QUADERN D’ARAMM. Àngels Anglada

Sílvia Montals

ÍNDEX• Autora• Gènere• Temes• Veu narrativa• Història• Argument• recorregut

• Temporalitat• Estructura• Personatges• Simbologia• Poesia a l’obra• Llengua i estil

AUTORAIntroducció:

• M. Àngels Anglada neix el 9 de març de 1930 a Vic

• Mor a Figueres el dia 23 d’abril de 1999.

• Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona.

• Hi coneix Jordi Geli (es convertirà en el seu marit).• Va ensenyar català clandestinament a Vic.• Conrearà tot tipus de gèneres literaris

• Es descriu com: una poeta que escrivia novel·les.

• Tot i que conrea diferents gèneres literaris, la poesia sempre s’hi troba present.

• Fa homenatge als poetes (antics i moderns)

Obres publicades:POESIA NARRATIVA ASSAIG I

TRADUCCIÓ

Díptic (1972)Kyparíssia (1981)Columnes d’hores (1990)Arietta (1996)

Les Closes (1979)No em dic Laura (1981)Viola d’Amore (1983)Sandàlies d’escuma (1985)Artemísia (1989)L’agent del rei (1991)El violí d’Auschwitz (1994)Quadern d’Aram (1997) 

ASSAIGEl mirall de Narcís (1988)Paisatge amb poetes (1988)Paradís amb poetes (1993)Retalls de la vida de Grècia i Roma (1997)

TRADUCCIÓLes germanes de Safo (1983)DANIEL VARUJAN, Terra porpra i altres poemes (2001)

Pilars fonamentals:

COMPROMÍSLa memòria la porta al compromís amb la vida, amb la terra.

Amb la paraula defensa els que més ho necessiten.

MEMÒRIALa tradició s’enllaça amb la memòria que s’ha de preservar

prové dels seus estudis (Filologia Clàssica)

LLENGUA

S’estronca de la tradició que li ve de la infantesa (Vic)

Cicles narratius: (elements importants)

No són cicles tancats!!!! Es poden trobar referències creuades entre les obres

Trio de Mitilene (música i món

clàssic)

Dues planes (Vic i l'Empordà)

Mediterrànies (la Mediterrània de

Catalunya a Turquia)

• Viola d’Amore• Artemísia• El violí d'Auschwitz.

• Les Closes• Flors per a Isabel• No em dic Laura• L’agent del rei• Quadern d’Aram• També a tu,

Cleanòrides• Sandàlies d’escuma

Característiques obra:

• La solidaritat i la tendresa envers als éssers desvalguts.

• La denúncia de les injustícies• El compromís.• L’interès per conservar la

memòria històrica.

• Exemples:

– Quadern d’Aram: narra l’extermini del poble armeni a mans dels turcs.

– El violí d’Auschwitz: narra el genocidi del poble jueu a mans dels nazis.

– Artemísia: narra l’assassinat de 335 italians innocents a mans de les SS.

– També a tu, Cleanòrides: explica la massacre comesa contra un grup d’estudiants a Grècia.

GÈNERE• Novel·la a mig camí entre

les memòries i el dietari.

• En certa manera, també és una novel·la reportatge: l’autora utilitza retalls de diari, informes de testimonis, cartes, poemes, cançons.– Pretén recrear uns fets

i deixar-ne constància.

Temes• Tema principal:– La lluita contra l’oblit:• P. 75: No vull que s’oblidin.• P. 87: he pensat que haig d’escriure, que no puc deixar

penjada a l’aire la nostra història. Els homes són tan oblidadissos de les dissorts dels altres!

