Putxet Actiu - núm. 32

Download Putxet Actiu - núm. 32

Post on 10-Mar-2016

218 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Desembre 2010

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Putxet Actiu INFORMATIU DE L'ASSOCIACI DE VENS I AMICS DEL PUTXET </p><p> Any 14 N32 Barcelona, desembre de 2010 </p><p>Culminaci dels equipaments de Marmell </p><p> Amb linauguraci del Centre Esportiu es dna per acabat el conjunt dequipaments del complex Marmell: aparcament </p><p>soterrat, escola bressol, Espai Putxet amb la nostra seu associativa, i centre esportiu </p><p> SUMARI: 1|Agenda 3|Informe del President 4|Crnica en imatges 6|El nostre barri: Entrevista a Albert Manent 8|El nostre barri: Per un indret adient en memria de Mnica Marambio 9|Opinions i comentaris dels vens 10|Hemeroteca 11|Millores al barri Putxet-Farr </p><p> AGENDA: 5 de mar, dissabte: Fira de Productes Artesanals de Carnestoltes. De 10:00 a 20:00 a la Plaa Kennedy 19 de mar, dissabte: Inauguraci de lampliaci del Parc del Putxet pel carrer Manacor 19 de mar, dissabte: Collocaci de la placa en memria de Mnica Marambio a lEspai Putxet 16 dabril, dissabte: Fira de Productes Artesanals de Sant Jordi. De 10:00 a 20:00 a la Plaa Kennedy </p></li><li><p>Informatiu de l'Associaci de Vens i Amics del Putxet nmero 32, desembre de 2010 </p><p> 2 </p><p>PUTXET ACTIU Edita: Associaci de Vens i Amics del Putxet, c. Marmell 13 08023 BARCELONA Telf. 669 30 61 64 www.avputxet.org </p><p>Associaci: avputxet@hotmail.com </p><p>Putxet Actiu: putxetactiu@avputxet.org </p><p>Coordinaci i disseny: Jaume Serra </p><p>Redacci: Antoni Garca Gabarra, Francesc Ribera </p><p>L'Associaci no necessriament comparteix ni es fa responsable de les opinions expresades en aquestes pgines pels seus lectors i col.laboradors. </p><p> Telfons i adreces dutilitat </p><p> Urgncies: </p><p>Bombers 080 Emergncies 112 Gurdia Urbana 092 Mossos 088 Policia Nacional 091 Urgncies sanitries 061 Urgncies sanitries Hospital Plat: c. Plat 21, 933069900 </p><p>Serveis: Biblioteca Jaume Fuster: p. Lesseps 20-22, 933684564 CAP Pere Virgili: av. Esteve Terrades 30, 932594411 CAP Adri: c. Vallmajor 34, 932004135 Casal de Gent Gran: Llar Sta. Ceclia c. Craywinckel 12, 934174692 Casal M.Du de Grcia p. Lesseps 25, 932187403 Espai socio-cultural: Espai Putxet c. Marmell 13 , 934186035 Serveis Socials Sant Gervasi c. Saragossa 74, 932563400 </p><p>Seu de lAssociaci de vens i amics del Putxet c. Marmell 13, 669306164 </p><p>Full dinscripci Envieu-lo a: Associaci de vens i amics del Putxet, c. Marmell 13 </p><p>08023-Barcelona Dades personals Cognoms: ___________________________________________________ Nom: ________________________________ DNI: ___________________________ Data de naixement: _________________________ Professi: ___________________________________________________________________ Adrea: ______________________________________________________________________________ C.P.: ________ Telfon1: ___________________________________________ Telfon2: _____________________________________ Adrea email: ________________________________________________________ </p><p> Signatura: </p><p>Dades bancries </p><p>Nom i cognoms del titular: _________________________________________________________________________ Entitat bancria: __________________________________________________________________________________ </p><p>Nm. del compte: Quota anual: 22 euros (grcies per la teva col.laboraci) </p><p>Signatura: Data: </p><p> Disposo de temps lliure per a participar activament</p></li><li><p>Informatiu de l'Associaci de Vens i Amics del Putxet nmero 32, desembre de 2010 </p><p> 3 </p><p>Informe del President </p><p>Iniciem loctubre inaugurant el Centre Esports Putxet, amb aquesta inauguraci donem per acabats els equipaments del Complex Marmell comenats el 2002, uns aparcaments, una escola bressol, un espai cultural i un centre