quadern avaluacio 3r eso c. naturalesa

Ciències de la naturalesaBiologia i geologia

3rES

O

AVALUACIÓ

2

Avaluació inicial................................................................................................. 3

Avaluació de les unitats

1. El cos humà................................................................................................ 6

2. Dels aliments als nutrients ....................................................................... 10

3. La utilització dels nutrients....................................................................... 14

4. El transport de substàncies a l’organisme ............................................... 18

5. La coordinació de l’organisme ................................................................. 22

6. Els sentits i l’aparell locomotor ................................................................ 26

7. La reproducció.......................................................................................... 30

8. La salut i la malaltia .................................................................................. 34

9. Les aigües modifiquen el relleu ............................................................... 38

10. Les glaceres, el vent i el mar ................................................................... 40

11. Les roques sedimentàries i el seu origen ................................................ 46

Projecte 1: Les plantes i la salut .................................................................... 50

Avaluació diagnòstica ..................................................................................... 52

Índex

AVALUACIÓ INICIAL

1. Omple aquesta taula amb les funcions bàsiques dels éssers vius i els tipus que existeixen.

2. La cèl·lula es considera la unitat fonamental de la vida. Per què?

3. Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Raona la resposta.

a) Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules eucariotes.

b) Els éssers pluricel·lulars tenen cèl·lules procariotes, organitzades en teixits.

c) Els organismes heteròtrofs realitzen la fotosíntesi.

d) La sang és un teixit, el fetge un òrgan i els ronyons són una part del sistema excretor.

4. Observa els dibuixos següents i indica’n el nom i la seva funció principal.

3

Funció Tipus

Nutrició

Resposta activa a estímuls externs

Asexual

a) b) c)

5. Quins són els moviments respiratoris? Explica’ls breument.

6. Relaciona els termes de les dues columnes.

Venes Defensa de l’organisme

Artèries La sang prové del cor

Glòbuls blancs Cicatrització de ferides

Glòbuls vermells Porten la sang al cor

Plaquetes Transport d’oxigen i diòxid de carboni

7. Com s’anomenen els òrgans que ens permeten relacionar-nos amb el nostre entorn?

8. Com s’anomenen les cèl·lules reproductores humanes? Quin nom rep el seu procés d’unió?

9. Quins efectes produeix un riu sobre el relleu?

10. Indica els tipus de roques que existeixen. Quin d’aquests tipus és el primer que es forma?

4

SOLUCIONARI

1.

2. Perquè realitza totes les funcions vitals: es nodreix,es relaciona amb l’exterior i es reprodueix. De fet,tots els organismes estan formats per cèl·lules, tantels unicel·lulars com els pluricel·lulars.

3. a) Falsa. Hi ha organismes unicel·lulars formats percèl·lules procariotes; els éssers pluricel·lulars estanformats per cèl·lules eucariotes.

b) Falsa. Els organismes pluricel·lulars estan estructu-ralment organitzats en teixits formats per cèl·lulesamb nucli diferenciat.

c) Falsa. Els organismes heteròtrofs no tenen la capa-citat de fabricar-se el seu propi aliment, cosa que sique ho poden fer els autòtrofs fotosintètics.

d) Certa. La sang és un teixit; el fetge, un òrgan for-mat per diferents teixits, i els ronyons són òrgansque formen part del sistema excretor.

4. A. Aparell digestiu: s’encarrega de transformar elsaliments en nutrients que van a la sang.

B. Aparell excretor: s’encarrega de filtrar les subs-tàncies, eliminant les que no són útils i reabsor-bint les que sí que ho són.

C. Aparell circulatori: s’encarrega de transportar totesles substàncies que van a les cèl·lules o en surtend’elles.

5. Els moviments respiratoris són dos: inspiració i expi-ració. El primer permet l’entrada d’aire ric en oxigenque va a totes les cèl·lules; el segon, en canvi, per-met extreure l’aire ric en diòxid de carboni.

6. Venes → Porten la sang al cor

Artèries → La sang prové del cor

Glòbuls blancs → Defensa de l’organisme

Glòbuls vermells →Transport d’oxigen i diòxid de carboni

Plaquetes → Cicatrització de ferides

7. Els òrgans que permeten relacionar-nos amb l’en-torn són òrgans dels sentits.

8. Les cèl·lules reproductores humanes són l’òvul(femenina) i l’espermatozoide (masculina). El procésd’unió s’anomena fecundació.

9. Els rius erosionen els materials rocosos de les partsaltes de les muntanyes i els transporten a zonesmés baixes. El resultat és que progressivament vananivellant el terreny fins que aquest queda gairebépla.

10. Hi ha tres tipus de roques: sedimentàries, ígnies omagmàtiques i metamòrfiques. Les primeres que esformen són les sedimentàries com a conseqüènciade la sedimentació dels materials erosionats i trans-portats.

5

Funció Tipus

NutricióAutòtrofa

Heteròtrofa

RelacióResposta activa a estímuls externs

ReproduccióAsexual

Sexual

1. EL COS HUMÀ

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• Desenvolupar estratègies per descriure els diferents nivells organitzatius de l’ésser humà (cèl·lula, teixit, òrgan iaparell), a més del seu funcionament, raonant les diferents interaccions que entre ells es produeixen.

• Analitzar d’una manera raonada el funcionament bàsic cel·lular com a base per reconèixer la nostra pròpia existència.

• Utilitzar el llenguatge científic per argumentar i comunicar les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferentsmodes comunicatius.

• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts.

• Analitzar dades a partir de diferents fonts per la seva obtenció: taules, gràfics...

• Reconèixer les limitacions de les pròpies idees.

• Treballar en equip, tenir iniciativa i saber-se organitzar.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Reconèixer l’existència de la unitat cel·lular i identificar-ne les parts més importants.

• Reconèixer els orgànuls i estructures cel·lulars i les funcions que realitzen.

• Identificar, a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i diagrames, algunes estructures de la cèl·lula.

• Relacionar la diversitat de formes i mides de les cèl·lules amb les funcions que realitzen en el cos.

• Conèixer el significat de metabolisme, anabolisme i catabolisme.

• Descriure l’estructura i funció de cadascun dels teixits presents a l’ésser humà.

• Conèixer el concepte d’òrgan, aparell o sistema i descriure les funcions més característiques, a més de saber-neels seus components principals.

6

SOLUCIONARI

1. 1. Mitocondri; 2. Vacúol; 3. Lisosoma; 4. Citosquelet; 5. Centríol;6. Aparell de Golgi; 7. Ribosomes; 8. Reticle endoplasmàtic.

2. a) Aparell de Golgi.

b) Nucli.

c) Mitocondri.

d) Ribosomes.

e) Lisosomes.

3. a) Catabolisme.

b) Metabolisme.

c) Anabolisme.

4. a i c pertanyen a l’anabolisme; d i f, al catabolisme; b i e a capdels dos.

5. a) Comproveu que el dibuix de la cèl·lula correspongui a lacèl·lula demanada.

b) Comproveu que el dibuix de la cèl·lula correspongui a lacèl·lula demanada.

Els glòbuls blancs poden canviar de forma i desplaçar-se.

Poden fagocitar els microorganismes perjudicials. Tenen lafunció de defensar l’organisme de les infeccions.

Les cèl·lules musculars es poden contreure i tenen forma allar-gada. Tenen la funció de produir els moviments dels músculs.

6. Teixit: conjunt de cèl·lules que fan la mateixa funció, com elteixit muscular o el nerviós. Òrgan: conjunt de teixits, com elronyó o l’ull.

7. a) Nerviós.

b) Ossi.

c) Epitelial.

d) Cartilaginós.

e) Muscular.

8. a) Aparell digestiu. d) Aparell excretor.

b) Aparell circulatori. e) Aparell reproductor.

c) Aparell locomotor. f) Sistema nerviós.

AVALUACIÓ DE LA UNITAT

1. El cos humà

1. Anomena les parts numerades d’aquesta cèl·lula. Es tracta d’una cèl·lula eucariota o procariota? Raonala resposta.

2. Identifica els orgànuls cel·lulars que realitzen les funcions següents:

a) Transport i secreció de substàncies.

b) Coordinació de les funcions cel·lulars.

c) Respiració cel·lular.

d) Fabricació de proteïnes.

e) Digestió cel·lular.

3. Identifica les frases següents amb els conceptes metabolisme, anabolisme i catabolisme.

a) Conjunt de reaccions químiques la finalitat de les quals és degradar molècules orgàniques per a l’obtenciód’energia.

b) Conjunt de reaccions químiques que tenen lloc a l’interior cel·lular.

c) Conjunt de reaccions químiques la finalitat de les quals és construir molècules orgàniques complexes a par-tir de molècules més senzilles utilitzant en aquest procés energia.

7

7

6

5

4

3

2

1

8

4. Indica si els processos següents estan relacionats amb l’anabolisme, el catabolisme o amb cap dels dos.

a) Creixement de la massa muscular.

b) Entrada de l’aire als pulmons.

c) Fabricació de greixos en una cèl·lula.

d) Respiració cel·lular.

e) Vibració del timpà en sentir un soroll.

f) Digestió.

5. Fes un dibuix esquemàtic dels elements següents:

a) Un glòbul blanc.

b) Una cèl·lula muscular.

Explica en què consisteix l’especialització en cada cèl·lula i quines funcions compleix.

6. Defineix òrgan i teixit i posa dos exemples de cada un.

7. Indica quin teixit es correspon amb les definicions següents:

a) S’encarrega de recollir la informació de l’exterior i l’interior del cos.

b) És el component essencial de l’esquelet.

c) Recobreix les superfícies externes i internes del cos.

d) Es troba en zones com les articulacions dels ossos, el nas i les orelles.

e) És el component principal dels músculs.

8. Indica a quin aparell o sistema pertanyen els òrgans següents:

a) Pàncrees.

b) Cor.

c) Peu.

d) Bufeta de l’orina.

e) Ovaris.

f) Cerebel.

8

AVALUACIÓ FORMATIVA

9

1. El cos humà

Rec

onei

x el

s di

fere

nts

orgà

nuls

i es

truc

ture

sce

l·lul

ars.

Rel

acio

na e

ls o

rgàn

uls

i les

est

ruct

ures

cel

·lula

rsam

b la

sev

a fu

nció

.

Con

eix

el s

igni

ficat

de

met

abol

ism

e, a

nabo

lism

ei c

atab

olis

me.

Con

eix

dife

rent

s tip

us c

el·lu

lars

i as

soci

a un

afu

nció

o le

s fu

ncio

ns q

ue d

uen

a te

rme.

Con

eix

el c

once

pte

de te

ixit

i òrg

ani s

ap p

osar

-ne

exe

mpl

es.

Iden

tific

a el

s òr

gans

que

inte

rven

en e

n un

apa

-re

ll o

sist

ema.

Iden

tific

a el

niv

ell j

eràr

quic

de

dife

rent

s cè

l·lul

es,

teix

its, ò

rgan

s i a

pare

lls.

Valo

ra la

com

plex

itat

del c

os h

umà.

Sen

t cu

riosi

tat

i int

erès

pel

món

mic

rosc

òpic

.

Alumnes

2. DELS ALIMENTS ALS NUTRIENTS


• Valorar la utilització del mètode científic.

• Utilitzar el coneixement científic per actuar com a ciutadans responsables amb la salut pròpia i la comunitària.







• Justificar la importància de l’alimentació equilibrada fent referència a la necessitat de nutrients a les cèl·lules.

• Reconèixer el caràcter beneficiós de l’adquisició d’un bon hàbit alimentari.

