Guerra de Troia - IlíadaAlma Tadema, “Escoltant Homer"

Text resum: adaptat de la Viquipèdia

Agamèmnon es nega a acceptar el rescat que li ofereix Crises, sacerdot d’Apol·lo,

per Criseida

Cant I

Epidèmia provocada per Apol·lo. Calcas declara que Agamèmnon és el culpable

"Aquil·les disputa ambAgamèmnon“ J. H. Tischbein

Agamèmnon lliura

Criseida, pero exigeix

Briseida a Aquiles, i aquest es retira del combat

La còlera de Aquil·les

Atena atura Aquil·les. TiépoloAgamèmnon agafa Briseida

Ingres, Jean-Auguste-Dominique "Júpiter y Tetis”

Tetis demana a Zeus que

ajudi els troians com a

càstig per l’ofensa a Aquil·les

Zeus aconsella per mitjà d'un somni a Agamèmnon que armi les seves tropes per atacar Troia. Agamèmnon vol posar a prova el seu exèrcit i proposa als aqueus tornar a casa, Odisseu anima a continuar la lluita. A continuació s'enumeren el Catàleg de les naus

aquees i el Catàleg dels troians i els seus aliats..

Cant II

Catàleg de les naus i dels troians i els seus aliatsCant II

Menelau i Paris, ajudats per Atenea i Afrodita

Hèctor increpa Paris per amagar-se davant la presència de Menelau. Paris desafia Menelau en combat singular.

Cant III

Helena i Paris. Westall

Helena i Paris. David

Menelau està a punt de matar Paris però Afrodita el salva i el porta al

costat d'Helena. Es convoca una treva entre aqueus i troians.

Cant IV

Els déus decideixen que es reprenguin les hostilitats, i Atena, disfressada, incita

Pàndar perquè trenqui la treva llançant una fletxa que fereix

Menelau .

Aristeia de Diomedes Tidida. El fill de Tideu, assistit per Atena està a punt de matar Eneas, i fereix Afrodita. Mentrestant, Ares i Hèctor comanden a les tropes troianes i també destaca Sarpèdon. Després Diomedes, protegit novament per Atena, fereix a Ares.

Diomedes i Atena a punt de fer caure Eneas, ajudat per Afrodita .

Cant V

Sarpèdon

Afrodita, ferida per Diomedes és assistida per Iris i Ares. Ingress

Davant l'empenta dels aqueus, Helen, fill de Príam i endeví, insta Hèctor a que torni a Troia per encarregar a les dones troianes que realitzin ofrenes al temple d'Atena.

Cant VI

Mentre a la batalla Diomedes i el lici Glauc reconeixen els seus llaços d'hospitalitat i s'intercanvien les armes amistosament.

Hèctor, després de realitzar l'encàrrec del seu germà Helen, va a la recerca de Paris per increpar-lo

per tal que torni a la batalla.

Héctor amb Paris i Helena. Tischbein

Hèctor s'acomiada de la seva esposa

Andròmaca

"Héctor i Andròmaca", obra emblemàtica de la

pintura metafísica del període surrealista.

Giorgio de Chirico.

Atenea protegeix Àiax; Héctor és ajudat per

Apol·lo

Hèctor desafia a qualsevol aqueu destacat. Els principals caps aqueus, accepten el desafiament i després de tirar-ho a sorts, Àiax el Gran (Àiax Telamoni) és l'elegit. El duel té lloc però l'arribada de la nit posa fi a la lluita i s'intercanvien regals.

Cant VII

Cant VIII

Zeus ordena als déus que s'abstinguin d'intervenir . Els troians, animats per Zeus, avancen en la batalla i fan retrocedir als aqueus. Per part dels aqueus Teucre causa greus danys a les files troianes amb les seves fletxes. Atena i Hera tracten d'ajudar els aqueus però Iris els envia l'ordre de Zeus que no intervinguin. En arribar la nit els troians acampen prop del campament aqueu.

Aquil·les venda les ferides de Pàtrocle

Aquiles i Àiax passen el temps mort jugant. Detall de

la pintura d’Exèquias

Cant IX: ambaixada a Aquil·les

Àiax Telamoni, Odisseu i dos heralds són enviats, a demanar a Aquil·les disculpes de part d'Agamèmnon (oferint regals, la devolució de Briseida i a qualsevol de les seves filles com a esposa) i li supliquen que torni a la lluita, però ell es nega.

Ingress

Diomedes i Odisseu surten en missió nocturna i maten el troià Doló, qui també anava a espiar els grecs. Amb la

informació aconseguida, maten soldats tracis i el seu rei Resus, i s'emporten els seus cavalls.

Cant X: Dolonia

Agamèmnon, Diomedes, Àiax i Macaó són ferits. Aquil·les envia Pàtricle a la tenda de Néstor a demanar notícies de la lluita

Pàtrocle amb Néstor. . Imatge de la Ilíada ambrosiana

Cant XI: pressió troiana

Cant XII: segueix l’atac troià. Els troians travessen el fossat previ al mur dels aqueus i després assalten el mur. El lici Sarpèdon obre una bretxa en el mur per on passen les tropes troianes amb Hèctor al capdavant, tot i la resistència de Àiax i Teucre.

