propostes per un envelliment actiu
TRANSCRIPT
Algunes propostes essencials per a un envelliment actiu
El patrimoni més important de la humanitat és la humanitat mateixa.
Visió i punt de partida• L'envelliment demogràfic i la longevitat formen part
de la nostra època. Només cal veure les xifres. • L'envelliment es presenta com un problema.• Avui vivim en una època d'ampliació de les trajectòries
vitals i no podem pensar la vellesa com una franja d'edat unitària sinó com una successió de fases amb fronteres difuminades i continguts multiformes.
• Cal una comprensió de l'envelliment que reconegui la heterogeneïtat.
Definició envelliment actiu
“el procés d'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que envelleixen”
1) La noció d'activitat: l'envelliment actiu comprèn totes les activitats significatives per al benestar de la persona, de la seva família, de la comunitat i de la societat. Activitat significa implicació en les qüestions socials, culturals, cíviques i mai no s'ha de restringir a les nocions d'ocupabilitat o productivitat.
2) La perspectiva de cicle vital: l'envelliment actiu recull la importància de les oportunitats i les decisions al llarg de la
vida i, en conseqüència, desplega una dimensió preventiva que engloba tots els grups d'edat, a la vegada que introdueix el component d'interacció i solidaritat entre les diferents generacions.
3) La planificació: de posicions passives a > actors amb obligacions i drets socials.
4) La discapacitat: l'envelliment actiu engloba totes les persones grans, no relega les persones dependents ni les vulnerables. reconeix les fortaleses de les persones i de no confon l’autonomia funcional amb l'autogovern.
5) Les estratègies de desplegament: l'envelliment actiu comporta l'ampliació dels sectors involucrats; alhora que es reconeix la importància dels serveis socials i del sector sanitari, s'assenyala la imprescindible aportació d'altres sectors com l'habitatge, el transport, la seguretat, l'ordenació urbanística, la justícia i l'educació. El desplegament comporta la participació i l'apoderament de les persones grans.
Cap a una qualitat de l’envelliment• Envellir és una etapa més del cicle vital de una persona. • Com ho fem té molt a veure amb la trajectòria de cadascú.• Un envelliment saludable depèn de molts factors: socioeconòmics, genètics, de
salut, d’alimentació, d’ activitat física, de relacions socials ... • Cadascú de nosaltres pot fer moltes accions per millorar la qualitat de
l’envelliment en la vida quotidiana.
• És la primera vegada en la nostra història que ens trobem col·lectivament amb un nombre tant important de persones grans.
• L’augment de l'esperança de vida, la Millora de les Condicions Socioeconòmiques i sanitàries fan que hagi un augment de l'esperança de vida, que en aquests moments arriba als 80 anys.
• Per un costat cada vegada hi ha més persones majors de 65 anys i, el nombre de persones que passen de 80 anys és el doble del que era fa anys vint. És a dir ens trobem amb un "fenomen d'Envelliment de l'Envelliment".
2012 i la societat fent front a l’envelliment
La població d'Europa està envellint ràpidament x índex baixos de natalitat i un augment de l'esperança de vida. Per al 2060 = doble de persones majors de 65 anys en relació a la població en edat activa. 2012AEA= una invitació a reflexionar.
En el 2002 la OMS va evidenciar el fenomen que l'envelliment és global (països desenvolupats i en vies de desenvolupament) estan aconseguint avenços socials i de salut que es reflexa en duplicar les taxes d'envelliment = Aquest fet representa que augmentarà globalment el nombre de persones grans.
En l'any 2000 el nombre de persones grans en els països desenvolupats era del 0,6%, en el 2025 serà el doble 1,2% però en els països menys desenvolupats serà encara més, en el 2000 era del 4% i en el 2025 serà de més del doble 9%.
reduir factors de risc relacionats, sobretot, amb els estils de vida actuals (sedentarisme, dietes poc adequades pel consum de calories, revisions mèdiques, entre d'altres). els riscos no estan relacionats amb l'edat, sinó amb estils de vida i els determinats socials de la salut. Hi ha 4 factors de risc: alcohol, tabac, dieta excessiva i sedentarisme que afecten en major mesura els estats de salut que l'edat.
Repte: prevenció i millora de la salut. Transformar l'actual model mèdic, anomenat "radar“ que es centra en una única patologia deixant de banda la resta de problemes.
