totes les sortides dignes

Totes les sortides dignes

Diversos autors

Edició a cura de JM Tibau

PETRÒPOLIS

Nou Món, 6

Totes les sortides dignesDiversos autors


PETRÒPOLIS

Terres de l’Ebre, 2010

Editorial Petròpolis [email protected]

ISBN: 978-84-613-9286-5

Disseny i edició de la col·lecció: Jaume Llambrich (http://www.basar.cat).

Il·lustració de la coberta: Carme Rosanas (http://carmerosanas.blogspot.com).

Este llibre es troba sota una llicència Creative Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicènciahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

PRòLEg

L’any 2009, al meu blog Tens un racó dalt del món, vaig proposar escriure poemes amb l’expressió “a la barana dels teus dits”, títol del meu primer poemari, que acabà prenent la forma de llibre gràcies a l’entu-siame de les 55 persones que van participar-hi i del Jaume Llambrich en obrir les portes de la seva recent creada Editorial Petròpolis.

El ressò mediàtic que va tenir aquesta iniciativa i, sobretot, la satisfacció i agraïment que vaig copsar davant l’arribada del llibre que va prendre el títol de Totes les baranes dels teus dits, en multitud de comen-taris a través d’Internet i especialment durant la seva presentació a Barcelona, on vam coincidir molts dels coautors/es, havia de tenir continuïtat a la força. Per això, seguint la mateixa línia i amb la complicitat no-vament de Petròpolis, a inicis de 2010 vaig llençar la proposta d’escriure poemes amb l’expressió “una sorti-da digna”, títol del meu darrer recull de relats, inspirat en la cançó i poema de Jesús Fusté que em plau iniciï el present poemari. L’empenta, generositat i creativitat que transpira la Catosfera es posa de nou de manifest, aquest cop amb 71 participants, representatius de tots els racons dels Països Catalans i de totes les edats. I jo, novament, em sento satisfet i agraït.

Jesús M. Tibauhttp://jmtibau.blogspot.com

7 | Totes les sortides dignes

Porto el viure embastat dels fils sobrersque han deixat les fades.A poc a poc, amb els genolls pelatsdesprés de fer i desfer plomalls de florsa mossegades,aixeco el cos adoloritpels anys malmesos estripantbombolles d’aire.Amb el dubte aferrat a les espatlles,sense gosar contradir la vida,i per si em cau, a plom, el desencís,retallo espigues de llautó ensucradesper endolcir-ne els versos de cristallque se m’escolen per les nafres.La nit s’escurça esquena enllà,mentre els badalls de sol rellisquen per entre un cel de teranyines,i el pas del dia, tremolós, trepitjaels anys per vèncer.Camino amb els sentits obertsi la mirada ampla.I si a mig camí de l’enyorançaa l’avenir, la tendresa es vesteix de covardia, tan solsamb el pessic d’una caríciafóra capaç de capgirar les faules;d’endormiscar les nimfes amb enganys,i de fer d’una princesa cent gripausi del destí, una sortida digna.

Jesús Fustéhttp://www.alehopnetwork.com/jesusfuste

8 | Diversos autors

Trobar una sortida digna, que l’estel de gel esdevingui gota. Que la nit s’esvaeixi en l’aurora. Que l’aranya caci el mosquit i la mosca amb geomètrica artesania sedosa. Que el cuc de la poma t’albiri l’interior de la boca. Que la sang brolli roja, doncs la blava no és bona. Que els caçadors errin mil trets i es mantingui arreu viva la vida. Trobar una sortida digna, que el gat faci útils les gateres i que la lluna pinti al mar reflexes. Que les hores comptin pulcres les sonores campanades de molts raïms i les velles fonts canalitzin les aigües noves.

Isabel Barrielhttp://poesiaula.blogspot.com


En un instant particular, una lletra escrita ens comunica, ens realça la vida i ens fa entendre l’univers que ens envolta. Sovint veiem com la guerra desola la terra eixuta, i ens sentim uns xiquets innocents davant de qui mana. I tot es mescla, la lletra i la lluita honesta per la terra, i un remolí d’idees ens inspira envers la VIDA. És llavors que el sol llueix més alt i engendra sentiments arreu, i empeny la llengua nostrada que es nega a fondre’s. És llavors quan ix amb elegància el talent del literat, que fa reviure històries ufanes amb segell d’un home. És llavors que ens sentim fidels a la història augusta, amb tots els camins que ens arrelen més a la terra. I escrivim, ara i adés, i conreem la parla de casa. I, passen els anys, i ens sentim reconfortats del nostre ideari. I recordem els grans de les lletres nostrades que ens han deixat un llegat per a la història. I enlairem la bandera a tots els vents que ens deslliuren, car sabem que el futur ens oferirà una sortida digna.

Emigdi Subiratshttp://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi

10 | Diversos autors

PERDuT

Ja no sap interpretarel sentit de les paraulesni el missatge que els ocellsescriuen, amb el seu vol,al pentagrama del cel.Engolit per la ciutat,analfabet dels “grafitis”,eixordit pel soroll,la natura se li fa estranyai al cervell hi té ciment.Busca una sortida dignadel seu laberint vitali deixar de vagar sense esmaper un món que ja li és estrany.

Lluís Subiranahttp://llsubirana.blogspot.com


Desmuntant els ravals de la princesa —la mà verge naixent a les carícies—, nedà entre maragdes i dits, entre obscures plomes i arracades de sospirs. Arribà fins els domassos que l’amagaven i viatjà per les esveltes anques sense adonar-se’n del canvi dins la corba, la drecera que començava a dibuixar-se: es veié reflectit dins un mirall, bressolant-la, sufocant amb besades càlides els racons de les ànsies, rebentant sanefes fins ara veloces i rares, transformat en ambaixador d’una solitud passada. Mai pensà que cercant una sortida digna, la trobaria a ella, despullada.

