FUNDACIÓ MANS A LES

MANS

Vols un cop de mà?

Projecte d’acompanyament a adolescents i joves en risc d’exclusió

1. INTRODUCCIÓ

La Fundació Mans a les mans neix al 2004 com a resposta davant la manca d’entitats educatives adreçades a infants i joves dels barris de la Marina al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona. Té com a principal objectiu la promoció del voluntariat social en aquest àmbit, així com el recolzament a diferents projectes del barri que treballen en l’acompanyament i el suport a l’educació integral de infants i joves, especialment els mes vulnerables. Si fem un petit apunt històric que emmarqui la nostra acció, observem que durant la segona meitat del segle passat aquests barris van rebre l’arribada massiva de persones immigrades procedents de l’estat espanyol. Aquestes van arrelar-se en un territori on ràpidament els últims camps i masies, així com l’activitat del petit nucli de pescadors, desapareixien per donar pas a uns barris que creixien a l’empara del polígon de la Zona Franca i de la seva activitat industrial. D’una manera semblant, durant els últims vint anys ha estat un fet significatiu l’arribada als nostres barris de persones provinents d’altres països, majoritàriament extracomunitaris. En un període de temps relativament curt, un cinquanta anys aproximadament, han convergit en un mateix territori i espai convivencial, diverses generacions de persones de procedències i entorns culturals ben diversos. Aquesta realitat, viscuda com una riquesa i una oportunitat, requereix d’un entorn socio-cultural i educatiu acurat i ric per a les noves generacions, que procuri a les persones nouvingudes, a més dels mitjans bàsics per a la seva promoció i desenvolupament familiar i personal, el coneixement i l’arrelament al territori i a la cultura d’acollida. Amb l’experiència que presentem de Mans a les mans volem també honorar la memòria de Paco Candel, bon veí i gran escriptor de la Marina. Nascut a Casas Altas, província de València; arribà de nen a Barcelona i primer visqué amb la seva família un temps en una barraca a Montjuïc i després a les cases barates de Can Tunis. Aquest any se celebra el cinquantenari de la publicació del seu llibre “Els altres catalans”. S’ha dit que Candel va contribuir decisivament en la construcció del model social que es va anar bastint durant la segona meitat del segle XX a casa nostra, basat en el respecte tant pels nouvinguts com per la realitat social i cultural del país amb l’objectiu de forjar un sol poble. És en aquesta perspectiva que se situa la nostra tasca amb els infants, adolescents i joves en l’actualitat. Per això el nostre homenatge no és retòric o mancat de conseqüències pràctiques ara i aquí, sinó real, viu i actiu, amb exigències ben concretes per a la tasca quotidiana. És el mateix ambient sociocultural, on ell es va inspirar en els seus escrits, encara que transformat per l’evolució positiva en molts aspectes d’aquests anys, però amb reptes i problemes semblants en altres aspectes. Creiem, a més, que es pot considerar que provenim d’una mateixa font, d’una mateixa inspiració que brolla en bona part dels valors viscuts en la comunitat parroquial de Mare de Déu de Port.

En el seu cas parlant de la seva adolescència remarca amb complaença la seva condició d’avantguardista, aspirant a entrar a la Federació de joves cristians de Catalunya, que defineix com un moviment catòlic progressista (Primera història, primera memòria, Edicions 62, 2006, pàgina 70). I explica les seves activitats i amistats de grup en “Historia de una parroquia, los avanguardistas y la guerra”, EM, Barcelona, 1971. També en el nostre cas la Fundació Mans a les mans parteix de la realitat viva de la mateixa parròquia en el segle XXI.

