Treball grupal el joc

Download Treball grupal el joc

Post on 05-Dec-2014

237 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. NDEX Pg. 1. INTRODUCCI....................................................................................................4 2. HISTRIA.............................................................................................................5 2.1 Lpoca Clssica.......................................................................................5 2.1.1 Les primeres teories del joc............................................................5 2.2 LEdat Mitjana...........................................................................................6 2.3 Lpoca Moderna......................................................................................6 2.3.1 El Renaixement..............................................................................7 2.3.2 La Illustraci.................................................................................7 2.3.3 El segle XIX...................................................................................7 3. DEFINICI...........................................................................................................8 4. CARACTERSTIQUES......................................................................................10 5. MARC LEGISLATIU.........................................................................................12 6. TEORES CLSSIQUES....................................................................................15 6.1 Concepcions teriques sobre el joc al segle XIX.....................................15 6.2 Teories relacionades amb el consum denergia.......................................15 6.2.1 Teoria de la potncia suprflua. F. V. Shiller..............................15 6.2.2 Teoria de lenergia sobrant. H. Spencer.......................................16 6.2.3 Teoria de la relaxaci. M. Lazarus...............................................16 6.3 Teoria de la recapitulaci.........................................................................16 6.4 Teoria de lexercici preparatori o preexercici..........................................17 2 </li> <li> 2. Pg.7. TEORES MODERNES......................................................................................19 7.1 Teories del joc al segle XX......................................................................19 7.1.1 Teoria de Freud............................................................................19 7.1.2 Teoria de Piaget............................................................................20 7.1.3 Teoria de Vygotsky......................................................................21 7.1.4 Altres teories................................................................................228. PAPER DE LADULT........................................................................................23 8.1 Paper de les persones adultes per a afavorir les relacions interculturals mitjanant el joc.......................................................................................23 8.2 Idees prctiques dorganitzaci del joc en les escoles per a facilitar les relacions interculturals.............................................................................289. CONCLUSI I VALORACI PERSONAL......................................................2910. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA......................................................................3011. ANNEX...............................................................................................................32 3 </li> <li> 3. 