desports. Desprs del temps i els esforos que han costat esperen que tothom pugui gaudir-los i molt. Sn els primers equipaments consolidats en tota lhistria del barri. Ens han presentat el que es vol fer a LA ROTONDA, un edifici doficines, conservant-ne la part catalogada i la resta de la parcella de nova construcci, amb 182 places daparcament. Abans de DONAR la llicncia es agradaria saber qu s el que sha catalogat de linterior, lexterior ja s conegut. Tamb ens agradaria saber com ser la faana de nova construcci. Hem rebut linforme de Patrimoni i tot sembla correcte. Per tant, el millor ser que lAjuntament atorgui la llicncia dobres i que aquestes comencin tan aviat possible per procurar que la part catalogada no es faci malb i no es deteriori ms. He tingut converses i per fi tot sembla que aviat el bus del barri n 131 arribar al Pere Virgili, petici venal de fa molt de temps. Es canviar el seu recorregut, no passar per Bertran sin per Balmes fins a Kennedy i desprs anir al Pere Virgili. Quan tinguem el plnol del nou recorregut us el farem arribar pel vostre coneixement. El temps despera ser de 40 minuts. Hem sentit veus de que hi ha vens i comerciants que ara no estan dacord amb el canvi de sentit del carrer Craywinckel. A nosaltres ning ens nha fet arribar cap comentari, per tant, no podem transmetre res. Recordem que la iniciativa, la petici daquest canvi, no va sortir de nosaltres. Tots els canvis poden portar problemes al principi, fins que ens anem acostumant o modificant si cal el pla inicial per si es pot </p><p>millorar la situaci. Aquest s el cas del carrer Mare de Du del del Carmel, on el semfor amb Rep. Argentina collapsava el carrer, per aix vam sollicitar lallargament daquest semfor en 10 segons ms. Sembla que actualment t un trnsit diguem normal, com qualsevol carrer de Barcelona. El canvi de sentit del carrer Luc t lnica explicaci de que, degut al canvi de sentit del carrer Craywinckel, per entrar al nostre BARRI PUTXET els que venien per la part de la Bonanova havien que donar tota la volta fins A. Comn i baixar per entrar per Hurtado o El Caire. Tots el barris han de tenir el mateix nombre dentrades que de sortides, aquest s el cas del nostre barri actualment. El nostre barri no sn tan sols els carrers Craywinckel, Luc, Hurtado, Bertran, Mare de Du del del Carmel, Rep. Argentina, sn tamb els carrers Sussa, Marmell, Ferran Puig, El Caire, Portol, Roca i Batlle, Manacor, Homer, etc. etc. Per sempre en lnim de trobar millores, esperem rebren suggeriments. Les obres de la plaa Ventura i Gassol, com les del jard ampliaci del parc del Putxet pel carrer Manacor, segueixen el seu ritme i aviat les podrem gaudir. Les que fruirem aviat, dons s prevista la seva inauguraci a mitjans de gener, sn a Mitre, amb la reducci del trnsit, ampliaci de voreres amb prioritat pels vianants, amb la inauguraci tamb dun prking amb 254 places gestionat per BSM, sota la plaa Josep Amat on tamb shi han fet millores. Tot aix sense dubtes facilitar la comunicaci i lapropament dels dos sectors del Barri, PUTXET-FARR. Francesc Ribera President Associaci de vens i amics del Putxet </p></li><li><p>Informatiu de l'Associaci de Vens i Amics del Putxet nmero 32, desembre de 2010 </p><p> 4 </p><p>Crnica en imatges </p><p>Canvi de sentit de circulaci al triangle de Craywinckel </p><p>Els vens es van trobar en tornada de setembre, amb el previst canvi de sentits per a la millora de la circulaci a </p><p>c. Craywinckel, p. de Sant Gervasi i Av. Repblica Argentina (a la foto). </p><p> Inauguraci del Centre Esportiu Municipal Putxet </p><p> Tarima de parlaments en lacte dinauguraci </p><p> Faana del Centre Esportiu que dna al carrer de </p><p>Marmell </p><p> El terrat del Centre Esportiu i la sortida a la terrassa </p><p>situada a la cara nord del Putxet, on shi pot observar uns inusuals cables elctrics (llegiu ms endavant ) </p><p>Recollida de menjar i joguines 