L'ART GÒTIC

Context històric 1A partir del s. XII a Europa comença la Baixa Edat Mitjana. Les invasions s'han aturat i la violència feudal ha minvat. Com a conseqüència d'això, hi ha menys mortalitat i la fecunditat augmenta. També hi contribueix a això el fet que en reduir-se la devastació dels camps de cultiu, la producció agrícola augmenta, i com a conseqüència millora la salut, i hi ha un creixement de la població. Això també es deu a les millores agrícoles introduïdes (rotació triennal, molins, arades noves...).

Context històric 2● El creixement de població provoca la

necessitat de colonitzar noves terres. En el cas de la Península Ibèrica això es tradueix en un gran impuls a la mal anomenada «Reconquesta» durant els s. XII i XIII.

● Amb l'increment de la producció agrària apareix un excedent i per tant la possibilitat de comercialitzar-lo.

● Així doncs, la situació a Europa esdevé més segura i existeix la necessitat de col·locar l'excedent agrícola; tot plegat dóna un nou dinamisme a les ciutats: burg. Sempre amurallats.

Context històric 3● Apareix una nova classe social

vinculada a la ciutat, és la burgesia medieval: comerciants i artesans. Els burgesos són personalment lliures i les ciutats se situen baix la protecció reial. La producció artesana s'organitzava en gremis.

● El dinamisme comercial augmentarà també s'obrin noves rutes comercials des de la Mediterrània a l'Orient (ruta de la seda) i apareixen coalicions de ciutats comercials com la Hamsa al nord d'Europa.

Context històric 4● Les ciutats tindran governs autònoms

copats pels burgesos més rics i protegits pels reis.

● Amb la recuperació de la vida urbana i la menor necessitat de la protecció feudal, la relació de poders comença a canviar. En efecte, els reis començaran a donar-se suport en la burgesia per tal de fer minvar el poder de la noblesa. Apareixen les Corts estamentals.

● Amb tot, Europa continuarà sent per molts segles un continent eminentment rural i el poder central dels reis tardarà en afirmar-se plenament en front dels nobles.

Context històric 5● A les ciutats apareixeran les ordes

mendicants: Dominics (Domingo de Guzmán) i Franciscans (Francesc d'Assís). Aquests monjos refusaven l'aïllament monacal i predicaven dins les ciutats. A més, començaran a instruir els burgesos en les lletres.

● Apareixen les universitats i una cultura «laica» allunyada dels monestirs.

● La burgesia presenta tota una nova mentalitat, relacionada amb el seu caràcter lliure dins un món sotmès als senyorius. Apareixerà l'individualisme, un interès per l'enriquiment, per la cultura i el coneixement, i per la felicitat personal.

Context històric 6● Durant el segle XIV es produirà la crisi de la Baixa

Edat Mitjana, d'enorme impacte en les mentalitats:

– Gran fam: provocada per la minva la productivitat agrícola i les gelades de principis de segle.

– Peste Negra: introduïda des de Sicília a partir de les rutes comercials d'Orient, es va escampar per tot el continent en només 4 anys i va matar 20 milions de persones, és a dir, entre 1/4 i 1/3 de la població. S'allargà durant tot el segle XIV.

– Revoltes camperoles: la pèrdua d'ingressos senyorials va fer que aquests volgueren augmentar la pressió sobre els camperols; ells respondran amb revoltes. També hi ha tensions a les ciutat.

– Progroms contra els jueus: 1391.

– Altres: Guerra dels Cent Anys (1337-1453) entre Anglaterra i França; Cisma d'Occident...

Context històric 7La Crisi de la Baixa Edat Mitjana provoca grans canvis en les mentalitats:

● Pessimisme, por a la mort, por al pecat (desgràcies interpretades com a càstig diví), flagel·lants, radicalització de l'espiritualitat, persecució de la bruixeria, antisemitisme, violència, mil·lenarisme...

● Però també reaccions contràries: disbauxa, sexualitat...

● S'inicia una etapa existencialista entre la burgesia, és l'avantsala de l'humanisme.

Origen del gòtic● Al s. XVI l'historiador humanista italià G.

Vasari va idear el terme gòtic per designar pejorativament l'art de l'Edat Mitjana. Resulta un tant equívoc (got = bàrbar germànic).