Francesca Maria Pujol Figuerahttp://frannia2.blogspot.com


RECoRDS ferro roent deixant marca en l’ànima. records en cicatrius ulceradesobertes com gardènies amb aromes d’absències. interval de somnis en concavitats d’harmoniesplenes d’incògnites de preguntes mai fetesi respostes ignorades despulles i parracsvestint pressentimentsen eŀlipses d’oblits mai assolits, però buscats…,una sortida digna als sentiments en penombra perpètua!! morir lentament per una mort real Babahttp://interioritzantimatges.blogspot.com


EL DIA DE LA MEMòRIA Des del cel negre plouen gotes d’aigua fosca com llàgrimes centenàries que troben desfogament en una sortida digna. Els homes necessiten d’un món nou… de sortir del gel de la solitud, de la foscor de la indiferència. Baixa des del cel el plor que fa soroll… s’aplaca, sanglota. Moviments llargs i lents bressolen veus sobre veus del mateix timbre i color. Al costat del foc, un vell narra els horrors del passat. Dins l’espetec de la flama ressona la seva veu feble. Paraules que tremolen en l’aire, que mouen la consciència. El nen que escolta en silenci ajupit als seus peus dibuixa sobre un full blanc l’esperança d’un demà millor. Cinzia Paoluccihttp://annacinziapaolucci.blogspot.com


Fora carotes que cobreixen nostres pors i cerquem tots sols una sortida digna de la mediocritat!

Salvador Coloméhttp://colomeimatges.blogspot.com


“La tristor busca per la finestra oberta una sortida digna”

Estherhttp://eljardideltaronger.blogspot.com


oDI

Dir que n’estàs peneditd’aquella ganivetada és creure que em mamo el diti que haig d’entomar la galtada Com un tòtil beneït

No t’equivoquis, “amic”has de carregar amb l’estigmad’ésser un brètol maleïtVols una sortida digna?Mor-te, aquesta nit.

Josep Cid


I

DESIg

Desitjo besar el somriure que dels teus llavis brolla lentament, suau, delicat, acariciant… Desitjo que amb els teus llavis m’acariciïs… Vull que sigui la teva llengua la que humitegi el meu cos per alliberar-ho dels seus mals de amor i tota la meva passiótrobi una sortida digna,un camí de carícies a la teva pell.


II

El meu cel era ple de núvolsesquitxat de tempesta freda i tu amb la teva mirada dolçai un peto de mel i xocolataem vas fer veure una sortida digna.Perquè davant meu resplendeixes,brillant, ardent, eclipsant els meus ulls,encenent la meva ànima de la teva glòria, del teu amor, dels teus anhels. Tu? Que en noble flama cremes en el meu pit, cobrint-me de flors, d’entusiasme, de generós cel. Tu? Que apareixes en els meus dies, en les meves nits, triomfant, feliç, creuant les planes de la meva pell? Tu? Que pelegrina vaig fins a les teves aigües,fins als teus mars… Tu… Que brolles i brolles a dolls per la meva ànima, com un cant dolç, estàtic d’amor i bellesa…

Joan Jordanahttp://dhistories.blogspot.com


una alta espurna acaronant el cor, travessant ponts d’una sortida digna, i d’uns núvols serens.

Cèlia Marcoshttp://calalluna.blogspot.com


una sortida digna voldria trobar,una sortida dolça,sense dolor…de l’habitatge tou del teu cor… Sempre guardaréel record…de la tèbia estadaque ja era una presó. una sortida dignad’un amor que ha fugit,ja no formem partd’una mateixa vida, que aquesta sortida no causi neguit,ni cap ferida,per poder seguir. una sortida dignad’un sentiment,que ja no compartim,i poguéssimmirar-nos als ullssense rancúnia.

glòria Fandoshttp://gloriafandos.blogspot.com


Atrapada en la sínia del tempspresonera entre murs invisiblescarregada amb mil records El pes em doblega els batecsi el cor, indignat, inicia un càntic:CAL CERCAR uNA SoRTIDA i jo, com ell, penso el mateix.Buscaré la sortida d’aquest laberinttan se val si amb Ariadna o amb Teseu no una sortida qualsevoluna sortida digna ben dignaEncara que hagi de matarel Minotaure amb el garrot de l’oblit.

Elvira FRhttp://sidubtosoc.blogspot.com


BALA Tatuats als canells, les flames d’una foguera. Bombejant benzina, del cor, a les venes. En un trist revolt, amagada, amb traïdoria, et va assetjar la malaltia. Entestat a lluitar, sense pausa, sense treva. A despit del dolor, d’entrebancs, i penes. Els ulls clucs, velats. el darrer alè, sedat. guanyat a pols, el desitjat descans. Alliberat de tot, el teu darrer somriure, va esdevenir, una sortida digna.

Sergi g. osethttp://lamevaperdicio.blogspot.com


A LA TERRA ALTA

Sento veus que van i vénenòrfenes, travessen línies invisibles.Capto ànimes que no es troben,es creuen abans o després.Dones d’aigua, mots de gelSe’ns emmudeixen als dits.

* * * Entomo flaires i olorsd’humanitat desconeguda.Qui estima un perill inodoramb sentors d’incert futur?Panteixar i respirar àtomsd’un progrés perplex.

* * * Veus que es fan i desfanMots ininteŀligiblesSi paro les orellesel clam no troba recer,quan la paraula és claras’escola per la pantena.

