Barcelona estrenala xarxa d’autobusosdel segle XXI

punt de partIda El proper dilluns entren en servei les primeres cinc línies d’una xarxa que n’ha de tenir vint-i-vuit

eFICÀCIaEl nou sistema, amb línies verticals, horitzontals i en diagonal, guanya en velocitat, eficàcia, comoditat i sostenibilitat

COL·LeCtIuL’Ajuntament aposta pel transport públic col·lectiu per millorar la mobilitat i reduir l’impacte de la circulació de vehicles a la ciutat

l’avinguda Diagonal) i puguin carregar i descarregar passatge simultàniament.

Tecnologia a les paradesL’altre tret fonamental de la nova xarxa és la informació de servei als usuaris, a les parades i dins dels vehicles. S’equipen el mà-xim nombre de parades amb pantalles d’informació dinàmica que donen el temps de pas i avi-sos de servei, el que permet al ciutadà planificar els recorreguts.

Una altra innovació en el mo-biliari urbà és la instal·lació de màquines distribuïdores de títols integrats en quatre pa-rades: Prat de la Riba, Plaça Es-panya, Gran Via - Universitat i Gran Via - Passeig de Gràcia.

eviTar dupliciTaTsLa nova xarxa s’anirà estenent progressivament fins arribar a les 28 línies previstes (vuit d’ho-ritzontals, 17 de verticals i tres de diagonals), que conviuran amb les actuals excepte quan hi hagi duplicitat de trajectes. En qualsevol cas, es mantindrà la totalitat de les línies de Bus del Barri i de les altres línies de Transports Metropolitans de Bar-celona (TMB) que presten servei de proximitat als barris i munici-pis metropolitans.

La segona fase d’implantació de la nova xarxa es preveu que es durà a terme la primavera del 2013, amb quatre noves línies, i la tercera començarà a la tardor del mateix any, amb quatre línies més. El calendari dels altres 15 itineraris es decidirà una vegada s’hagi avaluat aquesta experièn-cia inicial que comença dilluns.

vorable al bus (macroregulació), i les microregulacions d’encreua-ments perquè els semàfors allar-guin la fase verda o escurcin la vermella en detectar que un bus s’aproxima.

Els autobusos també passen a tenir girs exclusius semaforit-zats; nous trams de carril bus i doble carril bus per afavorir els autobusos de les noves línies respecte del trànsit privat i res-pecte d’altres transports públics, i parades dobles en punts es-tratègics perquè dos autobusos parin al mateix temps (com les que ja hi ha en funcionament a

LA XARXA D’AUTOBUSOS DEL SEGLE XXI LA XARXA D’AUTOBUSOS DEL SEGLE XXI

Barcelona en marxa

OPINIÓ: Xavier Trias, alcalde de Barcelona

l ’1 d’octubre es posaran en marxa les cinc pri-meres línies de la nova xarxa d’autobusos de

Barcelona. Una xarxa que s’ani-rà desplegant paulatinament i que suposarà, quan estigui ple-nament en funcionament amb les 28 noves línies planejades, el major pas endavant fet mai a la nostra ciutat en matèria de transport públic en superfície.

Estem davant d’una iniciativa de gran transcendència que canviarà la manera en què ens movem per la ciutat. Que posa-rà la nostra xarxa d’autobús a l’alçada del segle XXI i que ofe-rirà un millor servei a les perso-nes, molt més racional, modern, eficient, fàcil d’usar i còmode.

Estem parlant d’una nova xar-xa que apostarà per una distri-bució territorial molt més equi-tativa, que cobrirà millor tot el territori i permetrà estalviar temps en els desplaçaments. Una nova xarxa que seguirà un esquema de recorreguts molt més senzill, rectilini, prioritzant itineraris més directes que per-metran que qualsevol persona es podrà moure a qualsevol punt de la ciutat en un mateix trajecte o, com a molt, fent un únic transbordament.

Una nova xarxa d’autobusos que, sobretot, serà molt més eficient i emprarà millor els re-cursos al nostre abast. Barcelo-na compta amb una important xarxa de transport públic en su-perfície, amb 102 línies que co-breixen 904 kilòmetres del ter-ritori metropolità. Però hem de reconèixer que, malgrat la gran quantitat de recursos destinats, aquesta xarxa actualment no respon del tot a les necessitats d’una ciutat com Barcelona, ni ofereix tot el bon servei que podria oferir. En masses oca-sions ens trobem amb línies duplicades mentre que encara hi ha indrets a la ciutat que te-nen una cobertura insuficient. presTar un servei ÒpTiMLa nova xarxa vol posar fi a aquesta situació. El nostre ob-jectiu és ser rigorosos al màxim, optimitzar els processos i reor-ganitzar els recorreguts per tal de prestar un servei òptim a les persones amb els recursos ja existents. Per això s’establiran 28 noves línies (17 de verticals,

vuit d’horitzontals i tres en di-agonal) que cobriran millor tot el territori i que passaran a con-viure amb algunes de les línies ja existents i els busos de barri.

