recursos miners i energètics

Recursos miners i Recursos miners i energèticsenergètics

Tema 14

1

ÍndexÍndex 1. Les primeres matèries

minerals◦ 1.1 El minerals metàl.lics

◦ 1.2 Els minerals no metàl.lics

◦ 1.3 Les roques industrials

◦ 1.4 L’explotació de minerals

2. Les fonts d’energia◦ 2.1 El carbó

◦ 2.2 El petroli

◦ 2.3 El gas natural

◦ 2.4 Les energies alternatives

◦ 2.5 L’energia elèctrica

3. Producció i consum energètic a Espanya◦ 3.1 La política energètica

2

4. Recursos miners i energètics a Catalunya.

4.1 Les primeres matèries minerals

4.2 Les fonts d’energia

4.3 Producció i consum energètic a Catalunya

1. Les primeres matèries minerals

Són recursos naturals no renovables Es classifiquen en :

◦ a) minerals metàl·lics◦ b) minerals no metàl·lics◦ c) roques industrials

• La producció a Espanya és deficitària.

1.1 Els minerals metàl.lics

Molt importants per les societats industrialitzades A Espanya destaca: ferro, pirita, plom, zinc, coure,

mercuri, tungstè i estany S’utilitzen en les indústries bàsiques, en la

metal·lúrgia, en la química i en les indústries de transformació.

1.1 Els minerals metàl.lics

Utilitats:• Ferro: indústria siderúrgica• Plom: acumuladors d’energia• Zinc: aliatges, contra la corrosió atmosfèrica i

indústria elèctrica• Coure: material elèctric• Mercuri: instruments de precisió, piles, pintures• Tungstè: carburs, ferroaliatges, components elèctrics• Estany: aliatges, indústria elèctrica, mecànica i

química

1.2 Els minerals no metàl.lics

Sals potàssiques, sal comuna, les argiles especials, el caolí i el quars

Utilitats:• Sals potàssiques: indústria química• Sal comuna: química i l’alimentària• Argiles: Productes fitosanitaris• Caolí: producció de ceràmica, paper o insecticides• Quars: vidres, òptica, indústria de precisió

1.2 Els minerals no metàl.lics

Altres minerals no metàl.lics, i la seva utilització:

◦ Feldspat: indústries químiques i agrícola◦ Magnesita: producció de pinsos, ciment, paper◦ Espat fluor: siderúrgica, metal·lúrgica i química◦ Fosfats (no es produeixen a Espanya): fertilitzants i

detergents

La localització de la producció de minerals a Espanya és molt dispersa en tot el territori .

1.3 Les roques industrials

La producció espanyola es centra en: les calcàries, les pissarres, el granit, el marbre i el guix

Utilitats:• Especialment a la construcció

Breu localització minerals a España

1.4 L’explotació de minerals

Espanya ha estat abundant en recursos minerals, i han estat explotats des de l’Antiguitat

Fins el 1868 les mines eren propietat de l’Estat; a partir d’aquí es privatitzen algunes de les més importants a empreses estrangeres (Riotinto – Huelva)

Bona part dels minerals s’exportaven a Europa. L’explotació minera ha decaigut a causa de

l’esgotament dels jaciments.


Causes de la disminució de l’explotació minera, avui en dia:◦ Esgotament dels jaciments◦ Forta competència exterior◦ Dificultats d’extracció◦ Les petites explotacions no poden invertir en

modernitzar tecnologia• Conseqüències d’aquesta disminució:

• Desequilibri entre la producció i la demanda• Balança comercial negativa (exceptuant roques

industrials)


Comerç exterior de minerals metàl·lics (balança negativa): ◦ Importa: Bauxita, titani (100%)◦ Importa: Estany, ferro i plom◦ Exportava: mercuri

Comerç exterior de minerals no metàl·lics (balança negativa):• Importa: fosfats i caolí• Exporta: potasses, sepiolita i quars

Comerç exterior roques industrials (balança positiva):

• Importa: marbre i granit• Exporta: granit i pissarra







◦ 2.2 El petroli





13





2. Les fonts d’energia

Energia: Força necessària per a realitzar una activitat, per a produir treball

Fonts d’energia: són aquells recursos naturals i primeres matèries que s’utilitzen per a produir energia.

