GREC 1QUADERN DACTIVITATSIES El Cabanyal de Valncia Departament de Llat i Grec

Grec 1

Activitats

Saludem , .jarete, o floi.

, . / , .jare, o fle. / jare, o fle.

Ens coneixem? guignskomen alllus?

.u guignskomen alllus.

,

.guignskomen alllus!

E n s p re s e n t e m () .to nom mu () estn.

( / ) (lge moi / lge jemn:) t esti to nom su?

t esti to noma aut?

,

t esti to noma auts?

isza?

/ .ni / uk ida.

/ , o fle / fle, t esti to nom su?

2

Grec 1

Activitats

Lalfabet

Majscula

Minscula

alfa beta gamma delta psilon zeta (tz) eta theta (z castellana) iota kappa lambda mi ni ksi micron pi rho sigma tau psilon fi khi (j castellana) psi omega

Per saber la pronunciaci de cada lletra fixat en la inicial del seu nom. En algun cas hem especificat la pronunciaci entre parntesis. Atenci a: - Les consonants dobles: , , . - Les consonants aspirades: , , . - La doble grafia de la sigma minscula: , . - La distinci grfica entre vocals llargues (, ) i breus (, ).

3

Grec 1

Activitats

Lalfabet, un gran invent Lalfabet grec prov de lalfabet fenici, amb algunes adaptacions a les particularitats de la llengua grega. Sembla que comen a utilitzar-se al segle IX a.C. Tanmateix la llengua grega ja sescrivia abans deixa data, encara que amb signes ideogrfics i sillbics. Al principi noms hi havia majscules. Les minscules sn molt ms recents (segle VIII). Els grecs van difondre el seu alfabet per Itlia, on don origen a lalfabet llat (segle VI a.C.). Altres alfabets europeus que provenen del grec sn els eslaus, ja que aquests pobles adoptaren els signes grecs en ser evangelitzats al segle IX. A classe farem servir una pronunciaci de les lletres que no coincideix del tot amb la dels grecs antics, per que sha mantingut per tradici. Sanomena pronunciaci erasmiana perqu la va fixar lerudit Erasme de Rotterdam al segle XVI.Una famlia dalfabets

FENICI

HEBREU

RAB

GREC

(Etrusc) > LLAT

ESLAU (Cirlic)

Els sistemes descriptura

(logo- pensament -grafia escriure) signe = concepte

Logografia

(fono- so -grafia escriure) signe = so lingstic

Fonografia

Escriptura pictogrficasigne = concepte concret

Escriptura ideogrficasigne = concepte concret o abstracte

Escriptura sillbicasigne = sllaba

Escriptura alfabticasigne = fonema

4

Grec 1

Activitats

Un exemple descriptura ideogrfica: lescriptura xinesa.

Exemple del primer sistema emprat per a escriure grec: el Lineal B.

Grec escrit amb lalfabet: full de papir amb un fragment de la Ilada (segle II)

5

Grec 1

Activitats

Lectura

No s meravells? Amb vint-i-sis simples signes guixats, ho pots escriure tot. Coses intelligents i ximpleries. Coses bones i coses dolentes. En tots els idiomes i amb cada significat. Aix no era pas tan senzill, a lpoca dels jeroglfics egipcis. Aleshores hi havia moltssims ms signes, que no eren lletres, sin sllabes senceres. Aix que cada signe signifiqus un nic so i que amb vint-i-sis sons es poguessin formar totes les paraules imaginables era tota una novetat. Ho van inventar homes que havien descriure molt, no solament textos sagrats i canons, sin moltes cartes, contractes, justificants de recepci. Van ser comerciants els qui ho van inventar. Comerciants que remaven mar endins i transportaven i venien mercaderies entre els pasos poderosos. Vivien molt a prop dels jueus. A ciutats molt ms grans i molt ms poderoses que Jerusalem, a les ciutats porturies de Tir i Sid. La seva llengua i la seva religi eren parentes properes de les dels pobles mesopotmics. Per els fenicis, que aix sanomenaven, eren menys guerrers. Preferien fer les conquestes duna altra manera. Sendinsaven en el mar cap a costes estrangeres i hi fundaven cases de comer. Eren mercaders de renom mundial. La mercaderia ms famosa i cobejada de totes les que transportaven pel mn eren les teles de colors, sobretot les de color de porpra. Alguns fenicis es van quedar a les colnies comercials de les costes estrangeres i hi van fundar ciutats. Els fenicis eren ben rebuts a tot arreu, al que avui coneixem per lfrica, a lactual Espanya i al sud del que ara s Itlia, perqu hi portaven coses boniques. Podien escriure cartes als seus amics de Tir o Sid. Cartes escrites amb aquella escriptura extraordinriament simple que havien inventat i amb qu encara escrivim actualment.