• Descriure els diferents elements (òrgans i glàndules) del sistema digestiu i relacionar-los amb la seva funció.

• Explicar els processos de digestió dels aliments i l’absorció dels aliments relacionant-los amb els aparells i òrganscorresponents i amb l’intercanvi de matèria i energia amb el medi.

• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, descriure-les utilitzant el llenguatge científic i representar-les uti-litzant esquemes, taules o histogrames.

• Argumentar les causes dels impactes dels mals hàbits alimentaris sobre la salut humana.

10

SOLUCIONARI

1. Nutrient: Substàncies químiques que tenen els aliments i quenecessitem per viure: glúcids, lípids, proteïnes, vitamines,aigua i sals minerals.

2.

3. La refrigeració manté l’aliment a temperatures baixes, peròsempre per sobre dels 0 ºC. La congelació manté l’aliment atemperatures per sota dels 0 ºC. La congelació permet con-servar els aliments més temps.

4. Nom, ingredients, additius; normes de conservació...

5. 1. Boca; 2. Esòfag; 3. Estómac; 4. Intestí prim; 5. Intestí gros;6. Anus; 7. Fetge.

6. No és el mateix. La digestió és la transformació que experi-menten els aliments a l’interior del tub digestiu fins a conver-tir-se en nutrients senzills que les cèl·lules poden utilitzardirectament.

L’absorció és el pas de les molècules nutritives a través de lesparets de l’intestí fins a la sang. La sang les repartirà per totesles cèl·lules del cos, que les faran servir com a matèria perreparar i fer créixer els teixits o bé com a font d’energia.

7. La digestió mecànica és la trituració dels aliments, la degluciói els moviments de barreja i peristàltics. La digestió químicaés la fragmentació de les macromolècules en molècules sim-ples.

A la boca, la masticació és una digestió mecànica. L’acció dela saliva sobre els aliments és una digestió química.

8. Les càries s’eviten netejant-se les dents després de cadaàpat, visitant el dentista regularment i evitant el consum dedolços i begudes ensucrades.

9. Saludables: menjar fibra abundant, beure molta aigua, raspa-llar-se les dents després dels àpats, menjar fruites i amanides,seguir un horari en els àpats i visitar regularment el dentista.

Perjudicials: menjar copiosament, picar entre àpats, menjarmolts dolços, saltar àpats (especialment l’esmorzar), ingerirbegudes alcohòliques i prescindir de fruites en la dieta.

Els aliments plàstics... ... ens aportennutrients rics enenergia, que enspermeten moureels músculs imantenir la tem-peratura corporal.

Són els alimentsrics en glúcids ilípids.

Els aliments energè-tics...

... ens aportennutrients queregulen els pro-cessos que tenenlloc a l’interior delnostre cos.

Són els alimentsrics en proteïnes isals minerals.

Els aliments regula-dors...

... ens aportennutrients perconstruir la nostrapròpia matèria ipoder créixer oreposar els mate-rials perduts.

Són els alimentsrics en vitamines isals minerals.


2. Dels aliments als nutrients

1. Defineix el concepte de nutrient i enumera els diferents tipus de nutrients que existeixen.

2. Relaciona els elements de les tres columnes.

3. Explica la diferència entre refrigeració i congelació, Quin dels dos mètodes de conservació permet con-servar més temps els aliments?

4. De l’etiqueta següent, assenyala’n els elements que reconeguis i que podrien aportar informació al con-sumidor.

11

Els aliments plàstics... ... ens aporten nutrients rics en energia, Són els aliments rics en glúcids que ens permeten moure els músculs i lípids.i mantenir la temperatura corporal.

Els aliments energètics... ... ens aporten nutrients que regulen els Són els aliments rics en proteïnesprocessos que tenen lloc a l’interior del i sals minerals.nostre cos.

Els aliments reguladors... ... ens aporten nutrients per construir la Són els aliments rics en vitaminesnostra pròpia matèria i poder créixer i sals minerals.o reposar els materials perduts.

Tomàquet trituratCATEGORIA: EXTRA

INGREDIENTS: tomàquet, sal,acidulants, àcid cítric.

CONSERVACIÓ:Un cop obert el pot,

canvieu-lo de recipenti tingueu-lo al frigorífic.

VALOR NUTRICIONAL PER CADA 100gValor energètic: 94 KJ/22 Kcal

Proteïnes: 0,8 g

Hidrats de carboni: 4,5 g

Greixos: 0,1 g

INSTRUCCIONS D’ÚS:Consumiu-lo al natural o fregit

Pes net: 400g 425 Fabricat per:La Bona Conserva, S.A.Polígon Can Verdura(Lleida)

Consumiu-lo preferentmentabans de final de 2005

5. Anomena els òrgans numerats en aquest esquema de l’aparell digestiu.

6. És el mateix digestió que absorció? Explica’n la diferència.

7. En què consisteix la digestió mecànica? I la digestió química? Quin tipus de digestió es produeix a laboca?

8. Com es podria evitar la formació d’una càries?

9. Esmenta cinc hàbits saludables i cinc de perjudicials relacionats amb l’alimentació.

12

1

7

6 5

4

3

2


13

2. Dels aliments alsnutrients

Rec

onei

x el

s di

fere

nts

nutr

ient

s qu

e co

mpo

nen

els

alim

ents

.

Ass

ocia

els

dife

rent

s nu

trie

nts

que

com

pone

n el

sal

imen

ts a

mb

la s

eva

func

ió.

Con

eix

els

nutr

ient

s, la

sev

a fu

nció

i al

guna

de

les

seve

s ca

ract

erís

tique

s bà

siqu

es.

Cal

cula

cor

rect

amen

t el

s co

ntin

guts

cal

òric

s de

dive

rsos

alim

ents

.

Rec

onei

x el

s òr

gans

del

sis

tem

a di

gest

iu i

els

rela

cion

a am

b la

sev

a fu

nció

.

Sap

exp

licar

el p

rocé

s de

la d

iges

tió i

en d

ifere

n-ci

a el

s pr

oces

sos

quím

ics

i els

fís

ics.

Con

eix

les

mes

ures

nec

essà

ries

que

s’ha

n d’

a-do

ptar

per

man

teni

r un

a bo

na h

igie

ne d

enta

l ial

imen

tària

.

Con

eix

les

base

s de

ls d

ifere

nts

mèt

odes

de

cons

erva

ció

dels

alim

ents

.

Lleg

eix

i int

erpr

eta

les

etiq

uete

s de

ls a

limen

ts.

Sap

en

què

cons

iste

ixen

els

alim

ents

tra

nsgè

-ni

cs i

en v

alor

a la

util

itzac

ió d

’una

man

era

críti

-ca

.

Valo

ra la

impo

rtàn

cia

d'un

a al

imen

taci

ó eq

uilib

ra-

da i

d'un

a co

rrec

ta a

port

ació

ene

rgèt

ica

i de

nutr

ient

s.

Mos

tra

inte

rès

per

conè

ixer

les

cond

icio

ns d

eco

nser

vaci

ó de

ls a

limen

ts, l

a da

ta d

e ca

duci

tat,

etc.

Té in

terè

s pe

r la

com

prov

ació

exp

erim

enta

l de

les

prop

ieta

ts q

uím

ique

s de

ls n

utrie

nts.

Alumnes

3. LA UTILITZACIÓ DELS NUTRIENTS









• Explicar els processos de respiració i excreció relacionant-los amb els aparells i òrgans corresponents i amb l’in-tercanvi de matèria i energia amb el medi.

• Utilitzar arguments relacionats amb el funcionament del cos humà per justificar el risc del tabac.

• Identificar les parts més característiques dels aparells respiratori i excretor, així com les seves funcions.

• Descriure els principals processos relacionats amb l’intercanvi de gasos i amb l’excreció.

• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, descriure-les utilitzant el llenguatge científic i representar-les uti-litzant esquemes, taules o gràfics.

14

SOLUCIONARI

1. La glucosa. Mentre la fan servir, a les cèl·lules es consumeix oxi-gen, s’allibera energia i es produeix diòxid de carboni i aigua.

2. 1. Faringe; 2. Laringe; 3. Tràquea; 4. Pulmons; 5. Diafragma; 6.Alvèols; 7. Bronquíols. L’intercanvi de gasos es produeix en elsalvèols pulmonars.

3. No és el mateix. L’intercanvi de gasos es produeix en els alvè-ols pulmonars, a través de la paret dels quals l’oxigen passa ala sang i el diòxid de carboni passa als alvèols. La ventilaciópulmonar és el procés d’entrada de l’aire als pulmons i de sor-tida de l’aire d’aquests. La ventilació pulmonar es produeixgràcies als moviments de la caixa toràcica i del diafragma.

4. Inspiració i respiració. Ventilació pulmonar.

5. Fent una vida sana i exercici, i evitant ambients contaminats,espais tancats i mal ventilats. Inspirant pel nas en lloc de fer-ho per la boca. Portant mascareta homologada en cas que s’e-xerceixi una professió de risc i, sobretot, no fumant ni deforma activa ni passiva.

6. 1. Vena renal; 2. Artèria renal; 3. Ronyó; 4. Urèter; 5. Bufeta;6. Uretra. És el nefró.

7. Els pulmons, el fetge i les glàndules sudorípares.

8. A l’interior de la càpsula, la sang que circula pels capil·lars esfiltra de manera que el líquid filtrat és part de l’aigua de lasang, sals minerals glucosa i urea.

El líquid filtrat passa al llarg del túbul, on alguns componentsdel líquid són reabsorbits pels capil·lars que l’envolten. Tota laglucosa i el 99 % de l’aigua són retornades a la sang; en canvi,només una petita part de la urea i de les sals hi torna.

El líquid resultant és l’orina, que és recollida pel conductecol·lector, i d’aquest va a parar als urèters.

9. Bevent aigua en abundància, prenent sal amb moderació imoderant el consum d’aliments que produeixen àcid úric,com les carns vermelles i el marisc.


3. La utilització dels nutrients

1. Quin és el nutrient més utilitzat com a combustible en les cèl·lules? Què passa durant l’ús d’aquest com-bustible?

2. Observa l’estructura de l’aparell respiratori i anomena’n les parts numerades.

3. L’intercanvi de gasos és el mateix que la ventilació pulmonar? Explica on es produeix l’intercanvi degasos.

4. Com s’anomenen els moviments respiratoris? Com s’anomena el procés associat a aquests moviments?

15

1

2

3

45

6

7

5. Com es poden prevenir les malalties respiratòries?

6. Observa l’estructura de l’aparell excretor i digues el nom de les parts numerades. Quina és la unitat ana-tòmica i funcional del ronyó?

7. Anomena altres òrgans implicat en el procés d’excreció.

8. El dibuix següent representa un nefró. Explica el procés de formació de l’orina.

9. Com es poden prevenir les malalties renals?

16

Túbul

Vena

ArtèriaCàpsula

Conductecol·lector

2

3

4

56

1


17

3. La utilització dels nutrients

Exp

lica

la u

tilitz

ació

del

s nu

trie

nts

en le

scè

l·lul

es.

Con

eix

els

fenò

men

s qu

e te

nen

lloc

dura

nt la

resp

iraci

ó.

Des

criu

l’an

atom

ia d

el s

iste

ma

resp

irato

ri i

iden

tific

a aq

uest

sis

tem

a co

m a

res

pons

able

de

l’int

erca

nvi d

e ga

sos.

Sap

exp

licar

en

què

cons

iste

ix l’

inte

rcan

vi d

ega

sos

i dife

renc

iar-l

o de

la v

entil

ació

pul

mon

ar.

Con

eix

els

mov

imen

ts re

spira

toris

i n’

iden

tific

a el

feno

men

ass

ocia

t.