* * *


Camí sense lluna i sense fars,fiblada de l’esquinç a la caigudadins la foscor que ens fa més orbs.Tan lluny l’un de l’altreLluentors apagadesTenebror blanca.

* * * No vull tocar matèria etèriaM’arraparé al ventQuan els núvols apaguen la nitPlora la pluja per abraçar lo riu.Al dits, sols resta un grafit:Dibuixarà una sortida digna.

Rafel Casashttp://rcasas22.wordpress.com


Tornem a ser davant d’un full en blanc,disposats a esprémer-nos el capi intentant no caure pel barrancde la falta d’idees a tot drap.

I no us penseu que no és un entrebancquan del cervell no pots treure’n el tap.La inspiració recula com un crancsense que ho curi cap esparadrap.

I veus que el sonet arriba al finalsense que hagis trobat la consignaper aconseguir sortir-te’n com cal.

Demano una opinió benigna:Penseu que, de manera excepcional,hi he trobat uNA SoRTIDA DIgNA?

McAbeuhttp://xarel-10.blogspot.com


Si es pot sortir, entrar, sortir, entrar de nou, i novament sortir-ne… amb el cap alt, o cot, o encimbellat o jup, dansant o arrossegant peus i passes. Si es pot entrar, sortir, entrar, sortir de nou… i novament entrar. Potser és que pas i eixida, ensems, em lliurin a una sortida digna.

Fanal blauhttp://fanalblau.blogspot.com


I

M’abraço als teus llavis amb força,m’aferro al teus ulls com si fossinuna part de l’univers..Desitjoperdre’m en les teves pupiŀles,i veure’m reflectida quan em mires,intento congelar la teva imatge tendrai acollir-me entre els teus braços..i cremar-me en el cel de la teva boca i la dolçor de la teva llenguaM’abraçoa les teves paraulesque escapar-se intentenamb una sortida dignade dins del teu cor latent.I m’amago en el teu silencirobant-te petons i caríciesabraçant la pau de la teva ànimai la calor del teu cos.M’abraço…M’abraço a tu.


II

LA TEVA ABSÈNCIA

obro la porta del meu cori veig el buitde la teva absènciaI m’escapo per les esquerdesdel meu recordbuscant, palpantla tendresa, la dolçorde la teva ànimaa cega’sFent un esforçperquè les meves llàgrimestinguin una sortida dignagaudint a la fide la teva presència

Lídia Segurahttp://elreconetdelisebe.blogspot.com


com si el futur fos un corriol planer de flors boscanes entres xiulant melodies antigues, assages el to… perduda la por, curull d’orgull, el cor en flames presentes projectes amb èxit segur, sembla una entrada guarnida de llum… t’escolten i creuen, s’encomanen d’hipnosi, esperen el líder, carisma i honor, veritats, no promeses… miren els ulls de qui sembla un gurú… llibertat! independència! tu decideixes, que no ho facin per tu! què els diràs, més tard, quan no siguis capaç de trobar una sortida digna?

Roser Soler i Suñerhttp://zel-aramateix.blogspot.com


Ara no quedarà clos el portell que mai badava i finestrons i lluernes s’obriran de bat a bat. La llum del dia omplirà aquella vella penombra ja esborrada per l’oreig. De camí cap a l’eixida a l’esquena deixaré el portal esbatanat que amb mà estesa acull una sortida digna. I les foscúries d’ahir —que la claror prou esberla— sols seran llunyà record.

Josep Maria Sansalvadorhttp://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador


Mira al buit, en un intent trobar una sortida, a aquell camí de vida sense tornada. Ja no és futur el que l’espera, lligada a aquell aparell, que respira per ella. Mira les gotes de pluja, que es pinten de colors en la finestra. Mira com cau una mosca, en la teranyina del sostre. Mira com la fosca li envaeix els ulls, i es sent mosca. Tan sols desitjauna sortida digna a aquesta mort, en vida.

Dolors Todolíhttp://menjalletres.blogspot.com


I

una sortida digna un pas endavant desteranyino la meva ànima i desenterro el passat i li planto cara perquè no em pugui espantar. Torno a sentir la música que em corre per la sang i amb ella reneixo i em deixo emportar no lluito amb mi mateixa ja res no em lliga ja torno a volar.


II

Quan els meus peus no vulguin portar-me i em traeixin la paraula i la raó no m’allarguis la sofrença de veure el món en la distància sense poder-hi intervenir. No pateixis la càrrega ni la tristor de veure’m llanguir. ofereix-me, a canvi, una sortida digna i silenciosa Sense tristeses ni amargues paraules sense flors, ni llargs adéus ni rancúnies, ni basarda.

Maria del Mar gonzálezhttp://remugant.blogspot.com


I

Les ombres han guanyat mica en mica aquella llum claríssima que omplia les estances. No sembla haver-hi una sortida digna cap a una nova llum. La foscor m’aclapara els sentits. Espero… sé que arribarà aquell instant, de nou: una escletxa per on puc veure com brillen els estels, el camí de l’aigua trenada amb la llum i altre cop els colors les ombres i les llums en harmonia.


II

Pluja d’hivern, lenta i blancadegotes per la pell i qui sap si també per l’ànima.Ni t’apresses, ni t’aturesamagant els camins i fent-los fang.

No podem esperar semprea vegades cal sortir sense aixopluc,però espero encara, el moment precís que permeti una sortida,digna, que no m’ompli de fangni els peus ni el cor.

Carme Rosanashttp://carmerosanas.blogspot.com


Hi ha mil fulles en el passadís que m’emparen, ombrejant el camí. Teulats i finestres m’espien… Deixo enrere la calma i enceto un nou dia. Del record en faré un quadre. Esboços i pinzellades. Serà, al cap i a la fi, un sortida digna.

