revista menéndez 1definitiva

LA VEU DEL MENÉNDEZ Núm. 1 - febrer 2016

1

LA REVISTA DE L’INSTITUT MENÉNDEZ Y PELAYO

Número 1 Febrer 2016


2

Presentació

Direcció: Núria Alberdi

Col·laboracions en aquest número:

Anna Bachs

Ona Cabacés

Mariona Caralps

Blanca Carrera

Chloé Domínguez

David Dueñas

Júlia Fàbregues

Helena Flo

Maria Freixa

Ainhoa Garcia

Carmen Giménez

Rim Guerchali

Nerea Igual

Berta Luque

Aquí teniu LA VEU DEL MENÉNDEZ,

la revista de l’institut Menéndez y

Pelayo. Després de les dificultats

tècniques de l’any passat, l’institut

torna a disposar de revista escolar.

En aquesta nova edició, però, ens cal

la col·laboració activa de tothom. Feu-

nos arribar les vostres aportacions

des de qualsevol àmbit i així podrem

compartir les idees, les activitats i els

projectes que desenvolupem, ja sigui

dins o fora de les aules, tant des de

les àrees com en els nivells, i també a

títol individual, alumnes, famílies,

AMPA… tots hi som convidats.

És la nostra revista. Entre tots, la

farem possible.

Sumari:

Una finestra oberta a tothom... 3

Opinem………………………… 3

Espai AMPA………...…………. 4

Biblioteca a l’abast…………… 5

Per canviar el món, actua…… 5

Taller a la casa Sagnier……… 6

Jove, informa’t i participa……. 6

Biblioteca oberta……………… 6

Anem al teatre………………… 7

Sortides 1r trimestre…………. 8

Anem a conèixer-nos………… 8

Esport al Canal Olímpic……… 10

Dia de l’apadrinament……….. 12

Castanyes o carbasses...….... 13

Setmana de la Ciència.…….... 14

Entrevista a una periodista….. 16

Quevedo a ritme de rap.…….. 18

Trobada literària……………… 18

El Club dels actors morts...….. 19

Records i tradicions………….. 20

Avantpassats del Turó Parc…. 20

Caganers, cagarros i cagatió… 21

Esquiada………………………. 22

No t’ho miris, actua………….. 24

Espai de creació……..….…… 25

Entreteniments….………..….. 26

Carnestoltes.….……………... 28

Carla Marina

Júlia Mercader

Pablo Mérida

Lucía Monteoliva

Carlos Ortiz

Oscar Pagès

Júlia Puig

Adrià Roca

Lola Royo

Víctor Sabater

Ada Sánchez

Aina Tremoleda

Mònica Vila

Blanca Zendrera

Pilar Moreno


3

Aquest curs obrim de nou la finestra a la vida activa de l’institut a través de la revista, en paper i digital. Els alumnes de 2n ESO fan recull i donen publicitat a les activitats del centre. Les Setmanes de la Ciència i de les Arts, les sortides al teatre, les visites a exposicions i les festes de l’institut tindran veu a les pàgines màgiques de la nostra re-vista. S’obre també un espai per la col·laboració dels alumnes, els professors i les fa-mílies amb les seves aportacions.

La revista de l’institut copsa el pols de la vida al centre i hi surten reflectides les diver-ses formes d’aprenentatge i de convivència. La quantitat d’activitats que s’hi fan pas-sen a gran velocitat i, sovint, només les coneixen les persones que les porten a terme. És per això que la revista és un instrument de comunicació imprescindible per donar informació a tothom. D’aquesta manera, tots podem gaudir d’allò que fan els altres i podem tenir la perspectiva del que es realitzarà en cursos posteriors.

Concha Fernández Martorell Directora

OPINEM: Què us sembla que hi hagi una revista a l'institut?

Iban:

Em sembla molt bé. És

una ocasió perquè els

alumnes pugueu comu-

nicar-vos entre vosal-

tres i perquè pugueu

fer difusió de les coses

que passen a l'institut.

Teo:

Està molt bé. Així la

gent explica les se-

ves experiències i

les seves opinions.

Sergi:

Crec que està molt bé,

perquè és una manera

que l'alumne pugui ex-

pressar-se i dir les se-

ves opinions de qualse-

vol tema.

Berta:

És una bona eina per-

què els alumnes i els

professors s'assabentin

de coses que, si no hi

hagués revista, no sa-

brien.


4

Des de fa tres anys, l’AMPA està organitzant unes caminades amb l’objectiu que les famílies ens coneguem en un ambient relaxat i fora de d’institut.

Com tots sabem, quan els nostres fills deixen la primària i entren a la secundària, el contacte entre famílies es perd en gran mesura. D’una banda, els alumnes van a centres més grans, on només una part dels companys de primària prenen la mateixa elecció d’institut; d’una al-tra, els nostres fills comencen a fer vida més independent i els pares ens acostem poc al centre. És veritat que un cop al mes els pares ens reunim a l’AMPA, on intercanviem opini-ons sobre el funcionament del curs i del cen-tre, i també que alguns ens veiem quan se-guim els partits de les activitats extraescolars; però des de l’AMPA es va creure que era ne-cessària una activitat que permetés aquest contacte entre fills i pares de diferents cursos i conèixer el funcionament de l’institut per al-tres boques.

Així doncs, la finalitat de les Caminades que organit-zem des de l’AMPA és triple: passar un diumenge divertit en contacte amb la naturalesa, fer una mica d’esport i, sobretot, conviure amb altres famílies del centre, per intercanviar opinions i experiències so-bre l’institut.