Els grecs eren grans mariners. Amb el temps van ocupar les petites illes venes que envoltaven el seu territori. Desprs van fer cap a les frtils costes de lsia Menor i van fundar-hi ciutats. Tan aviat com els fenicis van saber-ho, van navegar-hi a tota vela per comerciar amb ells. Els grecs els devien vendre oli i cereals, i tamb plata i altres metalls que hi ha. Per van aprendre tan de pressa dels fenicis, que de seguida van navegar cap a a costes desconegudes i van fundar-hi ciutats, que anomenaven colnies. Dels fenicis, a ms, tamb en van aprendre lart meravells descriure amb lletres.Ernst H. Gombrich, Breu histria del mn

6

Grec 1

Activitats

Practiquema) Llegeix i fixat b en les lletres destacades. Escriu cada paraula amb minscules:

7

Grec 1

Activitats

b) Fes memria i completa la taula amb la lletra majscula o minscula correcta

c) i ara amb el nom de cada lletra o la grafia corresponent:alfa

sigma

iota

eta

pi

psi

beta

tau

khi

ni

ro

iota

8

Grec 1

Activitats

d) Torna a escriure aquestes paraules en ordre alfabtic i canviant el tipus de lletra. Practican la lectura posant atenci als accents i als esperits:

9

Grec 1

Activitats

e) Unes paraules ms per a ordenar i llegir:

10

Grec 1

Activitats

f)

Fixat b i prova de separar les paraules:

g) I uns exercicis per a escoltar amb atenci. Completa les lletres que falten a partir de la lectura:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . .

h) Marca les paraules segons les vages escoltant:

11

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

(1) [] (1) (1) / (1) (3) (4) (4) (5)

(7) (7) (8) (8) (8) (8) (9)

Comprensi

- (de quin lloc?) - (on?) - (qui?) - (qu?) - (com?) - (per qu?) - - (quan?) - - - - ()

Gramtica Conceptes Els signes de puntuaci. La eufnica. Laccent greu. Oracions copulatives i transitives. Cas. Funcions del Nominatiu i lAcusatiu. Declinar i declinaci. Concordana gramatical: article i nom, i adjectiu i substantiu.

12

Grec 1

Activitats

Esquemes de morfologia Verbs Present dindicatiu 3 sg. (dos tipus de verbs)

[]

-

Mascul Article N. sg. Ac. sg. Noms (II declinaci)

- -

Exercicis a) Completa les frases afegint les terminacions o les formes de larticle:

______ . ______ ______ . ______ ______ . ______ ______ . ______. ______ ______ . ______ ______ , ______. ______ ______ ______. ______ ______ ______ ______ ______. ______ ______ ______ ______.b) Inserta a cada frase les formes apropiades de les paraules de la llista:

_______________, . _______________ , . _______________ _______________ _______________ , _______________ . _______________ _______________, . _______________ _______________ _______________.

13

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

(2) (3) (4) (4) Preposicions + datiu (1) + genitiu (2) + acusatiu (3) + datiu (5)

(5) (6) (7)

Partcules (1) (2) (4) (5) (6)

Comprensi

- - - - (a on?) - - - - -

Gramtica Conceptes Les partcules. El sintagma preposicional.

Esquemes de morfologia Mascul Article N. sg. Ac. sg. Noms (II declinaci)

- -14

Grec 1

Activitats

Mascul Article G. sg. D. sg. Noms (II declinaci)

- -

Exercicis a) Completa les frases afegint les terminacions o les formes de larticle:

______ ______, ______ ______ . ______ ______ ______. ______ ______ ______. ______ ______ ______ ______. ______ ______, ______ ______ . ______, ______ ______ ______.b) De quin tim grec provenen les paraules segents? cronologia filologia amfibi microxip economia polgon megalman hipodrmic

c) Busca almenys dos derivats en llenges modernes de cada un dels tims grecs que has identificat a lexercici anterior.