2. ALGUNES DADES SOBRE IMMIGRACIÓ I ACOLLIDA PER CONTEXTUALITZAR LA NOSTRA REALITAT

Segons dades del Padró de l’any 2012, el percentatge de persones amb nacionalitat espanyola al barri (considerarem un únic barri la Marina, unificant Prat Vermell i Port) és més elevat que a la resta del districte ( 79.5%) i que a la resta de Barcelona (82.3%). Si mirem però la població que assisteix als nostres recursos en trobem, per exemple, que del total d’infants que participen al projecte de Reforç escolar el Submarí un 39’4 % han nascuts fora de l’estat espanyol i un 30% de la resta són famílies en les que els dos progenitors o l’únic, en el cas de les famílies monoparental, són d’origen immigrant. Aquest percentatge s’incrementa fins a més del 60% quan ens referim als projectes amb i per als joves. Amb aquestes dades a la mà constatem que sense que l’atenció a infants i joves d’origen immigrant sigui un tret d’identitat del nostre projecte, la realitat que s’imposa afegeix al nostre marc d’intervenció el repte d’incorporar amb el màxim d’eines i recursos, a aquests nous catalans a la vida social, comunitària i cultural de Catalunya.

3. LA FUNDACIÓ MANS A LES MANS

Des dels seus inicis la Fundació va observar les dificultats del voluntariat i de les associacions per donar una continuïtat a la seva tasca educativa. Per això Mans a les mans es proposa aconseguir que més persones es dediquin a accions educatives per a infants i joves, per prevenir futures situacions d’exclusió i marginalitat que sovint afecten els adolescents i joves del barri. Les situacions de més precarietat a nivell laboral i econòmic, comporten per a moltes famílies del nostre entorn, a més de les conseqüències obvies i més evidents, d’altres prou importants que sovint queden amagades darrere la urgència de cobrir les necessitats més bàsiques. Infants i joves d’aquests entorns de risc es veuen minvats o privats de viure i experimentar aspectes també essencials pel seu creixement i desenvolupament integral com són la convivència en un marc harmònic i estimulant, el suport al seu procés d’aprenentatge en l’àmbit escolar, l’accés a la cultura i a l’oci de qualitat, la participació en la vida comunitària i associativa, l’experiència d’un lleure lúdic i de descoberta de l’entorn natural i social proper... Són aquests, valors i aspectes identitaris dels moviments educatius i associatius arrelats a casa nostra que des de la nostra entitat promovem com a instruments de cohesió i inculturació. El nostre compromís amb l’educació d’aquests infants i joves es concreta en la creació d’espais de convivència, acollida i suport, on tots aquests aspectes són treballats partint de les necessitats individuals tot potenciant alhora, la dimensió grupal i comunitària. Només des de un espai de seguretat personal i emocional, on cada persona és reconeguda i valorada, l’individu és capaç d’obrir-se al pròxim sense por ni reserves, és en aquest marc on les mans que es tendeixen són percebudes com una acció positiva, com una oportunitat que permet créixer, conèixer, aprendre i anar esdevenint, en definitiva, un membre actiu i compromès amb el seu entorn immediat. Línies d’actuació de Mans a les mans: • Suport al Submarí:

Reforç Escolar i Educatiu “El Submarí”. Centre Diari d’Acció Educativa (CDAE) ATAUEN: Escola de famílies

• Projecte d’acompanyament a adolescents i joves en risc d’exclusió “Vols un Cop de mà?”: Itinerari formatiu: per les tardes Itinerari laboral: pels matins, “Abans de decidir, has de provar” (”tastet d’oficis”)

• Suport al voluntariat que acompanya grups d’infants i adolescents. Grups d’adolescents i joves Esplai Spai-T

En la memòria 2013 així com el la presentació prezi que adjuntem, trobareu informació més detallada de cadascun dels projectes. Després de mostrar a grans trets l’abast dels projectes sustentats per la Fundació Mans a les mans, ens hem volgut centrar i explicar amb més detall l’experiència d’un dels nostres  projectes: Vols un cop de mà?