Joanahttp://llddona.blogspot.com


MIRATgES

M’agrada veure’t com et pentines al mirall; d’esquena al món i al temps. Llargs rínxols de cabells que et cobreixen el rostre. Veure’t sense ser vist. Blens que dibuixen un camí atzarós per la cresta dels teus pits convulsos. M’agrada acaronar–te el cos des de la distància; nu, assegut al llit d’aquest hotel indòmit i reincident. Xiuxiuejar a cau d’orella versos encesos que cap trobador hagi escrit encara. Besar-te els mugrons irisats de pluja, les mans valves, el sexe endurit; les cortines closes. Calla i escolta’m pel silenci. En ell tot és dit per ser escrit. Volves de fum atrapades al sostre. Respira fort; que la salabror retorna. I deixa que el meu son t’aculli, com un jaç d’estels que aplana els marges.

Potser hi haurà foc en alguna illa. una claror que un vigia atansi. Algun mot que el teu cos atrapi. Jeu ara, en aquesta catifa d’herbes altes. El mantell de la nit et serà propici. I escriuré el teu nom a la riba, abans que cap temporal l’esborri. Sóc ulisses sense nau. Sóc Neptú sense trident. No hi ha reialmes. No hi ha banderes. Cap exèrcit assetjarà


la plaça. Cap enemic creuarà fronteres. El nostre és un país petit, sense malícia ni retrets. Delerós de trobar una sortida digna, danso damunt un epitafi.

Vull morir en tu, i no n’he après encara.

Elveidedalt http://malerudeveuret.blogspot.com


I

A ras de sol, entre llençols estesos i colomars, tu i jo, al terrat, menuts, dins un cossi, nus. Mullo de cel les teves galtes i el somriure de la mare. El sabó que rellisca, pels genolls bruts de rastrejar per la por i l’alarma del refugi. —Mama, l’osset també! I el germà gran riu de la treva i la innocència. una treva a la foscor, nosaltres, a ras de sol, germà, aquell 36 i avui, avis, tota una vida per l’escuma i la sorra, i els camins marcats per llençols nuats, fugitius de la pèrdua, cercant, encara nus, una sortida digna.


II

Fugir entre els plecs dels llençols, arreu, al fons del teu cos, al silenci absolut de l’esclat del plaer. Fugir de mi per trobar-te a tu, veí d’espais discontinus, una sortida digna el teu cos, vianant d’esquerdes d’amor.

Marta Pérez Sierrahttp://www.martaperezsierra.com


I

una passa darrera l’altra. Naveguem moments guanyats a Albades que ens esguarden. Som silencis, ombres, Riures. Temps, com flors, que ens Impregnen els cossos. Daguerreotips iridescents. Acords en llengües oblidades. Digues, amor, Importa més el demà que l’ara? galerades de vida, Nua, empremten els nostres Actes.


II

Ens teixim, trenant-nos alenades, obsequiant una sortida digna al dolç silenci de la pell amarada.

Miquel Àngel Vichhttp://barbollaire.blogspot.com


Vaig somriure quan innocent em va preguntar, no tens por, tu? estic tranquil, sóc valent sóc obert… Però mai se n’és prou i un dit es posa en una llaga i un trauma que no puc el nervi m’acorrala ja no sóc jo, estic indefens sóc agressiu m’encongeixo en un racó buscant una sortida digna per no fer el ploricó. Per sort, em vaig sobreposar, me’n vaig sortir i ara sóc més fort.

Ricderiurehttp://ricderiure.blogspot.com


Que desfacis el nus, que em despertis d’aquest malson.Porto anys lligat a un llit de vidresque es claven cada vegada més dins la meva carn.

Et demano un acte d’amor, buscant una sortida dignad’aquesta vida que ja no té sentit.

Si m’estimes, fes-ho.

Adbegahttp://adbega.blogspot.com


una esquerda en una paret enrunada,que permet d’entreveureun edifici en reconstrucció. una sortida de metroamb les ombres de dues persones a la paret,com si sortissin a la claror del cel. una estança destrossada pel temps,amb la llum que hi entra per les finestres sense vidre.o bé una coberta de llibre,que és en ella mateixa,com la resta, esperança,una sortida digna. Helena Bonalshttp://anticanons.blogspot.com/


un viatge en avió,és una bona sensació.Viatjar a l’Índia,és una sortida digna.Conèixer les diferents cultures,en fa descobrir aventures.Estar en països diferents,em desperta l’interès.Ara, decidir si anar a València o Vienaresulta un gran dilema.Per tot això, vull acabar aquest poema.

gonzalo, de la Classe dels grans ossos de l’Escola Rocabruna de Picamoixonshttp://misterianonim.blogspot.com


L’hivern és una estació que fa molt fred.A la primavera surten les flors.A la tardor comencen a caure les fulles.L’estiu és una sortida digna.

Natàlia, de la Classe dels grans ossos de l’Escola Rocabruna de Picamoixonshttp://familianata.blogspot.com


La Laia, la Mireia i la seva mare, van sortir a passejar.

Primer, van anar una mica de compresdesprés van anar al parc.

També van anar al museu i al zoològica veure els animals.

I allò ja no va ser una passejada va ser una sortida digna.

Luz, de la Classe dels grans ossos de l’Escola Rocabruna de Picamoixonshttp://sirenesmermaid.blogspot.com


una setmana rere l’altra,per aconseguir una sortida digna,

i quan ja la tens,l’aprofites demanera que,vas a més llocs, a llocs que t’agraden.