● El gòtic va nàixer a l'Illa de França des d'on es va expandir arreu d'Europa. Alguns dels caràcters del gòtic ja es reconeixen en els monestirs de la Congregació de Cister(arc apuntat, arcbotants per damunt de les naus laterals, rosetons, volta ogival).

● Els primers edificis purament gòtics són: la catedral de Sens (1140) i l'abadia de Sant Denís (1143).

● El gòtic s'inicia al s. XII i s'allarga, depenent dels països, fins el s. XVI. Amb el Renaixement va ser rebutjat, i no va ser revalorat fins el Romanicisme del s. XIX.

● Art urbà: sociològicament i política el gòtic mostra la voluntat de la burgesia, reialesa i església d'exhibir el seu poder i riquesa. Representa el nou paper històric de la ciutat.

● Catedral és l'edifici més característic del gòtic.

● Els elements del gòtic evolucionen a partir del romànic, però tenen una lenta maduració fins esdevenir radicalment contraris.

● Arc apuntat o ogival: disminueix pressió sobre el mur.

● Volta de creueria ogival: origina el canvi perquè les nervacions alleugeren la pesadesa de la volta i també el paper sustentant dels murs.

● Clau de volta: dovella de nexe de les nervadures.

Arquitectura gòtica: característiques generals 1

Arquitectura gòtica: característiques generals 2

● Nervadures: concentren el pes de la volta i acaben en les columnes, preparades per fer de sustent. Espai de la volta entre nervadures s'anomena plement.

● Arcbotant: arc exterior que uneix les naus amb uns contraforts, permetent l'elevació de la volta. Estalvien pressió i alhora desaigua a través de les gàrgoles. El sistema d'arcbotants, pilars i contraforts s'anomenava: «contraresto» gòtic.

● Pinacle: element que corona el contrafort d'una catedral gòtica. Serveix per baixar el pes transmès pels arcbotants.

● Verticalitat: Totes les tècniques permeten que l'edifici guanye altura per tal de destacar dins la ciutat i simbolitzar l'ascensió al cel.

Arquitectura gòtica: característiques generals 3

● Mur: deixa de ser sustentant, s'obrin vanos (finestres i rosetons), coberts per vidrieres de colors.

● Columna o pilar compost: Sostenen el pes canalitzat per les nervadures. Tenen capitell i basa.

● Capitell: els primers seran animals o vegetals; després ja arriben els corintis, naturalistes, amb fulles de roure, vinya i figuera amb volutes substituïdes per ganxet, «crochet».

● Basa: sostinguda sobre un plint.

Arquitectura gòtica: característiques generals 4

● Arabesc calat: decora finestres i rosetons.

● Vidrieres de colors: a les vidrieres i rosetons es reprodueix la iconografia catòlica. Permeten entrar la llum i mostrar la riquesa del temple. Espiritualitat: «jo sóc la llum del món».

● Portada semblant a la romànica: atrompetada, amb moltes arquivoltes i més escultures als brancals. Solen fer-se portes als tres braços de la creu que no són l'absis.

● Claustre: connectat a la cara sud de les catedrals hi sol haver un claustre quadrat.

Arquitectura gòtica: característiques generals 5

● Planta: en general es manté la creu llatina, però la capçalera del temple guanya importància, s'augmenta el cor i l'absis es fa més gran. La nau principal s'eixampla, les naus laterals connecten amb la girola, que a voltes és doble i que va passant per capelles radials (absidioles). El transsepte pot sortir o no, sol tenir portes als extrems, tot ell s'allunya de la capçalera i el creuer apareix més centrat.

● Trifori: galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central. Normalment va a substituir a la tribuna romànica, tot i que amb el temps el trifori acaba absorbit per les finestres.

Arquitectura gòtica: característiques generals 6

Posat a prova 0

Cap a la volta ogivalLa volta de creueria és la clau que origina el canvi del romànic al gòtic, o més bé, el canvi dins el romànic que conduirà al gòtic.

A diferència de les voltes de creueria andalusines (merament decoratives), aquesta és una solució arquitectònica essencial per entendre el gòtic. Com hem vist són les nervadures les que permetran elevar l'altura dels edificis i alleugerar els murs.