Fins ara hem fet 16 caminades: a Sant Cugat, la vall de Sant Just, Puig Castellar, delta del Llobregat, la Mola, Matagalls, Sant Pere de Reixac i el turó de les Maleses, Garraf, Vallvidrera, Gallecs, El Papiol i Puig-madrona, la carretera de les Aigües, Collserola nord-est, Montgat, Sant Feliu i la Serra de l’Arca. Podeu veure els vídeos resum de les excursions que hem fet a l’apartat “Caminem Junts” del web de l’AMPA o al link:

https://www.youtube.com/playlist?list=PLFV23dv4x0UVTvkRMFMacdQjSLz3uOXfP

Hem fet tot tipus de caminades, algunes de més lon-gitud i d’altres més senzilles. Algunes hem usat el cotxe per aproximar-nos-hi, però la majoria de vega-des fem servir el transport públic, ja sigui en rutes lineals o en circulars. En tot cas, sempre ho hem pas-sat molt bé, i hem conviscut entre famílies i ens hem conegut una mica més. També hem aprofitat per conèixer alguns elements del patrimoni arquitectò-nic i natural del país: dòlmens, poblats ibèrics, arqui-tectura medieval, arbres i ocells i, molt particular-ment, paratges especials....

Animeu-vos a venir a la pròxima caminada, en què visitarem els Tres Turons de Barcelona i passarem per vuit parcs urbans. Al final de la caminada, entre-garem les samarretes commemoratives que hem dissenyat per a tots aquells que ja han fet 7 o més de les caminades.

Oscar Farrerons

CAMINADES EN FAMÍLIA




5

La biblioteca de l’institut es renova i actualitza contínuament, per tal d’oferir cada dia més serveis i continuar essent una eina essencial que ajuda i complementa tot allò que treballem a l’aula.

Aquest segon trimestre seguim donant suport, amb serveis i acti-vitats especials, als alumnes que comencen enguany el Treball de Recerca de Batxillerat.

I si voleu estar al dia de tot el que fem a la biblioteca, tenim una no-va eina, que és l’Instagram.

Començarem les activitats del PLEC, Pla Lec-tor, per als estudiants de 1r i 2n d’ESO, que baixaran a la biblioteca en hora de tutoria, per tal de descobrir el plaer per llegir.

Els alumnes de l’Institut Menéndez y Pelayo i de l’or-fenat Chazon Children’s Centre de Kènia, en el marc del projecte de Save the Children “Per canviar el món, actua al teu barri”, van intercanviar durant el curs passat, cartes, dibuixos i vídeos sobre els drets dels infants i sobre la manera com es vulneren o es res-pecten en els seus respectius entorns.

És tracta d’un projecte de centre que proposa als alumnes prendre consciència dels Drets dels In-fants i la situació de pobresa infantil, i la realització d’una acció de servei comunitari consistent a ela-borar un calendari en el qual, a través dels seus di-buixos, els nens i els adolescents d’ambdós centres ens ofereixen la seva visió personal dels drets dels infants.

Els donatius recaptats, a partir de l’adquisició del calendari, es destinen a l’orfenat de Chazon Chil-dren’s Centre, i, per tant, contribueixen a la millora de les condicions de vida d’aquells infants.


6

TALLER A LA CASA SAGNIER

Els nois i les noies de 1r d’ESO hem anat a la Casa Sagnier, on hem fet un taller de dina-mització i hem conegut de prop què són i com funcionen el Casal de Joves i el Punt d’in-formació juvenil.

JOVE, INFORMA’T I PARTICIPA!

Des del mes d’octubre, el nostre institut té un nou servei d’informació i dinamització

pensat especialment per a nosaltres. És el Punt JIP (Jove, informa’t i participa!).

Una dinamitzadora atén totes les consul-

tes i ens informa de tot allò que ens in-teressa: formació acadèmica, pràctica es-

portiva, salut, mobilitat...

Ja ho saps, cada divendres, a l’hora del

pati, el Punt Jip està a la teva disposició.

Acosta-t’hi!

Biblioteca Escolar Oberta al Barri

Aquest curs hem iniciat a l’institut el projecte de Biblioteca Escolar Oberta al Barri.

L’obertura coincideix amb l’horari del Pati Obert, els diumenges d’11 a 14 hores.

Dins d’aquest horari, comptem amb un monitor

que vetlla pel bon funcionament del servei i dos voluntaris educatius que ajuden els nois i les

noies a fer els deures.

Aprofita i vine a estudiar a l’institut!


7

L’obra de teatre de Mar i Cel és un musical tràgic, es-pectacular i emocionant. Es porta fent des de fa bas-tants anys al teatre Victòria i en cap de les edicions ha decebut.

A mi, m’ha agradat molt. He vist l’obra dues vegades i en totes dues ocasions m’ha emocionat. Hi ha molts moments tràgics, però l’escena que més m’ha impactat és quan mor Idriss, el nen que els acompanya en el viat-ge.

Les lletres de les cançons i l’orquestra en directe fan posar els pèls de punta i que s’expressi millor la idea tràgica.

El decorat és impressionant. Un vaixell a escala real i una gran pantalla, on es projecten imatges segons el lloc on estiguin, són els elements més destacats de l’es-cenografia. Jocs de llums i fums aconsegueixen l’ambi-entació del mar de forma espectacular.

En general, una gran feina de la companyia Dagoll Dagom. Espero que segueixi emocionant moltes perso-nes.

Júlia Puig Girón 4.4

ANEM AL TEATRE! Els alumnes de 4t gaudeixen d’un musical únic

Mai no he estat una persona amant dels musicals, o ens encanten aquest tipus d’obres o les odiem, i a mi no m’agraden gens ni mica. Jo esperava que Mar i Cel fos una obra dolenta pel fet de ser un musical, però va ser una sorpresa quan, en sortir del teatre, estava cantant frag-ments d’algunes de les cançons (cantava sobretot la part de “Les veles s’inflaraaa-an...”).

Aquesta obra de Dagoll Dagom és fantàs-tica en tots els aspectes. Cal remarcar que l’atrezzo de l’obra és genial: Una de les coses que primer salta a la vista era el vaixell pirata mòbil, enorme i espectacu-lar, que fa que l’obra sigui més divertida i realista. També la fan més realista les vestimentes de tots els personatges. A part de l’atrezzo, la posada en escena és exquisida: les coreografies, les piruetes i, sobretot, les cançons fan que l’obra sigui encara més dinàmica i amena.

Per això, la recomano a tot tipus de pú-blic, els agradin o no els musicals, ja que us puc assegurar, a tots aquells que no us acaben de fer el pes aquest tipus d’o-bres, que Mar i Cel no us deixarà indife-rents i farà que us enamoreu de les se-ves cançons i dels seus personatges.