• Tema secundari:– La denúncia dels crims:• Assassinats massius, deportacions, violacions,

crueltat, amenaces, raptes…

Veu narrativa

CAPÍTOLS NARRADOR

1. Agama Stello Veu narrativa (M.A. Anglada)

2. Aram i Iorgos Veu narrativa (M.A. Anglada)

3. Carnet d’Aram. Atenes Aram

4. Carnet d’Aram. En mar Aram

5. Marik. Marsella Marik

6. Carnet d’Aram. Alèxia Aram

7. Vahé Marik / 2 testimonis (turc/armeni)

Epíleg Veu narrativa (M.A. Anglada)

La novel·la és narrada a través de diferents veus narratives:

• Narradora editora (M.Àngels Anglada)

– Alter ego de l’autora.– Explica la gènesi del text.– Ofereix dades de com va crear alguns personatges.– Presenta el protagonista: Aram.– Després dels 2 primers capítols desapareix (fins al

capítol 6).– Les seves intervencions apareixen entre parèntesis.– Parla dels fets a posteriori (quan ja han esdevingut).

• Narrador protagonista: Aram

– Narrador intern i protagonista.– Explica vivències autobiogràfiques. (1ª p. sing)– Apareix als capítols 3, 4 i 6.– Combina diferents tècniques narratives: dietaris

i memòries.– A l’inici hi predominen els records, els somnis, els

neguits. Més endavant, quan madura, valora els fets i dóna la seva opinió.

– Per tant, el narrador evoluciona.

• Narrador protagonista: Marik– Narrador intern i protagonista.– Reflecteix elements autobiogràfics (records). Hi

dóna més èmfasi que Aram.– Mostra una gran preocupació per l’ofici d’Aram.– És adulta, per tant, reflexiona sempre sobre el

passat.– Analitza i valora tots els fets.

• Narradors testimonis– Odisseas (amic Vahé)– Hassan (taxista turc)• Són narradors interns.• Contenen el testimoniatge de les últimes

hores de Vahé.

• Altres narradors– Pare Mesrob (responsable monestir

venecià). Apareix a través d’una carta.– Narrador intern, paper de testimoni.

HISTÒRIA• L'Imperi Otomà era una entitat política pluriètnica i

plurireligiosa. – Ètnies: turcs, kurds…).– Destacava la minoria armènia de llengua indoeuropea i

religió cristiana (antigament havia estat país independent).

• Segle XIX: partits nacionalistes armenis van desencadenar revoltes i accions armades. Volien la independència.

• L'any 1894 el soldà hi féu intervenir l'exèrcit. – Matança contra els armenis encara residents a l'imperi

otomà.

• Els armenis van deixar d'estar reconeguts com a minoria ètnica i religiosa.

• Els Joves Turcs pugen al poder (1908). Volien:– Turquia: país centralitzat– Refusaren les reivindicacions armènies. Noves matances (1909).

• Imperi Otomà: entra a la I Guerra Mundial (aliat d'Alemanya). – La població armènia fou sospitosa de fer el joc a l'enemic.– S’ordenaren detencions en massa i s'inicià la deportació de la població i

les matances.

• Després de la I Guerra Mundial, el Tractat de Sevrès (1920) reconeix la independència d'Armènia. – Mai no es va dur a la pràctica

ARGUMENT• Aram i Marik expliquen, a través d’un quadern, la

deportació i l’assassinat de milers d’armenis a mans dels turcs.

• Gràcies a la promesa de Marik de viatjar al monestir de Narek si Aram es cura (té una pneumònia), escapen de la mort.

• S’hi narra el recorregut vital de mare i fill. Un viatge en què Aram haurà de madurar de cop.

• Recorregut de mare i fill:

– Trebisonda (ciutat d’Aram)– Van (a la riba del llac)– Ecmiadzin– Jerevan (s’hi estan força temps)– Atenes– Corint– Patràs i Bríndisi (hi fan escala)– Gènova– Marsella

RECORREGUT

------> Camí de pelegrinatge d'Aram------> Camí de l'exili d'Aram

VIATGE PER LA MEDITERRÀNIA

Pobles i ciutats on Aram i Marik s’aturen durant la seva fugida.

TEMPORALITAT• Temps històric: (època històrica del relat)

– Primeres dècades del s. XX.– Contemporani als anys de la Primera Guerra

Mundial.

▪ Temps narratiu: (temps propi de la novel·la)

– 4 anys (inici redacció del quadern fins que s’acaba).