Con

eix

les

mes

ures

pre

vent

ives

de

les

mal

altie

sre

spira

tòrie

s.

Iden

tific

a l’a

nato

mia

del

sis

tem

a ur

inar

i.

Con

eix

el c

once

pte

d’ex

crec

iói l

a se

va r

elac

ióam

b al

tres

òrg

ans

del c

os.

Con

eix

el p

rocé

s de

for

mac

ió d

e l’o

rina,

que

té

lloc

al n

efró

.

Con

eix

les

mes

ures

pre

vent

ives

de

les

mal

altie

sre

nals

.

Inte

rpre

ta t

aule

s de

val

ors.

Valo

ra d

e la

impo

rtàn

cia

d'un

a al

imen

taci

óeq

uilib

rada

i d'

una

corr

ecta

apo

rtac

ió e

nerg

ètic

ai d

e nu

trie

nts.

Té c

onsc

iènc

ia d

els

efec

tes

noci

us q

ue t

é el

taba

c en

la s

alut

de

les

pers

ones

.

Alumnes

4. EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES A L’ORGANISME


• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diferents maneres d’interpre-tar els fenòmens.






• Explicar el procés de circulació sanguínia relacionant-lo amb l’aparell i els òrgans corresponents i amb l’intercanvide matèria i energia amb el medi.

• Valorar la importància del correcte funcionament del sistema limfàtic.

• Enumerar els diferents components de la sang, conèixer les seves funcions i descriure algunes de les seves carac-terístiques.

• Identificar les parts més característiques de l’aparell circulatori, així com les seves funcions.

• Descriure els principals processos relacionats amb el funcionament del cor i la circulació de la sang.

• Identificar els diferents components del sistema limfàtic i conèixer les seves funcions.

18

SOLUCIONARI

1. El plasma sanguini és un líquid groguenc format per aiguaamb substàncies dissoltes.

Els glòbuls vermells són cèl·lules especialitzades en el trans-port d’oxigen.

Els glòbuls blancs són cèl·lules especialitzades en la defensade l’organisme.

Les plaquetes són fragments de cèl·lules que col·laboren enla coagulació de la sang i detenen les hemorràgies.

2. Les artèries són els vasos amb un diàmetre més gran i tenenuna capa muscular desenvolupada; les venes tenen unesparets més fines i els capil·lars són vasos de diàmetre moltpetit. Les artèries porten sang des del cor fins als òrgans, elscapil·lars connecten la xarxa arterial amb la venosa, i les venesretornen la sang al cor.

3. a) Anèmia: la sang conté poca hemoglobina, o bé perquè hiha pocs glòbuls vermells o bé perquè aquests contenenpoca hemoglobina. Es produeix per falta de ferro i el resul-tat és un transport d’oxigen poc eficaç.

b) Hemofília: la sang no es coagula, per la qual cosa una peti-ta ferida pot donar lloc a una gran hemorràgia.

c) Leucèmia: és un tipus de càncer que afecta la medul·laòssia. Hi ha molts glòbuls blancs a la sang, però no són efi-caços en la lluita contra les infeccions.

d) Arteriosclerosi: enduriment de les artèries perquè s’hidipositen a l’interior plaques de greixos i colesterol a lesquals es poden enganxar les plaquetes.

4. El cor està dividit en quatre cavitats, les aurícules i els ventri-cles. Cada aurícula es comunica mitjançant una vàlvula ambun ventricle. La sang entra al cor per l’aurícula dreta, passa alventricle dret i d’aquí va als pulmons, on s’oxigena i alliberadiòxid de carboni. Un cop oxigenada, la sang entra per l’aurí-cula esquerra, passa al ventricle dret i d’aquí és impulsada ala resta del cos.

5. (1) aorta; (2) òrgans; (3) capil·lars; (4) cèl·lules; (5) venes; (6)cava; (7) pulmonar; (8) pulmonar.

6. Que abans de tornar a qualsevol òrgan sempre passa duesvegades pel cor.

7. L’aparell digestiu ingereix aliments i fa la digestió per descom-pondre les macromolècules en molècules simples.

L’aparell circulatori porta aquests nutrients i oxigen a totes lescèl·lules del cos.

L’aparell respiratori introdueix l’aire a l’interior de l’organisme,i així permet l’obtenció d’oxigen.

L’aparell excretor manté constant la concentració de sals a lasang i n’extreu les substàncies tòxiques i les expulsa a l’exte-rior amb l’orina.

8. La limfa, els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics. A més de lafunció defensiva, el sistema limfàtic té la missió de renovar icontrolar la quantitat de líquid intercel·lular que envolta lescèl·lules. També és responsable de transportar la major partdels greixos des dels intestins fins al torrent sanguini.


4. El transport de substàncies a l’organisme

1. Anomena i descriu els components de la sang. Indica la funció que duen a terme les cèl·lules que la cons-titueixen.

2. Descriu els diferents tipus de vasos sanguinis. Quin és el sentit de la sang en cada un d’ells?

3. Explica en què consisteix cadascuna d’aquestes malalties:

a) Anèmia c) Leucèmia

b) Hemofília d) Arteriosclerosi

4. Explica, amb l’ajuda d’un o més dibuixos esquemàtics, l’estructura del cor i els dos circuits de l’aparellcirculatori.

19

5. Completa aquest paràgraf:

La sang surt del cor pel ventricle esquerre a través de l’artèria (1) ________________ . Aquesta arriba a tots els(2) _____________ i es ramifica en vasos molt petits anomenats (3) _____________ . Aquests vasos recullen lasang després de l’intercanvi de substància amb les (4) _______________ i la condueixen per les (5) _________fins al cor.

Posteriorment, la sang entra a l’aurícula dreta per la vena (6) _________________, passa al ventricle del mateixcostat i surt fins als pulmons per l’artèria (7) _______________ .

Als pulmons, es carrega d’oxigen i torna al cor per la vena (8) _______________ . Així, la sang sortirà del cor perl’artèria aorta, completant el doble circuit.

6. Què vol dir que la sang recorre un circuit doble?

7. Anomena els diferents aparells que participen en el procés de nutrició. Explica quin paper exerceix cadaun d’ells.

8. Quins són els elements que constitueixen el sistema limfàtic? Quines són les funcions d’aquest sistema?

20


21

4. El transport de substàncies a l’organisme

Con

eix

la c

ompo

sici

ó de

la s

ang

i les

fun

cion

s de

les

cèl·l

ules

san

guín

ies.

Con

eix

les

func

ions

de

la s

ang.

Con

eix

les

prin

cipa

ls m

alal

ties

card

iova

scul

ars

ide

la s

ang,

i el

s fa

ctor

s de

ris

c qu

e hi

est

anas

soci

ats.

Sap

fer

un d

ibui

x es

quem

àtic

i ex

plic

atiu

del

cor

ide

l’es

truc

tura

de

l’apa

rell

circ

ulat

ori.

Con

eix

el c

ircui

t dob

le d

e la

san

g i e

l sap

desc

riure

.

Expl

ica

com

inte

rven

en e

ls q

uatr

e ap

arel

lsim

plic

ats

en la

func

ió d

e nu

tric

ió.

Té u

na v

isió

glo

bal d

e la

fun

ció

de n

utric

ió.

Inte

rpre

ta t

aule

s de

val

ors

proc

eden

ts d

e le

san

àlis

is d

e sa

ng.

Con

eix

els

com

pone

nts

del s

iste

ma

limfà

tic i

desc

riu le

s fu

ncio

ns d

’aqu

est

sist

ema.

Valo

ra la

sal

ut p

erso

nal i

els

hàb

its q

ueaf

avor

eixe

n el

bon

fun

cion

amen

t de

l’ap

arel

lci

rcul

ator

i.

Valo

ra le

s ac

titud

s so

lidàr

ies,

rep

rese

ntad

es p

erla

don

ació

de

sang

.

Con

eix

els

quat

re s

iste

mes

que

par

ticip

en e

n el

proc

és g

loba

l de

la n

utric

ió.

Sap

dife

renc

iar

limfa

de

sang

, i r

econ

eix

la li

mfa

com

un

teix

it.

Alumnes

5. LA COORDINACIÓ DE L’ORGANISME


•Valorar les aplicacions responsables dels avenços científics.

• Desenvolupar estratègies per descriure, explicar i predir fenòmens relacionats amb problemes socialment relle-vants.








• Enumerar els diferents components del sistema nerviós, conèixer les seves funcions i descriure algunes de lesseves característiques.

• Identificar les parts més característiques dels sistemes nerviosos central i perifèric, així com les seves funcions.

• Descriure els principals processos relacionats amb l’activitat nerviosa, neuronal i hormonal.

• Identificar els trastorns orgànics i psíquics que es donen en el sistema nerviós, així com els factors desencade-nants.


• Argumentar les causes dels impactes dels hàbits alimentaris sobre la salut humana.

22

SOLUCIONARI

1. Cervell: rep informació dels òrgans dels sentits i elabora res-postes. Emmagatzema la memòria i elabora el pensament.

Cerebel: coordina els moviments i l’equilibri.

Bulb raquidi: controla les funcions automàtiques (movimentsrespiratoris i del tub digestiu, etc.).

Medul·la espinal: elabora moviments reflexos i comunica elsnervis perifèrics i l’encèfal.

2. El componen els nervis que connecten el sistema nervióscentral amb els òrgans del cos. Els sensitius porten informa-ció dels òrgans al sistema nerviós central. Els motors portenles ordres del sistema nerviós central als òrgans encarregatsde dur a terme la resposta.

3. Comproveu que en el dibuix de la neurona s’indiquen correcta-ment el cos cel·lular, l’àxon, les dentrites i la beina de mielina.

Per transmetre els impulsos nerviosos d’una neurona a unaaltra, aquestes estableixen connexions anomenades sinapsis.En una sinapsi no hi ha contacte físic entre les neurones quehi intervenen: la neurina presinàptica allibera unes substàn-

cies químiques (neurotransmissors) que es fixen a la neuronapostsinàptica i hi desencadenen un nou impuls nerviós.

4. Els cops, l’obstrucció o ruptura de vasos que deixin sense regles neurones, les malalties infeccioses i les malalties degene-ratives.

5. Depressores: tenen efecte sedant (barbitúrics, tranquil·lit-zants, alcohol); narcòtics: mitiguen el dolor i produeixen son iestupor (opi, morfina i heroïna); estimulants: estimulen el sis-tema nerviós central (cafeïna, nicotina, cocaïna, les amfetami-nes i les drogues de disseny); al·lucinògens: produeixen sen-sacions no reals (LSD, marihuana, haixix).

6. a) Cada hormona exerceix la seva acció sobre unes cèl·lulesdeterminades (cèl·lules diana).

b) Perquè exerceixin la seva funció se’n necessita molt pocaquantitat.

c) L’excés o la mancança d’una hormona ocasiona trastorns.

7. I–D–4; II–E–3; III–C–2; IV–B–1; V–A–5.

8. b, c, a.


5. La coordinació de l’organisme

1. Quins components té el sistema nerviós central? Explica les funcions que fa cadascun.

2. De què està compost el sistema nerviós perifèric? Explica què són els nervis sensitius i els nervis motors.

3. Explica, amb l’ajuda d’un dibuix esquemàtic l’estructura d’una neurona. Explica com es transmet l’impulsnerviós d’una neurona a una altra.

4. Quin tipus de trastorns orgànics del sistema nerviós coneixes?

23

5. Explica quina acció exerceixen les drogues sobre l’organisme i posa algun exemple dels tipus de droguessegüents: depressores, narcòtics, estimulants i al·lucinògens.