Iris, de la Classe dels grans ossos de l’Escola Rocabruna de Picamoixonshttp://hinataifm.blogspot.com


El dia que vàrem fer aquella sortida tant digna me’n vaig recordar i després vàrem anar a ballar, després a cantar i tota la vida me’n vaig recordar. Vàrem quedar per esmorzar i al cap d’una estona vàrem marxar, i així es va acabar.

Sohaib, de la Classe dels grans ossos de l’Escola Rocabruna de Picamoixonshttp://qucaia.blogspot.com


Quan alguna cosa et passa pel cap és la sortida digna que vol que vagis al seu costat amb molta alegria. La sortida digna val la pena. És divertida, generosa, i, fins i tot, juganera. És de tot, menys mandrosa.

gerard, de la Classe dels grans ossosde l’Escola Rocabruna de Picamoixonshttp://gerydescens.blogspot.com


Núvols de pols amaguen el desastre, sota la runa, enmig de la foscor mort i vida. El món s’estremeix davant d’aquest abisme, imatges colpidores trenquen l’harmonia. Als qui resten vius cal fer-los visibles, fer sentir la seva veu i exigir una sortida digna.

Montse Peshttp://fonsdarmari.blogspot.com


La mala gestió en ha portata poca distància del disbarat

Cap solució ens fan sentirmoltes coses ens poden dirque nosaltres no podem decidir

És hora d’anunciaralguna cosa de fiar

Perquè ens torni la iŀlusió perdudaque amb el temps ha estat vençuda

El treballador que hi posa l’esquenacom sempre serà el valent de mena

Que posant tota la seva força trobaràuna sortida dignaque de la crisi ens refarà

Anys més tardtothom recordarà un govern covardque mai agrairà a qui l’ha salvat

Pels de baix la vida ens és injustasempre hem de tocar fustaperquè en deixin viure una vida justa

Joan gasullhttp://garbi24.blogspot.com/


Hores i hores esbandides davant d’uns colors cada cop més insulsos. Per molt que doni voltes, tots els camins se’n tornen a la seva Roma. Potser ja he esgotat les opcions, potser sí que aquest laberint no té ni una sortida digna. El sol es pon de nou, la llum s’apaga. Arriba el capvespre, ve la nit, és la fi del món? No, només el precedent d’un nou dia.És l’albada una altra llum primera és un dia que es fa nou i tot apareix com si tornés a néixer. Cap continuïtat d’ahir, tot creació complerta. Potser crear és l’única sortida possible. Potser és crear, una sortida digna.

Pere FornellsCap a la “A” http://gripaublau.catosferics.cat


una sortida d’emergènciaa qui ens esgota la paciència. una sortida de socors per a la gent que trenca cors. una sortida viable a una relació inestable.

Escollir la millor sortida per no complicar-se la vida.

Aprendre a sortir volant si l’amor t’està esperant. una sortida digna a tothom que m’indigna.

Jordi Sebastià Ferrer


Núvols foscos a l’albada, esborren d’arrel matins de sol i sucre,berenars a l’hort i sopars vora el foc,diumenges mudats de corbata i nata.

Maleïda pluja, no permetré que s’endugui mai el teu nom,Pare.

Mentre minva la tarda dels teus records,ofego els mots dins del silenci,sense adonar-te, s’ha fet fosc,i dolls de llàgrimes dins el meu cor,precisen trobar ara, una sortida digna.

Assumpta Pijuanhttp://assumptapijuan.blogspot.com


Em trobo mirant enlloc, descobrint que no hi ha res més enllà de la teva mirada. En aquesta foscor pregona m’emmirallo, sense esperar respostes, sense tenir iŀlusió en els dies que vindran. Sense sentir cap música, allunyada de la realitat, sense tenir cap sortida digna a aquesta misèria que a tu i a mi ens envolta.

Llumhttp://mainoestard.blogspot.com/


Hi ha un besllum de final de carreri el so d’uns passos arrossegats.No és una peŀlícula, és un conte.Hi ha una ombra del que va serque vaivereja com una fulla seca.Hi ha un món de records perdutsen la memòria (la memòria és boira)i un joc d’absències i penombres.El sol s’amaga. La lluna no hi és.El carrer s’acaba. Dreça l’esquena.Llença el bastó. Camina deciditper trobar una sortida digna.Pels ulls, llavors, la llum. Totes dissol. Tot comença.

Joan guasch Torné


una sortida digna,gran o petita, de qui vols fugir?agafat d’una mà anònima escaparia ben lluny d’aquí.

I si més no, els ulls tapatsamb mocador de fina seda a palpentes, com quan a la foscor de la nit el teu perfum es un verí. una sortida digna si,sense anar amb el cap coti per comiat una bona rialla,que es foti el meu botxí!

Joan Reverté (Mon)http://lagarrofa.blogspot.com


El suicidi de l’esperançaVivim en un món d’hipocresia,on la mentida és la guiai en el seu nom,ens carreguem la veritat;la vida.on s’ocupen països amb falses excusesper fer més gran el que fort ja és.I no es tolera el qui ve de foraperquè et prenen el que teu és.Lluitem per tenir més, i més, i més…Vivim per dominar!Dominem per ser els més forts.La resta poc importa.Inventem o destruim;segons el vent com bufi.Quan segur que a l’altra banda del mónalgú sol plora,perquè no té menjar o perquè es mora,o perquè als seus amargs problemes,malgrat milers de milions de promeses,no hi troba una sortida dignaque li permeti viure la vida.

Isaac Blanch Martí (Iblama)http://iblama.blogspot.com


El món demana una sortida digna. Conreus d’amor.

Novesflorshttp://florsnovesflors.blogspot.com


I

Cerco una sortida digna després del naufragi. Mossega una poma com un bocí de vida. Frueix d’aquest instant efímer com un oasi.