Pablo Mérida 4.3


8

ANEM A CONÈIXER-NOS

A MAS BANYERES!

El dimarts 29 de setembre vam anar tot primer d’ESO a una sortida a la casa de colònies de Mas Banyeres, amb l’objectiu de conèixer-nos tots més i fer amics.

Vam arribar-hi en autocar i vam esmorzar. A continuació, per poder fer les activitats, ens van separar per classes. Jo sóc de la classe 1.2 i ara explicaré el que vam fer el meu grup i jo:

Quan vam acabar d’esmorzar, ens van portar a fer tirolina. Era el que volíem fer tots des del principi i teníem moltes ganes de pujar-hi. Ens vam posar el casc i els arnesos i vam anar a l’esplanada on hi havia la tirolina. Un a un, vam anar pujant i tirant-nos, tot i que a alguns els va fer por i van baixar sense tirar-s’hi. Va ser el més divertit.

1r ESO

A continuació, vam anar a fer un joc de posar ad-jectius positius als nostres companys i, després, a fer formes amb el cos. Després, quan va deixar de ploure, vam anar a fer tir amb arc i, finalment, un joc d’agrupació per gomets. Depèn del gomet que tinguessis, havies d’anar a un grup o a un altre. Vam baixar tots a dinar.

En acabar, vam tenir un llarg temps lliure en què ens ho vam pasar molt bé, perquè ens vam bar-rejar totes les classes de primer i vam estar xe-rrant i jugant.


9

Quan ja marxàvem als autocars, uns quants nens de la meva tutoria i jo, vam ajudar els últims dos minuts a recollir els papers del terra a la Reme i vam tornar a l’institut en autocar. Va ser una sortida súper divertida.

Lola Royo 1.2


10

NO CAL ANAR-HI GAIRE LLUNY PER PASSAR-HO BÉ!

El dilluns 28 de setembre, els alumnes de 2n vam anar d’excursió al canal olímpic de Castelldefels. Vam arribar a l’institut, com sempre, a les 8:15. Tothom ja venia amb el material necessari per a les activitats que realit-zaríem durant el matí, és a dir, una motxilla amb una tovallola, unes xancletes de platja, una muda sencera de recanvi, un banyador, l’esmorzar, aigua i moltes ganes d’anar a l’excursió!

Vam arribar allà una mitja hora més tard i de seguida ens vam anar a canviar. Ens vam posar el banyador i ro-ba vella que es pogués mullar, ens van separar en dos grups, i ens van donar les armilles salvavides i els rems. Cada grup es va dirigir als seus respectius molls: un grup

va anar primer a fer caiac i l’altre va anar a fer rem.

A rem, ens van donar una sèrie d’instruccions i des-prés vam haver de fer grups de quatre o cinc per pu-jar a les barques de rem. Anàvem: una davant, de genolls; dues al mig, assegudes; i les altres dues, al darrere, també assegudes. Els monitors ens deien on havíem d’anar i si havíem de fer alguna cursa. Tam-bé ens van dir de fer una guerra d’aigua dins les bar-ques. En canvi, el caiac eren grups de dos i ens van fer canviar de rem. Al caiac vam fer una activitat semblant a la del rem.

Quan vam acabar, per no agafar un refredat, ens vam haver de canviar de seguida. A continuació, vam esmorzar i vam tornar cap a l’institut.

Marta Carrera 2.2 Helena Flo 2.4


11

Hem entrevistat una alumna de 2n d’ESO,

Kristel Navas, que ha anat a l’excursió del

Canal Olímpic.

Quines expectatives tenies de la sortida?

Les has complert?

Fer esport i que fos divertit, i també tenia

l’esperança que poguéssim nedar. S’ha

complert tot, menys en nedar.

T’ha agradat?

Sí, però m’he cansat bastant.

Què penses dels dos esports que vam

practicar?

Són molt diferents als que practico

normalment. Són més difícils del que

m’esperava.

Et va agradar treballar en grup?

Sí, encara que de vegades estàvem

descoordinats i això ens provocava més

cansament i esforç.

Què va ser el millor de la sortida? I el pitjor?

El millor va ser que des de les barques ens

esquitxàvem els uns als altres. El pitjor va ser que

remar cansava molt i vam acabar fets pols, a més, el

viatge en bus es va fer molt llarg i tothom va acabar

refredat.

Alguna anècdota divertida?

Quan els monitors passaven a prop dels caiacs amb

la llanxa motora, feien onades gegants que gairebé

ens feien caure, era molt emocionant.

T’hi vas mullar molt?

Sí, vaig quedar xopa perquè tothom s’esquitxava

entre sí.

Et va agradar l’entorn? I les instal·lacions?

Sí, estava molt bé, tot i que l’aigua estava una mica

bruta. Les instal·lacions eren molt còmodes i molt

àmplies.

Et va cridar l’atenció alguna instal·lació d’una

altra activitat?

Hi havia uns inflables gegants que servien de

tobogans, que semblaven molt divertits.

Trobes que es podria millorar alguna cosa? No, va ser molt divertit i les instal·lacions eren molt bones. T’agradaria repetir? Sí, m’encantaria.

Berta Luque 2.4

Aina Tremoleda i Rim Guerchali 2.3

La Kristel ens en fa cinc cèntims...


12

El dia 9 d’octubre, els alumnes de 1r i 2n d’ESO ens vam reunir a la sala d’actes. A cada alumne de 2n se li van assignar un o dos nois/es de 1r. Quan ja vam tenir fetes les parelles, tots vam sortir al pati amb una fitxa que cada padrí/na i fillol/a havia d’omplir. Hi calia posar el nostre nom, el correu electrònic, el número de telèfon mòbil, les coses que ens agraden, l’assignatura preferida, les extrascolars, etc.

Cada fillol va portar al seu padrí un detall per esmorzar, i vam anar parlant i coneixent-nos i, fins i tot, fent-nos amics.

Carmen Gimenez, Joana Bachs i Júlia Fàbregues

Quins són els criteris que teniu en compte per

fer les parelles?