Cultura: El llaurador atens (pgines 24-25). a) Explica a qu es refereixen aquests dos noms geogrfics apareguts a la lectura: ltica i el Pireu. Pots ajudar-te amb el mapa de la pgina 50 del llibre. b) Descriu lactivitat productiva dun llaurador dAtenes a partir de les segents qestions: - Qu produen a les seues finques? - Eren autosuficients en tots els productes? - En quins animals basaven la seua activitat ramadera? c) Quin criteri servia per a establir la diferncia entre les classes socials a Atenes? A quina daquestes classes pertany Dicepolis? d) Qu significa el nom del nostre protagonista: ?

15

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

(1) , (2) (2) (3) (3) (3)

(3) (4-5) [] (5) , (7) (8) (9)

Comprensi

- (a qui?) - - - - - - (que) - - -

Gramtica Conceptes Lenunciat dels substantius i els verbs. Limperatiu.

Esquemes de morfologia Verbs (Singular) Present Indicatiu 1 2 3 Present Imperatiu

[]

- - - -

16

Grec 1

Activitats

Exercicis a) Completa les frases afegint les terminacions o les formes de larticle:

____ ____ . ____ ____ . ____, ____ . ____, ____ .

b) Inserta a cada lloc la paraula corresponent de la llista. Haurs descriure-les en la forma apropiada quan siga necessari:

()

_______________ . _______________ . _______________ _______________ , _______________ , . , _______________ , . _______________ . _______________ . _______________ . _______________ _______________, . _______________ _______________ _______________, _______________. . _______________ , _______________ , . _______________ _______________ . , _______________ . _______________, .

c) Fes concertar cada verb amb els subjectes:

_____________________ ____________________ ________________

________________ _____________________ ____________________

____________________ ________________ _____________________

17

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

(2) + acusatiu (3)

(7)

Comprensi

- - - - - - - - - -

Gramtica Conceptes Els verbs compostos. El cas Vocatiu. Article i noms de la Declinaci II en gnere neutre.

Esquemes de morfologia Masculins N V A G D Neutres

- - - - - - - [] -

Exercicis a) Completa les frases afegint les terminacions o les formes de larticle:

18

Grec 1

Activitats

____ , (a ells, els) ____ ____ ____. ____ ____ ____, ____ (i no) ____, ____. ____ ____ ____ ____, ____ ____ ____ ____ ____, ____ ____.

____ ____ ____ ____ ____ ____, ____ ____ ____. ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ , ____ ____ ____.

b) Troba almenys dos derivats etimolgics per cada un dels tims segents:

Cultura: Lesclavitud (pgina 36). a) Qu et crida ms latenci de les dades de la poblaci dAtenes citades a la lectura? b) Escriu la teua definici de metec. s comparable la seua situaci a la dels immigrants actuals? c) Destaca quatre caracterstiques que defineixen la condici dels esclaus a Grcia. d) Llig atentament el text incls de la Repblica dels atenesos i explica qu s el que critica. e) Qu significa el nom de lesclau de la nostra histria: ? Per qu creus que li diuen aix?

19

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

(2) [] (4) (4) [] (12)

(13) (14) (20)

Comprensi

- - (qu els passa?) - - - - - - (qu li passa?) - - - -

Gramtica Esquemes de morfologia Present Indicatiu (Singular i Plural) 1 2 3 Present Imperatiu

[] []

- - - -[] - 20

-

1 2 3

Grec 1

Activitats

Infinitiu Present

-

Exercicis a) Escriu en grec les formes verbals segents: afanyeu-vos! estimes seu! sn eixir dormir espereu! sc porta! estan (presents)

b) Escriu la forma correcta del verb per a completar cada frase:

() ____________________. , () ____________________. () ____________________. () ____________________. () ____________________ . () ____________________ , . [el carro] () ____________________. () ____________________.

c) Troba almenys dos derivats etimolgics per cada un dels tims segents:

21

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

, (2) , (2) (2) , (3) (3)