II

Enmig d’un bosc, només boira.Cerques la llum en l’horitzó.

Fas malabars com un acròbatapetits salts amb perill de caiguda lliure…

Somies terra ferma de debò.Somies una sortida digna.Somies contemplar el mar serè i l’horitzó.

gabriel Boloixhttp://escritsdelfum.blogspot.com


galtes avall s’esmunyun bleix de melangia,llisca arran de pell—cerca una sortida digna.Nu el dolor, es fa cristalli un frec de sol l’irisa.

Isabel de Izaguirrehttp://oasisideserts.blogspot.com


Sóc tan covard i salvatge infantil, immadur Faig tant de mal a qui estimo volent, sabent Que només em queda una sortida digna ja ho saps, ja ho sé…

Pere del carrer Arquímedeshttp://callearquimedes.blogspot.com/


uNA úLTIMA SoRTIDA DIgNA

Murs altius de silencis eixuts,racons ignots esperant conqueridors,fosques parets hàbides de colors,i ni cap finestra per on entrar la llum,ni cap escletxa possible,només una porta ens és l’última esperança,ens permet la darrera possibitat, encara,d’una sortida digna.

Agustí MasipFalset


una entrada amb un passadís llarg, ple de portes, Nous camins per triar, Amb ànims d’avançar, però de vegades cansada de caminar. Sovint patint de patiment, obrint les portes a l’amor, Repetint els mateixos errors, Trobant respostes a les preguntes, I buscant preguntes a les respostes Damunt allò que proves de construir, A vegades caus, reculls la runa i a tornar-hi. Deixant minúscules petjades, I creixes a cada pas, guardes records viscuts, Noves portes a cada moment, les obres o les tanques Així és la vida, un passadís llarg, ple de portes.

Aprenent


Havia deixat la taula amb el cafè mig ple i la botella d’aigua que sempre demanava sencera. No n’havia begut ni un glop. El capell al cap, la bufanda ben coŀlocada al coll per sobre l’abric blau marí quasi fosc, d’una tallada rigorosa, molt elegant. L’havien ofès com mai, amb aquells improperis indignes d’un cavaller. Amb el cor trencat per l’ofensa, se n’havia anat d’aquell lloc, Tota una sortida digna, o al menys ho havia pretès així, dins el codi que li havien ensenyat. Ni un mot més alt que un altre ni una mirada que pogués ofendre. La resposta a l’insult: El silenci. Sí. Havia estat una sortida digna de qui com ell detestava barrejar la força física amb la paraula.

Qui sap si…http://elpesdelaparaula.blogspot.com


I

uNA SoRTIDA DIgNA? Destruïm enverinem assassinem ofeguem malbaratem el somni deixem d’estimar no parem de vessar sang innocent seguim parint guerra les religions encara són la creu del temor i del terror, tindrà el futur una sortida digna? Els que s’engreixen de poder i d’odi, els que ballen damunt de l’opressió, els que al cor només hi tenen una durícia tosca, els que només empelten tristesa i desolació, tindran una sortida digna, la mereixen…?


II

La lluna clourà les poncelles, la simfonia del silenci cantarà amb mi, la rosada de la felicitat m’abraçarà i les llàgrimes tindran una sortida digna…

Carles Vallhttp://onatges.blogspot.com


Les ombresdel vespres’han esvaïtamb l’albada.

Tots els motstots els dubtess’han fos com si res.

De saber-homolt abanshaguérem restaten silenci.

Deixant poc a pocpassar les hores,ben abraçatsfins a l’albada.

I llavors, amb el soliŀluminant la cambra,hauria estat tant fàciltrobar una sortida digna.

Anna Vidalhttp://cosesialtrescoses.blogspot.com


Com si es tractés d’una sortida digna, juguem a dibuixar que tot canviasi ens movem carregant pedres d’anhelsdes del silenci fosc d’uns ulls absentsfins al parlar translúcid d’un bes nou.Tanquem antigues capses de records, sentint el trepitjar d’un ahir fràgilque torna desmuntats puzzles senzills,i fem volar els somnis sota nostreper fer fluir la nit en un somriure,pensant només en un present continu.Són passos decidits damunt les ganesd’acolorir, proper, un tacte tendreque pell a pell ens busca dins la cambrai ressegueix el clímax de trobar-nos.Sense deixar petjades per tornar, sortim enllà del temps per una estona.

Bruna generosohttp://lindretdelsomnis.blogspot.com


una sortida digna de la realitatper Arcs de triomf laudant victòries quotidianesper portes del darrera amb accés als somnisper finestres obertes a mons salvatgesper carrerons estrets amb cadires a les portesper pous oberts a la llegendai rieres capricioses.

una sortida dignaper una porta camuflada dintre teu,a un somriure,amb una clau feta de pessigolles.

una sortida digna enfront de mil camins marcatsempedratsasfaltatssenyalitzatscontrolatsi enregistrats.

una sortida digna a camins sobre la mari sota les ones.Camins que giren sense la força del vent,seguint totes les direccions de la Rosa dels Vents.


una sortida digna,com un full en blanc,sense quadrículesi sense marges.

una sortida digna per prendrequan vulguis i a on vulguis.