Els criteris els decidim segons el que responen els

alumnes de 1r d’ESO al qüestionari que els fem

sobre l’apadrinament al final del curs. L’any passat

vau dir que preferíeu que les parelles no fossin de

la mateixa escola, i que nenes fossin apadrinades

per nenes i els nens, per nens. L’únic inconvenient

és que hi ha més alumnes de 1r d’ESO que de se-

gon, per tant, alguns padrins tenen dos fillols.

Com ha anat l’apadrinament aquest any?

El dia del apadrinament en si, va anar molt bé.

Però el resultat final encara no el sabem, no depèn

de nosaltres, sinó de vosaltres, els alumnes de se-

gon, i dels vostres fillols.

Amb quina finalitat es fa?

Amb aquest projecte volem millorar la convivència i

millorar el centre, a part de crear un vincle entre

dos alumnes. També volem que els alumnes facin

seu el centre i col·laborin a la millora de l’institut.

L’any passat va anar bé?

Això depèn del padrí i del fillol; algunes parelles

van anar molt bé, d’altres, no tant.

Creus què aquest any anirà millor?

Crec que sí, ja que és el primer any que els padrins

també van ser fillols i, per tant, tenen molta més

empatia si saben quins comentaris són incòmodes

o quins detalls ajuden a crear un vincle més fort.

Marta Carrera 2.2, Ainhoa García 2.3

Helena Flo i Blanca Zendrera 2.4

Quant temps es porta fent l’apadrinament?

Ja fa cinc anys que va començar el projecte

d’apadrinament, quan un grup de professors van

fer un pla d’accions de millora i cohesió social.

Aquest projecte va passar diverses fases. Pri-

mer, ho vam intentar amb els de 2n de batxille-

rat fent de padrins als de 1r d’ESO, però els pa-

drins estaven massa pendents de la selectivitat i

no va acabar de funcionar. També ho vam inten-

tar fent que els padrins fossin de 1r de batxille-

rat, però altre cop no va funcionar, ja que molts

d’aquests eren nous a l’institut. L’any següent,

ho vam provar amb els de 4t d’ESO, però no es

van entendre bé i va sortir fatal.

L’any passat ho vam intentar amb els de 2n

d’ESO i va anar bastant bé, ja que feia poc que

ells havien fet el canvi.

De qui va ser la idea?

Com ja he dit, un grup de professors, entre ells

alguns de l’equip directiu, vam pensar que sería

una bona idea per a millorar l’institut.

Qui són els encarregats de fer les parelles?

Doncs l’encarregada de fer les parelles sóc jo, ja

que, a part de ser la coordinadora d’ESO, també

porto el canvi de primària a secundària. Cada

any parlo amb totes les escoles de primària que

tenen alumnes que vindran a aquest institut, per

tant des del principi de curs els conec tots (i als

alumnes de 2n d’ESO, és clar) i llavors faig les

parelles que em semblen més adequades.

ENTREVISTA A MARTA PONTI COORDINADORA D’ESO


13

Els alumnes de primer van poder fer tallers durant dues hores. Podien triar entre dos de tots els que hi havia, que eren: decorar carabasses, maquillar-se, preparar panellets, fer màscares monstruoses o fer jocs esportius. En canvi, els de segon d’ESO, vam mirar una pel·lícula de por i acció.

Els alumnes de tercer i quart d’ESO no van fer cap activitat tots junts, però alguns van poder mirar alguna pel·lícula a les seves respectives classes, depenent del professor que tinguessin en aquell moment, és clar.

Els de batxillerat no van poder fer cap activitat fora de la rutina habitual.

Alguns professors es van disfressar o es van posar alguna perruca divertida, per a fer especial el dia.

Al final del matí, es van repartir castanyes acabades de fer, per no trencar la tradició catalana.

I vosaltres, què preferiu: castanyada o halloween?

Marta Carrera 2. 2 Helena Flo 2.4

El divendres 30 d’octubre vam celebrar la castanyada, o Halloween, per a alguns altres...


14

El doctor Josep Toro ens va parlar dels tras-

torns alimentaris, de l’anorèxia i bulímia.

Com que porta molts anys treballant amb

adolescents que pateixen aquests tras-

torns, ens va explicar com es veuen a sí ma-

teixes les persones que tenen aquest pro-

blema i com no caure en alguns paranys

que ens poden fer veure els nostres cossos

d’una manera distorsionada.

El doctor Pere Gascón és un investigador molt impor-tant en el camp del càncer que ha treballat a diferents països. Ens va parlar de la seva feina i com conèixer els mecanismes del càncer, per tal de combatre’l.

El professor del nostre insti-tut Jordi Bañeres, amb la col·laboració dels alumnes de nocturn, ens va mostrar dife-rents reptes científics molt curiosos.

El Sr. Lorenzo Correa, enginyer

vinculat al món de l’aigua i el seu

tractament, ens va il·lustrar sobre

la necessitat de no malbaratar

aquest element vital per a la nos-

tra existència. La doctora en immunologia Carme Gelpí ens va explicar com és la vida d’una científi-ca. Contràriament a la imatge del científic com una persona aïllada en el seu laboratori, ens va deixar veure els aspec-tes humans de les persones que treballen en investigació.

Els Srs. Angel Campabadal i Quique Martinell, de la cooperativa Som energia, ens van parlar del sistema elèctric, de com funciona i a qui be-neficia. També, de les alternatives que tenim per fer valdre els nostres drets com a usuaris de l’electricitat que arriba a les nostres llars.

Com que el 2015 era l’any de la llum, vam conèi-

xer dos científics de l’Institut de Fotònica que ens

van explicar quines aplicacions té la llum en dife-

rents camps d’investigació científica.

Per exemple, es poden marcar amb llum teixits

cancerosos, de manera que, quan s’operi un paci-

ent per extreure-li un tumor, es pugui fer amb un

grau de precisió elevadíssim, sense danyar les

cèl·lules bones.

Els alumnes de 1r d’ESO van fer diferents ta-

llers, entre ells un fluorescència que va ser

molt divertit, perquè s’hi havia de treballar a

les fosques. Els tallers van ser impartits per Tura Puigvert,

Anna Plaromaní i Mercè Calpe. També hi va

col·laborar professorat del nostre centre, dels

departaments de Biologia i Física i Química.