Fomentar models basats en la solidaritat entre generacions.
Objectius (institucionals) de l’any de l’envelliment actiu
- Sensibilitzar a la societat en general en relació a la importància de l'envelliment actiu i les seves diferents dimensions, i garantir que se li concedeix una posició prominent a les agendes polítiques. - Estimular el debat i l'intercanvi d'informació, i desenvolupar l'aprenentatge mutu per a promoure polítiques d'envelliment actiu, identificar i difondre les bones pràctiques i fomentar la cooperació i les sinèrgies. - Oferir un marc per assumir compromisos i realitzar accions concretes que permetin desenvolupar solucions, polítiques i estratègies a llarg termini innovadores. - Promoure activitats que serveixin per a lluitar contra la discriminació per raó d'edat, superar els estereotips relacionats amb l'edat i eliminar barreres, en particular en el que respecte a l'ocupabilitat.
La Comissió Europea compta amb 5 milions d'euros de dotació financera per a l'execució, a escala de la Unió, de les mesures contemplades al llarg de l'any 2012.
Objectius (concrets) envelliment actiuPROMOCIÓ DE:
• Fer conèixer a la ciutadania i, especialment a les persones grans, l'Any Europeu 2012.• Enfortir els processos de participació interna de les assoc. de persones grans• Capacitar en conceptes bàsics d'autocura a les persones grans• Estimular l'interès per continuar aprenent en les edats avançades.• Mantenir activa la memòria.• Reduir el risc d'aïllament social de les persones grans amb dependència i disminuir temps de dedicació de les persones cuidadores no professionals.• Sensibilitzar als centres escolars.• Formar a les persones grans per a un envelliment actiu i saludable a través de les TIC.• Reforçar la solidaritat entre generacions• Sensibilitzar a la societat sobre el problema del maltractament a les persones grans• Reforçar la visibilitat dels diferents papers de les persones grans a la societat.• Sensibilitzar a la societat
De quina matèria està feta la salut?
Salut
Primer punt cardinal (pilar) d’una vida activa
La nutricióLa malnutricióLa dieta mediterràniaRecomanacions generals per a una alimentació saludable
L’exercici físic Ens calen idees per estar motivat i mantenir l’interès per fer l’exercici físic
L’activitat mental
La participació social
Reflexions sobre l’estil de vida
Què inclou la salut?•
Salut: s’associa a absència de malaltia.
• OMS (1946) és “l'estat de complet benestar físic, mental i social i no només l'absència de malalties”. Aquesta definició parteix d’una visió molt integral de la salut però ha estat criticada per ser massa utòpica, en deixar a la majoria de persones com a faltes de salut.
• Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976) definia la salut com “una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”.
• També el microbiòleg René Dubos va establir una definició on incloïa les capacitats en relació amb les aspiracions i desitjos de cada persona: «La salut és principalment una mesura de la capacitat de cada persona de fer o de convertir-se en el que vol ser».
• En aquestes dues últimes definicions, aspectes com la participació i la realització personal, l'autonomia i les relacions de suport amb els altres adquireixen una gran importància.
• Envelliment: de l’envelliment saludable a la dependència > final de la vida.
Atacs a la salut en l’envelliment
• Malnutrició• Demències• La sarcopenia: la pèrdua de força i massa muscular amb els anys.• Intoxicacions alimentaries• Hipertensió arterial• Celiaquia• El grip• Degeneració macular associada a la edat• Malalties i factors de risc cardiovascular• Presbiacúsia• Salut bucal• Salut Mental• Onades de calor• Sol i càncer de pell• Al·lèrgies• Control de factors de risc
De quina matèria està feta la participació?
Participació
--Tenint clares les nostres inquietuds i les facilitats i oportunitats de l’entorn.-- Coneixent l'oferta d’activitats de la nostra comunitat (barri, districte, poble i ciutat) i coneixent persones que ja participen en elles. --Triant les activitat que ens interessin per afinitat i per possibilitat de dur-les a terme. --Cercant ajuda si la necessitem per desplaçar-nos o per animar-nos. --Donant suport a persones que ho necessitin.--Treballant com a voluntaris.--Associant-nos a entitats.--Treballant de manera remunerada en algun treball que en agradi especialment. --Evitant la soledat i l'aïllament per prevenir situacions de fragilitat social.
