tema 1 - embriologia

Sílvia Gallego Sánchez. Tema 1: embriología. Rosa Miró.

1

EMBRIOLOGIA GENERAL. Durant el període prenatal diferenciem 3 etapes: l’etapa de preimplantació, l’etapa embrionària i l’etapa fetal L’etapa de preimplantació va des de la fecundació fins la primera setmana. El fet més important d’aquesta primera setmana és la segmentació o divisió cel·lular. Durant aquesta etapa parlem de zigot, mòrula o de blastocist. L’etapa embrionària va des de la segona a la vuitena setmana de gestació. Es caracteritza per la formació d’òrgans interns (organogènesis). A partir de la segona setmana, no abans, es parla d’embrió. L’etapa fetal va a partir de la novena setmana. És un període en que l’embrió creix enormement i madura perquè s’acaben de formar els òrgans que s’havien començat a formar. A aquesta època podem parlar de fetus.

1. Primera setmana de gestació.

Abans de la fecundació ha de tenir lloc la gametogènesis i la capacitació de l’espermatozou. La gametogènesi consisteix en un procés de meiosis i citodiferenciació de les cèl·lules germinals o germinatives perquè passin a ser cèl·lules madures. La capacitació de l’espermatozou és el procés pel qual l’espermatozou secreta uns enzims necessaris per penetrar dins l’oòcit. La fecundació té lloc a nivell de la trompa de Falopi, concretament a nivell l’ampolla. Després de la fecundació l’oòcit fecundat es divideix en dues cells formant així el zigot. Posteriorment va viatjant per la trompa de Falopi passant de dos a quatre, a vuit i a setze cèl·lules. Quan arriba al nombre de 16 cèl·lules deixa de dir-se zigot i passa a dir-se mòrula perquè en aquest moment les cèl·lules estan molt compactades i tenen forma de mora. Aquesta formació de mòrula es dóna al tercer dia després de la fecundació. La mòrula es segueix dividint i les cèl·lules es van compactant. Arriba un moment en que es deixen de compactar i és llavors quan entra líquid a l’interior del conjunt de cèl·lules. Passa a denominar-se blastocist i el lloc on entra el líquid s’anomena cavitat blastocística. Totes les cèl·lules es situen a un extrem i es formen dues masses cel·lulars: la massa cel·lular interna que forma l’embrioblast i donarà lloc a l’embrió i la massa cel·lular externa que forma el trofoblast i que donarà lloc a la placenta. Aquestes estructures van viatjant des de l’extrem de la trompa fins a la cavitat uterina per la contracció de la musculatura llisa i els cilis de la trompa. Al cinquè dia arriben a la cavitat uterina.


2

Al sisè dia té lloc la implantació i és el moment en que el blastocist s’adhereix a la paret uterina pel trofoblast gràcies als enzims secretats per aquest.

Correlacions clíniques. Les correlacions clíniques o patologies que podem trobar a causa d’errors durant aquesta primera setmana són a nivell d’implantació o per segmentació anòmala.


3

Si té lloc una segmentació anòmala es produeix l’avortament. A la majoria de casos no es forma l’embrioblast ni el trofoblast. Aquests casos són causats sobretot per defectes cromosòmics o genètics. Les patologies que podem trobar per una implantació errònia són els embarassos ectòpics, on la implantació no es dóna a la cavitat uterina. El lloc més freqüent sol ser la trompa de Falopi perquè el blastocist no arriba a l’úter i es queda a la trompa de Falopi. A nivell de la trompa hi ha una hemorràgia interna al 1,5 - 2 mesos i es dóna l’avortament. L’hemorràgia es produeix perquè el blastocist comença a créixer a la trompa i la paret es disten fins a un punt que arriba a trencar-se i aquesta és la causa de que hi hagi una hemorràgia. També es pot donar una implantació a l’úter però a altre nivell del que pertocaria. Aquests embarassos són viables però poden produir problemes al part o durant la gestació.