La volta ogival es genera a partir de la volta d'aresta, a través de la incorporació de les nervadures d'arcs apuntats que distribueixen el pes en les columnes i divideixen la volta en plements. Els arcs faixons es mantenen.

Evolució de la volta ogival

A partir del segle XIV a les voltes s'hi afegeixen nervis guerxos (o combats) que es dirigeixen cap a claus de volta secundàries.

Posat a prova 1

Posat a prova 2

Simbolisme ● Planta de creu: passió de Crist i perdó.

● 3 portes, 3 naus: la Trinitat.

● Rosetó: cercle que significa la perfecció divina.

● Escultures de les portades: anticipen la glòria celestial.

● Eix de la nau cap a l'altar major: peregrinació.

● Jerusalem celeste: visió de Sant Joan en l'Apocalipsi, ciutat de vidre (vidrieres) i or (riquesa) amb un altar al mig. Simbolitza el paradís, l'objectiu de la vida cristiana.

● Verticalitat: ascendir als cels.

Gòtic francès● Sense ser purament gòtic, l'art cistercenc,

protogòtic però sense verticalitat i sense decoració.

Trets del gòtic francès:

● 3 portes, una per cada nau.

● 2 torres amb terrassa que emmarquen el cos central de la façana.

● Gran rosetó sobre la portada.

● Habitual fletxa sobre el creuer.

● Interior en 3 pisos: 1 arcades, 1 trifori, 1 finestrals.

● Gòtic radiant: A partir de la segona meitat del segle XIII a França es viu l'època clàssica del gòtic: es buida el mur de la façana, abunden els rosetons, desapareix el trifori.

Catedral de Reims, s. XIII

Gòtic francès

Catedral d'Amiens, s. XIII

Catedral de Chartres, s. XII i XIII

Gòtic anglès● Fusió del gòtic i l'art normand (previ).

● Planta: molt longitudinal, dos transseptes, una capçalera plana.

● «Façana pantalla»: horitzontalitat, diversos frisos d'arcs amb escultures dins.

● Etapes:

– Primerenc (fins 1250): moltes característiques romàniques.

– Decorated Style (1250-1335): molta decoració en nervadures i arabescos.

– Gòtic perpendicular (des 1335): volta de ventall, amb nervis radials.

Capella de King´s College, Cambridge, s. XV-XVI

Gòtic anglès

Catedral de Wells, s. XIII Catedral de Salisbury, s. XIII

Gòtic alemany● Gòtic arriba tard, al s. XIII, a través de les

ordres mendicants.

● Són construccions senzilles, esveltes, amb una ampla nau central i sostres plans.

● Les catedrals més importants es construiran durant el s. XIII: Colònia, Friburg i Estrasburg.

● Virtuós tallat de la pedra i fines i elevades torres.

● Destaca el gòtic civil, sobretot a Nüremberg i Colònia.

Catedral d'Estrasburg, s. XIII

Gòtic italià● Tant en el romànic com en el gòtic

l'herència clàssica perviu.

● Arriba a través de les ordes mendicants.

Trets propis:

● Horitzontalitat, edificis no massa elevats.

● No sol emprar arcbotant.

● Mur continua sustentant, per això no té grans vanos o vidrieres.

● Revestiment habitual de marbre (com ja feien al romànic).

Catedral de Siena, s. XIII

Gòtic català● Entronca amb el gòtic a través d'Occitània, els

senyors de la qual eren vassalls dels reis de la Corona d'Aragó fins principis del s. XIII. El model de la catedral occitana d'Albi (planta de saló) influirà en el gòtic religiós català.

● És present des del s. XIII al s. XVI al Regne de València, les Illes Balears i el Principat de Catalunya.

● Gòtic civil: Drassanes de Barcelona, Saló del Tinell al Palau Reial de Barcelona, la Llotja de Perpinyà, Llotja de Palma, la Llotja de València...

● Gòtic religiós: Santa Maria del Mar (BCN), Catedral de Girona, Catedral de Palma, Catedral de Tortosa...

● A València destacaren els arquitectes Pere Compte i Francesc Baldomar, fundadors del gremi de picapedrers.

Catedral de Tortosa, s. XIV

Gòtic català: context

"No hi haurà cap vaixell ni galera, i fins i tot cap peix, que s'atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres", Ramon Muntaner (s. XIV)

Gòtic religiós català ● Predomina l'horitzontalitat. Sostres i torres

amb terrasses.