2010 </p><p> Els vens van mostrar un cop ms la seva solidaritat. </p><p>Aspecte que presentava la taula de recollida a mig mat. </p></li><li><p>Informatiu de l'Associaci de Vens i Amics del Putxet nmero 32, desembre de 2010 </p><p> 5 </p><p>Obres al barri </p><p> Crulla Roca i Batlle amb Sussa, ja reformats. Sha hagut </p><p>deixamplar la vorera a la part inferior de Roca i Batlle per a facilitar el gir dels vianants. </p><p> Al carrer de Balmes amb Plaa Joaquim Folguera, </p><p>desconeguda sense els arbres, shi fan les obres dampliaci de lestaci El Putxet per a enllaar-la amb </p><p>la lnia 9 del metro. </p><p> Lascensor de laparcament sota la Ronda General Mitre a </p><p>la Plaa Josep Amat, a punt de ser inaugurat. </p><p> Ampliaci del Parc del Putxet cap al carrer de Manacor. </p><p>Les escales que connectaran el parc existent i la nova zona comencen a prendre forma. </p><p> Plataforma nica amb nou paviment i mobiliari al carrer </p><p>Marqus de Santa Ana, devant de lInstitut Serrat i Bonastre. </p><p> Plaa de Ventura i Gassol. Sest fent el nou </p><p>ajardinament conservant-se la major part de larbrat. De tenir una pendent contnua sempre plena de solcs per </p><p>lacci de laigua, passar a tenir terrasses esglaonades. </p></li><li><p>Informatiu de l'Associaci de Vens i Amics del Putxet nmero 32, desembre de 2010 </p><p> 6 </p><p>El nostre barri Per Antoni Garca Gabarra </p><p>Entrevista a Albert Manent: un far de la nostra cultura i histria Fill de poeta, Mari Manent (1898-1988), i de Josefina Segimon (1907-2007) vost va nixer el 23 de Setembre de 1930 a Premi de Dalt. En el primer nmero de Putxet Actiu, de juny de 1997, lYvette Moya-Angeler entrevist la seva mare. Lin dono una cpia de lentrevista i un exemplar del nmero 28 de Putxet Actiu, de setembre de 2009, on vrem publicar un pargraf escrit pel seu pare a Laroma dar que menciona el Putxet, datat el 30 de gener de 1940. P. Li assenyalo una fotografia duna parella ja madura que t emmarcada sobre un moble. Aquests devien ser els seus pares, oi? Men podria parlar? R. El meu pare era un escriptor que es va fer ell mateix, aix que en angls en diuen self made man. Noms havia estudiat Comer. Literriament va tenir bons mestres, Josep Carner, Joaquim Rovira i Carles Riba. Era una persona ms aviat introvertida, que no deia mai mal de ning. Va destacar com poeta i com traductor abans de la guerra civil. Desprs del trngol de la guerra, que vrem passar a Viladrau, on vam ser acollits per en Jaume Bofill i Ferro, va venir una postguerra on costava guanyar-se la vida i calia alimentar quatre fills. Sen va sortir treballant molt, grcies a les traduccions primer i desprs com Director literari dEditorial Joventut. </p><p> Els Manent, a finals dels 70 </p><p> La meva mare era de Reus i filla dun dirigent de la Lliga catalana. De jove li agradava jugar al tennis i era cultivada. Per exemple, sabia molt b el francs i llegia molt. Sempre va seguir la condici del seu marit amb lesperit de sacrifici que calia tenir en la postguerra. </p><p> Tots rem membres duna famlia catlica, dins duna tradici oberta. </p><p> El poeta Mari Manent </p><p> P. Quins records t de la seva infantesa i del nostre barri? R. De molt petit vaig viure al carrer de Bailn i als 2 anys dedat, el 1932, ens vam traslladar al carrer de Craywinckel. Per tant, tinc un record viu del 18 de Juliol de 1936 quan els militants de la FAI passaven amb camions tocant la botzina i des del terrat veiem el fum de les esglsies que els anarquistes anaven destruint. El barri del Putxet era molt tranquil. Anvem a buscar verdures, ous i llet a una masia tristament destruda que fou Can Gomis, que era a dalt de la benzinera que hi ha ara a la plaa Alfonso Comin. P. Qu li motiv a comenar a escriure poesia quan era un adolescent? R. La influncia del meu pare i dels seus amics que em dugu a llegir molts poetes. El primer poema el vaig escriure als 14 