2. Segona setmana de gestació.

Durant aquesta setmana es produeix la formació de la circulació útero – placentària i del disc embrionari bilaminar. L’embrió s’implanta completament, a primera setmana va començar la implantació com a blastocist i l’acaba com a embrió. Durant aquesta setmana el trofoblast es diferenciarà en citotrofoblast i en sincitiotrofoblast, secretarà uns enzims que erosionaran la paret uterina i farà que l’embrió vagi penetrant dins d’aquesta paret. A mida que va erosionant la paret uterina es van incorporant els vasos i capil·lars de la paret uterina i es va formant la placenta, que està plena de sang.

La massa cel·lular externa es diferència i la massa cel·lular interna (embrioblast) comença a dividir-se formant dues capes: l’epiblast i l’hipoblast; i dues cavitats tapissades de cèl·lules que provenen de l’epiblast i de l’hipoblast: la cavitat àmnica i la vitel·lina. L’àmnica està tapissada i relacionada amb epiblast i la vitel·lina amb l’hipoblast.

Correlacions clíniques.

Pot ocórrer que es formi el trofoblast però no l’embrioblast, en aquest cas es produeix la formació de la mola hidatiforme on a alguns casos s’observen algunes estructures com cabells o dents formades. Poden generar tumors benignes o malignes.


4

En la formació del sincitiotrofoblast es poden donar la formació de quists que durant la gestació degenerin. Aquests estan plens de sang i produeixen una hemorràgia interna de la dona a causa del seu trencament, llavors té lloc l’avortament. Aquest procés rep el nom de degeneració quística de les vellositats coriòniques.

3. Tercera setmana de gestació. Durant aquesta setmana l’embrió passa de ser bilaminar com a la segona setmana que estava format d’hipoblast i epiblast; i passa a ser trilaminar i estar format per ectoderme, mesoderme i endoderme.

Al disc embrionari bilaminar apareix la línia primitiva que acaba en node de Hensen. Les cèl·lules epiblàstiques que es troben al voltant de la línia primitiva proliferen i migren cap a la línia primitiva substituint les cèl·lules de l’hipoblast i formant l’endoderm. Es dóna una segona migració les cèl·lules de l’epiblast que van per la línia primitiva i es situen entre les dues capes produint la formació d’una nova capa anomenada mesoderme. L’epiblast també canvia i es denomina ectoderme. El canvi de dues a tres capes no es dóna de forma simultània sinó que trobem alguns llocs amb dues capes i altres amb tres capes.

El fenomen de passar de dues (epiblast i hipoblast) a tres capes (ectoderme, mesoderme i endoderme) rep el nom de gastrulació. De l’ectoderme derivarà el sistema nerviós i la pell, del mesoderme derivarà l’aparell locomotor, circulatori i urogenital i de l’endoderme derivarà l’aparell digestiu i el respiratori.


5

Les cèl·lules de l’epiblast migren i penetren a través de la línia primitiva per després arribar al seu destí final. Les cèl·lules que entren per les regions cranials del nòdul es converteixen en la placa precordal i la notocorda. Les cèl·lules prenotocondrals migren per la línia primitiva, s’intercalen en l’hipoblast de tal manera que la línia mitja queda formada per dos capes que constitueixen la placa notocordal. A mesura que les cèl·lules de l’hipoblast són reemplaçades per les de l’endoderme, les cèl·lules de la placa notocordal proliferen i se separen de l’endoderme formant la notocorda definitiva que quedarà situada entre el mesoderme intraembrionari i extraembrionari. Les cèl·lules que migren als marges laterals del nòdul i les que procedeixen de l’extrem cranial de la línia primitiva formen el mesoderme paraxial o somita. Les cèl·lules que migren a través de la regió mitja de la línia primitiva formen el mesoderme de la placa lateral. Les cèl·lules que migren a través de la regió més caudal de la línia primitiva contribueixen a la formació del mesoderme extraembrionari. Per això trobem que l’esplancnopleura està relacionada amb l’endoderme i la somatopleura està relacionada amb l’ectoderme.