15

Els elements al nostre abast, la taula

periòdica dels elements químics i les

seves aplicacions.

Concurs de fotografia científica:

Els altres barcelo-nins, els habitants no

humans de Barce-lona

Concurs de ma-quetes sobre les cèl·lules

Concurs de maquetes sobre la mitosi

El desenvolupament embrionari, una visió sorprenent

Mil milions d’ulls per a mil milions d’es-trelles: la missió del satèl·lit gaia, clarificant l’o-rigen i l’evolució de la nostra galàxia

1r premi:

Eyla Orozco

4.

«Una treballadora

més a la ciutat»


16

Maria Cilleros és una periodista que col·labora amb una ONG que es dedica a ajudar do-nes i nenes afganeses. El dia 26 d’octubre va venir al nostre institut i els alumnes de 2n d’ESO vam poder escoltar-la en directe. Ens va fer una xerrada sobre la situació que es viu a l’Afganistan, que ella coneix bé, ja que hi ha anat sovint, per fer un documental so-bre la vida de les dones i nenes que hi viuen i per ajudar-les.

ENTREVISTA A LA PERIODISTA MARIA CILLEROS

Bon dia, Maria, ens pots explicar, breument, en què consisteix l’ONG on treballes?

Quan vaig estar a l’Afganistan, treballava per l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA), l’única ONG espanyola que hi treballa. ASDHA va començar fent projectes d’alfabetització, per enseyar a llegir i a escriure nenes i dones, que durant l’etapa del règim talibà tenien la formació prohibida. Mentre jo hi vaig ser (2013 i 2014), dúiem a terme projectes amb dones a la presó i amb dones víctimes de guerra.

Com vas decidir col·laborar amb una ONG?

Vaig conéixer la tasca d’ASDHA treballant com

a càmera per a un documental que l’entitat va

produir. Em va agradar molt i m’hi vaig fer

voluntària. Amb el temps, vaig treballar en

projectes de comunicació i, finalment, com a

coordinadora a l’Afganistan. Ja havia treballat

en altres ONG abans, perquè sempre he cregut

que el suport a països en vies de

desenvolupament és totalment necessari.

Com intenta ajudar ASDHA les dones d’allà?

Es treballa a través d’ONG afganeses, que

coneixen molt el terreny. S’ajuda les dones a

través de diverses activitats, especialment de

formació (aprendre a llegir i escriure, aprendre

sobre drets humans), però també psicolò-

giques (teràpies de grup) i de generació d’in-

gressos (formant les dones en tasques que els

permetin guanyar-se la vida, per poder ser

autònomes i no dependre dels homes).

Amb les dones a la presó també es fan tasques de

sensibilització (sobre lleis, sobre higiene) i es treballa

amb una educadora social, que fa de mediadora

entre les dones i les seves famílies, per facilitar la

seva reinserció un cop surten de la presó.

Què vas pensar quan et van proposar enregistrar un documental a l’Afganistan?

M’hi vaig posar molt contenta! Tot just havia acabat

un màster en documental de creació i era el millor

que em podia passar. Gairebé un somni. Un

documental que anava a difondre la situació de les

dones a l'Afganistan, que parlava dels drets humans.

Era una causa justa, el director estava molt

compromès i era tota una aventura. I, a sobre, em

pagaven!


17

Explica’ns el record que et vas emportar del teu primer viatge a l’Afganistan.

El primer viatge va tenir molts moments màgics. Vaig parlar amb moltes dones activistes, que esta-ven lluitant per un Afganistan més just i igualitari, arriscant seriosament la seva vida. Em vaig adonar que, molt sovint, a casa nostra, ens queixem... i cal sortir una mica i veure les injustícies del món per entendre que som molt privilegiats. Recordo també menjar asseguda a terra i amb les mans... i que a totes les cases m’oferien sempre te! El po-ble afganès és molt acollidor. També recordo que em vaig quedar amb la boca oberta quan vaig veu-re tantes dones que encara portaven el burka, i també l’entusiasme i l’alegria dels habitants del país, que tenien moltes esperances després de tants anys de guerra (després aquestes esperan-ces van desaparéixer, malauradament).

En quin moment et vas sentir més vulnerable com a dona a Afganistan?

Em vaig sentir molt vulnerable molts cops, com a

dona i com a estrangera. Recordo una situació

que em va marcar: Estava a punt d’entrar a l’esta-

di de futbol. Era un partit molt important i hi havia

molts homes intentant entrar-hi. Es va for-mar

una massa de gent i era impossible evitar-la.

Molts homes em van començar a tocar de mane-ra intimidatòria, amb actitud sexual. Com que hi havia tanta gent, era impossible identificar qui m’estava tocant... Els vaig intentar apartar, però fins que un altre home no em va defensar no s’hi van aturar. Va durar només uns segons, però vaig entendre el que viuen moltes dones afganeses en el seu dia a dia.

Creus que, mundialment, la gent s’adona del que passen les dones dins d’aquest país?

Crec que, malauradament, la majoria de gent no sap el que passa a l’Afganistan. Alguns projectes han servit per fer-ne difusió, però és molt difícil arribar a tothom. La gent es queda amb la idea del burka, però ningú no sap la violència real que pateixen a diari les dones afganeses a les seves cases: les violacions, la violència física i verbal...

Com ha estat l’experiència d’anar a un institut a explicar-ho?

M’ha agradat molt anar a l’institut a explicar la meva experiència. I crec que en general ha in-teressat el que he explicat, tot i que de vegades t’agradaria fer màgia i transmetre totes les vivèn-cies de cop als alumnes. Us agraeixo molt per haver-me convidat!

Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps. Et

desitgem que aquest projecte tiri endavant!

Marta Carrera 2.2

Helena Flo 2.4


18

El passat 3 de desembre va visitar el nostre centre l'escriptor alemany Leo Thoma.

Va fer una xerrada als alumnes d'ale-many de 4t d'ESO i 1r i 2n de batxille-rat. Va llegir una de les seves narra-cions en llengua alemanya i després hi va haver un col·loqui (també en ale-many).

