LA RENAIXENÇA

LAURA GARRIDO REY 4ºB

DEFINICIÓ

La Renaixença és un moviment cultural iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX amb la voluntat de restauració de l’ús culte del català, tant a la llengua literària com a la cultura, després dels segles de disglòssia respecte al castellà.

CARACTERÍSTIQUES

• Fantasia i imaginació, idealisme, fe en les utopies.

• Rebuig de les normes literàries clàssiques i exaltació de la llibertat artística (individualisme).

• Recerca de les arrels, defensa de les llibertats nacionals.

• Valoració de l'estat d'ànim i de la bondat natural de l'individu.

PRIMERES OBRES LITERÀRIES

Les primeres obres van ser poètiques. L’any 1833 es va publicar el poema de Bonaventura Carles Aribau “LA PÀTRIA”, símbol del moviment renaixentista per la identificació que hi va fer Aribau de la pàtria amb la llengua.

POETES• Jacint Verdaguer: Fundador de la llengua

moderna i considerat el poeta més gran de la Renaixença. En la seua obra destaquen dos grans poemes: “L’Atlàntida” i “Canigó”.

• Teodor Llorent: Representant de burgesos i considerat el poeta més destacat de la Renaixença.

• Constantí Llombart: Representant dels populars. Va intentar donar a la Renaixença valenciana una projecció popular àmplia i, alhora, culturalment digna.

NOVEL·LA REALISTA

• REALISME: és una doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat en les obres literàries i artístiques, sense concessions a la idealització. Va sorgir vers l’any 1850 com una reacció contra els excessos del Romanticisme, i va arribar a convertir-se en una escola.

NARCÍS OLLER

• Va ser l’iniciador de la novel·la realista en català.

• La seua obra va obtenir una projecció europea comparable a la de la poesia de Verdaguer o el teatre de Guimerà. En la seua producció literària destaquen:

•La papallona (1882): és l’inici del Naturalisme en la literatura catalana.

•L’escanyapobres (1884): descriu l’impacte de la industrialització.

•La febre d’or (1890-1892): és la seua novel·la més extensa en què es descriu l’alta burgesia financera.

•La bogeria (1899): tracta sobre les malalties mentals i les conseqüències socials que impliquen.

•Pilar Prim (1906): és la seua última novel·la. Trenca amb les tècniques naturalistes i s’acosta a les tendències de la novel·la psicológica.

EL TEATRE CULTE

• L’únic representant del nostre teatre culte va ser Àngel Guimerà, el qual va obtenir un èxit important, tant dins de les nostres fronteres com fora.

• En la seua producció teatral, tractà la passió humana com un tema principal i usà un model de llengua viva i eficaç des del punt de vista escènic.

LA SEUA OBRA DRAMÀTICA

Es divideix en tres etapes:•Etapa de formació (1875 -1890): hi

predominen els drames d’ambientació medieval. Obres: “Gal·la Placídia” i “Mar i cel”.

•Etapa de plenitud (1890 -1900): hi pertanyen les obres amb marcats trets realistes: “Maria Rosa”, “Terra baixa” i “La filla del mar”.

•Etapa final (1900 -1924): Presenta una gran diversitat. Guimerà va sentir la necessitat de no perdre el favor del públic i d’adaptar-se al corrent modernista, però no va aconseguir la qualitat de la producció anterior.

EL TEATRE POPULAR

• Eduard Escalante és considerat el màxim representant del sainet valencià. Les seues obres reprodueixen, amb un to satíric, ambients i personatges tipificats de l’època en què va viure.

EL TEATRE D’ESCALANTE

• Mostra els canvis socials i la situació de la llengua en la València de l’època de l’autor, tant als barris populars com en les classes mitjanes, que pretenen imitar els usos i costums de les classes altes i adopten el castellà per aparençar un estatus social superior al propi.

• En els seus sainets, mostra una gran destresa a l’hora d’obtenir efectes còmics i caracteritzar els personatges amb una gran economia de mitjans.

OBRES MÉS DESTACADES•“Bufar en caldo gelat” (1869)

•“L’escaleta del dimoni (1874)