Correlacions clíniques. Si no es forma suficient mesoderme a la part inferior trobem la disgenèsia caudal o sirenomèlia, en que els nens neixen amb mal formacions de l’aparell locomotor a nivell de les extremitats inferiors i presenten anomalies a l’aparell urogenital que poden anar des de l’agenèsia renal perquè no es formin ronyons fins a l’anus imperforat perquè aquest pertany a la cloaca i no es formi correctament.

4. Quarta setmana de gestació. Fins la quarta setmana l’embrió era pla i se’l deia disc, en tenir les tres capes formades comença la flexió de l’embrió, una flexió transversal i longitudinal. La flexió transversal consisteix en que l’ectoderme només estava a la superfície dorsal i després de la quarta setmana aquesta capa la trobem a tot l’embrió, arribant també a la capa ventral.

La flexió longitudinal fa que la cavitat àmnica es faci cada vegada més gran de tal manera que acabarà rodejant completament al fetus i que de la cavitat


6

vitel·lina només quedi un vestigi: el conducte onfalomesentèric que formarà el conducte vitel·lí o umbilical.


A partir de la quarta setmana fins la vuitena setmana es formen els òrgans, per tant qualsevol malformació durant aquesta etapa afectarà als òrgans. Cada òrgan té un període de màxima susceptibilitat i si la mare per exemple té una infecció un dia concret afectarà a la formació de l’òrgan concret amb major susceptibilitat. Un error a la flexió transversal pot produir ectòpies a qualsevol òrgan. El cor es pot desplaçar fora de la cavitat toràcica perquè aquesta no s’ha tancat correctament o la bufeta pot sortir perquè l’abdomen no s’hagi acabat de formar. Els òrgans que es troben fora del seu lloc es solen trobar a la part anterior a causa d’errades el la flexió transversal. EMBRIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS. El sistema nerviós es forma a partir de l’ectoderme de manera que a la tercera setmana de gestació es veu el primer esbós del sistema nerviós però no serà fins la sisena setmana que es formen les estructures bàsiques del sistema nerviós. En línies generals, en el primer trimestre de gestació es formaran les estructures o les parts del sistema nerviós. Al segon trimestre començarà la proliferació i migració neuronal: la proliferació provocarà la formació les cèl·lules pròpies del teixit (neurones i neuroglia) i la migració farà que aquestes es dirigeixin on als seus llocs respectius. El tercer trimestre es caracteritza per la maduració i formació de les sinapsis neuronals. Aquestes es continuaran formant durant l’etapa postnatal. El sistema nerviós es forma embriològicament de forma complexa perquè afecten molts factors. Per altra banda, hi ha pocs nens amb malformacions ja que el 75% dels fetus amb malformacions del sistema nerviós moren i del 25% que arriben a néixer moren el 45% abans del primer any, només sobreviuen aquells que presenten problemes més lleus.


7

Cap al final de la tercera setmana comença la formació del sistema nerviós i serà sobretot a la quarta setmana quan es començarà a detectar l’esbós d’aquest. Neurulació primària. Les cèl·lules ectodèrmiques situades per davant del node de Hensen i induïdes per la notocorda, les que estan a sobre d’ella, canvien les seves propietats i passen de ser cèl·lules planes a ser cilíndriques. Aquest és el primer esbós de sistema nerviós que trobem. Aquestes són les cèl·lules neuroectodèrmiques o neuroepitel·lials que formaran la placa neural.

Al llarg de la quarta setmana de gestació aquesta placa neural es va invaginant i formant el solc o canal neural. Apareixen entre el neuroectoderme i l’ectoderme unes cèl·lules diferenciades que són les cèl·lules de la cresta neural que formaran també estructures del sistema nerviós com per exemple els ganglis raquidis. A mida que passen els dies aquest solc s’invagina cada vegada més fins que els seus extrems s’ajunten i formen el tub neural. A aquest moment l’ectoderme es torna a reconstituir.