A més, per primera vegada a Barcelona s’aplicaran mesu-res integrals (com nous trams de carril bus i doble carril bus, plans semafòrics adaptats i pa-rades dobles) per afavorir la circulació dels autobusos, fet que permetrà aconseguir dos objectius molt importants: s’in-crementarà substancialment el nombre de persones que tin-dran una parada d’autobús a menys de 300 metres de casa seva i, en segon lloc, s’augmen-tarà la freqüència de pas.

MÉs inForMaciÓ a l’aBasTCal posar de relleu, a més, l’es-forç més que considerable que es durà a terme per tal que les persones tinguin més informa-ció al seu abast i fer així que la nova xarxa d’autobús sigui el més fàcil i còmoda d’emprar possible. Per això, al voltant de 106 parades estaran equipa-des amb pantalles d’informació sobre el temps d’arribada i al-gunes parades de més afluèn-cia (com les de plaça Espanya) tindran fins i tot pantalles tàc-tils per planificar els viatges.

La sostenibilitat ambiental i, sobretot, l’accessibilitat del servei, són dos factors on tam-bé s’ha posat una cura especial. Amb la millora de la velocitat

comercial, i la posada en funci-onament en un futur proper de nous autobusos equipats amb noves tecnologies, aconsegui-rem que Barcelona es consolidi com la ciutat europea amb la xarxa de bus més respectuosa amb el medi ambient.

Tot això és fer més amb els recursos ja existents. És apos-tar pel rigor en la gestió i per l’excel·lència en els serveis públics. Sóc molt conscient que, en moments de greu cri-si econòmica, hem de ser més curosos i responsables que mai amb els recursos públics. Però també sóc molt conscient que moltes vegades no cal una in-versió desorbitada per tal de millorar un servei bàsic. Només cal fixar bé les prioritats i aline-ar els recursos amb les necessi-tats per oferir un millor servei a les persones.

Això és el que hem aconse-guit amb aquesta nova xarxa d’autobusos que començarem a posar en marxa en un parell de dies i que anirem desple-gant durant els propers anys.

mEDI AmbIEntBarcelona és la ciutat europea amb la xarxa de bus més sensible amb l’entorn

Dilluns entren en funcionament les cinc primeres línies de les vint-i-vuit de què constarà la nova xarxa quan estigui totalment desplegada. Amb aquests canvis, que afavoreixen el transport públic sobre el privat, els usuaris guanyen en rapidesa i en millor connectivitat

a partir d’aquest dilluns, 1 d’octubre, els bar-celonins ja es podran desplaçar amb les cinc

primeres línies de la nova xar-xa d’autobús. Els nous itineraris –dos d’horitzontals (H6 i H12), dos de verticals (V7 i V21) i un de diagonal (D20)–, sumen gaire-bé 90 quilòmetres de recorregut i connecten la ciutat de manera rectilínia afavorint la velocitat i la regularitat dels autobusos.

La nova graella s’ha dissenyat de forma lògica i entenedora, pensant en la comoditat i facilitat d’ús de l’usuari. Alhora, el nou sis-tema suposa un estalvi energètic, la reducció d’emissions de gasos i sorolls i, en general, potencia el transport públic i comportarà una despesa inferior en temps i di-ners per a la ciutat i els ciutadans.

els cinc nous eiXosEls cinc nous itineraris són: dos eixos horitzontals –Gran Via de les Corts Catalanes (Gornal-Be-sòs/Verneda), que substituirà la línia 56, i ronda del Mig (Zona Uni-

la ciutat inaugura una xarxad’autobús més ràpida i eficaç

GEMMA MARTí versitària-Fabra i Puig), que farà el trajecte del 74–; dos de verticals –Sants-Sarrià (plaça Espanya-Sarrià), que substituirà la 30, i Marina-túnel de la Rovira (passeig Marítim-Montbau), que passa a fer el servei que fins ara realitza el bus 10–; i un de diagonal –Paral·-lel-Sants (passeig Marítim-Torre Melina), que substitueix el tronc comú de les línies 57 i 157–.