Va ser molt interessant. Esperem po-der-ho repetir més endavant.

Abans de Nadal, els alumnes de 1r de Batxi-llerat vam tenir el plaer d'assistir a una acti-vitat al Caixa Fòrum de Barcelona. La sortida tenia l'objectiu de conèixer més en profun-ditat l'obra de Francisco de Quevedo.

L'acte anava a càrrec de dues noies que in-terpretaven els poemes de Quevedo de for-ma més aviat teatral i en clau d’humor. La sala era molt gran i davant nostre hi havia una pantalla projectada. Els primers minuts van recitar uns quants textos, el més curiós era que ho feien com si parlessin entre elles.

Més endavant, quan ja havien trencat el gel, van proposar que gent del públic sortís a l’escenari. Del nostre institut van participar-hi uns quants alumnes, que havien de repre-sentar el paper dels protagonistes del relat.

Era força complicat, ja que el text estava escrit en cas-tellà antic i els companys no hi estaven gaire acostu-mats. L'activitat va ser molt entretinguda i els aplaudi-ments ho van deixar veure amb claredat.

Per últim, els mateixos protagonistes de l'activitat an-terior van cantar, a ritme de rap, un altre poema. L'o-bra en qüestió es deia Don Dinero i va tenir força èxit. Va tenir tant èxit que encara la recordem. Quan el rit-me del rap va començar a sonar per la sala, els ànims de la gent van pujar com l'escuma i tot es va omplir d’energia. Els alumnes més atrevits van seguir la melo-dia cantant.

En acabar, va arribar el moment més emotiu de l'acte, quan tots els professors que ens acompanyaven van pujar a l'escenari i van recitar poemes de l'autor per recordar-lo. Va ser una experiència que segur que molts recordarem durant molt de temps.

Adrià Roca 1r Batx C

QUEVEDO, A RITME DE RAP Els alumnes de batxillerat rapegen els clàssics al Caixa Fòrum

TROBADA LITERÀRIA L'escriptor alemany Leo Thoma ens visita


19

Què suposa pertànyer al grup de teatre?

Com a actor dins de la companyia tens la obliga-

ció òbvia d'aprendre't el teu paper i assistir a tots

els assajos. A més, fas de crític, ja que ajudes a

millorar aspectes de la interpretació dels teus

companys i també pots proposar

un canvi de text, si alguna cosa que

hi ha al guió no acaba de quadrar.

Què cal fer per formar-ne part?

El primer que has de fer és plante-

jar-te si estàs disposat a destinar

una part important del teu temps a

un projecte que durarà tot l'any o

una mica més. És igual si creus que

no ho fas bé, perquè tots vam co-

mençar igual i, a poc a poc, vas

agafant confiança en tu mateix i en

els altres. Un cop t'has decidit, has de venir a

parlar amb nosaltres.

Com escolliu les obres?

No tenim un sistema en concret per escollir les

obres. La primera vegada, la directora de la com-

panyia ens va proposar un parell d'obres i vam

votar quina ens quedàvem. Aquest any només

ens en va portar una, havíem de dir sí o no, i vam

dir que sí.

Cada quan es fa una obra de teatre?

Fem una obra de teatre cada any. La comencem

cap al novembre i l'estrenem a finals de juny.

Què feu durant els assajos?

Bàsicament, ens dediquem a passar escenes i a

muntar-les de mica en mica (moviments, esceno-

grafia, coreografies, tons de veu, etc.).

EL CLUB DELS ACTORS MORTS Entrevistem l’Artur Alcázar, estudiant i actor aficionat

L’Artur té 17 anys i fa 1r de Batxillerat. Forma part del grup de teatre del Menéndez, que es va crear fa un any i mig. Ara ens en dóna la seva experiència.

Què cal fer per anar a veure la representació?

Les nostres funcions són d'entrada lliure i totes les

que hem fet han sigut a l’institut i hi podia venir

qui volgués. De moment, no tenim pensat canviar-

ho de cara a futures representacions.

Quina és la teva opinió sobre el grup?

Jo crec que som una gran companyia que hem as-

solit objectius importants en poc temps i, si ens ho

plantegem, podem tirar endavant molts projectes,

sempre i quan no ens quedem sense membres i

sense una directora que ens “aguanti”.

Recomanes que la gent s'hi apunti? Per què?

Jo recomano a la gent que faci teatre, encara que

sigui en un altre grup. Va molt bé per perdre el

pànic escènic i qualsevol tipus de vergonya. Gua-

nyes confiança en tu mateix i et deixes anar d'una

manera que mai hauries imaginat abans. Per una

estona, deixes de ser tu i passes a ser Romeu, una

bruixa, un criat... en una cort del segle XV. És molt

reconfortant i, sobretot, t'ho passes de conya! Carla Marina i Víctor Sabater, 2.2

Ada Sánchez i Mònica Vila, 2.4


20

Qui més qui menys, ha anat alguna vegada al Turó Parc, però segurament molt pocs saben la seva història...

El Turó Parc va ser un dels principals entrete-niments de la burgesia a principis del segle XX. El recinte disposava de diverses zones d’esbarjo com restaurants i terrasses o un llac on passejar amb gòndola. Les atraccions havien de ser les més mo-dernes i hi destacaven l’Scenic Railway, unes mun-tanyes russes, i les d’aigua, com el Watershute.

La finca era propietat d’una de les famílies més acabalades de la ciutat, els Bertrand-Girona. L’any 1917 la propietat va ser catalogada com a espai verd, però quan el parc d’atraccions va tancar, el 1929, els propietaris van fer un pacte amb l’Ajun-

tament pel qual ells cedien els terrenys centrals per fer-hi un parc públic i a canvi els Bertrand hi podrien construir als entorns, unes condicions molt beneficioses per treure’n rèdits immobilia-ris.

Així és com es van crear els jardins que conei-xem actualment i el Turó Parc va encetar una nova etapa. Del disseny se’n va encarregar el paisatgista Nicolau Rubió i Tudurí.

D’aquesta època els veïns recorden, sobretot, dues coses: els banys a l’estany i els espectacles de putxinel·lis. Durant els primers anys, l’es-tany, l’únic element que s’hi va conservar del parc d’atraccions, va servir de piscina per als nens. També s’hi va instal·lar un petit teatre de titelles que va funcionar fins a la dècada dels 90.

