afegim els xampinyons i la pasta, ho deixem un minut a la paella perquè tot agafi gust i quedi calent i ja ho podem servir.
CONILL AMB fARIgOLA I PEBRE Ingredients: Un conill tallat a vuitens, 1 o 2 pebrots vermells, 1 o 2 cebes escalivades, farigola fresca, farigola seca, 1 got de vi ranci, grans de pebre de colors, oli d’oliva, sal i pebre.
Preparació: En una cassola amb oli i unes branques de farigola fresca rostim lleugerament els trossos de conill que ja hem salpebrat. Quan canviï el color hi tirem el vi ranci, un gra-pat de pebre de colors i la farigola esmicolada. També afegim la ceba i el pebrot escalivat.Quan el conill tingui un bon color ho tapem i ho coem a foc lent uns 5-10 minuts més.
gAStRONOMIA
2323
Les noves tecnologies, la informàtica, les comunicacions, ens donen instruments i eines per millorar la productivitat de l’oficina, per evitar els tediosos papers, per comunicar-nos millor amb els nostres clients, proveïdors i comercials. Per automatitzar processos quotidians repetitius i per estalviar-nos temps.
La majoria de vegades el desconeixement d’aquestes ei-nes i la manca d’informació no ens donen oportunitats per millorar aquesta productivitat i ser més competitius amb es-tructures de personal escasses.
Però les mateixes tecnologies també generen problemes: el principal és la quantitat d’informació que ens arriba d’internet, com processar aquesta informació i com filtrar-la.
Correus electrònics amb ofertes de proveïdors, amb co-rreus de clients, notícies, spam o correu brossa, etc.
Si a més accedim amb aquesta informació de manera ex-terna a les nostres oficines o bé ens comuniquem amb els nostres comercials, ens trobem amb duplicitat de tasques. Per exemple: si nosaltres tenim el correu configurat amb un iPhone o un iPAd i a la vegada naveguem i enviem correu des del nostre terminal de l’oficina, acabem duplicant i triplicant el temps que invertim amb la revisió d’aquest correu electrò-nic o d’aquesta informació.
Si això ho multipliquem pel nombre de treballadors, el temps que es perd anualment és força important.
Un altre problema són els papers, pressupostos, coman-
des, avisos, notícies, ofertes per als nostres clients. molts pa-pers que enviem als clients i rebem dels nostres proveïdors.
Seguiment dels treballs de l’oficina, pressupostos, con-tractes i un llarg etc.
¿Que puc fer? Convertir la meva oficina en una OFICINA DIGITAL
· Assessorar-nos, fer un estudi e implantar una gestió docu-mental que ens permeti la centralització, i el seguiment i traça-bilitat dels documents, que ens permeti l’automatització del procés d’enviament de correus “amb un sol click” des de la nostra gestió, i l’accés a la documentació de l’empresa, dels clients, proveïdors i comercials de manera ràpida i eficaç.
· implantar software com Small Business Server que ens permet la centralització del correu electrònic de l’ empre-sa, agendes de treball compartides, contactes compartits i privats, l’accés extern i tractament de manera centralitzada des de qualsevol dispositiu mòbil com els iPADs, iPhones. L’accés extern amb seguretat a documentació amb un sis-tema iCloud. A mes podem fer tele-treball i controlar qualse-vol terminal de la nostra empresa amb seguretat i senzillesa.
· L’aprofitament de la nostra web per automatitzar i enllaçar dades i processos amb la nostra gestió i millorar la comuni-cació amb els nostres clients.
SERVEiS inFoRmÀtiCS SoBREVALS
¿Com millorar la meva productivitat a l’oficina?
24
Parlar de sentiments implica la necessitat de conèixer com es produeixen aquests i fins a quin punt poden ser fiables o no. Creiem en les nostres emocions sense saber que la seva procedència pot ser extremadament enganyosa, i ens pot aju-dar molt el fet de reflexionar sobre els nostres mecanismes interns per aprendre d’ells, i fins i tot modificar-los, si cal.
En l’àmbit empresarial s’estan posant de moda una sèrie de cursos anomenats de “Gestió emocional” que, dit en altres paraules, no és res més que intentar ensenyar als treballa-dors, directius i càrrecs intermedis, com detectar aquelles emocions que exerceixen un efecte negatiu en l’individu, repercutint en les seves apreciacions de la realitat, tant en l’àmbit laboral com personal.