4. Projecte d’acompanyament a adolescents i joves en risc d’exclusió. VOLS UN COP DE MÀ?

Aquest projecte es va posar en marxa l’any 2006 i va néixer de la sensibilitat i la preocupació de la Fundació pels adolescents i joves del barri en situació d'absentisme, fracàs escolar o al marge del món laboral per manca de formació o de motivació. En l’actualitat participen en el projecte 48 joves. “Vols un cop de mà?” es basa en un acompanyament personalitzat a aquests joves , en l’actualitat entre 15 i 23 anys, en el seu itinerari formatiu i/o laboral. Persegueix dos grans objectius:

• La formació i la capacitació dels joves a través d’un projecte educatiu d’utilitat social.

• Generar un espai d’oci alternatiu i sa destinat a joves del barri, on es potencií, principalment, l’autogestió .

Per poder treballar aquests dos objectius optem per seguir la metodologia d’Aprenentatge i Servei per a partir d’aquí, desenvolupar les diferents accions que donen cos al projecte.

L’acompanyament, una de les peces claus, es fa per mitjà de:

• Espais individuals on el/ la jove situa els seus objectius de curs i es treballa per posar els mitjans i eines necessàries per assolir-los .

• Espais grupals, de relació i de referència: activitats programades per els i les joves, converses des de la quotidianitat, que suposen una referència positiva per a ells i elles, activitats programades pel grup destinades a altres grups del centre.

• Acompanyaments individuals en tràmits, en el seguiment de l’estat social i personal del jove, i en el que cadascú situa en què necessita un cop de mà i en què creu que va avançant (límits i possibilitats).

L’equip humà és un altre puntal del projecte. Els nois/es necessiten referents actius que es situïn al seu costat i els puguin acompanyar durant tot el procés. Amb cada noi/es es fa un itinerari personalitzat que partint des de la seva situació inicial, marca les fites a aconseguir durant el curs. Les tutories individualitzades són fonamentals a l’hora d’establir límits i de poder guiar el noi/a a mida que avança el programa. Durant el curs es treballen tant les competències i habilitats socials: respecte, puntualitat, conversa, assertivitat... com les assignatures instrumentals (comprensió lectora, matemàtiques i escripturà bàsica) adaptant els aprenentatges a les característiques i necessitats de cada jove. Tots els nois /es entren en un procés en el qual s’impliquen altres agents socio-educatius de la zona, els nois i noies que ja venen derivats des d’algun servei (Educadors de Carrer, Serveis Socials, Càritas) continuen en seguiment, i els que venen per iniciativa pròpia, després de l’ avaluació inicial, són derivats al servei corresponent per tal d’aconseguir una major implicació en el seu procés.

El projecte té tres programes que intenten donar respostes específiques segons les necessitats, no són programes excloents entre ells i alguns joves participen en més d’un:

1. Acompanyament a la formació 2. Acompanyament a joves desvinculats de la formació acadèmica 3. Abans de decidir has de provar

4.1 Acompanyament a la formació Hi participen joves estudiants en qualsevol via formativa (etapa final ESO, PQPI, Cicles Formatius, Batxillerat) que demanden un cop de mà perquè han determinat que tenen algunes dificultats acadèmiques, manca d’espai per a estudiar, dèficit de recursos i tècniques d’estudi o simplement necessitat de motivació i recolzament. Cal tenir en compte que l’índex de persones amb estudis superiors al barri (barris de la Marina) està gairebé 20 punts per sota de la mitjana que té la ciutat de Barcelona; aquest va ser una dada rellevant que ens va portar a impulsar el VCM? amb la idea que els nois/es amb capacitats i ganes, poguessin tenir l’oportunitat de cursar estudis superiors amb el suport que els brinda l’entitat.