Prehistòria: energia a partir del vent o l’aigua A partir R.I.: carbó En el s. XX: petroli, gas natural, energia nuclear

2. Les fonts d’energia

Segons la producció de l’energia:◦ Energia primària: és aquella font que s’obté del

medi natural i que no ha sofert cap procés de transformació (p.e.:carbó, petroli, gas, urani,...)

◦ Energia final (o secundària): procés de transformació dels recursos naturals en energia útil (energia mecànica, química, lumínica, calòrica,...)

2. Les fonts d’energia Segons la disponibilitat de les

fonts, es poden distingir entre:◦ Energies no renovables: són

les que s’obtenen de recursos naturals que poden arribar a esgotar-se; tenen un llarg procés de formació (carbó, petroli, gas natural,...)

◦ Energies renovables (també, alternatives) (http://www.xtec.cat/~cbadia23/index.htm) : són les que funcionen amb recursos naturals i es regeneren contínuament (vent, sol,...)

Una de les formes d’energia més important és l’elèctrica, per la diversitat de fonts de la qual s’obté i del seu ús.

2.1. El carbó

Roca sedimentària fòssil i combustible, formada per l’acumulació de restes vegetals sotmeses a un procés de carbonització. A Espanya, els més comuns: antracita, l’hulla i el lignit

2.1. El carbó

Localització• Astúries, Castella i Lleó (Nord Lleó, Villablino i nord

Pàlència), Galícia, Castella-La Manxa (Ciudad Real), Andalusia (Còrdova, Sevilla), Catalunya (esgotats) i Aragó (Terol i Saragossa).

• Producció i consum• Energia bàsica en la R.I. fins aparèixer les

hidroelèctriques.• Demanda inferior a l’oferta => importar• Dificultats extracció (alt cost i baixa rendibilitat)• Utilitats: centrals termoelèctriques, siderúrgiques o

component en la fabricació acer.

2.1. El carbó

Problemes associats al carbó:

a) Ecològics

b) De salut i de seguretat

c) Alteració de la supefície terrestre

d) Contaminació àcida dels llacs i cursos fluvials

(aquestes darreres regulades parcialment)

e) Problemes amb el transport: ha provocat el consum en els zones properes d’extracció

Ambientech

2.2 El petroli

Mescla líquida d’hidrocarburs (compostos d’hidrogen i carboni) en estat sòlid, líquid o gasós, que es troba a l’interior de l’escorça terrestre i que s’obté mitjançant la perforació d’aquesta. És un combustible fòssil.

Localització• Espanya ha d’importar pràcticament tot el petroli que

consumeix. • Plataformes poc rendibles al delta de l’Ebre i a

Ayoluengo.

Reserves al món de petroli

2.2 El petroli

Producció i consum• L’autoproveïment en el 2007 va ser d’un 0,7 % =>

total dependència de l’exterior• En el 2007 el petroli procedia de: Rússia (23 %),

Mèxic (12 %), Líbia (7,5 %), Aràbia Saudita (9%), Iran (7,5 %) i Nigèria (7,3 %)

• Augment del consum de petroli arran de la industrialització i canvis socioeconòmics dels anys 60. Època de creixement de la producció petrolera, i barata

2.2 El petroli

Producció i consum• Crisi del 73 i 79 augmenten els preus del petroli =>

recessió econòmica mundial => mesures d’estalvi en tots els països exceptuant Espanya (altres problemes: inici del declivi del franquisme) . Espanya adopta mesures ja en la democràcia, cap als 80.