Imaginem-nos per un moment que sóc molt amant dels animals i a casa tinc un gos. Li posem nom?, doncs ... per exemple “Doc”. Posem raça? ... Potser un mastí dels Pirineus?
Bé, aquí el tenim: us presento el Doc! Un gos fidel com pocs, serè, amigable, fort, àgil, elegant, i capaç de defen-sar-me fins a la mort, si cal. Me’l van dur de cadell, tot just amb dos mesos i, a poc a poc, la seva forma de fer i el frec dia-ri han estat la causa que li tingui molt d’afecte. És un encant.
Fins aquí tot pot semblar normal però, com bé saps, no a tothom li agraden els gossos... Ara imaginem que véns de visita a casa meva. Res saps sobre l’existència del Doc, ni mai se t’ha acudit pensar que jo pogués tenir un animal a casa, i menys d’aquesta mida. Truques al timbre, obro la porta, i els teus ulls s’adonen d’una gruixuda corretja penjada al rebedor. Això, sens dubte, et posa ja sobre avís sobre el que trobaràs tan aviat passis de la porta.
Quina és la teva relació amb els gossos? Seguim pressupo-sant que terrible, simplement els tens pànic i, independent-ment de com és el meu gos, t’han entrat tots els tremolors del món, fins i tot abans de poder veure’l.
Què ha succeït? Senzillament que els teus ulls han enviat un impuls elèctric al cervell el qual, en mil·lèsimes de segon ha convertit en imatges, anant a buscar tota la informació que posseeix sobre tots i cadascun dels detalls convertits en “visió”. Mida del rebedor, colors existents, tipus de decora-
ció, objectes, jo mateix, la meva cara i trets, etc., buscant models de resposta per part teva, segons la traducció feta per ell.
Vista la corretja i donat el teu pànic atroç, el més possible és que surtis corrent sense pensar-ho dues vegades, donant una excusa el més creïble possible, però sense possibilitat que et convenci que passis a l’interior de casa meva. Venies a per feina i jo tenia una oferta que ni t’imagines com arribava a encaixar amb el que sempre havies somiat, però el pànic s’ha encarregat que oblidis el perquè has trucat a la meva porta, tornant a corre-cuita a casa teva.
No ha fet falta ni que veiessis el Doc, oi? La llàstima és que ignoraves que no el tenia allà, sinó a la meva casa de camp, a tres hores de viatge ... I has perdut l’oportunitat del treball de la teva vida.
Veure un avió pot causar el mateix efecte, igual que el metge, un agent de l’autoritat, un càrrec superior, el venedor de la cantonada, i fins i tot els teus pares. Més enllà del que cada un pugui ser, som observats per un cervell que tradueix a la seva manera i amb les seves pròpies dades, reaccionant a aquella imatge que ell ha creat, i mai a la realitat que som tu, jo, el gos o qui sigui.
Si el meu tall de cabells produeix una traducció de rebuig, a causa d’experiències i dades incorporades durant la teva història, reaccionaràs segons una resposta apresa, sentint rebuig i bloqueig només presentar-nos, però molt lluny de poder rebre el que veritablement sóc, i a la inversa.
No hi ha res més senzill que canviar una bombeta fosa, però puc assegurar-te que hi ha qui abans es quedarà a les fosques que provar d’intentar-ho. El seu pànic a electrocu-tar-se li farà ignorar que això és impossible, perdent-se tot allò que, amb llum, hauria viscut.
Visc convençut que sóc un ignorant? Doncs ... totes les me-ves relacions passaran per aquest filtre, generant un complex d’inferioritat que em martiritzarà més enllà de l’imaginable. Potser em sento lleig?, passarà el mateix, i així amb cada un dels convenciments que, conscientment o inconscientment, guardi en el meu arxiu personal.