Així va ser com el Turó Parc va passar, de ser un parc d’atraccions amb molta fama, a esdevenir un parc públic amb una bassa, restaurants i tot tipus de flors. En l’actualitat és un gran jardí per on passejar i, a part, es permet l’entrada de gossos.

Mariona Caralps 2.1 Chloé Domínguez 2.1

Més informació... http://www.lavanguardia.com/vida/20120321/54273822892/jardin-parque-de-atracciones-turo-park.html

El nostre passat...


21

fer un tur escatològic i a comprar aquests dolços que, encara que divertits, tenen una aparença poc atractiva.

Però ara passem a la tradició nadalenca per ex-cel·lència: el caga tió. Un tronc al qual han pintat ulls, dibuixat un somriure, enganxat una barreti-na i, de vegades, fins i tot un parell de potes, que té un poder màgic: cagar regals. A cada llar se segueix un ritual particular. Uns resen, altres ex-pliquen històries, d’altres ballen, preparen els bastons, canten... però al final ve la tradicional i peculiar cançó del tió. Els nens escalfen els pals, s’aglomeren al voltant del tronc tapat amb una manta i visiblement dilatat, i descarreguen amb llicència tota la mala llet i adrenalina acumulada al llarg de l’any. De vegades, fins i tot salten este-lles del pobre tió pels aires o es trenquen els bas-tons que fan servir els nens per a estovar-lo. I el pobre tronc màgic, després d’una brutal pallissa, va i caga generosament regals (quin missatge subliminal macabre estem donant als nostres infants!). Curiosament, de vegades els regals són més grans que el mateix tió. Altre cop, un acte escatològic: cagar regals, amb connotacions mà-giques, però certament doloroses; primer, per la pallissa rebuda, i després, per les dimensions descomunals i desproporcionades de les excreci-ons.

Amb aquestes línies, tan sols volia convidar-vos a reflexionar sobre la fixació que tenim en algunes de les nostres tradicions nadalenques per l’esca-tologia i per combinar, mesclant màgia i humor, ritus pagans i cristians, diví amb ordinari i tantes dicotomies.

Nerea Igual

L’altre dia buscava algun tema recurrent per a fer un vídeo d’un monòleg i vaig tenir una il·luminació. Vaig pensar en les tradicions curio-ses que tenim els catalans. i, en concret, els bar-celonins.

Comencem pel pessebre, una representació amb figuretes de l'arribada al món de Jesús, que s'ex-hibeix en l'època nadalenca, ja sigui en els tem-ples, a les cases, en les tendes o en diversos es-pais públics. Els catalans, per a fer-ho diferent, afegim una figura amb un toc d’allò més pagà, que queda del tot estranya en aquest marc de divinitats: el caganer. El caganer, com ja s’intueix pel nom, és normalment un pastor amb samarra i barretina que té abaixats els pantalons, ensenya el cul de forma generosa i, per si no fóra prou, mostra al món les seves excrecions. Darrerament i en forma de supervendes, s’ha bescanviat el pastor per qualsevol personatge il·lustre. Jo em pregunto, qui va decidir posar aquest personatge al pessebre? I, quin missatge volia donar? Era una forma de donar una dimensió més humana a la recreació del naixement del nen Jesús? Era una heretgia o un reclam ateu? El cert és que pensant-ho bé, té una connotació un tant provo-cadora.

Passem ara a un altra tradició xocant. Durant les vacances de Nadal, al llarg d’un llarg tram de la Gran Via hi ha la “Fira de Reis”, on venen els tra-dicionals cagarros de massapà de reis. Presentats en mini-orinalets amb tot tipus de colors i textu-res, trobem figures de massapà en forma de ca-garros que són tan realistes que moltes vegades provoquen una ganyota de fàstic a l’espectador. Doncs bé, és aquesta peculiar especialitat la que atreu molts fans i curiosos a

… i les nostres tradicions


22

ESPORT, NATURA I BONA COMPANYIA El passat mes de gener els alumnes de 4t vam anar a la tradicional esquiada que ja fa 28 anys que organi-tza el nostre institut. Vam sortir el 19 de gener a les 6 del matí i vam tornar el dia 22 a les 7 de la tarda. En total, hi vam anar quaranta-cinc nois i noies acompanyats de quatre professors. Estàvem allotjats a Puigcerdà, al bell mig de la Cerdanya, a l'hotel Park, un hotel establiment i còmode, amb molt d’espai i prou bon menjar.

Pel que fa a les pistes, vam conéixer les pistes fran-ceses de Les Angles i Font Romeu, que són molt bo-niques, perquè estan enmig de boscos. Vam tenir moltíssima sort, perquè havia nevat la nit anterior i els arbres encara tenien neu.... perfecta per esquiar!

Vam fer classe cada dia durant 3 hores amb uns monitors que eren molt enrotllats i que ens van ensenyar molt i molt bé. Dinàvem a pistes, de pic-nic, i a la tarda tornàvem a esquiar un parell d'hores, però molts ja estaven cansats.

La veritat és que va ser una experiència fantàsti-ca perquè tots -o gairebé tots- vam aprendre a esquiar. Ens ho vam passar molt bé durant l'es-quiada i, a més, vam tenir molt bon temps. Així que vam gaudir de tot: del bon rotllo, de la neu, de la natura, de la companyia dels amics....

Una experiència inoblidable i única, diferent a totes les que havíem fet abans! La recomanem

moltíssim perquè ens ho vam pas-sar superbé!

A mi m’ha agradat molt l’experiència. És la primera vegada que he esquiat i ha estat molt divertit, gràcies a tots els companys. Vam tenir de monitor el Jordi, que sempre ens deia “princeses”, perquè totes érem noies menys un noi… Una vegada, a l’hotel, un cop dutxada, vaig anar a l’habitació d’unes amigues en sabatilles i les meves companyes se’n van anar amb la tarjeta. Vaig haver d’anar per tot l’hotel amb les sabatilles de gatets…

Carla Fernández

L’última nit, a la discoteca, hi estàvem tots ballant i va entrar la Núria (la professora) per avisar-nos que era l’hora del “toc de queda”. En aquells moments sonava El per-dón, de Nicky Jam. Vam voltar-la i li vam dedicar un ball en grup. Al fi-nal, fins i tot es va animar a ballar!!