Agus giralthttp://alliberantpoemes.blogspot.com


una tovallola, dues sandàlies,les mans, els peus, la força, el coratge:una sortida digna a l’horitzó.Però abans, l’eclipsi d’un pensament,la visió d’un paradís immensque acarona la sorra i el secret,la banda sonora de la bellesa.

p_cfacsbc2vhttp://friccions.blogspot.com


Si hagués imaginat Que el camí, sense tu, no s’acaba mai i que havia de caminar-lo, perduda en solitud i melangia, m’hagués anticipat fins a la teua meta per a esperar-te allí i explorar l’univers agafant-te la mà. No podia sospitar que aquell riu de bucòliques riberes algun dia, s’esmunyiria per sempre. Ara que ja ho sé, cercaré una sortida digna: detindré una petita barca, i jugant a ser estels trobarem la llum i un nou …………………………………….univers

Joana Navarrohttp://elboscdelsomnis.blogspot.com


Dins l’hora de la tristesa Tanco els ulls i sento com m’acaricien l’aire i el sol, noto la tebiesa de l’ambient i la llum de l’hora. Més enllà, una immensa tristesa va guanyant l’espai, i s’acosta, ja és aquí, m’implora… No tinc pietat. No acostumo deixar pas a la feblesa. Però… El sol que neix, la llum que ja enlluerna, tot d’una tot és el mateix i la tristesa rebutjada passa. Ha perdut l’hora, l’espai, la circumstància… i, a voltes, se m’ha emportat a mi. Dins l’hora de la tristesa jo em sento un petit monstre, per no poder trobar una sortida digna que em dugui a la joia. M. Pilar Martínez Herrero - grocdefochttp://des-de-dalt-del-turo.bloc.cat


Calla. La llum minva. Sembla una boca. Velada, fonda, densa, que anhela el llavi, i el llavi anhela la duresa de la dent afuada i lasciva. Sols la nit trencada i tendra escalfa les taules buides. Cau. La claror estanca una porta freda. Entre les frontisses es cola l’absurd. Breu. Traspassa les cambres. S’oblida dels somnis inhòspits i creua les grises mirades incertes. Sura. S’abraça una lluna indecisa a les desferres. En les andanes s’injecta una esperança orba i vessa el seu deliri en un gos que clava la febre descalça i cega en la paret foradada. Cerca una sortida digna calladament, quan neva, i la por es torna blanca. Salta per sobre la neu, darrere la llum en l’insomni.


Troba la boca densa, fonda, darrere la porta. I fuig del llavi velat, tendre, que el du a la nit.

Conxita


goTES DE LLuNA

Avui m’escarrasso a convèncer-me que m’has adorat cada instant,com regalims de gotes de llunaal damunt d’un tauler de serradures,que ha dipositat el pas del temps.

Encara mous totes les peces:les teves i també les meves.Amb les negres, em bufes les blanques. I és impensable quedar en taules.Ara sé que només és un joc i que una jugadora jo en sóc.Tu m’has ensenyat les regles,I a saber perdre…, i a guanyar…N’albiro una sortida digna,tot just comenci una nova partida, de la que tu ja no formis part.

M’escarrasso a rememorarcada instant que et vaig adorar.com regalims de gotes de llunaque s’empassen les serraduresd’un grapat de peces de dames.

Montse urpinell


una sortida digna, no estèril, que ens marca el camí enllà les heures, monòleg d’un exili rogent guaitat per damunt dels ampits. una vida digna, no retràctil, que malda per sortir-ne airosa, evitant exiliar-se en ampits freds, sotjant el rogent de l’horitzó. una sortida digna, un aire de marina que cerca una eixida paorosa, retalls d’un amor que s’escalfa, reviscolant-se a la llinda del teu cor.

Ferran d’Armengolhttp://darman59.blogspot.com


ELS DIES

Es van consumint els dies en un respir mecànic. Ara, l’aire pur i net desplaça el d’ahir, arcaic i dens. Demà és un dia inèdit, no respirat; l’omplen d’oratge fresc, de paisatge, de pensaments i futileses, de coses sèries, hi posen lletres i mots, temps i llum, sol i núvols, el deixen lliure… i entra exaltat en obrir la finestra. un nou dia. En el tombant de les hores, avui lentament es desprèn de mi, cerca una sortida digna.

Empar Sàezhttp://darman59.blogspot.com


una sortida digna. pensà mentre es sentia el so del tret. Queien les fulles a la llum de la lluna de tardor.

Alyebard http://alyebard-wawtincunbloc.blogspot.com/


Asseguda a la sorra em sento buida curcullala pell solcada per esculls i onatgesl’ànima hissada i d’albades curulla.

La meva vida vincla al vent i es desgavella.M’amaro del paisatge buscant un signe.El mar m’embolcalla i em proposa una sortida digna:

Albiro una onada abrivada que contra la roca s’estavella,i, en espurnejants perles d’escuma, s’esbardella.Amb la mirada guspirejant i la força reeixida,llambrego una serena onada que li llepa la ferida.

Potser ser roca és una digna sortida:A voltes acaronada per una mar encalmada.A voltes esculpida per una forta embranzida.I sempre embolcallada per escuma de rosada,alè d’iŀlusió que regalima del mar de la vida,per redreçar-me de la més furient esbotzada.

Anna Rispau


ESSÈNCIA una sortida digna el que em demanes per poder vèncer el joc de les pors feixugues que amb el pas dels dies ja no et deixen viure un silenci et regal perquè ompli el teu buit i retornis a alenar amb la mateixa empenta quan creies amb els somnis i t’exigies molt més que la utopia. El portal no és estret ets tu qui fas mesura sinó et permets alleugerir la vida amb bastiments d’esperances per fer un aixopluc meravellós on retrobar la teva essència.

Josep Bonnín


Ha rossolat el rucpel camí de pedregosa terra,volant pels airesel cavaller Josep.S’ha desferrat el ruci al cel la ferraduras‘ha convertit en flautaxiulant miseriós concert.El ruc panxa enlaireper la pendent relliscaapartant bromada i salvar la pellEl cavaller ha posat coixíen son cul nafrati la ferradura,causa de disbauxa, els ha dit:un sortida dignahem tingut gràcies als sants.