4.2 Acompanyament a joves desvinculats de la formació acadèmica Amb ells i elles es fa un treball integral de reconeixement de les pròpies potencialitats i possibilitats, amb la intenció de vincular-los de nou a alguna via formativa, pre-laboral o d’experiències en el voluntariat. El perfil dels nois/es participants és heterogeni, tot i que coincideix en 2 punts determinats: tenen entre 16 i 22 anys i són nois i noies amb l’etiqueta de fracàs. Una etiqueta que és assumida tant pel jove com pel seu entorn (família, veïns...). A partir d’aquest programa es volen canviar aquestes etiquetes per altres que parlin de potencial per aprendre, de la curiositat, de la confiança.... i que els permeti assolir les habilitats socials necessàries per tal de facilitar la seva incorporació al món formatiu i/o laboral.

4.3 “Abans de decidir has de provar”. Programa per la motivació i l’orientació vers la formació laboral de joves en risc d’exclusió social En aquest programa hi participen joves exclosos de la formació acadèmica obligatòria posterior a la primària i que presenten, a la pràctica, analfabetisme funcional. Ofereix, a més de classes adaptades de les matèries instrumentals, lecto-escriptura i matemàtiques, tallers d’aproximació a diferents oficis: electricitat, jardineria, reciclatge de mobles, reparació de bicicletes i costura.

Des de Vols un Cop de Mà? es plantegen diferents estratègies d’intervenció i activitats comuns als diferents programes on hi poden participar els joves en funció dels seus interessos, motivacions o necessitats.

activitats pròpies de participació al centre. Assembles de trimestre amb el grup,

autogestió de l’espai i activitats que volen fer, participant en la presa de decisions de qüestions quotidianes (horaris, propostes de disfressa de carnestoltes, decidir quins jocs fer, ...)

col·laboració en activitats conjuntes de tota l’entitat, sobretot relacionades amb la

celebració de les festes populars. Aquest punt resulta rellevant des d’una doble vesant. D’una banda, es concreta l’objectiu de fomentar el servei i l’acció voluntària situant els nois i noies com a figures de referència per als infants més petits; aquesta circumstància els ajuda a desplegar de forma natural capacitats i recursos positius que romanen invisibles en altres àmbits. Des d’una altra perspectiva, posa en contacte els i les joves amb les tradicions del país i les seves diferents manifestacions.

participació en la TIAF ( Taula Infància , Adolescència i Família).

El grup de joves ha participat en l’organització de la 1a Trobada d’Infants i joves del barri de la Marina. En aquesta primera experiència es valora positivament tant les reunions preparatòries anteriors a l’acte, com el propi acte en què els i les joves han dirigit i han dut el fil conductor de les presentacions. Arrel de trobar-se i compartir la organització i execució d’aquesta trobada, s’han generat vincles entre joves de diferents entitats alhora que han experimentat un petit procés de participació en el seu barri, esdevenint per a molts d’ells la primera experiència. Han valorat que tenen capacitats i potencial per organitzar una activitat conjunta, fet que els apodera i els fa prendre consciència de la importància de la participació i la presa de decisions en el seu entorn/ barri o comunitat.

Joves solidaris és una iniciativa promoguda per la Fundació FCB, Pere Tarrés, i amb

el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Pretén posar a l’abast d’un grup de joves les estratègies, metodologies i recursos per tal que siguin capaços de realitzar una acció o servei de millora de la seva comunitat. El grup de noies de Vols Un Cop de Mà? ha rebut una formació sobre què cal tenir en compte per planificar un projecte, i han explorat amb quins col·lectius o àmbits es veien capaces de realitzar l’acció. Han realitzat dues jornades d’activitats amb la gent gran del casal de Sant Cristòfol, i han avaluat el seu procés d’aprenentatge i l’experiència viscuda. Per a les noies ha suposat un aprenentatge significatiu perquè han vist que des de la teoria (aprendre a idear un projecte) han estat capaces de posar en pràctica aquells coneixements, competències i habilitats que les han permès realitzar amb èxit una acció solidària. Aquesta experiència positiva ha contribuït el desenvolupament de la seva autoestima a la vegada que ha propiciat la seva participació en una activitat oberta al barri.