6. Explica el significat de les característiques de les hormones:

a) Són específiques.

b) Són molt eficaces.

c) La seva producció està controlada.

7. Relaciona els termes de les tres columnes.

8. Ordena la seqüència d’esdeveniments que es donen per controlar el nivell de glucosa en sang.

a) Quan el nivell de glucosa disminueix, el pàncrees produeix glucagó que estimula l’alliberament de glucosa.

b) La sang carregada de glucosa procedent de la digestió estimula en el pàncrees la secreció d’insulina.

c) La insulina estimula l’emmagatzematge de glucosa al fetge i als músculs.

24

GLÀNDULA HORMONES FUNCIÓ

I. Hipòfisi A. Testosterona, progesterona i estrògens 1. Disminuir la quantitat de glucosa en sang.

II. Tiroides B. Insulina 2. Estimular els ritmes cardíac i respiratori.

III. Suprarenals C. Adrenalina 3. Estimular l’activitat química de la cèl·lula.

IV. Pàncrees D. Gonadotropines 4. Regular l’activitat de les glàndules sexuals.

V. Òrgans sexuals E. Tiroxina 5. Regular el desenvolupament i la funció dels òrgans sexuals i

preparar l’organisme per a la reproducció.


25

5. La coordinació de l’organisme

Sap

com

est

à or

gani

tzat

el s

iste

ma

nerv

iós.

Dis

tinge

ix e

ntre

el s

iste

ma

nerv

iós

autò

nom

sim

pàtic

i pa

rasi

mpà

tic.

Con

eix

l’ana

tom

ia i

la f

isio

logi

a de

les

neur

ones

.

Con

eix

les

mal

altie

s m

és im

port

ants

que

pod

enaf

ecta

r el

sis

tem

a ne

rvió

s.

Sap

els

efec

tes

que

tene

n so

bre

la s

alut

alg

unes

drog

ues.

Con

eix

les

glàn

dule

s en

docr

ines

, les

hor

mon

esm

és im

port

ants

i qu

ines

func

ions

exe

rcei

xen.

Con

eix

les

cara

cter

ístiq

ues

de le

s ho

rmon

es.

Seq

üenc

ia c

orre

ctam

ent

els

proc

esso

s qu

e es

done

n en

el m

ecan

ism

e d’

acci

ó d’

una

horm

ona.

Traç

a di

buix

os e

sque

màt

ics

expl

icat

ius

de l’

ana-

tom

ia d

el s

iste

ma

nerv

iós

i de

les

neur

ones

.

Rec

onei

x la

impo

rtàn

cia

del s

iste

ma

nerv

iós

com

a e

lem

ent

coor

dina

dor

de l’

orga

nism

e.

Valo

ra la

prò

pia

pers

ona

(aut

oest

ima)

reb

utja

ntel

con

sum

de

drog

ues.

Man

ifest

a to

lerà

ncia

i co

mpr

ensi

ó en

vers

les

pers

ones

am

b m

inus

valid

eses

en

les

capa

cita

tsps

íqui

ques

, per

mal

altia

o m

alfo

rmac

ió.

Alumnes

6. ELS SENTITS I L’APARELL LOCOMOTOR


• Analitzar i discutir d’una manera raonada la relació existent entre els sentits i el sistema nerviós pel que respectaa l’elaboració de les respostes nervioses.

• Valorar la importància de l’evolució científica en el camp de la medicina en relació amb la cura i tractament d’ano-malies de la visió i de malalties de l’aparell locomotor per millorar la qualitat de vida de les persones. Aquest reco-neixement ha de servir per proporcionar estratègies útils per afavorir uns hàbits més adequats per al seu conei-xement i la seva prevenció.







• Identificar i associar els sentits, els processos i els òrgans implicats en la recepció dels diferents estímuls.

• Enumerar els diferents components dels òrgans dels sentits, conèixer les seves funcions i descriure algunes deles seves característiques.

• Identificar els elements més característics que participen en l’elaboració de les respostes. Diferenciar entre actevoluntari i acte reflex.

• Identificar els elements més importants de les estructures d’un os i d’un múscul.

• Identificar les malalties més importants associades a l’aparell locomotor, així com les causes que les generen.


• Valorar la importància de la higiene personal i els hàbits saludables.

26

SOLUCIONARI

1. a) Corpuscles de Ruffini, de Krause i terminacions nervioseslliures; b) Receptors olfactius de la pituïtària groga i botonsgustatius de la llengua; c) Corpuscles de Meissner, de Pacinii Ruffini de la pell; d) Bastons i cons.

2. No, ja que és una barreja de sensacions gustatives i olfacti-ves ja que, en mastegar el menjar, les molècules volàtils arri-ben a la cavitat nassal per la faringe, on són captades pelsreceptors.

3. Vegeu el dibuix de la pàgina 100 del llibre de l’alumne.

4. Les ones sonores recollides pel pavelló auditiu, a través delconducte auditiu, arriben al timpà, que vibra. Aquesta vibra-ció s’amplifica per la cadena d’ossets i es transmet alslíquids que omplen el cargol, on es troben els receptors sen-sibles a la vibració. Aquests transformen l’estímul en impul-sos nerviosos que són enviats al cervell a través del nerviauditiu.

5. L’ull capta la imatge a la retina i la transmet pel nervi òptic(nervi sensitiu) al cervell, que processa l’escena i comprènque un objecte caurà i que el podem agafar. L’escorça motriudóna l’ordre als músculs corresponents. El cerebel coordinaaquestes ordres perquè el moviment sigui l’adequat. Elsnervis motors porten aquesta ordre als músculs, que mouenel braç i la mà per agafar l’objecte.

6. Vegeu els dibuixos de la pàgina 104 del llibre de l’alumne.

7. Són músculs antagònics aquells els moviments dels qualssón contraris: el bíceps i el tríceps són antagònics, perquèquan el primer es contreu, l’articulació del colze es flexiona iel tríceps s’ha d’estirar (i a l’inrevés).

El bíceps femoral i el quadríceps femoral fan la mateixa fun-ció amb l’articulació del genoll.

8. Els lligaments, que són fibres que uneixen els ossos; els car-tílags, que recobreixen les superfícies dels ossos en contac-te; la càpsula sinovial, que és una bossa plena de líquid sino-vial que impedeix que els ossos es freguin entre ells. Algenoll hi ha, a més, unes peces, els meniscs, que repartei-xen la càrrega.

9. Immòbil és la que no permet els moviments, com la delsossos del crani; la semimòbil permet una mica de movi-ment, com la de les vèrtebres, i mòbil és la que permetmolta mobilitat, com la del colze.

10. Realitzar escalfament abans de practicar un esport, seureadequadament, adoptar una postura adequada quan es tre-balla davant d’un ordinador, ajupir-se i aixecar-se sensedoblegar l’esquena, evitar portar pesos amb un sol braç.


6. Els sentits i l’aparell locomotor

1. Cita exemples, amb la seva localització, d’estructures del cos humà que realitzin les següents funcionsreceptores:

a) Termoreceptor

b) Quimioreceptor

c) Mecanoreceptor

d) Fotoreceptor

2. El sabor d’un aliment és únicament una sensació gustativa? Raona la teva resposta.

3. Fes un dibuix esquemàtic de l’ull i indica-hi les parts més importants.

4. Explica el recorregut que fa el so des que entra a l’orella fins que es transforma en senyals elèctrics quesón enviats al cervell.

5. Explica els processos que tenen lloc des que es produeix un estímul (per exemple, veiem que un objec-te cau) fins que fem una acció (allarguem la mà per agafar-lo).

27

6. Fes un dibuix senzill dels ossos d’un braç i la mà, i indica-hi el nom de cada os.

7. Què són els músculs antagònics? Posa’n dos exemples.

8. Quins elements formen una articulació com ara un colze o un genoll? Explica la funció de cada compo-nent.

9. Explica què és una articulació immòbil, una de semimòbil i una de mòbil. Posa un exemple de cadascuna.

10. Esmenta alguns consells que podem seguir per prevenir les malalties de l’aparell locomotor.

28


29

6. Els sentits i l’aparell locomotor

Con

eix

els

prin

cipa

ls re

cept

ors

sens

itius

: tac

te,

olfa

cte,

gus

t, oï

da i

vist

a.

Con

eix

l’est

ruct

ura

bàsi

ca d

el c

erve

ll: à

rees

sens

itive

s i m

otor

es.

Dis

tinge

ix e

ntre

act

es v

olun

taris

i ac

tes

refle

xos.

Exp

lica

el m

ecan

ism

e de

la p

erce

pció

de

seny

als

i l’e

labo

raci

ó de

res

post

es.

Con

eix

els

osso

s m

és im

port

ants

del

cos

.

Con

eix

els

mús

culs

i el

s gr

ups

mus

cula

rs m

ésim

port

ants

.

Sap

exp

licar

els

com

pone

nts

i el f

unci

onam

ent

de le

s ar

ticul

acio

ns.

Fa u

na in

terp

reta

ció

mec

ànic

a de

les

artic

ula-

cion

s co

m a

pal

anqu

es.

Fa d

ibui

xos

esqu

emàt

ics

i exp

licat

ius

dels

òrga

ns d

els

sent

its.

És

cons

cien

t de

la n

eces

sita

t d’

evita

r ac

cide

nts

de t

ràns

it.

És

cons

cien

t de

l per

judi

ci p

er a

la s

alut

que

impl

ica

l'exp

osic

ió a

gra

us m

olt

inte

nsos

de

soro

ll.

Alumnes

7. LA REPRODUCCIÓ


• Identificar, analitzar i discutir, donant les respostes adequades, els diferents fenòmens que tenen lloc al voltantdels cicles sexuals de la dona, així com del desenvolupament de l’embrió i del fetus.

• Analitzar i discutir d’una manera raonada els diferents sistemes de reproducció assistida i mètodes anticonceptiuscom a formes de control de la natalitat.

• Valorar la importància de l’evolució científica en el camp de la medicina en relació amb la millora de la natalitat i dela salut sexual. Aquest reconeixement ha de servir per proporcionar estratègies útils per afavorir un millor controlde la natalitat i seguretat sexual, mitjançant l’ús adequat de les tècniques de reproducció assistida i dels mèto-des anticonceptius.



• Tenir en compte punts de vista diferents del propi.




• Conèixer els diferents elements dels aparells reproductors masculí i femení.

• Explicar el funcionament dels òrgans sexuals.

• Relacionar el cicle menstrual amb l’ovulació i el període fèrtil.

• Enumerar les diferents fases del procés postembrionari, ordenar-les cronològicament i descriure algunes de lesseves característiques.

• Valorar la importància dels mètodes per controlar la natalitat.

• Diferenciar entre mètodes anticonceptius i mètodes de prevenció de les malalties de transmissió sexual.

• Identificar les tècniques de reproducció assistida que existeixen.

• Classificar els diferents mètodes anticonceptius.

• Identificar les malalties més importants associades a l’aparell genital, així com les causes que les generen.

30

SOLUCIONARI

1. Vegeu els dibuixos de les pàgines 118 i 119 del llibre de l’a-lumne.

2. a) 1: Corona; 2: Citoplasma; 3: Nucli cel·lular.

b) 1: Cua o flagel; 2: Coll; 3: Cap.

El dibuix b representa un òvul.

Perquè emmagatzema substàncies nutritives (vitel) per ali-mentar l’embrió en les primeres fases del seu desenvolupa-ment.