Av. Blondel, 17 - Entlo 2ª 25002 LleidaHabitatges la Plana, Bloc A - Escala 2 - 2n 2a 25300 Tàrrega
Tel. 973 501 503 - 639 610 603 / Mail: [email protected]
Estimar en moments difícils
25
Surto de la feina i, a causa dels problemes allí existents, arribo a casa ensorrat i necessitat de compensacions a dojo, però incapaç de dibuixar un somriure als meus llavis, o esbos-sar la més mínima frase agradable. Enfadat, frustrat, espan-tat, angoixat i convençut que la situació em pot, em conver-teixo en l’actor d’una pel·lícula on no sóc ningú, a qui la vida el tracta injustament i que, a diferència dels altres, sóc un ve-ritable fracàs impossible de canviar. Necessito una abraçada!
Però la meva dona, un ésser meravellós però també car-regada de pors i inseguretats, en veure’m arribar amb aque-lla cara ràpidament tradueix que estic enfadat amb ella, i comença amb tot un seguit de sensacions de rebuig, por, necessitat...
És el més semblant a viure tancats en una habitació, des-connectats de l’exterior, depenent exclusivament del contin-gut dels diaris que ens portessin, i sense poder contrastar aquesta informació amb la realitat. Segons la tendència que un o altre tinguessin, el verd se’ns mostraria com marró i el marró com blau ..., podent tergiversar fins a la deformació més absoluta, condicionant el nostre pensar, sentir i viure dia a dia sense que ens’n adonéssim.
Solem creure que els nostres sentiments depenen en gran mesura del comportament dels altres i de la situació per la qual passem, necessitats que el nostre entorn sigui capaç d’omplir-nos d’aquella felicitat tan anhelada quan, sense sa-ber-ho, som els únics responsables del que esdevé dins del nostre cap, independentment del que veritablement passi al nostre voltant.
Podríem sobreviure a 30 anys de presó, sense ser culpa-bles de res? 30 anys de privació de llibertat, absolutament injustos i mancats de qualsevol possibilitat de defensa vàlida, només perquè algú ens odia i té el poder a les seves mans? Com sortiríem d’un lloc així després de tants anys de sentir tanta injustícia? No és una cosa que molta gent pugui arribar a resistir, però Sud-Àfrica està governada per algú que sí que va poder, i no només va poder sinó que va saber treure amor d’on només existia odi i desqualificació.
De la mateixa manera, la mort d’un ésser estimat et deixa en tal situació de desemparament i invalidesa, que difícil-
ment mai arribis a comprendre que tu, i només tu, ets la causa de tal malestar. Passes per la pitjor situació que un ésser humà pugui passar, t’has quedat sense aquell ser per qui vivies i que omplia la teva vida de sentit, tots els teus recursos s’han enfonsat i, sense eines ni cap força, segueixes viu i amb l’obligació de encarar el nou dia, que se’t presenta sense cara ni forma. Potser estiguis acompanyat/da per gent que t’estima, i fins i tot et necessita, però has perdut el nord i, amb ell, la capacitat de veure amb claredat.
Potser jo sigui el teu marit i, trencat de dolor per la pèrdua del nostre fill, em moro només de pensar en com et veig i el que donaria per poder oferir-te ni que fos un moment de cal-ma, perquè t’estimo amb bogeria, i també estic absolutament necessitat de la teva abraçada i sentir que t’importo més que res en aquest món. Potser jo sigui el teu fill que, trencat per la pèrdua del pare o mare, em moro només de pensar com et sents i què donaria per oferir-te un instant d’alleujament. T’estimo, ho ets tot per a mi, però la teva ment es troba tan absolutament tancada que, malgrat la teva extrema necessi-tat, et priva de percebre i rebre allò tan valuós que, malgrat tot el que ha passat, segueix existint i et pertany.
Estiguem passant per aquesta situació, o la que sigui, és molt important intentar recordar que l’únic responsable de les nostres emocions i reaccions es troba dins del nostre propi cap, i és allí on resulta necessari acudir a la recerca de recur-sos. Els teus sentiments et parlen sobre tu i el que creus de la teva pròpia persona, escolta’ls amb atenció perquè allà hi ha la clau per girar el teu món. No busquis la causa fora de tu, ni en el teu entorn més proper, sinó en el teu propi interior i, si em permets un petit consell, intenta no oblidar que, malgrat el que creus ser, ets molt més del que mai hagis imaginat. Cerca en aquesta direcció perquè t’esperen sorpreses a dojo. I, mentre intentes aquest difícil exercici, fes mans i mànigues per permetre’t ser capaç de rebre, valorar i respondre a allò que els teus éssers estimats senten per tu, perquè el seu valor és incalculable, sobretot en aquests moments tan difícils.