● El sacerdot predica des del púlpit i per això les naus de les esglésies s'han de fer diàfanes i les columnes s'han d'aprimar per tal de veure'l. També per la mateixa raó l'espai entre columnes s'ha eixamplat.

● Habitual és la planta de saló (sense transsepte i amb naus de la mateixa altura, amb el que prescindeix d'arcbotants): Seu de Girona i Santa Maria del Mar. O bé, transseptes que no sobresurten massa. Curiosa és la Seu de Palma que té l'absis quadrat.

● Habitual campanar «separat» de l'església: Seu de València, Seu de Barcelona. Torres acabades en terrasses planes.

● Murs exteriors sense massa decoracions ni massa obertures, interiors foscos. Ús de contraforts sustentant les voltes, espais entre contraforts aprofitat per capelles.

Seu Vella, antiga catedral de Lleida, s. XIII-XV

Gòtic civil català● Trets semblants als del gòtics religiós: murs plens

(pocs vanos), decoració austera, poca verticalitat.

● Territoris de la Corona d'Aragó: Catalunya, València, Balears; esplendor gòtic civil degut a l'enriquiment burgès, gràcies al comerç i expansió mediterrània i a la col·laboració de la monarquia amb la burgesia.

● Les llotges, ben representatives de la potència de les corporacions mercantils que les van alçar, són els edificis profans on l’arquitectura gòtica va aconseguir les realitzacions més rotundes, del tot singulars en el panorama europeu. Destaquen les de Mallorca i la de València, edificis del s. XV en bloc quadrat, amb columnes helicoïdals des d'on s'estenen els nervis, i decoració flamígera (gòtic flamíger provinent del nord d'Europa, aquí visible en edificis civils).

● Altres edificis gòtics: hospitals, drassanes, Consolat del Mar, Generalitat, palaus del patriciat...

Llotja de Ciutat de Mallorca, s. XV

Gòtic català

Col·legiata de Manresa

Basílica de Santa Maria de Morella

Gòtic català

Santa Marìa dâ Catena, Sicília

Sala capitular del Convent de Sant Domènec, València

Gòtic castellà1) Primera fase: Influenciat per models francesos, arriba a Castella al s. XII, a través de la Congregació de Cister. Per això inicialment està influenciat per l'arc cistercenc: austeritat. També perviu l'empremta del romànic: arc de mig punt, esglésies fortalesa (torres). Catedrals de Conca, Àvila i Sigüenza.

2) Gòtic clàssic castellà: l'estil es consolida al segle XIII. Segueix el model francès. És l'època de les grans catedrals castellanes: Lleó, Burgos i Toledo.

- Trets: volta quatripartita o sexpartita, arabescos simples (1 o 3) a l'intradós, pilars amb poques columnes adossades, planta de creu amb 3 naus, transsepte i capelles absidioles.

Catedral de Burgos, s. XIII (naus), s. XV (agulles)

Gòtic castellà● Al s. XIV les guerres civils a Castella i

les crisis de la Baixa Edat Mitjana van interrompre el desenvolupament constructiu.

3) Reis Catòlics (finals del s.XV): És el moment de major esplendor del gòtic castellà. Hi ha 3 focus constructius: Burgos (Cartuja de Miraflores y catedral), Sevilla (catedral), Toledo (San Juan de los Reyes).

- Trets: Flamíger isabelí (provinent del nord d'Europa, aquí visible en edificis religiosos); profusió de la decoració; arcs conopials, rebaixats i mixtilinis; talla primorosa en filigrana; arabescos més elaborats; voltes estrelades.

San Juan de los Reyes, finals del XV.

Gòtic castellà

Cartuja de Miraflores, finals s. XVFachada de la catedral de Toledo, Álvaro Martínez, primera meitat del s. XV

Escultura gòtica: característiques generals

Naix a França (s. XII) i es difon arreu d'Europa. Decoració d'edificis religiosos a portades i façanes; a l'interior només relleus als púlpits i cor. Característiques gòtiques ja anunciades en el romànic tardà:

● Fi de la llei d'adaptació al marc, desapareix l'estàtua-columna.

● Humanització de la figura: relació entre elles, elegància del moviment, naturalisme, volum del cos i la roba, naturalitat dels plecs. Tendència al realisme. Les figures del gòtic volen commoure i no espantar el fidel.