Teatre social. Després d’un primer contacte com a espectadors, aquest curs 2013/14

els joves han participat en el projecte de teatre social “Deslimíta’m”. Han decidit quines temàtiques els preocupen, quina escollir per a representar, han elaborat petits guions i idees per a la representació i han assajat la seva presentació preparant també la música i el vestuari. Ha estat una experiència intensa i amb un alt grau d’implicació dels joves participants. Des del nostre projecte es veu important seguir

amb aquesta iniciativa per a que els nois i noies puguin expressar les seves angoixes i inquietuds davant d’altres joves que també les viuen.

Projecte de lideratge Aquest curs els i les joves han participat en un programa de

lideratge social amb el suport de la Fundació pel Desenvolupament Humà i Social (Fundsocial) que s’ha canalitzat per mitjà de la Fundació Pere Tarrés. El programa de lideratge jove, que s’ha dut a terme durant l’últim trimestre i que continuarà fins al Nadal del curs proper, ha donat eines i estratègies als i les joves per saber com presentar-se davant d’una entrevista de feina, els ha fet ser conscients de la importància de les motivacions i les actituds a l’hora de projectar el seu futur. També han treballat tant l’expressió escrita en textos formals, com l’expressió oral com a mitjà per poder expressar-se en les situacions de la vida quotidiana. Apostem per a que es puguin continuar aquests tallers i activitats el curs proper promovent activitats esportives, fent una trobada amb un altre grup de joves en un ruta per la muntanya i finalitzant el programa amb l’adquisició d’algunes competències i habilitats necessàries per a la seva incorporació i vinculació al món adult/ laboral.

Curs iniciació al voluntariat. Per mitjà de la Fundació Pere Tarrés, s’ha dut a terme

un curs d’iniciació al voluntariat, per a nois i noies de Vols Un Cop de Mà? i de l’Esplai SPAI-T durant un cap de setmana. Mitjançant dinàmiques, activitats i diferents ha estat possible que els i les joves posin la mirada en el voluntariat i en la solidaritat. A més cal destacar que tots i totes han rebut un diploma acreditatiu com a participants d’aquest curs, cosa que els ha dignificat i ha reconegut l’esforç i la implicació que han tingut en el curs.

4.4.RESULTATS I REPTES DE FUTUR

Resultats:

• L’apoderament i el reconeixement personal del i la jove. Per als nois i noies participants del projecte descobrir-se a ells mateixos amb capacitats i potencialitats per a realitzar i aconseguir les seves fites acadèmiques, socials i personals, suposa un augment de l’autoestima i alhora, un camí per a esdevenir protagonistes de les seves decisions i accions.

• Trencar amb els estereotips dels i les joves. El perfil de nois i noies participants poden donar la sensació de no estar interessats pel seu entorn, per les situacions que es viuen als seus barris, que no els importen les coses...En aquest projecte es treballa per donar veu als i les joves que sí es preocupen per les situacions adverses i tenen opinió, inclús propostes d’accions per a la transformació del seu entorn.

• Ser per a ells i elles un espai de referència, de relació i de protecció, havent construït

un clima de proximitat amb els i les joves. Pera ells i elles el Vols Un Cop de Mà? és un espai on acudir i on sentir-se recolzat i acollit.

• Retorn d’alguns participants al circuit de formació reglada.

• Fruit de la filosofia del projecte i del treball realitzat, dos nois participen com a

monitors voluntaris a l’Esplai Spai-T vinculat també a la Fundació Mans a les mans. A més, des de fa dos cursos, s’ha ofert la possibilitat de treballar com a monitor/a de suport al reforç el Submarí a dos joves que ja participaven com a voluntaris a una altra entitat, fent realitat un dels principals. Són dades quantitativament petites però qualitativament molt significatives que ens encoratgen a seguir treballant amb i per els joves en situació de més dificultat.