1. INTRODUCCITots sabem que el joc s un concepte difcil de definir, ja que cadasc el defineix dediferent manera, per en all que tots coincidim s en la certesa de qu el joc s vital peral desenvolupament hum.En aquest treball hem recopilat les diferents teories que han hagut en la histria i, enelles es pot observar les distintes opinions i pensaments que sha tingut del joc fins alactualitat.Tamb em fet un xicotet reps sobre el joc a travs de la histria, des de lpocaClssica fins a hui, passant per lEdat Mitjana, el Renaixement, la Illustraci, etc.A ms, no em pogut deixar de banda el Marc Legislatiu en matria dEducaci on esreflexen els diferents Articles que parlen del joc a nivell educatiu, sempre des dunavessant general, des de la Llei General dEducaci o Llei Villar Palas de 1970 fins a laLlei Orgnica dEducaci de 2006.s important tamb i, nosaltres hem volgut expressar-ho aix, el paper de ladult en eljoc, ja que, en moltes ocasions, serveixen dorientadors i guies per a que jugar siga unplaer per als menuts.Finalment, volem ressaltar que jugar, encara que, aparentment siga un fet ximple, laseua realitzaci i elaboraci pot resultar molt complexa i, en algunes ocasions, la seuafinalitat pot ser equivocada. Per tant, cal tenir en compte que jugar no sha interpretarduna altra manera que no siga el gaudi. 4 </li> <li> 4. 2. HISTRIAEl joc est considerat com una part inherent de les persones i est present en totes lescultures. El joc ha existit al llarg de la histria de la humanitat. Aix, ho evidencienestudis i proves irrefutables de diferents cultures de l antiguitat. A lIraq shan trobatles primeres referncies de joc, amb una antiguitat de 3.000 anys, com ara miniaturesde mobles realitzades amb argila i sonalls, el qual demostra que ja soferia als xiquetsi xiquetes coses per a jugar.2.1 Lpoca ClssicaEl joc infantil, tant a Grcia com a Roma era una activitat que estava present en lavida quotidiana del ms menuts. Sabem que els xiquets i les xiquetes es divertien ambdiferents tipus de joguets, com: carrets, gots en miniatura, amulets, figures de fang,sonalls, cavallets amb rodes etc.2.1.1 Les primeres teories del joc.Un dels primers autors que escriu sobre el joc va ser Plat (488-387). Ell va reconixerel seu valor prctic dins del procs dinstrucci.Plat va recomanar el joc per a explicar millor l`aritmtica, per exemple utilitzavafruita per tal que el xiquet aprenguera a contar. Aix com, tamb, la utilitzaci dexicotets ferraments per a que fra familiaritzant-se i preparant-se per a la vida adulta.En el seu llibre "Las leyes de la Legislacin " diu: "Con la prctica de las normas deconvivencia se trasmiten los valores de la cultura imperante, de modo que son tilespara la implantacin y estabilidad de las leyes de la ciudad. Para lo cual, de tres a seisaos los nios deben jugar en grupos en los santuarios de las aldeas, bajo la vigilanciade las nodrizas y estando presentes sus habitantes."Aristtil (384-322) en els seus escrits anomena el joc de manera bastant pareguda al seuantecessor, per afegeix un carcter ms medicinal de relaxaci i de descans alfinalitzar la feina, segons ell, per a compensar el cansament. 5 </li> <li> 5. M.F. Quintili (30-95), retric i pedagog hispanorom, s el primer autor que considerael joc com un element motivador i proposa que el procs educatiu es reatitze demanera ldica.2.2 LEdat MitjanaDurant el perode de lEdat Mitjana els xiquets i les xiquetes comencen a mostrarinters per estos artefactes. En este perode hi existeix una estratificaci social rgidaque determina el rol dels xiquets i els prepara per a la vida adulta. Els xiquets declasse social baixa jugaven, sobretot, amb elements de la naturalesa, i els de classesocial ms alta ho feien , amb joguets especialment elaborats per a ells.Els moralistes adverteixen de l enorme possibilitat del joc i dels joguets en leducacicom a via idnia per a transmetre valors que poden perdurar per sempre.El rei Alfons X el Savi recopila el primer tractat del joc de la literatura europea en elseu llibre, "Libro de los Juegos"Al segle XII naix el pensament pedaggic modern, que concep el joc educatiu com unelement que facilita laprenentatge. Apareix el joc de loca i jocs instructius per aensenyar histria o geografia, entre altres disciplines.Al segle XIII el joc com instrument pedaggic simposa amb fora entre els pensadors.Els responsables de leducaci buscaven un sistema educatiu til i agradable. En estesegle leducaci estava, majoritriament en mans de lEsglsia. 6 </li> <li> 6. 