● Sentit narratiu de les composicions. Continuen els temes religiosos del romànic però el Pantocràtor és desplaçat per les figures marianes (Mare de Déu).

● Materials: fusta, pedra, alabastre. Mainell del pòrtic de Nuestra Señora la Blanca, catedral de Lleó.

Escultura gòtica

Der Bamberger Reiter, primera meitat s. XIII, Bamberg (Alemanya)

Adoració de Jesús pels reis mags, Catedral d'Estrasburg

Verges nècies, catedral de Magdeburg, s. XIII

Escultura gòtica: noves formes

Tot i ser minoritària apareixerà també l'escultura exempta, els relleus als sepulcres i els retaules històrics.

Retaule de la catedral d'Amiens, tallat en fusta, s. XV

Pietà bohèmia, 1390-1400

Escultura gòtica: etapes i peculiaritats 1

1) Segle XIII: Destaca Castella. A la catedral de Burgos treballa un mestre d'Amiens, que representa figures idealitzades i solemnes i treballa temes arcaïtzants (Pantocràtor). A Lleó ho fa un mestre de Reïms, amb figueres naturalistes i elegants. A la catedral de Toro també hi ha escultures interessants.

2) Segle XIV: L'esplendor de l'escultura catalana. Destaca el mestre Bartomeu que treballa a la catedral de Tarragona i fa també el sepulcre de Pere III el Gran a Santes Creus . També arriba de Flandes el mestre Aloi de Montbrai, que amb Jaume Cascalls va fer les escultures del panteó reial a Poblet.

Escultura gòtica: etapes i peculiaritats 2

A la catedral de Toledo (Castella) al segle XIV va arribar la imatge de Nuestra Señora la Blanca. Obra d'un taller francès, és una de les realitzacions gòtiques més importants de la Península. Pertany a la tipologia europea de les «Verges Belles».

3) Segle XV: esplendor de l'escultura castellana on mestres del nord d'Europa introduiran el gòtic flamíger que s'enriquí amb influències àrabs. Des de Lyon arriba a Toledo el mestre Juan Guas, que forma part del «grupo Torrijos» i imposa l'estil realista al claustre de San Juan de los Reyes. A Burgos arriba Gil de Siloé que treballa retaules a la catedral i a la cartoixa de Miraflores.

Pintura gòtica: raó de ser● La reducció de la superfície del mur en

l'arquitectura gòtica, provoca l'abandó del fresc mural (excepte a Itàlia). La pintura passa així a les vidrieres i la taula (retaule).

● La creació d'una cultura urbana laica provoca l'auge de les pintures en miniatures dels llibres. Passen dels monestirs a també les universitats i les escoles catedralícies.

● Auge burgesia, els nous pagadors provoca la inclusió de temes profans, com ara els retrats. Alguns artistes inclouen els pagadors com a personatges secundaris d'obres religioses.

● Pintors organitzats en tallers a l'estil gremial on els més joves entraven com aprenents dels mestres (artistes consagrats). Així sorgien escoles de pintura.

Al·legoria del bon govern, A. Lorenzetti, segle XIV, fresc pintat a l'Ajuntament de Siena.

Pintura gòtica: característiques generals● Els temes continuen sent bàsicament religiosos:

Jesús i Maria; evangelis apòcrifs, hagiografies (vides de sants).

● Canon i proporcions naturals.

● Desaparició progressiva del pla, les figures van guanyant volum.

● «Agressivitat facial i gestual».

● Ús de la captació de la llum per a representar el modelat i volum dels cossos.

● Fons: progressivament el fons daurat (bizantí) o monocrom (romànic) és substituït per arquitectures i paisatges, amb el que va introduint-se la perspectiva.

● Tècnica: Tremp (mesclada amb ou i de ràpid assecat); Fresc (sobre el mur) a Italia; Pintura a l'Oli (pintura mesclada amb oli) a Flandes (incorporada pels germans Van Eyck). “San Francisco y Santa Catalina”,

Lorenzo de Zaragoza, s. XIV.

Pintura gòtica: estil lineal● S'origina a França (francolinial) i es

desenvolupa des de finals del XII i durant tot el XIII.