De quina matèria està feta la seguretat?
Seguretaten termes
econòmics, sanitaris i socials
La pensió.L’ autocura és la pràctica d'activitats que les persones inicien i realitzen per al manteniment de la seva pròpia vida, salut i benestar. Es centra en conèixer el que ens beneficia i el que no, i de responsabilitzar del que fem, per trobar-nos bé, per estar i viure millor.
El bon tracte.La soledat.L’ estalvi.Testament vital.
Accidents domèstics.Accidents de trànsit.Caigudes.Adaptacions de l’habitatge.
Solidaritat intergeneracional• No ha de quedar reduïda únicament, a la interacció entre persones
de les generacions extremes dintre del cicle vital (nens i nenes i persones grans)sinó que cal establir unes relaciones entre totes les generacions que condueixi a l’eliminació de qualsevol barrera discriminatòria contra les persones per raó d’edat i que valori els valors que aporten la gent gran.
• Per a que una societat envelleixi bé tots el seus membres s’han d’implicar en la tasca. La solidaritat, la cooperació i el suport mutu entre generacions fa que l’envelliment actiu pugui estar a l’abast de qualsevol persona.
• L’envelliment actiu necessita i té com a principi central la idea del cicle vital. Envellir bé és un procés que dura tota la vida i per això exigeix la col·laboració estreta de persones i institucions relacionades amb les distintes etapes de la vida. Més benestar individuals i social.
• Conclusió: la nostra societat demanda més contacte intergeneracional i enfortiment de les relacions.
Solidaritat intergeneracionalCaracterístiques d’unes relacions intergeneracionals.
– Enfatizar lo que las generaciones pueden aportarse entre sí.– Fomentar la colaboración entre entidades y servicios que atienden a distintos grupos de edad.– Generar actividades mutuamente beneficiosas para jóvenes y mayores.– Conseguir beneficios simultáneos relacionados tanto con las necesidades comunitarias como con las individuales y familiares.– Desarrollar el enfoque del ciclo vital en los esfuerzos para impulsar la implicación cívica y desarrollar las distintas comunidades.– Procurar oportunidades para un mejor envejecimiento.– …
Tipus de Programes intergeneracionals
S/. la dirección de los servicios que se prestan y se reciben (Sánchez y Díaz, 2005):•a) programas en los que personas adultas prestan servicio a niños y/o jóvenes (como tutores, mentores, preceptores y amigos, cuidadores, etc.);•b) programas en los que los niños y/o jóvenes prestan servicio a las personas adultas (les visitan, les acompañan, tutorizan algunas tareas realizadas por esas personas, etc.);•c) programas en los que las personas adultas colaboran con niños y/o jóvenes para servir a la comunidad (por ejemplo, en proyectos de desarrollo medio ambiental o en atención a problemas sociales).
Què aporten les relacions intergeneracionals familiars als seus membres?
¿Qué aportan las relaciones intergeneracionales familiares a sus miembros? (Lloyd, 2008):
a) transmisión de habilidades útiles para la vida.b) transmisión de valores, códigos morales y normas sociales.c) reproducción y transmisión de la cultura, la historia y la identidad.d) prevención y reducción de los prejuicios y la discriminación en torno a la edad.e) producción y mantenimiento de la solidaridad intergeneracional a nivel social, que resulta básica para preservar el contacto entre generaciones.f) mantener la transmisión y los intercambios de conocimiento y valores entre las distintas generaciones.
Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran a Catalunya
• La Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran a Catalunya recull els cinc principis temàtics proposats per les Nacions Unides, descrits en els documents dels drets humans per a persones d'edat.
• Els tres primers fan referència al vessant més individual i personificable de l'ésser humà. Els dos últims principis permeten assolir l'autorealització personal, basada en la independència, tot aportant qualitat i dignitat humana.
• Aquests principis són:• Dignitat: "Les persones grans hem de poder viure amb dignitat i seguretat i veure'ns lliures
d'explotació i maltractaments físics i/o psíquics, així com de ser tractades dignament sense discriminació per causa d'edat, gènere, ètnia, discapacitat, situació econòmica o qualsevol altra condició."
• Independència: "Inclou l'accés a l'alimentació, l'aigua, l'habitatge, el vestit i l'atenció sanitària adequades, així com l'oportunitat de treball remunerat i l'accés a la capacitació i l'educació."