MÉs Freqüència de pasAmb les noves línies els usuaris guanyaran temps perquè el siste-ma ortogonal (de creuaments en angle recte) permet augmentar la freqüència de pas i la velocitat. Es passarà d’una freqüència de pas mitjana de 12,3 minuts de set del matí a nou del vespre a una d’entre 5 i 8 minuts en la matei-xa franja. Respecte de les actuals, que seran substituïdes o recon-vertides, les noves línies millora-ran entre un 10% i un 15% les freqüències de pas i la velocitat comercial, aportaran més regula-ritat i fiabilitat, gràcies als nous traçats rectilinis, un lleu distanci-ament entre parades i les mesu-res de prioritat a la via pública.

parades a prop de casaEstà previst que els nous ei-xos transportin entre tots cinc 70.000 persones cada dia, gai-rebé el 10% del passatge ac-tual de la xarxa (188 milions de validacions anuals). D’altra banda, s’estima que 1.870.000 ciutadans tindran un autobús a menys de 300 metres de la seva llar, el que representa 30.000 persones més que amb l’actual model. A més, amb l’entrada en servei del nou sistema el 50% dels barcelonins podran accedir a qualsevol punt del municipi en menys de 40 minuts (a diferèn-cia del 15% actual).

MÉs conneXionsEls intercanviadors són un dels elements clau de la nova xarxa. Aquests permeten la connexió

entre les diferents línies de bus i amb la resta del transport pú-blic. Per aquest motiu, les para-des s’han situat en els millors emplaçaments possibles per escurçar els transbordaments i s’ha incrementat la informació i la senyalització.

A partir d’ara, el 89% de les estacions de metro tenen, com a mínim, una parada de bus a menys de 200 metres, i la dis-tància mitjana es de 86 metres.

La nova xarxa, que provocarà menys contaminació, utilitzarà la mateixa flota d’autobusos actual, tot i que el 2013 arribaran tres busos híbrids de 24 metres de

llargada i d’estètica semblant a la d’un tramvia.

XarXa inTel·ligenTLa nova graella compta per pri-mera vegada amb recursos tec-nològics i infraestructurals propis d’una ciutat intel·ligent (Smart-city) aplicats als autobusos, fet que permetrà augmentar les se-ves prestacions, reduir els efectes de la congestió sobre el servei, protegir el medi ambient i millo-rar la satisfacció dels usuaris.

Entre les mesures que perme-tran una major eficiència i un estalvi de temps destaquen els plans semafòrics d’ona verda fa-

UNA NOVA IMATGE DE MARCA

les línies de la nova xarxa d’autobusos de la ciutat es distingeixen per la seva denominació i color: les verticals són verdes, es denominen amb la lletra v i un núme-ro senar; les horitzontals són de color blau, porten la lletra H i un número

102línies

844vehicles en hora punta

904 km longitud de la xarxa

11 Municipis

2.602 parades

250-300 m distància entre parades

11,3 km/h velocitat mitjana en hora punta

l’esquema bàsic de la nova xarxa és una graella de 28 línies d’altes prestacions, 17 de les quals seran verticals, vuit horitzontals i tres més diagonals. aquesta retícula conviurà amb les línies actuals, excepte en aquells casos en què es dupliquin trajectes i calgui reestructurar-les. L’escenari final de la nova xarxa de bus de la ciutat cons-tarà dels següents serveis: 17 línies verticals (mar-muntanya) Vuit línies horitzontals (Llobregat-besòs) tres línies diagonals Les línies interurbanes El bus del barri i les altres línies de proximitat Línies urbanes que no se superposin a les noves línies

parell, i les radials són liles i duen la lletra d i un múltiple de 10.en conjunt, s’identi-fiquen a partir d’una marca pròpia, construïda amb la lletra B amb ma-júscula dins d’un cercle vermell, i tallada en sentit vertical.

EFICIÈnCIALa ciutat transforma l’actual xarxa de bus per fer-la més entenedora i eficient

mILLOR SERVEIEls autobusos tindran una major freqüència de pas i seran més ràpids

el Bus en XiFres

11,9 km/h velocitat mitjana diària

12,3 minuts interval mitjà dia feiner

4 cotxeres

181,7 milions validacions 2011

7,57 valoració usuaris (ISC novembre 2011)