Aquesta formació de tub, el tancament del solc neural, no té lloc en tot l’embrió a la vegada sinó que comença a la part mitjana de l’embrió i després es tanca cap a dalt i cap a baix.

A la part cefàlica i caudal queden uns forats que són els darrers en tancar-se, aquests es diuen neuropors: l’anterior a nivell cranial es tanca el dia 25 i el posterior, a nivell caudal, es tanca el dia 27.


8

Aquesta neurulació, aquesta forma de tub neural, es forma a tot el cos fins a nivell lumbar i s’anomena neurulació primària. Aquests tipus de neurulació consta té les etapes de placa neural, canal o solc neural i tub neural. Aquestes formacions es donen a la tercera setmana i provenen de l’ectoderme. La neurulació primària es dóna a la majoria del cos des del cap fins la medul·la lumbar.

Correlacions clíniques. A aquest nivell podem trobar casos d’anencefàlia a causa d’una malformació del tub neural a nivell del crani i si es produeix a nivell del tronc trobarem l’espina bífida. El neuroectoderme a nivell del cap interacciona amb el mesoderme que formarà els ossos del cap i a nivell del tronc la columna cerebral. Als casos d’anencefàlia hi ha malformacions dels ossos de cap. Quan es dóna al tronc hi ha malformacions a l’arc posterior de les vèrtebres de manera que la columna queda oberta. Neurulació secundària. La neurulació secundària es caracteritza perquè deriva del mesoderme. Es comença a formar a partir de la tercera setmana de gestació una estructura coneguda com l’eminència caudal. La part que es forma per neurulació secundària és la part situada caudalment al neuropor posterior, la part sacrococcígia de la medul·la espinal. Immediatament per sota del neuropor posterior comença a condensar-se el mesoderme i es comença a formar l’eminència caudal. Dins d’aquesta eminència, posteriorment, es formarà una cavitat i aquesta s’unirà al tub neural per neurulació primària. En unir-se formarà la medul·la espinal lumbar i la sacrococcígia.


9

Correlacions clíniques. La mielodisplàsia apareix per una malformació a causa d’un error en la neurulació secundària. Es dóna a nivell sacrococcigi i com a resultat apareix incontinència d’esfínters o problemes a la deambulació per problemes en la formació de la musculatura inferior.

FORMACIÓ DE L’ENCÈFAL.


10

La formació de l’encèfal es dóna per neurulació primària durant la tercera setmana. Una vegada s’ha tancat el neuropor anterior comença a dilatar-se la llum del tub neural i forma les vesícules encefàliques primàries. Aquestes es formen a la tercera i quarta setmana i són tres: el prosencèfal o cervell anterior, mesencèfal o cervell mig i el rombencèfal o cervell posterior.

En donar-se la flexió de l’embrió en sentit longitudinal i transversal comencen a aparèixer les diferents curvatures. En aquest moment trobem la curvatura cefàlica o mesencefàlica i la curvatura cervical. Aquesta darrera ens marcarà el límit entre cap i tronc. Cap a la cinquena setmana de gestació aquestes vesícules encefàliques primàries es divideixen i formen les vesícules encefàliques secundàries. El prosencèfal es divideix en telencèfal i diencèfal. El mesencèfal no es divideix i rep el mateix nom. El rombencèfal es divideix en metencèfal i mielencèfal. A més a més apareixen noves curvatures a nivell cefàlic: apareix la telencefàlica, la cefàlica es queda igual, apareix també la pontina i continua la cervical.