Xavier Muñoz
Codirector del Servei de Suport en el Dol de Ponent
26
Característiques generals
Versió: 6.0 Coupe
Combustible: Gasolina
Potència màxima: 497 cv
Número de cilindres: 12 en V
Cilindrada: 5.935 cc
Distribució: Doble arbre de llevesal capdavant (DOHC)
Alimentació: Injecció multipunt
Tracció: Posterior
Caixa del canvi: Automàtic 6 velocitats
Número de portes: 2
Llarg x ample x alt: 4.703 x 1.904 x 1.282mm
Volum del maleter: 184 litres
Numero de places: 4
Pes: 1.785 kg amb conductor
Capacitat del dipòsit: 78 litres
Acceleració (0-100km/h): 4,6 segons
Velocitat màxima: 299 km/h
Consum urbà: 22,3 l/100km
Consum extraurbà: 10,8 l/100km
Consum mitjà: 15,0 l/100km
Emissions Co2: 349 gr/km
ASTON MARTIN Virage 6.0 Coupe
Equipament de sèrie i opcional. Preu oficial amb extres: 222.645 €
COTXES
27
guIA dE SERVEIS
SERVEIS D’URGÈNCIES
BOMBERS Bombers, sn
085 / 973 500 280
CAP TARREGA Salvadó Espriu, sn
973 310 852
CREU ROJA 973 500 679
GUÀRDIA CIVIL Av.Tarragona, sn
062 / 973 310 721
MOSSOS D’ESQUADRA Av. Josep Tarradelles, sn
088 / 973 314 522
POLICIA LOCAL Simò Canet, sn
973 500 092
SERVEI CENTRAL D’EMERGÈNCIES 112
SERVEI D’AMBULANCIES 061 / 973 711 335
ASSOCIACIONS I ENTITATS
AGENCIA TRIBUTARIA Avinguda Generalitat, 68
973 502 200
AJUNTAMENT DE TÀRREGAPlaça Major, 1
973 311 608
ASSOCIACIÓ AGRAT Arquitecte Florensa, 21
ASSOCIACIÓ ALBA Onze de Setembre, sn
973 312 221
ASSOCIACIÓ ALZHEIMER Alonso Martinez, 11
973 501 478
ASSOCIACIÓ APADOCSegle XX, 2 (Centre d’entitats)
ASSOCIACIÓ CULTURAL GUIXANETBuenos Aires, 7
ASSOCIACIÓ CULTURAL T DE TERRA Avinguda Catalunya, 19
ASSOCIACIÓ DE DONES ARRELHabitatges La Plana, Bloc 2
ASSOCIACIÓ AFAFDA Segle XX, 2 (Centre d’entitats)
686 098 170
ASSOCIACIÓ FRATER Plaça Major, 2
BIBLIOTECA COMARCAL Plaça Sant Antoni, 3
973 500 428
CÀRITAS Urgell, 1
973 314 079
CASAL DE LA GENT GRAN Salvadó Espriu, 9
973 500 008
CASAL POPULAR EL ROSTOLLArdèvol, 12
CENTRE CULTURAL DE TÀRREGALes Piques, 1
CENTRE D’ENTITATS Segle XX, 2
973 314 131
CAMP DE FUTBOL U.E.TÀRREGAParc Esportiu del Reguer
973 501 303
CINE MAJÈSTIC Avinguda Catalunya, 54
973 310 730
CLUB ESCOLA HIPICA Camí de Verdu a Vilagrassa
973 311 329
CLUB NATACIO TÀRREGA Verge Montserrat, sn
CONSELL COMARCAL DE L’URGELL Agoders, 16
973 500 707
CORREUS Sant Pelegri, 45
973 311 057
DEIXALLERIA Poligón Riambau
973 313 677
28
ESCOLTES I GUIES SANT JORDISegle XX, 2 (Centre d’entitats)
ESTACIÓ D’AUTOBUSOS Migdia, sn
973 311 171
ESTACIÓ DE TREN Segle XX, sn
973 310 879
FAVT FED.ASSO.VEINS DE TÀRREGA Segle XX, 2 (Centre d’entitats)
973 500 456
GIC CENTRE D’ESPLAI Comabruna, 9
667 890 582
INSS INSTITUT SEGURETAT SOCIAL Joan Maragall, 13
973 501 473