2.3 Lpoca Moderna2.3.1 El RenaixementEl Renaixement s un perode on es revitalitza el joc, tant a l aire lliure com alsespais tancats. Al carrer es juga a la pilota, a la corda...a casa amb les nines lescaixes sorpresa, etc.Leducaci i la infncia tamb es convertiren en temes preferents i el joc va adquiriruna gran importncia com instrument pedaggic.2.3.2 IllustraciA Espanya el moviment Illustrat va tindre representaci amb Gaspar Melchor deJovellanos (1744-1811).Tamb J. Cabarrs, illustrat espanyol de lpoca, vaargumentar que el joc , a ms denfortir als infants els donava idees exactes de ladistncia, del pes, dels fluids etc. J.M. Picornell pretenia ensenyar no sols el jocesportiu, sin tamb els fonaments del pensament mitjanant una educaci agradable ildica. Tot els jocs, encara que educatius, obeen als criteris doctrinals de lpoca.2.3.3 Segle XIXAl Segle XIX i amb la revoluci industrial, els xiquets i les xiquetes tenen poc detemps per jugar, malgrat tot, naix un gran nombre de joguets que canviaran iampliaran la proposta del joc.En este perode comena lescola pedaggica amb Pestalozzi (1749-1827), Frbel(1782-1852), Decroly (1875-1932) i Montessori (1870-1952).Frbel va ser el que va reconixer la importncia del joc en l aprenentatge i estavaconvenut que el joc i els joguets podien ajudar a desenvolupar les capacitats i laintelligncia dels xiquets i les xiquetes. 7 </li> <li> 7. 3. DEFINICIEl joc s una activitat necessria per als ssers humans, tenint molta importncia enlesfera social, ja que permet assajar certes conductes socials al mateix temps que s unaeina til per adquirir i desenvolupar capacitats intellectuals, motores o afectives. El jocha de realitzar-se de manera gustosa i plaent sense sentir cap obligaci, amb el temps ilespai necessari.El joc s una activitat recreativa que compta amb la participaci dun o ms participantsi la seua funci principal s la de proporcionar entreteniment i diversi. Compleix ambun paper educatiu ja que ajuda a lestmul mental i fsic a ms de contribuir en eldesenvolupament dhabilitats prctiques i psicolgiques.Per tant, podem dir que el joc s un fet motriu implcit en la prctica habitual dequalsevol xiquet. Es considera el millor medi educatiu per afavorir laprenentatge,enfortint-se amb ell, tot el desenvolupament fsic i psicomotor, el desenvolupamentintellectual, el scio-afectiu, etc.Normalment, el joc requereix de ls mental i fsic i, de vegades dels dos. A ms, moltsjocs ajuden a desenvolupar determinades habilitats o destreses i serveixen per exerciruna srie dexercicis que tenen un rol de tipus educacional, psicolgic o de simulaci.En el segle XX, sn molts els autors que han estudiat el joc i lhan definit com uncomponent fonamental en el procs daprenentatge del xiquet, sobretot arran de lesteories de Piaget. Les caracterstiques comunes a totes les definicions i que ens resultenms representatives sn: El joc s una activitat lliure: ning est obligat a jugar. Es localitza en unes limitacions espacials i en uns imperatius temporals establerts per endavant o improvisats en el moment del joc. Tenen un carcter incert. Al ser una activitat creativa, espontnia i original, el resultat final del joc pot variar, per tant motiva la presncia duna incertesa que ens captiva a tots. s una manifestaci que t finalitat en s mateix, s gratuta, desinteressada i intranscendent. Aquesta caracterstica s molt important en el joc infantil ja que no possibilita cap fracs. 8 </li> <li> 8. El joc es desenvolupa en un mn apart, fictici, s com un joc narrat amb accions, allunyat de la vida quotidiana, un continu missatge simblic. s una activitat convencional, ja que tot joc s el resultat dun acord social establert pels jugadors, qui dissenyen el joc i determinen el seu ordre intern, les seues limitacions i les seues regles. 9 </li> <li> 9. 4. CARACTERSTIQUESEl joc s sense cap dubte una activitat que sorgeix de manera natural en els xiquets/es yque constitueix una manera peculiar de relacionar-se amb lentorn. Existeixen una sriede caracterstiques compartides per la majoria de estudis actuals que li donen una entitatprpia i el diferencien de altres activitats similars. En aquest sentit cal destacar lessegents: s una activitat plaent. s una activitat ldica destinada a produir plaer i satisfacci. El joc s lliure, espontani i totalment voluntari. Selegeix de manera lliure i sense pressions, mai deu ser impost. Si el xiquet/a es sent coaccionat a fer-ho deixaria de ser un joc. El joc t un fi en s mateix. Es juga per plaer, no importa el benefici. Limportant s el procs. Si es converteix en un medi per aconseg...</li></ul>