3. El cicle ovàric consisteix en el creixement i maduració d’unfol·licle ovàric amb la producció de l’ovulació: expulsió de l’ò-vul que en pocs minuts arriba a la trompa de Fal·lopi més pro-pera. La resta del fol·licle degenera i desapareix. A continua-ció, un altre fol·licle comenta a créixer i es repeteix el cicle.

El cicle menstrual consisteix en la degeneració de la mucosauterina i el trencament dels seus capil·lars. L’eliminació de lesrestes de mucosa uterina, juntament amb la sang dels ca-pil·lars, produeix una petita hemorràgia vaginal (regla o menstruació).

La mucosa uterina es regenera i prepara l’úter per rebre unpossible òvul fecundat. Si no té lloc la fecundació, la mucosadegenera i el cicle torna a començar.

4. a) La fecundació és la unió d’un òvul i un espermatozoide. Télloc a la trompa de Fal·lopi.

b) S’anomena zigot la cèl·lula resultant de la fecundació.

c) En la fase d’expulsió, es produeixen les contraccions finsque el nadó és expulsat.

En la fase d’infantament, s’expulsa la placenta.

5. Amb aquesta tècnica es fecunda l’embrió fora de les viesgenitals de la mare.

6. Poden ser bacteris (sífilis, gonorrea), virus (hepatitis B, sida) ofongs (candidiasi).

7. Dispositius de barrera (preservatiu i diafragma), anavolutoris iinhibidors de la implantació (DIU i píndola del dia després).

El preservatiu és l’únic mètode que evita el contagi d’unamalaltia de transmissió sexual.


7. La reproducció

1. Fes un dibuix esquemàtic d’un aparell genital masculí i un altre de femení, i indica-hi els noms de cadapart.

2. Indica el nom de les parts numerades en els dibuixos següents:

a) b)

Quin dels dos dibuixos representa un òvul?

Per què el citoplasma de l’òvul és tan gran?

3. Explica en què consisteix el cicle ovàric i el cicle menstrual.

31

12

3

1

2

3

4. Contesta aquestes preguntes:

a) Què és la fecundació? On té lloc?

b) A què s’anomena zigot?

b) En què consisteixen les fases d’expulsió i infantament del part?

5. En què consisteix la tècnica de fecundació in vitro amb transferència d’embrions?

6. Quins gèrmens patògens poden ser els causants de les malalties de transmissió sexual? Posa algunexemple de cadascun.

7. Quins mètodes anticonceptius coneixes? De tots, quins serveixen, a més, per evitar el contagi d’unamalaltia de transmissió sexual?

32


33

7. La reproducció

Con

eix

l’ana

tom

ia i

la fi

siol

ogia

del

s ap

arel

lsre

prod

ucto

rs m

ascu

lí i f

emen

í.

Com

prèn

el c

icle

men

stru

al, l

es fa

ses

i els

proc

esso

s qu

e hi

tene

n llo

c.

Con

eix

els

proc

esso

s qu

e te

nen

lloc

en la

fecu

ndac

ió, l

’em

barà

s i e

l par

t.

Sap

en

què

cons

iste

ix la

rep

rodu

cció

ass

istid

a.

Con

eix

les

mal

altie

s de

tran

smis

sió

sexu

al, l

apr

ofila

xi i

el tr

acta

men

t.

Sap

quin

s só

n el

s pr

inci

pals

mèt

odes

antic

once

ptiu

s.

Inte

rpre

ta p

roce

ssos

rep

rese

ntat

s pe

r m

itjà

dedi

buix

os e

sque

màt

ics

seqü

enci

als.

Traç

a di

buix

os s

enzi

lls p

er r

epre

sent

ar l’

anat

o-m

ia d

els

apar

ells

rep

rodu

ctor

s.

Cal

cula

els

die

s de

l cic

le m

enst

rual

i el

per

íode

de l’

emba

ràs.

És

tole

rant

am

b el

s hà

bits

i el

s gu

stos

sex

uals

de le

s pe

rson

es.

Acc

epta

la s

exua

litat

prò

pia

i des

envo

lupa

corr

ecta

men

t la

sev

a pr

òpia

aut

oest

ima.

Valo

ra e

ls h

àbits

sex

uals

sal

udab

les.

Alumnes

8. LA SALUT I LA MALALTIA


• Valorar la importància de l’evolució científica en el camp de la medicina en relació amb la cura i tractament demalalties infeccioses per millorar la qualitat de vida de les persones. Aquest reconeixement ha de servir per pro-porcionar estratègies útils per afavorir uns hàbits més saludables des del punt de vista higiènic.

• Aplicar el mètode científic per donar resposta a problemes contextualitzats.

• Reconèixer que el coneixement científic evoluciona a partir de la investigació i de les diferents maneres d’interpre-tar els fenòmens.





• Conèixer els conceptes de salut i malaltia, així com els diferents tipus de malalties existents i les seves causesd’aparició.

• Valorar la importància de la higiene personal i dels hàbits saludables.

• Valorar la importància del correcte funcionament del sistema immunitari per a l’equilibri de l’organisme.

• Relacionar el sistema immunitari amb la capacitat de les persones per captar i respondre a estímuls.

• Enumerar els diferents agents patògens, conèixer les seves accions i descriure algunes de les seves característi-ques.

• Conèixer els diferents tipus de malalties infeccioses, el seu mecanisme de transmissió i les respostes de l’orga-nisme davant d’aquestes.

• Diferenciar entre mètode curatiu i mètode preventiu, associats a l’existència de mesures que la medicina ofereixper prevenir o guarir les infeccions.


34

SOLUCIONARI

1. a) Quan tots els òrgans funcionen plenament i se sent béfísicament, mentalment i socialment.

b) Salut: qualitat que té un organisme en el qual tots elsòrgans i sistemes desenvolupen les funcions adequada-ment. Malaltia: alteració continuada en el funcionament del’organisme.

2. N’existeixen de dos tipus: infeccioses i no infeccioses. Lesprimeres són malalties produïdes per microbis o per virus;per exemple, la sida, la grip o la salmonel·losi. Les segonesno són produïdes per gèrmens; per exemple, el deteriora-ment de l’organisme per l’edat, els cops o traumatismes oles anomalies genètiques.

3. Afecten la salut física: c, d, e. Afecten la salut mental: b.Afecten la salut física o mental: a.

4. Mesures d’higiene individual: a, c, d. Mesures d’higienecol·lectiva: b, e.

5. Les característiques a i e pertanyen a virus; b i f, a bacteris,i c i d, a fongs.

6. Via cutània: a través de les ferides, com el bacteri del tètan.Vies respiratòries: per la mucosa de les vies respiratòries,com el virus de la grip. Vies digestives: a través d’alimentscontaminats, com ara el bacteri del còlera o de lasalmonel·losi o el virus de l’hepatitis. Vies genitals: per con-tacte sexual com el bacteri que produeix la gonorrea o elvirus de la sida.

7. La transmissió directa té lloc quan una persona portadorad’un germen patogen el transmet a una altra. La indirecta esprodueix a través dels aliments, l’aigua, la pols o els ani-mals.

8. Consisteix en la dilatació dels vasos sanguinis i en un aug-ment local de la temperatura, i s’hi pot observar la formacióde pus. És una resposta local.

9. e, a, d, b, c.

10. En la vacuna s’injecten els gèrmens productors de la malal-tia (atenuats o morts), i aleshores l’organisme fabrica anti-cossos. El sèrum és un extracte que ja conté els anticossos;convé injectar-lo quan la infecció ja s’ha produït.


8. La salut i la malaltia

1. Contesta les preguntes següents:

a) Quan es pot dir que una persona està sana?

b) Defineix els termes salut i malaltia.

2. Quin tipus de malalties coneixes segons el seu origen? Explica per què són produïdes i posa algun exem-ple de cadascuna.

3. A continuació es descriuen agents no microbians causants de malalties. Indica quins repercuteixen sobrela nostra salut física i/o mental i quines malalties produeixen.

a) Accidents de trànsit.

b) Estils de vida estressants típics de la societat actual.

c) La contaminació provocada a les grans ciutats.

d) Abús de menjar ric en greixos saturats i colesterol.

e) El tabac.

4. Dels hàbits següents, indica quins són mesures d’higiene individual i quins són col·lectius.

a) Practicar esport i activitats lúdiques.

b) Accés a l’assistència sanitària.

c) Seguir una dieta equilibrada i regular.

d) Rentar-se les dents.

e) Gestió i control dels residus urbans.

35

5. Indica si les característiques següents pertanyen a bacteris, fongs o virus:

a) Estan mancats d’orgànuls cel·lulars.

b) Són organismes cel·lulars procariotes.

c) Originen malalties com ara el peu d’atleta o la tinya.

d) Són pluricel·lulars.

e) Produeixen malalties com ara la varicel·la, la grip o la rubèola.

f) Produeixen malalties com ara la meningitis, la salmonel·losi o la pneumònia.

6. A través de quines vies poden entrar els gèrmens dins del cos humà?

7. Explica quines diferències hi ha entre la transmissió directa i la transmissió indirecta d’una malaltia.

8. En què consisteix la resposta inflamatòria davant d’una infecció? Es tracta d’una resposta local o general?

9. Ordena la seqüència d’esdeveniments que es donen quan hi ha una ferida:

a) Es produeix una inflamació de la zona afectada.

b) Si l’organisme patogen supera la resposta inflamatòria, els limfòcits alliberen anticossos.

c) D’altres limfòcits destrueixen les cèl·lules infectades.

d) Els vasos sanguinis locals es dilaten i s’afavoreix l’arribada de fagòcits.

e) L’agent patogen travessa la barrera que suposa la pell.

10. Una persona vacunada contra el tètan i una persona a qui s’ha injectat un sèrum antitetànic contenen ala sang anticossos del tètan. Aleshores, quina és la diferència entre el sèrum i la vacuna?

36


37

8. La salut i la malaltia

Def

inei

x co

rrec

tam

ent e

ls c

once

ptes

de

salu

tim

alal

tia.

Con

eix

els

dife

rent

s tip

us d

e m

alal

ties

sego

ns e

l seu

orig

en.

Exp

lica

el p

aper

del

s ba

cter

is i

els

viru

s co

m a

agen

ts p

atòg

ens.

Con

eix

els

agen

ts c

ausa

nts

de m

alal

ties

infe

ccio

ses

i les

sev

es fo

rmes

de

tran

smis

sió.

Con

eix

els

mec

anis

mes

de

la re

spos

ta im

mun

e.

Con

eix

les

form

es d

’act

uar d

e le

s va

cune

s i e

lsan

tibiò

tics.

Con

eix

les

mes

ures

d’h

igie

ne p

erso

nal i

col·l

ectiv

a m

és im

port

ants

.

És

cons

cien

t de

la im

port

ànci

a de

la c

ura

i la

higi

ene

pers

onal

i co

l·lec

tiva,

com

a p

as p

er a

lbe

nest

ar i

com

a p

reve

nció

de

mal

altie

s.

És

cons

cien

t de

la im

port

ànci

a hi

stòr

ica

del d

es-

cobr

imen

t de

les

vacu

nes

i els

ant

ibiò

tics.

Alumnes

9. LES AIGÜES MODIFIQUEN EL RELLEU


• Utilitzar el llenguatge científic per descriure, explicar, exposar, justificar, argumentar i definir fets i fenòmens mit-jançant altres llenguatges (matemàtic, dibuixos, esquemes).

• Analitzar d’una manera raonada la relació existent entre l’ocupació indiscriminada del medi per part de l’home i elsfenòmens catastròfics que genera la circulació superficial de l’aigua.





• Analitzar els problemes del nostre entorn i globals del planeta i fomentar opinions i una actuació responsable.