* * * En la porta del casalla ferradura penjacom medalla recordd’un dia que ningú,miracle,va prendre mal.

Antoni Fortuñohttp://escorrialles.blogspot.com


tots, crec, anem cercant una sortida digna i ens anem emmirallant darrera d’elixirs, postures, píndoles per retrobar el somriure.

Mhireia


PoEMA DE CoMIAT

Fóra del temps ja.Les busques, oblidades;el meu rellotge, aturat.

Totes les passes, marcides;tots els camins, recorreguts;els itineraris, complits.

Els llibres, escrits;els arbres plantats, ara sense fulles;els fills plorant.

Les tristes mirades, a l’oblit;els bells esguards, als records;els màgics somriures, a les fotografies.

El llum etern, encès;l’equipatge, per fer;el dinar, a taula.

La vella porta, tancada,i la clau, perduda al fons del temps.El Viatger Perpetu, com sempre, de viatge.

I jo, a la recerca d’una sortida digna.

Jesús girón (Calpurni)


PERDoNAR-SE

La vida se li esmuny a poc a poc,una sortida digna ha de trobar.Res del que ha fet no l’ha portat enlloci encara que li costa recordari l’avui se li mescla amb el passat,l’ahir se li presenta desbocati li exigeix que es pugui perdonar.

Què se n’ha fet del jove que va ser?Què du al sarró que el fa anar tan corbat?Qui és el vell de rostre fugisser?Massa preguntes si estàs derrotat!

Avui en despertar-se s’ha vist gran,una sortida digna ha de trobar.Tot el que ha fet sap que li jutjarani encara que li costa recordari l’avui se li mescla amb el passat,les ombres de l’ahir l’han assetjati li diuen que s’ha de perdonar.

Què haurà dit aquella boca ara muda? Què pot deixar per sentir-se lleuger?Qui és el vell de mirada perduda?Moltes respostes li mouen el ser!

Mª Lluïsa gascon i Prades


Implora a l’Honor la glòria passadaacarona l’orgull i en revela el tactesublima l’heroi, l’or de l’espasa,la veu de l’oblit; del poder, la batalla.

Però als ulls de la derrota, als sentits, abocadatan sols una sortida digna, i s’hi emmiralla.

Elisenda Sevilla i Altéshttp://pensamentssignificants.blogspot.com


DESESPERANÇA Aquesta alba, que em dóna la bellesa del cigne Perquè de llum impregni el meu viure funest, Perquè de nou hi regni l’esperança només, En el meu cor s’empara, que al silenci es resigna. Aquest àngel, que evita que caigui en el maligne Abisme que em repugna amb el seu igni bes, Contra la llangor pugna, vers el designi prest D’un déu que m’aclapara amb el seu dol indigne. Però l’ocàs, que sagna dins meu i que és el signe De l’obscuritat magna, tornarà a lligar el rest Al voltant de ma sina si em fuig el cigne insigne? Però el crepuscle —regna que la Mort em designa En el seu pregon Regne—, tornarà al meu recés Si l’angel emmetzina una sortida digna?

Lluís Servé galanhttp://deomises.blogspot.com


ÍNDEX D’AuToRS

Jesús Fusté . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7Isabel Barriel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8Emigdi Subirats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9Lluís Subirana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10Francesca Maria Pujol Figuera . . . . . . . . . . . . . . .11Baba . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12Cinzia Paolucci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13Salvador Colomé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14Esther . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15Josep Cid . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16Joan Jordana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18Cèlia Marcos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19glòria Fandos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20Elvira FR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21Sergi g. oset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22Rafel Casas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23McAbeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25Fanal blau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26Lídia Segura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Roser Soler i Suñer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29Josep Maria Sansalvador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30Dolors Todolí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31Maria del Mar gonzález . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32Carme Rosanas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34Joana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36


Elveidedalt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37Marta Pérez Sierra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39Miquel Àngel Vich . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41Ricderiure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43Adbega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44Helena Bonals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45gonzalo, de la Classe dels grans ossos . . . . . . .46Natàlia, de la Classe dels grans ossos . . . . . . . .47Luz, de la Classe dels grans ossos . . . . . . . . . . .48Iris, de la Classe dels grans ossos . . . . . . . . . . . .49Sohaib, de la Classe dels grans ossos . . . . . . . . .50gerard, de la Classe dels grans ossos . . . . . . . . .51Montse Pes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52Joan gasull . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53Pere Fornells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54Jordi Sebastià Ferrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55Assumpta Pijuan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56Llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57Joan guasch Torné . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58Joan Reverté (Mon) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59Isaac Blanch Martí (Iblama) . . . . . . . . . . . . . . . . .60Novesflors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61gabriel Boloix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62Isabel de Izaguirre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63Pere del carrer Arquímedes. . . . . . . . . . . . . . . . . .64Agustí Masip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65Aprenent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66


Qui sap si… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67Carles Vall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68Anna Vidal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70Bruna generoso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71Agus giralt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72P_cfacsbc2v . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74Joana Navarro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75M. Pilar Martínez Herrero . . . . . . . . . . . . . . . . . .76Conxita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77Montse urpinell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79Ferran d’Armengol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80Empar Sàez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81Alyebard. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .82Anna Rispau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83Josep Bonnín . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84Antoni Fortuño . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85Mhireia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .86Jesús girón (Calpurni) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .87Mª Lluïsa gascon i Prades . . . . . . . . . . . . . . . . . . .88Elisenda Sevilla i Altés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .89Lluís Servé galan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .90

Totes les sortides dignes

Diversos autors


PETRÒPOLISwww.petropolis.cat

totes les sortides dignes

Documents