JUTJAT DE PAU Avinguda Generalitat, sn
973 501 178
PAVELLÓ POLIESPORTIU Parc Espotiu del Reguer
973 312 935
PENYA BARÇA DE TÀRREGA Plaça de les Nacions
973 312 727
PENYA MADRILISTA TERRES DE PONENTSant Pelegrí, 17
PISCINES MUNICIPALS Parc Esportiu del Reguer
973 310 043
RÀDIO TÀRREGA Santa Anna, 8
973 310 404
RECAPTACIÓ DE TRIBUTS Plaça de les Nacions
973 310 473
SERVEI DE SUPORT AL DOL Habitatges La Plana, Bloc A
973 501 503
SOCIETAT DE CAÇADORS Alonso Martinez, 37
973 313 381
TANATORI Avinguda Ondara, sn
973 311 994
TEATRE ATENEU Plaça del Carme, 3
973 310 731
EMPRESES DE SERVEIS
ANTENES MEGA-SO Mestre Llobet, 32
973 310 630
ASSEGURANCES AMS MUTUA Avinguda Catalunya, 44
973 314 641
CONSTRUCCIONS TORRES GUARDIA Civil, 20
616 652 230
DECORACIÓ I INTERIORISME AGAvinguda Catalunya, 104
669 899 628
DOMOTICA EDUARD SOLEEl Talladell
660 303 962
ELECTRICITAT FONTANERIA UNINSTALJoan Maragall, 24
610 353 856
FINQUES CLARES Sant Joan, 15
973 313 896
FINQUES CONSTRULLEIDA Avinguda Artesa, 43 (Lleida)
973 213 221
FINQUES SAIMO Agoders, 36
973 314 914
FUSTERIA FARRENY Sant Pere Claver, 9
973 500 449
FUSTERIA JB Enric de Carcer, 48
973 500 410
FUSTERIA XULE Sant Guim Freixenet
649 464 868
INFORMATICA ARREGLOS PC 630 319 964
INFORMATICA ITECNICSant Pere Claver, 21
973 102 684
INFORMATICA PC COSTE Governador Padules, 2
673 031 028
INFORMATICA SOBREVALS Sant Pere Claver, 4
973 314 516
JARDINERIA DISSENY9 676 238 271
MAQUINES CAFÉ CAPISEXPRESS 973 570 080
MATERIALS CONSTRUCCIO 9MAG Poligón La Canaleta, Jupiter, 7
973 313 000
ORGANITZACIÓ FESTES STAFFART 666 715 099
PINTURA ORIOL Mare Vedruna, 9
610 793 706
RECICLATGES SOL IXENT Sol Ixent, 6
973 314 895
RECUPERACIONS VILAGRASSA Camí de Barbens (Anglesola)
664 801 091
REPARTOS JANT-BI Alonso Martinez, 6
973 313 207
TALLER DE COTXES FLAVIO CARS Poligón Riambau, Llevant, 2
973 314 244
TAROT GESTALT R.LLORENS 650 075 988
TAXACIONS GARZON 629 300 905
TAXI PLA Santa Clara, 8
609 774 589
TENDALS TOLDISOLMariola, 51 (Lleida)
973 267 175
TINTORERIA SALAS Plaça Mestre Millet, 3
973 310 133
TRANSPORTS PALAU Plaça dels Albers, 8
973 500 260
TRANSPORTS TIPSASant Pelegrí, 23
973 314 979
VIDÈNCIA MADIU 617 707 951
COMERÇ EN GENERAL
ANIMALS EXOTICS I DE COMPANYIA ZOOSant Pere Claver, 2
973 313 053
ARMERIA BORI Mestre Güell, 68
973 312 498
BESCANVI TÀRREGA Enric de Carcer, 50
973 310 542
CARNISSERIA MONTSE Sant Joan, 28
973 313 004
COPISTERIA I DISSENY UNICOPIES Joan Maragall, 24
973 311 470
29
FRUITES VILODI Avinguda de Cervera, 2
973 500 065
INSTRUMENTS MUSICALS ALBAREDA Riu, 21
973 312 909
MOBLES TEDAL Val d’Aran, 1
973 314 950
MODES GASSOL Carme, 13
973 310 215
MODES I ARREGLOS L’AGULLA D’OR Agoders, 5
973 314 759