11

Al segon mes el tub neural té una gran llum i les parets estan formades per una copa molt fina anomenada neuroectoderm. Aproximadament al segon trimestre (quart mes), la paret cefàlica es va cada vegada fent més gruixuda perquè hi ha una proliferació neuronal i la llum va fent-se més petita fins que a la vida postnatal de la llum del tub neural només ens queden els ventricles cerebrals. De manera que tenim a nivell del telencèfal els ventricles laterals que són el I i II ventricle. A nivell de diencèfal trobem el III ventricle. A nivell del mesencèfal trobem l’aqüeducte cerebral aj que la llum del tub neural s’ha reduït tant que només ha quedat aquesta petita llum. A nivell del metencèfal i mielencèfal trobem el IV ventricle, aquests dos comparteixen llum. Evolució de les vesícules. Prosencèfal. El prosencèfal es subdivideix en telencèfal i diencèfal. El telencèfal és la subdivisió del prosencèfal que apareix al segon mes de gestació i del qual derivaran els hemisferis cerebrals. Els hemisferis cerebrals apareixen com dues evaginacions laterals a nivell del prosencèfal. Al principi tenen la superfície llisa i fins al tercer trimestre de la gestació no es formen, per multiplicació neuronal, les circumvolucions cerebrals. El diencèfal és l’altra subdivisió del prosencèfal i a partir d’ell es formarà el la copa i el tall òptic, d’hipotàlem, l’epífisi i part de la glàndula hipofisària. Diem part perquè en quant a l’embriologia de la glàndula hipofisària trobem un doble origen: per una banda deriva del neuroectoderm situat en el terra del diencèfal i per altra banda de l’ectoderme del sostre de l’estomodeu. Del terra del diencèfal comença a créixer una evaginació cap a baix i al mateix temps del sostre de l’estomodeu una evaginació que creix cap a dalt. Aquesta forma la bossa de Rathke, que perdrà contacte amb l’ectoderme de l’estomodeu i s’unirà a l’evaginació que prové del diencèfal formant així la glàndula hipofisària. La part derivada de la bossa de Rathke formarà l’adenohipòfisi i la part que prové del diencèfal formarà la neurohipòfisi. Cada una d’aquestes parts fabricarà hormones diferents.


12

Correlacions clíniques. Si no es forma telencèfal es quedarà en fase de prosencèfal, aquest procés rep el nom d’holoprosencefàlia i és inviable perquè és molt greu. En aquest cas trobem un còrtex o parets molt primes i una única cavitat molt gran. El cas d’error a nivell de la formació del diencèfal podem trobar les hipòfisis faríngies que és formen quan persisteixen petites parts de la bossa de Rathke unides al pedicle, com aquest teixit pot secretar hormones les hipòfisis faríngies podran secretar a llocs on no hi pertoquen. També podem trobar casos de craneofaringiomes que són tumoracions que apareixen de les restes de la bossa de Rathke. Mesencèfal. El mesencèfal no es subdivideix i durant molt de temps de la gestació es conserva com una vesícula única amb les parets fines i la cavitat molt gran. La cavitat anirà fent-se cada vegada més petita i quedarà finalment com un conducte anomenat aqüeducte cerebral. Donarà lloc a estructures dels peduncles cerebrals i als col·licles anterior i posterior. Rombencèfal. Del cervell posterior o rombencèfal derivarà el metencèfal i el mielencèfal. El metencèfal donarà lloc a la protuberància i al cerebel. El mielencèfal donarà lloc al bulb raquidi o medul·la oblongada. Quan parlem de tronc encefàlic ens referim al mesencèfal, la protuberància i al bulb raquidi, aquest es comportarà diferent a la resta. A nivell de tronc encefàlic el tub neural es diferència en una part dorsal que rep el nom de placa alar i que té informació sensitiva. La part ventral rep el nom de placa basal i té significat motor, per tant tots els tractes de fibres i les cèl·lules d’aquesta part tindran ordres motores.


13

A nivell del cervell posterior tenim una gran cavitat que comparteix el metencèfal i el mielencèfal que és el IV ventricle. A aquest nivell i per la presència del IV ventricle la placa alar fa una rotació lateral de manera que el tub neural s’obre com si fos un llibre. Això fa que el sostre del IV ventricle sigui molt prim i el terra d’aquest estigui distribuït de manera que a la part medial trobarem la placa basal (cèl·lules amb informació motora) i a la part lateral trobarem la placa alar (cèl·lules amb informació sensitiva).