• Conèixer els elements d’un mapa topogràfic i interpretar-los.

• Explicar l’acció de les aigües salvatges i superficials, i reconèixer les seves formes de modelatge característiques.

• Reconèixer l’existència de diferents parts al llarg del recorregut d’un torrent.

• Identificar les formes del procés de transport en un riu.

• Analitzar l’aparició dels aqüífers a partir de la descripció dels materials que el rodegen.

• Identificació, anàlisi i compleció de diferents esquemes relacionats amb la circulació superficial i subterrània del’aigua.

• Plantejar hipòtesis justificades de la formació d’un relleu determinat.

• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada, descriure-les utilitzant el llenguatge científic i representar-les uti-litzant esquemes, taules o gràfics.

38

SOLUCIONARI

1. a) L’equidistància és de 20 m. Els punts més alts són IV-1 i II-15, de 800 m de cota.

b) Sobre el mapa la distància A-B és de 7,5 cm, per tant: 1/25 000 = 7,5/x; x = 1 875 m = 1,875 km.

2. Per poder realitzar un mapa topogràfic s’hauria de saber enprimer lloc les altures de la zona i decidir quina serà l’escalade les corbes de nivell (si van de 10 en 10, de 5 en 5...); pos-teriorment es necessita conèixer la superfície del terreny atopografiar per saber l’escala per fer el mapa.

Amb aquestes dades bàsiques i tenint les referències de lesaltures més destacades es pot començar a fer el tall topogrà-fic. Es marquen totes aquestes altures i després la resta.

3. Part de l’aigua s’infiltra, d’altra s’evapora i, finalment, la restas’escorre per la superfície per escolament.

4. Els torrents es produeixen quan hi ha precipitacions fortes enzones de muntanya i l’aigua, que circula amb gran força, fixael seu cabal.

Consten de tres parts: conca de recepció, canal de desguàs icon de dejecció.

5. Són: el cabal i la velocitat de les aigües.

6. Les formes de transport dels materials són: en dissolució, ensuspensió, per saltació i per rodolament.

7. Fort pendent Plana d’inundació

Poc pendent Vall en V

Tram baix Eixamplament del llit

8. En el curs alt, les roques són gruixudes; en el curs mitjà, grui-xudes i mitjanes, i en el baix, fines.

9. No, perquè les aigües subterrànies van circulant pel terreny através de porus i esquerdes de les roques, no com un riu. Siarriba a la roca impermeable, llavors l’aigua s’acumula i ocupaels porus de la roca permeable.


9. Les aigües modifiquen el relleu

1. Contesta les preguntes sobre aquest mapa topogràfic:

a) Quina és l’equidistància? Assenyala’n el punt més alt i indica’n la cota.

b) Si l’escala és de 1:25 000, quina és la distància en quilòmetres entre els punts A i B?

2. Imagina que t’han encarregat realitzar un mapa topogràfic d’una zona. Quins serien els passos que hau-ries de seguir? Enumera’ls explicant en cada cas perquè és necessari fer-ho.

3. Com es distribueix l’aigua de precipitació quan arriba a la superfície dels continents?

39

800

700

720

778 B

760

A

4. Com s’originen els torrents? Quines són les seves parts?

5. Quins són els factors que fan que un riu tingui més o menys capacitat erosiva?

6. Quines són les formes de transport dels materials en un riu?

7. Relaciona els termes de les dues columnes.

Fort pendent Plana d’inundació

Poc pendent Vall en V

Curs baix Eixamplament del cabal

8. Descriu els tipus de materials, segons la seva mida, que es dipositen al llarg del curs d’un riu.

9. Moltes persones pensen que l’aigua subterrània circula com rius per sota del terreny. Estàs d’acord ambaquesta afirmació? Raona la resposta.

40


41

9. Les aigües modifiquen el relleu

Iden

tific

a i i

nter

pret

a el

s el

emen

ts d

’un

map

ato

pogr

àfic

.

Con

eix

el p

rocé

s d’

elab

orac

ió d

’un

map

a to

pogr

àfic

.

Con

eix

les

form

es d

e di

strib

ució

de

l’aig

ua d

epr

ecip

itaci

ó qu

an a

rrib

a a

la s

uper

fície

ter

rest

re.

Rec

onei

x el

s to

rren

ts i

sap

expl

icar

-ne

l’acc

ió.

Iden

tific

a el

s fa

ctor

s qu

e fa

n qu

e un

riu

tingu

i més

o m

enys

cap

acita

t ero

siva

.

Con

eix

les

form

es d

e tr

ansp

ort d

els

mat

eria

ls e

nun

riu.

Rel

acio

na le

s pa

rts

d’un

riu

am

b el

seu

pai

satg

eca

ract

erís

tic.

Ded

ueix

, a p

artir

de

la m

ida

dels

sed

imen

ts,

quin

a pa

rt d

el r

iu e

ls h

a tr

ansp

orta

t.

Des

criu

les

cara

cter

ístiq

ues

de la

circ

ulac

ió d

ele

s ai

gües

sub

terr

ànie

s.

Rec

onei

x la

influ

ènci

a qu

e té

la c

ircul

ació

de

l’aig

ua s

obre

el p

aisa

tge.

Valo

ra la

impo

rtàn

cia

de l’

aigu

a pe

r al

s és

sers

vius

, en

gene

ral,

i per

a le

s pe

rson

es e

npa

rtic

ular

.

Reb

utja

les

actu

acio

ns q

ue d

ificu

lten

la s

eva

circ

ulac

ió d

e l’a

igua

i qu

e po

den

ocas

iona

rco

nseq

üènc

ies

pers

onal

s gr

eus.

Alumnes

10. LES GLACERES, EL VENT I EL MAR


• Identificar, analitzar i discutir, donant les respostes adequades, els diferents camins que segueixen els processoserosius dels agents geològics externs.

• Analitzar d’una manera raonada la relació existent entre les accions geològiques de les glaceres, el vent i el marcom a modeladors del paisatge.








• Conèixer i comprendre l’acció geològica de les glaceres, del vent i del mar i les seves conseqüències sobre el pai-satge.

• Interpretació i compleció de dibuixos i esquemes associats a processos erosius.

• Conèixer, descriure i associar els principals dipòsits sedimentaris amb el seu agent erosiu corresponent.

• Reconèixer la importància del Sol i la gravetat en l’acció dels agents geològics externs.

• Plantejar hipòtesis justificades de la formació d’un relleu determinat.

42

SOLUCIONARI

1. La massa de gel d’una glacera, en desplaçar-se, arrossega frag-ments de roques del cabal, juntament amb roques més gransque s’han agrupat en la llengua. Això actua com una llimagegant que va erosionant la vall. La seva forma és en «U».

2. La b, ja que té forma de U.

3. El sediments fluvials estan més seleccionats que els glacials,amb mides més semblants. Els fluvials tenen formes arrodo-nides; els glacials, més angulosa. Els materials dels sedi-ments glacials tenen estries de fregament i estan polits; elsfluvials, no.

4. És degut al fet que actualment les temperatures del planetasón més altes perquè el clima és més càlid.

5. No eòlica: valls en «U» i neu sense congelar. Eòlica: la resta.

6. La presència de materials solts i l’absència de vegetació.

7. Les ones són moviments ondulatoris originats per l’acció delvent sobre la superfície de l’aigua. Les marees, moviments depujada i baixada del nivell del mar, són originades per l’atrac-ció de la Lluna i del Sol. Els corrents marins són grans «rius»d’aigua marina que es desplacen pels oceans; es seu origenes déu a les diferències de temperatura i l’acció dels vents.

8. Penya-segat: forma costanera escarpada; s’origina per erosió.Barra: dipòsit de sorra paral·lel a la costa; es forma per sedi-mentació. Tómbol: dipòsit de sorra que connecta un illot ambel continent; és una forma de sedimentació. Illot costaner:resta d’un antic promontori que ja no s’uneix al continent; esforma per erosió.

9. Perquè les radiacions solars escalfen l’aigua del mar i afavorei-xen l’evaporació, que origina els núvols dels quals precipitaranla pluja i la neu. En conseqüència, sense radiació no hi hauriarius ni glaceres.

També les radiacions solars escalfen l’aire que està en contac-te amb la superfície terrestre i, en fer-se menys dens, s’eleva.L’aire fred i més dens d’altres zones ocupa el buit que hi haquedat. Així s’origina el vent. Al seu torn, el vent origina lesones del mar que colpegen els penya-segats.

La gravetat fa que el gel de la glacera davalli i fa retornar almar l’aigua del riu.


10. Les glaceres, el vent i el mar

1. Com es forma una vall glacial? Quina és la seva forma?

2. Quina de les dues valls és d’origen glacial? Justifica la resposta.

a) b)

3. Quines diferències hi ha entre els sediments d’un riu i els d’una glacera?

4. Les glaceres han estat els agents dominants en el modelatge del planeta en algunes èpoques, encara queactualment estan en retrocés. Quina creus que és la causa d’aquest retrocés?

5. De la llista de característiques següents, indica quines són pròpies de l’acció del vent i quines no.

43

CaracterísticaAcció del vent

Sí No

Selecció de material

Direccionalitat

Valls en “U”

Neu sense descongelar

Formació de deserts

Formació de platges

Formació d’onades

Formació de dunes

6. Perquè l’acció geològica del vent sigui eficaç, quines condicions s’han de donar?

7. Descriu els tipus de moviments que realitza l’aigua del mar.

8. Defineix les estructures següents i indica si s’han format per erosió o per sedimentació:

a) Penya-segat.

b) Barra.

c) Tómbol.

d) Illot costaner.

9. Per què considerem el Sol i la gravetat els motors dels agents geològics externs?

44


45

10. Les glaceres,el vent i el mar

Expl

ica

l’acc

ió g

eolò

gica

de

les

glac

eres

.

Iden

tific

a al

guns

asp

ecte

s de

l pai

satg

e co

m a

pro

pis

de le

s gl

acer

es.

Exp

lica

quin

a és

l’ac

ció

geol

ògic

a de

l ven

t i l

esse

ves

cara

cter

ístiq

ues.

Rec

onei

x le

s co

ndic

ions

que

afa

vore

ixen

l’ac

ció

geol

ògic

a de

l ven

t.

Rec

onei

x qu

ins

són

els

mov

imen

ts re

spon

sabl

esde

l’ac

ció

eros

iva

del m

ar.

Rec

onei

x es

truc

ture

s de

l pai

satg

e co

m a

form

espr

òpie

s de

l mod

elat

ge m

arí.

Ano

men

a fo

rmes

sed

imen

tàrie

s i d

e tr

ansp

ort

pròp

ies

de c

ada

agen

t ge

ològ

ic.

Rec

onei

x, a

par

tir d

e le

s se

ves

empr

emte

s,qu

ins

són

els

agen

ts g

eolò

gics

pre

dom

inan

ts e

nun

a de

term

inad

a zo

na.

Exp

lica

l’orig

en d

el v

ent

i la

seva

rel

ació

am

bal

guns

age

nts

geol

ògic

s ex

tern

s.

Valo

ra la

impo

rtàn

cia

del g

el e

n la

sin

gula

ritat

de

la Te

rra,

aix

í com

de

les

cons

eqüè

ncie

s qu

e po

tte

nir

sobr

e el

pla

neta

la s

eva

desa

paric

ió.

Rec

onei

x la

impo

rtàn

cia

del S

ol i

de la

gra

veta

tco

m a

mot

ors

dels

age

nts

geol

ògic

s ex

tern

s.