REGALS DECORACIÓ I MOBLES HABIT Plaça Carles Perello, 3
671 577 089
RESTAURACIÓ I MARQUETERIA NAIA NAIES Alonso Martinez, 21
973 313 755
TALLER DE MARCS J2A Agoders, 22
973 313 334
VIATGES L’EIXIDAAgoders, 17
973 312 006
MENJAR I DORMIR
CAFETERIA ATENEU Plaça del Carme, 3
973 310 002
CAFETERIA BUS BAR Plaça de les Nacions
973 502 331
CAFETERIA FAMILY Plaça del Carme, 10
973 500 281
CAFETERIA L’ANTIGUA Plaça del Carme, 10
973 310 568
CAFETERIA PASTISSERIA BON PROFIT Avinguda Catalunya, 28
973 117 807
CAFETERIA SILVIA Agoders, 31
973 986 184
RESTAURANT DAUSTalladell, 1
973 312 969
RESTAURANT D-TAPES Plaça de les Nacions, sn
973 986 113
RESTAURANT EL CELLER DE L’ARTISTAJoan Maragall, 7
973 310 014
RESTAURANT KEBAB TÀRREGAMestre Güell, 3
973 313 858
RESTAURANT LA PLANA Sant Pere Claver, sn
973 311 480
RESTAURANT TIR DE BELLPUIGPartida El Coscollar (Bellpuig)
619 108 212
RESTAURANT PIZZERIA JUVENTUD Avinguda Tarragona, sn
973 313 134
RESTAURANT PIZZERIA EL PUZZLE Alonso Martínez, 33 baixos
973 500 935
RESTAURANT PIZZERIA MAGICSant Pelegrí, 39
973 501 770
RESTAURANT XINÉS SHANGAI Sant Pere Claver, 5
973 501 413
HOTEL CIUTAT DE TÀRREGASant Pelegrí, 95
973 314 737
HOTEL PINTOR MARSÀ Avinguda Catalunya, 112
973 501 516
BELLESA I SALUT
CENTRE PODOLÒGIC TÀRREGA Plaça del Carme, 15
973 314 655
CLÍNICA DENTAL MERCÉ PEDRÓSPlaça del Carme, 16
973 313 037
CLÍNICA DENTAL TÀRREGA La Plana, 1
973 313 294
ESTÈTICA AIDA Torres i Bagés, 6
973 310 770
ESTÈTICA DOCTORA HEREDIA Plaça del Carme, 16
973 310 196
ESTÈTICA MAITE RAMON Alonso Martinez, 3
973 313 426
ESTÈTICA NURIA PASTÓ Sant Pelegrí, 29
973 501 442
ESTÈTICA OPENCEL Bombers, 3
680 829 785
FISIOTERAPEUTA ALBERT ALEGRE BAIGET Piscina Coberta Municipal, Joan Brossa
616 526 633
ÒPTICA CENTRE ÒPTIC Plaça del Carme, 2
973 500 488
PARAFARMACIA PHARMASANA Sant Pere Claver, 12
973 500 433
PERRUQUERIA AITTorres i Bagès, 6
973 500 960
PERRUQUERIA GLAMOUR Sant Joan, 22
973 313 770
PERRUQUERIA KIRBUK Sant Pere Claver, 16
973 312 720
PERRUQUERIA PERELLO PENTINATSCarme, 8
973 313 587
PERRUQUERIA SILTON Alfons XII, 9
973 311 275
PERRUQUERIA SORAYALa Plana, 23
973 312 393
ESCOLES, GIMNÀS I ENSENYAMENT
ESCOLA DE BALL SHIVA DANCE Torres i Bagès, 10
628 139 517
ESCOLA D’IDIOMES I FORMACIÓ NEW SCOOLTalladell, 7-9
973 311 143
GIMNÀS CENTRE ESPORTIU SANT JORDI Talladell, 1
973 500 886
GIMNÀS EUROFITNESS, PISCINA COBERTA Joan Brossa, sn
973 313 169
GIMNÀS FISALUT Les Sitges, 30
973 312 564
GIMNÀS GYAS CLUB Avinguda Catalunya, 40
616 096 264
GIMNÀS TÀRREGA Joan Brossa, sn
647 738 643
30
Tarot evolutivode Alejandro Jodorowsky. El arte de vivir el presente. Soporte terapéutico conun enfoque Gestáltico
en el aquí y ahora.