(4) (6) + acusatiu (7) (9)

Gramtica Esquemes de morfologia Article i noms de la Segona Declinaci Mascul Singular N V A G D Neutre

- - - - -Plural

[] - - -

N/V A G D

[] - - - -

[] -

- -

Exercicis a) Escriu en grec les formes verbals segents: deixa! proporcionar esperes sigueu! estic ac (present) b) Escriu cada sintagma en els casos sollicitats: porta diuen alegreu-vos! crides ser

22

Grec 1

Activitats

A G D V

A G D V

A G D V

A G D V

c) De quins tims grecs provenen els derivats segents? Busca altres derivats de cada tim: pediatra filantrop calidoscopi metafsica hidrfil Andreu hipoglucmia pedoflia

Cultura: El i la (pgines 50-51). a) Explica amb paraules teues qu entens per . b) Quines caracterstiques de les cases gregues destacaries? c) Fes una llista amb les obligacions poltiques dun ciutad atens que es recullen al text. d) En quines ocasions podia anar a la ciutat un atens resident al camp, com s el cas de Dicepolis? e) Al fragment del discurs de Pricles es posa de manifest una qualitat dels atenesos. Quina?

23

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

, (1) , (1) (4) (6) , (12) (14) , , (15) , , (17) (17)

(18) (18) (19) (19) + genitiu (20) (20) (20) (20)

Gramtica Conceptes: preposicions amb ms dun cas ().

Hi ha preposicions que noms poden anar amb un cas. Per daltres nadmeten dos (acusatiu i genitiu), o fins i tot tres casos (acusatiu, genitiu i datiu). Per tant, per a traduir correctament una preposici caldr tenir en compte: 1. El sentit general de la preposici. 2. El mats que aporta el cas del nom que lacompanya. En general: a) Lacusatiu aporta la noci de direcci cap a un lloc. b) El datiu implica el mats de situaci esttica. c) El genitiu dna una idea de separaci o allunyament. Per exemple, la preposici t com a sentit general junt a, al llarg de. Aleshores, com traduirem cada vinyeta? Esquemes de morfologia

24

Grec 1

Activitats

Article i substantius femenins de la Primera Declinaci SingularModel en - Model en mixta Model en -

N/V A G D

[] - - - -

[] - - - -Plural

[] - - - -

(terminacions nominals comunes)

N/V A G D

[] - - - -

Present Indicatiu complet Singular 1 2 3

[]Plural

- - -

1 2 3

[]

- - -[]

Exercici. Canvia el nombre de les paraules subratllades i tradueix:

, , . , . . 25

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

(2) (6)

, (10)

Gramtica Conceptes: Estructura duna forma verbal: formes temtiques i atemtiques. Esquemes de morfologia Enunciat i declinaci dels adjectius: tipus , , i , , (pgina 70). Dos adjectius singulars: , , i , , (pgina 71). Dos pronoms: demostratiu , , (pgina 84) i indefinit , , .

Exercicis a) Respon en grec aquestes preguntes de comprensi:

- -

- - -

b) Troba almenys dos derivats etimolgics per a cada un dels tims:

, , , , , (taqui-)c) Escriu en grec les formes verbals segents: convencen escoltar tin! fas deixeu! estar ac (present) agafem sou guieu! espera

26

Grec 1

Activitats

d) Completa cada sintagma amb la forma corresponent de ladjectiu:

() () () () () () () () () () () ()

() () () () () ()

() () () () () ()

Cultura: Les dones i lamor (pgines 66-67). a) Segons la cita del discurs de Pricles, quina seria la virtut ms valorada en una dona atenesa? Qu pots deduir daquesta opini? b) A partir de la lectura, cita les obligacions que tindria una dona com Mirrina. Compara el seu cas amb el duna dona actual i trau les teues conclusions. c) Quines raons se tacudeixen per a explicar que les dones ateneses es casaren tan joves? d) En quins mbits de la societat gaudia la dona duna certa llibertat? e) Busca el nom dalguns destacats personatges femenins dobres de teatre gregues. Trian un i escriu un resum de la seua histria. f) Comenta els aspectes del text de Semnides sobre la dona ideal que coincideixen amb les altres dos cites literries de la lectura.

g) Investiga sobre la poetessa Safo i redacta un breu informe sobre ella. h) Tot seguit comenta el seu poema, conegut com Himne a Afrodita, que trobars a la pgina 67: El poema ens fa un complet retrat dAfrodita: selecciona les cites que alludeixen als seus atributs. Quins personatges parlen al poema? Resumeix la situaci i els sentiments de cada u. Creus que aquests versos reflecteixen el mn afectiu duna dona atenesa com ara Mirrina? Explica la teua resposta.