Maria José Dimailig


23

Durant l’esquiada vaig fer moltes coses que recor-daré per molt de temps, però la millor, sens dubte, és aquesta: El darrer dia jo ja dominava força l’snowboard, però encara no havia baixat per cap pista negra, així que, juntament amb el Sergi, vam decidir buscar-ne una. Vam baixar-ne una de vermella i una de blava, primer, i ens vam aturar una estona al cim, davant la pista negra. Era més llarga i costeruda que cap de les altres que havíem fet fins llavors, però ja que hi érem, vam baixar-la. Vam tornar a pujar-hi amb el telecadira i la vam tornar a baixar. Va ser espectacular!

Sid Rowles

La meva experiència va ser, segurament, de les menys divertides: Era l’últim dia. Tot havia anat perfecta-ment, ni lesions, ni molèsties, ni res de semblant. Primer, vam anar a Llívia a tor-nar tot el material d’esquí: esquís, cas-cos, snows… Jo havia llogat una jaqueta i uns pantalons d’esquí, i va ser en aquells maleïts pantalons on em vaig descuidar la bosseta impermeable que contenia el DNI, la tarja sanitària i els diners. No me’n vaig adonar fins que l’autobús esta-va de camí a Barcelona. Sort que tot va acabar bé, ja que el dilluns següent una professora que anava amb nosaltres m’ho va tornar tot, perquè el cap de set-mana hi va tornar. Al final, no va ser tan mala experiència…

Jon Ibarz


24

El passat 27 de gener, aniversari de l’allibera-ment del camp de concentració d’Auschwitz, es va celebrar, al Conservatori de l’Auditori del Liceu, un acte en commemoració de les vícti-mes de l'Holocaust, on moltes persones van ser assassinades pel simple fet de pensar dife-rent, pertànyer a una cultura diferent o tenir unes característiques físiques concretes.

En primer lloc, vàrem tenir l'oportunitat de gaudir del curtmetratge Toyland. Personal-ment, em va agradar molt i recomano que el vegi tothom que disposi de temps per fer-ho, el podeu trobar a youtube.

Després, els estudiants de diferents instituts, entre ells l'Institut Ménendez y Pelayo, vam participar-hi aportant el nostre petit gra de sorra a la causa. Cadascun explicava una petita gran història sobre persones que es podrien haver quedat de braços plegats, però van deci-dir actuar per ajudar els qui estaven condem-nats a morir a mans dels nazis.

Tot seguit, Isaak Revah, jueu sefardita de Tessalònica, supervivent de l’Holocaust, va fer una conferència sobre el salvament d’un grup de jueus gràcies a les gestions del diplomàtic Romero Radigales.

Finalment, per concloure l'acte, vàrem gaudir d'una actuació musical, en què es va interpretar la cançó S’brent (“Crema”), composta per Mordechaj Gebirtig, mort al ghetto de Cracòvia.

Aquesta és la proposta que es va fer a totes les perso-nes que vam presenciar l'acte: davant de les injustíci-es, no et quedis mirant, ACTUA!

Oscar Pagès Ducet 2n Batx C

Els alumnes de sociologia de 2n de Batxillerat participen, juntament amb més de 300 nois i noies de diversos instituts de Barcelona, en l’acte institucional organitzat pel De-partament d’Ensenyament i el Memorial Democratic amb motiu del Dia Internacional de Commemoració de les víctimes de l’Holocaust i altres genocidis.


25

L'Atrapasomnis

A més de tenir calor, l'Atrapasomnis està cansat. “Tota la nit

caçant somnis!” pensa, estirat al llit. Aquella nit ha estat inter-

minable.

A la seva xarxa, encara queden restes de somnis tristos de nens

entremaliats, d’angoixants malsons de nenes bones, records de

viatges als llocs més recòndits, allà on s'amaguen somnis d'altres

èpoques. Somnis de dos remant a la lluna i finestres per les quals

els somnis entren i se'n van.

Per atraure els somnis sol llançar un conjur a l'aire i els atrapa

amb la seva xarxa.

Només hi ha un petita col·lecció de somnis que se li resisteixen:

són els desitjos de les bruixes. Solen somiar maldats, com omplir

la Barbie de cel·lulitis o bronzejar la pell de Blancaneus.

Aquests s'arrosseguen fins al cementiri dels somnis oblidats, un

lloc on van a morir els somnis. Allà sempre és de nit i fa fred. És

l'imperi de dues deesses: Oblit i Boira.

Velles bicicletes, llaunes rovellades i mil tombes de somnis tren-

cats s'amunteguen com ombres en la foscor.

A l'Atrapasomnis no li agrada gens aquest lloc, sempre intenta

allunyar-se'n el màxim possible, encara que no totes les vegades

ho aconsegueixi.

Així que s'endinsa al Bosc dels Infants Adormits es tomba entre

tantes històries i es deixa portar pel seu propi somni.

Júlia Mercader i Bonilla

4.1


26

SOPA DE LLETRES

Carnestoltes

1. Peça o conjunt de roba que s’utilitza per ocultar o canviar l’aparença.

2. Peça amb forma del rostre per canviar-lo.

3. Vehicle decorat que s’utilitza a les celebracions i rues.

4. Cosmètics que s’apliquen a la cara.

5. Cabellera postissa per ocultar el cabell.

6. Emoció de passar-s’ho bé.

7. Celebració amb ambient i música d’un tema específic.

8. Escenari de forma allargada i prima per on es desfila.

9. Celebració d’un tema determinat on hi ha diversos participants i s’elegeix un guanyador.

10. Ninot gran de roba o fusta que es el membre principal de la festa i es crema.


27

Tots els professors van ser nens, ni que sigui fa molt de temps... A veure si encerteu qui és!!


28

1r premi de disfresses:

Adrià Prieto 1.1

revista menéndez 1definitiva

Documents