Tel. 650 075 988
En lloguermagatzem de 60 m2.
Preu econòmic120e/mes.
Tel. 639 903 583
En lloguernau al Polígon Riambau de Tàrrega.Preu econòmic. Amb tots els serveis.
Portes automatitzades.450 m2 de nau i 450 m2 de pati.
Tel. 616 652 230
En venda o lloguera Tàrrega, casa amb local
comercial, carrer peatonal i comercial, ideal per oficines,
botiga o qualsevol altre negoci. Preu venda 70.000e
Preu lloguer 400e/mes
Tel. 639 903 565
Professora d’ESOamb 11 anys
d’experiència imparteix classes particulars de
Primària, ESO i Batxillerata Tàrrega.
Tel. 973 117 751
A Tàrrega lloguer o venda
Pis cèntric i assolellat, 130 m2 + terrassa i traster,4 hab. dobles, gran bany, cuina, menjador i rebedor,
tot moblat, sense despeses comunitàries.
Tel. 639 903 565
fARMÀCIES
PEtItS ANuNCIS
GUIA COMERCIAL I DELS PETITS ANUNCIS
La publicitat et pot sortir
Gratis!
BASES: Assignem un número per cada 5 euros de consum i el que coincideixi amb les tres últi-mes xifres del sorteig de l’ONCE del dia 18 de cada mes, tindrà la mateixa publicitat gratuïta el mes següent.
Número del sorteig del’ONCE del dia 18 de setembre:degut a que la numeració assignada als anunciants en l’edició de setembre no coincideix amb les tres últimes xi-fres del sorteig, hem sumat: 54+88+9 = 151, donant com a establiment guanyador:
54889
AMS AGÈNCIA MÚTUA DE SEGUROS
FARMÀCIES DE GUÀRDIA OCTUBRE 2012
DEL 01 AL 04 FARMÀCIA E. TOTIME SANT PELEGRÍ, 90 973 311 129
DEL 04 AL 11 FARMÀCIA X. ROBINAT ALONSO MARTÍNEZ, 35 973 310 117
DEL 11 AL 18 FARMÀCIA R. BIOSCA CARME, 30 973 310 242
DEL 18 AL 25 FARMÀCIA N. ROBINAT SANTA CLARA, 2 973 310 451
DEL 25 AL 31 FARMÀCIA A. MESTRES AV. CATALUNYA, 11 973 500 036
31
Robot de cuina La Cocinera
200€
Robot de cuina la Chef 2000 TI
200€
Horari hivern: Dilluns a divendres: Matí: 9.30h a 15h - Tarda: TANCATwww.facebook.com/bescanvitarregac/ Enric de Càrcer, 50 local 25300 Tàrrega (Lleida)Tel. 973.310.542 - 639.58.22.53www.bescanvitarrega.com
70€
Cafetera Taurus ArezzoSistema capsula coffeemotion
Venda de cartutxos per impressores i faxRECICLATS, ALTERNATIUS, ORIGINALSc/ Sol Ixent 6, baixos 2a.25.300 - TÀRREGA - LLEIDA
Tel/Fax: 973 314 [email protected]
PODEU FER LES VOSTRES COMPRES A LANOSTRA BOTIGA ONLINE TOTALMENT RENOVADA
www.consumiblesimpresora.comCONSULTEU EL NOSTRE QR
CARTUTXOS DE TINTA
A PARTIR DE 4,72 €TÒNER A PARTIR
DE 36,50 €
TENIM BONES OFERTES "ANTICRISIS" PER A TOTS ELS NOSTRES CARTUTXOS RECICLATS I ALTERNATIUS
PREUS D'ESCÀNDOL !!!
12,56 € 20,87 € 16,71 €