● Influenciat per vidrieres i miniatures fa predominar la línia sobre el color amb un gruixut traç negre que distingeix les formes del fons. Fons daurat o monocrom.

● No representa volum, però presenta menys hieratisme que al romànic. Els rostres sovint són innocents i idealitzats.

● Vidrieres del lineal: Sainté Chapelle, catedrals de Lleó i de Canterbury.

● Miniatures del lineal: Cántigas de Santa Maria, de Alfonso X de Castella (imatge).

Pintura gòtica: italogòtic● Té l'origen a Itàlia durant la segona meitat del

duecento (s. XIII) com a continuació del bizantí (alla maniera greca, és a dir fons daurats, personatges plans i espirituals, simetria).

● A partir d'aquí comença una progressiva naturalització que culmina en el trecento (XIV). Trets italogòtics o italianitzants:

– Pintura de colors clars.

– Predomini de la línia corba.

– Volum a les figures.

– Voluntat comunicativa amb el gest o la mirada.

– 2 centres (rivals entre si econòmicament i artística): Siena i Florència.

● L'italo gòtic influenciarà sobre la Corona d'Aragó: Ferrer Bassa i Pere Serra. Madonna del Crévole, 1283-1284, Museu

de l'Opera del Duomo de Siena

Pintura gòtica: l'italogòtic de Siena● Mantingué l'empremta bizantina i del

gòtic internacional: or, arabescos, elegància, línia fluïda... fins que arriba Giotto no apareix un estil més vigorós (s. XIV).

● Duccio di Buonisegna (1255-1318).

● Simone Martini (1284-1344): deixeble de Duccio. Art refinat, elegant, ric en arabescos. Interessat per representar el volum i l'espai, intenta reflectir sentiments humans.

● Germans Lorenzetti (s. XIV), influenciats per Giotto, com es veu en la vista de la ciutat de Siena («Al·legoria del bon i del dolent govern»).

Maestà, Simone Martini, Fresc de la sala del Mapamundi, Palazzo Pubblico de Siena, 1315

Pintura gòtica: l'italogòtic de Florència

● El gòtic de Firenze anticipa el Renaixement.

● Cimbaue (finals del duecento): Evolució des del bizantí fins formes més voluminoses i rostres més expressius i intensos.

● Giotto (1267-1337): superarà el seu mestre Cimbaue, va ser el gran trencador amb el bizantí, el gran innovador:

– Assaja la perspectiva lineal (punt de fuga) essent-ne precursor, inicia amb això el tractament del quadre com a espai tridimensional, desenvolupada posteriorment en el Renaixement, i que assenta les bases de la pintura europea posterior.

– Giotto concep les figures i arquitectures com a masses amb volum escultòric (fuig de l'anterior estil pla). Els personatges tenen una severa dignitat i són expressius però continguts (influència clàssica: ethos).

– Giotto pinta sobretot al fresc: vida de Crist a la capella Scrovegni (consturïda per ser pintada a Pàdua) i les pintures de la vida de Sant Francesc a Assissi.

Adoració dels Reis Mags, Giotto, 1301 (cometa Haley)

POSA'T A PROVA

Fugida a Egipte, Giotto capella dels Scrovegni, Pàdua, 1305.

Descobrim Giotto!

POSA'T A PROVA 2

Planys a la mort de Crist, Giotto, capella dels Scrovegni, Pàdua, 1305.

Pintura gòtica: l'estil internacional o cortesà

● Desenvolupat a les corts reials europees entre 1375 i 1425.

● Equilibri entre l'estilització del gòtic lineal i el naturalisme italianitzant. El resultat és una combinació de formes i figures elegants amb detalls naturalistes delicats i anecdòtics.

● Alterna el fons daurat amb ambientacions paisatgístiques.

● Gran intensitat cromàtica.

● Gentile da Fabriano (Itàlia), els germans Limburg (França), Robert Campin (Flandes). A Catalunya: Ramon de Mur, Lluís Borrassà i Bernat Martorell. A València: Marçal de Sax, Miquel Alcanyíç i Pere Nicolau. Castella: Nicolás Francés.

Retaule del Centenar de la Ploma, Marçal de Sax i Miquel Alcanyiç, 1405, Museu Victòria & Albert (Londres).

Pintura gòtica: estil o escola flamenca

● Es desenvolupa als Països Baixos, Flandes i Borgonya durant el s. XV.