• Espanya, malgrat no produeix, té 10 refineries. La majoria a la costa, exceptuant la de Puertollano i la de Tierra de Barros. Les més importants: Muskiz, Tarragona, Algecires, Santa Cruz de Tenerife; també a Castelló, Cartagena, Huelva i la Corunya.

2.2 El petroli

El consum de productes petrolífers s’ha intensificat a Espanya.

Ha crescut la demanda en el transport Ha disminuït la demanda en la indústria A les llars també disminueix

2.2 El petroli

Problemes :• Transport: vessaments dels vaixells=> pèrdua

biodiversitat• Producció: emissió de Co2 a l’atmosfera=> efecte

hivernacle => canvi climàtic • Consum: emissió de CO2 a l’atmosfera=> efecte

hivernacle => canvi climàtic • Conflictes geopolítics (per la possessió de terres amb

petroli o per passar en determinats països els oleoductes)

2.3 El gas natural

• Combustible fòssil. És un hidrocarbur gasós compost d ’età i metà. Es troba a l’escorça terrestre, sovint, al costat de les bosses de petroli.

• Localització• Escàs a Espanya• Jaciments: Huelva, Sevilla i Cadis.

2.3 El gas natural

Producció i consum• La demanda de gas s’ha duplicat en els últims 10

anys• Combustible poc contaminant, amb alt poder calorífic

i múltiples usos industrials i domèstics• Com el petroli, importem quasi la totalitat del gas

natural que consumim.

2.3 El gas natural

Producció i consum• Fins el 1979, s’importava bàsicament de Líbia.

Després Algèria, cap als 80. • A partir d’aquesta dècada es diversifica la importació

de gas. En el 2007 Algèria va aportar un 33 %, Nigèria un 24 %, Qatar 13 %, Egipte 11%,...

• Transport mitjançant gasoductes (Doc 7) . A Espanya arriba a través del gasoducte Magrip-Europa i Algèria-Europa. També arriba en forma de gas liquat (en vaixell – 67 % de les importacions en el 2007)

• Es consumeix a: producció industrial, química, energia elèctrica, consums domèstics,... També s’obté el propà i el butà.

2.3 El gas natural

Problemes:- Poc contaminant en la combustió- Causa de conflictes geopolítics (pas dels gasoductes –

exemple Kazkasthan)- Perill de fugues en els gasoductes o d’atemptats.

Gasoductes

Gasoductes i Oleoductes

2.4 Energies alternatives


Són les que s’extreuen d’elements inesgotables de la natura

No són contaminants i poden contribuir a menys dependència de l’exterior.

1986: primer PER (Plan de Energías Renovables) 1989: segon PER, contemplava pel 1995 una

contribució de les energies renovables d’un 4 %. 2007: representen un 7 % (P.317: Ex: 7 i 8)


L’energia hidràulica• S’obté a partir de la força de l’aigua quan cau per

produir electricitat. Inconvenients: impacte mediambiental de la construcció dels embassaments i la irregularitat pluviomètrica.

L’energia solar:• Producció d’energia a partir de les radiacions del sol.

La forma més interessant és la fotovoltaica: transformar la radiació solar en energia elèctrica


L’energia eòlica:Transforma la força del vent en energia elèctrica

mitjançant generadorsL’energia maremotriu. Aprofita la força de les marees per a produir energiaL’energia geotèrmica. Aprofita la calor interior de la Terra per a obtenir aigua

calenta, vapor i electricitat


L’energia de la biomassa: obté energia a partir de l’aprofitament dels residus

orgànics, agrícoles, ramaders, forestals o industrial. Pot ser per combustió directa o de la seva transformació en combustibles com alcohol, gas metà, ...

A Espanya les energies renovables més utilitzades són: hidràulica, biomassa, solar i eòlica. Algun parc tenim de geotèrmica.

2.5 L’energia elèctrica

Paper molt important per la diversitat del seu ús El consum (s’ha multiplicat per 5 des dels anys 70) ha

canviat des dels anys 60 per: canvis econòmics, mecanització agrícola i ramader, creixement de la indústria i també del sector terciari

El consum per habitant està per sota de la mitjana dels països més desenvolupats de la UE.