6,8valoració ciutadans (Enquesta serveis municipals 2011)

coM se les reconeiXerà

la XarXa del segle XXi

les 28 línies de la nova XarXa de Bus de la ciuTaT

les cinc priMeres línies que enTren en FuncionaMenT

a parTir de dilluns, aquesTa És la nova Marca dels auToBusos de Barcelona

LA XARXA D’AUTOBUSOS DEL SEGLE XXI LA XARXA D’AUTOBUSOS DEL SEGLE XXI

A partir de dilluns, Transports Metropolitans de Barcelona posa en marxa dues noves línies horitzontals (H6 i H12), dues de verticals (V7 i V21) i una en diagonal (D20). Es suprimeixen les línies 74, 56, 30. I es modifiquen els recorreguts de la 50, 57 i 157

Les noves línies: dues verticals, dues horitzontals i una diagonal

La nova línia horitzontal H6 substitueix la línia 74. Circula per la calçada central de l’avinguda Diagonal, des de la Zona Universitària fins a la plaça de la Reina Maria Cristina, on gira per la Gran Via de Carles III.D’altra banda, va pel túnel de la ronda del Guinardó, passa pel punt d’intercan-vi d’Alfons X i para prop de l’hospital de Sant Pau. Com a mesura per afavorir la ra-pidesa de la línia, s’ha implantat un carril

La nova H12 –que substitueix la línia 56– recorre, amb un traçat rectilini, tota la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona i l’avinguda de la Gran Via de l’Hospitalet. Per afavorir la rapidesa dels busos, a l’eix de la Gran Via s’ha implantat doble carril bus al tram central, sentit Besòs, des del carrer de Vilamarí fins a la rambla de Ca-talunya. A més, es reserva el lateral mun-tanya per al transport públic i els veïns, entre el carrer dMarina i la plaça Espanya.

LÍNIES AFECTADES:56 Collblanc - Besòs/VernedaLa línia 56 se suprimeix perquè en gran

Eix Ronda dEL Mig Eix gRan Via dE LEs CoRts CataLanEs

H6 Zona Universitària - Fabra i Puig

H12 gornal (l’Hospitalet de Llobregat) - Besòs/Verneda

bus a Gran Via de Carles III i a la ronda del Guinardó.

LÍNIA AFECTADA:74 Zona Universitària - Fabra i PuigLa línia 74 se suprimeix perquè en gran part del recorregut se solapa amb la nova H6, de millors prestacions. El sector del carrer de les Camèlies i part de Mare de Déu de Montserrat queda cobert per la línia 32.

part del recorregut se solapa amb la nova H12, de millors prestacions. El tram en-tre Collblanc i la plaça Espanya es pot fer amb les línies D20 i 50.

50 Montjuïc - trinitat novaLa línia 50 passa a fer el trajecte entre Collblanc i Trinitat Nova. Aquest canvi elimina la necessitat de transbordament per als usuaris de la H12 que es despla-cen entre l’eix de Sants i el tram més cèn-tric de la Gran Via. El sector de Montjuïc de la 50 queda cobert per la nova línia 150, en el marc de la remodelació del transport públic a la muntanya.

Eix Paral·lEl - SantS

D2O Ernest Lluch - Pg. Marítim

La D20 substitueix el tronc comú de les línies 57 i 157, des del carrer Collblanc fins al passeig Marítim. Les línies 57 i 157 seguiran connectant Cornellà i Sant Joan Despí amb el nou intercanviador d’Ernest Lluch. A l’avinguda Paral·lel s’han implan-tat nous trams de carril bus per millorar la velocitat.

LÍNIES AFECTADES:157 Pg. Marítim - sant Joan despíFuncionarà entre Sant Joan Despí i Ernest

Lluch, passant per Sant Just Desvern i Es-plugues de Llobregat, amb intervals de freqüència millorats, de deu minuts els dies feiners (l’actual és de tretze minuts).

57 Pg. Marítim - CornellàEs convertirà en una línia interurbana, en-tre Cornellà de Llobregat i Ernest Lluch, passant per Esplugues de Llobregat, amb una millor freqüència de pas a deu minuts els dies feiners (fins ara aquesta és de ca-torze minuts).

Eix SantS - Sarrià Eix MaRina – túnEL dE La RoViRa

V7 Pl. Espanya - sarrià

La nova línia V7, que substitueix la 30, segueix un itinerari molt més directe en sentit muntanya, des del carrer Tarra-gona fins al carrer Desert de Sarrià, per l’eix que formen els carrers Nicaragua, Constança, Caravel·la la Niña, Sant Joan Bosco i Vergós.En sentit mar, fa el recorregut invers fins a la plaça Prat de la Riba, on segueix per Numància i Tarragona. El carril bus s’im-planta als carrers Nicaragua, Numància i Vergós, i també al passeig Sant Joan Bosco.