● Deriva del gòtic internacional, en concret va ser clau el taller de Robert Campin («mestre de la Flémalle»), a Tornuai. En ell treballà Roger van der Weyden, mestre d'Hugo van der Goes.

● Artistes més importants Jan Van Eyck i el seu germà Hubert.

Característiques:

● Ús de la pintura a l'oli (atribuïda als germans Van Eyck): molt més brillant, colors graduables per donar sensació de llunyania cosa que permet la perspectiva aèria i efectes de transparència.

● «Déu és per tot arreu» (tomisme), simbolisme: lliris (virginitat), flama (espelma), gos (fidelitat), triple finestra (trinitat), blat (eucaristia).

● Individualisme: retrats realistes o presència del donant en escenes sagrades.

● Gran detallisme: precisió microscòpica fins i tot als paisatges que poble el fons de la perspectiva aèria (visió telescòpica).

● Interès per la captació de la llum que penetra en l'estància (escenes interiors) i el reflex d'aquesta en objectes.

● Absència de moviment.Flagel·lació de Crist, 1450, Hugo van der Goes

Jan Van Eyck

Home amb turbant, 1433, oli, Jan van EyckMadonna del canceller Rolin, 1435, oli, Jan van Eyck

El retaule gòtic: estructura i presència

Calaix de sastre:

La motllura superior i lateral, si existeix, s'anomena guardapols o polsera.

Les tres taules (central i laterals) s'anomenen també carrers. La predel·la és coneguda també com a banc.

Si hi ha figures en les separacions dels carrers, s'anomena entrecarrers.

El retaule s'introduirà a Castella ja durant el segle XIII, però a Catalunya ho farà en el XIV perquè continua subsistint el frontal de l'altar pintat.

POSA'T A PROVA

Retaule de Santa Maria de Tots els Sants, 1375, estil italogòtic, monestir de Sant Cugat, Pere Serra,

Pintura gòtica a Castella

1) Durant el segle XIII destaquen les miniatures de les Cántigas del rei Alfons X, que són d'estil lineal, com les vidrieres de la catedral de Lleó.

2) A partir del segle XV va predominar l'estil flamenc: minuciositat, colorit sumptuós, plecs en angle, retrats realistes.

- Els nobles eren els principals clients i protectors de l'artista. Com ara el Marqués de Santillana, que va encarregar a Jorge Inglés, el Retablo de los Gozos de Santa María (1a pintura castellano-flamenca).

- Destacà Bartolomé Bermejo que es va formar en l'escola de Flandes i va residir a Barcelona. Obra: Santo Domingo de Silos, 1475 (imatge).

Pintura gòtica a la Corona d'Aragó

● Com que la Corona d'Aragó viu l'esplendor a través del comerç mediterrani i controla des del s. XIV, tot el sud d'Itàlia, la influència italianitzant en el gòtic nostrat és molt gran. Això es veu en: tendència a la idealització, arabescos, i elements bizantins propis de l'escola de Siena (fons d'or, cànon allargat...). Destacà el taller dels germans Serra.

● A cavall entre el segle XIV i XV arriba l'estil internacional a la Corona d'Aragó i ací s'ajuntarà amb els models flamencs, desenvolupats al segle XV. Destaca Jaume Huguet a Catalunya, a més dels citats en el punt general.

● A partir del segle XV arriben els models florentins a la Corona d'Aragó, i amb ells una major preocupació pel volum i la perspectiva. També arriben els aires de Flandes. Destaca Lluís Dalmau, de València (influències italianitzants i flamenques).

Mare de Déu dels Consellers, al tremp, 1445, Lluís Dalmau, Museu Nacional d'Art de Catalunya.

POSA'T A PROVA

Part central del retaule dels Sants Abdó i Senent, 1475, Jaume Huguet

Retablo de los Gozos de Santa María, 1455, Jorge Inglés, Museo del Prado.

POSA'T A PROVA 2

Enterrament de Jesús, oli de 1460-63, Rogier van der Weyden

Mare de Déu de la Llet de Bartolomé Bermejo, s. XV, Museu de Belles Arts de València.

Bon Nadal!

Part central del Tríptic de Santa Columba, oli, 1455, Roger van der Weyden, Alte Pinakothek, Munich