– El quadern inclou fets anteriors de les vides dels protagonistes, així doncs 8 anys.

• Final obert: – Aram va anar a viure a Cadaqués?– Va formar part de la resistència armènia?

• Retrospeccions: salts temporals al passat:

– Els personatges recorden fets passats.– Ex: Aram a Atenes recorda la fugida a Ec-

miadzin (cap. 3)

▪ Anticipacions: passatges que avancen fets futurs

– Ex: Narració Odisseas. Sap que Vahé serà as-sassinat (cap. 7)

• Temps simultani: exposa dos fets que estan passant alhora

– Al relat d’Odisseas s’explica que la detenció de Vahé va tenir lloc mentre Marik i Aram emprenen el viatge al monestir de Narek.

▪ Estructura in medias res: la narració comença enmig de la història– Quan Aram comença a escriure el quadern, la història ja

és iniciada.

• Estructura d’amplificació: un mateix fet, la mort de Vahé:– És esmentat i assumit per Aram– Valorat per Marik – Narrat pels testimonis directes de l’assassinat.

▪ Ritme narratiu: • No és ràpid. • Objectiu de la lectora: reflexionar.

ESTRUCTURA

PERSONATGES• Principals

– Aram:• És un adolescent de 15 anys (a l’inici del relat). Acaba la història

amb 19 anys.• Va canviant físicament i psicològicament.• Ulls negres i profunds. Mostren

una mirada trista (s’assembla al seu pare).

• És un bon nedador. Sap bussejar i mai es mareja dalt del vaixell.

• Li interessa la música.• És responsable (té cura de la

seva mare).

– Marik:• Mare d’Aram. Al final de l’obra té 38 anys.• Dona molt religiosa (pelegrinatge al monestir de Narek)• Dona trista. Causada per la situació

que li ha tocat viure.• Enyora els seus familiars i pensa

sovint amb ells.• Ajuda a la gent quan ho necessita.• A Marsella es torna a casar per no

sentir-se sola.• Marik és una variant del mot armeni que significa “mare”.

– Vahé:• Pare d’Aram.• Home prim, fràgil. Porta ulleres.• Era professor de grec i de francès.• Havia publicat dos llibres de poesia.• Tenia 2 passions: la poesia i el seu país.• Inspirat amb el poeta armeni Daniel Varujan (mort al

1915 en circumstàncies similars a les de Vahé).

• Secundaris:– Familiars del protagonista:• Àvia:–Mare de Marik.– Explicava històries de sants a Aram.–Mantenia les costums i tradicions armènies.

• Sofia i Iané:– Germanes petites d’Aram.– Es portaven un any i mig (entre elles).– Van morir ofegades, amb l’àvia, al mar Negre.

• Grigor: – Cosí de Marik.– Treballava de pagès i ramader.– Constitució física forta.– Actua de manera discreta per no

espantar els nens.– Home molt independent.– Proposa casar-se amb Marik, però ella no ho veu clar.

Finalment es casa amb una jove pagesa.

• Irina:– Esposa de Grigor.– Mor durant la fugida de Van.– Assisteix al part d’una dona (té experiència).

• Família de pescadors grecs:– Iorgos:

• Pescador d’esponges (originari illa de Simi).

• Gran amic d’Aram.• Ulls blauverds. Caràcter alegre.• S’orientarà cap a la collida de corall.• L’autora es va inspirar en una família de corallers de

Cadaqués.

– Iannis:• Pare de Iorgos.• Convida a Aram al casament de

la seva filla gran.

– Kostas:• Oncle de Iorgos.• Patró del vaixell Dimitrios (on treballarà Aram).• Proporciona ajuda econòmica a Aram i a la seva mare.

– Alèxia:• Germana petita de Iorgos.• Esdevindrà la xicota

i esposa d’Aram.• Noia alta i graciosa.

Ulls verds.

• Altres represaliats:– Doctor Arshag:

• Confirma a Marik la mort del seu marit.• Havia estudiat amb Vahé a Venècia.• Ofereix allotjament a Marik i Aram.