• Autorealització: "Les persones grans hem de poder desenvolupar plenament les oportunitats i les potencialitats a partir de l'accés als recursos educatius, culturals, espirituals, d'oci i temps lliure en la societat."
• Assistència: "Les persones grans hem de beneficiar-nos de la cura de la família, així com tenir accés als serveis socials, sanitaris i assistencials, i gaudir dels drets humans i fonamentals, quan residim tant en la llar pròpia com en centres d'atenció o institucions."
• Participació: "Les persones grans hem de participar activament en la formulació i en les polítiques que afecten directament el nostre benestar, des de la solidaritat amb altres generacions, en una societat per a tothom; aquest principi ha de ser entès des del dret a la lliure associació."
• http://www.vilafranca.org/html/gentgran/dretsideures.html
Bibliografia• Comissió Europea, Comitè de les Regions i Plataforma Europa AGE (2011): How to promote active ageing in Europe. EU support to local and regional actors. Comitè de les
Regions. 52 Pàg.• Comissió Europea: Decisión nº 940/2011/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 14 de septiembre de 2011 sobre el Año Europeo del Envejecimiento Activo y de la
Solidaridad Intergeneracional (2012). Diario Oficial de la Unión Europea. L 246/05, 23.9.2011.• Diputació de Barcelona (2005): Polítiques locals per un envelliment actiu. Diputació de Barcelona.• IMSERSO (2011): Libro Blanco del Envejecimiento Activo. IMSERSO.• IMSERSO (2012): Información sobre los principales instrumentos financieros de la Unión Europea en Relación con los desafíos demográficos.IMSERSO.• OMS (2002): Envejecimiento activo: Un marco político. Rev Esp Geriatr Gerontol 2002;37(S2):74-105.• Abay Analistas, SL. (2008): La participación social de las personas mayores. IMSERSO. Madrid. Pàg. 179.• Abellán García, Antonio; Esparza Catalán, Cecilia (2011): Un perfil de las personas mayores en España, 2011. Indicadores estadísticos básicos. Número 127. Informes Portal
Mayores. 2• Bermejo, Lourdes (coordinadora)(2010): Envejecimiento activo y actividades socioeducativas con personas mayores. Guía de buenas prácticas. Editorial Médica Panamericana.
Madrid 352 Pàg.• Díaz Veiga, Pura; Márquez González, María; Sancho Castiello, Mayte; Yanguas Lezaun, José Javier (2009): Cómo nos ayudan las emociones a envejecer bien. Obra Social Caixa
Catalunya. Barcelona. Pàg. 81.• Gramunt Fombuena, Nina (2010): Viu l'envelliment actiu. Memòria i altres reptes quotidians. Obra Social Fundació "La Caixa". Barcelona. 258 Pàg.• Gramunt Fombuena, Nina: Viu l'envelliment actiu. Memòria i altres reptes quotidians. Exercicis i activitats per a l'estimulació cognitiva. Obra Social Fundació "La Caixa".
Barcelona. 81 Pàg.• Pérez Salanova, Mercè (2003): Activando el envejecimiento activo.IMSERSO. Madrid. 2003.• Pont, Pilar; Soler, Àngels; Fortuño, Jesús et al (2011): Guía de actividad física para el envejecimiento activo de las personas mayores. Consejo Superior de Deporte. 92 Pàg.• Rivero, Toni; Valle, Gabriela del; González, Jordi (2011): Indicadors de qualitat dels casals de gent gran. Una aproximació a l'avaluació de resultats. Diputació de Barcelona. 92
Pàg.• Rivero, Toni; Valle, Gabriela del; González, Jordi (2011): Equipaments socioculturals per a gent gran. Les condicions de funcionament dels casals. Diputació de Barcelona. 69 Pàg.• Sánchez Martínez, Mariano; Kaplan, Matthew; Sáez Carreras, Juan (2010): Programas intergeneracionales. Guía introductoria. IMSERSO. 128 Pàg.• Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (2006): Guía saber envejecer. Prevenir la dependencia. Obra Social de Caja Madrid. Madrid 2006.• http://www.firagran.com/• http://www.ub.edu/experiencia/ca/index_nou.html• http://www.diba.cat/es/web/envellimentactiu/comissio-interarees•