LÍNIA AFECTADA: 30 sants - sarriàLa línia 30 se suprimeix perquè en gran part del recorregut se solapa amb la nova V7, de millors prestacions. El sec-tor de Sants queda connectat amb la nova línia vertical a través de la D20, la 115 i la 50.

V21Montbau - Pg. Marítim

Substitueix la línia 10, respecte de la qual té dues petites diferències. En sen-tit muntanya, la V21 circula pel carrer Marina fins a la Travessera de Gràcia. I en sentit mar, circula pel carrer Lepant fins al carrer Diputació i el carrer Marina. Com a mesura per agilitzar la circulació de la línia s’han implantat nous trams de carril bus al carrer Marina.

LÍNIA AFECTADA: 10 Pg. Marítim - MontbauLa línia 10 se suprimeix perquè el recor-regut és pràcticament idèntic que el de la nova V21, de millors prestacions.

Prat de la Riba (on s’uneixen les línies de la ronda del Mig i Sants-Sarrià); Espanya (línies de la Gran Via, Sants-Sarrià i el Paral·lel; línies 1 i 3 de metro, FGC i autobusos metropolitans); Alfons X (línies vertical V21, ho-ritzontal H6 i línia 4 de metro); Ernest Lluch (línies 57 i 157 en

L’AutobúS A bARCELonA: dAtES CLAu

1906 Primera línia d’autobusos de La Catalana de Ómnibus, entre la plaça Catalunya i la plaça Trilla

1922 Es funda la Compañía General de Autobuses (CGA). La companyia de tramvies també crea línies d’autobús

1932 Primer reglament de parades

1938 Deixen de circular els autobusos a causa de les restriccions de guerra

1940 La companyia de tramvies absorbeix la CGA

1957-58 Municipalització del transport públic

1959 S’implanta el servei nocturn d’autobusos i troleibusos

1961 Primers autobusos de fabricació espanyola, els Pegaso-Seida

1964 L’autobús supera el tramvia en passatgers

1965 Primers Pegaso Monotral, símbol de modernització. Es decideix potenciar el metro i l’autobús en detriment del tramvia

1967 Primers autobusos articulats (18 metres)

1971 Els últims tramvies deixen de circular. S’han substituït per busos

lA XARXA D’AUTOBUSOS DEL SEGLE XXI LA XARXA D’AUTOBUSOS DEL SEGLE XXI

Venim de lluny i anem més lluny

dels vells trastos de La Catalana als vehicles híbrids de tMb: 116 anys

1974 Primer carril bus, a la Diagonal

1976 El metro supera l’autobús en passatgers

1977 Primer microbús adaptat a persones amb mobilitat reduïda

1983 Es crea la línia 74, que es convertiria en una de les més utilitzades

1992 Primers vint autobusos de plataforma baixa

1998 Primera línia de Bus del Barri

2001 Els autobusos de TMB s’afegeixen a la tarifa integrada metropolitana. Primers autobusos de gas natural comprimit

2002 Pla de millora de l’oferta

2003 Nova cotxera d’Horta

2005 Es crea el sistema iBus d’informació del temps d’arribada a la parada. Comencen els estudis per reformar la xarxa

2006 Nou pla de millora de l’oferta

2007 Tots els autobusos de TMB són de plataforma baixa i aptes per a persones amb mobilitt reduïda

2008 Primeres pantalles d’informació a l’usuari desenvolupades en el concurs de mobiliari urbà

2010 Primers autobusos híbrids

2011 Reconversió d’autobusos dièsel en híbrids, instal·lació de filtres

Sis intercanviadors començaran a funcionar durant la primera fase d’implantació de la nova xarxa. Enllaçaran les dues línies verticals, les dues horitzontals i la diagonal

L es noves línies d’autobús –juntament amb la resta del sistema de transport públic de la ciutat (metro,

tramvia, ferrocarrils...) i les altres línies metropolitanes d’autobús– conformen una xarxa que ha de permetre als usuaris accedir amb facilitat a qualsevol punt de bar-celona, siguin on siguin. Els inter-canviadors desenvoluparan un paper fonamental, ja que molts dels trajectes requereixen un canvi de línia. Per tal d’optimitzar el servei, transports Metropoli-tans de barcelona ha distribuït les parades de manera que els transbordaments més curts si-guin també els més freqüentats.