– Odisseas:• Amic i company de feina de Vahé.• Explica els detalls de la mort de Vahé a Marik.• Va poder-se comunicar amb Vahé subornant a un inspector

turc.

– Der Ashavir:• Sacerdot jove, alt i polit.• Armeni de Cilícia (sobreviu a la violència dels turcs).• Farà editar els poemes inèdits de Vahé.

• Botxins:– Són anomenats de diferents maneres:• Els nostres assassins (1 vegada)• Els maleïts turcs (5 vegades)• Els malvats turcs (1 vegada)• Els turcs (4 vegades)• Els turcs, que Déu els confongui (1 vegada)• Criminals turcs (1 vegada)• Assassins turcs (1 vegada)• Malparits assassins (1 vegada)

Assumeix en el paper d’antagonistes.

SIMBOLOGIA• Roses: s’esmenten de manera reitarada a

l’obra. Sempre en relació amb Marik i els llocs que li recorden la vida anterior.– Tòpic literari: collige, virgo, rosas.

• La rosa simbolitza la bellesa transitòria de la vida humana.

• A la novel·la la felicitat és temporal.

Sempre he pensat en una casa amb jardí, o amb un pati o un terrat, on ella pugui tenir molts rosers (p. 116-117).

• Mar: es present en tota la novel·la.– Moltes ciutats citades es troben al Mediterrani:

Atenes, Rodes, Marsella, Tunis…– És el símbol de la llibertat i l’element que facilita

als protagonistes una vida nova.– Permet a Aram reflexionar sobre els perills de la

vida (no es troben en el mar, sinó en els homes).

Comparo el mar amb les dificultats dels nostre èxode […] i encara més amb totes les matances i les amenaces dels turcs […]. L’home és més perillós que els taurons i les morenes. (p.120)

• Terra porpra: símbol de la cultura armènia.– Es concreta en les tradicions

i la poesia.• Ja ho sé, mare, que la seva poesia durarà sempre, quan

ningú no es recordi dels fastigosos noms dels seus malparits assassins (p. 149)

La poesia a l’obra

• Anglada ret homenatge als poetes armenis (hi insereix diverses poesies).

– Capítol IV: poema de Nahabed Kucak (s.XV).– Capítol VI: poema de Grigor de Narek (s.X).– Capítols V i VII: Terra Porpra, Fins a

perdre’s de vista: poemes de Daniel Varujan.

• Apareixen cançons tradicionals armènies.– P. 90. Cançó de bressol.– P.141. Cançó del casament de Marik

• Conclusió: poesia i cançó són una expressió de la bellesa que contrasta amb el mal del genocidi.

LLENGUA I ESTIL• Estil qualificat de: depurat, contingut, però amarat

de lirisme. Característiques:

– Ús de locucions i frases fetes:• Dret com un fus• És viu com una centella.

– Camp semàntic del mar:• A bord, salpar, fondejar, llagut…

– Alternança temps verbals (passat i pretèrit).

• Inclusió mots en llengua armènia:– Mots armenis: sarmà, kadaif, der hair…– Topònims: Trebisonda, Ecmiadzin, Jerevan…

• Adjectius que connoten:– Dissortats fugitius– Ombres odioses que fugien

• Presència de diminutius:– Mareta, ratlleta blanca, llençolets, llitet.

• Ús recorrent de cometes i dos punts.

• Recursos retòrics:– Metàfores:

• La pell de nen es pot dir que em va caure de cop.• Quin altre bressol la mar amarga!

– Comparacions: • Els seus ulls riuen, blauverds com l’aigua.• Voldria enfonsar els records com les llavors a la terra

vermella.

– Metonímies: • Els grills, amagats, acompanyen les paraules del pare (sons).

– Sinècdoques: • Tornàvem a tenir un sostre• Dues boques més començàvem a ser una càrrega.

• Interrogacions retòriques:– Però qui ho sap del cert?– Mai no en tindrien prou, de sang armènia?

• Epítets:– Nit fosca– La geniva rosada– Les magranes vermelles

• Eufemismes:– I ja no es va despertat mai més (va morir)