Aquest terra estarà format a la part superior pel metencèfal i la inferior al mielencèfal. Al llarg de tot el tronc (mesencèfal, protuberància i bulb) les plaques basal i medial es situen formant columnes cel·lulars situades en sentit cranio-caudal. Les més medials seran motores i les cèl·lules de cada columna tindran el mateix component funcional. A mida que van passant els dies de gestació aquestes columnes es fragmentaran i formaran els nuclis. Cada nucli situat a la mateixa columna tindrà el mateix significat funcional.


14

En quant a l’embriologia de la medul·la espinal trobem que a nivell del tronc el tub neural començarà a diferenciar-se en diferents capes que s’anomenen d’externa a interna: capa marginal, capa corpuscular i la capa ependimària. La capa corpuscular és la intermèdia i en ella trobem la capa alar i la basal. A nivell de la medul·la la capa marginal formarà la substància blanca i la corpuscular la gris. La placa alar formarà les banyes posteriors (sensitives) i la placa basal les banyes anteriors (motores). La capa ependimària rodeja al conducte ependimari. A nivell medul·lar la llum del tub neural es torna molt petita i continuem veient la capa marginal.

Relacions entre la medul·la espinal i la columna vertebral. Quan es comença a formar la columna vertebral, la medul·la espinal ocupa tota la seva longitud i això continua durant tota l’època fetal fins a S5. A l’època fetal tardana la columna vertebral creix molt més ràpid que la medul·la espinal i en el moment del naixement la medul·la espinal arriba aproximadament a L3 i L4. Als nens, el creixement de la medul·la continua sent més ràpid i arriba fins a L2, finalment a un adult la medul·la la trobem fins a nivell d’L1-L2. Aquest creixement desproporcionat fa que aquestes fibres nervioses s’allarguin i formin la coa de cavall.


15

EMBRIOLOGIA DELS ÒRGANS DELS SENTITS. El placode és un engruiximent de l’ectoderme que dóna lloc a una part d’un òrgan dels sentits. Tenim la placode òptica que dóna lloc al cristal·lí (verd), la placode òtica que dóna lloc a una part de l’orella interna (blau) i la placode olfactòria (vermell) que dóna lloc a una part del nas i està relacionat amb l’olfacció.

EMBRIOLOGIA DE LA FARINGE. En quant a l’aparell branquial està format per una sèrie d’estructures que es troben a nivell del coll i que seran la futura faringe de l’embrió. Aquestes estructures apareixen al segon mes de vida i són els arcs branquials, les fenedures faríngies i les bosses faríngies. Es diuen faríngies perquè estan situades al lloc on es trobarà la futura faringe.


16

Els arcs braquials són uns engruiximents a nivell de coll que estan constituïts per ectoderme, la part interna per endoderme i la part mitja mesoderme. Hi ha sis però el V i VI no es poden veure des de l’exterior. Aquests són molt petits i es fusionen ràpidament amb el IV.

De cada arc branquial derivarà múscul, cartílag i ossos; estan innervats per un nervi diferent cadascú. Durant aquest segon mes de gestació el II arc creix molt i es situa per sobre del III i IV arc. Queda només una cavitat entre ells, el si cervical, que posteriorment desapareixerà. Les fenedures faríngies separen els arcs branquials per fora i estan entapissades d’ectoderme. De la primera fenedura deriva el conducte auditiu extern (CAE). Les bosses faríngies separen els arcs branquials per dins, també estan entapissades d’endoderme. De la primera bossa faríngia deriva la cavitat timpànica i la trompa d’Eustaqui. De l’endoderme es formarà la mucosa i de l’ectoderme la pell.