Sis intercanviadors comencen a funcionar en aquesta prime-ra fase d’implantació de la xar-xa. Enllaçaran les dues línies verticals, les dues horitzontals i la diagonal, i estan situats a

Intercanviadors, nous a la xarxa

MARC MARtÍ fonAmEntALS Els intercanviadors faciliten els viatges que requereixen canviar de línia

Parades dissenyades per acollir i no perdre’sL’usuari de la nova xarxa de bus podrà conèixer la situació del servei en temps real i planificar el viatge de manera més efici-ent gràcies a una sèrie d’avenços tecnològics. Més de cent parades compten amb pantalles d’infor-mació dinàmica, on es pot veure la previsió del temps d’arriba-da dels pròxims autobusos, així com altres avisos del servei. Les pantalles allotjades a les mar-quesines són d’alimentació elèc-trica externa, però les que estan incorporades als pals de parada de l’Àrea Metropolitana i als nous pals dissenyats per tMb funcio-nen amb energia solar.

dues parades –les d’Espanya i Gran Via-universitat– estan equipades amb pantalles tàctils de 42 polzades, mitjançant les quals l’usuari podrà obtenir in-formació en temps real i plani-ficar els recorreguts a totes les xarxes, de manera similar a com

es fa amb les aplicacions per a dispositius mòbils tMb Virtual i tMb Maps. una altra novetat és la instal·lació de màquines expe-nedores de bitllets a quatre pa-rades –Prat de la Riba, Espanya, Gran Via-universitat i Gran Via-Passeig de Gràcia–, on es podran adquirir els mateixos títols de viatge que es venen a les estaci-ons de metro.

La majoria de les parades dis-posen de marquesines de tipus Superpal·li o Foster. S’habiliten parades dobles on coincideixin diverses línies i convingui dina-mitzar el trànsit, permetent la càrrega i descàrrega de passatge de dos vehicles a la vegada. Per començar, s’instal·len quatre pa-rades dobles a la Gran Via i tres a la ronda del Mig. Als indrets on, per contra, l’amplada de la vore-ra no permeti la instal·lació de marquesines, es col·locaran pals de parada.

Vehicles més ecològics, grans i accessibles

Reduir l’impacte dels gasos con-taminants i el soroll dels vehi-cles, accentuant així els avan-tatges del transport col·lectiu. Aquest és el principal objectiu dels avenços tecnològics en ma-tèria mediambiental pels quals transports Metropolitans de bar-celona (tMb) ha vingut apostant els darrers anys, i dels quals tam-bé es beneficiarà la xarxa de bus ortogonal de barcelona.

Els vehicles de les primeres lí-nies de la nova xarxa són de tres tipus: els articulats GnC (per a

les línies de la Gran Via, la ron-da del Mig i el Paral·lel en dies festius), de 18 metres de longi-tud; els estàndards GnC (línies de Sants-Sarrià i el Paral·lel en dies laborables), de 12 metres; i els articulats dièsel (línia Marina-túnel de la Rovira), de 18 metres. Els dos primers compten amb el distintiu mediambiental EEV (ve-hicle ecològic avançat) i el tercer està equipat amb filtres d’alt ren-diment que eliminen partícules i òxids de nitrogen. tots són de plataforma baixa i fàcil accés per

a persones amb mobilitat reduï-da, i disposen d’un sistema d’in-formació a bord.

tMb, a més, preveu incorpo-rar en breu autobusos híbrids biarticulats de 24 metres de longitud a la Gran Via. Les tres primeres unitats d’aquest nou tipus d’autobús –amb estètica semblant a la d’un tramvia– seran lliurats pel fabricant el 2013. A l’Estat espanyol no hi ha encara cap bus d’aquestes dimensions destinat al trans-port regular de viatgers.

TMB Té PREVIST INCoRPoRAR AuToBuSoS HíBRIDS BIARTICuLATS DE 24 METRES A L’EIx DE LA GRAN VIA

DuES PARADES ESTAN EquIPADES AMB PANTALLES TàCTILS DE 42 PoLzADES

IDENTIFICADoR D’INTERCANVIADoR I NouS SEMàFoRS MICRoREGuLABLES

connexió amb la línia diagonal d20); Monumental (on enllacen la vertical V21 amb l’horitzontal H12 i la línia 2 de metro) i Pas-seig Marítim (línies de Marina-túnel de la Rovira i el final de la diagonal d20).

Els intercanviadors compten amb nous dispositius d’infor-mació, que garanteixen que els transbordaments es desenvo-lupin amb la major comoditat i rapidesa possible, donant a conèixer als ciutadans el millor recorregut entre les parades de les diferents línies, les previsi-ons de pas dels autobusos i al-tres circumstàncies del servei, sempre en temps real. Compten també amb mapes de la zona, que mostren –a més dels punts d’interès de l’entorn– la situa-ció de cada una de les parades i dels intercanviadors, així com el sentit del trànsit rodat dels car-rers, per tal que l’usuari pugui orientar-se millor.