L’obtenim de: la hidràulica, del gas natural del carbó i de l’energia nuclear.

Veure Doc 10

L’energia hidroelèctrica

Energia renovable Espanya és ric en recursos hidràulics L’energia s’obté de la força de la caiguda de l’aigua

embassada. Els embassament més importants són:

◦ a les conques del nord peninsular◦ a la del Duero◦ a la del Tajo◦ a la de l’Ebre (Mequinensa)• Les conques amb menys producció són les del

Segura, Pirineus orientals i Guadiana.

L’energia hidroelèctrica

La hidroelèctrica representa un 62 % de la producció total d’energia elèctrica

Entre els 40 i els 60 va augmentar molt el consum d ’aquesta energia (Franco era especialista en inaugurar pantans)

A partir dels 70 es diversifica cap a la termoelèctrica i les nuclears.

L’energia termoelèctrica

A través de la combustió del carbó, del petroli o del gas natural

La localització és dispersa per tota la península, però en funció de la localització de la font energètica que utilitzen (carbó a prop de les conques carboníferes o a la costa a prop de les refineries)

Centrals més importants. Andorra (Terol), i a La Corunya

Observa l’evolució de la producció en el Doc 12. Actualment és l’energia més utilitzada (60 %) Inconvenient: la contaminació per la combustió del

carbó (provoca pluja àcida)

L’energia nuclear

Produïda a les centrals nuclears per la fissió dels àtoms d’urani. A Espanya es van deixar d’explotar les mines en el 2002

La primera central nuclear a Espanya va ser Vandellòs. En el 2002 es va començar a desmantellar

Increment de la producció entre els 80 i els 90. En el 2007 la seva producció va representar un 17 % de la producció elèctrica.

L’energia nuclear

A Espanya hi ha 7 centrals en actiu i 3 sota moratòria (penalitzades pel govern a causa dels problemes que plantegen i la problemàtica social)

Aspectes positius: energia barata, molta potència, i en la producció poc contaminant

Aspectes negatius: perill de radiació (si les centrals estan mal construïdes) i gestió dels residus radioactius.

Centrals nuclears a Espanya







◦ 2.2 El petroli





44





3. Producció i consum energètic a Espanya

Diferenciar entre la producció d’energia primària i el consum d’energia. Observar Doc. 14 (p.309)

La producció d’energia primària ha disminuït, exceptuant la hidràulica i les renovables

El consum, especialment de gas natural, ha augmentat considerablement. (gràfica doc. 10 p. 310).

Espanya no arriba a l’autoproveïment energètic, per tant, necessita importar, especialment petroli. Això és un desequilibri energètic

Desequilibri => l’aplicació de polítiques energètiques per part del govern ja que és un sector estratègic, o sigui, imprescindible pel desenvolupament de qualsevol economia.

3.1 La política energètica

Necessitat de polítiques molt concretes degut a la dependència de l’exterior i a la despesa que representa

La política energètica ha canviat els objectius al cap dels anys

1975 PEN: elaborada durant la 1ª crisi del petroli. El darrer ha estat elaborat el 2002, vigent fins el 2011. Paral·lelament s’han elaborat altres plans estratègics com el PER (renovables).


Objectius dels primers plans energètics:a) Disminuir el consum de petrolib) Augmentar la producció i el consum d’energia

nuclear i gas naturalActualment:a) Garantir el subministrament energèticb) Fomentar la competència en el mercat de

l’energiac) Assolir els objectius dels tractats internacionals

per a la defensa dels medi ambient (per exemple Kyoto)


Instruments utilitzats en la política energètica:

a) Diversificar la procedència de les fonts energètiques

b) Millorar l’eficiència en el seu ús i emmagatzematge

c) Afavorir la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies

Augment de la diversificació geogràfica


En quant a l’eficiència: fomentar la liberalització dels mercats de l’energia

En quant als objectius mediambientals: s’ha de desenvolupar la inversió en energies renovables

En quant a l’estalvi energètic (objectiu tradicionalment important) els instruments s’han traslladat, fonamentalment, als particulars (bombetes baix consum, utilitzant transport públic, termòstats en calefacció i aire condicionat,....) => estalvi econòmic i afavorir el medi ambient.