17

EMBRIOLOGIA DE L’ORELLA. L’orella té una doble funció: per una banda la percepció dels sons i per l’altra banda és l’òrgan de l’equilibri. Està formada per tres parts: l’orella externa, la mitjana i la interna.

- L’orella externa està subdividida en el pavelló auricular i el conducte auditiu extern (CAE).

- A l’orella mitjana trobem la cavitat timpànica o caixa del timpà i els ossets auriculars (martell, enclusa, estrep). Està separada de l’orella externa per la membrana timpànica o timpà. L’orella mitjana comunica amb la rinofaringe a través de la trompa d’Eustaqui.

- A l’orella interna o laberint diferenciem el laberint membranós i el laberint ossi.

Embriologia de l’orella externa. El pavelló auricular es desenvolupa a partir del primer i segon arc branquial. Aproximadament el segon mes de gestació comença a formar-se uns engruiximents que s’anomenen prominències auriculars: tres al primer i tres al segon arc. Aquestes prominències es fusionaran, s’ajuntaran i una vegada fusionades es desplaçaran cap a dalt des de la banda cervical cap a la cefàlica.


18


Si les prominències no es formen trobarem una anòtia en que no es forma el pavelló auricular, una micròtia on trobem un pavelló petit o també podem trobar apèndix auriculars que semblen berrugues. També es pot produir una implantació baixa del pavelló auricular, això sol estar relacionat amb algunes síndromes. Embriologia del CAE. El conducte auditiu extern (CAE) deriva de la primera fenedura. A partir del tercer mes les cèl·lules ectodèrmiques comencen a proliferar i formen un tap a nivell de la primera fenedura, el tap del meat. Aquest persisteix fins el setè mes de gestació en que per apoptosi es reabsorbeix i només queda una petita quantitat a la part interna que forma la part externa de la membrana timpànica. Embriologia de la membrana timpànica. La membrana timpànica presenta tres parts: una externa derivada de la primera fenedura faríngia que té característiques semblants a les de la pell, una mitja que està formada per teixit connectiu i una part interna derivada de la primera bossa faríngia.


19

Embriologia de l’orella mitjana. Els ossets que formen l’orella mitjana derivaran del I i II arcs branquials, de manera que del I arc derivarà el martell i l’enclusa i del II l’estrep. Cap a la segona meitat de la vida fetal comencen a aparèixer unes condensacions als arcs branquials que seran el primer esbós dels ossets auriculars. Cap al vuitè mes de gestació aquests ossets auriculars estan situats dins d’un mesènquima que desapareix i llavors es trobaran dins d’una cavitat. Aquesta s’unirà a la cavitat timpànica primitiva derivada de la primera bossa faríngia formant totes dues cavitats la cavitat timpànica definitiva o caixa del timpà. La cavitat timpànica primitiva deriva de la part més lateral de la primera bossa faríngia mentre que de la part medial de la primera bossa deriva la trompa d’Eustaqui.

Embriologia de l’orella interna. L’orella interna és la primera en formar-se.


20

El laberint membranós es forma d’un engruiximent de l’ectoderme que es troba aproximadament a nivell de tub neural a nivell del rombencèfal. Aquest engruiximent es coneix amb el nom de placode òtica. Aquest placode es comença a invaginar i forma la vesícula òtica o otocist. Aquesta vesícula es diferencia ràpidament en dues parts: la part ventral que donarà lloc al sàcul del qual derivarà el cargol o la còclea, i la part ventral que donarà lloc a l’útricle del qual derivaran els conductes semicirculars i el conducte endolimfàtic.

El laberint ossi es forma durant la sisena setmana de gestació. El mesoderme que rodeja l’otocist o vesícula òtica comença a condensar-se i a proliferar i forma una matriu cartilaginosa que la rodeja i que té la mateixa morfologia que el laberint membranós que s’està formant. Al final del període fetal es transforma en laberint ossi que està situat dins el penyal del temporal. EMBRIOLOGIA DE L’ULL. L’ull presenta tres capes: l’externa formada per la còrnia i l’escleròtica; la mitjana formada per la coroides, el cos ciliar i l’iris; i l’interna formada per la retina que és on els axons s’ajunten i formen el nervi òptic que portarà la informació al cervell. El cos vitri és la substància gelatinosa que serveix per mantenir la retina en el seu lloc i la morfologia de l’ull.