27

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

, (3) + acusatiu (4) (5)

(6) (7)

Gramtica Conceptes El gnere dels substantius de la primera i segona declinacions. masculins I femenins neutres

, (pgina 70)

, , , ,

II

,

,

Classificaci de les vocals1 .

tancades

/i/ llarga o breu

// llarga o breu /o/ llarga /o/ breu

/e/ llarga

/e/ breu

obertes

/e/ llarga

/a/ llarga o breu

/o/ llarga

Exercicis a) Canvia el nombre de les paraules subratllades i tradueix:

- .

Com pots comprovar, sn dotze fonemes voclics representats per nou grafies: tres daquestes (, , ) poden representar dos fonemes diferenciats.1

28

Grec 1

Activitats

- , , . - . - , .b) Posa dacord cada sintagma:

(, , )

(, )

(, , )

(, )

(, , )c) Descriu el fonema voclic que representa cada grafia:

Cultura: Dus i homes (pgines 80-81). a) Explica com sha configurat la religi grega antiga tal com lentenem hui. b) Quin carcter atribuen els grecs als seus dus? Investiga i resumeix algun mite com a exemple daquest comportament. c) Quines diferncies than cridat latenci entre la religi grega antiga i les prctiques religioses del teu entorn? d) La cita de la Ilada s un exemple de pregria a un du. Compara-la amb el poema de Safo de la pgina 67 i destaca els punts en com.

29

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

, , (4) + ac. o datiu (7, 15) (16) adv. (16)

, , (17) (19) (19)

Gramtica Conceptes Qu s un verb contracte? Regles de contracci voclica: 1. El resultat duna contracci de vocals s sempre una vocal llarga o un diftong. 2. Si alguna de les vocals que contrauen s oberta, la vocal llarga resultant tamb ho ser. Si les dos vocals que contrauen sn tancades, la vocal llarga resultant tamb ho ser. 3. Si una de les vocals (o les dos) que contrauen s de so /o/, la vocal llarga resultant tamb sonar /o/. 4. Si cap de les vocals que contrauen sona /o/, el so de la vocal llarga resultant ser el mateix de la primera de les dos que contrauen. 5. Una regla prctica: lpsilon desapareix davant dun diftong. Esquemes de morfologia: Formes dels verbs contractes. Present Indicatiu (Singular) 1 2 3

- - -

- - -(Plural)

- - -

1 2 3

-- -- -[]

-- -- -[]

-- -- -[]

Nota: a les terminacions de la 2 i 3 persones del singular la grafia representa un diftong.

30

Grec 1

Activitats

Present Imperatiu (Singular) 2 3

-

- (Plural)

-

2 3

--

--

--

Infinitiu present

-

-

-

Nota: a la terminaci de linfinitiu la grafia representa una /e/ llarga tancada.

Exercicis a) Resol les contraccions que es poden donar a les formes dels verbs contractes:

+ + + + + + +

/

+ + + + + + +

+ + + + + + +

/

b) Escriu ara les formes definitives dels verbs contractes al teu quadern.

31

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

, (1) adv. (2) , , (3) (4) (7) , (8) , (8) (9) (10) + gen. (11)

(12) (12) , (13) (13) (14) , (17) (19) (23) (27) , (28)

Gramtica Conceptes: La veu mitjana. Esquemes de morfologia. Els pronoms personals de 1 i 2 persona (pg. 84). Terminacions verbals en veu mitjana. Present Indicatiu veu activa (Singular) 1 2 3 veu mitjana veu activa (Singular) Present Imperatiu veu mitjana

- - -(Plural)

-- - / - --(Plural)

-

-

1 2 3

-- -- -()