Alumnes

11. LES ROQUES SEDIMENTÀRIES I EL SEU ORIGEN


• Analitzar d’una manera raonada la relació existent entre l’explotació i utilitat de les roques amb els possiblesimpactes ambientals que aquestes accions poden ocasionar. Si fos necessari, complementar aquesta anàlisi ambprocessos de recerca al laboratori i discutir els resultats obtinguts.


• Analitzar dades a partir de diferents fonts per la seva obtenció: taules, esquemes...






• Conèixer i ordenar cronològicament els diferents processos que intervenen en la formació de les roques sedimen-tàries.

• Definir el concepte de «meteorització», els tipus existents i la diferència amb el procés d’erosió.

• Identificar i diferenciar els tipus de roques sedimentàries, així com el seu origen i les seves característiques bàsi-ques.

• Conèixer l’origen i els tipus de roques organògenes i la seva importància industrial.

46

SOLUCIONARI

1. La meteorització és el conjunt d’alteracions que pateixen lesroques per l’acció de l’aire, l’aigua i els éssers vius.

La meteorització física o mecànica consisteix en la divisió deroques en fragments a causa dels canvis bruscos de tempe-ratura o per l’acció del gel. La meteorització química consis-teix en la modificació de la composició de la roca per la inter-venció de l’aire o de l’aigua.

2. La cimentació és la precipitació de les substàncies dissoltesen aigua que circulen a través dels porus dels sediments. Lacompactació és la reducció dels porus i el contingut d’aiguade la successiva superposició de capes de sediments;aquest procés, més lent que l’anterior, pot cohesionar unsediment i transformar-lo en una roca.

3. Les roques sedimentàries s’han format a partir de materialsque han estat erosionats, transportats i sedimentats.

Les roques sedimentàries detrítiques s’han format a partirde materials transportats en estat sòlid, tant en suspensiócom per saltació o per arrossegament.

Les roques sedimentàries no detrítiques s’han format a par-tir de materials transportats dissolts en aigua i que han pre-cipitat, també comprèn roques formades per l’acumulacióde restes d’organismes.

4. No detrítiques, procedeixen de l’evaporació: halita, silvina,guix i calcària.

Detrítiques: procedeixen de diagènesi: bretxa, conglomeratsi gres.

5. Vertaderes: b, d, e. Falses: c, f.

6. Les carbonatades, les evaporites i les organògenes. En lesorganògenes.

7. La mort massiva d’organismes plantònics que havien quedatenterrats als fons marins van fermentar per l’acció de certsbacteris i es va formar el sapropel, una substància precursoradel petroli. Els sediments nous s’hi dipositen al damunt i, alcap de milions d’anys, el sapropel es transforma en petroli.

8. El petroli, igual que la resta de roques sedimentàries, és unrecurs no renovable; és a dir, triga més d’una generació (uns50 anys) a produir-se. Per això, si extraiem els recursosminerals en gran quantitat podem esgotar-los.

9. Petroli – Transport; Carbó – Calefacció; Calcària – Obtencióde ciment; Guix – Construcció.

10. L’Avaluació d’Impacte Ambiental té com a objectiu conèixerels danys que es realitzaran en una zona com a conseqüèn-cia de les obres previstes i establir mesures correctores queminimitzin l’impacte.


11. Les roques sedimentàries i el seu origen

1. Què és la meteorització? Explica en què es diferencia la meteorització física de la química.

2. Explica breument els processos de diagènesi.

3. Com s’han format les roques sedimentàries? En què es diferencien les roques sedimentàries detrítiquesde les sedimentàries no detrítiques?

4. Classifica les roques següents en detrítiques i no detrítiques:

Halita, silvina, bretxa, guix, conglomerats, gres i calcària.

5. Llegeix atentament les frases que tens a continuació i indica si son vertaderes (V) o falses (F):

a) Els conglomerats són roques de tipus organògenes. _______

b) Les calcàries desprenen bombolles de diòxid de carboni. _______

c) Els gresos son roques organògenes. _______

d) Les halites, els guixos i la silvina són roques evaporítiques. _______

e) L’argil·lita és una roca detrítica l’origen de la qual són sediments molt fins. _______

f) Les lumaquel·les, igual que les calcàries, són roques detrítiques. _______

47

6. Quins són els grups més importants de roques sedimentàries no detrítiques? En quin grup s’inclou elpetroli?

7. Explica el procés de formació del petroli.

8. Les notícies parlen freqüentment del possible esgotament del petroli i les conseqüències derivades de laseva desaparició. Quina creus que és la causa del seu esgotament? Creus que altres recursos mineralses poden arribar a esgotar? Justifica raonadament les teves respostes.

9. Relaciona les següents roques amb els usos que tenen actualment:

Petroli Construcció

Carbó Obtenció de ciment

Calcària Calefacció

Guix Transport

10. Per a què serveix l’Avaluació d’Impacte Ambiental? Explica’n l’ús.

48


49

11. Les roquessedimentàriesi el seu origen

Con

eix

el s

igni

ficat

del

pro

cés

de m

eteo

ritza

ció

idi

fere

ncia

ent

re m

eteo

ritza

ció

físic

a i q

uím

ica.

Con

eix

el p

rocé

s pe

l qua

l un

sedi

men

t es

tran

sfor

ma

en u

na ro

ca.

Con

eix

el p

rocé

s de

form

ació

de

les

roqu

esse

dim

entà

ries.

Rec

onei

x la

dife

rènc

ia e

ntre

les

roqu

esse

dim

entà

ries

detr

ítiqu

es i

les

no d

etrít

ique

s.

Com

prèn

els

dife

rent

s m

ecan

ism

es d

e fo

rmac

ióde

les

roqu

es s

edim

entà

ries

i la

clas

sific

ació

que

es fa

a p

artir

d’a

ques

ts.

Con

eix

els

proc

esso

s de

form

ació

del

s ca

rbon

sna

tura

ls i

el p

etro

li.

Ent

én e

l con

cept

e de

rec

urs

no r

enov

able

i le

sse

ves

impl

icac

ions

en

les

expl

otac

ions

de

carb

ó,pe

trol

i i a

ltres

rec

urso

s m

iner

als.

Exp

lica

els

dife

rent

s us

os a

ctua

ls d

e le

s ro

ques

sedi

men

tàrie

s.

Con

eix

les

repe

rcus

sion

s qu

e po

t te

nir

sobr

e el

med

i l’e

xplo

taci

ó de

ls r

ecur

sos

min

eral

s.

Rec

onei

x la

influ

ènci

a i e

l car

àcte

r di

nàm

ic q

ueté

el p

rocé

s de

form

ació

de

les

roqu

esse

dim

entà

ries.

Reb

utja

qua

lsev

ol a

cció

hum

ana

que

prod

ueix

iun

impa

cte

ambi

enta

l neg

atiu

sob

re e

l med

i.

Alumnes

PROJECTE 1: LES PLANTES I LA SALUT


• Comprendre i analitzar críticament textos de contingut científic de diferents fonts. Si fos necessari, complemen-tar aquesta anàlisi amb processos de recerca bibliogràfica i discutir els resultats obtinguts, donant les respostesadequades en cada cas.






• Recollir dades de manera sistemàtica i acurada i descriure-les utilitzant el llenguatge científic.

• Argumentar la necessitat d’utilitzar sosteniblement les plantes medicinals.

• Identificar, descriure i determinar l’ús d’algunes plantes medicinals utilitzades per l’ésser humà.

• Reconèixer a partir d’observacions directes i indirectes les característiques d’algunes plantes amb propietatsmedicinals o tòxiques.

• Cercar informació sobre les propietats farmacològiques d’alguns aliments.

50


51

Projecte 1:Les plantes i la salut

Con

eix

les

plan

tes

més

car

acte

rístiq

ues

que

s’us

en e

n m

edic

ina

trad

icio

nal.

Sap

fer r

ecer

ca b

iblio

gràf

ica

i ent

én a

lgun

s te

rmes

rela

cion

ats

amb

les

plan

tes

med

icin

als

i la

salu

t.

Con

eix

algu

nes

plan

tes

amb

prop

ieta

ts t

òxiq

ues.

És

capa

ç d’

elab

orar

un

escr

it so

bre

la t

oxic

itat

d’al

gune

s pl

ante

s i t

rans

met

la in

form

ació

corr

ecta

men

t.

Com

prèn

i ex

treu

la in

form

ació

de

form

a ad

equa

dad’

un te

xt c

ient

ífic.

Sap

ela

bora

r un

info

rme

sobr

e le

sca

ract

erís

tique

s i l

es p

ropi

etat

s d’

algu

nes

plan

tes

med

icin

als.

Rel

acio

na t

erm

es o

exp

ress

ions

ref

erid

es a

dete

rmin

ades

pro

fess

ions

am

b la

pos

sibi

litat

de

ser

aplic

ades

a a

ltres

àm

bits

pro

fess

iona

ls.

Sap

aco

nseg

uir

info

rmac

ió o

ral d

’un

dete

rmin

atte

ma.

Sap

om

plir

una

taul

a am

b un

a in

form

ació

dem

anad

a i e

labo

rar-n

e un

doc

umen

t.

Rec

onei

x la

div

ersi

tat

de p

lant

es a

mb

prop

ieta

tsm

edic

inal

s i,

en c

onse

qüèn

cia,

la d

iver

sita

tcu

ltura

l que

gen

era

el s

eu ú

s.

Mos

tra

rigor

en

la le

ctur

a i i

nter

pret

ació

de

lain

form

ació

, i e

n el

des

envo

lupa

men

t de

la fe

ina.

Alumnes

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

1. Digues el nom dels orgànuls numerats en aquesta cèl·lula:

Quins orgànuls realitzen les funcions següents:

a) Dirigeix els moviments de la cèl·lula quan aquesta es divideix.

b) Conté la informació que regula les funcions de la cèl·lula.

c) Du a terme la respiració cel·lular.

d) Embolcalla la cèl·lula i l’aïlla del medi exterior.

e) Fabriquen proteïnes.

2. Associa els termes següents amb els conceptes catabolisme i anabolisme:

Obtenció d’energia – fabricació de proteïnes – respiració – consum d’energia – obtenció de molècules més sim-ples – obtenció de molècules més complexes.

3. Els dibuixos següents corresponen a diferents tipus de teixits. Indica quins són i quina funció tenen.

a)

b)

c)

52

43

12

5

4. Esmenta cinc hàbits saludables i cinc de perjudicials relacionats amb l’alimentació.

5. Descriu el camí que fa l’aliment que ingerim dins del nostre organisme i les transformacions que sofreix.

6. Relaciona, mitjançant fletxes, els nutrients següents amb la seva funció i els aliments que els contenen.

Glúcids reserva energètica carn i peix

Lípids formen estructures pasta, arròs, cereals...

Proteïnes font energètica embotits, cansalada...

7. Es diu que la llet és un aliment complet. Per què creus que és correcta aquesta afirmació?

8. Completa les següents afirmacions sobre la nutrició:

a) La _____________, el nutrient més utilitzat com a combustible per les cèl·lules, es assimilat després de la_____________ a través de l’intestí prim.

b) L’ _____________, necessari per a l’obtenció d’energia, és captat en els _____________ pulmonars, desprésque l’aire circuli per les vies de l’aparell _____________.

c) L’aparell circulatori transporta a totes les cèl·lules del cos els _____________i l’oxigen. De la mateixa, porta pro-ductes de rebuig, com el _____________, produït en la respiració, i la _____________, procedent de la degrada-ció de les proteïnes, per ser eliminats pels aparells _____________ i _____________.

53

9. Després de la digestió els nutrients obtinguts a partir dels aliments passen a la sang i són transportats atotes les cèl·lules de l’organisme. Per a què utilitzen els nutrients?