EN AquEST INTERCANVIADoR, SITuAT A LA PLAÇA PRAT DE LA RIBA, CoINCIDèIxEN LES línies de la ronda del Mig i sants-sarrià; i, en el futur, la línia 9 de Metro

InfoRmACIÓdisposen de nous dispositius per conèixer l’estat del servei en temps real

a les parades prat de la riba, espanya, gran Via-uniVersitat i gran Via-passeig de gràcia hi ha Màquines expenedores de bitllets

A L’INTERCANVIADoR DE LA PLAÇA ALFoNS x CoNVERGèIxEN LES LíNIES DE LA RoNDA DEL MIG I EL TúNEL DE LA RoVIRA, I LA LíNIA 4 DE METRo

A L’INTERCANVIADoR ERNEST LLuCH ELS PASSATGERS DE LES

LíNIES 57 I 157 PoDEN ACCEDIR A LA LíNIA DIAGoNAL D20, quE

VA FINS EL PASSEIG MARíTIM

A LA PLAÇA ESPANYA ES TRoBEN LES línies de la gran Via, sants-sarrià i el paral·lel; línies 1 i 3 de Metro, ferro-CARRILS DE LA GENERALITAT I AuToBuSoS

EN EL INTERCAMBIADoR PASSEIG MARíTIM CoNFLuYEN LAS LíNEAS VERTICALES DE

Marina-túnel de la roVira con la línea DIAGoNAL D20 Y LA LíNEA 4 DEL METRo

LES PARADES DISPoSARAN DE MARquESINES DEL TIPuS SuPERPAL·LI o FoSTER

A L’INTERCANVIADoR MoNuMENTAL CoIN-CIDèIxEN LA LíNIA 2 DE METRo, LA VERTI-CAL V21, quE CoNNECTA MoNTBAu AMB EL PASSEIG MARíTIM, I L’HoRITzoNTAL H12

LA XARXA D’AUTOBUSOS DEL SEGLE XXI

P er què calia redissenyar la xarxa d’autobusos? La xarxa actual és fruit

d’un procés evolutiu en què, a mida que es genera-ven necessitats, s’afegien nous serveis d’autobús respectant els que hi havia. Això tenia de positiu que no calia canviar els hàbits dels usuaris i que, a més, s’incrementava el servei. Però arriba un moment en què el sis-tema no segueix cap lògica. Ara transformarem la xarxa perquè sigui més eficient. Serà el canvi més important que mai s’ha fet.

Línies verticals, horitzontals, diagonals… Els autobusos tam-bé han de seguir l’esquema de l’Eixample de Cerdà? Tenim uns usuaris acostumats

a utilitzar un servei que no se-gueix la trama de l’Eixample –i, per tant, l’estratègia fins avui era la de no tocar els serveis que funcionaven–, i no tota la ciutat segueix la retícula de l’Eixample.

Per dissenyar la nova xarxa, s’han tingut en compte experi-ències d’altres ciutats? Sí, però no copiem cap model.

“Algú descobrirà l’autobús gràcies a la nova xarxa”

i creiem que en això també millorarem–. Com afectarà al trànsit? Farem alguns canvis de sentit

per aconseguir que l’autobús vagi més recte en aquells punts on el canvi sigui bo per l’autobús i per al trànsit privat. Les zones amb més canvis de sentit són Sarrià i Les Corts. A més, dona-rem prioritat en els semàfors a l’autobús. I això implica fer ajustos en la capacitat del trànsit privat. En alguns trams posarem més carril bus. Així l’autobús evi-ta les cues de cotxes. És l’aposta que fa la ciutat pel transport públic. No és nou d’ara.

Com valora l’acollida de la nova xarxa entre la ciutadania? Part dels suports els tenim des

d’abans d’implantar-la. I segur

entreviStA A adrià gomiLa, dirECtor dE SErvEiS dE mobiLitat dE L’ajuntamEnt dE barCELona

La problemàtica de cada ciutat és concreta i específica. extra-polar altres casos es difícil. Hi ha el de Vitòria, però la mida de les xarxes no té res a veure: allà el canvi el van fer d’un dia per l’altre i a Barcelona preveiem fer-ho per fases, per ser capaços de gestionar-ho correctament i estar atents per fer els ajustos que calguin. Vitòria i Barcelo-na, però, coincideixen en una idea bàsica: millorar el servei al ciutadà amb els mateixos recur-sos; aconseguir que el bus vagi d’una banda a l’altra de la ciutat més de pressa. Que els mateixos autobusos passin més cops per la parada i a l’usuari li sembli que n’hi ha més.