-- -- ----

--

Infinitiu present veu activa veu mitjana

-

--32

Grec 1

Activitats

Exercicis a) Respon en grec aquestes preguntes de comprensi:

- -

(quants)

- - - - b) Posa dacord cada sintagma:

(, , )

(, )

(, , )

(, )

(, , )

c) Canvia la veu en aquestes formes verbals, dactiva a mitjana i viceversa:

d) Escriu al teu quadern les formes del verb . e) Canvia el nombre de les paraules subratllades en cada frase i tradueix:

- . - . - , , . - , f) acstic prototip epitafi anacrnic Quin tim reconeixes a les paraules segents? Cita algun derivat ms de cada tim. onomstica poltica hemeroteca dinosaure

33

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

(8) , (11) (18)

(23) , , (38)

Gramtica Conceptes: Valors del cas Datiu (sense preposici):

()COMPLEMENT INDIRECTE COMPLEMENT DE RGIM VERBAL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (INSTRUMENT)

() (5) (7) + (8) + (27) + (18-19)

(6) (7) (22) (9) + (12) +

Exercicis a) Respon en grec aquestes preguntes de comprensi:

- -

- - - - - (amb) c) Posa dacord cada sintagma:

(, , )

(, )

(, , )

(, )

(, , )

34

Grec 1

Activitats

d) Completa les terminacions i tradueix:

-

_____ _____ _____. _____ _____ _____ _____ . _____ _____ .

e) Completa cada frase amb la forma adient de la paraula entre parntesi:

-

__________________ . () __________________ (a les xiques) . ( ) __________________ . ( ) __________________ . () __________________ (al dia segent) . ( ) __________________ (amb la pedra) . ( ) __________________ . ( ) __________________ . ( ) __________________. ( ) __________________ . ( ) __________________ . ( ) __________________, . ( ) __________________ . ( ) __________________. ( ) __________________. ( ) __________________ . ( ) __________________ (amb la m dreta) . ( ) __________________ . ( ) __________________ . ( )

Cultura: El mite (pg. 94-95). a) Quina s, en la teua opini, la caracterstica que defineix millor un mite? b) Com shan transms els mites fins a nosaltres? c) Quins mites grecs sn citats a la lectura? En qu es diferencien? d) El mite de Pandora est resumit a la lectura a partir de les cites del poeta Hesode. Comentan els segents aspectes: - Investiga els antecedents: qu va passar abans que Prometeu robara el foc per als homes? - Quin significat t per a tu aquest mite? - Saps qu s un adjectiu eptet? Assenyala els que acompanyen els noms propis dels protagonistes daquest mite.

35

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

adv. (1) (4) + ac. o gen. (6 i 8) (8) (9) adv. (13)

, (17) , (18) , , (22), , (23)

(23)

Gramtica Conceptes: Introducci a la tercera declinaci: classificaci dels noms segons el tema (pg. 106). Fontica: les consonants oclusives i les regles fontiques que les afecten. labials guturals dentals

sonores sordes sordes aspirades

Una oclusiva labial en contacte amb una sigma ________________________________. Una oclusiva gutural en contacte amb una sigma ______________________________. Una oclusiva dental en contacte amb una sigma _______________________________. Una oclusiva en final de paraula _____________________________.

Esquemes de morfologia: Noms de la tercera declinaci de tema en oclusiva. Mascul i femen Singular

N/V A G D

()

()

-36

Grec 1

Activitats

Plural

N/V A G D Neutres Singular Plural

N/V/A

()

G D

-

Nota: Els noms masculins i femenins de tema en oclusiva utilitzen la desinncia per a formar el Nominatiu singular.

Exercicis a) Canvia el nombre prenent com a referncia les paraules subratllades i tradueix: -

. , . .

b) Quin tim comparteix cada srie de derivats? semfor, acufer efmer, hemeroteca, efemride anfora, anlisi apoltic, policia, necrpoli permetre, perode, periscopi

37

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

, , (2) (3) , , (5) (11) (14)

adv. (15) , (18) (21) (25) , , (27)

Gramtica Conceptes. Fontica: la consonant nasal i les regles fontiques que lafecten. Una nasal () en contacte amb una sigma ________________________________ i la vocal que la precedia ______________________________. De lallargament compensatori resulta ______________________________.