Correlacions clíniques. Si hi ha una alteració al cos vitri es pot produir un despreniment de retina. Llavors trobem que el cos vitri s’ha convertit en una substància gelatinosa amb sang.


21

L’ull deriva de tres estructures: neuroderme, ectoderme i mesoderme. El neuroderme formarà la retina, el nervi òptic i part de l’iris. L’ectoderme donarà el cristal·lí, les parpelles i l’epitel·li anterior de la còrnia no derivarà directament d’ell però es formarà per un engruiximent de la placode òptica. El mesoderme formarà l’epiteli posterior de la còrnia, l’escleròtica, la coroides i part de l’iris. Neuroectoderme. El neuroectoderme està situat a nivell del diencèfal. Comença a evaginar-se i forma les vesícules òptiques. Aquestes vesícules òptiques a l part mitja, no la part medial, es començ a invaginar i forma cúpules òptiques, amb forma de copa. Aquestes cúpules òptiques s’invaginaran cada vegada més. Trobem tres parts: la part interna i l’externa es fusionen i formen la retina, al mig trobem un espai intermig que desapareixerà posteriorment. La llum del diencèfal comunica primer amb les vesícules òptiques i després amb les cúpules òptiques a través dels pedicles òptics. Els pedicles òptics no són un tub tancat sinó que tenen una obertura a la part ventral que coneixem amb el nom de fissura coroïdal, situada a la part ventral del pedicle òptic. Per aquesta fissura passaran els vasos hialoidals que formaran una xarxa. Entremig d’aquesta xarxa hi ha els espais intersticials que estan ocupats per un gel. Aquesta substància gelatinosa és la que ens formarà el cos vitri.


22

Aquests vasos hialoidals desapareixeran al llarg de la gestació i només quedarà l’artèria hialoidal que és la que formarà l’artèria central de la retina que es troba just al mig del nervi òptic.

Ectoderme. L’ectoderme començarà a engruixir-se i formarà la placode òptica. Aquesta placode òptica començarà a invaginar-se a mida que la vesícula òptica s’invagini per formar la cúpula. Això és perquè la cúpula òptica i la vesícula òptica secreten unes substàncies que fan que l’ectoderme les segueixi, induint a la placode a invaginar-se. Al final perd el contacte amb l’ectoderm i formarà el cristal·lí. El cristal·lí presenta tres capes: una paret anterior, una paret posterior i la vesícula del cristal·lí. Les fibres de la paret posterior s’anomenen fibres llargues o primàries. Aquestes fibres comencen a créixer cap endavant, contacten amb la paret anterior i fan desaparèixer la vesícula del cristal·lí. De manera que aquestes fibres formaran el nucli del cristal·lí. Les fibres de la paret anterior, fibres curtes o secundàries, comencen a créixer al voltant del nucli. Aquestes formaran la capa externa.

Correlacions clíniques. Si la capa externa es torna opaca trobarem casos de cataractes.


23

Una vegada s’ha format la placode, l’ectoderme que queda per davant es forma de nou formant l’epiteli anterior de la còrnia i les parpelles. Les parpelles es formaran aproximadament a la sisena setmana com uns vels cranials i caudals per davant de la còrnia que posteriorment es fusionaran. No serà fins al sisè mes de gestació que les parpelles en formació se separen i el fetus pot obrir els ulls. Mesoderme. El mesoderme és el teixit situat al voltant de la cúpula òptica i és diferencia en dues parts: una interna i una externa. La interna donarà lloc a la coroides i a part de l’iris. La externa donarà lloc a l’epiteli posterior de la còrnia i a l’escleròtica.


24

tema 1 - embriologia

Documents