Cant XIII: Posidó anima els aqueus a resistir els atacs dels troians. Entre els aqueus es destaca Idomeneu, rei de Creta. Helen i Deífobo s’han han de retirar ferits per Menelau i Merion. Però Hèctor prossegueix en el seu avanç fins que se li oposa Àiax.

Hera vol enganyar a Zeus: amb ajuda del cinturó d'Afrodita sedueix Zeus, i amb l’ajuda de Hipnos el fa adormir. Després encarrega a Posidó que intervingui en favor dels aqueus. Àiax fereix de gravetat a Hèctor i els aqueus prenen una breu iniciativa en la batalla.

Cant XIV: els déus ajuden els grecs contra la voluntat de Zeus

Nyx i Hypnos

Cant XV: L’ira de Zeus. Zeus descobreix l'engany del que ha estat objecte i ordena a Posidó que deixi d'ajudar als aqueus. Després insta Apol·lo que infongui noves forces als troians. Hèctor recupera les forces i els troians arriben fins a les naus dels aqueus. Fins i tot Àiax ha de retrocedir.

Cant 16: Patroclea. Hèctor aconsegueix calar foc a una de les naus dels aqueus. Pàtrocle demana permís a Aquil·les per prendre les seves armes i repel·lir l'atac. Aconsegueix fer fugir els troians, que creuen que és Aquil·les. Mata entre d'altres a Sarpèdon, rei de Lícia i fill de Zeus.

Mort de Sarpèdon, fill de Zeus Hypnos i Thánatos recullen el cadàver de Sarpèdon

Però Apol·lo acudeix en ajuda

dels troians, colpeja

Pàtrocle, i Hèctor el remata.

Lluita pel cos i les armes de Pàtrocle. Hèctor agafa l’armadura de Pàtrocle, però finalment els grecs aconsegueixen portar el cos de Pàtrocle a les naus.

Menelau i Àiax lluiten pel cos de Pàtrocle

Cant XVII

Quan Aquil·les rep la notícia, decideix tornar a la lluita per venjar la mort del seu amic. Cau la nit i els troians discuteixen si

refugiar-se a Troia, o seguir lluitant en camp obert.

Cant XVIII: retorn d’Aquil·les

El dolor d’Aquil·les

Tetis demana a Hefest armes noves per al seu fill Aquil·les. En aquest cant es fa una descripció molt detallada de l'escut.

Cant XIX: Aquil·les es reconcilia amb Agamèmnon, que li torna Briseida juntament amb diversos regals

Cant XX: Zeus permet que els déus intervinguin i ajudin a qui prefereixin. Aquil·les lluita amb Eneas, finalment salvat per Posidó. Mata després Polidor, fill de Príam i lluita amb Hèctor, però Apol·lo allunya aquest del combat.

Cant XXI: Aquil·les mata, entre d'altres, Licaó, fill de Príam i Asteropeu, que aconsegueix ferir-lo lleument. El déu-riuEscamandre l'envolta amb les seves aigües i està a punt d'ofegar-lo, però Hefest el salvarà. La resta dels déus lluiten entre ells, uns a favor dels aqueus i altres al dels troians. Príam ordena que els troians es refugiïn dins les muralles, però Apol·lo allunya Aquil·les dels murs de Troia.

Cant XXII: mort d'Héctor. Els troians es refugien a la ciutat però Hèctor queda fora, amb ànim de lluitar contra Aquil·les.

Aquil·les mata Hèctor, lliga el cadàver al carro i dóna voltes a la ciutat arrossegant el cos d'Héctor.

"Aquil·les plora la mort de Pàtrocle". G. Hamilton

Aquil·les diposita el cos d’Héctor als peus de Pàtrocle. Joseph-Barthélemy Lebouteux

Cant XXIII: jocs funeraris en honor de Pàtrocle amb les

següents proves: carrera de carros, pugilat, lluita, carrera, combat, llançament de pes, tir amb arc i llançament de

javelina.

Príamo suplica a Aquiles. Ivanov, 1824

Cant XXIV: Príam rescata el cadàver de Héctor

Joseph Wencker

Funerals de Héctor

J.-L. David

El cadàver d’Héctor portat a Troia

Ilíada XXIV, 788-804

Y así que se descubrió la hija de la mañana, Eos de rosados dedos, congregóse el pueblo en torno de la pira del ilustre Héctor. Y cuando todos se hubieron reunido, apagaron con negro vino la parte de la pira a que la llama había alcanzado; y seguidamente los hermanos y los amigos, gimiendo y corriéndoles las lágrimas por las mejillas, recogieron los blancos huesos y los colocaron en una urna de oro, envueltos en fino velo de púrpura. Depositaron la urna en el hoyo, que cubrieron con muchas y grandes piedras, amontonaron la tierra y erigieron el túmulo. Habían puesto centinelas por todos lados, para vigilar si los aqueos, de hermosas grebas, los atacaban. Levantado el túmulo, volviéronse: y reunidos después en el palacio del rey Príamo, alumno de Zeus, celebraron el espléndido banquete fúnebre.

(Trad: Luis Segalà i Estalella)