Esquemes de morfologia: Temes en de la tercera declinaci. Pronoms El numeral , , . Singular N A G DNota: Es declinen igual els indefinits , , i , , .

Linterrogatiu , i lindefinit , (pg. 114-115).

Substantius: , ; i adjectius: , (pg. 114).Notes. 1) 2) 3) Observa que lallargament compensatori no es produeix al Datiu plural. Al substantiu model la vocal final del tema s llarga, per tant no hi ha alternana voclica amb la resta dels casos; per comparal amb , port. Tamb cal tindre en compte alguns substantius que fan servir la desinncia al Nominatiu singular (, nas).

Exercicis a) Completa les terminacions i tradueix:

38

Grec 1

Activitats

- _____ _____ . - _____ _____ . - _____ _____, _____ - _____ _____ _____

b) Posa dacord:

(, , ) (, )c) Quin tim comparteixen cada srie de derivats? dinmic, dinamita, dinamo

(K, ) (, ) (, )

panorama, panacea, pantomima agnstic, diagnstic Sofia, sofisticat, sofista xtasi, excntric, ancdota, eclipsi

Cultura: Homer (pg. 110-111). a) Justifica el ttol dels dos poemes homrics: la Ilada i lOdissea. b) Les dos obres pertanyen al gnere pic. Cita algunes caracterstiques que ho confirmen. c) Com definiries la figura dHomer. Quin va ser el seu paper en el procs de creaci dels dos poemes que se li atribueixen? d) Comenta les diferncies que trobes entre els dos poemes. Fixat, per exemple, en aquests dos aspectes: - El carcter dels dos protagonistes: Aquilles i Ulisses. - Com ens presenten els fets cadascun dels poemes? s idntic el desenvolupament argumental? e) Cita i descriu breument altres personatges que intervenen a la trama de la Ilada i lOdissea a banda dels protagonistes respectius.

39

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

(1) (4) (4)/ (13)

(15)

(15) adv. (16) , (16) , (16) , (23)

Gramtica Conceptes: Les tres classes dadjectius.Primera classe Segona classe Tercera classe

, , , , Tres formes: Nominatiu singular mascul, femen i neutre

,

, ,

Lenunciat consta de

Dos formes: Nominatiu singular mascul=femen i neutre

Tres formes: Nominatiu singular mascul, femen i neutre

Es declinen

Per la II declinaci: mascul i neutre. Per la I declinaci: femen.

Per la III declinaci.

Per la III declinaci: mascul i neutre. Per la I declinaci: femen.

Notes. 1) 2)

Hi ha alguns adjectius amb dos formes a lenunciat que es declinen per la II declinaci: , prudent. Recorda que els adjectius , , i , , tenen una declinaci especial (amb doble tema).

Laugment als verbs.

Si larrel comena per consonant

- davant larrel

Si larrel comena per vocal

allargament de la vocal

Si el verb s compost

augment desprs de la preposici

Notes. 1) 2)

Els verbs que tenen larrel comenada amb o no reflectixen laugment a lescriptura: . Les preposicions acabades en vocal la perden davant laugment dels verbs compostos: - . Sn excepcions - i -: - .

40

Grec 1

Activitats

Esquemes de morfologia: Temes en - de la tercera declinaci.

Substantius. N V A G D

-

-

N/V A G D Adjectius: , , (pg. 128). Pretrit imperfet: verb i verb model . Veu activa Veu mitjana

1 2 3

--

--

1 2 3

41

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

/ adv.-part. (5)

(10) , (27)

, (28) + gen. (31)

Gramtica Conceptes: Qu s un participi? Lalternana voclica.

Esquemes de morfologia: El participi de present en veu mitjana. Mascul N. sg. G. sg. Femen Neutre

---

---

---

N V A G D

Substantius de tema en - de la tercera declinaci.

, , -(pg. 128)

Exercicis

a) Canvia el nombre i tradueix:

. . .

b) Posa dacord.Adjectius de la primera classe i pronoms similars:

42

Grec 1

Activitats

(, , ) (, , ) Adjectius de la segona classe i pronoms similars:

(K, ) (, ) (, )

(, ) (, ) (, )Adjectius de la tercera classe i pronoms similars:

(, ) (, )

(, , ) (, , )

(, ) (, ) (, )

c) Canvia el temps verbal (de present a pretrit imperfet i viceversa) i tradueix:

, . , .