10. Explica la diferència entre l’intercanvi de gasos i la ventilació pulmonar.

11. Com es genera una resposta a un estímul?

12. Explica quina és la funció de les glàndules endocrines.

13. Explica quina acció exerceixen les drogues sobre l’organisme.

54

14. Completa les frases següents, referents a les cèl·lules reproductores, amb les paraules adients:

a) Els ____________ són cèl·lules petites i mòbils. Es formen a l’interior dels _____________, en uns tubs moltprims anomenats _____________ ____________.

b) Els ____________ són cèl·lules grosses i immòbils. Es formen als ________, a l’interior d’unes cavitats anome-nades ____________.

c) La producció d’espermatozoides s’inicia a la ____________; en canvi, la producció d’òvuls s’inicia abans del_____________.

d) A la pubertat, cada _____ dies es produeix l’___________.

e) Quan ja no queden fol·licles per madurar té lloc la __________.

15. Completa aquesta seqüència amb els processos que van des de la fecundació fins a la gestació:

16. Associa les següents afeccions amb l’aparell o sistema corresponent:

Aparell circulatori Poliomielitis

Aparell digestiu Nanisme

Aparell respiratori Pneumònia

Aparell excretor Gonorrea

Sistema nerviós Varius

Sistema endocrí Apendicitis

Aparell locomotor Nefritis

Aparell reproductor Artritis

17. Explica la seqüència de fenòmens que es donaran a l’organisme quan succeeixi el que està representaten aquest dibuix. Com s’anomena aquest sistema de defensa?

55

Gèrmens

Capil·lar sanguini

Pell

Glòbul blanc

18. Contesta les següents preguntes associades a la representació del relleu:

a) Quina diferència hi ha entre un mapa topogràfic i un tall topogràfic?

b) Si les corbes de nivell estan més juntes en un lloc i més separades en un altre, en quin dels dos llocs hi hamés pendent?

c) Per què en un mapa topogràfic hi ha línies (corbes de nivell) més gruixudes i línies més fines? Com s’anome-nen les primeres?

d) Si d’un lloc A a un altre lloc B hi ha 20 km, quina serà la seva distància en línia recta en un mapa d’escala1:250 000?

19. En quins trams del curs d’un riu predominen l’erosió, el transport i la sedimentació? Raona la resposta.

20. Què són les morenes? Quins tipus n’hi ha?

21. Quines diferències fonamentals existeixen entre el transport en un riu i en una glacera? Quines conse-qüències generen sobre els materials transportats?

56

22. Explica l’afirmació següent: «Quan hi ha vents forts, l’erosió litoral és més important».

23. Ordena la seqüència de processos de la formació d’una roca sedimentària:

a) Després de ser erosionats, els fragments són transportats per les aigües superficials, les glaceres...

b) Les roques de la superfície s’alteren per processos físics i/o químics.

c) Els sediments sofreixen un procés de diagènesi que consisteix fonamentalment en la seva cimentació i com-pactació.

d) Els sediments transportats es dipositen i s’acumulen en els ambients sedimentaris.

24. Indica a quin tipus de roca sedimentària pertanyen les descripcions següents. Explica breument el seuorigen.

a) Roca formada per fragments de mida gran, visibles a simple vista, formada per diagènesi de les graves.

b) Roca blanca o incolora, de sabor salat, formada per l’evaporació de l’aigua rica en sals.

c) Roca orgànica més o menys dura formada per descomposició de restes vegetals.

25. Explica els impactes ambientals que es produeixen sobre el medi a conseqüència de l’extracció de mine-rals i roques.

57

SOLUCIONARI

1. 1. Centríol; 2. Mitocondri; 3. Nucli; 4. Ribosoma; 5.Membrana cel·lular

a) Centríol. b) Nucli. c) Mitocondri. d) Membranacel·lular. e) Ribosoma.

2. Catabolisme: obtenció d’energia, respiració, obten-ció de molècules més simples.

Anabolisme: fabricació de proteïnes, consum d’ener-gia, obtenció de molècules més complexes.

3. a) Teixit epitelial, amb cèl·lules disposades juntescom si fos un puzle, sense substànciaintercel·lular; funció protectora, tant de l’organis-me com d’alguns òrgans.

b) Teixit ossi: amb la substància intercel·lular minera-litzada per sals de calci, formant els ossos; fun-ció de sosteniment.

c) Teixit muscular: component dels músculs i res-ponsable del moviment de les diferents parts del’organisme; cèl·lules allargades agrupades enfibres musculars.

4. Hàbits saludables: menjar fruita, menjar alimentsamb fibra, mastegar bé els aliments abans d’empas-sar-los, no abusar dels greixos, menjar alimentsvariats.

Hàbits no saludables: picar entre àpats, abusar d’ali-ments rics en greixos, no menjar fruita, tenir unadieta poc variada, no menjar aliments rics en fibra.

5. L’aliment que ingerim entra per la boca, on el maste-guem, ens l’empassem i, a través de l’esòfag, arribaa l’estómac, on és transformat mecànicament icomença a ser transformat químicament. A conti-nuació, aquest aliment passa a l’intestí prim, on s’a-caben les transformacions químiques i els nutrientssón absorbits per les vellositats intestinals i passena la sang, que s’encarrega de transportar-los a laresta de l’organisme. Les restes d’aliments que nos’han transformat en nutrients passen a l’intestígros, d’on són expulsades a través de l’anus.

6. Glúcids reserva energètica carn i peix

Lípids formen estructures pasta, arròs, cereals...

Proteïnes font energètica embotits, cansalada...

7. La llet és un aliment molt complet ja que presentapràcticament tots els nutrients: glúcids (lactosa),lípids, proteïnes (caseïna), sals minerals...

8. a) La glucosa, el nutrient més utilitzat com a com-bustible per les cèl·lules, és assimilat després dela digestió a través de l’intestí prim.

b) L’oxigen, necessari per a l’obtenció d’energia, éscaptat en els alvèols pulmonars, després que l’ai-re circuli per les vies de l’aparell respiratori.

c) L’aparell circulatori transporta a totes les cèl·lulesdel cos els nutrients i l’oxigen. De la mateixamanera, porta productes de rebuig, com el diòxidde carboni, produït en la respiració, i la urea, pro-cedent de la degradació de les proteïnes, per sereliminats pels aparells respiratori i excretor.

9. Les cèl·lules utilitzen una part dels nutrients perfabricar els seus propis materials i una altra part perobtenir energia gràcies a la respiració cel·lular, que télloc a l’interior dels mitocondris.

10. L’intercanvi de gasos és el pas de l’oxigen de l’airedels pulmons a la sang i el pas del diòxid de carbonide la sang als pulmons. L’intercanvi de gasos s’esde-vé en els alvèols pulmonars.

La ventilació pulmonar consisteix en l’entrada de l’ai-re als pulmons i en la sortida de l’aire d’aquests.

11. Els òrgans dels sentits capten estímuls, que sóntransformats en impulsos nerviosos (de naturalesaelèctrica) que viatgen fins al sistema nerviós central,que els processa i genera una resposta que és trans-mesa als òrgans efectors.

12. Són glàndules que produeixen hormones que abo-quen a la sang i actuen sobre cèl·lules específiquesper regular el seu funcionament.

13. Les drogues són substàncies tòxiques que generendependència, per la qual l’individu sent la necessitatde continuar prenent la substància addictiva, i tole-rància, per la qual l’individu té la necessitat de pren-dre cada vegada més quantitat de droga per experi-mentar els mateixos efectes.

14. a) Els espermatozoides són cèl·lules petites imòbils. Es formen a l’interior dels testicles, enuns tubs molt prims anomenats túbuls seminífers.

b) Els òvuls són cèl·lules grosses i immòbils. Es for-men als ovaris, a l’interior d’unes cavitats anome-nades fol·licles.

c) La producció d’espermatozoides s’inicia a lapubertat; en canvi, la producció d’òvuls s’iniciaabans del naixement.

d) A la pubertat, cada 28 dies es produeix l’ovulació.

e) Quan ja no queden fol·licles per madurar té lloc lamenopausa.

15. Fecundació, implantació, placentació.

16. Aparell circulatori: Varius.

Sistema nerviós: Poliomielitis

Aparell digestiu: Apendicitis

Sistema endocrí: Nanisme

Aparell respiratori: Pneumònia

58

Aparell locomotor: Artritis

Aparell excretor: Nefritis

Aparell reproductor: Gonorrea

17. Quan la pell es trenca i hi penetren els organismespatògens, la zona s’enrogeix i s’inflama. Els vasossanguinis es dilaten, afavorint el transport dels fagò-cits, augmentant la temperatura. La següent línia dedefensa, els limfòcits, produeix anticossos especí-fics que reaccionen amb els gèrmens, i en provo-quen la destrucció. D’altres limfòcits destrueixen lescèl·lules infectades del nostre organisme. Sistemaimmunitari.

18. a) Un mapa topogràfic és una representació plana ihoritzontal del relleu d’un terreny, mentre que untall topogràfic és una representació vertical delrelleu d’aquell mateix terreny.

b) Hi ha més pendent on les línies estan mes juntesja que hi ha un canvi més gran d’altura en una dis-tància menor.

c) Les línies més gruixudes s’anomenen corbesmestres ja que la seva informació destaca sobre laresta de corbes de nivell.

d) 1 cm del mapa representen 250 000 cm reals.Això vol dir que, mitjançant una relació directa, 20km reals, que són 2 000 000 cm, equivalen a 8 cmen el mapa.

19. En el tram alt predomina l’erosió perquè la velocitatde l’aigua és gran. En el tram mitjà a transport imenys erosió i sedimentació ja que el pendent ésmenor i la velocitat de l’aigua també. En el tram baixpredomina la sedimentació, i s’hi dipositen els mate-rials transportats.

20. Són dipòsits produïts per les glaceres. Segons laseva posició poden ser: frontals i laterals.

21. En un riu, els materials transportats poden moure’slliurement, rodolar i xocar els uns amb els altres. En

una glacera, els materials estan fixats pel gel o esdesplacen sobre ell; per tant, no es poden girar nimoure’s.

Els sediments fluvials són més arrodonits, cadavegada més si han sofert més transport. Els sedi-ments glacials són més angulosos i estriats pel fre-gament.

22. Quan hi ha vents forts, l’onatge és mes violent i, pertant, la força de les onades en xocar amb les roquesde la costa serà més gran. Això farà que l’erosiósigui més gran.

23. b, a, d, c.

24. a) Conglomerat. Roca sedimentària detrítica forma-da per fragments d’altres roques que han estattransportats en estat sòlid pels rius, les glaceres,el vent o els corrents marins.

b) Halita. Roca sedimentària no detrítica (evaporita)formada per la precipitació de sals minerals dis-soltes en aigües sotmeses a una evaporacióintensa.

c) Carbó. Roca sedimentària no detrítica (organòge-na) formada per l’acumulació de restes orgàni-ques (vegetals) que es descomponen parcialmentgràcies a l’acció de certs bacteris.

25. Impacte sobre l’aire: emissió de gasos tòxics, pols isorolls.

Impacte sobre l’aigua: contaminació de les aigües.

Impacte sobre el sòl: eliminació o alteració del sòl.

Impacte sobre la vegetació: o bé directament o béper l’alteració del sòl.

Impacte sobre la fauna: perquè s’elimina o s’altera elmedi que necessiten alguns animals per desenvolu-par-se.

Impacte social: que pot ser negatiu, com l’eliminacióde conreus, o positiu, com la creació de llocs de tre-ball.

59

quadern avaluacio 3r eso c. naturalesa

Travel