això com s’aconsegueix? Amb un traçat més recte, una

major velocitat dels vehicles, i evitant el solapament de línies i movent els seus recursos a les línies que estem fent, per augmentar-ne la freqüència. L’usuari ha de saber quin bus ha d’agafar –i ara serà molt més fàcil saber-ho– i la freqüèn-cia de pas –l’usuari el que vol es no estar gaire a la parada,

B arcelona estrena xarxa de bus. Per què es fan aquest canvis? Quins avantatges suposaran

per als usuaris i per a la mobili-tat a la ciutat? L’actual xarxa de bus, que en

general és ben valorada pel ciutadà, té tanmateix desa-vantatges: només hi ha bones connexions entre el centre i la perifèria, té redundàncies que li originen ineficiències considera-bles, l’única manera d’augmen-tar validacions és afegint més recursos al sistema i no s’ha fet cap remodelació significativa a la xarxa des de l’establiment del sistema tarifari integrat, fa més de deu anys. La nova xarxa que ara comença a implantar-se aportarà als usuaris més llegibilitat i per tant més facilitat d’utilització, connectivitat més bona entre els diversos punts de la ciutat, millor freqüència i temps de viatge més curt. En termes generals, suposa una racionalització del sistema, ja que la redistribució de línies delimita i ordena els usos de l’espai. A més, amb una xarxa ortogonal-diagonal totalment implantada i òptimament articu-lada, cal esperar una certa cap-tació de passatgers dels modes motoritzats.

“Els canvis racionalitzen l’actual sistema”

jaumE tintoré En un dELS autobuSoS dE La nova xarxa. TMB

La nova xarxa potencia els transbordaments, un element que sovint desincentiva l’ús del transport públic, especialment entre les persones grans. Com s’han plantejat? La xarxa es simplificarà i

aquest fet ha de contribuir positivament a eliminar les reticències que desperta el transbordament. S’han dissenyat intercanviadors on es minimit-zen els desplaçaments entre parades i s’han senyalitzat per adreçar correctament al passat-ger. El temps total de viatge serà inferior a l’actual gràcies a la millor freqüència de les línies i la superior velocitat.

és possible una sincronitza-ció en els intercanvis, tenint en compte que hi ha factors difícils de controlar, com el trànsit? La sincronització de les arri-

bades dels busos quan s’opera amb intervals molt justos és extremament difícil. De tota manera, amb aquests intervals, les esperes mitjanes a les para-des de transferència són curtes. També s’esmercen molts esfor-ços per oferir una informació en temps real sobre els pròxims busos, que faciliti l’elecció del servei més adient.

entreviStA A jaumE tintoré, dirECtor gEnEraL d’autobuSoS dE tmb

Què aportaran aquestes cinc primers noves línies que s’estrenen dilluns? Com serà la transició fins a completar el conjunt dels canvis? En les cinc primeres línies s’hi

aplicaran mesures de prioritat per al bus d’una considerable rellevància: doble carril bus a la Gran via de les Corts Catalanes, carril bus a la calçada central de la Diagonal i gir del bus a la Gran via de Carles iii, prioritat semafòrica... L’experiència ad-quirida serà de gran importància en fases posteriors.

Com es complementen les noves línies amb la resta del transport públic de la ciutat? Les noves línies es comple-

mentaran amb els modes ferro-viaris, especialment metro i FGC, i també amb el Tram. A més s’ha tingut en compte la connectivi-tat amb la resta de línies de bus, tant les convencionals com les de proximitat.

“S’han dissenyat intercanviadors on es minimitzen els desplaçaments entre parades”

que, a mida que els usuaris vegin els nous avantatges, augmentarem els suports. Els ciutadans veuran que la nova línia va tan bé o millor que la d’abans. I persones que no uti-litzen l’autobús el descobriran. D’altra banda, les entitats que entenen de mobilitat saben que el model que s’ha seguit fins ara no el podíem continuar aplicant.

S’ha fet un esforç per explicar les novetats als barris? N’hem fet la màxima difusió.

Sobretot als barris que tindran més canvis. Hem fet campanyes de comunicació, tenim infor-madors a les parades… El dia que es faci el canvi, hi haurà persones que tindran dubtes. És natural. Però els informadors seguiran a les parades.

adrià gomiLa éS EL rESPonSabLE muniCiPaL dE mobiLitat. A. B.

“Les entitats que entenen de mobilitat saben que el model actual no es podia seguir aplicant”