Etimologia. Quin tim compartixen cada srie de derivats? ergonmic, ergoterpia, sinergia, energia ateu, teologia, pante, teogonia taqumetre, taquicrdia, tacgraf, taquigrafia eufria, eufemisme, eufonia enleg, enfob, enoteca

43

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

+ gen. (7) (11)

, , (19)

Gramtica Conceptes: Lacusatiu temporal. El participi concertat: aposici circumstancial i aposici restrictiva.

Esquemes de morfologia: El participi de present en veu activa (pg. 136-137): Mascul N. sg. G. sg. N. sg. G. sg. Femen Neutre

-

-

-

Exercicis

a) Completa les frases amb el participi del verb entre parntesi. Has de fer-lo concertar amb el termesubratllat:

_______________ . () _______________ . () _______________ . () _______________ . () _______________. ()

b) Tradueix al grec utilitzant el participi per als elements subratllats:

Les xiques gaudeixen mentre treballen. Les dones fugen perqu temen els estrangers. Els fills, com que volen descansar, safanyen cap a casa. El iaio es cansa molt en anar a la ciutat. Els atenesos honren els ciutadans que combaten valerosament.

44

Grec 1

Activitats

c) Dos frases en una (amb el participi):

. / . . / . , , . / . / .

d) Canvia el temps verbal (de present a pretrit imperfet i viceversa) i tradueix:

. . . . .

Cultura: Atenes: un esbs histric (pg. 124-125). a) Moltes ciutats gregues es van formar a partir duna acrpolis. Defineix aquest concepte i explica si et sembla lgic com a emplaament original per a una ciutat. Reconeixes aquesta estructura urbana en altres moments de la histria? b) Relaciona el concepte de metrpolis amb el territori anomenat Jnia. Tenint en compte que ciutats com Efes, Milet o Halicarns estaven a aquesta regi, comenta la seua importncia cultural. c) Les migracions i la fundaci de colnies van ser molt importants a la histria de Grcia. Quines causes daquest fenomen se tacudeixen? d) Quines formes de govern es van posar en prctica a Atenes al llarg de la seua histria? Cita un personatge relacionat amb cada una delles. e) Comenta el paper de limperi persa al llarg de la histria poltica dAtenes. Quins esdeveniments destacaries en aquesta relaci? f) Creus que sn compatibles els termes democrcia i imperialisme. Explica quan i per qu els podem aplicar simultniament a lestat atens.

g) Descriu el moment de la histria dAtenes en qu viuen Dicepolis i la seua famlia.

45

Grec 1

Activitats

()Vocabulari

, , (9)

, (15)

Gramtica Conceptes: El participi substantivat. Larticle com a pronom:

Exercicis

a) Completa les frases amb el participi del verb entre parntesi. Has de fer-lo concertar amb el termesubratllat:

_______________ . () _______________ . () _______________ . () _______________ . ()

b) Completa la segona oraci a les segents frases utilitzant un participi substantivat, segons el primerexemple ja resolt:

.

c) Tradueix al grec utilitzant el participi per als elements subratllats:

La mare, com que estima la seua filla, corre cap a casa. Lesclau que escolta el seu amo s sensat. Els homes que sn valents no tenen por. Els pares, en veure les seues filles, (les) criden.

d) Dos frases en una (amb el participi concertat):

. / . . / . ; / . . / .46

Grec 1

Activitats

e) Canvia el temps verbal (de present a pretrit imperfet i viceversa) i tradueix:

f)

. . . .Troba la forma adequada dels substantius de la tercera declinaci de tema en -:

_______________. () _______________. () _______________. () _______________. ()g) Posa dacord: (, , )

_______________. () _______________. () _______________. () _______________. ()

(, )

(, , )

(, )

(, , )

Etimologia. Quin tim compartixen cada srie de derivats? demografia, democrcia, epidmia, demaggia dileg, diacrnic, diabetis, diagnstic, diafragma hipertext, hipertensi, hipermercat, hiperespai agorafbia, claustrofbia, hidrofbia, xenfob, fbia decleg, dcada, decasllab, decatl

47