La indústria ajuda a moderar el consum elèctric







◦ 2.2 El petroli





52





4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.1 Les primeres matèries minerals

Catalunya ha explotat diversos minerals des de la Prehistòria

El ferro pirinenc es va explotar fins el segle XIX. Explotacions pot rendibles

Els sals sòdiques i potàssiques (Depressió Central, sobretot valls del Cardener i del Llobregat), es remunten a l’època preromana

L’explotació de carbó (lignits, hulles i antracites) ha estat de poca qualitat; en el s.XIX s’havia d’importar d ’Astúries o d’Anglaterra.

La pedra calcària, ha estat i és, l’activitat més important minera en el territori català. En el 2007: 20 % del total espanyol

La mineria genera uns 3200 llocs de treball; un 50 % pertany a l’extracció d’àrids. Massís del Garraf; les províncies de Girona i Lleida són les més exportadores de tota Espanya.

4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.2 Les fonts d’energia

El carbó és un recurs escàs i de baixa qualitat (alts costos d’explotació => poca rendibilitat). El carbó s’utilitza per a fer funcionar les centrals tèrmiques de Cercs, Badalona o Cubelles. S’importa de Sud d’Àfrica

L’electricitat es va introduir a Catalunya a finals del XIX. Es produïa a les centrals tèrmiques i a les centrals hidroelèctriques.

Catalunya ha estat deficitària => importar-ne. Actualment s’està perfilant el projecte de la MAT (línia de molt alta tensió) per importar l’energia francesa

4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.2 Les fonts d’energia

El petroli s’explota al Delta de l’Ebre però és escàs i de baixa qualitat, per tant s’importa, igual que el gas natural

La producció nuclear es realitza a Ascó (I i II) i a Vandellòs (II).

L’explotació dels recursos renovables ha tingut un impuls important, aprofitant, per exemple, la força del vent, a zones rurals (canvi d’ús de les terres) de Tarragona i Lleida, i el projecte de nus parcs eòlics a l’Empordà.

Parcs eòlics autoritzats

4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.2 Producció i consum energètic a Catalunya La producció d’energia a Catalunya està centrada en

l’elèctrica (tot i la dependència de l’exterior) S’obté principalment de la nuclear (50 % de l’energia

produïda) Les altres fonts són: els cicles combinats(20 %), la

cogeneració (11,8 %), la hidràulica (6,4 %), el carbó (2,4%) i el fuel-gas (2,3 %). (Doc. 22 i definicions pàgina 313)

En el consum d’energia primària, el 75 % és d ’energies fòssils no renovables. El consum d’energia nuclear suposa el 19,7 % i el de les renovables el 2,8 %.

Es pot detectar una embranzida de les renovables, però més de la meitat és de la hidroelèctrica.

JoJo

59Ktep: equivalent milers de tones de petroliKtep: equivalent milers de tones de petroli Web Institut Català EnergiaWeb Institut Català Energia

4. Recursos miners i energètics a Catalunya 4.2 Producció i consum energètic a Catalunya Les previsions cap al 2015 marquen un increment

de la producció d’energies renovables: energia eòlica (26%), biocombustibles (25,6 %), biogàs i residus renovables (8%) i la solar (3,3 %)

En quant al consum, les previsions serien arribar a un 10 % de l’energia total consumida.

http://www.greenpeace.org/espana/news/catalu-a-podr-a-producir-con-e

Les energies renovables a Catalunya

El futur de les energies renovables a Catalunya

recursos miners i energètics

Documents