anys perqu era molt ingenu. Als 19 vaig publicar el primer llibre, Hoste del vent, en edici privada. </p><p>P. De bon principi vost sentia una vocaci literria i exercia una militncia cultural molt activa dins dun rgim hostil a la llengua catalana... R. Jo vaig comenar com poeta i desprs em vaig dedicar a la crtica literria, a recollir la memria histrica a travs de fotografies i retrats i he acabat estudiant la guerra civil, lesglsia catalana i interessant-me per la histria de la cultura. Durant el franquisme, com que no hi havia diaris ni revistes en catal, vaig haver descriure en tribunes que emetien alguns texts en la nostra llengua i tamb en publicacions de lexili, sobretot de Mxic. A partir de la dcada dels 60, especialment a Serra dOr, revista no autoritzada inicialment i tutelada per Montserrat, vaig tenir una tribuna slida. </p></li><li><p>Informatiu de l'Associaci de Vens i Amics del Putxet nmero 32, desembre de 2010 </p><p> 7 </p><p>P. Al llarg de la seva vida vost ha publicat desenes de llibres sobre el noucentisme, la guerra civil i lesglsia, el franquisme i la repressi, lexili i la represa, i tamb sobre la literatura catalana, autors, editors, poltics. Segons en Joaquim Molas, les passions literria i poltica de vost es fongueren en la crnica de la literatura catalana... R. Amb en Molas vrem ser companys dUniversitat, encara que ell feia Lletres i jo Dret. El 1948 em vaig afegir al grup de fundadors duna revista literria clandestina en ciclostil. P. Lany 2001, amb motiu dels seus 70 anys, els seus amics van escriure i editar el llibre Records dahir i davui. Ara li citar alguns homes illustres que vost ha conegut. Ens els podria descriure breument? </p><p>- Jaume Bofill i Ferro. Era casat amb la propietria del pis on vivem al carrer de Craywinckel nmero 24. Era un brillant </p><p>crtic literari que coneixia el meu pare des de jove i que sespecialitz en autors catalans com Riba i va escriure el llibre Els </p><p>poetes catalans moderns. Tamb tradu </p><p>autors com Rilke i Proust. </p><p>- Carles Riba. Era el gran mestre de la nostra cultura de la postguerra. Jo lanava a veure </p><p>cada 3 dies al seu pis de Repblica Argentina 163. Tenia un gran carisma i era </p><p>un profund humanista que podia parlar de tot. </p><p> - Jaume Vicens Vives. No en vaig ser deixeble </p><p>en el sentit universitari, per s quan lajudava en qestions culturals i </p><p>catalanistes i el veia sovint a casa seva. La seva personalitat enlluernava i feia molt de </p><p>respecte. Cal subratllar que en una poca de censura bastant rgida va publicar dues obres bsiques: Notcia de Catalunya i Aproximacin a la historia de Espaa. </p><p> - Joaquim Molas. En Molas s un company, </p><p>com li he dit, de la Universitat i tamb els de la nostra generaci el considerem un mestre </p><p>per lagudesa de la seva anlisi crtica i el seu humanisme pedaggic. El conjunt del </p><p>seus estudis literaris forma un corpus impressionant. </p><p> - Josep Maria Sol i Sabat. Avui catedrtic, </p><p>va comenar a investigar la repressi de 1936 a la zona republicana, sobretot contra </p><p>lesglsia catlica, i desprs lexercida pels franquistes. En va publicar dues obres, que </p><p>sn bsiques i que van ser orientades per </p><p>Josep Benet. </p><p> Albert Manent, a casa seva </p><p> P. Durant els anys 80 vost va treballar a la Generalitat de Catalunya i recentment nha fet memria en el llibre Crnica poltica del Departament de Cultura (1980-1988). Quin creu que va ser lobjectiu principal daquest Departament en la primera etapa de la nostra recobrada instituci? R. El President Pujol va nomenar un gran Conseller, molt culte, Max Cahner. Aquest va fer un bon equip i vam aixecar un edifici cultural amb una xarxa de bons collaboradors de cara al que sanomenava reconstrucci nacional. Es va fer molta feina amb pocs diners. Es van posar les bases slides dun Departament que v...</p></li></ul>