Reptes: • Poder mantenir el projecte a nivell econòmic, hi ha poc reconeixement en aquest tipus

de projectes, perquè es posa més èmfasi en etapes més primàries (també els i les joves necessiten espais d’acompanyament, de relació , lleure....)

• Continuar fomentant la participació dels i les joves en projectes comunitaris.

• Mantenir la capacitat d’adaptació i de generar respostes a les noves situacions que

se’ns presenten.

5. JUSTIFICACIÓ DEL NOSTRE PROJECTE EN RELACIÓ A L’OBJECTIU DEL PREMI FRANCESC CANDEL

En l’exposició de la nostra experiència que es detalla en els apartats anteriors es dona

resposta a una part dels objectius d’aquest premi, els que fan referència a “la promoció i

estímul de la integració a la societat catalana de les persones estrangeres immigrades a

Catalunya tot afavorint el civisme i la convivència”. Resulta menys explícita la referència al

coneixement del país (llengua, tradicions, geografia, història, valors socioculturals), per això

remarquem alguns d’aquests, presents també en els nostres projectes.

ALGUNS FETS DIFERENCIALS Sovint conceptes i terminologies, relatives als estudis per exemple, no s’ajusten a realitats directament homologables entre diferents cultures. Hem de considerar que moltes de les famílies d’origen immigrant presenten mancança de vincles amb la comunitat . No acaben d’entendre alguns aspectes que per a nosaltres són quotidians i això comporta diferents desajustos. Un exemple, pot ser el fet que moltes famílies d’origen llatinoamericà pensen que el batxillerat és la continuïtat natural dels estudis obligatoris ja que als seus països d’origen en acabar l’educació secundària obtenen el títol de “bachiller”, per això no veuen com a positiva la sortida a un Cicle Formatiu de Grau Mig. Igualment passa amb famílies marroquines, la Formació Professional no està reconeguda al seu país i viuen com un fracàs que els seus fills facin un cicle formatiu. Molts nois/es que participen de Vols un cop de mà? aconsegueixen treure el graduat en ESO amb moltes dificultats. Aquests nois/es es veuen abocats al fracàs quan les seves famílies els forcen a fer un batxillerat pel que no estan preparats. A VCM? s’acompanya en el procés al jove i a la seva família, per tal que entengui que la Formació professional és una sortida molt positiva i enriquidora per nois/es que no tenen el nivell acadèmic suficient per cursar un batxillerat.

EL CATALÀ COM A LLENGUA VEHICULAR.

Si ens atenem a les dades, menys d’un 2% dels joves participants a Vols un cop de mà? parlen el català a casa, mentre que aproximadament un 20 % parla una llengua diferent del català o el castellà. Els i les professionals i voluntaris que treballen en els diferents projectes s’adrecen habitualment a infants i joves en català i aquesta és la llengua de retolació així com la de les comunicacions escrites. Si tenim en compte que tot sovint el català és per a molts dels joves una llengua relacionada amb els àmbits més institucionals, l’escola,

l’administració... resulta especialment rellevant que el seu ús s’ampliï a situacions de lleure, lúdiques i de relació interpersonal. A tall d’exemple, podem mencionar com una de les tècniques de l’ajuntament que participava com a dinamitzadora de les jornades TIAF, es va mostrar gratament sorpresa en comprovar que els dos joves d’origen llatí que participaven com a representants de la nostra entitat en la comissió organitzadora, utilitzaven el català de forma espontània en les reunions de coordinació. Són dades difícilment quantificables en una estadística però que il·lustren com, a la pràctica, es van fent passes significatives.

LA CELEBRACIÓ DE LES FESTES POPULARS Posa en contacte els i les joves amb les tradicions del país i les seves diferents manifestacions. Molts d’ells no han cursat l’educació primària a Catalunya i sovint només han estat espectadors puntuals de les diferents celebracions festives als seus centres d’estudi o al barri. Amb la participació i col·laboració en aquestes activitats des de l’entitat, poden conèixer i preguntar amb llibertat, descobreixen aspectes i trets diferencials propis de la nostra cultura i s’impliquen de forma vivencial en les celebracions col·lectives a nivell d’entitat i barri. Així hem pogut veure com els joves participaven conjuntament amb els infants en la rua de carnestoltes del barri, dinamitzaven la festa de Nadal fent cagar el Tió dels més petits o llegien alguns poemes en la celebració de la diada de sant Jordi.

LES SORTIDES CULTURALS I LES EXCURSIONS Són sens dubte un mitjà important i molt atractiu que apropa els nois i noies al territori des d’una dimensió vivencial. Alguns dels nois/es participants han arribat a Catalunya ja de grans, aquest fet marca moltes conductes. No és fàcil entendre què és la primavera si vens de l’Equador, i resulta poc pertinent fer preguntes al respecte per a un noi de quinze anys si no vol ser la riota dels companys. Treballem amb alguns joves que no saben la diferència entre país i ciutat, que estan totalment desubicats i confonen Barcelona amb Catalunya. Joves que han creuat el món, però que no han sortit pràcticament fora del barri... Per això resulta rellevant que puguin fer un aprenentatge significatiu en relació a la geografia del país a partir del coneixement directe en situacions lúdiques i de lleure.

6. CONCLUSIONS

La Fundació Mans a les mans amb el seu doble objectiu, fa una aportació modesta però valuosa a la millora de l’educació d’infants i joves dels barris de la Marina. Molts d’aquests són de nou “els altres catalans” i les seves famílies. Infants, nois i noies que són saba nova per a un societat i un país sempre en construcció que es troba en aquest moment a més, en una cruïlla històrica il·lusionant i decisiva. La greu crisi econòmica en la que encara estem immersos ha castigat greument a aquestes noves generacions que esdevenen víctimes de les precàries condicions de vida a que s’han vist abocades les seves famílies. Aquesta experiència d’educació no formal contribueix a reforçar la tasca educativa de l’escola i la família, amb el convenciment que serà la suma dels esforços de tots els agents implicats, incloent els propis nois i noies, la clau per obrir-los les portes a un futur amb més i millors oportunitats . La nostra fundació circumscriu la seva activitat a un territori concret, els barris de la Marina-Zona Franca. Uns barris que Francesc Candel va veure créixer i transformar-se i que van inspirar bona part de la seva obra. Ens sentim hereus del seu llegat amb la promoció i suport de projectes i programes afavoridors de l’educació integral i la cohesió social. Ho fem donant resposta a la realitat diversa i complexa de la infància i la joventut en risc. Aquesta realitat, representada en l’actualitat per una majoria de infants i joves d’origen immigrant, afegeix a la nostra tasca un nou repte que entomem amb decisió i il·lusió, el de fer propera i estimada la cultura del país d’acollida, Catalunya, posant l’èmfasi en “l’acollida” com a element vertebrador i catalitzador de la nostra acció. El senyor Josep González-Agàpito, al seu parlament en l’entrega d’aquest premi en la convocatòria anterior, parlava de l’educació com a ascensor social per als joves i feia referència a la cultura com un dels camins per a la igualtat. Són paraules que ens fem plenament nostres i que impulsen la nostra acció quotidiana. Afegim a aquest repte el de promoure el voluntariat, amb el convenciment que la construcció d’una societat millor no pot estar només en mans d’institucions i administracions. Una societat compromesa i responsable és aquella en la que els seus membres treballen pel bé comú, aportant les seves capacitats en benefici del col·lectiu del que cadascú se sent artífex i partícip. Tenim al davant un repte ineludible, un repte comú amb la fundació Lluís Carulla que convocant aquest premi Francesc Candel, mostra la seva sensibilitat i compromís amb l’educació integral de la població catalana d’origen immigrant.